TRI MES TRAL Curs
2017 - 2018
El Racó del Consell rector Novament ens retrobem entre les pàgines de la nostra revista, la Trimestral. Tanquem ja un trimestre d’aquest curs 2017-2018, el quaranta novè de l’Escola!
Volem donar, en primer lloc, la benvinguda a totes les famílies que s’han incorporat aquest curs a la nostra aventura, una aventura que, per sort, no comporta gaires riscos però que és molt apassionant: Veure créixer les nostres filles i fills en l’ambient familiar i educatiu d’aquest Centre. Desitgem que us hagueu sentit ben acollits i que els vostres fills gaudeixin i treguin el màxim profit de la seva estada a la Mestral. Tots els cursos són intensos i moguts. Aquest ja ho va ser fins i tot abans que comencés el mes de setembre. Les obres de la cuina, realitzades durant l’estiu, van suposar un esforç extra per a tots els que hi van estar implicats. Des d’aquí volem agrair la feina feta que va garantir poder començar l’activitat al menjador de manera ben normal. L’esforç va valdre la pena ja que l’espai de la cuina ha quedat pràctic i preciós.
El trimestre avançava i un dia vam rebre una notícia fenomenal: L’Escola havia quedat en segona posició en el llistat de centres presentats a les PAU del mes de juny passat, ordenats segons la puntuació mitjana obtinguda. Aquesta va ser una nova que ens va alegrar molt a tots, sobretot si tenim en compte la dada que havíem presentat el cent per cent de l’alumnat. Una altra vegada un exemple d’esforç i treball col·laboratiu que ens ha portat a l’èxit. L’enhorabona a tots! I sense adonar-nos-en hem acabat el primer trimestre. Des del Consell rector volem desitjar-vos unes bones festes i convidar-vos a prendre part activa en les reunions que properament es convocaran per tal d’anar ideant la celebració del Cinquantè Aniversari de la fundació de l’Escola. Tots n’estem orgullosos, sentim que en formem part i hem de tenir ganes de celebrar-ho. L’ocasió s’ho val.
Fins ben aviat
Cercles cromàtics dels alumnes de 1r i 2n d’ESO
L’ E d i t o r i a l NADAL
Nadal glaçat, Nadal ardent d’un flamareig que el llop no entén; Nadal adust, Nadal en flor d’un bell Infant nat sense plor; Nadal cruel, Nadal que riu amb l’orb i el pobre i el captiu! Tot era clos, tothom dormia quan va esclafir el cant vehement; un dels pastors, tocat pel vent, va destriar la melodia i va fer el crit que ens reunia: Nadal, Nadal! Carles Riba
Quan el fred ens glaça les paraules, quan quatre mots mal encadenats ens deixen muts, quan els fets passen tan de pressa que se'ns fa difícil d’explicar-nos-els... És quan obrim el Llibre dels Poemes. Els Poetes són els alquimistes del llenguatge, diuen sense dir i pensen quan nosaltres no podem pensar.
Molts nens i nenes de l'Escola, durant molts anys, han après aquest bellíssim Poema de Nadal de Carles Riba. Esperem que algun dia el llop finalment ens entengui, el bell infant pugui plorar si és que en té ganes i el Nadal per sempre, sempre, ens rigui franc, alegre i festiu a tots.
Bones Festes
L’equip de Revista:
Oriol Cancio - Pol Cárdenas - Pau Castillo - Leire Franco -
Mònica Latres - Ferran Montero - Maria Muñoz - Pol Nieto -
Núria Rodríguez - Gisela Santero - Oriol Urpí - Eulàlia Riera.
Sempre amb l’ajut incondiconal de Carlos Iglesias.
Disseny de la portada realitzat amb dibuixos de l’ambient d’art d’Educació Infantil.
03
Trimestre
Diari de Parvulari
Tot aprenent a aprendre
A l’Escola no hi ha cap dia que sigui igual, n’hi ha de semblants...i potser algú que s’ho mirés des de fora tindria feina a diferenciar-los; però els que ho vivim des de dins, quan passem per la porta, al matí, ben d’hora, ja intuïm que estem a punt de viure una experiència única. Els Trolls, els Pirates i els Avions ho saben perfectament... i us assegurem que no ho desaprofiten!
ELS
DEL M S T N E A MB I
ATÍ
AL MATÍ, DEIXEM LA MOTXILLA A LA NOSTRA CISTELLA, ENS POSEM LA BATA, AGAFEM LA CARPETA I CAP A LA CLASSE.
FEM TITELLES I EXPLIQUEM LA HISTÒRIA DE LA CAPUTXETA ALS NOSTRES AMICS
TENIM UN LLIBRE PER APRENDRE MAQUILLATGES I ENS PINTEM SOLS DAVANT DEL MIRALL LLEGIM CONTES
04
DIBUIXEM I JUGUEM
ESPAI N U S IÉ EL PAT OBERTA SC DE DE
Tri m
es
tr a
l
... I UN DIA VA PLOURE A BOTS I BARRALS HI HAVIA FANG PERQUÈ VA PLOURE. PORTÀVEM BOTES PER NO EMBRUTAR-NOS... NO TOTS, DE DALT A BAIX. VAM FER PASTISSOS AMB FANG. NO FEIA FRED.
AQUÍ MIRÀVEM INSECTES DEL PATI AMB LA LAURA. AQUEST LLIBRE ENS VA AJUDAR A DESCOBRIR COM ES DEIEN. Lia, Hugo, Pol, Max, Naia i Aleix. Núria Rodríguez i Gisela Santero
05
Trimestre
SORTIDA DE TARDOR AL MONTSENY: LES SET FONTS,
A LA TARDOR VAM ANAR D‘EXCURSIÓ. ES DEIA LES SET FONTS.
VAM JUGAR AMB FULLES I PALS QUE QUEIEN DELS ARBRES.
