TRI MES TRAL 1r trimestre curs 2015-2016
El Racó del Consell Rector Hola de nou des del Consell Rector:
Us donem la benvinguda a aquest nou curs escolar que ja finalitza el seu primer trimestre. Aprofitem també l’avinentesa per saludar totes les famílies que aquest setembre s’han unit al nostre projecte d’escola. Esperem que aquesta nova etapa que acaben de començar els sigui ben agradable i profitosa. A l’escola no es para i des del Consell Rector intentem tenir sempre la possibilitat d’anar acomplint els reptes i les propostes, que entre tots ens plantegem, per tal de dotar la nostra escola de les infraestructures més adients a la important acció educativa que li ha estat encomanada: l’ensenyament dels nostres fills. En aquesta línia volem destacar les obres de reforma i millora d’aquest estiu: La pavimentació de l’entrada de l’escola, els lavabos d’ESO i parvulari, el gimnàs i la façana de l’edifici (que, amb la repintada general ja podeu comprovar que ha quedat ben bonica). Pertànyer al Consell Rector certament ens “pren” part del nostre de temps lliure i ens “procura” algun maldecap que es suma al ja difícil “dia a dia” de cadascun de nosaltres. Ben bé, vist des de fora, sembla que ens haguem begut l’enteniment assumint aquestes tasques totalment optatives i, fins i tot, prescindibles… Però tots els membres del Consell Rector, unànimament, us podem assegurar que es tracta d’una experiència enriquidora i absolutament recomanable. Tenim l’oportunitat de treballar per un projecte en el que creiem i que ens pertoca directament, que és en definitiva la institució que col.labora estretament amb nosaltres en l’educació dels nostres fills: L’Escola Mestral. Cada petita fita aconseguida, cada pas que donem endavant és per a nosaltres una gran victòria que ajudarà alumnes, mestres i professors en la seva vida quotidiana. Us animem, per tant, que feu un cop de cap i, una vegada durant la vostra estada a l’escola, formeu part del nostre Consell. Us assegurem que no us en penedireu! I com que aquí, a l’escola, les metes de cadascú són també part de la història comuna, no podem més que sentir-nos molt orgullosos de la sisena posició obtinguda pel grup de segon de batxillerat del curs passat en el llistat, ordenat per notes, dels 710 centres que es van presentar a les PAU (Proves d’Accés a la Universitat). Aquesta sisena posició, que engloba cadascun dels alumnes, amb la seva individualitat, és una mostra que amb esforç i tenacitat podem aconseguir la majoria de fites que els mestralers ens proposem. Per part nostra us podem ben asegurar que és talment així. Felicitem doncs a Alumnes, Mestres, Professors i Pares per aquest Excel.lent resultat !
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els professors i professores que han treballat amb els grups: Equip de parvulari, Núria Garcia, Raquel Puig, Montse Vinyoles, Roser Nogués, Raül Garcia, Carme Duran, Estel Andreu, Eulàlia Riera, Ona Ramos, Vicenç del Hoyo
Explicant-nos experiències: Pere Carrera, Alèxia Jansana, Cristina Ros.
Disseny de la portada: A partir del treball de parvulari “Colors de la tardor” realitzat amb diferents tècniques plàstiques:
Des del Llengua i comunicació: Pablo Blanco, Pau Calvet, Pol Carreras, Carla Delgado, Lucía Fernández, Núria Franquesa, Víctor Ginestà, Paula Martín, Marta Pérez, Gerard Rius, Àlex Rodríguez, Édgar Sánchez.
Suport informàtic Carlos Iglesias
A tots ells, moltes gràcies!! Eulàlia Riera
Una vegada hi havia un nen que, un estiu de fa molts anys, en va fer tres. Des de ben petit (i mira que ara encara n’era, de petit!) havia anat a una escoleta de bebès i altra canalla però aquell setembre, de fa tants anys, va començar en una escola de “nens grans”. No li va ser difícil adaptar-s’hi. L’escola era bonica i tothom es mostrava d’allò més acollidor. Van anar passant els dies i el nostre heroi ja es trobava davant d’una castanyera ben velleta fent les seves primeres passes de la seva primera dansa de castanyada. La visita del patge Shellin, la macromassiva cagada de tió i les nadales van venir sense fer-se esperar gaire. Després va arribar el carnestoltes i les bosses industrials d’escombraries (de tots colors) van acomplir la seva missió de transformar-se (amb l’ajut dels seus aliats: el paper pinotxo i els gomets) en una meravellosa disfressa de lleó, bomber, astronauta o similar, que el nen va lluir, no massa convençut i una mica encarcarat, en la inefable Rua al voltant de la pista gran. I així, poc a poc, s’anaven escolant els dies de P3, plens de descobertes i aventures emocionants, i el nen creixia, tant per fora com per dintre i ja va tornar a ser estiu. Un parell més i el món de parvulari va quedar enrere. El nen llegia i escrivia (haviat celebrat la festa de les lletres!) i la primària l’esperava amb ela braços oberts: Vinga escriure, vinga calcular i també vinga dibuixar, cantar i jugar. Benvinguda l’agenda i els dictats preparats i quins projectes d’animals! I quan va arribar el bon temps, el nen, ben carregat amb una motxilla gegant, se’n va anar de colònies… Una nit a primer, una nit a segon i a tercer ja en van ser dues! I va escriure amb bolígraf i va fer la línia del temps mentre ell mateix anava sent protagonista de la seva. I un juny va dir adéu a la primària i cap a secundària falta gent. El viatge començava a endurir-se però a la vegada s’anava convertint en un repte atractiu. El cos creixia i es desmanegava una miqueta i el cap, entre garbuixos i embolics, anava aprenent a pensar cada vegada més i millor. I va esquiar, va investigar i fer muntanya, va anar a França i a Anglaterra (d’intercanvi!) i va visitar el Chillida Leku i Florència! … I totes les classes, lectures i xerrades, pel.lícules i teatres i concerts, que l’escola li oferia anaven forjant el seu JO, el seu criteri i la seva manera d’entendre i relacionar-se amb el món. I un dia va fer un examen molt important en un aulari d’arquitectura, i tothom estava molt pendent de com li aniria, i li va anar bé. I va desplegar unes immenses ales i va aixecar el vol. I nosaltres, des de l’escola, observant-lo amb orgull, no hi podem fer més… el trobem molt a faltar!
