Trimestral desembre 2016

TRI MES TRAL Curs 2016 - 2017

El racó del Consell rector Benvolgudes famílies!

Tanquem el primer trimestre d’aquest nou curs 2016-2017 i des del Consell Rector volem aprofitar aquest espai de la Revista per donar-vos la benvinguda a l’Escola. Donar-la de nou als que ja fa temps que en formeu part i molt especialment als que aquest és el vostre primer curs entre nosaltres.

Tots hem gaudit, durant aquests primers mesos de curs, de la il.lusió de les coses que comencen. Com sempre, amb les forces renovades, després del descans de l’estiu per anar treballant per al nostre objectiu comú: l’Escola Mestral.

Al setembre teníem encara molt fresc el bon record del Casal d’estiu, organitzat en aquesta ocasió per l’empresa kids&us, que va rebre molt bona valoració per part de tots els participants. És per això que vam decidir ampliar l’oportunitat de poder gaudir d’aquesta iniciativa a tot el curs, com a activitat extraescolar, en horari de migdia.

Més endavant, rebíem una nova molt bona notícia des del Consell Universitari de Catalunya: Ocupàvem el cinquè lloc en el llistat ordenat per mitjanes dels més de 700 centres de Catalunya presentats a les PAU en el curs 2015-2016. Aquesta excel.lent notícia ens reafirma que l’Escola ofereix als nostres fills i filles una educació tan integral que inclou també la possibilitat d’entrar a la primera opció dels estudis universitaris que hagin triat.

Això és un privilegi que, actualment, no és gens despreciable. Una bona orientació i acompanyament durant els darrers cursos de l’ESO i el Batxillerat és indispensable per garantir que els alumnes es vagin formant com a estudiants i aquest és un dels segells d’identitat del nostre centre.

Com ja sabeu, el nombre d’alummes matriculats per a aquest curs, el març passat, va ser molt satisfactori i reflectia que moltes famílies se senten motivades pel nostre projecte. Així doncs, el volum d’alumnes és actualment molt positiu. Estem contents, doncs, de ser una bona colla que ens hem decidit per la línia educativa de l’Escola. Esperem que, conjuntament, treballem per aportar, cadascun de nosaltres, el petit gra de sorra que va fent d’aquesta petita una gran escola.

Ruike Chen

Editorial Estimats lectors i lectores de la revista Trimestral, la revista de l’Escola Mestral: Aquest curs us presentem alguns canvis. Fins ara, la Trimestral era realitzada pels alumnes de segon d’ESO que, durant un trimestre, s’encarregaven de les seccions que feien referència a la “vida d’escola” (les festes, les notícies...) i els mestres i professors coordinaven les seccions més “acadèmiques”. Aquest any això ha canviat. La Revista ha passat a mans d’un grup d’alumnes de 4ESO que, com a projecte de tot el curs, ens estem esforçant molt per redactar de dalt a baix l’estimada Revista de l’Escola. Els membres del grup estem molt entusiasmats per fer-vos arribar una bona mostra de totes les notícies, treballs i sortides que s’han dut a terme aquest trimestre.

A més, també hem assumit la responabilitat d’organitzar el Facebook de la Mestral on hi publiquem novetats, cada dia. Agraïm la vostra bona acollida i atenció a la xarxa social. Ens impressiona força quan veiem com han pujat les estadístiques de visualitzacions, comentaris i “m’agrada”. Ara el nostre Facebook és molt més actiu i estem molt contents que valoreu els escrits i notícies que fem, amb molt d’esforç i il.lusió, els alumnes encarregats d’aquesta tasca.

Desitgem que també us agradi la revista, potser d’entrada tot això pot semblar poca cosa però ens ha dut molta feina: - Hem contactat amb alumnes, mestres i professors per tal de saber quins temes o experiències podien ser matèria per als nostres articles... I els agraïm l’amabilitat i la paciència. Som conscients que ens hem convertit en el corcó dels dilluns a la tarda ;-) - Ens hem hagut de documentar sobre algun dels temes que ens quedaven més llunyans.

- Hem conversat amb alumnes dels diferents cursos per tal de redactar conjuntament els articles.

- Hem fet fotografies, escanejat dibuixos i treballs.

- Hem maquetat el format de la revista.

- Hem fet les correccions oportunes a les múltiples primeres versions...

- ... I finalment hem donat per bo l’exemplar que ara teniu a les mans!

Esperem que estigueu orgullosos de tots els Alumnes, de l’Escola i de la Revista, que fa tants anys que s’ocupa de ser el reflex de la intensa activitat de la Mestral.

Minerva Ávila, Marina Bagés, Jana Duran

Jan Andelo - Miguel Arjona - Minerva Ávila - Biel Barniol - Marta Battestini - Marina Bagés - Marina Castellanos - Jana Duran - Héctor Godoy - Nico González - Guillem Lozano - Sergi Muñoz - Eulàlia Riera.

Sempre amb l’ajut incondiconal de Carlos Iglesias.

Dibuixos portada: Nur Ariza, Paula Licona, Carla González.

Agraïm la col.laboració de Víctor Querol i Lala Blay, responsables de plàstica de l’escola.

03

Trimestre

Diari de Parvulari ELS NOSTRES AMICS DE LES ESTONES D’ANGLÈS

P3: Els Bombers CHOP, THE SQUIRREL Vam trobar en Chop, el nostre esquirol (squirrel) seguint unes fletxes que ens portaven a un arbre molt alt, en ell hi havia una capsa de color blau on hi havia una nota que deia: “Bon dia bombers…” Per baixar-la li vam donar un cop i va caure molt ràpid. Vam buscar informació sobre els esquirols, com el Chop, i vam trobar que mengen pinyes (pinecorn), viuen a els arbres i als boscos, són de color negre, blanc i marro i són molt bonics. De tant en tant, ens el podem emportar a casa.