EL PARE DE LA LAURA DIU QUE ARA A LES SET FONTS ESTÀ NEVANT
TOTS JUNTS EN UNA ROTLLANA. ESTÀVEM MENJANT AMB LES MESTRES
06
VAM DINAR, FORA, UN ENTREPÀ D’HAMBURQUESA I SALSITXA QUE HAVIA FET LA SÒNIA, LA CUINERA DE L’ESCOLA.
La galeria
L’ÀMBIENT D’ART A EDUCACIÓ INFANTIL
Tri m
es
tr a
l
En el nou d’espai d’art, les nenEs i els nens d’educació infantil poden expressar-se lliurement, a través de l’art, utilitzant diferents tècniques.
07
Trimestre
El quadern de primària Sortida al MNATEC: Descobrint Leonardo i els invents
Les nenes i els nens de Cicle Inicial han estat treballant Leonardo Da Vinci. Aquest trimestre han fet una sortida, juntament amb tots els altres alumnes de primària, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, el MNATEC, a visitar l’exposició de Leonardo da Vinci i han après d’una manera ben entretinguda qui va ser aquest personatge i què va fer. → Era un home molt savi amb barba. Blanca, 2n → Vivia a Itàlia. Daniela, 2n → Va ser un escriptor i l’inventor de la catapulta. Carlota, 1r → També va inventar el pont. Pau, 1r
→ Va construir i va inventar el canó, la fletxa… Marc, 2n → Va inventar el Cargol d’Arquimedes i va pintar l’home de Vitruvi. Darla, 2n → Pintava quadres dibuixant persones, com la Mona Lisa. Carlota, 1r
08
El quadern de primària
Tri m
es
tr a
l
Núria Rodríguez, Gisela Santero
Després, els alumnes s’han volgut assemblar a aquest cèlebre inventor i amb materials reciclats han construït els seus propis invents o bé han optat per fer els de Da Vinci. Tots ens han assegurat que funcionen.
→ Jo he construït una catapulta com la de Da Vinci utilitzant una cullera, una carmanyola i cel·lo i l’he decorada amb enganxines. → Jo he construït un canó de Lego inspirant-me amb l’invent de Da Vinci. → Jo m’he inventat un canó d’aigua. He utilitzat un xurro de la piscina i un tub de plàstic. Funciona quan poses el final del tub amb aigua, aquesta puja i mulla. És molt semblant al Cargol d’Arquimedes. → Jo he fet un paracaigudes amb paper (ja que amb algun altre material no s’aguantava) hi he lligat unes cordes i ho he decorat amb enganxines. → Jo m’he inventat una màquina que et fa flotar a l’aigua. M’he inspirat en aquest ou de porexpan que flota. La màquina l’he feta de cartró enganxant dues plataformes.
09
Trimestre
El quadern de primària UN MATÍ AL MERCAT
Els alumnes de 3r i 4t de primària dins del projecte de l’alimentació, vam fer una visita al Mercat. Després d’un treball previ sobre la nutrició, la importància d’una alimentació saludable, els productes de proximitat, etc., vam elaborar una enquesta per fer preguntes tant a venedors com a compradors, per conèixer els hàbits de consum de la gent, en general. L’experiència va ser del tot positiva. El que més ens va agradar va ser l’amabilitat dels venedors i poder anar sols en petit grup mentre fèiem les enquestes. Fins i tot algunes parades ens regalaven un caramel o un trosset de pernil! Vam acabar ballant tots davant d’una parada que ens va posar música per acomiadar-nos. En arribar a l’Escola els nens de 3r vam recollir dades i vam preparar un esmorzar saludable i els alumnes de 4t farem un treball estadístic a partir dels resultats de les enquestes.
10
Tri m
es
tr a
l
11
Trimestre
El quadern de primària Dimarts 31 d’octubre sortim a la Salut a gaudir de la tardor
Aprofitant la tardor, les classes de Primària van anar d’excursió a la Salut. Aquest privilegiat entorn tan proper a la nostra Escola va permetre treballar de manera conjunta, grans i petits, un munt de competències. Els alumnes de cicle superior en fan aquesta crònica:
12
L’últim dia d’octubre tota la primària emocionats i ben preparats anem d’excursió a la Salut. L´objectiu de la sortida és poder conèixer companys d’altres edats en un entorn natural. Per això hem fet grups formats per nens de tota la primària identificant-nos amb etiquetes enumerades. Comencem l’excursió amb un somriure i amb moltes ganes de sortir a explorar i gaudir de la novetat. Tot just abans de sortir, els mestres ens donen una motxilla d’excursionista per grup amb tot el material necessari que farem servir durant la jornada: una cinta mètrica, una brúixola, un llapis, una goma, una maquineta, una carpeta blava, una bossa per a mostres i dos quaderns de treball i observació. Abans de sortir de l’Escola, anem per grups al pati dels ametllers per fer una activitat d’orientació. Un cop orientats, comencem el trajecte cap a la Salut en direcció nord, seguint el camí de la cimentera fins el primer trencall a la dreta. Girem a la dreta, baixem per un camí d’esses i ens endinsem a Collserola. Arribem a una cruïlla coneguda com a quatre camins; allà girem a la dreta, en direcció sud. Encarem el tram final, i després d’uns pocs revolts finalitzem el trajecte. A la dreta veiem la zona on menjarem, i a l’esquerra l’esplanada on realitzarem les activitats. Però, abans de res, esmorzem. Primer fem el dossier de medi social i coneixem més a fons la Salut i el Parc natural de Collserola. A més, utilitzem les matemàtiques per resoldre algunes activitats. Després, comencem el dossier de medi natural, que ens serveix per observar uns pocs arbres de la zona i les seves característiques.