1r trimestre
Timestre 2015 - 2016
Editorial
03
l’aparador parvulari
P3: Els Mussols
P4: Els Cocodrils
Escola Mestral
Aprenem a jugar per aprendre tot jugant
04
Escollim el nom de la nostra classe
P5: Els Dinosaures
c: de jo s u p un ti bòlic m i s el
Una joguina imprescindible: els companys
Jocs sense “gènere”
1r trimestre
L’exemple: la vida real
05
L’Objectiu:
experimentar, descobrir, imaginar, canviar…
Escola Mestral
el món que ens envolta
06
English corner HALLOWEEN
AT SCHOOL
1r trimestre
The last week of october we all celebrated Halloween! We were visited by “Home to Home” who took us down to Roserar park to play games and work on our English skills. The class also transformed themselves into zombies, skeletons and ghosts! During the week, some of the older classes also helped to paint the younger pupils faces with spooky patterns and taught them how to “trick or treat”. All of us had a great deal of fun as you can tell from our photos!
07
l’aparador 1r
Escola Mestral
Ja estem a 1r de Primària!
08
Aquest any ens hem estrenat a la Primària, hem engegat un nou curs i una nova etapa. Els primers dies estàvem una mica nerviosos i alhora molt il·lusionats de començar aquest nou camí. A poc a poc ens hem anat adaptant a tots els canvis i estem molt contents de com anem avançant! ☺
La descripción
l’aparador 2n
Pau Enseñat
Me llamo Pau tengo siete años y el pelo largo y marrón oscuro y
me gusta el futbol sala, mido 1,23m y voy al colegio Mestral. Nací en la Corachán el 4 de febrero y soy muy travieso y me encanta la Tablet. Se me han caído ocho dientes y soy fan de Messi y Michael Jackson.
Ona Noguera
Yo tengo unas gafas
de color lila y otras
rosas y soy muy alta
y me llamo Ona. Mis ojos son marrones y
un poquito verdes. Me gusta reír! Tengo una amiga que se llama Carla y una familia que es muy bonita.
Lluc Callejón
Me llamo Lluc, soy alto, tengo los ojos marrones y el pelo muy rubio, por eso me llaman rubiales! De pie hago un 37. Mi
color preferido es el dorado, me gusta mucho los dinosaurios
y el Lego (tengo una caja de 1000 piezas y muchos ultra agentes).
Carla Ferreró
Me llamo Carla, soy presumida, cariñosa y juguetona. Siempre
ayudo a quién se hace daño, soy valiente. Tengo gustos muy extraños y no soy fácil de convencer. tengo muchas cosquillas!
Y
María Morales
Me llamo María y tengo un hermano mayor que se llama
llas rojas. Me gusta ir a la moda y cómoda. Me gusta pintarme las uñas, maquillarme y el pintalabios.
1r trimestre
Manel. Soy bajita y tengo las manos pequeñitas y las meji-
09
l’aparador 3r Més enllà d’una història de fidelitat “Le Ballon Rouge” és un curtmetratge francès de l’any 1956 dirigit pel cineasta Albert Lamorrise.
Aquest curt entranyable mostra la vida d’en Pascal, un nen que viu a un barri humil de París i que de camí cap a l’escola troba un globus vermell lligat a un fanal. Després de deslligar-lo i endur-se’l, en Pascal descobreix que el globus vermell cobra vida pròpia. Els dos es faran inseparables i el globus es convertirà en alguna cosa més que un simple objecte. Al llarg de la pel·lícula veurem com neix una història d’amistat i fidelitat. Aquest globus ens ensenya el que és la generositat, la lleialtat, l’amistat veritable i, fins i tot, l’amor. Un globus que demostra que davant la solidaritat i la bondat no és possible que l’enveja, l’egoisme i la maldat triomfin. Des d’Educació Emocional, els nens i nenes de 3r de primària han tractat a fons conceptes com ara l’amistat incondicional, la fidelitat i la pèrdua, valors, tots ells, implícits a “Le Ballon Rouge”, un curtmetratge de diàleg escàs i dolça música.
El globus del desig... dins de
Escola Mestral
cada globus s’hi amaga un paperet on hi ha anotat un desig personal...
10
l’aparador 4t El treball cooperatiu A 4t de primària ens hem endinsat en l’aventura de treballar cooperativament a través del projecte dels animals dels rèptils i les aus. “Cada grup es va posar el seu propi nom i es va distribuir els càrrecs. Els cartells dels càrrecs ens ajudaven a saber què havia de fer cadascú. Hi havia un secretari, el coordinador, el responsable de material i el portaveu. M’ha agradat perquè tots teníem una responsabilitat.” (Oihane)
“M’ha agradat tenir rols. També triar les nostres normes i els compromisos, així ningú no es passava de la ratlla i estàvem més coordinats.” (Ariadna G.) “Ha estat super mega divertit fer projectes. Cada grup tenia una finestra per penjar les seves coses com les normes, fotos del seu animal, informacions interessants, una foto de tots els membres de l’equip, els compromisos, ...” (Teo B.)
“Fèiem el Pla de l’Equip. És que cada dia de projectes ens hem de posar què farem avui, què hem fet avui, què ens proposem per al proper dia, què hem fet bé avui com a grup, què podem millorar, ...” (Laia U.)
“En aquesta imatge, els “Explorer Kids” estan fent cadascú una tasca diferent que abans han decidit entre tots. Un busca informació al llibre, l’altre a l’ordinador i els altres fent el WORD.” (Pau J.)
En acabar, ha arribat el moment de fer una revisió de com ha anat l’experiència i poder aprendre al màxim per la propera vegada fer-ho encara millor. Així que fem l’autoavaluació de l’equip i individual. “Treballar així ha estat molt emocionant però també ha costat posar-nos d’acord amb algunes coses.” (Queralt) La classe de 4t de primària
1r trimestre
“Amb l’exposició ens hem posat bastant nerviosos però ho hem fet molt bé. Tots els companys ens han fet moltes preguntes. Estaven molt interessats en el que explicàvem.” (Laia P.)
