TRIMESTRAL Curs 2018 - 2019
El Racó del Consell rector
Una nova edició de la revista Trimestral arriba a les nostres mans, com cada any, el dia de Sant Jordi. El curs avança de pressa i els nostres fills i filles van vivint intensament aquest camí. Nosaltres, les mares i pares, els acompanyem en tot el que podem durant aquesta ruta. Plegats vam organitzar la comparsa d'enguany i vam desfilar i ballar, alegres i contents pels carrers de Sant Feliu. Perseguíem la lluna dalt d'una bicicleta... Potser no la vam arribar a tocar però va ser bonic fer un volt per les estrelles! També us volem explicar una experiència molt enriquidora que hem viscut des del Consell Rector: Els alumnes de sisè, el curs passat, ens van fer partícips d'un projecte per a la plantada d'arbres ombrívols al pati. Els vam escoltar, ho vam valorar i, finalment, ens vam animar a acceptar la proposta. Un treball en equip molt xulo; alumnes, jardiners, en Pol de manteniment i els membres del Consell, treballant plegats amb un repte comú...i ara els arbres ja estan plantats!
I continuem amb la celebració del Cinquantè! La preciosa foto que acompanya aquest text està penjada al hall de l'Escola. Aquest Cinquanta ens és ben familiar! També vam poder gaudir, a finals de març, de la Conferència a càrrec del periodista Antoni Bassas que va saber combinar dos ingredients essencials: tenir excel.lents habilitats comunicatives i ser "Pare de tres fills". La celebració no s'atura i, des del Consell, us convidem a participar-hi. Seran vivències inoblidables i, a més, us ho passareu molt bé! Us desitgem una bona diada de Sant Jordi i esperem trobar-nos per la nostra escola, l'Escola Mestral.
L’ E d i t o r i a l
L’equip de Revista:
Èlia Bosch - Pau Gil - Emma
González - Paula Licona - Èric
CERCLES
Márquez - Júlia Pedroso - Pau Hao Pomares - Júlia Rovira - Blanca
Un altre cop vols agitar les aigües del llac.
Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra, que has d’estar aquí des de la matinada fins a la posta, des que neix la nit fins al llevant
-tindràs la companyia
Rubira - Robert Soliva - Ignasi Tortras - Gerard Vilaseca - Eulàlia Riera.
Sempre amb l’ajut incondiconal de Carlos Iglesias.
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa de la nit negra covant l’ou de la llum del dia nou-,
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla -i mai potser no n’estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent. Joan Vinyoli
En el poema “Cercles”, Vinyoli fa una figuració en la qual es projecta ell mateix com un home que llença pedres a l’aigua que generaran cercles concèntrics, fins a obtenir, si és que és possible, el cercle que considerarà perfecte. Sembla que Vinyoli ens vulgui dir que l’home passa el temps obstinat en la recerca d’una resposta als misteris de la vida, anhelant la saviesa i assedegat de coneixement de les coses profundes. “no serveix de res tirar una sola pedra,”
El vers ens incita a la perseverança en els nostres intents.
“-tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa”
Només vivint podrem gaudir de les coses essencials.
“...assajant sempre cercles,”
I en la vida no hem de deixar mai de buscar allò que anhelem.
“per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla -i mai potser no n’estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent.”
Només d’aquesta manera, al final del camí, podrem arribar a intuir que hem aconseguit l’objectiu de la nostra existència. EN LES NOSTRES POESIES HEM ASSAJAT D’EXPRESSAR COSES TAN BONIQUES COM AQUESTES. GAUDIU-NE! Disseny de la portada realitzat amb treballs de plàstica dels alumnes de 1r i 2n d’ESO inspirats en els vitralls de Santa Maria del Pi, l’església de Barcelona.
03
P3
Trimestre
Diari de Parvulari
Maria Sans
Roger Luque
Teo Vilaspasa
04
Roger Ponz
TRIMESTRAL
P4 Julieta Escobar
Mia LinĂŠs
Biel Baleta
Greta Campos
05
Trimestre
P5
Diari de Parvulari
EL VOLIA AGAFAR
Hi havia una vegada la Lala. Va anar al cole i es va trobar amb els amics. Van jugar amb el frisbi i es va colar, però amb una escala el van agafar i van seguir jugant. Oriol Montiel
LULU I LES AMIGUES
Hi havia una vegada una nena que tenia tres anys. Es deia Lulu i un dia es va trobar l’Anna i la Lia i van fer una cursa i van guanyar. L’altre equip es va enfadar i al final ho van parlar i van anar a celebrar-ho. Jana Vilamajó
EL PRÍNCEP I EL MONSTRE
Hi havia una vegada un monstre que es va trobar amb un príncep. El monstre i el príncep es van barallar i el monstre li va dir que així no s’arreglen les coses i es van fer amics. Maria Montés
LA SATITA I EL MANUEL
Un dia la Satita es troba amb el Manuel. Tenen un problema, es barallen per una cadira. Ho solucionen quan un va a buscar una altra cadira i miren una pel·lícula junts. 06
Guillem Albert
1st primary’s sweet friends
TRIMESTRAL
English corner
Monty and Trevor are our new friends We live during a week with Monty and Trevor it? like I o d What What don’t I like it? What did we do tog ether?
07
Trimestre
El quadern de primària
PRIMER ELS ANIMALS
El ratolí quan es fa de nit al seu cau es fica al llit. La guineu està a la neu. El tigre està a la sabana, ell s’ha fet una cabana.