El Chop ens ensenya paraules en anglès, com per exemple: Hello, I love you, bye bye!

Per Halloween ens va ensenyar nou vocabulari, com per exemple: spider, ghost, witch, monster…

Eileen Solé, Cesc Calderero, Xavi Picazo, Anna Urbano.

P4: Els astronautes LILLY: THE SKUNK Vam trobar una nota al pati dels ametllers en anglès, on hi posava “find me”. Quan començàvem a buscar, vam trobar una capsa amb un cartell. Hi havia escrit: Lilly i a dins hi havia la mofeta (skunk). Era de color negre i blanc. Vam descobrir què menjava, i la traducció en anglès: insectes (insects), ous (eggs), mel (honey), fruita (banana, apple, pear), ocells (birds), etc. Vam investigar per què es tira pets, que fan molta pudor: Vol dir que està espantada i es vol defensar dels depredadors que se la volen menjar.

Marc Sánchez, Aïna Gil, Naia Palacios 04

Tri m

es

tra

l

P5: Els súperherois TOD, THE FOX El vam trobar al pati dels ametllers, en una cova petita, entre arbustos. Vam seguir unes fletxes verdes que indicaven el camí cap a l’amagatall. Hi havia una carta a sobre de la caixa. Era de part del Tod, una guineu (fox) que deia que es quedaria tot el curs amb els nens de P5. El Tod és marró, blanc i negre (brown, white and black). Sabem que menja talps, i altres animals (bunnies, fish, chicken, mice), mel (honey)... Ens van ensenyar una cançó que explicava com són les guineus, per aprendre més sobre la família del Tod. A les tardes no el traiem de casa seva perquè dorm.

Greta Masip, Carlota Gómez, Marc Urpí, Abril Poveda.

Minerva Ávila, Marina Bagés, Marta Battestini. Amb la col.laboració d’Anna Vicens i Marta Montserrat

05

Trimestre

El quadern de primària LA FONT DE LA BUDELLERA

Els nens de 1r i 2n de primària van fer una sortida a la Font de la Budellera, a la Serra de Collserola. Va ser una sortida conjunta amb els tres cursos de parvulari, d’aquesta manera grans i petits gaudien junts de l’observació i la vivència de la natura a la tardor. Van recollir tota mena d’elements naturals: pals, fulles i fruits secs per tal de poder utilitzar-los per a diferents treballs d’expressió plàstica: casetes, mòbils, dibuixos...

Alguns nens i nenes de 1r i 2n de primària ens expliquen l’experiència: Després d’agafar el material necessari ens van dividir en grups i, pujant la muntanya, vam trobar tres camins. Cada grup en va agafar un de diferent: en un hi havia un túnel fosc i rodó, que ens feia una mica de por.

Un altre va arribar a una gran piscina.

Finalment, i després de moltes aventures, cap grup va aconseguir arribar al final del camí, a la Font de la Budellera i és que tots estàvem molt cansats i les mestres van decidir acabar l’excursió.

La tornada a l’escola va ser molt interessant... Des de l’autocar vam veure un senglar molt gran que menjava glans i un gat molt bonic. El viatge va ser una nova aventura perquè el conductor va agafar el camí equivocat, vam anar a parar al poble i vam haver de donar la volta per agafar la carretera correcta per arribar a l’escola.

Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses de la natura. Estàvem cansats, però contents!

06

Gerard Jofre, Daniela Napolitano, Rafael Vidal, Abril Campillo, Laia Escrigas, Oriol Munté, Martí Roca, Carlota Sánchez

re nt s! ol te s ac ti vi ta ts di fe m r za it al re ès rm La so rt id a en s ha pe Tri m

es

tra

Maria Hernández

Laia Ponz

Xavi Haro

Maria Suñer

l

RECORDS BONICS DE LA SORTIDA Quan anava amb l’autocar (Gerard G) Quan tiràvem fulles enlaire (Lucía) A mi em va agradar el bosc. (Marc C) Quan anava amb la meva parella, l’Anna.

(Laia E)

Minerva Ávila, Marta Battestini, Marina Bagés Amb la col.laboració de Núria Garcia i Raquel Puig

Quan vam tirar fulles a l’altre grup. Perquè no es van enfadar.

(Mireia Ra) 07

Trimestre

El quadern de primària LA GRANJA DE LES EMOCIONS

El divendres dia 4 de novembre els alumnes de primària (de 1r a 6è de primària) van anar a Santa Maria de Palautordera, a una granja on es proposen diverses iniciatives destinades a educar les emocions.

Van fer diverses activitats, entre elles, van fer un joc de confiança, van tocar un cavall i van aprendre a guiar-lo i van llançar-se per una tirolina amb els ulls tancats!

Tots els alumnes van escriure una frase en la qual expressaven el que més els havia agradat, sorprès... el que, en definitiva, s’emportaven a casa. Totes aquestes frases ens han sorprès positivament perquè són reflexives i molt interessants. Us en deixem una petita mostra: Estava més segura quan hi eren els meus companys (Lalla) He confiat i m’he relacionat més amb els meus companys (Bernat) Vull ser autònoma per prendre les meves decisions (Marina) He après que els pares no ens han de sobre protegir, si no, de grans no sabrem fer res (Anna) Quan ets responsable, demostres que pots fer les coses per tu mateix (Ivet) M’ho he passat bé compartint aquest moment amb els meus companys (Nil)

08

Jan Andelo, Miguel Arjona, Nico González, Martí Gort, Pau Enseñat, Carla Ferreró.

Amb la col.laboració de Susagna Font.

Since 2013 our school has been working on a project with a Danish school called Holme. Students start in their 5th grade of primary doing class projects to be exchanged with the other school by post, Dropbox and using a blog in 6th grade.