11
L’aparador 5è i 6è Xerrada sobre les condicions dels refugiats de Síria
En Jordi Garcia, infermer, socorrista i membre de l’ONG Proactiva Open Arms, ha vingut a l’Escola a explicar-nos la seva experiència com a voluntari a l’illa de Lesbos ajudant als refugiats que arriben des de Turquia a les costes d’aquesta illa grega. Aquí podeu llegir algunes de les reflexions que hem escrit els alumnes de cicle superior:
Els moments que estan vivint els refugiats m’ha impactat molt. Travessen la mar Mediterrània amb barques inflables amb motors de molt poca qualitat jugant-se la vida. Hauríem d’evitar les guerres perquè la gent no fugi del seu país, que hi estiguin a gust i segurs com nosaltres que som molt afortunats. Gabi Andreu Molta gent innocent viuen moments molt durs fugint del seu país. Els refugiats sirians pateixen molt, els separen de la seva família, de les seves pertinences. La màfia els les llença al mar i ells no saben si arribaran vius a la costa. Els voluntaris de Proactiva Open Arms es troben desbordats, amb gent deshidratada, amb hipotèrmia, desesperada que arriben a totes hores. Aquestes persones treballen per salvar moltíssimes vides que fugen del terror. Rosa Carreras De vegades els voluntaris han de prendre decisions molt difícils que jo no podria prendre. En un naufragi van haver de deixar un home molt gras al mar perquè no podien agafar-lo i altres persones s’estaven ofegant. Sort que uns pescadors el van poder salvar i al cap d’uns dies el van poder veure al camp de refugiats. Martín Ortiz Una nena siriana d’uns set anys explica com va aconseguir arribar a Lesbos. Va ser una travessia molt difícil, va passar por i fred i li van llençar les seves coses a l’aigua. Troba a faltar la seva altra vida, les seves amigues i la seva mestra. Passar d’un país a l’altre no és tan fàcil com pensar-ho. Berta Ruíz
Escola Mestral
Les màfies turques s’aprofiten de la situació i fan pagar als refugiats entre 1500 i 2000 € per entrar a la barca. Ells guanyen un milió d’euros diaris. És un abús. Adrià Bosch
12
M’entristeix veure la gent patint. Els atemptats d’Estat Islàmic a París van sortir moltes vegades a totes les televisions i les notícies de molta gent que escapa de la guerra o dels bombardejos de Síria quasi no surten. Nil Cutillas
En Jordi va explicar-nos que les barques en les quals arriben els refugiats són de mafiosos que es troben a Turquia, a tan sols 9 km de Lesbos. Aquestes barques tenen motors reutilitzats i estan fetes de materials fràgils. A més, hi viatgen més de 50 persones en cadascuna d’elles. És per això que aquestes tomben, es paren a alta mar o s’inunden...els refugiats moren o acaben separats de les seves famílies. Vaig adonar-me de la sort que tenim de viure en un país com el nostre. Maria Ferreró Vaig trobar la conferència molt interessant. Jo ja havia sentit a parlar dels refugiats a la televisió, la ràdio... però no acabava d’entendre el que vivien. En Jordi m’ho va aclarir tot. És trist que aquestes persones hagin de decidir fugir de casa seva i que el seu futur pugui ser la mort al mar. Crec que jo no ho resistiria. Així és el món en el que vivim. Sort que hi ha persones que ajuden a aquesta gent. Roger Montero
Després de la conferència del Jordi quedes marcat perquè no imagines pel que passen aquesta gent. Et sents malament per no poder aturar-ho. Ningú s’imagina què està passant allà: multituds de persones arribant en barca, gent ofegada al mar, famílies separades... I ells no són diferents a nosaltres; no hi ha diferències. Tenen mòbils, famílies... com nosaltres. Això et fa pensar més en els altres i no tant en tu mateix. Sara Licona
1r trimestre
Al final tot això que no ens sembla res; al final pot ser una cosa més gran i que no només els afecti a ells. Potser, al final, això ens podrà passar a nosaltres; i pel que he vist i escoltat és molt desagradable. Àlex Algaba
13
L’aparador 1r
La tardor Caminar pel bosc, trobar-hi fulles de color marró que cauen sense parar dels arbres que muden. És increïble! La humitat de les fulles lliscoses... És única la sensació que et provoca estar sol, sentint l’aigua que llisca sobre les roques. Les fulles es mouen per la força del vent fresc, els peus s’enfonsen entre la multitud de les que ja dormen a terra. Relaxació, tranquil.litat... sensacions que percebo quan la remor de la brisa tardorenca, colpejant les fulles, m’arriba a les oïdes. Oriol Rubira
Escola Mestral
Quan arriba l’època en què els núvols conquereixen el cel i el fred ens ve a visitar, els infants corren pels carrers jugant amb les fulles seques. Els arbres, vells i cansats després del llarg estiu, donen a la gent delícies inimaginables. És llavors quan a les famílies, des dels més menuts fins als més grans, hi ha reunions davant de la càlida llar de foc, xerren i expliquen anècdotes, menjant castanyes, panellets, magranes i moniatos. La canalla degusta encantada les perles rosades de la dolça magrana. Les seves llavors provoquen somriures en els rostres dels infants que omplen d’alegria el cor dels seus pares. Tothom estima aquesta estació, tan especial pel seu color. Ariadna Figueras
14