Tri m
Parem el treball per anar a dinar i ens dirigim a l’àrea de pícnic. Cinquè i sisè porten el menjar a una de les taules i, seguidament, ens dividim per classes. Cadascú agafa una ració i seu a una taula. Un cop a taula obrim i ens trobem un menjar diferent al d’altres sortides: amanida de pasta amb pollastre, un sobre de maionesa, un panet, una poma, una ampolla d’aigua fresca, coberts i un tovalló. A mesura que acabem, juguem una estona. Quan tothom ha acabat, uns quants recullen els pocs residus que deixem. Continuem la tarda amb el dossier de medi natural i l’acabem. També recol·lectem mostres dels arbres observats: fruits, fulles i escorça. Finalitzem la jornada i desfem el camí per tornar a l’escola. Arribem cansats, però alegres i satisfets amb tots els moments viscuts. Ha estat una bona iniciativa dels mestres de primària organitzar aquesta emocionant sortida.
es
tr a
l
Per arribar a la Salut, aneu pel camí que
us he marcat amb el color blau. Heu de
passar per la benzinera i trobareu el camí a la banda esquerra. Hi trobareu
una baixada, gireu a la dreta i trobareu
molts camins, el que us he marcat en blau es troba a dinou minuts i amb el de
color vermell se’n triguen vint-i-cinc. El camí de color verd és per anar als Mossos
d’Esquadra
i
sota
Mestral hi ha el pàrquing.
l’Escola
Alumnes del cicle superior de primària
13
Trimestre
Apunts d’ESO
DIVENDRES, CONTE!
Rondalla Tàrtara ELS DOTZE MESOS Un hivern, la germana gran, Dobrunka, va fer una de les seves peticions: “Katinka, vull violes per fer un bon ram!” La Katinka, tan innocent com era, va anar a buscar violes sota la neu. Al bosc, va trobar els dotze mesos, que n’hi van donar. Dobrunka, al veure que Katinka havia acomplert el seu caprici va començar a demanar-li més coses inusuals per aquella època de l’any, que sense problemes li portava. Decidida, Dobrunka va voler, ella mateixa, anar al bosc. Es va trobar els dotze mesos però com que no va utilitzar bones maneres no li van donar el que demanava. Àlex Algaba
ELS SAVIS PRUDENTS DELS PITEUS Rondalla El conte parla de tres persones que van cap a una fira i pel camí, es queden a dormir en un hostal. Ells mateixos diuen als amos de l’hostal que són tres savis dels Piteus. Els hostalers els posen un armari davant la finestra i els “savis” quan es lleven pensen que és fosc, això vàries vegades fins que dormen vint-i-quatre hores seguides. Quan finalment es lleven la Fira ja s’ha acabat i decideixen tornar. De tornada els enreden dient que una carbassa és un ou d’euga i el compren. Els cau la carabassa i se’ls trenca, i un animal surt corrent, espantat. Ells es pensen que és la petita euga, però no. Tornen al poble amb les mans buides. Miquel Rodríguez
LA LÀMPADA DE ALAHZRED H.P. Lovecraft Era un jove escriptor que el seu avi havia desaparegut feia set anys i estava intrigat per la làmpada que li havia deixat en herència. Un dia va encendre la làmpada i va poder veure molts paisatges i escenes d’èpoques passades. Això el va inspirar, va escriure i es va fer famós. Quan ja era molt gran es va posar malalt i li quedaven pocs anys de vida, va decidir tornar a encendre la làmpada per última vegada i va veure els paisatges de la seva infantesa. Va desaparèixer... van enderrocar la casa i la làmpada va anar a parar a casa d’un drapaire. Genís Martín 14
Els div ca se s, e n d r e s, a m o lte e sopar... s menja pizz s a per Fa dive n d r e s! A prim er d’ES O, els dres divena la CONTE tarda ... Fa d ivendre toca s!
Pere Calders QÜESTIONS DE TRÀMIT Quan estaven a punt de matar-lo, li van preguntar què volia. Ell va dir que res perquè mai s’entendrien... Ell el que volia era no morir. Clàudia Guerra
FUTBOL DE RIBERA Jesús Moncada Tot comença en un bar de poble, mirant una fotografia antiga d’un equip de futbol. El camp de futbol del poble estava situat a la punta del poble, entre l’Ebre i el Segre. Era un partit en el que l’equip local anava perdent 2 a 0 perquè l’àrbitre anava a favor de l’equip foraster. Aleshores el riu comença a créixer, inunda el camp i els locals guanyen perquè els visitants no estan acostumats al riu. Berta Escrigas
EL DIA DE NAHUM WENTWORTH H.P. Lovecraft Un comerciant s’allotja en una casa on hi viu un home vell que està esperant la visita d’un mort a qui ha de pagar un deute. El comerciant pronuncia unes paraules d’un llibre de màgia pensant que no passarà res... De sobte, ve el mort, en forma d’esquelet, i mata el vell. Després, els ossos s’allunyen tot saltironant. Maria Ferreró
EL CAMÍ QUE PUJA CAP AL CEL Roald Dalh Un marit fa la vida impossible a la seva dona, que no suporta la impuntualitat. Un dia realment important per a ella (va a París a conèixer els seus néts), se sobreposa a la lentitud provocadora del seu marit i l’abandona, tancat, a l’ascensor. La història acaba Roger Montero amb un terrible final... o no!
Tots aquests contes els tenim disponibles a la Biblioteca de l’Escola.
Apunts d’ESO Les recomanacions de l’Espai3 a segon Recomanació de la Rosa
L’AMIC RETROBAT de Fred Uhlman
És una història molt bonica que està explicada d’una manera molt bonica. M’agrada especialment l’ideal d’amistat del noi, és preciós. Per a la Núria
Són diverses històries en un sol llibre, pel que no es fa llarg. Per a l’Arnau S.
Recomanació Clàudia
de
la
Et fa veure que les coses, d’un dia per l’altre, poden canviar i que encara que costi adaptar-se o aconseguir el que un es proposa, si s’esforça, ho podrà assolir Per a tots aquells que els agradi el tema.
Per a l’Adrià
Per al Víctor
l
CUANDO HITLER ROBÓ EL CONEJO ROSA de Judith Kerr
Parla sobre el món de la ciència i la vida d’un científic. Llegint-lo em serà més fàcil decidir si vull ser científic
En comptes d’una història llarga, el llibre va contant històries petites que són molt entretingudes.
tr a
LOS MEJORES RELATOS DE ROALD DALH
EL DOCTOR GUINEU de Josep Gòrriz
CONTES PER A UN MÓN MILLOR d’Enric Larreula
es
Recomanació del Jan
Recomanació del Peng Cheng
Recomanació del Martín
Tri m
Recomamanció de l’Arnau S.