The project finishes in 1st of ESO grade, with a cultural and linguistic exchange. The Catalan students travel to Aarhus and the Danes come to Sant Feliu.

English Corner

Tri m

es

tra

l

THE HOLMESTRAL PROJECT STARTS IN FIFTH PRIMARY

To know more about this project we are going to interview some students of 5th primary envolved in this project: Marta Figueras, Gerard Sánchez, Laia Urpí and Oihane Coves.

What’s this project about?

This project is about preparing the exchange with Denmark people in 1st of ESO. We send letters, we make videos and we answer questions about them making a video. Now we’re doing a Christmas letter.

Do you know something about your Danish mates?

Nowadays the only thing we know is that their population is higher than our but this can change because they’re doing this in an extracurricular activity. We want to know something as soon as possible.

Do you want to go there and meet them?

Yes, because we like travelling, making new friends, knowing about their culture and we think it will be great.

What are you going to do in Denmark?

Learn English, play with them, visit places…

What are you going to do to prepare the visit to Denmark during these three years?

We are going to continue doing activities such as videos, power points or letters to meet them because then when we arrive there we will know more about them.

Biel Barniol, Guillem Lozano, Sergi Muñoz, Amb la col.laboració d’Alèxia Jansana

09

Trimestre

El quadern de primària LA SETMANA DEL PATRIMONI A SANT FELIU

Del 22 de setembre al 2 d’octubre, es va celebrar a Sant Feliu de Llobregat la tercera edició de la Setmana del Patrimoni, que sensibilitza la gent sobre el fet que és important conservar el patrimoni cultural de la nostra ciutat. Els alumnes de 6è de primària vam aprofitar aquesta oportunitat per conèixer una mica més la història de la nostra ciutat. En aquests dies es fa èmfasi en diferents esdeveniments que s’han donat en diferents èpoques històriques en determinades zones de Sant Feliu i el seu entorn. Aquest any la setmana del patrimoni s’ha centrat en el patrimoni de Santa Creu d’Olorda. S’ha organitzat una exposició documental a l’arxiu històric. Diferents xerrades i, fins i tot alguna sortida per tal de conèixer, in situ, aquest antic terme municipal, actualment repartit entre les poblacions que l’envolten (Sant Feliu, Molins de Rei, Sant Just i Barcelona).

Però l’experiència realitzada per nosaltres va dirigir-se cap a un espai i temps completament diferent, a través d’una activitat teatralitzada que promou l’associació “Arrels Locals”, vam representar els canvis que hi ha hagut en el Palau Falguera al llarg de la seva història. Va començar sent dos masos que un pagès de Sant Feliu: Jaume Rovira, va vendre a Jaume Falguera, un mercader instal.lat a Barcelona. Aquest , mitjançant l’adquisició de les terres del voltant (que arribaven fins al riu) va anar convertint la propietat en el Palau que és ara. La propietat es va mantenir com a propietat dels descendents de Jaume Falguera fins que al segle XIX va formar part del marquesat de Castellbell, en mans de la nissaga dels Amat, els Carcer i els Vilallonga, successivament. A finals del segle XX va ser traspassat a uns japonesos que l’utilitzaven com a espai per a actes socials fins que, el 1995, l’ajuntament de Sant Feliu va recuperar el Palau i els seus jardins per fer-ne un espai d’ús públic.

Actualment al Palau Falguera hi podem trobar exposicions que expliquen elements de la història de la ciutat així com mostres de tipus cultural. A més compta amb l’auditori i també podem trobar-hi l’Escola Municipal de música i els seus jardins són un espai públic molt concorregut pels ciutadans. Íñigo Gurrea, Jordi Cendrós i Anna Guardiola de 6è de primària

10

Tri m

es

tra

“Al final de tot, el Palau Falguera passa a ser patrimoni de tots els habitants de Sant Feliu” Clàudia Guerra

l

“Un patrimoni és un objecte, lloc, edifici... que es considera especial i no es pot fer malbé o destruir” Maria Ferreró “El Baró de Maldà escrivia un diari de la seva vida, i gràcies a això coneixem més coses sobre les festes de Sant Feliu al segle XVII” Ona Callejón “Jaume Falguera era un mercader que va comprar dos masos que es van convertir en l’actual Palau Falguera” Sara Licona

Guillem Lozano, Biel Barniol, Sergi Muñoz.

Amb la col.laboració de Carme Duran

11

Trimestre

Apunts d’ESO L’ESPAICONTE

L’Espaiconte és un moment de la setmana on fomentem l’hàbit de la lectura mitjançant contes d’autors catalans i universals. Al contrari del que podria pensar molta gent, els contes no són només historietes infantils sinó que formen part de la literatura més seriosa.

Podem trobar contes de diferents temàtiques per a diferents tipus de lectors: Més entretinguts, humorísitcs, de misteri... però que sempre ens poden fer reflexionar.

Miguel Arjona, Arnau Herrero, Nil Agell, Lourdes Carreras.

EL PENIQUE DE PLATA Había una vez un penique de plata recién cuñado que cayó en manos de un viajero. Al salir de su país, conoce muchas monedas y pasa malos ratos (una vez incluso lo agujerean). Un día vuelve a caer en manos de su antiguo dueño que se lo lleva de nuevo a su país.

Este relato nos quiere transmitir que en la vida se pasan malas rachas y a la vez se superan. Después de lo malo siempre viene algo bueno así que tienes que superarlo.

Es curioso observar que el relato esté protagonizado por una moneda. Claro reflejo de la importancia del dinero en el siglo XIX ( en plena revolución industrial).