Esc que olliu u na il.l esc ustri a fotog r rivi u u quest afia np l etit ema i sob text re.. . La tardor és una estació trista. Es fa fosc molt d’hora, les fulles abandonen els arbres i comença a arribar el fred. Al caminar pel carrer només hi veig tristesa. Els ocells ja se n’han anat cap al sud, els arbres sense fulles, el vent cada cop més glaçat que et refreda la cara... i jo penso en com trobo a faltar l’estiu. Intento transportar-me a un d’aquells dies tan calorosos, quan en sortir de l’aigua, a la platja, la brisa marina em córrer cap a la tovallola. Quines ganes que torni l’estiu! Júlia Rovira Estem en plena tardor, les fulles ja comencen a caure i a canviar de color. La foto que he triat és de dos arbres que des de que tenia tres dies i vaig arribar a casa meva, sempre han estat davant meu. Durant l’any van canviant de color i les fulles llueixen molts colors. A la tardor és quan els tenen més vius i preciosos: el castany-roig, el groc, el marró... són els meus preferits. Sempre quan estic trist o decebut miro per la finestra i veig aquests arbres amb aquests colors que m’omplen d’alegria. Aquests arbres ja són part de la meva vida. Marc Abella
La tardor és una estació de l’any molt variada perquè no sempre fa fred i no sempre fa calor. Al matí, a l’hora d’anar a escola, bufa un vent fred que arrossega les fulles dels arbres per tota la vorera del carrer; en canvi, a la tarda, fa molta calor i el sol escalfa agosaradament. A la tarda, després d’haver fet els deures i haver berenat, de vegades, em ve de gust sortir a passejar amb la bicicleta, pel poble. Durant el passeig, vaig observant els arbres que poc a poc van perdent les seves fulles. passada una estona, ja es va fent fosc i jo vaig tornant cap a casa tot pedalant. Èlia Bosch
L’aparador 2n L’SCRIPTORIUM: Taller d’escriptura medieval
1r trimestre
En dijous 12 de novembre, en el marc de l’assignatura Llibres i papers i de l’estudi del llibre medieval, tots els alumnes de 2n d’ESO vam participar d’un taller d’escriptura medieval organitzat per l’Scriptorium del Monestir de Santa Maria de Ripoll. Primer, ens van explicar la importància dels monestirs com a centres culturals i com treballava un monjo copista a l’Scriptorium. També, d’on es treien els materials necessaris per escriure i com s’elaboraven. Finalment, vam poder practicar amb ploma d’oca en lletra carolina i lletra gòtica. Després de fer proves de cal·ligrafia, acabàrem l’activitat dissenyant un punt de llibre.
15
l’aparador 3r ANEM AL TEATRE: Lluís Homar presenta Terra Baixa Aquest dilluns 30 de novembre, els alumnes de 3r d’ESO hem anat a veure Terra Baixa a l’auditori de Sant
Cugat. Es tracta d’una obra de teatre realista, tot i que amb tocs romàntics, escrita l’any 1896 per l’escriptor Àngel Guimerà. La història parla de la Marta, una noia que era captaire fins que un dia un amo de moltes terres, en Sebastià, va decidir acollir-la a casa seva amb el que semblava un acte altruista. En Sebastià, però, li farà creure que li pertany fins que necessiti que la Marta es casi amb algú altre perquè ell s’ha empobrit i necessita netejar el seu nom per poder conservar les seves riqueses. En Sebastià decideix casar-la amb el
Manelic, un pastor que habita a la Terra Alta i que ha estat aïllat del poble durant molt de temps, creient que així podrà conservar l’amor (o la submissió) de la Marta.
Però la versió que hem anat a veure era completament diferent a tot el teatre que estem acostumats a veure.
Aquest clàssic català d’Àngel Guimerà ha estat posat en escena pel director Pau Miró d’una manera molt
curiosa: tots els personatges principals eren representats de manera magistral per un sol actor, Lluís Homar. Lluís Homar ens ha explicat abans de començar l’espectacle que ell anys enrere havia donant vida al perso-
natge de Manelic i que, com que era una obra molt especial per a ell perquè va ser una de les primeres obres que va interpretar, volia fer amb Terra Baixa alguna cosa diferent.
Ens ha cridat molt l’atenció l’escenografia de l’obra. Era una escenografia molt simple però que explicava molt bé l’essència de Terra Baixa. La Terra Baixa és representada amb una única sala blanca i amb mobles
escassos i elements molt senzills. El fet de situar l’acció en un entorn familiar simbolitzava la creació d’una
família entre la Marta i el Manelic al llarg dels dies que portaven casats. La Terra Alta és representada com un mar de fulles (al Terra i a les parets). Quan els dos móns es barregen, a través del Manelic, s’obre o es
tanca la cortina que els separa. La Nuri, molts cops, també està situada a la Terra Alta simbolitzant que és
un personatge no-contaminat per la societat. També es pot veure un canvi gran en el decorat, entre el principi i el final. Al principi, quan tot està tranquil i “les coses estan amagades sota una estora”, tot a l’escena està ben ordenat; a mesura que avança la història i Manelic entra en contacte amb la societat, l’escenari està cada cop més destruït, mostrant clarament la filosofia de Jean-Jacques Rouseau.
La interpretació de l’obra és el que més ens ha sorprès. Tot i que dalt de l’escenari només hi havia Lluís
Homar, els diferents personatges estaven representats de manera molt clara i les caracteritzacions estaven
prou ben pensades perquè no fes falta ni forçar cap to de veu, ni cap suport excessiu de vestuari per reforçar-los. La impressió general que ens enduem de l’obra és
molt bona i creiem que és molt recomanable.
