Trimestral abril 2017

Page 1

TRI MES TRAL Curs 2016 - 2017


El racó del Consell rector Bon Sant Jordi des del Consell Rector! Esperem que gaudiu de la diada de les roses i els llibres. De ben segur la nostra Trimestral ve carregada de poemes ben treballats i bonics que donaran el to poètic que la festa es mereix. Amb Sant Jordi donem el tret de sortida al darrer trimestre d’aquest curs. Enrere queden gener, febrer i març; uns mesos ens els quals des del Consell hem treballat, com sempre, per tal d’aportar el nostre gra de sorra al bon funcionament de l’Escola: Col·laborant per tal que l’ampliació de la vorera d’accés a infantil i primària i la urbanització del pàrquing fos el més àgil possible; actualitzant els plànols de les sortides d’emergències; col·locant un nou equip audiovisual a la biblioteca i, a petició del professorat, estudiant la possible instal·lació d’una nova cartellera amb funcions d’absorció acústica al hall que, a la vegada, servirà com a expositor dels treballs que freqüentment omplen de vida la nostra entrada. Els pares i mares de l’escola també heu estat molt actius durant aquest segon trimestre: Un bon ramat de xais va desfilar en la Rua del Carnestoltes de Sant Feliu, obtenint la distinció al “Ramat més coordinat” i a parvulari, feina fina; la Caseta ja llueix enmig del pati i tots els nens i nenes en poden gaudr durant les estones d’esbarjo. Ara ja tenim a tocar les Festes de Primavera, us animem a participar-hi, sempre són d’allò més lluïdes! I per acabar, recordar-vos que mitjançant la Plataforma Alexia podeu participar en l’enquesta que hem formulat per tal que tothom col·labori en la construcció d’aquest projecte comú que ens apassiona i “enganxa” tant: L’ESCOLA MESTRAL.

Blanca Rubira

Peng Cheng Chen


La

e Gal

ria

Editorial

LA ROSASSA DE SANTA MARIA DEL PI

Vers: sigues igual a mi. Jo em veig en tu si em veus. Som una o dues veus? Quina, però, és de qui? Amb aquesta poesia de Josep Palau i Fabre obrim l’edició de la revista de Sant Jordi. Una edició en la que no només hem treballat els encarregats de redactar la revista, sinó que tota l’escola ha aportat el seu granet de sorra amb algun poema. En aquesta revista no els posarem tots, però sí que posarem els que han quedat finalistes i han de guanyar algun premi dins de l’escola.

Nerea Treviño

A banda dels poemes també hi haurà altres articles; articles dels de sempre, com el Món Científic o l’English Corner, i alguns de nous com el voluntariat de 3r d’ESO o la jornada cultural entorn de la revolució russa. Com de costum, el 2n trimestre és per excel·lència el dels viatges de secundària. És per això que els alumnes de 3r d’ESO han anat a França, els de 4t han anat a Estocolm i els de Batxillerat al País Basc. Esperarem però al número del tercer trimestre per oferir-vos les impressions rebudes durant aquestes sortides Per poder estar informats de totes les activitats que van succeint durant el dia a dia a l’escola, us recordem que podeu consultar la nostra pàgina de Facebook, de la qual ens encarreguem de redactar breus notícies setmanalment. Esperem que us agradi aquest exemplar de la revista de l’Escola Mestral.

Anna Botella

Biel Barniol, Héctor Godoy

Jan Andelo - Miguel Arjona - Minerva Ávila - Biel Barniol - Marta Battestini - Marina Bagés - Marina Castellanos - Jana Duran - Héctor Godoy - Nico González - Guillem Lozano - Sergi Muñoz - Eulàlia Riera. Sempre amb l’ajut incondiconal de Carlos Iglesias.

Dibuixos portada: treball a partir de l’obra de Joan Miró dels alumnes de 1r de primària. Agraïm la col.laboració dels mestres i professors de plàstica i llengua catalana de l’escola.

03


Trimestre

Diari de Parvulari

P3

DIBUIXEM POESIA

Lia Benjumea

LA ROSA Jo voldria en un pom una rosa de cent fulles, d’un color roig com la sang i de fulles punxegudes. A l’abril la colliré Oh! La rosa de cent fulles! i a Sant Jordi la duré Cavaller de Catalunya, d’un color roig com la sang i de fulles punxegudes Ferran Martori

04

Maria Moreno

Lucas Urbano

Hugo Aniorte

Anna Urbano


P4

Aliona

Ăˆric

Martina

Bruno

Anna

Tri m

es

tra

l

05


Trimestre

Diari de Parvulari

P5

FEM RODOLINS ORIGINALS, TENDRES I MOLT FINS

El conill s’ha menjat un grill (Berta) M’ha caigut una dent i ha vingut el Ratolinet Pérez corrent. (Oriol) Tinc una tortuga que es menja un tuba. (Carles) He vist una tortuga amiga d’una oruga. (Joaquim) El meló passa molta calor. (Alessandro) El cavall és molt fort i camina tort. (Adrián) Tinc una pilota que la tiro i bota. (Júlia) Tinc un click que es diu plick. (Dídac) Hi havia una vegada un llop que es va menjar un pop. (Marc G) Un dia em vaig trobar un gripau i li vaig dir babau. (Pol) A la Martina li agradaria anar a la Xina. (Martina P) Hi havia una vegada un cotxe de bombers que passejava pels carrers. (Josep Enric) M’agraden molt les fades i les veig a vegades. (Carlota R) M’agrada jugar a futbol amb en Pol. (Bruno) M’agrada molt el pastís i me’l menjo en un “plis.” (Greta) Hi havia un castell on hi havia un anell. (Pau F) Jo tinc un gat que s’enfila pel teulat. (Martina R) Tinc una pilota que es diu Lota. (Pau B) De gran vull fer surf i em compraré un buff. (Pau U) Hi havia un princesa boniqueta que es menjava un croqueta. (Carlota G) El meu gripau vermell viu a Sabadell. (Marc U) Vaig anar a la muntanya i vaig trobar una castanya. (Nora) Un dia una papallona es va trobar una rodona. (Abril) Hi havia un unicorn en un castell que era de color vermell. (Valentina) 06


S! E M

FEM

POE

El quadern de primària

Tri m

es

tra

l

PRIMER

EL MEU GERMÀ PAU

LA MEVA MARE

Al Pau li agrada esquiar i també nedar. El menjar japonès li encanta i quan està content cançons canta. És un nen molt bo i me l´estimo molt!

La meva mare es diu Marta i li escric una carta. Li agraden els pastissos i als nens fa feliços. És molt guapa i sempre està amb el papa. Llegeix un conte amb mi a l´hora d´anar a dormir.