EL LLOP I EL CAÇADOR Joaquim Carbó Ulls riallers deixa la seva tribu per un pacte i esdevé un gran caçador mentre viu sol a la muntanya. En una d’aquestes caceres mata una lloba i acull el seu llobató. Més tard es separen. Després d’un temps, un dia que intenta parar una trampa i en surt mal parat, és el llop que, recordant el seu vell amic, el salva a ell.

D’aquest conte se’n pot extreure la reflexió que allò de bo que facis a un altre, tard o d’hora et serà retornat.

Marta Battestini, Víctor Gort, Martí Bullón, David Espina, Nico González, Maria Barahona.

Jan Andelo, Pau Villa, Joan Castells, Ainoa Plaza, Minerva Ávila, Cristina Amades

CONTES PER A NENS I NENES POLÍTICAMENT CORRECTES: ELS TRES PORQUETS Aquest conte es basa en el relat clàssic dels tres porquets transformat a la mentalitat actual. En certa manera la intenció de l’autor és ironitzar sobre l’excés de zel en el llenguatge actual. La reflexió que traiem de la història és que hem de valorar el que tenim i que la unió pot fer la força.

Guillem Lozano, Berta Juvanteny, Marta Juvanteny.

12

Tri m

CARNAVAL. Mercè Rodoreda La nit de Carnaval es troben dos desconeguts i caminen junts fins a la matinada. L’entorn fosc i solitari després de la disbauxa els convida a les confidències. El noi veu que mai podrà oblidar aquella noia però que ella l’oblidarà ràpidament.

Observem en el text el desencís de la noia per un suposat matrimoni amb el qual no està massa d’acord.

Actualment la gent ja no es casa per la força però encara es poden tenir sentiments com els de la noia que està avorrida de la seva vida i se n’inventa una de diferent per ser feliç durant una nit. La noia utilitza el carnaval per evadir-se d’ella mateixa i ser algú que no és però que realment pot ser.

Marina Castellanos, Sergi Muñoz, Sofia Domènech

es

tra

l

THOMSON, BRAUN, CORBERÓ, PHILISAVE... Quim Monzó En Pol torna de viatge i, en arribar a casa seva, se n’adona que els aparells de la casa no acaben de funcionar. Tot comença amb la caldera... a mesura que va avançant la història es van afegint altres aparells avariats, en una autèntica rebel.lió d’electrodomèstics.

La gent no s’adona que la seva vida està envoltada d’elements tecnològics que, si deixessin de funcionar tots alhora la vida canviaria... seria totalment diferent. Es tracta doncs d’un text totalment vàlid actualment perquè la nostra vida depèn d’elements electrònics i el dia a dia sense ells seria molt complicat.

Biel Barniol, Marta Carreras

LA PRADERA Ray Bradbury Uns nens que són tan addictes a la tecnologia que fins i tot aquesta ha substituït la figura paterna. Els pares intenten desconnectar-los però els resulta impossible.

Es tracta d’un conte que fa uns anys era ciència-ficció però que actualment reflecteix una realitat molt propera. Ens mostra com la tecnologia ens pot arribar a abolir com a éssers humans i critica la dependència de la tecnologia.

Víctor Querol, Berta Martínez, Marina Bagés, Maria Querol

EL GRAN GRAMATICALIZADOR AUTOMÁTICO Roald Dahl La història parla d’Adolf Knipe, un inventor que vol ser escriptor i per aconseguir el seu somni crea una màquina que fa històries. Al final ho aconsegueix i ell i el senyor Bohen es fan famosos arreu del país i contracten altres escriptors.

Aquesta història continua sent ciència-ficció a hores d’ara ja que , per sort no hi ha una màquina que escrigui històries. Creiem que els llibres fets a màquina no tindrien valor, serien insubstancials.

Pau Godoy, Arnau Congost, Aina González.

13

Trimestre

Apunts d’ESO LA MULLER DE GULLIVER ESCRIU UNA CARTA Ariadna Figueras

Ja sabem que Gulliver era un personatge a qui apassionaven els viatges i les aventures... però què en pensava la seva família? Els de primer d’ESO s’han posat en la pell de la seva esposa i han escrit LA CARTA que ella li hauria enviat.

Benvolgut Lamuel:

M’he assabentat que els mariners se t’han rebelat i t’han deixat en una illa que creuen que està abandonada. Espero que trobis recursos per sobreviure. Aquí a casa estem una mica espantats per aquella història tan estranya d’una illa flotant o no sé què que ens vas eplicar quan vas tornar del viatge passat. Volem que estiguis bé i sobretot mantinguis la calma en qualsevol situació. No ens agradaria que et tractessin com si fossis un cavall. I, siusplau, si aconsegueixes tornar a casa, sa i estalvi, digue’ns tota la veritat i no t’inventis ximpleries sobre éssers diminuts o gegants com has fet en altres viatges.

Demanarem a la policia marítima que iniciï una recerca per trobar-te i lliurar-te aquesta carta.

O

Amb tot el meu amor:

ER

Carlota

U

A RN

T AN

S

A

Benvolgut Lamuel:

Benvolgut Lamuel:

No sé on ets. Tampoc estic segura de si llegiràs aquesta carta. Fa

Ja fa tres anys que no et veig! Per aquí tot segueix igual. L’últim cop que vaig saber alguna cosa de tu va ser quan em van dir que havies naufragat. Però em nego a creure-m’ho i espero saber alguna cosa de tu aviat.

Encara recordo la teva arribada de Lil.liput, amb aquelles petites vaques a la butxaca. Va ser gràcies a elles que vam aconseguir la nostra fortuna.

Desitjo que estiguis bé i si pots respondre t’ho agrairíem molt.

Si us plau, torna aviat. Aquí tothom t’està esperant. Records dels nens.

anys que ets fora de casa, no sabria situar-te en un mapa. Espero el dia que et podré abraçar altra vegada. Seurem tots dos i m’explicaràs les teves aventures.