Berta Juvanteny, Sofia Domènech, Marina Castellanos, Escola Mestral
Lourdes Carreras,
16
Pau Godoy Sergi Muñoz
Aquest és el meu barri. Un petit racó de Sant Feliu on hi abunden les clíniques dentals i les perruqueries. La veritat és que no és gran cosa però s’hi viu prou bé. Hi ha els típics locals que seran de tota la vida i aniran passant de generació en generació. La botiga de sempre, a la cantonada, amb la mateixa venedora remugaire, que et ven el que demanes com si l’estiguessis matant... Els matins, encara que et llevis d’hora, sempre hi pots veure l’avi del barri donant menjar als coloms, mentre passeja la criatura. Ja veus, és un lloc tradicional i amb força ambient. Podríem dir que és un barri corrent però alhora especial. Guillem Casola El meu carrer no és precisament bonic. És normal. El meu carrer no té res d’especial. És més, és el més ordinari possible. Gairebé mai no hi ha ningú fora dels seus edificis. Qui hi surt és per anar-se’n a la feina o per anar a l’escola. També hi ha algunes veïnes que es poden quedar parlant una bona estona dels seus infinits problemes... L’únic que sí que és bonic del meu carrer és que, davant, hi ha un enorme parc ple de roses de tots colors. Sara Jiménez
l’aparador 4t Allà on visc Mentre esmorza, observa el carrer per la finestra. El cel és d’un color rosat, lilós; el moment de l’albada. Tot està en silenci i no hi ha gaires cotxes que circulin en aquella hora. Fixa la vista en la petita escola del davant. Riu, recordant quan somiava que era una princesa tancada dins la petita torre lateral que hi havia a l’antic edifici, custodiada per un feréstec drac. La veritat és que l’edifici nou havia perdut molt d’encant ja que ara estava envoltat de vidre i només conservava l’antiga torreta. Mou els ulls cap a l’esquerra i topa amb una plaça de boles de pedra. Se li escapa un somriure al record d’ella i els seus germans, jugant amb els dolls d’aigua, amagats entre la pedra, durant els estius calorosos. Mireia Latres He escollit una imatge de la meva família al voltant d’una taula, no pel lloc o el dia que era, sinó perquè jo, quan penso en casa meva o el lloc on visc, no hi puc pensar sense la gent que m’envolta, dia a dia. Quan es pensa en allà on es viu, segurament, el primer que et ve al cap és casa teva, el barri, etc. Però el que jo crec és que una casa sola, sense ningú, no és res. Aquest és el per què de la meva fotografia. No volia agafar-ne una que no fos òbvia, volia sorprendre i alhora sorprendre’m. Perquè mai havia pensat que, si visqués en un altre lloc però amb les mateixes persones, seguiria sentint, en entrar, que allò és casa meva. Mariona Boadas
Visc a la terra. La terra dels contrastos, de l’amor i l’odi, de la pau i la guerra. A la costa, les roques conviuen amb l’aigua pura i tranquil.la que es va enfurismant quan topa amb les grans pedres, expandint petites gotes cristal.lines dins l’immens mural blau. I entre el caos, l’harmonia s’amaga en el xiuxiueig del vent i les onades. I els racons secrets, plens d’antònims, creen una descripció perfecta del que és aquest món. Ariadna Górriz
1r trimestre
a tografi i o f a n a iu u Escoll ri aquest lem xt lust que il. iu un petit te escriv .. sobre.
17
L’aparador Batxillerat
Fotofilo
És aquest l’inici de la primera causa o és la fi de l’última, si és que n’hi ha...? (Joan Muñoz)
Serem fidels als nostres principis quan aquests es vegin amanaçats? (Paula Rodríguez de Medina)
Què considerem coneixement? (Berta Castells)
El fet de mirar enrere en la història és el fonament per formar unes noves passes sàvies del futur? ( Laia Rodríguez)
Apropar-se sempre significa trobar-se?
Escola Mestral
(Guillem Bosch)
18
L’ànima té fi? (Dani Pan)
Actualitat Batxillerat
Defensa dels Treballs de Recerca
Aquesta magnífica sanefa de pòsters que els darrers dies ha ocupat el finestral del hall de l’escola il.lustra i ens dóna unes petites orientacions sobre la recerca que els alumnes de 2n de Batxillerat han realitzat durant els darrers nou o deu mesos. han sigut dies de feina intensa que ara han culminat amb la seva presentació oral.
Premis Bioimatges
La fotografia "Feina ben feta" de Laia Ginestà Martínez, alumna de 2n de Batxillerat, ha guanyat el 2n premi del concurs Bioimatges 2015, organitzat pel Col•legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT). Aquest concurs bianual té com a principals objectius realçar visualment els valors del món biològic i disposar d'una col•lecció de fotografies de temàtica biològica amb finalitats pedagògiques.
Sisè lloc a les PAU del curs passat
Enguany, d’un total de 710 centres de Catalunya que van presentar alumnes a les proves d’accés a la Universitat, la nostra escola ocupa el 6è lloc en el llistat ordenat per les mitjanes de les notes obtingudes. Aquests són uns excel·lents resultats.
Fotografia matemàtica
La fotografia “Conjunts buits” de Mar Rodón, premiada al concurs de Fotografia matemàtica de l’ABEAM (Associació de Barcelona per l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques) del curs passat, ha estat seleccionada per il·lustrar el pòster del concurs d’aquest any i la portada del calendari matemàtic
Menció especial a les PAU
L’alumna de 2n de Batxillerat del curs passat, Marta Castellanos, va ser distingida per la Generalitat de Catalunya per haver obtingut més d’un 9 en la fase General de les PAU. El dia 18 de novembre es va celebrer la Jornada Mundial de la Filosofia de 2015. Els nostres alumnes de primer de batxillerat van participar en la Mostra de fotofilosofia. La Mostra aplega “espurnes de pensament” fetes per alumnes expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. Els alumnes premiats van ser: Helena Alemany, Guillem Bosch, Ferran Jiménez i Mar Rodon.
1r trimestre
Mostra de Fotofilo
19
Món Científic L’Escola Mestral, una Escola Verda en marxa!
Fa 10 anys que un grup de mestres i professors de l’escola van començar a participar en el Pla d’acció ambiental de l’Ajuntament de St. Feliu, on es va concretar el Procés d’Agenda 21 amb l’objectiu d’impulsar l’educació per a la sostenibilitat a les escoles. Durant tots aquests anys hem continuat assistint a sessions d’intercanvi i formació i avui, molts d’aquells projectes, ja són una realitat.