Teo Portabella Emma Remolà

LES MEVES AMIGUES LA PRIMAVERA A la primavera comença a fer calor i creixen les flors que fan molta olor. Ja es pot anar a la piscina i a mi m´agrada nedar, per això hi vull anar! Darla Moreno

L´Emma és la meva amiga i juga amb una formiga. A la Daniela li agrada pintar i també ballar. La Berta és molt guapa i es mira un mapa. La Laia salta a corda i un gos borda. Lia Aguilà

07


Trimestre

El quadern de primària

SEGON

EL MEU MÓN Tinc un pinzell vermell que s´assembla a un vaixell. Tinc un cargol que es menja una col. Tinc un germà que em dóna la mà. El món és molt variat i força espavilat. Jo sóc en Bernat!

LA FAMILIA QUE JO ESTIMO La Carlota bota la pilota. En Tomàs té un bon nas. A en Jose que és el meu papa li agrada un mapa. La Clara té una bona cara. L´àvia Belu va a la “pelu”. El meu avi es diu Quim i és una mica prim. Carlota Sánchez

Bernat Rovira

LA FAMILIA

L´ESPAI

La Paquita és la meva àvia i és molt sàvia, i el seu amic Josep es menja un cep. El meu germà és trapella i la Maria és una meravella. La mama és molt divertida i el papa està ple de vida.

Vaig amb el coet amb un amiguet. Dormo als planetes al voltant de les estrelles. La lluna té forma de pruna. Els meteorits són grans com els elefants.

Maria Suñer

08

Sofia Gómez


TERCER

Tri m

es

tra

l

L’ELEFANT DEL ZOO EL MEU GAT És un gat alegre i rialler, sempre és molt juganer, tota l’estona vol saltar i del sofà em fa marxar. M’agrada tocar-lo a la nit, ell em mira i m’agafa el dit. El crido i ve corrent i jo em poso tan content! A estones surt al balcó i altres dorm al racó. Si marxo el trobo a faltar, quan torno el vaig a abraçar. Maria Morales

Tinc orelles gegants, una trompa ben llarga, i uns ullals súper grans. Gros i gran, gran i espatarrant, m’encanta l’aigua que per sobre em vaig tirant. Sóc una mica grassonet de menjar tants cacauets. Em moc sempre lentament perquè em vegi bé la gent. Gros i gran, gran i espatarrant, l’atracció del zoo, sóc jo: l’elefant! Tomàs Sánchez

EL MAR Blau és el mar que arrossega la sorra i les estrelles de mar queden per sota. Els peixos neden sense parar per baix, i uns pops s’arrosseguen com si fossin en un calaix. El sol enlluerna el mar i els peixos surten a nedar diuen hola al calamar i continuen fins al far. Blau és el mar que arrossega la sorra i les estrelles de mar queden per sota. Max Alemany

LA PILOTA Sóc mitjana i rodona, quasi sempre de cuir, els nens m’estimen moltíssim i ningú mai m’abandona. Em llevo als matins dins la motxilla, vaig a l’escola ben acompanyat, jugo i boto a l’hora del pati fins acabar el partit guanyat. Descanso a l’hora de classe i després torno a botar. quan arribo a casa per fi puc reposar. Pau Enseñat

09


Trimestre

El quadern de primària

QUART

EL CARNAVAL Pel carnaval tot s’hi val! Tots a fer l’animal! Ballar la dansa del carnestoltes, tots fent voltes.

LA MUNTANYA La muntanya em dona energia i això em fa créixer dia a dia. A la muntanya vaig a esquiar I al migdia paro sempre a esmorzar.

Gossos, tigres trobareu I amb el Darth Vader lluitareu Amb el tigre us veureu, contes i llibres reviureu. Feu gresca que després ve la vella quaresma, Durant set setmanes set potes traureu.

També hi vaig a buscar bolets I si en trobo ho celebro tirant coets.

Alba Rodón LA MEVA GOSSA

Quan torno a casa estic mont cansat Però compensa la bona estona que he passat. David Baleta

EL TIGRE BLANC No et confonguis amb la zebra que és un tigre blanc, compte amb les seves urpes que si et despistes té les clavarà. És blanc i negre, pèl fi i molt suau. Té els ulls clars i corre molt fugaç

La meva gossa és blanca i trapella, però és molt bona. Mai s´enfada, fins i tot quan està cansada. Li agrada veure la gent, però és bastant independent. És molt poruga, i sembla una tortuga. Té cinc anyets molt llarguets, i aviat en tindrà sis, ben bonics. Álvaro Fernández EL MUSSOL

Sense por avança i les seves preses caça, en el seu hàbitat salvatge. Vigila si vas de matança no topis amb aquest personatge. Júlia Aynés

Hola em dic mussol, sóc nocturn i tinc bona vista, no sóc d’aquells que van a l’oculista malgrat que, de dia, porti ulleres de sol. Diguem que no sóc domèstic, però la gent pensa que sóc fantàstic. En algun moment o altre em puc escapar i el meu amo podria plorar. M’ encanta cantar de nit, m’agrada el silenci. i m’enfado amb qui em molesti, sóc un mussol ben eixerit.

10

Julià Ros


CINQUÈ

L’AMOR I LES SEVES HISTÒRIES L`amor és bellesa però també la tristesa. L`amor és bonic com el somriure de la nit. L´amor és vida però també l’ira. L´amor és dolç com la mel de les flors. L´amor és or però... i si et trenquen el cor? L´amor és valuós com un llibre ple d’il·lusions. Enzo Giménez SOMNIANT DE DIA Un any són quatre estacions. L’hivern, la del fred , és desembre, gener i febrer. Aquests mesos s’està millor a prop del braser. Somniant de dia a l’hivern imagino les onades salades mullant els cossos dels nens. La primavera: l’estació de les floretes en el safareig de casa meva. En aquesta els de la fleca tornen a fer pa d’avena. Somniant de dia a la primavera imagino mòmies i homes llop demanant caramels i espantant a tothom. L’estiu és la del sol amb la seva calor i xafogor. Els gossos es barallen per l’ombra d’un arbre frondós. Somniant de dia a l’estiu imagino aquells dies d’hivern quan cauen flocs de neu del cel. I per últim la tardor. l’estació on no fa ni fred ni calor; quan les nits s’allarguen i als dies governa més la foscor. Somniant de dia a la tardor, imagino els ocells cantant al meu balcó entonant un do major.

