TRIMESTRAL Curs 2019 - 2020
Desembre.
El Racó del Consell rector
Ja han passat tres mesos del primer dia d’escola. Durant l’estiu havien anat tirant endavant les obres acordades per tal de persistir en el manteniment i millora de les instal·lacions de què disposem. Estrenàvem, doncs, i com a millores més significatives, lavabos al pis de dalt de l’edifici d’ESO (i amb això quedaven ja tots els lavabos de l’escola reformats), uns sostres d’absorbent acústic a les aules de quart, cinquè i sisè de primària que afavoreixen el silenci i la tranquil·litat a l’aula i unes reformes del pati d’Educació infantil que suposen una millora al sistema de desguàs. La feina a l’estiu havia valgut, doncs, la pena. El temps passa volant:
I volant, volant hem vist acabar l’estiu, desplegar-se la tardor i encetar l’hivern. Com sempre, l’escola ha estat un niu de vivències i anècdotes que els nostres fills i filles han protagonitzat. Començàvem ja, cofois, perquè a final de curs passat havíem sabut que quatre dels nostres alumnes de segon de Batxillerat havien obtingut la menció d’honor de les PAU que s’otorga als alumnes que han tret més d’un nou en la fase general d’aquesta prova d’accés a la Universitat. Ens en vam sentir molt orgullosos. D’ells i de tots els seus companys, que havien fet un molt bon paper en aquest examen. I va ser ja a mig trimestre que vam saber que no anàvem errats. L’escola havia quedat en segona posició en el llistat ordenat per qualificacions obtingudes de més de set centes escoles que presenten alumnes a les PAU. Va ser tota una il·lusió que ens reafirma la convicció que l’esforç que fan, i fem tots, en benefici del projecte pedagògic de l’escola dona uns bons fruits. A mitja tardor:
Ens va arribar una altra distinció. L’associació “Amics de les Roses” ens distingia amb la seva menció d’honor com a escola que sempre ha tingut en valor la cura i el conreu de les roses. A més, iniciàvem un projecte conjunt per tal de crear un petit roserar al pati, del qual en tindran cura els alumnes de l’escola (sempre sota la supervisisó dels “Amics de les roses”). El temps continuava galopant:
I, olorant ja els primers aires nadalencs, les delegades i els delegats van organitzar una panera per sortejar. Els beneficis que se n’obtinguin aniran destinats a les Festes de Primavera. Potser quan llegiu aquestes ratlles ja en coneixem l’afortunat!
I pensant ja en el segon trimestre:
S’està començant a treballar en la comparsa de l’AMPA. No cal dir que us animem a participar-hi. Ens ho passem molt bé, tant preparant-la com, després, ballant i desfilant el dia de Carnaval pels carrers de la nostra ciutat.
Però abans serà Nadal:
Aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos molt bones festes i que en pugueu gaudir junt amb els vostres fills i filles. Ens anirem veient per l’Escola!
L’ E d i t o r i a l Quan acaba el trimestre, si et descuides, es va fent fosc mentre encara ets a l’escola. Una escola estranya i silenciosa, amb el ressò de les veus dels darrers nens que, carregats amb la motxilla i la cara emmascarada de fang, de sorra o xocolata expliquen a l’àvia les aventures viscudes aquell dia.
Quan acaba el primer trimestre, si et descuides, ve el dia del concert d’Educació infantil i mentre vas teclejant paraules a l’andròmina més gran de l’aula d’informàtica, sents de lluny les seves veuetes que s’esforcen a posar música als missatges nadalencs més dolços i bonics.
I sents parlar de bous i mules, d’àngels emplomallats i reis benignes... i si et descuides més, es farà més tard encara i a l’escola només hi quedarà la remor de cadires que s’apleguen i el silenci i l’única companyia d’uns llums blancs que s’encenen i s’apaguen.
Aquest any vaig decidir no descuidar-me!
Aniria amb temps i deixaria que caiguessin tardes obscures sobre el mantell de Collserola però les cançonetes de Nadal m’agafarien al sofà de casa!
I aquí m’estic, mentre es va fent fosc, teclejant paraules. Sense música, sense veus... i tanta falta que ara em farien!
Enyoro el so de paraules boniques de Nadal i decideixo buscar-les. Furgo, i regiro i trobo un poema que dringa com els cascavells del trineu o les estrelletes de purpurina. I aquí el teniu.
ELS NÚVOLS DE NADAL
Els núvols de Nadal no séquètenen que són manyacs: no posen gens de malícia al cel: pel blau puríssim dolçament s’estenen, a la llum de la posta suaus s’encenen i de nit deixen veure algun estel. És una de les coses més alegres veure entre núvols els estels brillar. Tenebres de Nadal, no sou tenebres; més hi veig en vosaltres que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa; Ai, núvols blancs que pels estels passeu; ai, llum, que no ets enlloc misteriosa; ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria parleu-me dels Nadals ennuvolats, i em veureu com infant que somnia, que riu a lo que veu amb els ulls aclucats. Joan Maragall
Bon Nadal.
L’equip de Revista:
Gabi Andreu - Adrià Bosch - Nil Cutillas - Carlos Hernández
- Mariona Palanca- Marc Pineda - Mario Rodríguez - Berta
Ruiz - Emma Sánchez -Arnau Santero - Valeria Titos - Eloi
Zamora - Eulàlia Riera.
Sempre amb l’ajut incondiconal de Carlos Iglesias.
Disseny de la portada: Treball de colors càlids de Lalla Fernández, Alba Rodón, Anna Martínez i Ariadna Boronat de primer d’ESO 03
Trimestre
P3
EL POEMA DE NADAL: UN ARBRE AMB BOLETES I LLUMETS DE COLORS
Nil Basart
Teo Montés
Martina Hernández
TINC UN ARBRE AMB BOLETES I LLUMETS DE COLORS. TÉ UNA CAMPANETA DAURADA QUE PER A MI ÉS LA MILLOR. SABEU QUÈ DIU LA CAMPANETA AMB EL SEU TALING -TALANG? QUE SIGUEU TOTS MOLT FELIÇOS EN EL DIA DE NADAL! (Popular)
Emma Escobar
04
Claudia Moya
B O N N A D A L
Martí Pérez
P4
EL POEMA DE NADAL: EL CAMELL DESPISTAT
TRIMESTRAL
Martí Boya
Cesc Jofre
Teo Vilaspasa
Marc Piqué
Amanda Slim
Mariña Pons
05
Trimestre
P5
EL POEMA DE NADAL: EL PESSEBRE MÀGIC
EL PESSEBRE MÀGIC
Valentina Crespo
Muntanyes de suro, figures de fang, casetes de duro, campanes ning-nang.