Arnau Gràcia
EL MEU HÀMSTER
El meu hàmster és petitó i molt bufó. És entremaliat i molt enjogassat. El meu hàmster fa soroll i m’agrada molt.
Miquel González
08
EL MEU AMIC MIC El meu amic Mic és molt bonic. El meu amic Mic té un melic. Amb el meu amic ben contenta estic.
Anna Domínguez
LA MEVA FAMÍLIA
La mama i el papa són carinyosos m’estimen i són mimosos. Al meu germà li ha caigut una dent i ell és molt valent. A l’Ariadna li agrada treballar, jugar i ballar. Marc Boronat
El meu germà es diu Marc i va a quart. Li agrada jugar a futbol i marcar algun gol. És divertit i li agrada fer amics. És molt estudiós i generós, però a vegades es posa seriós. Jo soc la Júlia la que va al darrere i la més juganera. M’agrada molt ballar i instruments de música tocar. Júlia Herranz
El quadern de primària LA MEVA FAMÍLIA
SEGON
TRIMESTRAL
EL MEU GERMÀ I JO
La meva mare un petó em fa de nit i juntes ens fiquem al llit. La meva àvia és la cuinera i fa un menjar de primera. Alfonso és el meu avi i ell és molt savi. El Bruno és molt trapella i li agrada la paella. El Bosco és el germà gran i per a mi és com un gegant. La petita jo soc, salto, corro i em moc. Carlota Rodríguez
SOC AIXÍ
Soc generós, i carinyós. També seriós i orgullós. Sovint soc educat i molt estimat. M’agrada treballar i també escoltar. Soc d’allò més original!
Josep Enric Salvat
EL DIA DE LA POESIA
Ha arribat el dia de la poesia! Tots els poemes rimaran i els nens es divertiran. Molts poemes es llegiran, els poetes sortiran i tots saludaran. Visca el dia de la poesia! Junts passarem un bon dia!
Valentina Bazin
09
Trimestre
El quadern de primària
TERCER LA MORENA
Que divertit és el peix lluna, sembla un cap de peix sense cua! aplanat pels laterals, es passa el dia fent abdominals.
La morena és molt astuta, es camufla dins la roca, esperant la seva presa i quan la veu s’hi aboca.
Meduses, calamars, crustacis i peixos petits, són els seus plats preferits; com que porten molt pocs nutrients, en menja molts, constantment.
És un peix en forma d’anguila, de coloració groga i marró, pell viscosa i molt gruixuda que caça amb gran atenció.
S’alimenta d’altres peixos, se’ls menja tots sencers, es torna a amagar a la roca per caçar-ne molts més.
Gabriel González
LA SALAMANDRA
La salamandra és un bonic animal però si el toques, la pell et pot fer mal. té una cua curta i arrodonida però llarga és la seva vida.
Groc, vermell, verd i blau són els seus colors damunt una pell fosca, són encisadors. cap pla, boca ampla i musell arrodonit, potes força gruixudes amb quatre dits.
Entre març i juliol surten les larves i totes neixen amb brànquies. Tenen quatre potes i neden súper bé, creixen dins l’aigua i s’ho passen molt bé. 10
EL PEIX LLUNA
Mario Salazar
De color marró, blanc i platejat, canvia de color quan es sent atacat. és un peix molt llefiscós, que enlloc d’escates, és ben mocós.
Tot i tenir molt bons amics, fuig d’orques, taurons i lleons marins. A països com Taiwan, Corea i Japó el peix lluna és el plat millor.
Té la cua en forma de faldilla i es mou per l’aigua com una ballarina, nedant pel mar amb l’aleta fora, el sol li agrada prendre a tota hora. I si no em coneixes bé... un bon ensurt et faré !
Berta Duran
EL PEIX PALLASSO
Té dos colors molt vistosos, i espines que són els seus ossos. viu als esculls del fons marí, i de l’anemone no li afecta el verí.
Està sempre d’amics envoltat, i així no té por de ser atacat. menja minúsculs peixos i vegetals, igual que molts altres animals. Emma Remolà
QUART
TRIMESTRAL
El quadern de primària
LA MEVA ÀVIA
La meva àvia és generosa, cada dia em fa el berenar, passa temps amb mi i es fa la tarda meravellosa. LA GENT QUE ESTIMO
La gent que estimo són molt importants perquè comparteixo moments emocionants. La gent que estimo de vegades em fa mal, però sé que és d’allò més normal.
Quan a casa seva he d`anar espero impacient l`estona, sabent que els meus somnis es faran realitat.
I per acabar us diré que per a mi és molt important i sé que el meu futur serà genial amb la meva àvia al costat. Mireia Ramón
La gent que estimo són molt divertits, per això són els meus preferits.
Carlota Sànchez NEU
L’ATRAPA-SOMNIS
Quan el sol s’amaga camino cap al llit, L'atrapa-somnis està al meu costat i això vol dir que ja ha arribat la nit.
Des que me’l van regalar no ens hem separat i per això és un atrapa-somnis molt ben estimat.
M’encanten les seves plomes, tan boniques i de tantes formes, per això t’estimo tant perquè ets bonic i un encant. Estrella Guerra
En forma de floc, de bola o de ninot blanca i de cristall transparent com un mirall. Al mati hi ha un mantell per poder-hi jugar: boles amunt i avall, nens jugant sense parar. Martí Roca
11
Trimestre
El quadern de primària
CINQUÈ
LA MORT
EL BULLING
No saps què passa. Són formes sense sentit, negres. Una s’apropa i t’abraça. Tanques els ulls i veus paraules, que et recorden somnis passats.