T’enyoro, desitjo que et recordis de mi i espero que no m’hagis substituït per una altra. L’última vegada que vas tornar, parlaves cridant., em vas explicar que és perquè havies conviscut amb gegants. Les teves fantasies em deixen meravellada, ja ho saps. A veure què m’explicaràs de l’última aventura!

Ara que ho rumio, no sé a quina adreça enviar la carta que t’he escrit. L’hauré de desar dins d’una ampolleta i col.locar-la sota el teu coixí. D’aquesta manera, quan et trobi a faltar, la llegiré.

Espero notícies teves.

M

T’estima la teva esposa:

AR

Beatrice HILDA GAMBÚS

14

ÍA

Dolores

M

AR

TÍ

NE

Z

Apunts d’ESO

Tri m

es

tra

l

BICICLETADA DE 2n FINS AL DELTA DEL LLOBREGAT

Jan Andelo, Miguel Arjona, Èlia Bosch, Robert Soliva

Els alumnes de 2n d’ESO van anar d’excursió amb bicicleta fins al Delta del Llobregat el dia 2 de desembre. Van quedar a les 8:45 al parc del Llobregat per començar l’aventura.

Per tal de facilitar l’anada en bici, es van separar en dos grups. El camí era llarg i al principi feia una mica de fred però l’ocasió s’ho valia i era molt emocionant anar tota la classe junts fins al delta tot pedalant. Quan van arribar a l’inici del delta, van fer una parada per descansar i a continuació van fer diverses activitats: Comprovar la qualitat de l’aigua a través de diferents mètodes químics i físics, observar ocells des del mirador... Després de dinar van anar a la masia Can Comas a escoltar una xerrada sobre agricultura. Un cop acabada la xerrada van iniciar el retorn cap a Sant Feliu amb bicicleta. Van passar mil peripècies com una bicicleta trencada, mig grup va agafar el camí que no tocava...Però tot va formar part d’un dia especial i emocionant.

El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals.

Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània. http://www.deltallobregat.cat

15

Trimestre

Espai de recerca Variacions del pes durant el procés d’hibernació en exemplars juvenils de Testudo hermanni sota diferents condicions d’humitat ambient

L’estudi de la hibernació en Testudo hermanni és dels temes més treballats per part dels alumnes que han dedicat el seu treball de recerca al projecte del Pati de les tortugues. L'objectiu principal d'aquest treball és el d'analitzar, d'una banda, dades de variacions de pes de tortugues juvenils obtingudes durant diversos períodes d'hibernació sota diferents condicions d'humitat ambient, amb la intenció de conèixer l'evolució d'aquestes variacions de pes durant tota la hibernació, el percentatge de pèrdua total del pes de l'animal que pot representar i si les tortugues juvenils presenten capacitat de recuperació de pes per rehidratació quan l'ambient és especialment humit, com s'ha demostrat en tortugues adultes (Pascual et al. 2011). I de l'altre, es porta a terme un estudi en exemplars juvenils de menys d'un any de vida, durant tres anys consecutius, amb un tractament d'humitat diferent cada any. En el primer les tortugues hibernen en un indret aixoplugat sotmeses a la humitat ambient (Tractament 1); en el segon tractament, en el que es va mantenir el substrat on hibernen les tortugues sempre humit, el pes global de les tortugues gairebé no va variar; en el tercer cas, en el que es va augmentar la humitat del substrat mullant-lo una vegada al mes (simulant d'alguna manera els dies de pluja de les nostres latituds) es va poder observar que la pèrdua general de pes era similar a la d’anys anteriors.

De l'estudi de les dades de totes les hibernacions realitzades a l'Escola amb tortugues juvenils de diferents generacions i sobretot de les portades a terme els últims anys (inclòs l'actual) en tortugues juvenils de menys d'un any de vida, que hibernen per primera vegada, podem treure diverses conclusions: La pèrdua de pes durant la hibernació és deguda principalment a la pèrdua d'aigua per un ambient massa sec, ja que hem comprovat que si l'ambient on hibernen les tortugues es manté humit la pèrdua de pes és pràcticament inexistent. Les tortugues petites (juvenils) perden un percentatge global de pes molt més elevat que les tortugues més grans (adultes). Aquest fet 16

s'ha relacionat amb una relació superfície/volum més desfavorable per retenir aigua en les tortugues de mida més petita i sembla ser que la primera hibernació que realitza una tortuga juvenil, independentment de la seva edat, és la que presenta una pèrdua més gran de pes. A més, després dels resultats del tractament 3 d'aquest any, podem considerar la pèrdua de pes per deshidratació el principal factor de risc de mort de les tortugues juvenils durant el primer any d'hibernació en condicions de semillibertat.

De l'estudi del període actiu abans i després de la hibernació, hem pogut observar que no hi ha relació aparent entre el pes amb el que comencen a hibernar les tortugues i la pèrdua de pes que aquestes pateixen durant aquest procés. I tampoc hem trobat cap relació entre la pèrdua de pes durant la hibernació amb el seu creixement posterior. Per tant, la clau és superar amb èxit el primer període d'hibernació perquè, a mesura que van creixent, la pèrdua de pes sembla tendir a un valor per sota del que es considera perillós.

Finalment, com que cada vegada observem més tortugues despertes durant algun tram del període d'hibernació i al fet de poder disposar de més de 10 anys de dades enregistrades per la nostra estació meteorològica proposem, com a línies futures, realitzar algun estudi sobre els possibles efectes del canvi climàtic en la hibernació de les tortugues de l'Escola.