A dins d’una cova hi ha gent que no es mou; un nen sense roba, l’estufa és un bou. Un riu fet de plata, i els ànecs, nedant; darrere una mata hi ha un home cagant.
Biel Baleta
La neu és farina, cotó el núvol blanc, la mare, una nina i Déu, un infant.
Ricard Bonmatí
Mencía López
Xavi Balsalobre
Carla Benedí
06
Mia Linés
Aina Sabartés
EL RATOLÍ DE LES DENTS
TRIMESTRAL
Primer de Primària
Quan fem primer de primària, a molts nens i nenes de la classe ens cauen algunes de les dents que s’anomenen de llet i ens comencen a sortir les que lluirem quan serem grans. Això sempre ens emociona, sobretot perquè hi ha un ratolí, eixerit i entremaliat, que, quan això ens passa, ens envia una carta, molt petita, que llegim detingudament. Ens explica coses seves i alhora ens diu que li agrada que nosaltres estiguem creixent i aprenent tant. Com que mai no es deixa veure, l’hem dibuixat tal i com nosaltres ens l’imaginem.
07
Trimestre
Segon de primària
UN MATÍ DE JOCS DEL MÓN
Dimecres 30 d’octubre, vam anar a les Grases per conèixer i jugar a jocs tradicionals de tretze països diferents. Vam sortir de l’escola a les nou del matí. Vam anar-hi caminant, però com que el camí fa baixada no ens vam cansar. Vam arribar al camp de futbol aproximadament a les 9:20. Un cop allà, la Lluna, el Xavi i el Raül van separar-nos en sis grups. Cada grup era un país. Vam trobar-nos amb totes les escoles de Sant Feliu. Per començar l’activitat, ens vam barrejar amb nens i nenes de les altres escoles. Vam iniciar els jocs a les 9:40. De les 10:55 fins les 11:15, i vam fer una parada per esmorzar. Després vam tornar a jugar fins les 12:30. Quan va acabar l’activitat vam tornar caminant a l’escola. La tornada va ser més cansada perquè tot era pujada. (Text col·lectiu dels nens i nenes de segon)
INDIS I PISTOLERS (joc uruguaià)
Hi ha dos equips. Un són els indis i els altres els pistolers. Els indis volen recuperar un diamant que tenen els pistolers al seu campament. Els indis van fent el seu crit mentre corren cap al campament dels pistolers per recuperar el diamant. Si un indi agafa el diamant, l’ha de portar corrent al seu campament. Els pistolers han d’atrapar-los. Si no ho aconsegueixen, guanyen els indis. Els pistolers guanyen si atrapen tots els indis.
LA BRUIXA MANA UN COLOR (joc italià)
Un jugador és la bruixa. La bruixa diu un color i els altres l’han de buscar i si algú no l’ha trobat la bruixar el pot atrapar. Si els que són jugadors són molts, el que abans era la bruixa ha de cridar perquè ho sentin els altres. El que ha atrapat ara és la nova bruixa que dirà un altre color. Marc Sánchez
Martina Roig
LA LLISTA DE JOCS
08
TRIMESTRAL
La galeria
Fulla de margalló i garrofes representades amb diferents tècniques a cicle inicial. Els colors del nostre estiu. Alumnes de tercer de primària.
09
Trimestre
Te r c e r d e p r i m à r i a
ENS AGRADA MOLT LLEGIR, ESCRIURE I INVENTAR HISTÒRIES
A L’ESTONA DE LA BIBLIOTECA, llegim tranquil·lament. Ens partim en dos grups perquè hi ha nens que volen llegir revistes i d’altres volen llegir llibres de la biblioteca. Ens agrada moltíssim llegir, i hi ha silenci i ens podem relaxar. (Pau U, Carlota G, Júlia, Berta)
ENS AGRADA… A l’estona de la biblioteca ens agrada molt llegir “Nationals Geograhpics”. També gaudim mirant revistes perquè són molt xules i hi surten coses molt interessants. A la biblioteca ens agrada llegir i concentrar-nos, perquè hi ha molts llibres que ens agraden, i podem fer préstecs i llegir-los també a casa. (Martina R, Pau Figueras i Adrián) LES EXPOSICIONS ORALS SÓN una exposició que ens preparem i expliquem alguna cosa que ens agrada. Són molt divertides i algunes porten molta feina. (Adrián, Martina R, Pau F)
ENS AGRADA… Ens agrada com ens les expliquen perquè ho fan amb molt de sentit i parlen de coses noves que nosaltres no sabem i són molt creatives. Els companys fan que siguin molt interessants. quan hem de fer nosaltres exposicions ens agrada explicar un tema que ens interessa. ( Dídac, Josep Enric, Carlota R i Pol G)
INVENTEM HISTÒRIES! Les històries dels companys són molt divertides perquè se les inventen ells (Abril) M’agrada llegir històries a la classe (Oriol) És una cosa, bé, no... És una sensació xulíssima tenir imaginació. (Greta) Per inventar històries has de tenir molta curiositat i que t’agradi molt una cosa i ho tens per parlar davant de la classe. (Joaquim) Jo el que faig per inventar-me una història... penso el que vull ser com a història, després ho escric, després faig dibuixos i ja tinc una història. (Valentina)
ENS AGRADA…
10
M’agrada explicar històries davant dels companys i que m’escoltin. (Carles) Escriure històries de fantasia. (Marc U.) Inventar històries i escoltar les històries dels altres. (Pau B.) Inventar històries divertides. (Noel)
VISITA AL CRARC PER A L’APROFUNDIMENT EN L’ESTUDI DELS RÈPTILS
TRIMESTRAL
Quart de primària
El projecte del rèptils que estem treballant, els alumnes de quart de primària, l’hem començat arran d’una visita al CRARC on vam poder veure i conèixer de prop molts tipus de rèptils. Després hem investigat sobre ells en general, i un cop hem estat experts en aquests vertebrats, hem decidit aprofundir en un d’ells, tot encetant un treball de recerca en parelles. Els rèptils que hem triat i estem treballant són: la tortuga mediterrània, la tortuga gegant, la tortuga marina, la cobra , la boa constrictor, l’escurçó, la serp cascavell, el caiman, el cocodril del Nil, el dragó de Komodo, el camaleó, la sargantana, la iguana i la tuatara.
Hem entrevistat dos alumnes de 4t de primària (Àlex i Rafa), sobre la visita del Crarc:
Us va agradar la sortida al Crarc? Rafa: Sí. Àlex: Va ser súper guai i vam tocar una serp.