Sentir que estàs sol, ningú que pugui ajudar-te. Acabes perdent el control amb un dolor interminable.
El temps se t’acaba, has de marxar. Veus una llum al fons. Què serà?
Desapareixen i t’envaeixen. No comprens què passa al teu voltant. Tot és tan desesperant! El temps se t’acaba, has de marxar. Veus una llum al fons. Què serà? Carla Ferreró
Violència sense sentit. La teva ment s’altera. Quedes advertit del final que t’espera.
Ho pots solucionar fent servir les paraules, amb gent que et pot ajudar surts amb esperances. Adriana Ferrer
TOT POT PASSAR
CAMÍ A LA POR
Em preocupo, pateixo per aquella persona que estimo. No sé què passarà.
Però no hi veig res, només hi veig foscor. Em calmo, respirant, el meu sentir no és joiós.
Noves sensacions tinc, perquè noves coses passen. Preguntes noves se´m plantegen. Tinc por. Què faig? Què em passa?
El meu entorn ple de persones que m´ajuden. Uns escolten, uns em recolzen, i d´altres comparteixen sensacions; tots col·laborem.
12
Per què sempre la política? Hi ha altres coses importants. Gent que rep violència amb les paraules i amb les mans.
És clar que coses a la vida passen, unes de bones i altres que espanten, però sempre ho puc afrontar amb molta valentia i serenitat. Ona Noguera
Pel carrer vaig caminant, però no em sento segura. Coses pel cap em van passant i segueixo amb cura.
Una por em va absorbint i em trasllada a un altre món. Poc a poc vaig revivint en un pensament jocós.
Pel carrer vaig caminant, però no em sento segura. Coses pel cap em van passant i segueixo amb cura. Ivet Cruz
CAPVESPRE
El dia s’acaba, la fosca comença. Fredor. El sol s’amaga. Remor de fulles seques. Solitud. La lluna blanca m’anuncia la nit. Por. La ciutat s’adorm, el soroll s’apaga. Silenci. La negra nit avança, els fanals es desperten. Somni.
Ariadna Boronat
TRIMESTRAL
SISÈ
El quadern de primària
MOMENT DE PRIMAVERA Camp de colors, núvol sense definir, herba banyada de flors i sorra suau del camí. Llum de capvespre, el ruixat s’apropa, el cel corromp i el núvol dibuixa.
Gotes que es desprenen del cel i un munt de bells diamants que amaren l’arrel de l’arbre de colors lluents. Sara García
COR TRENCAT
LA PLATJA
M’agrada l’olor del mar i veure els ocells volar.
M’agrada remullar els peus dins d’aquell color blau clar.
M’agrada el so de les ones trencant I la fina sorra cremant. M’agrada admirar l’horitzó Mentre refilo una cançó.
Núria Codinachs
Un cor jo tenia que brillava tot l’any i es va trencar un dia com si fos un cristall.
Un cor jo tenia que brillava tot l’any i ara cap gota d’alegria resta al meu estany.
Un cor jo tenia que brillava tot l’any. Tinc oberta la ferida. Ha estat tot un engany.
Inés Hidalgo
13
Trimestre
Apunts d’ESO
PRIMER
LA FLAMA
VIDA
Nou i desconegut anhel, que fulgura en una mirada cendrosa, que s’arbora en el meu pensament.
Ve tan ràpid com se’n va. És com un estel en passar. La llum que produeix és una flama que es consumeix a poc a poc i no hi ha ésser capaç de frenar-la.
Encenalls de flama, espurnes que vermellegen cap al cel, aquesta és la flama nua i sola que desvetlla el vent.
L’olor m’embriaga suaument, mentre imagino aquesta flama nua, sola i desvetllada, en el vent.
Berta Vila-Masana
LA MAR
Mar blau, onades que es trenquen a la costa. L’escuma blanca, colpejant. Peixos que neden intranquils pel mar, pel perill, per la foscor de la nit.
Aigua cristal·lina que reflecteix el sol de dia, la lluna de nit.
14
El soroll de les onades, la placidesa d’un conte per anar a dormir.
Bernat Rius
La vida és un fil de llum que fulgura tan sols instants. Ningú se la pot fer seva, només és un préstec temporal.
La vida és un fil de llum, és només un estel que passa. Converteix-la en lluminària, abans que no se’t torni fum.
Queralt Núñez
BOMBOLLA DE SABÓ
En acariciar-te, et fons en un instant, com si fossis de paper, tu, el meu delicat diamant.
En contemplar-te, el cor sempre em fa un salt, la meva vista s’ennuvola, desapareix el món al meu voltant. Quan et deixo anar, el vent també se m’endu l'esperança i el meu reflex desapareix cel enllà.
La meva vida, en el teu interior, he trobada. La meva petita... enjogassada, fràgil... bombolla de sabó.
Oihane Coves
SEGON
TRIMESTRAL
Apunts d’ESO
EL CAMÍ GOTA D’AIGUA
Gota d’aigua salada, plena de grans esperances baixes de sa galta. Cor glaçat de gel, mai se’t pot trencar però segueixes caminant.
Una paret difícil de passar fràgil i dèbil, no la podràs travessar.
Anna-Jing Guardiola
INFANTESA
Recordant temps passats anhelo. Anhelo l’olor de les flors del pati. Les rialles d’aquell temps en què vaig ser infant. No hi puc tornar. Aquells temps de benaurança ja són temps passats. Anhelo, anhelo la manca de preocupacions, el viure sense feredat. Aquells moments d’infantesa a rebolcons. Sara Licona
Amb l’esclat de la primavera el tren comença el seu camí. No sap per on passarà ni sap el seu destí. A mesura que va avançant, va adquirint coneixement amb molta curiositat. I més endavant es tornarà vibrant.