Pau Portabella

Tri m

es

tra

l

L’ ARC DE COLORS Quan em llevo al matí trobo l’arc de Sant Martí saludant-me divertit fa un somriure eixerit. Tot ballant emocionat, el mal temps ha treballat, però el sol ha regnat i Sant Martí ha brollat. La lluna s’ha mostrat en un cel estrellat, i l’arc ha amagat en una nit llampant. Quan em llevo al matí trobo l’arc de Sant Martí saludant-me divertit amb un somriure eixerit. Laia Pérez

LA LLUNA La nit és com la foscor dels teus ulls. Negre i lluminós el teu cap és. Ets com un rotlle dibuixat al cel. Sempre surts, quan dormo, enmig d’estels. M’agrada mirar-te a la nit, quan estic al llit. Amb uns ulls de falcó intentant trobar qui s’amaga darrere d’aquell bonic esperit. He vist moltes llunes però cap amb la teva mirada perduda. Tot i que tinguis orelles petites sempre escoltes les meves poesies. El sol és conegut, però tu ets qui gira al voltant del món. Sempre surts a mitja nit, i em deixes embadalit amb un somriure infinit.

Oihane Coves 11


Trimestre

SISÈ L’HORITZÓ Miro l’horitzó, bola de foc afinant-se rere les ones. Cel rogent, coberta infinita. Blau sense fi, reflexos argentats. Miro l’horitzó, somnis lluminosos besen la costa. Grandesa daurada, magenta intensa del sol robada esperant la partença.

EL SILENCI Si escoltes el silenci hi sentiràs mil veus. Veus apagades i esperançades, il·lusionades i esmorteïdes, fugitives i atrevides, confoses i il·luses, venjatives i compassives. Si escoltes el silenci hi sentiràs mil veus de la gent que ens envolta i no escoltem. Arnau Casola Puigvert

Miro l’horitzó, llums de colors, una festa major. Vermell magrana, una tarda sobirana. Negre pregon el sol ja dorm EL MAR Anna-Jing Guardiola Des de la sorra estant m’agrada contemplar el mar, sentir els rajos de sol i començar a caminar. LA NIT Enmig de la nit silenciosa ressona un fort esgarip, la lluna es balanceja, empesa per un lleuger vent que la neguiteja. Reflexos d’argent en lluna creixent. Laura Gálvez

Mar tranquil i serè, ones suaus i escumoses, olor marina i fresca. Sento el tacte suau del vent batent el meu cabell. Sento la sorra, l’aigua, el vent ... Sento el mar. Gisela Herrero

12


Apunts d’ESO PRIMER

A RECER DE LA TEVA MIRADA A recer de la teva mirada l’anhel del bes s’ha anat extingint, l’infern que abans em dominava s’ha convertit en laberint. A recer de la teva mirada, quan les mans tenim a tocar, una por que m’embolcalla i m’impedeix continuar. A recer de la teva mirada, el cor em batega fort i una veu només vol dir-te que tens tot el meu amor. Rosa Carreras DOLÇA MORT Per què t’escric, si d’amor em vols matar, si la carta no vols llegir, i, quan vinc, vols fugir? Si no t’escric, se m’escapa la vida; si jo et vull estimar però no respons la meva crida, i ets tu qui m’ha de matar. T’escriuré de tota manera: amb el groc, versos d’estrès; amb el blau, lletra planera; i amb el roig, demanant-te un bes. Amb violeta, mots d’enyorança; amb taronja, pel que em fas sofrir. Amb el verd, un bri d’esperança; i amb sang, ganes de morir. El cor em crema. Tinc ganes de tu. Et vull tota meva. No t’escapis amb ningú. No te’n vagis, estimada; vine, per una vegada, que, quan et veig, quedo extasiat; t’estimo, preciosa llibertat. Arnau Santero

Tri m

es

tra

l

ESPURNA DE LLUM Una espurna de llum en la boira, a l’horitzó. La miro, ho torno a notar i, per què tant de dolor? La segueixo per boscos espessos, per rius d’aigua cristal·lina, per deserts de sorra tan i tan fina. L’atrapo. I entre les mans tinc l’esperança de tornar a sentir l’enyorança d’un nou amor, atansant-se. Podré ser feliç altra vegada? O m’enfonsaré en el patiment dur i sense acabament que és enyorar-te eternament? Núria Cruz PIANO Fils de sentiments. Mans acaronant les tecles. Sentiments en l’aire. Dolor en el cor. Records que m’envaeixen de vida, anteriors. Imatges emotives, desig de ser cançó. I la melodia inunda l’estança, freda claror d’unes notes que ressonen. L’aire m’asfixia. Ull fràgils, llàgrimes de foc. Mentre les notes s’aturen i es paral·litza el so. Maria Martínez

13


Trimestre

BOCINS D’ETERNITAT

Apunts d’ESO SEGON EL MEU LLIBRE Un viatge silenciós on les lletres formen vides, esbossant un somriure afectuós d’un rostre que mai esbrines. Senzilles pàgines que formen portals, transporta a dimensions paral·leles, fent mars de bassals, sense límits ni fronteres. El meu llibre amaga un secret, que descobrir algú anhela, un secret que em té abstret i que mai no es revela. Nur Ariza

Perles cristal·lines que brollen d’uns ulls infinits d’enyor, i es desfan memòries en la feblesa del record. Com arena a les mans, corre l’instant efímer, segons comptats ans, mots d’un amor dímer. Com l’oratge, s’escapa, en recer d’un esclat, gesta d’un anhel fervent, remembrança que no ha trobat. El passat ja és record, s’evadeix en la mirada. Som bocins d’eternitat, fugitius d’una melodia ja cantada. Ets tan sols aire que s’esbordella en l’ahir. Una espurna bleint encara, que s’endú les cendres de l’avui. Ets la vida que passa i reviu en son esguard vers les ombres de l’enyorança, segons perduts, instants trobats.

ÈXTASI INFINIT

Ariadna Figueras

Rabent, corria mentre la nit es desfeia. Els animals marxaven a recer, èxtasi infinit.

LA VIDA

Fervent, el foraviler viatjava, buscant la llum, cercant el desig que el duria a casa, èxtasi infinit.

Comença de petit i acaba molt envellit.

Creixent, el nen, aprenia a fer-se gran, però estimava les hores al llit, de descans, èxtasi infinit.

Forma una escultura: amb el seu cos representa una figura.

Fent, el pastisser, dolces creacions amb amargues confitures, esperant, a la fi, ser anomenat el millor, èxtasi infinit. Èxtasi infinit, pensava el poeta, i s’estirà al llit, tenint ja a la mà, la pedra del poema. Gerard Vilaseca

Cada dia creix més i la seva pell s’encrosta més. És alt com ningú més, se sent lliure fins que un dia cau i no en queda res. Neix buit, sense saber res, com la vida fa figura i es fon en el no res.