Ferran Jiménez - 2n Batxillerat Tutor: Josep Marí

El setembre és una època de canvis per a tots. Nou curs, nous llibres, nous professors i de vegades fins i tot nova vida. Creiem que els canvis més grans, a l’escola, són els canvis d’etapa i que encara que estiguin lluny uns dels altres tenen moltes coses en comú. Per això, hem entrevistat el Marc Roca (MR) de P3, el Gerard Jofre (GJ) de 1r de primària, la Berta Ruiz (BR) de 1r d’ESO i el Guillem Martí (GM) de 1r de batxillerat. llegiu les seves respostes i veureu que ELS INICIS sempre tenen coses en comú, sigui quin sigui el moment vital ons ens trobem.

Quin és el canvi més gran que has trobat al començar aquest curs?

MR: Tenir cuineta a la classe.

GJ: Els llibres.

BR: Els professors.

GM: La falta de temps.

Vida d’escola

Tri m

es

tra

l

INICIS

Tens professors nous?

MR: La meva tutora. És l’Eli. GJ: Sí, l’Anna Vicens, el Biel, la Núria...

BR: Sí, tots.

GM: No.

Tens matèries noves?

MR: Canviar càrrecs, mirar el temps, dibuixar...

GJ: Coneixement del Medi BR: Ètica i tecnologia.

GM: Estètica i dibuix tècnic.

La dificultat del nou curs t’ha fet canviar aspectes de la vida quotidiana?

MR: Dormo menys.

GJ: No, cap.

BR: He de dedicar més hores a l’estudi.

GM: Surto menys amb els amics i he deixat de fer pàdel

Què és el que trobes més difícil del nou curs?

MR: Tallar amb tisores.

GJ: El Català.

BR: Tot és més o menys igual GM: L’estudi constant.

Marta Battestini, Marina Castellanos

17

Trimestre

L’hora del conte LES VAMBES IMPRESCINDIBLES Conte premiat en el Certamen Literari de Sant Jodi 2016 de l’Ajuntament de SantFeliu de Llobregat

Tot va començar un dia en què l’Èlia esperava neguitosa i impacient aquelles vambes últim model que desitjava sobre totes les coses. I just en aquell instant, la seva mare la va interrompre anunciant-li que havien arribat aquelles preuades i imprescindibles vambes últim model. Ella es va disposar a obrir la capsa, però de seguida va descobrir que les seves estimades sabatilles esportives, inexplicablement, no hi eren, i en el seu lloc hi havia un paper vell i arrugat amb una adreça que ella desconeixia. Sense pensar-s’ho dues vegades, va dir a la mare que anava a casa d’una amiga. Aquests són els fets que relata la gent del barri sempre que es parla del tema.

La noia va encaminar-se al seu objectiu i, després d’un llarg recorregut, es va trobar davant d’un edifici atrotinat, bastant alt i amb poques finestres. Es va dirigir amb presses per unes escales de cargol que semblava que arribessin a l‘infinit. Mentre pujava per l’escala, se sentia ben estranya i confusa. Finalment, va arribar al seu destí i va obrir una porta que grinyolava.

Desitjava amb totes les seves forces que darrera d’aquella porta trobés, després de tant esforç, les seves inigualables, imprescindibles bambes últim model que la distingirien de la resta del món.

Quan va travessar aquella porta es va trobar amb una enorme sala on hi feia una xafogor insuportable i on una gent, amb trets orientals treballava incansablement i sense defallir. Treballaven un al costat de l’altre, empentant-se amb cada moviment: hi havia 50 persones en 35 metres quadrats. Quan l’Èlia va intentar dialogar amb 18

ells van fer cara de no entendre res, van dir alguna cosa en un idioma desconegut i van seguir treballant sense descans.

Diuen les veus del barri que es va quedar tres hores allà plantada. Va arribar l’hora de sopar i encara seguien treballant amb cara de cansament, ningú els portava res de menjar. Quan es va acostar a un dels apartats més desordenat on estava tot més ple de brutícia, va observar com uns nens d’edat indeterminada acabaven d’encolar els últims retocs de les seves bambes indispensables.

Espantada, l’Èlia va córrer altre cop cap a casa i, protestant, va dir a la seva mare que si ella hagués sabut que les seves sabates esportives tan necessàries i preuades eren fabricades per persones brutes, descalces, desnodrides i sobretot de països subdesenvolupats, hagués preferit un preuat i imprescindible iPhone 6 últim model.

Marta Carreras

DIBUIX: Íñigo Gurrea - 6è primària

La Galeria

Tri m

es

tra

l

Dibuix del perfil dels companys i companyes de 1r i 2n d’ESO

Diego Escobar Dibuixat per Mariona Palanca

Martín Ortiz Dibuixat per Ariadna Figueras

Carla González Dibuixada per Júlia Pedroso

Rosa Carreras Dibuixada per Èlia Bosch

Ruike Chen Dibuixada per Berta Ruiz

19

Trimestre

Món tecnològic LA IMPRESSORA 3D

Guillem Bosch, Marina Castellanos, Jana Duran, Héctor Godoy.

Amb la col.laboració de Dani Urbano.

La impressora 3D es va començar a muntar a finals de juny del 2016. Per muntar-la s’han necessitat més de deu hores. El Dani va triar els seus alumnes de treball de recerca perquè la muntessin, ja que la impressora estava pensada per ser muntada. Després de molts problemes, finalment ja funciona normalment.

Volien la impressora perquè era una eina útil per a l’escola i podria ser utilitzada pels treballs de recerca, les classes de tecnologia i l’extraescolar de programació i robòtica. La idea es incorporar-la més tard a les classes de tecnologia i de dibuix tècnic, ja que és una eina molt potent i molt útil per a l’aprenentatge d’aquestes assignatures. L’objectiu de la impressora és fer peces pels treballs de recerca dedicats a la física i enginyeria dels quals és tutor en Dani Urbano. Després de molt d’esforç i dedicació han aconseguit fer peces de mides diferents.