Amb el coneixement adquirit avança el tren per un difícil camí. Al final del viatge, defallit, la velocitat afluixa, a poc a poc arriba el seu destí. La vida n’és el camí.
Berta Escrigas
REBEL·LIÓ
Podria deixar-ho córrer, podria fer com si res: seria falsa, la meva vida. Però dolç és el patiment quan aprens a combatre’l. De què serviria enfonsar-se? Deixar la meva llum retinguda a l’interior, flor pansida per por. Soc més que aquesta amargor: preparat per al repte, armat per l’opressió. Roger Montero
15
Trimestre
Apunts d’ESO
TERCER
RUNA
ENLAIRA’T Fixa’t com es clivella, com va esfondrant-se a poc a poc amb sord, feixuc, estrèpit. Runa, Joan Vinyoli
Em clivello. Als meus peus, runes pròpies. Als meus maons, esquerdes indiferents. Ansio carícies de vellut però una brisa esmolada em recorre les ferides obertes. Em reconstrueixo. Tapo els meus profunds estigmes, m’omplo de ciment aliè.
Substitueixo vells maons rosegats, m’adhereixo blocs desiguals. I em transformo. Núria Cruz
LA LLUM
Aquella piuladissa a l’alba del dia fa néixer una flama, furient d’alegria, que amolla incomptables cendres i un fil d’històries i faules.
Penetrant-hi l’esguard de migjorn, es veuen, però, els ulls plens de tristesa: gotes que moren pel flam ardit que fuig fugaç rere la fosca nit.
16
Peng Cheng Chen
Papallona, emprèn el vol, abans que els grillons et privin de somiar, abans que els diamants t’esquerdin les ales. No busquis aixopluc en els barrots, obre la gàbia i fuig, tu, que encara pots!
Dansa amb el peus nus abans que el present esdevingui confús. Papallona, sigues lliure abans no et tallin el vol. Mariona Palanca
METAMORFOSI
M’enamores. Em desenamores. T’estimo com estimo estimar. M’omples i em trenques alhora. El teu batec m’alleuja el respirar.
Espurna que irradia esperança, et persegueixo com la foscor a la llum. M’encegues amb una por encisadora i et dilueixes com el fum.
Em precipites a l’abisme i, impacient, per tu espero a ser rescatada Atura’t, silenci. Em trobo exhausta, divagant. Ja no m’agrada la meva aparença, No reflecteix l’essència. Ja no m’agrado així. Mai més. Hilda Gambús
Apunts d’ESO
QUART
Perseguides per la gran decisió, un cabdell d’idees que no arriben enlloc. Dirigides al seu destí final, en forma de resposta clara, O bé, no tant!
TRIMESTRAL
CAMINS
LA NENA DEL MEU DARRERE La nena del meu darrere Adorable, vergonyosa i sincera, Sempre em crida i em reclama.
Arribada al penya-segat i sense res segur, ni clar, penso si estarà bé allò que avui he triat.
Cabells negres, rinxolats i pell clara com la llum, ha estat sempre present, al meu darrere.
Camins, dubtes i recances, deu ser el camí encertat?
Va directa al meu cor i fa que l’estimi a l’instant, és la nena del meu present i del temps que va passant.
... I només batent les ales filaré la meva realitat.
Paula Licona
ULLS BLAUS, BLAU DE CEL
Aquell dia, sens voler-ho la veié, la veié pujant, essent sols l’albada, al tren gris i fred de cada matí, exhalant un gran sospir a l’estació emboirada quan, tan sols, del cel, el sol començava a emergir.
Es pensa que la vencerà l’oblit quan la vida ens separi, però sempre li guardaré un racó, fins que la meva història s’acabi.
sa vida, tota nua, s’aferrava a aquells raïls, deixant son destí a mans de les vies, iniciava el camí, com tantes altres jornades, El camí, ja vell i llarg, de tots els dies, Un trajecte recorregut tantes i tantes vegades.
Allà, com embruixats pel vidre de la finestra, envoltats de solitud confosa amb esperança, sons ulls es perdien en un bocí de temps i hi romanien clavats, com presos d’una recordança, Dins aquell vagó sortosament escollit dels trens.
I fou en aquell instant, tan innocent encara, quan la jove retornà del món on s’havia aïllat i, com presa altre cop de la realitat, despertà. Just llavors, el veié a ell, en ella, son esguard fixat, unint sons ulls blaus als seus fins que el tren marxà.
D’ençà d’aquell bell segon començà el noi a estimar-la i cada hora, cada minut, cada segon, esperà amb delit el més desitjat anhel, esperà, potser confiant-ho tot a l’atzar, son retorn, esperà, delitosament, retrobar aquells ulls blaus, blaus de cel. Ariadna Figueras
Blanca Rubira
FULGURANT ESPERANÇA Domina la tristesa. Sols la força de voluntat farà que les hores felices tornis a viure amb fermesa. Dolorosos moments, sentiments innocents. Anhels de rialla, en una punyent batalla.
I és en aquests instants de plena enyorança que encenalls incandescents s’arboren a l’alba i habiten així una gran benaurança. Han estat sempre aquí? Fulgurant esperança.
Gerard Vilaseca
17
Trimestre
Batxillerat
PRIMER
PIC I PLOMA
Pica endins, més endins. De res serviria aturar
UN SEGON la ploma.