Escola Mestral
Per tal de dur-los a terme, treballem a partir de dos grans blocs: Per una banda, ens ocupem d’aspectes que afecten tota la comunitat escolar, com la reducció dels residus: disposant de papereres de reciclar i reutilitzar, utilitzant paper ecològic, socialitzant el material didàctic, (llibres, diccionaris...) i la sensibilització per als hàbits sostenibles: netegem els patis i hem instaurat el càrrec de sostenibilitat a cada classe (per tal de controlar les persianes, finestres, llums...). És important destacar que, per dur a terme totes aquestes accions, hem creat la figura dels delegats ambientals que col·laboren estretament amb els mestres i participen cada any en les trobades amb altres escoles de la ciutat o la comarca). D’altra banda, hi ha les accions particulars de cada cicle o grup. Ho fem així per tal que, al llarg de la seva escolaritat, tots els alumnes participin en tots els àmbits del projecte. Així, a parvulari, fem activitats entorn de la qüestió dels residus de paper: la seva reducció, reutilització i reciclatge. Aquest material reciclat l’utilitzem en les portades dels àlbums, invitacions de la festa de les lletres i altres ocasions especials. A cicle inicial treballem els residus en general, la seva reducció, reutilització i reciclatge; realitzant murals que il.lustren on van els residus, reutilitzant materials... A cicle mitjà ens ocupem de l’agroecologia, l’alimentació saludable, la piràmide dels aliments i el manteniment de l’hort per part dels alumnes del Taller. A cicle superior tenim cura del compostador, recollint tots els residus dels esmorzars saludables del Pla de fruita a les escoles i restes del menjador del 1r i 2n trimestre; i de l’hort ecològic, amb la col·laboració, el dia de la plantada, dels alumnes de parvulari i cicle inicial. Tots aquests projectes de primària es treballen conjuntament en llengua catalana i anglesa. A secundària cal destacar: El projecte CLAKI de recollida d’oli domèstic, que gestionen els alumnes de 2n d’ESO i que implica la majoria de famílies i personal de l’escola. El projecte LLUM, en el que el grup de 3r ESO és responsable de posar en marxa la monitorització del consum elèctric a l’escola, en especial, de mesurar amb precisió les condicions d’il·luminació de les aules i valorar l’ús que es fa de la llum natural. I, finalment, a partir de diversos Treballs de Recerca de Batxillerat, disposem de l’aula Faraday, una aula de física a l’aire lliure on es duen a terme projectes sobre energia. Entre els quals, el Treball de recerca: “Disseny d’un sistema eòlic d’alimentació del reg automàtic de l’hort de l’escola” de l’alumne Bernat Baleta de 2n de Batxillerat del curs passat va ser reconegut amb una Menció Especial en els Premis Edurecerca Jove del Baix Llobregat. També està previst que aquest curs s’acabi el generador elèctric amb energia eòlica i s’instal.li un captador solar per alimentar el reg de l’hort de l’escola. Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració !
20
Pensem-hi una mica
El passat 1 d’octubre, vam tenir el goig de comptar amb el professor Ferran Salmurri per la conferència inaugural del curs 2015-16. Salmurri va compartir amb nosaltres el seu darrer llibre “Raó i emoció” on mostra que la felicitat es pot aprendre i ensenyar. Els éssers humans, a nivell de gestió de les emocions, encara estem sotmesos a respostes de quan érem primitius les quals ens converteixen en esclaus de les nostres emocions, va dir Ferran Salmurri, i va utilitzar exemples propers a tots per tal de fer entendre les seves idees; per exemple va explicar el cas de la mare de família que arriba a casa després d’una dura jornada de treball i observa, fastiguejada, que al menjador tot és fora de lloc. –Neeen!, recull les sabatilles del mig del menjador! Sempre he de dir el mateix, n’estic ben tipa!!- crida. Segons Salmurri aquest missatge de la mare és del tot ineficaç a l’hora d’aconseguir l’objectiu que el seu fill adquireixi uns bons hàbits d’ordre, a més a més, fomenta aspectes negatius, tant per a ella com per al noi; sentiments de culpa, d’ infelicitat, sensació de no saber educar els fills, frustració, impotència, soledat...en ella. Sens dubte, la situació també afecta negativament al fill, i està clar que els crits de la mare no serviran perquè recordi, demà mateix, el fet de col·laborar en l’ordre de casa, a més de provocar-li, també, sentiments negatius i de culpa, baixarà la seva autoestima, s’anirà allunyant afectivament de la mare, complicant-se la comunicació amb ella. En el pitjor dels casos el duran a mentir- La culpa ha sigut del gos! Amb aquest exemple, que de ben segur ens resulta ben familiar, Salmurri ens va fer veure que situacions com aquesta es produeixen, cada dia, en gairebé totes les llars de Catalunya on hi viuen menors de 30 anys, i en algun cas fins i tot més grans. Encara hi ha més: a la Polinèsia , també passa el mateix, com a tot arreu on existeixen les sabatilles! Per tant, quan tornem cap a casa, aquí o a la Polinèsia, hem d’anar pensant : -on estaran les sabatilles quan arribi a casa?, doncs al menjador! On haurien d’estar si fa 2000 anys que hi són? Un exemple de comentari menys culpabilitzador i més empàtic per part de la mare cap al fill podria ser aquest: -viure en desordre em fa sentir malament, podries portar les sabatilles a la teva habitació, sisplau?. Salmurri defensa que l’objectiu principal que, com a pares, busquem és la felicitat dels fills; per tant, la funció dels pares és ensenyar als menors que aprenguin a ser més feliços, a sentir-se bé amb ells mateixos i amb el seu entorn i amb allò que els toca viure. Un dels principals errors educatius és creure que quan eduquem ho fem basant-nos en principis de justícia, raó i conveniència pel menor. La realitat és que totes les nostres decisions estan influïdes per les nostres emocions, comprem obsequis als nens perquè ens agrada veure’ls contents, ens enfadem amb el fill adolescent quan porta males notes perquè ens fa ràbia comprovar que no és tan bon estudiant com nosaltres voldríem, intervenim a les baralles entre germans perquè ens fa por que es facin mal o no podem suportar veure-ho. Això sí, sempre actuem convençuts que ho fem tot pel bé de la criatura. Hem de començar per aprendre nosaltres a controlar les nostres emocions. Els éssers humans som altament imperfectes, de manera que quan veiem que els nostres fills cometen errors, els hem d’acceptar, ensenyar, fer que se n’adonin... i no esbroncar. Els hem d’ensenyar a pensar, i per aconseguir-ho hem d’aprendre a detectar què sentim i si ens sentim malament, en lloc de buscar les culpes al nostre costat, hem d’intentar esbrinar quina percepció nostra hem de canviar. És fonamental aprendre a pensar bé d’un mateix. Les persones necessitem sentir-nos acceptades, valorades, estimades, i no qüestionades, alliçonades, esbroncades, estressades... Els pensaments negatius són molt insistents. Hem de tenir preparat un pensament positiu com a alternativa. Salmurri ens va posar l’exemple de viatjar a París. Mentre imaginem una cosa que ens agrada el pensament negatiu desapareix, com un clau treu un altre clau. I fent referència al cinema clàssic ens recorda que “sempre ens quedarà París”.