Què va ser el que us va semblar més interessant? Rafa: El que més em va agradar va ser veure les tortugues. Àlex: El que més em va agradar va ser tocar la serp i veure el caiman acabat d’arribar.
En aquesta sortida vau aprendre coses noves? Què vau aprendre? Rafa: Sí, que quan la tortuga vol estar amb una femella i ella no vol, el mascle la mossega. Àlex: Sí, que la tortuga quan es sent amenaçada i, sobretot quan plou, fa les seves necessitats, d’aquesta manera evita que els depredadors li puguin seguir el rastre (l’aigua
de la pluja s’endu l’olor). I de les serps, ens van dir que les escates són del mateix material que les ungles humanes.
En el vostre projecte quin rèptil esteu fent? Rafa: Estic fent la cobra. Àlex: Estic fent el cocodril. Quin és el vostre rèptil preferit? Rafa: La tortuga. Àlex: El cocodril.
Esteu aprenent coses noves sobre els rèptils? Rafa: Sí, he après moltíssim. Àlex: No, perquè ja en sabia moltes coses.
11
Trimestre
Cinquè i sisè de primària ANEM AL TNC: LA NENA DELS PARDALS
El 7 de novembre, ens vam reunir tots els nens i nenes de la Primària i vam fer grups de dos o tres nens i nenes per classe. Després, vam fer un o dos jocs de coneixença i més tard, vam agafar l’autocar per anar al TNC. Seguidament, vam arribar allà i ens van deixar una estona per esmorzar i jugar. Al cap d’una estona vam entrar a la sala i.... shhhh que comença l’obra! En acabar, vam sortir i parlar amb els actors i els músics i vam tornar cap a l’escola. A la tarda vam continuar l’activitat comentant i reflexionant sobre l’obra. Aquí teniu una mostra d’algunes de les reflexions.
Quan el Gran Timoner ordena exterminar els pardals del país perquè es mengen el gra, una nena, la Ming Li, decideix portar-li la contrària i seguir les directrius del seu cor.
12
Basat en un fet històric: el 1958 Mao Zedong va declarar LA GUERRA ALS PARDALS i va provocar que aquests ocells pràcticament s’extingissin de la Xina. Les conseqüències van ser devastadores: no hi havia ocells que es mengessin els insectes i les plagues van arrassar les collites, això va provocar la mort per fam d’entre 30 i 40 milions de xinesos.
TRIMESTRAL
Composició artística a partir de la cançó: “Ales” el que deia l’avi
13
Trimestre
1r d’ESO LA NARRATIVA: Treball entorn de la figura de Teresa pàmies
Laia Gurrea - Júlia Aynes - Emma López - Marina Tillo
Amb Teresa Pàmies hem treballat amb detall la narrativa. Vam veure les figures literàries i com Teresa Pàmies les utilitza, com consegueix que una història de la seva vida es converteixi en una obra literària. Vam tenir l’oportunitat de llegir un fragment de la seva novel·la: Va ploure tot el dia. També hem pogut inspirarnos en ella per fer la nostra propia història.
Unes pinzellades de la biografia de Teresa Pàmies
14
Teresa Pàmies va ser una activista política, periodista i escriptora en llengua catalana i llengua castellana.
Teresa Pàmies i Bertran va néixer a Balaguer el 8 Va ser dirigent de les Joventuts Socialistes d’octubre de 1919. Va ser autodidacta (va aprendre Unificades de Catalunya al 1937 i una de les d’ella mateixa, ningú la va ajudar). fundadores de l'Aliança Nacional de la dona Als deu anys ja venia la revista La Batalla, la revista jove des de 1937 fins al 1939. És mare del del Bloc Obrer i Camperol. Es va dedicar a això perquè el seu pare n’era un dels dirigents. també escriptor Sergi Pàmies. Als disset anys ja va parlar en un míting a la Plaça Monumental de Barcelona, al costat del President Al ser una dona tan activista, creiem que va ser Lluís Companys i Frederica Montseny. un model a seguir; era lluitadora i no tenia por La Guerra Civil espanyola va dividir la seva família ja que el 1939 es va exiliar amb el seu pare a França de donar la cara, era admirable per la seva i no va tornar a veure ni a la seva mare ni als seus decisió i perquè parlava amb to segur, a part germans. Després s’exilià a la República que en els seus llibres explicava històries reaDominicana, passà per Cuba i finalment s’establí a listes sobre els fets que havia viscut i així els Mèxic. Allà hi va estudiar periodisme. Quan tornà a Europa s’estigué dotze anys a Praga i treballà de lectors en tenim una impressió més fiable així redactora de les emissores en castellà i català Ràdio com més facilitat per sentir-nos identificats Praga. amb els esdeveniments narrats. Es va casar amb el secretari general del PSUC Gregorio López Raimundo, i el juliol de 1971 tornà a Catalunya on continuà la la seva carrera literària. Va escriure moltes novel·les com Testament a El seu primer llibre, Testament a Praga (1971) està Praga 1970) Quan érem capitans (1974), Va escrit amb la col·laboració del seu pare i va ser un ploure tot el dia (1974), Quan èrem refugiats gran èxit de crítica i de venda. Totes les seves obres (1975), Si vas a París papà... (1975), Gent del parlen sobre la guerra civil i l’exili, ja que va volen ser un testimoni d’allò que ella va viure en primera meu exili (1975), Gent de la vetlla (1975), Los persona. que se fueron (1976), Dona de pres (1975) i Va realitzar moltes traduccions i col·laboracions en moltes més. diverses publicacions periòdiques. També col·laborà com a tertuliana en les emissores de ràdio Ona Catalana i Catalunya FRAGMENTS DE LA SEVA OBRA Ràdio, entre d’altres. “Mai no volguérem L’any 2000 va rebre la veure ni creure que “ Va ser una guerra terrible, però llavors no ho Medalla d’Or de encetàvem l’exili dels l’Ajument de Barcelona sabíem. Trigaríem molt a desxifrar el seu sigpobres, dels vençuts. i un any després la nificat, en saber el que ens va treure, el que ens L’exili havia de durar seva labor com a va donar.” més d’un quart de escriptora va ser recosegle. No ho sospitàneguda amb el Premi vem. En la nostra òptica d’Honor de les Lletres era una pausa, un Catalanes. “Emprenguérem la marxa cap a França, a repòs en el camí i això Teresa Pàmies va morir peu, sense conèixer cap camí ni comptar ens impedia assumir la a Granada el 13 de amb ningú que ens guiés. Amb tot, creuàcondició de refugiats.” març de 2012 amb 92 rem la frontera després de deu dies de fer anys. i refer camí.