14

Èric Màrquez


TERCER

Tri m

es

tra

l

LA PLUJA El cel està emboirat i tot ésser que és a fora entra a la seva cova abans de la tempestat.

DESTÍ INCERT

Entre la remor de la gent es veu una forta llum que esberla tot pensament, la vida, els colors es fan fum.

Vora el recer de les parets de vidre nedo sense temor a l’escull. Nedo sens témer la nostàlgia; sense por a l’ofensa, nedo amb orgull.

Se sent un terrabastall, tremola el sòl dels pensaments. El cel comença a despendre’s com llàgrimes de sofriment.

Sempre he viscut l’emmascarada vida, que amagava la malesa de la real però ara un mar immens s’eixampla qui sap com de pregon serà?

Des del meu racó, al costat de la finestra, segueixo el fil del meu record que dins meu em turmenta.

Núria Franquesa

Anna Carreras

UNA PETITA PLOMA COM L’ONADA QUE EROSIONA Com l’onada que erosiona o la fera que rosega, com l’àcid corrosiu t’esqueixa i et fa enrere. Abans miraves de fit a fit com un anhel la porta oberta i ara ets el bou mirant a terra seguint el solc, portant el jou. Si el teu cant arriba a l’alba després de la nit i la fredor, canta al dia i a la vida, torna a començar de nou. Aina Baleta

Hi sóc però tu no em veus enlluernat per allò bo, allò bonic, allò que encega: la perspectiva de la perfecció. T’amagues rere un gran mur de complexos i inseguretats. T’amagues rere una fortalesa que algun dia s’esfondrarà. M’esquerdes per dins, fas que no pugui seguir I enderroques aquell mur que tant m’ha costat bastir. Però entre totes les llances que el mur volen fer caure s’enlaira una ploma blanca com un desig d’esperança. Maria Muñoz

15


Trimestre

Apunts d’ESO

SILUETA La silueta passatgera en l’aigua es reflecteix, deformada per les ones, movent-se pausadament.

QUART

OMBRA En la foscor de la nit, una ànima engabiada dins l’espill del silenci perpetua el brogit. I el cor, en l’esclat del neguit, de buidor omple l’estança i carrega, de tinta negra, les venes del meu cos. I, de cop, la perenne esperança de daurat ho tenyeix tot: El fil de llum mor al racó, l’ombra fuig i els ulls es tanquen. Lourdes Carreras

En el mirall cristal·lí que no emmiralla mentides, no et reconec gens a tu. Metamorfosi de vida? Tu ets tu i no res mes, no t’amaguis en l’enigma evadit pel que és normal, simulant essència buida. No et deixis endur pel riu, ombra fugaç. No t’esborris en el camí, silueta efímera. Aprèn a valorar-te, a estimar el teu infinit, en la pols de les estrelles que són el teu món petit. Marta Carreras

BLANC EL TEMPS En el moment de pensar-hi, m’inunda el desconcert. Desconec el que ha d’ocórrer, em sento sola en un desert. Tot és incert, és confús i dubtós. Sols resta en mi, un sentiment rancuniós. I em submergeixo en les aigües del meu paradís somniat. Hi entro i m’afebleixo... Però res no m’ha de vèncer en aquest mar turquesa clar.

Berta Juvanteny

16

A vegades passes lent i d’altres ràpid. També pots resultar dolç o per contra ser molt àcid. Ets etern i dolorós. pervers com l’infern. Amarg com l’amargor. Ho ets tot i alhora res, avançat, endarrerit. Recordat per alguns i per altres en l’oblit Avances sense aturador quan em sento com l’infant, però quan m’omplo de dolor sembla que et vagis aturant. Sergi Muñoz


Batxillerat

Tri m

es

tra

l

PRIMER RELLOTGE

SILENCI

Parla sense paraules, concep sense llenguatge, deuen ser, doncs, les agulles implacables satèl·lits en l’eix del temps perdurable?

Les paraules se m’escolen com arena entre les mans, no hi ha versos, ni rima, cap mot. Només silenci que m’observa i em mira, increpant-me pel que sigui.

Compàs precís en la circumferència perfecta. Terrenal jutge diví que assenyala impertorbable cada hora, cada segon, cada minut del nostre ara, passat i futur; del nostre temps infinitament breu que ens conduirà sense treva a l’últim instant de la nostra cruel finitud. Alejandro Rodríguez

Ara, allò que no vaig dir, Ara, allò que ja no dic. Si m’hi apropo sols és cendra, Si m’allunyo, un miratge es riu de mi. És silenci? Vacuïtat que ens envolta? O sóc jo, que no hi sento? Perquè ja no hi ha versos, Ni rima, ni cap mot. Només silenci, Un silenci que m’observa. Carles Ortega

LLADRE

OBSCUR CAMÍ

En fer-se fosc, ballant entre nits estrellades, m’imploro a mi mateix arrencar-me el desig a mossegades. Lladre de somnis i anhels, temptejo un dia amb la sort, li parlo amb tacte a l’orella pregant-li que em faci fort. Traficant d’il·lusions perdudes dins un indret obscur i fosc, rescato l’essència del nen plantejant-me qui sóc. Guillem Casola

Cor, no em siguis indispensable, deixa’m seguir el meu camí, deslliura’m d’aquesta lluita que m’ha portat fins aquí. Temps foscos i tenebrosos transcorren. Temps infinit que perdures intensament, cruel zenit de la llarga nit. Infern obscur que convida a un inhòspit i maligne descans, travessant-lo seré, per fi, lliure i em conduirà cap a la pau. Laia Teuler