BILLY ELLIOT de Melvin Burgess
És una història preciosa des de diferents punts de vista. Res a veure amb la pel·lícula.
Per a la Núria i tothom a qui li agradi llegir
Recomanació de la Carla Rodríguez de Medina
EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES de John Boyne
És una història molt bonica sobre dos nois que tenen una amistat prohibida.
Per a l’Hilda
15
Trimestre
Apunts d’ESO
FRIENDSHIP SOUP IN 3rd ESO HAPPINESS
EMPATHY
HONESTY TRUST
RESPECT
First, we put three spoons of happiness, we add some water and we mix it. Later we put a cup of trust and we mixt it with some respect. When you see that have a blue color, then we put three spoons of empathy. After this, we put a lot of honesty, ant the friendship soup will be finished. DEFINITIONS:
HAPPINESS: Is when you share good moments with your friends. RESPECT: When you listen the opinions.
TRUST: reliance on the goodness, strength, or ability of a person or thing.
20
Aina Bullón, Carla Gaspà, Carlota Yuste
EMPATY: the power or ability to identify with another's feelings, thoughts, etc., as if they were one's own. HONESTY: truthfulness, sincerity, or frankness.
Apunts d’ESO Activitats de tutoria a 4t d’ESO
Tri m
es
Els alumnes de 4t d’ESO, aquest any, fem un projecte per millorar l’autocontrol i, per tant, anar sent millors persones i tenir una consciència més adulta. Per assolir aquest objectiu, les tutores, l’Emilia i la Lala, i també els mateixos alumnes, a les sessions de tutoria, preparem unes enquestes per tal de saber el grau de coneixement que té la gent sobre el tema. Posteriorment, es fa una xerrada en les que un expert o persona implicada en la matèria explica la seva experiència. Aquest trimestre, s’han fet dues xerrades, una sobre les drogues, des de les més comunes a les més particulars, conduïda per Energy Control i l’altra sobre els efectes dels accidents i sobre les conseqüències que pot tenir una mala decisió. En la xerrada d’ Energy Control es van tractar temes com els de la festa, les responsabilitats que cal assumir davant d’aquest món i el que se’n pot derivar, els efectes de l’alcohol i les principals drogues i els seus efectes. En la xerrada organitzada per l’Institut Guttman, el Ricard, participant del projecte Game Over, ens va parlar de la importància de prendre les decisions més correctes en cada cas ja que una mala decisió et pot canviar la vida, com a conseqüència d’aquest pensament l’eslògan és: “un segon, una vida”. Hem entrevistat alguns companys de quart per conèixer la seva opinió sobre aquestes activitats: XERRADA 1: ÀLEX RODRIGUEZ I CARLA DURAN
Us va agradar la xerrada? Sí, trobem que va estar bé. Creieu que era necessària? Creiem que sí, ja que és un món que desconeixíem bastant i que per tant és necessari estarne informats. I la durada va ser apropiada? La duració va estar bé tot i que la calor la va fer una mica feixuga. Les explicacions estaven ben fetes? Sí i tot es va entendre molt bé. Potser vam trobar a faltar explicacions més tècniques. Us va ajudar a prendre consciència sobre el tema? Bastant, ja que estem en una edat influenciable i tenir aquests coneixements ens permet ser menys vulnerables davant d’aquest tema. Vau trobar a faltar alguna cosa? Potser que el contingut fos més àudiovisual. XERRADA 2: AINA BALETA I PABLO BLANCO
Us va agradar la xerrada? Sí i trobem que va ser molt interessant, interactiva i que es va explicar molt bé, ja que ho explicava des d’un punt de vista molt amistós i proper i fins i tot amb un toc d’humor. A més, a part del tema principal, també se’n podien extreure altres coneixements i reflexions. Trobeu que va ser necessària? Potser no va ser tan necessària com l’altra, però tot i així no va estar malament saber més del tema. La duració va ser apropiada? Es va sortir una mica del temps i com que es feia l’hora de dinar, hi havia una mica de pressa; per això potser seria millor que es pogués fer en una altra hora. Us va ajudar a prendre consciència sobre el tema? Trobem que va ser una lliçó de vida i una estona que ens va fer reflexionar sobre temes en els que no hi pensem habitualment, per tant, sí. 21 Pol Cárdenas, Ferran Montero, Pol Nieto
tr a
l
Trimestre
Espai de recerca
EL NARRADOR ALS CONTES DE PERE CALDERS
Aquest treball de recerca té dos objectius: Intentar arribar a la persona de Pere Calders i identificar-la en els personatges que donen personalitat als seus contes, específicament els protagonistes, narradors en primera persona de les seves peripècies.
Una de les característiques més destacables de Calders, a l’hora de narrar, és l’aparent impersonalitat que presenten els seus contes. El primer objectiu del meu treball pretén franquejar aquestes barreres amb les que Calders distancia el lector fins poder arribar a tenir una visió aproximada de la seva personalitat i percepció de la realitat. Tenint sempre en consideració l’òbvia llunyania que mantinc amb l’autor, el següent pas (i el segon objectiu) consisteix en veure què hi ha de Pere Calders en els seus contes. Són les incògnites de ‘’En quina mesura la seva obra està vinculada a la seva manera de veure les coses”? i ‘’En quina mesura la seva obra és el reflex de la seva peripècia vital’’? El narrador com a personatge global Un escriptor ha de tenir un estil propi, bàsicament trets específics que, conjuntament, el fan diferenciable dels altres escriptors. Aquests trets engloben coses com la narrativa, personatges, descripció... i narrador. Aquest últim és potser el més limitat en primera instància perquè, de les característiques que conformen la literatura, aquest està condicionat a la relació llunyania/proximitat davant els seus personatges. El narrador que utilitza normalment Calders és en primera persona, però mai es presenta l’autor directament. Els protagonistes de les seves històries poden compartir similituds de qualsevol tipus amb Calders i la seva personalitat, però són sempre personatges ficticis diferents entre si. Els diferents narradors, els diferents personatges que expliquen les seves extravagants històries conformen un personatge general. Aquest ‘’personatge’’ és polifacètic. Per tant, hauríem de tractar normalment el narrador que utilitza Calders com un conjunt de personatges que configuren la veu literària de l’autor, no l’autor mateix.