TRIMESTRAL
2n d’ESO LLEGIR LITERATURA PER COMPRENDRE EL MÓN Aquest trimestre els alumnes de 2n d’ESO, a l’assignatura d’ètica, han treballat l’amistat. Una de les activitats ha consistit en llegir L’amic retrobat de Fred Uhlman, una història de dos amics: Hans Schwarz, jueu, i Konradin von Hohenfels, fill d’una família aristòcrata alemanya, en ple ascens del nazisme. Val al pena llegir literatura per comprendre el món? Aquestes són les seves reflexions:
La novel·la ens ajuda a entendre millor l’amistat. M’agrada molt quan relata els sentiments d’en Hans en veure en Konradin per primera vegada i l’alegria, després, d’adonar-se que són amics. Crec fermament que la literatura ens acosta molt als temes més abstractes com la mort, l’amor.... De la literatura se n’extreuen moltes coses.
Un tema que pensem conegut com el de l’amistat, sempre ens pot sorprendre. Els sentiments són molt més profunds del que semblen. Val la pena llegir literatura per entendre’ls perquè a vegades hi ha sentiments que no pots expressar i la lectura hi posa nom.
Val la pena llegir literatura perquè veure una situació que pot ser real ajuda a entendre-la; i també a millorar com a persona, ja que pots fer servir exemples a la teva vida. Cada amistat es construeix d’una forma diferent i les sensacions també són diverses. En aquesta novel·la estan tan ben explicades que pots aprofundir-hi. No val la pena llegir literatura si aquesta explica històries endolcides, perquè perd l’essència de l’amistat; però val la pena si és realista i l’explica de veritat, perquè et fa entendre millor aquest tema i també altres com la mort o els drets humans.
Marta Figueras, Laia Tubau, Queralt Núñez, Lucía González
15
Trimestre
3r d’ESO
OCELLETES DE PAPER
XERRADA SOBRE LES MALATIES MINORITÀRIES
Aquest trimestre hem tingut l’oportunitat d’assistir a una xerrada sobre les malalties minoritàries organitzada per la Fundació de la Marató de TV3. Les malalties minoritàries són malalties molt poc freqüents que afecten un màxim de 5 persones per cada 10.000 habitants. Inclouen un conjunt de malalties molt diferents entre si, però tenen en comú que acostumen a ser greus, cròniques, progressives i discapacitants. Actualment, hi ha descrites unes set mil malalties minoritàries, que poden afectar de formes molt diferents la salut de les persones malaltes, com ara la mobilitat, el sistema nerviós o l'immunològic, el metabolisme o l'equilibri hormonal, entre altres. La majoria de malalties minoritàries, aproximadament un 80%, són d'origen genètic. Això vol dir que la causa última és una alteració d'un gen, que normalment és heretada dels progenitors. Per això, moltes també són hereditàries. Com que són tan desconegudes, poc freqüents i nombroses, de vegades es triga molt de temps a diagnosticar correctament una malaltia minoritària. Es calcula que les persones afectades tarden cinc anys de mitjana a rebre un diagnòstic. Un cop diagnosticades, apareix un altre problema. La majoria dels medicaments que es fan servir per tractar les malalties minoritàries s'anomenen medicaments orfes. Se'n diuen així perquè, com que aquestes patologies afecten, cadascuna, molt poques persones, el cost d'aquests medicaments és molt alt i el seu finançament, de vegades, difícil.
I I NOSALTRES, COM PODEM COL·LABORAR?
Arran de la xerrada, vam considerar que nosaltres també podíem col·laborar d’alguna manera amb la Marató. Aleshores vam saber que la Fundació de la Mútua General Catalana convidava les institucions qeu volguessin a fer origamis. Seguint l’exemple de Sadako, la nena japonesa, aquesta entitat recollia ocelletes de paper i donava un euro per a cada una d’elles. Així que vam decidir sumar-nos a la iniciativa i vam aprendre a fer aquestes grues que simbolitzen el desig de llibertat i guariment. Vam convidar també els diferents cursos que s’unissin al projecte per recaptar el màxim possible i contribuir a la causa. Un tutorial ens ha explicat pas a pas el muntatge. LES GRUES DE PAPER
A l’Escola hem fet un total de 832 grues de paper gràcies a tots els alumnes que hi han participat i han dedicat temps a ajudar a fer-les per recollir diners per a la investigació d’aquestes malalties minoritàries.
SADAKO VOL VIURE
20
La Sadako Sasaki és una nena japonesa de nou anys que va ser irradiada per la bomba atòmica que van llançar els Estats Units sobre Hiroshima. Malgrat les dures conseqüències d’aquest fet, la Sadako té una il·lusió que la manté viva: construir un miler d’ocells de paper, seguint la tècnica tradicional japonesa de l’origami. “Escriuré pau a les vostres ales i volareu arreu de món”. La Sadako no va aconseguir la seva fita però la seva il·lusió i força vital la van convertir en un símbol del pacifisme. Berta Muñoz - Maria Ferreró
EL CAMP D’ÍCARUS
Els alumnes de 4t d’ESO s’han inventat un mite que explica l’adolescència. Aquí teniu la proposta de la Clàudia Ruiz i la Núria Planas.
TRIMESTRAL
4t d’ESO
Ícarus, fill d’un llaurador d’Atenes i una teixidora, s’havia criat en una casa més aviat pobra. Ell era el petit de quatre germans i mai no ho havia tingut fàcil, sempre era l’últim en menjar, el que ho reciclava tot dels seus germans… però gràcies a això, s’havia espavilat molt ràpid.
Cada diaes llevava a les sis del matí, per anar a llaurar la terra amb el seu pare. Era una feina avorrida i cansada, l’únic que l’animava era que al final del dia podria contemplar la bellesa de Nereida, una dona que trobava a l’indret on anaven tots els homes en acabar la jornada. Feia anys que l’havia vist créixer, des de ben petita ja destacava per la seva bellesa i les seves capacitats modelant materials amb les mans. Ícarus es podia passar hores contemplant-la, mai no se’n cansava; però Nereida mai s’havia adonat de la seva presència. Un dia, Ícarus, fart de ser ignorat, va decidir que volia ser millor: més alt, més fort, amb una veu més greu (que imposés) i, sobretot, volia una gran maduresa, per poder enamorar Nereida amb les seves paraules. Ícarus sabia que això no seria fàcil, que necessitaria Zeus i va decidir fer-ho tot per cridar-li l’atenció.
Cada matí quan anava al camp s’esforçava com mai ho havia fet, treballava més que tots els seus germans junts. Es passava dia rere dia cultivant aliments, motivat per l’amor que sentia cap a Nereida. En pocs mesos va guanyar fama com a millor llaurador de tot Atenes. Quan va arribar a orelles de Zeus, va decidir anar a visitar aquell camperol. Per fer-ho, va decidir disfressar-se d’un vell camperol.