17


Ariadna Figueras

Trimestre

L’hora del conte VAIG OBRIR ELS ULLS

No sabia on em trobava, no recordava haver fet res per arribar en aquest lloc, tret d’un somni confós de la nit passada. Estava sobre una gran roca d’uns cinc metres d’amplada. Semblava pintada amb aquarel·les, víctima d’una pluja de colors. Em vaig aixecar. Tenia els peus endormiscats. Portava hores explorant aquell lloc sense trobar res, i m’havia abandonat als braços de Morfeu. Des d’aquella perspectiva tot es veia molt petit, minúscul, microscòpic. Davant meu hi havia un riu amb unes dones banyant-se, nedant, xipollejant en una aigua tan clara i transparent que semblava que flotessin en l’aire. Un so a la meva esquerra em va sobresaltar, traient-me de l’encantament que oferia el riu. Hi havia una pantera. Gran i salvatge, ferotge, mortal. Però no tenia por, sempre m’havien agradat els animals i no els temia. M’hi vaig acostar. Molt a poc a poc vaig allargar la mà per acariciar-li el pèl, sense deixar d’establir contacte visual amb la bèstia que s’anava apropant. Es va deixar tocar. El seu pelatge era suau, curt i brillant. Era agradable als dits, un tacte que et feia pessigolles i et tranquil·litzava, et donava coratge. Em va agradar. Amb els reflexos del pelatge negre de la fera vaig veure la meva pròpia ànima que, salvatge i rebel, anhelava la llibertat magnífica dels animals. Em vaig enfilar al llom, i en un instant la pantera va arrencar a córrer per aquell indret idíl·lic. Corria al costat de la riba i les dones ens seguien, serpentejant per les aigües. Jo, al llom de la fera, em sentia lliure, viva, feliç, cavalcant pel bosc semblava que res no em podria aturar. Sentia que tenia poder i força, res no em derrotaria. Es va aturar davant d’una cova majestuosa, amb cristalls de rubís i maragdes, de plata i or i d’altres pedres precioses. No hi havia cap objecte, excepte uns brins de palla i pells d’animals. De sobte, una forta olor de mort em va colpejar les fosses nassals i amb ella un rugit monstruós. Em vaig sentir temorosa del meu destí. La cova es va fer més gran, o jo més petita i els colors van canviar. Tenia calor i al treure’m les sabates me’n vaig adonar. I sens que el cos esperés resposta, va començar a mutar. Més pèl, més dents, més afilades. Menys dits, menys peus, menys roba. Tot em feia mal, però no importava. Amb un cop d’urpa vaig començar a esgarrapar les parets, reptant-les a resistir-se a la meva ferocitat. Van caure, derrotades pel fil de les meves urpes i les pedres precioses van fer acte de presència. M’agradava. Sabia en què m’havia convertit i m’encantava. Era forta i segura, ja no dubtava. Amb un rugit alt i fort vaig segellar el pacte de l’home convertit en fera i la fera convertida en home. Quan vaig sortir de la cova, el panorama va canviar. Tot era més gran, tot era més bonic. Vaig començar a galopar pels prats amb el meu cos i la meva ànima connectades, felices del somni complert i de la realitat feta somni. La realitat feta somni... em vaig penedir d’haver tingut aquests pensaments a l’instant. Tot es va fer fosc i borrós, vaig caure a terra, a la vida humana. Vaig caure en un llit i vaig obrir els ulls. MARINA BAGÉS _ 4t ESO 18


Espai de recerca

nts de e m i r e p Els ex illikan M i n o Thoms

Tri m

es

tra

l

La descoberta de l’electró El treball de recerca realitzat es va basar en dos dels experiments més innovadors de finals del segle XIX i principis del XX: l’experiment de Thomson i el de Millikan. Ambdós físics van estudiar tant el comportament com l’estructura de l’electró, una partícula que fins aleshores no havia estat descoberta. L’objectiu principal del treball pretenia recrear aquests experiments. El primer estudi realitzat, el de Thomson, permet determinar la relació càrrega-massa de l’electró mesurant la desviació d’un raig catòdic afectat per un camp magnètic. Millikan va anar més enllà i va quantificar la càrrega de l’electró mitjançant l’experiment de les gotes d’oli, en el qual s’analitza les velocitats de petites gotes d’oli carregades positivament sota l’efecte d’un camp elèctric uniforme. L’experiment de Thompson, realitzat a la facultat de Física de la UB, constava de dos mètodes diferents per dur-lo a terme. El primer, fixant l’energia dels electrons i variant el camp magnètic que els desvia. El segon, canviant l’energia dels electrons sota un camp magnètic constant. Les dades adquirides es van aproximar a la magnitud real. El valor que més es va apropar a la xifra real va ser 5,96 ±0,39 x1010 C/kg. Vam constatar que mantenint l’energia dels electrons constant podíem assolir xifres més correctes. El gràfic que es mostra en el pòster representa els valors de la càrrega elèctrica de les gotes d’oli estudiades en l’experiment de Millikan. En observar la gràfica obtinguda es constata que la càrrega de l’electró està quantificada perquè es detecten valors de la càrrega pels que no hi ha cap gota, és a dir valors de la càrrega “impossibles” d’obtenir. Per tant, les càrregues obtingudes sempre seran múltiples del valor de la càrrega de la partícula. Els tres valors determinats de la càrrega de l’electró van ser: 0,56 ±0,35 x10-19 C; 0,59 ±0,39 x10-19 C; 0,63 ±0,38 x10-19 C. Realitzar aquest treball em va obrir els ulls al món de la física i a la seva importància en la societat. Els descobriments, estudiats en el treball, duts a terme per Thomson i Millikan són només una petita part dins de l’interminable estudi de la física per arribar a grans teories que cerquen la manera més simple d’explicar les lleis de l’univers.

Treball de Recerca de Miquel Agulló

Tutor: Dani Urbano

19


Trimestre

Món tecnològic PROJECTES DE TECNOLOGIA A 1r I 2n D’ESO

Els alumnes de 1r i 2n d’ESO van iniciar l’any passat una dinàmica de treball en la que, conjuntament, fan tres projectes per any, de manrea que en acabar els dos anys tots hauran fet els mateixos sis projectes. Els dos projectes que porten fent aquest any, i que ja han acabat, consisteixen, l’un, a fer un cotxe amb motor que va endavant i endarrere i l’altre a fer un forn solar. El projecte del cotxe, que es va dur a terme al primer trimestre, va començar amb els alumnes tallant quadrats i pals de fusta, els quals van enganxar, més tard, per començar a tenir la base del cotxe. Després van fer uns forats als extrems dels pals prèviament enganxats al quadrat, per on van passar dues barres o pals de ferro. A les barres de ferro hi van enganxar tres rodes: en la barra de darrere van enganxar dues rodes, als costats i en l’altra barra una sola roda, al mig. Després d’haver fet aquesta part del projecte van estudiar la teoria del circuit elèctric amb el Dani Urbano, per poder fer que el cotxe funcionés. Tot seguit van començar a fer el circuit elèctric soldant els cables pelats, per després ficarlo a l’estructura de fusta del cotxe. També, van fer un commutador d’encreuament per fer que el cotxe pogués anar endavant i endarrere, i per acabar, van fer un vídeo en anglès tot explicant, amb altres vídeos i imatges, el procés. El projecte del forn solar el van començar estudiant la teoria, a diferència del projecte del cotxe, en el que van estudiar la teoria a mig treball. Mentre que estudiaven la teoria van anar fent enquestes, plànols de la irradiació solar que arriba a l’escola, i altres activitats per tenir la idea de com fer el forn abans de posar-se a construir-lo. Per començar a fer el forn van tallar cartrons: alguns van tallar seccions circulars, paràboles i triangles, i d’altres van tallar hexàgons irregulars. Després van enganxar les seccions circulars amb les paràboles, i entre forat i forat enganxaven els hexàgons irregulars. Van enganxar els triangles sobre les paràboles, i van enganxar paper de plata a sobre dels triangles per acabar definitivament el forn. 20