FRAGMENT DE L’ENTREVISTA REALITZADA A AGUSTÍN COMOTTO: IL·LUSTRADOR DE L’ANTOLOGIA “Coses aparentment intrascendents i altres contes” de contes de Pere Calders Per començar, quina és la seva opinió general sobre l’obra (o contes) de Calders? Per a mi és un escriptor de lectura lenta, són contes curts de lectura lenta, perquè cada frase en si mateixa és una reflexió interna. Si tu no tens la capacitat d’entendre tot això, pots arribar a llegir Calders sent una lectura lleugera, que té més a veure amb què passa al conte (que al final és bàsicament una anècdota). La lectura profunda de Calders, la lectura intel·ligent et dona un ventall d’opcions i de sentit de l’humor increïble. Amb un estil tan especial com el de Calders, què és dibuixar els seus contes? Jo crec que la sensació que va tenir (Calders) com un observador molt sensible de les coses és un món fascinant. Allà és on li va esclatar d’alguna manera aquesta capacitat increïble d’observació i que totes les coses que conformen la realitat són absolutament impossibles d’entendre. Aquesta és la clau que em va donar la pista per dibuixar. A més, un bon grapat dels personatges no es poden creure el que està passant. Ell juga molt entre aquest punt de ‘’no em puc creure el que està passant’’ i l’acceptació d’allò que no hauria de passar. La part impossible es transforma, esdevé quotidianitat. Jo vaig mirar de no trencar mai aquest fil prim i subtil amb el que ell concep totes les seves històries.
“[...] En alguna ocasió, he dit que envejo els escriptors per als quals, segons afirmen ells, el fet d'escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M'avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo quan no puc escriure. I que 16
em diverteixo molt quan ho faig.’’ Lluís Busquets i Grabulosa, Pere Calders, contista, burleta i divertit.
Alejandro Rodríguez - 2n Batxillerat Tutora: Eulàlia Riera - Dep Llengües
Leire Franco, Mònica Latres i Maria Muñoz
Vi d a d ’ e s c o l a BENVINGUTS A L’ESCOLA
Tri m
es
tr a
l
Des de la Revista, hem volgut donar la benvinguda als nous alumnes i els hem fet diverses preguntes. Primer hem entrevistat tres nenes de primer d’ESO: la Rita Barniol, la Paula Plaza i l’Olga Pascual. També hem entrevistat l’Albert Sallent de 4t d’ESO. Heu notat alguna diferència respecte l’Escola d’on veníeu? P/R/O: És més difícil en l’àmbit acadèmic però els mestres estan més pendents i ens fan molt de cas. Què en penseu del menjar? P: M’agradava més el dinar de l’altra. R/O: El dinar és millor en aquesta escola. Us heu integrat bé a la classe? O: Sí, són molt simpàtics. R/P: Ens han acollit molt bé. Havíeu sentit a parlar de l’Escola? P/R/O: Sí, ja la coneixíem. Com valoreu el grau de feina d’aquesta Escola? P/O: Tenim molts deures i exàmens. R: Comparada amb l’altra no és gaire. Hi coneixíeu algú? R: Sí, una nena de la classe. P: Sí, una excompanya. O: No.
Has trobat diferències amb l'altra Escola? L’aprenentatge és més personalitzat, la relació alumne i professorat és més personal i es va més per feina i no es perd el temps. T’has integrat bé? Sí, molt bé. Coneixia alguns companys per l’atletisme. Per què has canviat d’institut? Els meus pares ho van trobar convenient. Què és el que has trobat més interessant? El que més m’ha agradat és que, com que hi ha poca gent, tots ens coneixem i, a part, el primer dia tothom em va acollir molt bé. Quines assignatures t’han semblat més difícils? Per mi les que necessiten més esforç són biologia i matemàtiques.
I a I3 (antiga P3)... Com va anar “l’adaptació”?
Els amants del drama i la tragèdia que no la busquin en l’adaptació d’aquest joves mes tralers. No hi va haver gaires llàgrimes ni plors i tots, ben eixerits i contents, van passar uns primers dies de decoberta de l’Escola d’allò més plàcid i entretingut!
Autònoms i espavilats! Com agrada a les mestres d’infantil...
La plastilina... quina bona aliada contra l’estrès!
Han conegut les tortugues...? ARA SÍ QUE SÓN MESTRALERES!