Els objectes que imprimeix la impressora poden variar la seva resistència segons desitgi la persona. Així doncs es poden fer peces poc resistents, flexibles i fàcilment destruïdes, o bé peces més denses i, per tant, més sòlides i resistents. Les mides de la impressora són 47x47x44cm, i les mides màximes en les que pot imprimir són de 20x20x20cm.

Base orientable per a un captador solar dissenyada i fabricada per Roger Manyà.

20

Escola Verda.Agenda XXI

Tri m

es

tra

III CONFINT. Logroño 2016 El Ferran Montero (3r ESO) va participar, com a delegat representant de Catalunya, a la III conferència estatal de joves CONFINT, que es va celebrar els dies 17, 18 i 19 de novembre a Logroño. Els 12 delegats catalans van resultar escollits per votació entre els alumnes representants de totes les escoles participants en la conferència catalana de finals del curs passat.

En aquesta conferència, estudiants de secundària de tot l'estat intercanvien experiències de les respectives xarxes d'escoles verdes, debaten entorn de la problemàtica ambiental, i plantegen propostes de futur. La dinàmica d'aquestes trobades estableix que els processos participatius tenen lloc amb iniciativa i protagonisme "del joves cap als joves". El lema que els mou és: "Si no nosaltres, qui?. Si no ara, quan?"

DIARI D’UNA EXPERIÈNCIA

Vam sortir de Barcelona a les 11 del matí i el trajecte va ser de 6 hores aproximadament. En arribar, ens van donar les acreditacions en les quals deia el taller que faríem el segon dia. Després d’instal·lar-nos vam sopar i vam presentar la nostra comunitat.

L’endemà vam presentar, cada alumne, els seus projectes per torns a la resta de professors i alumnes. A la tarda ens vam reunir per tallers i vam resumir per temes cada projecte exposat. A mi em va tocar el tema de residus. Cada taller va exposar-ho d’una manera diferent. A la nit, després de sopar, vam participar en una gimcana organitzada pels professors de Catalunya.

El tercer dia ens vam reunir en uns altres grups, formats per un representant de cada comunitat, que havíem decidit prèviament. Cada grup participava en un taller diferent que, entre altres coses, preparava una petita escenificació del tema que treballava i a la tarda ho vam representar a la Plaça del Espolón davant de gent de Logroño. A més, vam aprofitar per anar a fer turisme per la ciutat. Després de sopar els representants d’Albacete van fer un petit teatre per conscienciar sobre la protecció i valoració del medi.

L’últim dia, es van acabar d’exposar els tallers i polítics i professors van organitzar l’acte de cloenda.

Guillem Lozano, Ferran Montero, Sergi Muñoz .

21

l

Trimestre

La Galeria Els colors dels arbres a la tardor: Teoria del color i el volum 2n de primària

22

L’observació dels arbres va motivar un esplèndid treball plàstic per part dels nens i nenes de 2n de primària.

Aquesta és una petita mostra dels arbres que ells van crear amb materials diversos.

Pensem-hi una mica

Tri m

es

tra

l

EL SILENCI

Enguany hem decidit treballar-hi. Ens hem proposat que a l’Escola el volum de soroll disminueixi.

El silenci és una bona cosa. És dolent el silenci que calla, que no s’atreveix a dir el que pensa; però és bonic el silenci que reflexiona, que contempla, que valora.

silenci 1 1 m. [LC] Fet de no parlar, de callar. Guardar silenci. Hi hagué un llarg silenci. Rompre el silenci.

1 2 m. [LC] Fet de no expressar el pensament amb paraules o per escrit. Fa dos mesos que no he rebut carta teva i m’estranya molt el teu silenci. Imposar silenci als calumniadors.

1 3 [LC] passar una cosa en silenci [o passar una cosa sota silenci] No parlar-ne.

1 4 [AD] [DR] silenci administratiu Absència de resolució per part d’una autoritat administrativa, respecte a una sol·licitud o a un recurs, que pot tenir efectes positius o negatius d’acord amb la normativa jurídica que en reguli el procediment.

2 1 m. [LC] Absència de tot so o soroll.

2 2 [LC] silenci sepulcral Silenci total.

2 3 m. [MU] En mús., pausa.

2 4 m. [MU] Signe de notació musical que indica la duració d’una pausa.

Volem educar els nostres alumnes per tal que esdevinguin adults formats, lliures, respectuosos i conscients del que són i del que fan; i això també passa perquè, ja des de ben petits, puguin diferenciar la gresca, de la calma; tinguin l’espai i el temps per processar les emocions que el dia a dia els va aportant. L’ambient de tranquil.litat i interiorització dels més petits serà l’ambient de lectura, d’estudi i treball personal quan siguin grans.

No ens agraden els venedors xerrameques, que tant els fa encolomar-nos una flassada de llana o una cabeça d’alls... que ens fan ballar el cap amb les seves paraules buides. El llenguatge és valuós quan es tenen coses importants a dir!

Tampoc necessitem la teva xerrera constant per saber que et tenim al costat, que ens recolzes i estimes... De fet, com es demostra en els moments difícils, conhorta més una presència que la demagògia d’un discurs.

Ens agrada quan neva. A una bona nevada de flocs grossos i consistents, no hi ha ningú que s’hi resisteixi. Ben còmodes, des del menjador de casa, ens dediquem a la contemplació d’un espectacle silenciós, la neu absorbeix tot el so i crea un clima màgic de pau.

No renunciem a la nostra essència mediterrània. Som sol i claror i alegria, però no demostrem cridant les nostres virtuts. Estar alegres no significa no controlar allò que fem o diem. És per tot això que tenim pressa per aconseguir el nostre objectiu. D’entrada sembla que, de temps, ens en sobri i que ja trobarem el “moment adequat” per posar-nos-hi, però el temps és traïdor i passa fugaç, que no ens n’hàgim de penedir quan ja sigui massa tard.