Nico González, Jan Andelo, Miguel Arjona, Robert Soliva, Bernat Ferrer, Carla González, Arnau Vela


English Corner

Tri m

es

tra

l

ROMEO AND JULIET As each year, in the school, the students from 2nd grade of ESO represent the theatre play Romeo and Juliet. We have had an interview with some of them and they have told us some things about how they are preparing the performance of this William Shakespeare’s theatre play. A month ago, we interviewed some of them and that is what they answered: What are you doing to prepare the theatre play? Every Tuesday, we’re doing drama classes to prepare the performance. Also, we are using art classes to prepare the settings which are a fountain, a balcony and some windows. We are also preparing the costumes. Have you heard about Romeo and Juliet before? Yes, because William Shakespeare is a very famous writer, and when we were younger we heared about it. Also when we were in 1st of ESO we talked about this theatre play. What do you need to do it? We need a lot of things to do it like the decorations, the costumes and other accessories like swords, shields, a dagger, a poison bottle and some candles. The projector and the speakers are also very important because with them we can put music, sounds and images too. Is it difficult to act talking in English? Yes, because we are not used to do it and sometimes we laugh hearing other people when they are acting. Anyway, acting in English is interesting both because we are learning English and having fun at the same time. When are you going to perform it? Who is going to be the audience? We are performing the theatre play in the 2nd term, and our audience is going to be the students of 6th of primary What do you like the most about the play? Preparing the theatre play is very fun, and what we are enjoying the most is preparing the theatre play together and also the fights that are in the play. Guillem Lozano, Sergi Muñoz, Marina Castellanos, Robert Soliva, Bernat Ferrer & Eric Márquez 21


Trimestre

Pensem-hi una mica

ACTIVITATS DE SERVEI SOCIAL A Biel Barniol, Héctor Godoy 3r ESO Durant aquest segon trimestre, els alumnes de 3r d’ESO han realitzat diverses activitats de voluntariat. Els cinc grups són el del Banc d’Aliments de Càritas, el de reforç escolar a nens amb risc d’exclusió social també a Càritas, el grup de gimnàstica rítmica al Club esportiu Jeroni de Moragas, el d’ajuda a la gent gran de la residència Falguera i el grup del Rober de Càritas. Aquesta ha estat una activitat obligatòria que s’ha avaluat i a la qual se li han dedicat hores escolars de preparació i deu hores, més, de servei. A l’inici de l’activitat vam preguntar a uns alumnes quines expectatives tenien amb aquesta activitat, i ens van respondre que pensaven que seria una activitat complicada, que els comportaria realitzar un esforç extra i els suposaria una responsabilitat molt gran, però que seria una activitat que valdria la pena i una oportunitat per conèixer la realitat en la que vivim. Un cop iniciada l’activitat, des del grup del rober ens han dit que van classificar sabates per homes, dones i nens, que són recollides cada dijous, així com plegar i classificar roba i que ha estat una tasca senzilla. Des del grup de reforç escolar ens han dit que han fet classes a nens de primària de famílies que passen per situacions difícils i que tenen problemes d'aprenentatge. Han valorat que implicava responsabilitat. Han realitzat les classes a la segona planta del Centre Parroquial.

22

Des del grup de gimnàstica rítmica ens han dit que han ajudat a realitzar classes de dansa, a fer escalfament... a noies amb discapacitat intel·lectual. També ens han dit que l’activitat els ha sorprès positivament i que n’han après moltes coses. Des del grup del banc d'aliments ens han dit que la seva tasca ha consistit en classificar aliments per enviar-los a gent amb problemes econòmics, i que ha estat una tasca senzilla i metòdica.

EL DIA DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA DES DE L’ESCOLA

El dia 30 de gener d’aquest any s’ha celebrat el Dia de la Pau i la no violència, i per aquest motiu, a l’escola, hem fet diverses activitats relacionades amb això, concretament ens hem centrat en el problema dels refugiats. Els alumnes de sisè de primària han preparat un muntatge amb uns ocells de paper enganxats a una xarxa per simular que estaven volant i utilitzant el simbolisme dels ocells com a símbol de la pau. A més a més han acompanyat aquest muntatge amb el poema de Joana Raspall “Podries” que parla sobre l’acceptació a la diferència i es pot relacionar fàcilment amb aquest tema. Els de 2n d’ESO han fet uns pòsters en anglès en els que parlen sobre els refugiats i les seves vides. Han complementat aquesta informació amb alguns dibuixos fets pels mateixos alumnes que ens fan reflexionar sobre els refugiats i la seva situació arreu del món. Per acabar, els de 4t d’ESO hem fet uns cartells en els quals hem recreat diverses situacions en les que es pot trobar un refugiat durant el seu exili. En primer lloc podem trobar l’arribada a la frontera, així com diferents problemes jurídics. També hem inclòs en el cartell diferents notícies d’actualitat que tracten sobre els refugiats. Sergi Muñoz, Guillem Lozano