Quan va arribar al camp, va demanar a Ícarus que li ensenyés aquelles meravelles que la gent deia que cultivava. En veure-les va quedar fascinat amb la bellesa que desprenien aquells aliments. Quan Zeus li va demanar que li deixés provar una d’aquelles delícies, Ícarus el va fer passar al seu menjador i li va acostar un tomàquet del seu camp, el més gran que havia vist mai. Davant d’aquella amabilitat, Zeus li va preguntar com era que havia après aquest art i Ícarus li va respondre: -Sempre he estat enamorat de Nereida, la dona més bonica que podré veure mai, però no he aconseguit que em miri ni un sol cop. l espero que algun dia Zeus pugui provar aquests tomàquets què faig per a ell i m‘atorgui un do, el de ser capaç de fer madurar les meves paraules, ser més fort, més alt… i, així, enamorar Nereida.
Quan Zeus va sentir aquestes paraules es va commoure. Es va descobrir i li va prometre que el transformaria en aquella mena d’home superior que ell desitjava.
Quan Zeus ho estava preparant tot, les nimfes el van interrompre i es van posar a parlar amb ell. Davant de tanta bellesa es va ofuscar i, distret, va començar a transformar Ícarus. Zeus encara no havia afegit el do de la rapidesa quan va decidir que ja havia acabat. A conseqüència d’això, Ícarus va haver d’esperar uns anys per ser més fort i més savi. Va ser llarg i difícil, però finalment va aconseguir ser l’home que volia ser. I així és com es va crear l’adolescència: Zeus en intentar transformar-lo en un home adult, va crear una transició que fins aleshores no s’havia vist mai. I ara, arran d’això, tots els homes hem de passar per l’adolescència per poder arribar a ser el que un dia va desitjar Ícarus.
21
Trimestre
Batxillerat
FOTOFILO
Què és art i què no ho és? Carlota Yuste
A través de l’objectiu d’una càmera podem veure el món des d’una perspectiva diferent. Ens permet enfocar aspectes de la vida que, moltes vegades ens passen desapercebudes. Fotofilo és un blog que dona, als alumnes de primer de batxillerat, l’oportunitat de formular-se preguntes de tipus filosòfic a partir d’una foto. A aquestes preguntes potser no els trobaran resposta però la seva recerca ja serà un bon exercici de pensament.
Sempre seguim un banc perquè ens hi sentim segurs, però de veritat ens Àlex Corregidor protegeix?
D'on venim i on anem? Anna Botella
Què passaria si viatgéssim a la velocitat de la llum Alexandra Martín
Som tan invencibles com ens pensem? Emma Taulé
16
Som realment lliures?
Carla Gaspà
REFUGIATS A SANT FELIU DE LLOBREGAT DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA: Treball d’arxiu sobre la població refugiada l’any 1938
TRIMESTRAL
Espai de recerca
Maria Pedroso Álvarez Tutora: Mercè Carulla
En aquest treball s’ha intentat indagar sobre les repercussions de la Guerra Civil a Sant Feliu de Llobregat. El nucli del treball recau, bàsicament, en l’estudi dels refugiats o desplaçats de guerra que va rebre la ciutat al llarg de 1938. El treball s’articula a partir de tota una sèrie de documentació, consultada i transcrita, de l’arxiu de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta documentació aporta informació sobre la quantitat de persones i l’assistència, en sous o espècies, que els refugiats rebien mensualment. També es conserven els registres d’entrada de refugiats, les peticions per moure’s en el conjunt del territori català, els registres sobre les condicions sanitàries o la tramesa de material per a la població refugiada basca a Sant Feliu. Tota aquesta informació s’ha intentat sintetitzar de manera gràfica, mostrant les característiques de la població refugiada, des d’un punt de vista sociodemogràfic, econòmic, o urbà, incloent un plànol on es visualitza els edificis relacionats amb aquest tema.
Tanmateix, no tota la documentació generada el 1938 va ser salvaguardada. Molta s’ha destruït o malmès amb el pas del temps, cosa que ha dificultat extreure conclusions generals a partir de les dades. Per aquest motiu, i també per poder contextualitzar la història de Sant Feliu amb la història del conjunt de la Guerra Civil Espanyola, s’ha utilitzat també bibliografia especialitzada. D’aquesta manera s’ha pogut arribar a conclusions al llarg de la recerca, que alhora han generat noves qüestions, que s’han intentat resoldre. En aquest sentit, un element important va ser destriar com s’estructurava, a través de comitès, la gestió dels refugiats en els diferents nivells administratius de l’Espanya republicana. A més, per tal de conèixer la vida i les preocupacions d’aquests refugiats a Sant Feliu, es va contactar amb una exrefugiada de la guerra, actualment assentada a Barcelona.
Per acabar, cal remarcar l’oblit al que ha estat objecte la població més vulnerable, la refugiada, fins que darrerament, alguns historiadors han començat a investigar aquest tema, sabent que cal no oblidar aquests precedents històrics per tal de conèixer els errors del passat i no tornar a cometre’ls.
Míting a la Guerra Civil al Casino Santfeliuenc seu del Centre Republicà Català Federal, adherit a l'Esquerra Republicana de Catalunya.
Model de document on consta el racionament proporcionat a dos dels refugiats de Sant Feliu de Llobregat.