1r trimestre
Conferència inaugural de curs: Raó i emoció a càrrec de Ferran Salmurri
21
Noticiari La Setmana de la Ciència
En el marc de la Setmana de la Ciència, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. A les classes d’ESO i de batxillerat vam dedicar una jornada a fer xerrades sobre ciència i tecnologiai alguns ex-alumnes ens van explicar la seva activitat relacionada amb la ciència i la tecnologia. A 1r d’ESO, la Mar Pons (encara actual alumna de 2n de Batxillerat) va explicar el seu treball de recerca titulat Hibernació i reproducció de la tortuga mediterrània a l'Escola: recerca i projectes didàctics. A 2n d’ESO, Eudald Mas , estudiant d'enginyeria biomèdica va venir a explicar un projecte titulat “Tecnologia i vida: conceptes ja inseparables?” A 3r i 4t d’ESO, Eudald Pascual, biòleg i estudiant de doctorat al Departament de Genètica ens féu una xerrada amb el títol: De les cèl·lules mare a la investigació sobre la regeneració en l'organisme model de la planària. I a Batxillerat, Bernat Romagosa Enginyer tècnic en informàtica de gestió (UPC)i desenvolupador principal d'eines educatives al grup Edutec del CitiLab de Cornellà de Llobregat ens va explicar el seu projecte titulat: Blocs per a tot.
Cristina de Elías.
Dibuix del natural: Model
Escola Mestral
Celebració del quarantè aniversari de la mort del Dictador Franco
22
Durant aquesta tardor, el Hall de l’escola ha pogut gaudir de la presència de l’exposició “Dibuixos del natural: Model” de Cristina de Elías, ex-alumna de l’escola i actual estudiant de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Des de les classes de plàstica s’ha crt un diàleg entre aquests treballs, de qualitat altíssima, i els exercicis que fan els alumnes entorn de la figura humana. D’aquesta manera podrem observar la representació del cos al llarg de la nostra vida i posarem en contacte les creaciuons de diverses persones vinculades a l’escola.
Per celebrar la mort de Franco es van organitzar diferents activitats. Nosaltres volem destacar que va venir un fotògraf anomenat Pepe Encinas que va viure fotografiar grans esdeveniments i situacions de l’època de durant i després de Franco. Ens va preparar una presentació d’imatges que havia fotografiat, i ens va anar explicant, mentre passaven les imatges, l’evolució de la dictadura de Franco i de l’anomenada Transició .
L’Olimpíada lingüística
El passat dijous 26 de novembre , tots els alumnes de l’ESO vam participar en la II Olimpíada Lingüística. Érem vint-i-dos grups de nois i noies de tots els cursos, barrejats, i vam haver de passar proves com un test de sintaxi, lletrejar, posar accents a un text, corregir interferències, llegir a grans velocitats, completar les paraules d’un text o bé fer un dictat. La competició va ser bastant renyida però al final hi va haver un clar campió. L’enhorabona! FLASH MOB: Quan nosaltres tenim la força!
El ball es va gravar des de la teulada de l’escola que dóna al pati. Va ser un dia diferent que va trencar la rutina habitual. Hi va haver tres càmeres, entre els quals es trobava el nostre professor de naturals, en Josep Marí.
1r trimestre
Dimarts, dia 1 de desembre, vam gravar un ball tota l’escola, des de P-3 fins a Batxillerat, contra la diabetis i l’obesitat. Aquest vídeo ha sortit a TV3 amb motiu de la Marató que, cada any, aquesta cadena de televisió organitza pels volts de Nadal.
23
El Safareig Nou curs, noves cares El nou curs ens ha portat noves coneixences, nova gent que ha entrat a formar part de la família mestralera. El nostre primer entrevistat és el Ruben, professor de química i matemàtiques. Ques està fent la substitució de la Viqui mentre ella té cura de la Iona, la seva filla, aquests primers mesos després del seu naixement.
Escola Mestral
Hola Ruben: Com t’has sentit acollit en aquesta escola? M’han acollit de manera formidable. T’agrada el sistema de l’escola? Penso que és una escola molt oberta i et deixen tenir iniciativa. T’agrada ser professor d’aquesta escola? Què és el que t’agrada més? M’encanten el alumnes que hi ha aquí i amb diferència, comparant-los amb els d’altres escoles. Estàs content amb els teus alumnes? Sí molt content. Tinc un grup molt maco. T’agradaria fer alguna altra assignatura en altres classes? M’agradaria fer una assignatura sobre el cinema, també m’agradaria fer altres classes per conèixer altres alumnes.
24
A Primer d’ESO també hi tenim sis nous mestralers. Hem entrevistat el Diego, la Martina i la Ruike: T’agrada l’escola? Diego: Sí. Martina i Ruike: Sí. Els teus companys t’han acollit bé? Diego: Sí, m’han acollit molt bé. Martina i Ruike: Sí T’agraden els professors? Diego: Sí. Martina i Ruike: La gran majoria sí. T’agrada el menjar de l’escola? Diego: De vegades. Martina: No gaire.