Educar sense cridar

Tri m

es

tra

l

Resum de la conferència per a famílies a càrrec d’Alba Castellví A l’hora d’educar podem parlar d’eines. Com més en tinguem millor, però s’han de saber utilitzar, perquè no totes serveixen pel mateix, i algunes necessiten pràctica i persistència. Quan ens adonem que alguna actuació nostra no dóna resultat podem seguir aquests tres passos: 1r. Prendre consciència que l’actual estratègia no funciona. Per exemple, cridar des de la cuina el meu fill perquè pari taula per sopar. Ja l’he avisat cinc vegades i ni cas! D’entrada, detecto que no estic utilitzant l’eina adequada. És com si volgués treure un clau amb un martell, no dóna resultat. 2n. Buscar un lloc tranquil i respirar a fons tres vegades. Tècnica molt eficaç per recuperar la calma i a la que has de dedicar molt poc temps. 3r. Triar una nova tècnica. Per exemple, en el cas d’estar cridant des de la cuina el meu fill perquè vingui a sopar provaré de dir-li connectant amb la mirada, amb poques paraules i marxant sense donar-li temps a replicar, i en veu baixeta perquè així s’haurà d’esforçar per sentir-me, tampoc no ho demanaré sisplau perquè no ho demano, ho mano. En utilitzar aquesta estratègia he de saber que les ordres són una cosa molt seriosa en educació. Si no estem segurs que no es compliran és millor no donar-les. Tampoc no podem fer-ne un gra massa perquè com més en donem menys valor tindran, per altra banda volem que els nostres fills arribin a ser persones lliures capaces d’actuar amb criteri, amb responsabilitat, no volem que aprenguin a obeir ordres sistemàticament. Una estratègia per evitar les ordres pot ser la de deixar triar, exposant les conseqüències lògiques d’allò que plantegem. Per exemple: “què t’estimes més, venir a sopar ara o més tard però sense conte, perquè no hi haurà temps”. En cap cas cedirem ni negociarem si el que tria és la segona opció, per més rebequeria que faci arribada l’hora del conte que no explicarem. Aquesta actuació de deixar triar ha de fer-se de manera limitada. Per exemple: “Vols fer els deures ara o després?” És a dir, preguntem el moment en el que els vol fer però donem per fet que els ha de fer, en això no donem opció. Les conseqüències de les accions triades han de ser properes, si en el cas d’un nen una mica més gran que el de l’exemple anterior que no es desfà la bossa d’educació física en arribar a casa , la conseqüència serà que experimenti el fet de trobar-se la roba bruta el proper dia d’educació física. També han de ser mesurades, no cal exagerar les conseqüències perquè segurament no les podrem portar a terme. Per regla general, les propostes sempre funcionen millor que les ordres. En lloc de dir: “Truca els avis”, podem dir: “Què et sembla si avui truques els avis que estaran contents?” Si no ho fa ho puc tornar a dir en un altre moment. En tot cas, sempre que donem una ordre aquesta ha de ser clara i precisa, és a dir si volem que s’endreci l’habitació especificarem que ha de fer el llit, guardar la roba dins l‘armari... Les ordres hauran de plantejar-se sempre que sigui possible en positiu, en lloc de dir: “No cridis”, direm: “Parla més fluix”. En lloc de dir: “No peguis”, direm: “Fes-ho d’una altra manera.” Les donarem d’una en una. Mai una seqüència llarga. Una opció a no haver de repetir cada dia el mateix pot ser crear algun estri, millor si es fa amb la col·laboració del nen, que l’ ajudi a saber què toca fer ara. Si és ell qui ho diu, ho farà amb més ganes. Les ordres també han de ser considerades, per exemple si volem que la nostra filla de 4 anys vagi a la dutxa quan està fent un dibuix meravellós, podem seure al seu costat, comentar-li el dibuix, mostrar interès en la seva activitat fins que després d’una estoneta li direm alguna cosa així: - llàstima que ara ho hem de deixar estar perquè has d’anar a la dutxa, vinga som-hi!! Les ordres han de ser raonables i necessàries. En un dia podem arribar a donar moltes ordres, moltes d’elles segur que no són necessàries, per tant haurem d’eliminar-les, no són ordres raonables. Com més ordres donem, menys efectives es tornen. Per altra banda, si donem ordres no raonables, els nens ho capten i acaben no complint-les. Han de ser coherents i regulars. Pare i mare hi han d’estar d’acord. Si no és així, els fills s’aprofitaran d’aquesta escletxa entre els acords d’un i altre i acabaran fent la seva. Una solució per quan els dos membres de la parella no veuen les coses igual pot ser repartir-se les situacions on manarà un o l’altra. Per exemple al dinar es farà el que diu la mare i al sopar el que diu el pare. En el cas que l’ordre donada no es compleixi no ens enfadarem, evitant així el nostre malestar i el de la nostra llar. Ens podem acostar a la criatura i, amb calma, i amb to de veritable “curiositat antropològica” dir: -Hi ha alguna raó per no.... Mai enfadats, simplement estranyats. 23 Bona sort i bon camí! Cristina Ros - Gabinet de psicopedagogia


Trimestre

Festes d’escola

CARNESTOLTES Com cada any, el Carnestoltes retorna a l’Escola Mestral i amb molta alegria porta un munt de contes literaris! Entrevistem la Lia Bernadó de P3, el Dídac Boronat de P4, la Valentina Bazin de P5, l’Adriana Guillaumet de 3r de Primària i la Marta Blanco de 5è:

De què anàveu disfressats? L,D,V: Dels tres porquets. A: De la Campaneta de Peter Pan. M: D’Alícia en el País de les Meravelles.

Quina disfressa us va agradar més? L: La de Peter Pan perquè sempre miro Peter Pan. D: La del Gat amb Botes perquè ho miro a la tele. V: El Harry Potter perquè vaig veure la pel·li i em va agradar una mica. A: El Senyor dels Anells. M: Els Barrufets perquè m’agraden molt i anaven ben vestits.

Què és el que més us va agradar d’aquell dia? L,D: Ballar tots junts. V: El dinar que havíem pensat nosaltres. A: Ballar. M: Quan ens vam disfressar.

Què us va agradar més dur aquella setmana? L: EL dia de portar coses al cap perquè portava una corona de princesa. D,V,A,M: El dia del pijama.

Us va costar molt preparar la disfressa? Per què? L,D,V: Sí, perquè la cua costava de fer. A: No, perquè la tenia de la rua. M: Una mica, perquè costava de trobar.

Quin ball vau fer? Us va costar molt d’aprendre?

24

L,D,V: El dels tres porquets. No ens va costar perquè ens ho van ensenyar les nenes grans. A: Bé, una mica. M: Als nens els va costar més perquè no venien a assajar.

Marta Battestini, Marina Bagés, Minerva Ávila


DIA 1: El primer dia havíem d’estar a l’escola a les 7:00h del matí per sortir cap a les 7:30h.Vam parar per esmorzar i vam arribar a l’estació d’esquí a les 10:00h. Vam agafar el material per esquiar, ens vam separar per grups que ja teníem fets i vam començar a esquiar a les 11:00h. Les classes del matí van acabar a les 13:00h i vam anar a dinar al restaurant. Vam dinar croquetes amb amanida, peix arrebossat o hamburguesa i iogurt. Una hora més tard, vam tornar a començar les classes. Els del grup C (els que ja sabíem esquiar) vam poder fer esquí lliure, és a dir, podíem esquiar per les pistes que volguéssim amb el monitor. Vam haver de deixar d’esquiar a les 16:00h perquè va començar a nevar i a les 16:30h, vam anar a l’alberg a veure’l, instal·lar-nos i dutxar-nos. Un cop fet tot això, ens van fer una xerrada sobre la seguretat a les pistes i, en acabar, a les 20:30h, vam anar a sopar. Vam sopar macarrons o pèsols, llom arrebossat i iogurt o fruita. Després ens van deixar estar per l’alberg i vam anar a dormir.