17
Trimestre
18
L’ h o r a d e l c o n t e LA NOIA QUE NOMÉS SOMNIAVA
Tomàs Sánchez - 6è de primària Conte escrit el març de 2019
Hi havia una vegada una noia que només somniava. Aquella noia es deia Ellan. L’Ellan tenia uns somnis extravagants, uns somnis impossibles, uns somnis estrangers, d’un altre món; uns somnis que ningú abans no havia pogut tenir. Era la nit del 16 de març del 1854, com sempre l’Ellan se n’anava a dormir a les vuit de la nit, ni un minut abans ni un minut després. Eren un quart menys cinc minuts de nou i l’Ellan ja somniava. Aquella nit no van ser coses tan estranyes les que va somniar, sinó que va Marcel Barrio - 2n ESO somniar que el que imaginava es feia realitat. I saps el que va somniar i volia que es fes realitat? No, oi? Doncs va somniar que ella donava tots els seus somnis bons que havia somniat a persones que no podien dormir ni somniar a les nits, cosa que a l’Ellan li semblava impossible; no poder fer aquelles dues coses que tant li agradaven? Quina bogeria! (Entre aquelles persones hi era la seva àvia Mariana) Així que quan es va despertar va anar corrents a casa de la seva àvia a preguntar-li com li havia anat la nit. - Hola àvia com t’ha anat la nit? - Per fi! Per fi, Ellan! Per fi he pogut dormir i somniar després d’onze anys! -contestà la seva àvia amb llàgrimes als ulls. - No m’ho puc creure àvia! I en què has somniat? Quantes hores has dormit? Has descansat molt? - va contestar l’Ellan tot plorant i abraçant-la. - No ho sé, l’únic que sé és que he somniat que era amb al teu avi i que no era mort! Després de molts anys per fi he pogut somniar en ell! - contestà l’àvia tot plorant. - T’estimo molt àvia! T’estimo molt! - respongué l’Ellan ja amb els ulls que s’emblaven una cascada. - Jo també Ellan! - va dir la Mariana emocionada. I l’Ellan es va quedar allà durant tot el dia, també va dormir allà. I mentre dormien anaven compartint els seus somnis en veu alta. Quan es van despertar ja havien passat tres mesos, ja havien passat tres mesos i només havien dormit i somniat. Després de despertar-se es van vestir per anar al carrer a preguntar als “sense sostre” el que volien per Nadal, es sentien amb molta força per donar la seva ajuda a qui ho necessités. La majoria deien que volien una casa, diners, un bon àpat... Excepte un que va dir que volia que el món fos just i que hi hagués igualtat per a tothom; estava convençut que així els problemes de tot el món s’acabarien. Totes dues es van mirar i van tenir una molt bona idea: allò que havia dit aquell senyor, l’Ellan ho somniaria la nit abans de Nadal per, com un geni, concedir a aquell senyor el seu desig. El dia de Nadal va arribar, i l’Ellan ja havia somniat la nit anterior el que volia aquell pobre home que no tenia absolutament res més que uns cartrons i quatre peces de roba. Així que va anar a preguntar a aquell home si el seu desig s’havia fet realitat i... I tant, sí que s’havia fet realitat! Ja tenia el que volia, però tan sols seguia posseint el seu cartró i les quatre peces de roba. Així que l’Ellan, la seva àvia Mariana i aquell pobre home van repartir per tot el món el que la gent necessitava per ser feliç, però sense demanar res material, ni res a canvi. I és que les solucions als problemes sempre les tenim, només cal desitjar-les i fer-les realitat .
I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos!
UN PETIT ROSERAR A L’ESCOLA A més de col·laborar en la construcció d’un hort nou, l’associació “Amics de les Roses” de la nostra ciutat ens ha engrescat i ajudat a engegar el projecte d’un petit roserar (amb marquesina i tot) per al pati de l’Escola. està ubicat just al costat de l’Hort d’en Pere. Els alumnes de l’escola en tindran cura i, de segur que a la primavera perfumarà i omplirà de colors el nostre pati.
NOVETATS DE L’AGENDA 21
TERCER D’ESO GESTIONA EL PROJECTE CLAKI Enguany l’alumnat de tercer d’ESO serà el responsable de gestionar el projecte Claki de recollida d’oli domèstic usat. Per començar van anar a presentar aquesta interessant proposta als alumnes de primer de primària; tot fent, amb ells, algunes tasques de conscienciació. Us animem a tots a unir-vos al projecte. És una manera pràctica de reciclar l’oli de casa.
RECOLLIDA DE TAPS DE PLÀSTIC Els delegats verds i la comissió Agenda 21 acaba d’engegar una nova iniciativa. La recollida de taps de plàstic per tal que puguin ser reciclats. Cada classe dsiposarà d’un recipient perquè els alumnes puguin dur els taps usats de les cases i així col·laborar amb la campanya engegada per la Fundació Seur per ajudar a infants malalts.
TRIMESTRAL
Vi d a d ’ e s c o l a
EL RACÓ DE L’AGENDA 21 En un replà de les escales, al costat de l’aula d’informàtica, hi trobem el racó de l’agenda 21. Allà hi podem bescanviar els clakis plens per uns altres de nous. També hi podem llegir articles d’actualitat relacionats amb el medi ambient.
HORT NOU A EDUCACIÓ INFANTIL Les nenes i els nens d’educació infantil han treballat de valent per tal de construir el seu nou hort. A pic i pala, ben eixerits i valents i ja tenen aquest nou espai que espera l’època de la sembra. Bona feina petits!
19
Trimestre
Món Científic
EL DIA DE LA CIÈNCIA
Divendres 15 de novembre, es va celebrar a l’escola el Dia de la Ciència. Una vegada més, l’escola va voler unir-se a les activitats que s’organitzen dins de la Setmana de la Ciència, organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació. Novament, vam aprofitar l’avinentesa perquè els alumnes d’ESO i batxillerat, poguessin gaudir de les exposicions ofertes per alumnes i exalumnes de l’escola que actualment desenvolupen la seva activitat professional en el camp de la recerca científica o tecnològica. Les exposicions ofertes van ser les següents: 1r ESO: Treballs de Recerca a l’Escola, El Pati de les tortugues i Treballant la Fotografia (Mireia Ruiz, Carla Duran i Alba Jiménez, alumnes de 2n batxillerat). La Carla, la Mireia i l’Alba van exposar de manera clara i entenedora tota la tasca feta durant la seva recerca que inclou investigació i manteniment i cura del Pati de les tortugues i les Tortugues mateixes.
2n ESO: Com seran els edificis del futur? (Joan Muñoz, estudiant d'Arquitectura (UPC) i exalumne de l'escola.) El Joan ens va explicar qüestions relacionades amb els nous materials i les noves tecnologies aplicades a la construcció que faran que els edificis esdevingui més sostenibles i ens faran la vida més fàcil. Com ara les teulades TESLA que són gran captadors d’energia solar elèctrica aprofitable, per exemple per recarregar cotxes elèctrics o bé l’ús de materials reciclables i naturals com la fusta.
3r ESO: Protecció i conservació de tortugues marines (Enric Vila, grau en Biologia (UAB). Membre de Sea Shepherd i exalumne de l'escola) L’Enric és membre de l’Organització sense ànim de lucre Sea Shepherd que vetlla per protegir la vida marina. Una de les accions que fan és patrullar per les costes de Cabo Verde per evitar l’acció de caçadors furtius sobre les tortugues i els seus ous. durant la xerrada es va parlar també del perill de les bosses de plàstic que, tot flotant pel mar, s’inflen i les tortugues les confonen amb meduses i, en intentar menjar-se-les s’ofeguen. Es va desmentir el tòpic que els taurins siguin animals agressius. Si, en ocasions, mosseguen un surfista és perquè confonen la taula de surf i les quatre extremitats del surfista amb una tortuga.