Sempre endins. Tragina amb els vagons la cobrenca troballa mentre piques i segueixes repicant. Malgrat la carbonada la gola t’ennuegui. Que pertot ressoni el repic, la pala i, si mai et trobes sol, allarga una mà, que la llum escalfa.
Ferran Montero
POESIA
Demano pluja per al riu, lletres per passar més pàgines, paraules que omplin l’exhaustiu, alçada per als pics insuperables. Anhelo i com més m’elevo més infinit és el zèfir de l’insaciable desig que m’arrossega cap 18
a
TU
Gisela Santero
Espelma intermitent neda entre somnis com estel caigut al néixer, mes en la nit, polsim. Arbre despullat, seguit de primavera, fruita madura que penja d’un fil, aurora no rogent, roman en la ventada en el cau del formiguer. Maria Pedroso
QUI IMITA EL RIU
Sóc riu encès, fluint des de l’origen. Joan Vinyoli
És de nit, som un bosc nevat. Ens cobreix aigua blanca en pols, res no es mou. El temps, riu avall, va corrent. Cap altre cos en moviment. Gel plou. Ara viu només qui fou riu, qui, insensible a l’hivern, treu fulles, qui perdura. Qui de baix a dalt creix i es fa. Qui segueix furgant avui sent aigua i vent per a l’inici d’un nou dia. Demà, que arriba l’aurora i se’n va el fred, amb la llum espantant el gel qui va ser riu arriba al mar. I és de dia.
Alba Jiménez
LA RADIACIÓ INCIDENT AL PATI DE LES TORTUGUES I ELS SEUS EFECTES BIOLÒGICS
TRIMESTRAL
Espai de recerca
Des del curs 2002-2003, en el que es va remodelar el Pati de les tortugues amb el disseny i construcció d’un bassal de considerables dimensions per part d’un grup de quatre alumnes que hi realitzaren el seu treball de recerca en grup (Castro et al. 2003), any rere any s’han realitzat treballs de recerca en aquest indret, conegut des d’aleshores com a projecte del Pati de les tortugues. Al formar part d’un projecte, la recerca pot ser sobre un aspecte nou o bé sobre un altre ja iniciat anteriorment. El meu treball no és ben bé una continuació directa de cap treball anterior però indirectament té molta relació amb alguns treballs anteriors, sobretot amb dos d’ells: Adaptacions vegetals i cromatisme estacional al Pati de les tortugues (Laura Pascual, 2009) i El Pati de les tortugues. Projectes de manteniment i millora (Enric Vila, 2014).
El que hem fet ha estat, per una banda, un estudi de la llum incident al Pati de les tortugues. Hem tractat de definir la quantitat de llum que arriba a terra i la manera amb què aquesta afecta diferents aspectes del pati. Per fer-ho, hem elaborat un plànol amb Sketchup a partir del qual hem pogut determinar quan la radiació incideix directament al terra del Pati de les tortugues al llarg de l’any, deixant-ne constància en un plànol ja utilitzat en anys anteriors, que hem actualitzat marcant a sobre les zones d’especial rellevància biològica del pati. D’aquesta manera hem comprovat que un 39% dels dies de l’any (143 dies) no arriba radiació directa al terra del pati en cap moment del dia, a causa de l’alçada de la paret sud. Aquest factor, juntament amb l’efecte d’ombra del cobricel arbori, provoca un fort gradient de llum que fa possible que en un espai tan reduït hi puguem trobar representats tots els estrats vegetals, els mateixos que es poden trobar en un bosc (arbori, arbustiu, herbaci, muscínic i edàfic). Per altra banda, hem mantingut una zona més oberta de vegetació (podant uns arbres), de la que hem deixat constància amb fotografies des de baix i també des de dalt (utilitzant un dron), perquè la radiació incideixi directament a dues zones rellevants del pati durant l’estiu: la zona de vegetació semiprotegida i la zona de postes de les tortugues. En aquesta última s’ha dut a terme un projecte de registre de temperatura en un niu, en col·laboració amb el treball de recerca de la meva companya Sofia Domènech, per determinar si és possible una hipotètica incubació natural al Pati de les tortugues. La conclusió a què hem arribat és que no es descarta aquesta possibilitat, sempre i quan la incubació es realitzi en l’extrem més proper a la paret N (més hores de radiació). En aquesta zona la temperatura que hem enregistrat a dins del niu es situa entre els 18 i els 32°C durant els mesos de juny a setembre, amb una mitjana propera als 25°C, i amb cinc dies del mes d’agost que s’arriba als 34°C de màxima i una mitjana de 28°C. Val a dir que ha estat el mes d’agost més calorós des que tenim registre a l’escola, és a dir, dels últims 12 anys.