Posem el fre davant del crit i la contaminació acústica a la que sovint aboquem els nens i anem convertint els nostres cotxes, les nostres cases i la nostra escola en espais més silenciosos i, per tant, acollidors... màgics... com un matí d’hivern contemplant caure la neu des del nostre menjador.

Text: Eulàlia Riera Il.lustració: Biel Ballester

23

Trimestre

Festes d’escola

LA CASTANYADA

A l’Escola, com cada any, tots els cursos hem celebrat la Castanyada i el Halloween a la nostra manera. Els més petits de parvulari i primària han rebut la visita dels seus padrins i han fet activitats de manera conjunta. Es van intercanviar piruletes i van preparar-se per a la divertida festa de “trick or treat” que es fa per Halloween, pintantse la cara els uns als altres. Els resultats van ser increïbles, i tots els alumnes van quedar molt contents amb autèntiques obres d’art.

Més tard, a la tarda, els alumnes des de 3r a 6è de primària, van anar a la gimcana que els havien preparat els de 1r i 2n d’ESO. Totes les proves tenien el seu encant i eren d’allò més divertides, i tots els alumnes van passar una molt bona estona amb tots els companys de classe.

24

Tri m

A parvulari tampoc es van quedar plegats de braços, i com que no n’havien tingut prou amb l’activitat del matí, van decidir rebre els castanyers i les castanyeres al pati, i després van gaudir de la visita d’aquests a les seves classes. Llavors va ser el moment que portaven tot el dia esperant, el moment de menjar les castanyes i els panellets. Un cop atipats tocava tornar a casa després d’un gran dia a l’escola.

Quines activitats heu fet per celebrar la Castanyada i el Hallowen?

“Ens vam pintar la cara amb personatges de Halloween, vam menjar llaminadures amb els padrins i vam fer panellets. A la tarda, van venir els castanyers i vam ballar cançons.”

Quina activitat us ha agradat més?

“Fer panellets, perquè a la tarda ens els vam poder menjar a casa i a l’escola” Us agrada que vinguin els castanyers a l’escola?

“Sí, i tenim moltes ganes que l’any que ve vinguin els nous castanyers” Greta Masip i Dídac Garrido Alumnes de P5

es

tra

l

Quines activitats heu fet per celebrar la Castanyada i el Hallowen?

“A primera hora vam fer “Trick or treat” i ens vam pintar la cara amb personatges de Halloween. A la tarda vam rebre els castanyers i vam fer la gimcana que organitzaven els de 1r i 2n d’ESO. Al final vam menjar els panallets que havíem portat de casa.”

Quina va ser la vostra activitat preferida?

“Fer la gimcana, que era el primer any que la fèiem.”

Us ha agradat participar a la gimcana o preferíeu les activitats de l’any passat?

“Ens ha agradat més la gimcana.”

Arnau Ruiz, Ivet Cruz i Adriana Ferrer Alumnes de 3r de primària

25

Trimestre

Actualitat a les xarxes HA DESTACAT...

Al setembre ens presentàvem: Érem el “nou equip” responsable de la revista i el Facebook.

Els canvis prometien i vosaltres ho vau “detectar de seguida!

Estem segurs que sou fidels seguidors de les notícies que anem publicant al “Facebook”. Ens agrada molt que “us agradi” i que ens ho feu saber! aquestes són les notícies que han tingut més ressò aquest trimestre:

Els petits de casa ens tenen el cor robat! quin rebombori amb els noms de la classe! I els de P3 tan enfeinats a “adaptar-se” no hi havia manera que es decidissin!

Al novembre una excel.lent notícia: cinquè lloc en el llistat de les PAU! L’enhorabona cracks!

26

També hi ha hagut espai per a la premsa del cor... I quin cor tan gran!

La Delo va revolucionar la xarxa amb el seu retorn!

La Cartellera EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT

Tri m

es

tra

l

de Mark Haddon Aquest trimestre, a la cartellera de la Trimestral, volem destacar una obra que ha colpit els alumnes de tercer d’ESO. El curiós incident del gos a mitjanit. A vegades, l’atzar ens depara moments de sort com aquests... Estàvem en llista d’espera d’una altra obra i... de sobte, va sorgir la possibilitat d’anar a veure aquesta. Al novembre els de tercer i al gener els de quart! La mala sort es va convertir, de sobte, en bona sort: Se’ns ha presentat l’oportunitat d’assistir a una obra diferent que ens ha obert molts temes de reflexió.

El divendres 23 de novembre vam anar a veure “el curiós incident del gos a mitjanit” al Teatre Poliorama, una obra dirigida per Julio Manrique.

La història és un relat original i entretingut. No només parla de la investigació d’en Christopher per descobrir qui va matar el gos de la seva veïna, la senyora Shears, sinó que també tracta temes més profunds presents en els problemes familiars del protagonista. Mireia Cruz

Què és la normalitat? Cap a on ens porten les mentides? És bo saber sempre la veritat? Podem sentir-nos empesos pels sentiments en les nostres accions o sempre hem de fer ús del seny?

Aquestes són algunes de les preguntes que queden suspeses en l’aire de l’obra, enmig d’un dinamisme a vegades abrumador que és emprat per representar el pas del temps o, en certes ocasions, ens ajuda a empatitzar amb el protagonista que pateix la síndrome d’Asperger.

Els efectes audiovisuals, la música, en directe, creen unes escenes impactants i fascinants que encara ens ajuden més a sentir-nos dins de l’obra i els seus personatges.

En conclusió, una obra d’allò més profunda en la seva simplicitat. Aina Baleta

27