4t ESO / BATX: La màgia del CRISPR: poder editar els nostres gens (Mar Prieto,Grau en Biologia Humana (UPF), estudiant del Màster en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica (UPF) i exalumna de l'escola. ) La Mar ens va explicar la tècnica innovadora, en biologia molecular, anomenada CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats). Consisteix en un sistema “d’edició” de l’ADN genòmic. Essencialment es pot recórrer a aquest sistema per “tallar” una seqüència de l’ADN que estigui malmesa. Això obre una porta molt interessant de cara al guariment de les malalties genètiques, malgrat que de moment encara presenta molts efectes secundaris nocius per a l’organisme i cal continuar en la recerca per tal de millorar en aquest sentit.
22
4t ESO / BATX. Programant llenguatges per a què tu també programis (Bernat Romagosa Enginyer Tècnic en Informàtica de gestió (UOC). Màster en programari lliure (UOC). Expert en aplicacions educatives. Membre de Snap! i MicroBlocks i exalumne de l'escola). El Bernat, va oferir al públic assistent una explicació sobre els llenguatges de programació i com s’utilitzen. Quins són els més utilitzats per a principiants, quines avantatges tenen i com se’ls pot extreure el màxim rendiment. També va ensenyar uns quants exemples de plaques micro:bit per a programar i els assistents van poder veure en directe tot els processos necessaris que s’utilitzen perquè pràcticament totes les coses que veiem facin el que donem per fet que faran.
BIEL BALLESTER: MÚSIC Encara que no ho sembli, hi ha vida més enllà de l’Escola... Per inaugurar aquesta secció hem volgut entrevistar el mestraler més internacional: guitarrista, compositor i sobretot, una bona persona: El Biel Ballester. Divendres 15 de novembre, el Pipa Club de Gràcia va omplir-se de bon ambient i bona música gràcies al concert del Biel Ballestrer Trio. Aprofitant que el Biel, a part de ser el líder del grup, és el nostre professor, hem volgut fer-li unes preguntes sobre la seva vida professional.
Quin és el tema que has composat que més t’agrada o més t’identifica? Ericsson 1915. És senzill però a la vegada té alguna substància interessant. Quin és el millor lloc on has pogut tocar? Al festival de Jazz de Marciac a França, per a 13.000 persones.
Què significa, per a tu, la música i poder viure d’ella? La música és una vocació, un camí personal i poder viure d’això és una sort. Ja hem vist que heu tret un nou tema, Lumen song. Quin significat té? És un tema molt positiu, la qual cosa és molt sorprenent. Té a veure amb la llum, però tot forma part del subconscient. Què va significar, per a tu, la teva primera composició? Encara la conserves? Veies que podies guanyar-te la vida així? Va ser als disset anys, encara la conservo, però no en recordo del nom. Era una composició per a guitarra clàssica i ja tenia clar que composar era com un múscul, que calia treballar-lo per a poder fer-lo servir bé.
En algun moment has pensat en deixar la música? Per què? No, la música és una part de mi, no em puc separar d’ella. Què és el que més t’agrada de composar i
TRIMESTRAL
Activitats extraescolars
tocar música? Què és el que vols transmetre amb ella? Tocar en grup, poder compartir amb tothom el què m’agrada. Curiosament el que a mi m’agrada transmetre és que la vida és una merda però té el seu cantó positiu, i la música, en això, té una funció terapèutica per a la gent.
Fa poc, vas tocar al Pipa Club per a un públic diferent a l’habitual? Com vas viure aquell concert amb tants alumnes i exalumnes escoltant-te? Al principi no sabia què passaria, però veure ex alumnes va ser molt maco i veure alumnes callats durant una hora gaudint del que els hi podia oferir va ser molt gratificant.
...I què en sap la Viquipèdia?
Biel Ballester Trio Tipus grup de música
Biel Ballester Trio és un grup català de gipsy jazz o jazz manouche format per Biel Ballester (guitarra solista), Leo Hipaucha (guitarra rítmica ) i Oriol González (contrabaix). Malgrat haver actuat en diversos escenaris internacionals, el grup es feu famós per incloure dues cançons (When I was a boy i Your shining eyes) a la banda sonora de la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona. Discografia 2003: Echoes from Mallorca 2006: Live in London 2008: Bistro de Barcelona 2011: Jazz a l'Estudi 2012: Avanti 2016: Melodium Melodynamic
23
Trimestre
English corner THE PICTURE OF DORIAN GRAY
Key
wor
ds
The Story
The aristocrat Dorian Gray is a handsome young man living in the nineteenth century, in England. He enjoys life very much. However, his soul is not as attractive as his face and he does as he likes without minding the consequences of his acts. He hurts people’s feelings all the time, even leading one of his lovers to commit suicide. One of his best friends, Basil, paints his portrait. He looks magnificent and wishes to remain so for all eternity. He gets his wish and over the years it is Dorian’s portrait and not he himself who gets old. However, the portrait not only shows his appearance as an old man but also the evilness of his soul. In the end, being unable to stand the sight of the portrait, he destroys it, killing himself in doing so.
Summary of the Theather play
24
The characters
DORIAN GRAY is the main character. He is a person with a lot of money and who does not care about the consequences of his actions. He would like to be handsome and young forever. HENRY WOTTON is Dorian’s best friend. He loves to enjoy youth and parties. He is the one who encourages friends not to worry about problems and to spend time enjoying small pleasures. BASIL HALLWARD is an artist. He is the one who paints Dorian’s portrait. Unlike Henry, Basil is a good-natured person. He believes in the good qualities of people, although he does not talk too much. SIBYL VANE is an artist who sings in a theater where Dorian likes to hang out. Henry thinks she doesn’t have much talent, and describes her as cute but not beautiful. JAMES VANE is Sibyl’s brother. He is aggressive and very protective of people who want to approach his sister. He doesn’t seem to like Dorian very much.