Marina Castellanos Gil Tutor: Josep Marí Torres
19
Trimestre
L’ h o r a del conte
20
EL SECRET DEL MAR
Aquesta història narra el secret d’un jove vailet aventurer i espavilat, de roba esparracada i bruta, que fa uns mesos va arribar a un insignificant poblet costaner, que amaga petits misteris ocults als que no els saben veure. Tot va començar quan el quatre de juliol ell i la seva família van arribar al poble. Una família petita, formada per la mare, el noi i un gos. La mare, que acabava de trobar feina en aquella vila, treballava de cambrera en un bar, a prop de la platja. Havia de treballar hores i hores, cobrant un sou de misèria però era l’única feina que havia pogut aconseguir i en la que li donaven els diners necessaris per poder mantenir el seu fill. Era una dona de classe humil que no havia pogut estudiar però sempre havia lluitat per donar al nen el millor possible, especialment la bondat al cor i la màgia als ulls, per tal que sempre veiés el costat bo de les coses i fos feliç amb el poc que tenien. El noi, d’onze anys, de pocs amics i tendència solitària, estava sempre encuriosit per tot allò que l’envoltava, era viu i despert, era el que donava llum a la família. També un gos, el Tom, formava part de la família. Gràcies a l’animal, l’infant havia sabut sobreviure a estius sencers al seu anterior poble, jugant i corrent per la vora del riu, sempre al seu costat. Un dia, mentre esperava que la mare sortís de la feina, el xiquet no sabia què fer i va decidir anar a fer un volt i passejar amb el gos per la platja. Una serena remor gronxava les ondades i els peus se li enfonsaven en la sorra acabada de remullar. Els pescadors llançaven la canya a la recerca d’algun peix despistat. La marea pujava i xocava contra les roques, esborrant el camí de petjades que havia quedat marcat. S’oïa el soroll de la mar i el sol guspirejava intensament en uns últims raigs que s’amagaven a l’horitzó. Al fons encara es veia la reconeguda talaia del poble, que cridava l’atenció de tot aquell que la mirés, era una antiga torre medieval força mal conservada però plena d’història i de records. El noi, seguit d’en Tom va decidir pujarhi. Un esglaó, dos esglaons. tres esglaons... a l’arribar a dalt es va quedar bocabadat observant tot allò que podia veure. Es va quedar sorprès de les vistes que tenia. Uns quants ocells sobrevolaven la platja. Aquella sensació li agradava, el feia sentir serè i relaxat, com si el temps s’aturés. De sobte, va sentir un soroll molt peculiar. Venia d’un racó de la torre. El vailet s’hi va apropar per poder veure què era allò que produïa aquella estranya melodia. De primeres, va veure un simple cargol de mar, bé..., simple no era, brillava moltíssim i tenia uns tons irisats que feien d’aquella criatura una d’única. En Tom bordava alegrement i el noi estava encuriosit per saber com podia produir-se aquell soroll tan original, un so que mai ningú havia sentit, un so únic. L’infant es va quedar rumiant. No va arribar a cap conclusió lògica de com una espècie tan simple podia produir aquest so, però, de sempre havia cregut que el mar oculta molts secrets i que aquest cargol de mar podia ser la clau per saber-los. Van passar els dies i el vailet va descobrir que cada vegada que, encarat davant del mar, escoltava el cargol, el color de la mar es tornava verd blavós i la sorra, més daurada; cosa que anunciava la benvinguda de nous éssers marins a la petita cala d’aquell poblet costaner. Mil criatures i espècies marines venien a la costa: crancs, pops, meduses, de tots colors i de totes les mides. L’infant quedava mut al veure tot el que succeïa i encara més quan veia passar gent per la vora de la platja, que no es fixava en tot el que estava passant. El nen no sabia per què no ho contemplaven. No sabia si era perquè no els interessava o per si no ho podien veure. Al final, va arribar a la conclusió que potser ell era l’únic que tenia el poder de contemplar aquell meravellós i únic fet. No es podia creure que, gràcies a un simple cargol de mar, mil i una coses precioses passessin al seu costat. I aquell dia, com molts dies abans, la mare el va cridar quan havia sortit de la feina. En Tom saltironava entre ells dos, remenant, alegre, la cua, mentre, a l’horitzó, ja s’anava fent fosc. De moment, aquest jove vailet espavilat ha decidit guardar-se aquest secret només per a ell, per poder-hi anar cada dia, a la mateixa hora, només ell i el seu gos, sols. Parant l’orella al cargol de mar i mirant tot el que passa al seu entorn. Laia Urpí - 1r ESO
J
Pensem-hi una mica ESCOLA I LLIBERTAT
TRIMESTRAL
ral u t l u c ornada
Com cada curs, el passat mes de gener vam dedicar una jornada a reflexionar sobre un tema d’història, política, ciència o cultura, interessant tant per als alumnes com per als professors. Enguany vam voler sumar-nos a la celebració del 50è aniversari de l’Escola i parlar de l’educació, conscients que ja a principis del segle XX, a diferents punts d’Espanya i molt especialment a Catalunya, hi va haver una voluntat de renovació pedagògica. Aquest esperit es va veure recolzat pel govern de la Segona República i truncat durant la dictadura franquista. Aquell divendres vam poder aprendre més sobre l’educació que es va rebre i la que es rep en aquest país, i saber, també, quins han estat els corrents pedagògics més influents en el món contemporani. Per això vam convidar dos experts que ens en van parlar. Vam organitzar una visita a una exposició sobre un mestre de la república i, amb els alumnes de segon de batxillerat, vam preparar un petit espectacle sobre aquest mateix mestre. Finalment, ens vam trobar tota la secundària al Cinebaix per veure una pel·lícula sobre la història d’un home il·lustrat que es va proposar educar un nen trobat al bosc, salvatge.
Lectura de textos abans d’entrar a l’Exposició. Exposició a Les Drassanes “Antoni Benages: el mestre que va prometre el mar”.
Les Conferències sobre Educació
Els alumnes de 2n de Batxillerat dramatitzen la història d’Antoni Benages a Bañuelos de Bureba..
... I a la tarda “L’Enfant Sauvage de F. Truffaut ens va colpir..