17
Trimestre
L’ h o r a d e l c o n t e
Històries d’un riu
Maria Martínez Novembre 2016
Ja arriba l’hora, anem cap allà, decideixo no mirar per no haver d’observar la fi de cara. El camí cap a l’altre món és un trajecte dur i sorprenent, inevitable i dolorós. Ningú ja no podrà veure’m encara que continuï amb ells i en són molts els que em contemplen des de fa molts anys. *** L’inici va ser ràpid i imprecís. Durant un segon el recordo, la memòria és borrosa: Anava per un camí que semblava no tenir final, sense poder parar; de sobte, vaig tenir una inesperada visió, una llum intensa que em va ofuscar, i allà vaig poder veure, per primera vegada, la vida. Anava corretejant per petits canals, jugant amb tot el que trobava, saltava per les roques, observava viure els peixos, descansava tot el dia plàcidament. No va durar gaire; un dia, en despertar-se el sol, tot era més negre i profund. El món que havia conegut era diferent, paralitzant, estrany. Durant un moment vaig caure en la depressió pensant que aquest era el meu destí. Passaven els minuts, les hores, els dies, els mesos, els anys i tot continuava igual. Mentrestant jo, ofuscat per pensaments negatius, continuava immòbil en la mansa quietud d’aquell redós sinistre. Però, un dia, ja en vaig tenir prou! Vaig decidir canviar-ho tot. Ja no podia seguir així, vaig decidir agafar el canal de la felicitat i abandonar el negre, pudent, mal son. I lentament però amb molt d’esforç, vaig anar avançant entre la massa aquàtica. Era difícil, semblava que una part de mi es volgués quedar en aquell embassament tan negre. Amb molts esforços vaig aconseguir sortir d’aquell indret. Un gran salt... i, novament a viure! El record no m’havia traït, les imatges eren certes. El món no era negre, el vent bufava i el sol resplendia, i jo descendia de pressa sense aturador. S’endevinaven en l’horitzó les marees enfurismades, xocant amb les roques, esperant que jo arribés. Al veure aquella visió espaordidora vaig agafar una mica de por. Quedava poc, m’estava apropant lentament al final. Una part de mi havia desaparegut en l’oblit de la gran travessa. Tot estava tan tranquil que m’avorria però, un bon dia, va acostar-se a la meva llera un nen petit i tafaner, va començar a remoure l’aigua fent petits cercles amb el dit, em feia pessigolles, vaig deixar anar una petita rialla, i ell encuriosit se’m va acostar. Em va estar observant amb els seus grans ulls turquesa, brillants amb la llum del sol, mentre es divertia amb el seu propi reflex dins les meves aigües manses. Finalment, es va cansar i se’n va anar. Aleshores va passar un fet extraordinari, quan s’allunyava, va girar-se lentament, i amb la seva bonica maneta em va fer un gest, com dient-me adéu. Commogut vaig moure les meves aigües, tornant-li el salut. Després d’uns dies, ell va tornar. Va venir amb una motxilla plena de coses. Va asseure’s vora meu, i de la motxilla en va treure una col·lecció de pedres de tots colors. Eren molt brillants i especials. Em va estar explicant la història de cada pedra, on l’havia aconseguida i què era. Quan va acabar, va anar-se’n a casa. L’endemà va tornar. Vaig buscar per sota meu i vaig trobar una pedra tan meravellosa com les que el nen col·leccionava. Vaig arrossegar-la fins als seus peus, ell la va agafar i em va dir “gràcies” alegrement. Va passar el temps i el nen, que anava creixent, es va anar oblidant de mi... I un dia, ja no va tornar. Jo, vell com era, intuïa com anava acostant-me a la fi. *** I ja arriba l’hora. Les darreres grans pluges calamitoses han caigut darrere meu i m’empenyen endavant, mentre observo de prop el mar. Els records m’inunden la ment, amb la remor del vent acompanyant-me, passo a un altre món, fusionant-me amb el mar. Sent un de sol.
18
1r i 2n d’ESO
Xeica Rigual
La Galeria
Experimentant l’art abstracte a partir de la música
Tri m
es
tr a
l
Rita Barniol
Carla González
Èlia Noguera
Carla Rodríguez de Medina
19
Trimestre
Món Científic
Dia de la Ciència
Del passat 10 al 19 de novembre va tenir lloc la 22a Setmana de la Ciència. L’Escola va participar novament en les activitats que s’organitzen dins d’aquesta, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. El dijous dia 16, els alumnes de l’Escola d’ESO i Batxillerat van assistir a diferents xerrades, realitzades per alumnes i exalumnes, sobre temes científics i tècnics, durant les dues primeres hores del matí. Aquesta activitat va tenir com a objectiu despertar i potenciar l’interès del jovent vers la ciència i la tecnologia. A primer d’ESO, tres alumnes de segon de batxillerat: l’Ariadna Górriz, la Sara Jiménez i l’Arnau Ruiz; autors de Treballs de Recerca de fotografia i biologia, van parlar de “El Pati de les tortugues com a espai de recerca a l’Escola”. A segon, el Sergio Garcia, Estudiant de Grau de Química (UB) i exalumne de l’Escola va exposar “Aplicacions i usos actuals dels imants”. A tercer i quart, la Marta Duran, exalumna, llicenciada en el Grau de Biologia (UB) i Màster en Medicina Translacional (UB), va presentar “Sang i fetge”. A Batxillerat, els alumnes van tenir dues opcions: “DiversiTy: un tipus de llum” a càrrec d’Adrià Ruiz, exalumne i arquitecte (ETSAB-UPC) i “Enginyeria a pressions ultra-altes: aplicació en submarins” per Mireia Sospedra, exalumna, enginyera industrial (ETSEIB-UPC) i estudiant de Màster MUEI. Hem entrevistat alguns alumnes i ens han explicat com van anar i de què van parlar a les seves xerrades. 1r ESO L’Àlex Bronchal i el Miquel Rodriguez ens han explicat que primer van parlar de la diferència entre una càmera réflex i una càmera d’un smartphone, ja que formava part del Treball de Recerca d’un dels alumnes encarregats de la xerrada. Seguidament els van explicar com és possible aconseguir que les cries de les tortugues siguin mascles o femelles mitjançant la temperatura d’incubació. L’explicació anava acompanyada de gràfics. Una altra informació que va sorprendre molt els alumnes va ser la qüestió de les tortugues invasores de Florida. També van tractar la regeneració i l’anatomia de les planàries, tema basat en un dels tres treballs de recerca esmentats.
2n ESO L’Iris Navarro i l’Hilda Gambús ens han explicat que el primer tema exposat va ser què és un àtom i com és la taula periòdica. També van parlar sobre els camps magnètics i els seus tipus, juntament amb la seva formació. Els van explicar el funcionament d’un tren que no toca a terra gràcies als camps magnètics.
3r ESO-4t ESO El primer que crida l’atenció d’aquesta xerrada és el nom. La Marta Duran la va anomenar “Sang i fetge” pel fet que ens va parlar de malalaties del fetge que poden trobar la seva solució justament en proteïnes de la sang. En el projecte, en el qual participa la Marta, duen a terme una investigació sobre la proteïna albúmina, treballant amb fetges de ratolins per arribar a diferents conclusions (disminució de la mort cel·lular o inflamació de l’òrgan). També va comentar les diverses malalties que poden afectar el fetge.