... in corpore sano

Tri m

es

tra

l

Diari de l’esquiada de 2n d’ESO a la Molina

DIA 2: Ens van despertar amb música a les 7:00h i a les 8:00h havíem de ser a baix per esmorzar. El bus que ens portava a les pistes passava a les 8:45h i el vam perdre. Vam haver d’esperar fins les 9:30h i, quan vam arribar, vam esquiar fins les 13:00h que vam dinar macarrons o pèsols, peix a la planxa o carn arrebossada i mousse de xocolata. Vam tornar a esquiar des de les 14:00h fins a les 17:00h i a les 17:00h vam tornar a l’alberg a dutxar-nos. Fins a l’hora de sopar vam estar jugant per l’alberg amb els jocs de taula que hi havia i vam sopar tallarines o pizza, peix a la planxa o llibrets i fruita o iogurt. A les 23:00h va començar la discoteca de l’última nit que va durar fins a les 00:00h que vam marxar a dormir.

DIA 3: Era l’aniversari d’una companya i ens vam despertar tots a les 7:00h per despertar-la amb espelmes i felicitar-la. Vam esmorzar i vam anar a les pistes d’esquí. Només hi havia una pista oberta i van esquiar els que s’hi van atrevir. Estaven les altres pistes tancades pels temporals i la resta ens vam quedar al bar parlant fins a l’hora de dinar. Vam dinar caldo o espaguetis, carn arrebossada amb patates i iogurt. A la tarda ningú va esquiar pels temporals i vam marxar a l’alberg a enllestir les maletes per tornar a Sant Feliu. Vam sortir dues hores abans del que hi havia previst i, tot i així, vam arribar a les 19:30h perquè havien tallat els túnels del Cadí. Gerard Vilaseca, Ariadna Figueras, Marina Castellanos, Jana Duran

25


Trimestre

Pensem-hi una mica

Marina Bagés, Jana Duran

JORNADA CULTURAL: LA REVOLUCIÓ RUSSA

El divendres 10 de febrer es va preparar una jornada cultural sobre la revolució russa, a càrrec dels alumnes de 2n de Batxillerat. Durant tot el dia es van realitzar activitats sobre el tema, perquè els alumnes coneguessin una mica més la història del segle XX. Al matí van escenificar una representació sobre la revolució, amb fotos i vídeos de pel·lícules per expressar com era l’època. Van assistir-hi 3r, 4t ESO i 1r de batxillerat. Els companys de 1r i 2n d’ESO, durant tot el matí, van fer una ruta sobre el pistolerisme a Barcelona Després del pati, va haver-hi dues xerrades sobre el tema, que van explicar professionals. Ens van explicar la situació i les causes que van provocar que la revolució arribés a produir-se. Ens van situar en el context històric per entendre més fàcilment el conflicte. Per finalitzar el dia, tot ESO i batxillerat anaren al cinema a veure una pel·lícula sobre la fi del comunisme a Alemanya, “Bye bye Lennin”. La pel·lícula va ser un èxit, ja que a molts dels alumes els va semblar que era una pel.lícula amena i interessant encara que no toqués directament el tema. Va ser una gran oportunitat per als alumnes de l’escola per saber més coses de la Història del segle passat. ENTREVISTA A LALA BLAY Per què vau decidir fer aquest tema? Vam pensar que el tema havia de tenir una importància històrica, social, i si podia ser, d’actualitat. També buscàvem un tema que interessés els alumnes i que s’hagués treballat a classe. Per decidir el tema, cada professor del departament en proposa diversos i finalment escollim el que tingui més sortides per fer activitats i xerrades. Com vau contactar amb el professionals de la xerrada? Vam buscar organitzacions que estiguessin especialitzades amb la revolució russa. Vam trobar, a la Universitat Autònoma de Barcelona dues persones. D’un ja en teníem referències i l’altra era la primera vegada que venia. En un començament volíem que vingués en Fontana, un especialista, però no va poder venir per qüestions personals. Quina dificultat us va suposar preparar la jornada cultural? La dificultat és buscar una sortida interessant, una pel·lícula que fos interessant, que parlés del tema i que els petits poguessin seguir i que als més grans no els semblés avorrida. Nosaltres busquem la pel·lícula i demanem al cinema local si la poden projectar. Moltes vegades no havien pogut i ens ho passaven amb DVD. Fa uns anys, en una jornada cultural no van projectar-la perquè era massa car i no la podien aconseguir. Teniu pensat el tema per a l’any que ve? Per què faríeu aquest tema? No ho sabem, però intentarem que coincideixi amb l’aniversari d’un fet històric. Personalment m’agradaria treballar algun tema amb testimonis ja que és molt més interessant que t’expliquin experiències des d’un punt de vista més proper. Em faria il·lusió organitzar una jornada cultural amb testimonis de camps de concentració o de la guerra civil espanyola. 26

ENTREVISTA A PAULA DURÀ I BERTA CASTELLS (ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT) Què us va semblar tractar el tema de la revolució russa? Ens va semblar una bona idea, ja que vam treballar-la a classe d’història el curs passat. Aquest any hem treballat més la poesia de l’autora que vam citar a l’obra i com es sentien les dones en aquella època. Els poemes explicaven els sentiments que sentien les dones esperant els seus marits que tornessin de la guerra. Quina dificultat us va suposar preparar l’obra de teatre? No va ser gaire difícil, perquè la Lala ja ho tenia tot preparat i només feia falta quedar-se a la tarda i llegir el text corresponent que tenia cadascú. A més d’aprendre més i aprofundir sobre el tema t’ho passes bé a amb els teus companys. Feia una mica de vergonya però al final et diverteixes. Què us va emocionar més de l’obra que vau preparar? Els poemes, perquè transmetien molt més sobre l’època i els sentiments que tenien i en canvi els relats explicaven més la història que ja coneixíem. Quant temps vau tenir per preparar-la? Una setmana abans de representar-ho, la Lala ens va citar per repartir els textos i els poemes i uns dies abans de l’obra en vam quedar per la tarda assajant perquè tot pogués sortir perfecte.


Actualitat a les xarxes

Tri m

es

tra

l

HA DESTACAT...

n ngut u t han ti rò us r o h l’ a pe ines a Les fe ò a la xarx n han ss que o ut a r a r fort re u g asse ha sig podem efinitivament d t triomfa s safates. tre s o n les

Mai el “Pa amb Xocolata” havia estat un berenar tan suculent com des de que els pares i les mares ens el ”serveixen” amb jocs i activitats ben divertides.

A secu nd JORNA ària vam cele D b FIA. L’a ES DE LEXIC rar les ctivitat O GRA més in La xer teressa rada a nt: cà Sabate r, col· rrec de Marta labora TermC dora at. del

otiu bon m s n u n ó n mpre s rvencio stes se mplert d’inte ti r a ls s’ha o ites de . Les vis r-los. L’escola aume Amigó J a it e d im a per l’obr des en inspira 27



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.