21
Trimestre
Món Científic PROJECTE DE RECERCA A QUART D’ESO:
EXPERIMENTEM
Aquest curs, els estudiants de 4t d’ESO tenim l’oportunitat de participar en diversos projectes de recerca. Els alumnes, segons els nostres interessos, hem triat entre tres temàtiques diferents: Teatre, Llengua i comunicació, i Química. “EXPERIMENTEM” és el projecte de química. Els alumnes ens agrupem de tres en tres i, a partir de la cerca i de l’experimentació al laboratori de química de l’Escola, adquirim nous coneixements del món que ens envolta. Tot això està organitzat en sessions. En cadascuna es treballa un objectiu diferent. En tot allò que estudiem i treballem, utilitzem materials i productes del nostre dia a dia, dels quals, sovint, en desconeixem les seves veritables propietats; i aquests, alhora, ens serveixen, en algun moment, per demostrar qüestions relacionades amb la química.
Tinta invisible
Alguns dels experiments realitzats que més ens han sorprès han estat l’estudi de la reacció del suc de llimona sobre el paper: la coneguda “tinta invisible”. Una tècnica utilitzada en el passat per ocultar missatges; o dels líquids no Newtonians, que obtenim amb una mescla de farina de blat de moro i aigua i que ens permeten entendre com actuen les arenes movedisses.
També hem dedicat gran part del temps d’aquest projecte a estudiar les lleis dels gasos i algunes de les seves propietats, com la relació entre la pressió i el volum, el volum i la temperatura...
A més, hem descobert el significat de la tensió superficial i com aquesta es trenca quan hi afegim una gota de sabó. Hem jugat amb la Relació pressió-volum tintura de iode, que ens ha permès classificar aliments segons si contenen o no midó i fins i tot hem aconseguit fer bullir aigua a 90ºC, demostrant que no sempre bull a 100 º!
Observant l'efecte de la tensió superficial
Amb aquest projecte estem aprenent moltes coses noves i ens permet endinsar-nos en el món de la química. I la nostra recerca no acaba aquí, seguirem fins a final de curs... INVESTIGANT! 22
Aina Bullón - Joana Castillo Diego Escobar - Ariadna Figueras
Determinació del contingut de midó
L’ESQUIADA SEGON D’ESO
TRIMESTRAL
In corpore sano...
Els dies 20, 21 i 22 de Febrer, els alumnes de 2n d’ESO van anar de colònies a La Molina. En arribar, el primer dia, van deixar els equipatges a l’alberg i es van dirigir cap a les pistes, allà van llogar els esquís que van utilitzar durant els tres dies. El primer que van fer, després de posar-se els esquís, va ser realitzar una prova per tal de dividir els alumnes segons el seu nivell. Van esquiar tot el dia, tan sols van parar per dinar a un restaurant situat al costat del lloc on havien llogat els esquís. Un cop acabada la sessió de la tarda, van tornar a l’alberg, on van poder descansar i van tenir l'oportunitat d’escoltar una xerrada sobre la forma correcta de vestir-se i les proteccions necessàries a l’hora d’esquiar. El segon dia, un cop van haver esmorzat a l’alberg, es van dirigir cap a les pistes, on van estar esquiant tot el dia. Després es van dirigir cap a l’alberg, on van poder descansar i recuperar forces per a l’endemà. El tercer i últim dia, van estar esquiant tot el dia. Únicament van parar per dinar i, quan es van tancar les pistes, van agafar l’autocar, i es van dirigir cap a Sant Feliu de Llobregat, tot i que la tornada es va fer bastant pesada a causa dels embussos que van trobar a la carretera. Ens han explicat que els tres dies van ser molt solejats i que no els va nevar. El menjar de l’alberg i el restaurant els va encantar i va ser una bona oportunitat per fer grup. Paula Licona -Èric Màrquez - Júlia Rovira
23
Trimestre
Allons enfants... JOURNAL D’UN VOYAGE EN PROVENCE
3r ESO
Le premier jour, nous sommes allés à Nîmes, nous avons visité l’amphithéâtre, la Maison carrée et les Jardins de la Fontaine. Avant d’aller à l’auberge, on a mangé des crêpes. Le jour suivant, nous sommes partis à Arles, la visite était sur le peintre Van Gogh, ça a été très intéressant, en plus il a fait beau. En revenant, nous sommes allés voir un pont, que Van Gogh a peint. Le troisième jour, nous sommes allés à Avignon, nous avons visité le Palais des Papes et le Pont d’Avignon, et nous avons chanté la chanson traditionnelle “Sur le pont d’Avignon, on y danse........”. Au retour, nous nous sommes arrêtés au pont du Gard. Le vendredi, nous sommes allés au Musée de l’exil à la Jonquera, nous avons fait des ateliers qui étaient très intéressants.
24
CARNESTOLTES
TRIMESTRAL
Festes d’escola
El dia 1 de Març es va celebrar el Carnaval a l’escola. Aquest any la temàtica era: “personatges femenins cèlebres". Cada curs va escollir un personatge per disfressar-se i van practicar un ball representatiu perquè ho poguessin veure tots els que van participar de la festa, aquell dia. Els personatges escollits van ser: Jane Goodall, Frida Kahlo, Naomi Parker, J.K Rowling, Valentina Tereshkova, Marie Curie, Mata Hari, Jacquotte Delahaye, Cleòpatra i Kathrine Switzer. Per començar els timbalers i grallers van recórrer l’escola per avisar els nens i nenes que començava la Rua. Un cop al pati, els de sisè van llegir el Pregó. Enguany havien demanat la col·laboració de totes les classes i ells van acabar de dar-li el toc final. A continuació hi va haver la mostra de balls. Com cada any, els alumnes de teatre de l’Escola van presentar l’acte. Des de Tanzània a la Mestral, arriben aquests ximpanz és de la mà de Jane Goodall J. K. Rowling, amb molts llibres escrits, en una gran escriptora s’ha convertit!