Batxillerat La Marina Castellanos de primer de Batxillerat ens ha explicat que la Mireia Sospedra, la noia encarregada de la xerrada, col·labora en una empresa on construeixen submarins, en la qual han aconseguit fer el novè submarí que baixa a més profunditat. També va comentar el procés de construcció d’aquest submarí, com li afecta la pressió… A més a més, va detallar els problemes que van tenir a les costes catalanes per poder submergir-lo. El Carles Ortega de segon de Batxillerat va assistir a la xerrada que va realitzar l’Adrià Ruiz, exalumne de l’Escola i actual arquitecte. El primer tema va ser la idea de l’objecte i la llum en el seu moment abstracte. També que la llum pot canviar si “se li canvia l’amo”, és a dir, que la llum s’adapta a l’ambient en què es troba. Va comentar com era la llum de forma física i després, de manera més personal, va explicar la dificultat del projecte en el que es trobava actualment i va parlar sobre l’orientació del model de negoci i l’opció de ser independent pel que fa a la comercialització dels productes. 22
Leire Franco, Mònica Latres i Maria Muñoz
L’Escola és un continu obrir i tancar portes. Tanquem portes d’etapes passades que ens han construït i ens han anat modelant com som ara, i n’obrim a etapes noves que ens conduiran a nous camins plens d’experiències i vivències que ens ajudaran en el nostre creixement personal.
1r, 1r i 1r
Pensem-hi una mica
Tri m
es
tr a
l
Núria Rodríguez, Gisela Santero
Hem volgut entrevistar uns quants membres de l’Escola que aquest any n’han obert una, de porta... La porta del número 1: 1r de primària, 1r d’ESO i 1r de Batxillerat.
La Carlota R. i el Pau U. de 1r de primària. El Pol i l’Iñigo de 1r d’ESO. La Clara i el Nil de 1r de Batxillerat.
Tens mestres nous? Primària: Sí, la Raquel. ESO: Sí, l’Eulàlia, el Dani, la Sara, la Marta, l’Anne-Sophie, la Lala i la Laura. Batxillerat: La Cristina i la Lea.
Tens matèries noves? Primària: Sí: Matemàtiques, Català, Castellà, Medi… de fet, totes són noves perquè a Parvulari no fèiem matèries. ESO: Sí: Ètica, Tecno i Francès. Batxillerat: Sí: Psicologia, Estètica, CMC i Filosofia Has notat canvis respecte l’etapa anterior? Primària: Sí, ara és més difícil. ESO: Igual. Batxillerat: Més aviat poc.
Creus que aquests canvis són positius? Primària: No ho sabem. Creiem que sí perquè aprenem més. ESO: Positiu. Batxillerat: Sí, perquè pots fer matèries més decantades cap al que voldràs fer en un futur.
Què has fet per adaptar-te aquests canvis? Primària: Fem deures a casa. ESO: Més treball a casa. Batxillerat: Més esforç, més hores i més classe.
Què prefereixes, abans o ara? ESO: Ara. Batxillerat: Abans, preferim l’ESO.
Què és el que més t’agrada d’aquest curs? primària: El pati!!! ESO: Utilitzar els portàtils. Batxillerat: Les hores lliures.
Núria Rodríguez, Gisela Santero
23
Trimestre
Festes d’escola
LA CASTANYADA
La visita de les Castanyeres!
El passat dia 27 d’octubre es va celebrar la Castanyada a l’Escola. Els nens de parvulari ho van estar celebrant tot el dia: van portar panellets de casa i se’ls van menjar, van rebre els castanyers, van cantar i ballar i van tenir temps lliure per jugar al pati. Els de 3r, 4t, 5è i 6è de primària, a la tarda, van fer una gimcana amb diferents proves que els havien preparat els de primer i segon d’ESO. Hem entrevistat nens i nenes de diferents cursos perquè ens diguin què és exactament el que van fer i quina valoració en fan. ENTREVISTA A L’ARLET, LA MARTINA I EL MAX D’I5 Què vau fer dia de la Castanyada? Arlet: El dia de la Castanyada vam haver de portar panellets de casa i després ens els vam menjar. Jo en vaig portar de pinyons. Martina: Jo no vaig menjar panellets perquè estava malalta, vaig menjar galetes. Max: A mi no m’agraden els panellets, i només vaig menjar castanyes. I què vau fer després al pati? Arlet: Van venir els castanyers. Martina: També vam cantar i ballar amb ells. I us ho vau passar bé? Max: Jo no m’ho vaig passar gaire bé. Arlet i Martina: Nosaltres ens ho vam passar molt bé.
24
Pau Castillo, Oriol Cancio, Oriol Urpí
PUNTERIA 1-2
GIMCANA DE LA CASTANYADA 1
CIRCUIT 3-4 CURSA D’OUS 56
TIRA EL DAU 7-8 GIMCANA 9-10 PUNTERIA D’ESPORTS 11-12
TOCA TOCA 13-14
Prova realitzada
NO TE LA FOTIS 15-16
Prova realitzada
TAROT 17-18
Prova realitzada
19-20
Prova realitzada Prova realitzada Prova realitzada
MARCAR GOLS ENDEVINAR PEL.LÍCULES 21 CURSES DE SACS 22 DIBUIX A CEGUES 23
Prova realitzada
La Gimcana de la Castanya!
Prova realitzada
Tri m
es
tr a
l
Prova realitzada Prova realitzada Prova realitzada Prova realitzada
Prova realitzada
ENTREVISTA A L’ÀLEX, LA XÈNIA I EL MAX DE QUART DE PRIMÀRIA Què vau fer a la gimcana de la Castanyada? Xènia: Ens vam dividir en grups i vam fer diferents activitats com el toca-toca, punteria, etc. Què us ha semblat millor, aquest any o l’any passat? Max: Els dos tenen coses millors i pitjors. Aquest any hi havia proves noves i l’any passat hi havia proves que no han fet aquest any i que estaven molt bé. Per exemple, l’any passat hi havia l’activitat del “Memory” que em va agradar molt i l’han tret i aquest any han afegit el Toca-toca, que ha estat molt bé. Xènia: També l’any passat hi havia la prova del Karaoke, que era molt divertida, i aquest any l’he trobada a faltar. Àlex: Però en general, ens ha agradat bastant més aquest any. En general, quina valoració en feu? Àlex: Jo m’ho vaig passar molt bé. Crec que és una cosa molt divertida que s’hauria de continuar fent cada any. Max: Jo també. Xènia: Jo m’ho vaig passar bé, però crec que les proves es poden millorar bastant. De totes formes també m’ha semblat divertit.