Ruike: No em quedo a dinar. Com valoraries aquesta escola de l’1 al 10? Diego: Un 9,5 perquè cap escola és perfecta. Martina i Ruike: Un 8. Quines coses milloraries? Diego: Res ja està bastant bé. Martina i Ruike: El menjar. Quina és la teva assignatura preferida? Diego: Socials perquè m’agrada molt la geografia Martina i Rukie: Plàstica A quina escola anaves? Diego: CastellCiuró Martina i Rukie: Monmany Quin canvi has trobat de aquesta escola respecte l’altre? Diego: L’educació és millor, el pati és més gran i més bonic i està més neta Martina i Rukie: L’horari de classes i les classes. Entrevista al Nil de 3r de Primària T’agrada l’escola? M’agrada l’escola perquè és guay i perquè hi ha molts amics i m’agraden els profes. Tens bona relació amb els companys? Sí, sobretot amb el Bernat perquè juga molt amb mi i es molt divertit. Quines sensacions vas tenir el primer dia d’escola? No volia venir però desprès vaig venir i em va agradar Quina matèria t’agrada més? Tallers, perquè jugo i perquè em diverteixo i educació física perquè els jocs son divertits Creus que ha sigut dur el principi? Sí perquè l’estil de l’altre escola era diferent, hi havia menys deures. Però ara ja m’he acostumat.
1r trimestre
A primer de Batxillerat també tenim força cares noves. Hem entrevistat la Marina, la Paula, en Roger, en Pau i el Ferran. Com us heu adaptat a l’Escola Mestral? M: Bé, en principi, molt bé. P: Molt bé. R: També, igual que elles, molt bé. P: També molt bé. F: Potser amb alguns millor que amb altres però també. A què us voleu dedicar? M: Vull fer enginyeria. P: jo, periodisme. R: Jo, enginyeria industrial. P: jo també, enginyeria. F: Vull fer la carrera de química o física. Quina modalitat feu? M, R, P: la tecnològica. P: La social. F: La científica. Us considereu bons estudiants? M: Bé, més o menys. P: Normal. R: Podria ser molt millor. P: No, perquè podria millorar. F: Depèn de l’assignatura. Us sentiu integrats a l’escola? M: Ara sí, al principi no. P: Al principi va ser difícil però ara ja estic integrat. R: Els primers dies costava però després de la primera setmana, ja sí.
A P3 hi tenim la nova collita d’enguany, tots han vingut de nou i tots semblen molt contents d’anar a l’escola dels nens grans. Entrevista a l’Èric, la Carlota i la Naia. T’agrada aquesta nova escola? Per què? E: Sí, perquè m’agraden molt els jocs. N: Sí, perquè puc jugar a les nines. C: Sí, perquè m’agrada fer anglès. T’agrada el dinar de l’escola? Tots: Sí, molt. Què t’agradaria ser de gran? E: Astronauta. N: Princesa. C: Muntar a cavall. Has après alguna cosa que t’hagi agradat? E: Escriure el nostre nom. C: Fer anglès. N: A comptar. Què feu a l’hora de classe? C i E: jugar. N: Aprendre coses. Heu fet molts amics? Tots: Sí, molts. Què feu a l’hora del pati? C: Ens inventem contes i juguem al “tobogan”. E: Juguem al “Lobo feroz”. N: Juguem a fer castells, i a les “casitas”.
25
El Safareig
La Castanyada El 30 d’octubre a la tarda els nens de parvulari, primaria i 1r i 2n d’ESO vam fer activitats especials per celebrar el dia de la castanyada. Les activitats que van fer i de les quals van gaudir molt van ser:
Van passar els grallers i els timbalers a buscar els nens de parvulari i primaria, tocant fins al pati. En arribar al pati, els nens van anar a veure els castanyers. Un cop saludats els nens i nenes de 3r a 6è van començar a fer una gimcana molt divertida mentre els més petits dedicaven cançons i danses als castanyers. Per acabar una tarda amb un sabor dolç, els nens havien portat panellets de casa i tots junts van berenar.
ENTREVISTA SOBRE LA CASTANYADA A PARVULARI Hem entrevistat la Daniela, la Marta, en Yago, en Xavi i l’Oriol. Què en penseu del castanyer i de la castanyera? D: que cullen castanyes. M: que tenen dos portes, a dalt i a baix. Y: que es van barallar. X: que són molt macos. O: que sempre posen les castanyes al foc. Us va agradar ballar? D: Sí, i vam ballar la dansa de la castanya. M: Sí, vam fer voltes. Y: A mi no X: Gens ni mica. O: A mi, molt.
Escola Mestral
Què us va agradar més de la castanyada? D: Ballar amb la castanyera del tacatà. M: Tot, tot, tot, tot, tot, tot! Y: Quan vam ballar. X: Menjar castanyes. O: Quan cauen les castanyes de l’arbre.
26
Vau portar castanyes o panellets? D: Castanyes. M: Panellets. Y: Panellets. X: Les dues coses. O: Panellets.
ENTREVISTA SOBRE LA GIMCANA: Hem entrevistat l’Anna, l’Álvaro i la Joana de tercer de primària. Quina és l’activitat que més us va agradar? Anna: La que més em va agradar va ser la de la farina amb les llaminadures. Álvaro: la del futbol perquè m’agrada molt. Joana: totes, però la que més em va agradar va ser la d’afaitar els globus. Us ho vas passar bé? An: Sí, perquè els de l’ESO ens feien riure. Al: Sí, per les proves. Jo: Sí, perquè eren molt xules les proves. Vau guanyar moltes proves? Tots: sí i ens van agradar totes
L’Escola es renta la cara Aprofitant les vacances d’estiu, ens han pintat la façana. l’han pintada de color marró sorra, això fa que l’edifici creï una sensació d’acolliment i de tranquil·litat.
Es pinta la façana
Remodelació del gimnàs Amb un petit pressupost i molt bona voluntat s’ha fet una renovació del nostre petit gimnàs. El terra i els miralls són nous i s’han reordenat i restaurat els aparells gimnàstics.
1r trimestre
Aquest any, els lavabos del passadís de 3r d’ESO els han fet nous. La pica l’han canviada perquè així l’aigua no esquitxi a terra i la gent quan passi no rellisqui i es pugui fer mal. Els lavabos els han canviat perquè ja eren molt vells i els miralls del lavabo els han posat més grans i horitzontals perquè és pugui veure més gent a la vegada. També els nens de parvulari es van trobar, el passat setembre, amb la sorpresa que els seus lavabos eren nous. El més destacables és que s’ha obert una porta que dóna directament al pati de manera que serà més fàcil accedir-hi quan els nens i nenes gaudeixen de l’aire lliure.
Reformes als lavabos
27