Mata Hari, abandonant la pedreria, es va converti tr en la millo r dona espia per un noi es va fer passar i a la marató de Boston els homes va igualar.
La Tereshkova a l’espai volia arribar i una nit un desig va demanar: la terra des del cel volia observar
A l’illa caribeny a d’Haití vivia, lluitava i sempre guanyava una pirata de cabells de robí. Quin gran exemple, Frida Kahlo! La seva vida va ser molt dura però s’inspirava en la natura.
Aixequem els cartells cridem ben fort “We can do it” i demo strem que podem fer-ho
Un grup de cientí fic s van retre homenatge a Marie Curie que el radi i el polo ni va desco brir
E n terra de piràmides i filla de faraons Cleò patra va anar fent les seves revolucions.
Èlia Bosch - Ignasi Tortras - Blanca Rubira
25
Trimestre
Actualitat a les xarxes HA DESTACAT...
L’Oriol Izquierdo va tornar a fascinar els alumnes amb les seves paraules. En aquesta ocasió, va parlar de Pompeu Fabra als alumnes de Literatura de Batxillerat.
26
Els “Da Vinci” van idear, construir i plantar uns espantaocells molt simpàtics als dos horts de l’Escola...
ter cebook i Twit a F a s o -n iu Segu I ara també a Instagram!
Amb el comiat de l’hivern, els alumnes de sisè van veure el seu projecte fet realitat: Els nous arbres del pati ja estan plantats!
La Caseta de Jocs del Pati ja és una realitat. L’autogestionen els mateixos alumnes i en gaudeix tot primària.
AFANYS D’AMOR PERDUTS W. SHAKESPEARE TNC
Tres amics del rei, i ell mateix, signen un acord amb unes normes molt estrictes que després no poden complir ja que coneixen una princesa i tres dames i els nois faran tot el possible perquè siguin les seves esposes. Al final, mor el pare de la princesa i les dames se n’han d’anar. Cada noi demana a la seva dama si es vol casar amb ell. Això no ho arribarem a saber perquè les dames els proposen un repte que durarà un any. És una obra que creiem que és difícil de representar però els actors ho han fet molt bé. Actuaven molt segurs i això ha fet que s’entengués el que passava. El llenguatge era molt ric i elaborat i podia ser difícil d’entendre però quan t’has endinsat en l’obra es va tornant fàcil. L’obra ens ha agradat i tornaríem a anar-hi. Íker González - Pol Rodríguez 1r ESO
TRIMESTRAL
La Cartellera
LA BONA PERSONA DE SEZUAN B. BRECHT TNC
Fa uns dies vam anar a veure l’obra de teatre de la Bona persona de Sezuan. Aquesta tracta d’una ciutat caòtica on s’hi presenten tres déus buscant una bona persona. La protagonista de l’obra és la Xen Te que, tot i que ella s’ho negui, és una bona persona. Les constants crítiques que rep pel fet de ser una dona lliure i independent que viu sense l’ajuda d’un marit, li fan crear-se un “alter ego”, el seu cosí Xui Ta. A diferència de la Xen Te, a aquest només li importen els diners i el seu propi benestar. S’ocupa de tots els assumptes que la seva cosina no pot resoldre pel fet de ser molt bona persona. Aquests dos papers són interpretats, de manera magistral, per Clara Segura. Aquesta obra de Bertolt Brecht ens vol fer recapacitar, entre moltes altres coses, sobre els nostres actes i si ens agrada la persona en la que ens estem convertint... Potser encara som a temps de fer un canvi! Paula Licona - 4t ESO
JANE EYRE: UNA AUTOBIOGRAFIA Ch. BRÖNTE Teatre Lliure
L’adaptació dramàtica de la novel.la romàntica “Jane Eyre” escrita per Chralote Brönte i dirigida per Carme Portacelli, s’endinsa en el tema de la rebel.lió per part de la protagonista, davant de les injustícies, així com l’amor. Jane és una jove que lluita contra les injustícies des de ben petita i no es deixa sotmetre davant de les opressions, per tant, al llarg de tota la història s’enfronta a tot allò que no troba correcte. És una noia òrfena que se’n va a viure amb els seus oncles. Amb la mort de l’oncle, és maltractada i finalment portada a una escola de “nenes difícils” on coneix la Helen, un personatge totalment contrari a ella però alhora complementari. Després de la mort de la seva amiga, la Jane té l’oportunitat de fer un canvi radical a la seva vida i va a fer d’institutriu a la protegida del senyor Rochester, del qual s’acaba enamorant tot i que ell ja està casat. Això provocarà que s’obrin diferents camins i que els amants s’hagin de separar, tot i que al final es retrobin i acabin junts. En el moment del retrobament, Jane ha heretat una gran fortuna que compartirà amb els seus cosins. Ara és una dona lliure que tria tirar endavant el seu amor. El personatge creix durant el transcurs de l’obra i cada cop és més fort. Destaquem l’actuació de l’Ariadna Gil que, amb gran expressivitat, s’endinsa perfectament en el paper de la jove de vida complicada que és Jane Eyre. Leire Franco - Núria Rodríguez - Pol Nieto - Jan Graupera 1r Batxillerat
27