ENTREVISTA A L’ARNAU, LA MARIONA, EL GERARD I EL GUILLEM DE 2n D’ESO Què vau fer? Tots: Una gimcana per la Castanyada amb diferents proves. Quines proves vau fer? Arnau: Jo vaig fer la prova de “No te la fotis”. Consistia en fer unes preguntes als nens amb algunes pistes, com al programa “Ahora Caigo” i cada cop que encertaven havien de pujar un esglaó i el que guanyava saltava a un matalàs. Mariona: Jo vaig fer el “Toca-toca”. Hi havia una caixa on hi posàvem diferents objectes i els nens havien de posar la mà i endevinar de quin objecte es tractava. Gerard: Jo feia la prova de punteria. Fèiem diferents esports: handbol, tenis, bàsquet i futbol. A handbol havien de tirar un cons que havíem posat, a tenis havien d’encertar la pilota en uns cèrcols, a bàsquet havien de fer triples i a futbol havien de llançar la bola contra la paret i hi havia un dibuix amb els llocs on feien punts. Guillem: Jo he fet el dibuix a cegues, que consistia en tapar els ulls, i dir el que s’havia de dibuixar i els altres ho havien d’endevinar. Vau donar llaminadures als nens? Arnau: Només en vam poder donar a dos grups que teníem assignats, no va ser com els altres anys. Ens agradaria haver-ne donat a tothom però així és més saludable.
25
Trimestre
Actualitat a les xarxes HA DESTACAT...
El primer que vam fer, el nou equip de revista, va ser presentar-nos. Gràcies per la vostra càlida rebuda!
26
I... com no podia ser d’altra manera, la notícia que ha causat més rebombori ha estat la de la promoció de 2n de Batxillerat del curs passat; SEGON LLOC EN ELS RESULTATS DE LES PAU! Tots ens en vam sentir orgullosos i contents, l’Enhorabona!
ook i Twitter b e c a F a s o Seguiu-n Les obres a la cuina van triomfar a les xarxes! Quin goig aquest nou equipament...
L’arribada de les assistents de conversa també va ser una notícia molt seguida pels mestralers. Benvingudes!
La Cartellera
Tri m
Desig sota els oms d’Eugene O’Neill Eugene O’Neill, considerat el fundador del teatre estatunidenc modern, introdueix el realisme dramàtic prèviament iniciat a Europa per Txèkhov, Ibsen o Stienberg. La seva obra “Desig sota els oms” forma part d’aquest corrent literari que representa la tragèdia americana inspirada en el model grec. Joan Oller, director d’aquesta proposta del TNC, és fidel a l’escenografia proposada per O’Neill. Crea una casa rotatòria i juga amb la il·luminació per crear un notable dramatisme. Al final de l’actuació, vam sortir amb la sensació que Pep Cruz, actor en el paper del vell Ephraim, havia mostrat molt bé la resignació i “patetisme” del personatge. Laura Conejero feia una Abbie capriciosa que, en el desenllaç, perd el seny per amor i Ivan Benet és un personatge que té molt present la imatge de la seva mare i, alhora, es deixa endur pel desig carnal, provoca la mort del seu fill i s’aboca a un final tràgic ineludible en el que els dos enamorats seran condemnats a mort. Maria Ladrón de Guevara, Ariadna Gòrriz
“És una granja magnífica, sens dubte, tant de bo fos meva!” Amb aquesta frase acaba l’obra d’Eugene O’Neill. Un final que explica el significat simbòlic de la granja: la cobdícia que desperta en els personatges, les seves ganes de posseir. L’obra ens parla de les penúries d’una família americana de l’època de la Febre de l’or de finals del s XIX. La granja, propietat del vell Ephraim, és la causant dels conflictes entre els personatges. Roger Navarro, Laia Teuler
es
tr a
l
Durant el mes de novembre, al Teatre Nacional de Catalunya es va representar l’obra “Desig sota els oms” d’Eugene O’Neill sota la direcció de Joan Ollé. L’autor de l’obra va utilitzar la parla rural de l’oest americà per reflectir l’ambient camperol americà del segle XIX. Aquest dialecte el trobem representat per la parla garrotxina en la versió catalana de Joan Ollé. Es tracta d’un drama ambientat en una granja americana on predomina l’afany de posseir-la. Aquesta cobdícia, junt al triangle amorós format pels protagonistes principals, promou la trama de l’obra. L’avarícia la trobem en l’Abbie, una noia jove que es casa amb un vell només per heretar la seva fortuna. També els fills del propietari desitgen que es mori per poder obtenir la seva part de la granja. Queralt Mitjans, Adriana Roig
Si Lady Macbeth instigava el protagonista de la tragèdia shakespeariana a cometre tots els crims imaginables en nom de l’afany de poder, els personatges d’aquesta obra són moguts per una altra figura, la de la cobdícia i l’ànsia de possessió. Des d’una parella de germans que ingènuament abandonen la granja familiar a la recerca d’or, fins a una jove encegada per una granja que podria ser seva, ningú s’escapa de la paraula desoladora d’O’Neill. L’únic personatge que, potser, conserva un reducte d’integritat moral és el vell Ephraim, que paga el preu de perdre-ho tot, fins i tot la dignitat. Aquest, doncs, és reflex de la identitat de l’autor, que igual que el personatge es refugia en el treball: Un llaura la terra i l’altre les paraules. Carles Ortega, Laura Martínez
27