Last Thursday, we went to Barcelona to see a theatre play in English called the picture of Dorian gray. The play was set in England in the 19th century. Dorian was an aristocrat and a very handsome man, but he was very mean, and he only cared about himself, didn’t mind the consequences of his acts. One day, his friend Basil painted him a portrait, and that is when his whole word went upside down. He made a wish to stay always young and handsome and that the portrait would grow old. But he didn’t expect that it would grow old and reflect all the evilness of his actions. We really enjoyed this theatre play, but it was sometimes hard to understand it because they were moving the setting: the house of Dorian, then the bar… The actors were native English speakers, but their English was very easy to understand. We found it a little impressive that they interacted so many times with the audience, but we found it quite fun when they made Basil, one of the characters of the play, to be performed by a person from the audience. The meaning of the story is that he is unable to escape the truth about himself, and the things he did in the past. While destroying the painting, he kills himself. By Oihane coves and Laia Tubau
LA CASTANYADA El passat 31 d’octubre es va celebrar la Castanyada a l’Escola per als nens d’infantil, de primària i per 1r i 2n d’ESO. Els nens d’infantil van estar de celebració tot el dia: van portar panellets i castanyes de casa i se’ls van menjar a classe. Van rebre els castanyers al gimnàs, van cantar i ballar i per últim van tenir temps lliure per jugar al pati. Els de 3r, 4t, 5è i 6è de primària van fer una gimcana per grups a la tarda amb proves de tot tipus que havien preparat els de 1r i 2n d’ESO.
Hem entrevistat nens de diferents cursos perquè ens expliquin com va ser, què van fer i ens facin una petita valoració
Entrevista a la Maria Montes i el Guillem Albert de 1r de primària: Què vau fer? Guillem: Vam cantar cançons, davant de gent de l’escola, al pati amb els castanyers que van venir a veure’ns i a celebrar la Castanyada. Maria: I abans d’això vam menjar castanyes i panellets a la classe. Després d’aquestes activitats què vau estar fent? Guillem: ens vam quedar al pati i ens van deixar temps lliure per jugar. Maria: Ens vam quedar allà una estona jugant i després vam marxar. I us va agradar? Guillem i Maria: Sí, ho vam passar bé i ens va agradar molt.
Entrevista al Dídac Garrido i a la Berta Rodon de 3r de primària: Què vau fer el dia de la Castanyada? Dídac: Vam portar castanyes i panellets de casa i els vam menjar a classe tots junts abans de baixar al pati. I què vau fer al pati? Dídac: Vam anar a veure com cantaven els petits, que és una activitat que es porta fent des de fa temps i després vam fer una gimcana que van organitzar els de primer i segon d’ESO. Berta: També ens vam pintar el cabell, però jo no em vaig pintar la cara perquè no m’agrada. Ho vau passar bé? Dídac i Berta: Si, ho vam passar molt bé i vam fer moltes activitats.
TRIMESTRAL
Festes d’escola
Entrevista a la Judit Sánchez i el Martí Roca de 5è de primària: Què vau fer la vostra classe el dia de la castanyada? Judit: Vam fer una sèrie de proves i en cada una hi havia diferents alumnes. Havíem de fer coses amb els ulls tapats. Martí: estaven distribuïdes per la pista, i n’hi havia d’altres que estaven fora o al voltant. Els cursos que vam fer la gimcana teníem una cartolina petita per grups i quan passàvem per una prova ens marcaven la casella amb alguna etiqueta, alguna pintura… Com a premi ens donaven caramels. Ho vau passar igual de bé que altres anys? Judit i Martí: sí, vam gaudir i ho vam passar bé, ja que a més hi havia proves noves i més coses a fer.
25
Trimestre
Actualitat a les xarxes HA DESTACAT...
26
itter acebook i Tw F a s o -n iu u Seg I a Instagram!
LA RAMBLA DE LES FLORISTES de Josep Maria de Sagarra TNC 23 d’octubre de 2019
TRIMESTRAL
La Cartellera
La Rambla de les floristes, representada al TNC fins al 24 de novembre, ha estat una obra que ha valgut molt la pena. Escrita i estrenada per Josep Maria de Sagarra al Poliorama l’any 1935, ha tornat a Barcelona en l’adaptació de Prat i Coll en homenatge als atemptats de les Rambles del 17 d’agost de 2017. Aquesta obra ens mostra el pas del temps a les Rambles, tenint com a protagonista l’Antònia, una florista que és forta i pren la iniciativa amb caràcter i intel·ligència. Rosa Boladeras la interpreta i, ella, juntament amb tots els actors i actrius, han aconseguit fer que aquesta obra esdevingui un discurs feminista en un format amè i comprensible al públic. El pas del temps es veu projectat tant en els personatges com en les flors, que en són una metàfora. L’obra es divideix en tres actes que representen la primavera, la tardor i l’hivern. Aquest recor regut és decreixent com ho és el temps, les coses passen de ser plenes de vida a quedar-se buides. La decreixença no és sinònim d’empitjorament, ja que també hi ha una sèrie d’aspectes positius presents en el pas del temps; la construcció de records, el guany d’experiència i la possibilitat de canviar, és a dir, de rectificar errors. El més commovedor de l’obra és el fet que tota ella resulta ser una carta d’amor a les Rambles. Al ser un clàssic, suporta el pas del temps sense perdre el seu valor original.
LA MORT I LA PRIMAVERA de Mercè Rodoreda TNC 30 d’octubre de 2019
Carla González - Hilda Gambús - Rosa Carreras - Núria Cruz
La mort i la primavera de Joan Ollé és una adaptació de l’homònima novel·la de Mercè Rodoreda. Aquesta obra, que la mateixa autora defineix com la més autobiogràfica, es situa en un poble de muntanya impossible d’ubicar en el temps i l’espai i ens presenta uns personatges transtornats per la crueltat que presideix aquell indret. Aquests personatges pertorbats temen l’arribada de la primavera, moment del ritual més temut. Un noi del poble, escollit per l’atzar ha de travessar el riu subterrani que creua el poble per tal d’assegurar que el desglaç de l’hivern no ha malmès els fonaments de les cases. aquest ritual comporta la mort o la deformitat de la cara (pel fregament de les roques) de qui l’ha d’executar. Aquesta mena de lleis i obligacions, absolutament arbitràries i carregades d’autoritat fan que els habitants d’aquest poble tinguin “deformitats” a vegades físiques però sempre morals. Contínuament hi apareixen elements i situacions que creen malestar entre el públic. La posada en escena és fosca i lúgubre i, de seguida ens suggereix que els esdeveniments que s’aniran succeint seran tan fúnebres com ho és l’ambient. Hi trobem, també la presència de símbols com les abelles que representen el desig sexual que, en aquell poble, és reprimit constantment; o els cavalls, que reforcen la idea de primitivisme i l’esperit animal que regna entre els habitants que se’ns mostren deshumanitzats. L’obra no pot deixar indiferent cap espectador. Sovint s’ha relacionat el poble amb els camps de concentració i extermini de la segona guerra mundial (que l’autora va conèixer a través d’Armand Obiols) però, inevitablement, ens pot remetre a molts aspectes de qulsevol societat... també la nostra. Martina Pons - Júlia Rovira Paula Licona - Lucía Ruiz
27