Revista Trimestral desembre 20 by Escola Mestral

Curs 20 - 21

EL RACÓ DEL CONSELL RECTOR Final de trimestre i final d'any. Un any que ha estat molt complicat per a tots, tant a nivell sanitari com professional i personal. Cadascun de nosaltres hem viscut i estem vivint la realitat que ens ha imposat la pandèmia de manera diferent però és ben clar que tots, d'una manera o altra n'hem rebut les conseqüències. Ara, però, és moment de deixar enrere el 2020 i començar el 21 amb l'esperança que la Covid-19 quedi aviat en el record. El virus tampoc ens ho ha posat fàcil com a escola. Hi ha hagut obstacles i reptes de tota mena que hem hagut d'anar superant. Tenim, però, la certesa que des de tots els estaments que conformem la Mestral hem posat els esforços i energia necessaris perquè el nostre projecte continuï endavant. Com a mares i pares, des del consell rector o com a socis de la cooperativa, ens hem posat sempre a disposició del que fes falta per tal que l'educació dels nostres fills i filles fos possible tant durant el confinament com després de l'obertura; i ens n'hem de regraciar tots plegats ja que això ha estat una realitat; i, per descomptat, ens cal agrair l'esforç que el personal docent i no docent ha realitzat i està realitzant perquè la coordinació, supervisió i mesures que aquesta malaltia ens exigeix siguin possibles i l'escola funcioni de manera segura però també amb l'ambient familiar i afable que caracteritza l'Escola Mestral. Esperem que aquest Nadal que, com tot l'any, serà diferent i molt exigent amb la nostra consciència social, sigui el més bonic i càlid possible. Bones Festes!

Cel de Nadal

Gravat realitzat pels nens i nenes de P3 1

Disseny de la portada realitzat a partir de treballs d’Educació infantil

EDITORIAL

Estimats lectors i lectores de la revista Trimestral, aquest curs està sent diferent per a tots. Nosaltres, a l’escola, també vam iniciar el curs d‘una manera a la que no estàvem gaire acostumats. És per això que volem explicar-vos com ha anat aquest trimestre.

El 14 de setembre, vam començar amb gran incertesa. No teníem clar si les classes començarien presencialment o des de casa, ja que anar a l’escola exigia tantes condicions i mesures que havíem de seguir per tal que sortís tot bé que no sabíem si seríem capaços de seguir-les. La veritat és que hem sabut adaptar-nos-hi força bé i i podem dir orgullosos que hem franquejat totes les complicacions que la Covid-19 ha comportat.

Tots els alumnes i professors hem treballat molt dur i de forma continuada per poder seguir a l’escola dia a dia. Tot i això, ha estat difícil mantenir tots els cursos presencials; hi ha hagut alguns confinaments, i això ha fet que, un cop acabades les quarantenes, es faci complicada la tornada a la rutina però de nou, gràcies a la implicació de tots, també ho hem aconseguit

L’equip de revista:

Àlex Algaba Alonso Sofia Castillo Freixas Laura Gálvez Soriano Anna-Jing Guardiola Cifré Clàudia Guerra Arnau Sara Licona Calbet Genís Martín Espino Eulàlia Mitjans Santacana Miquel Rodríguez Martínez Èlia Soliva Machín Eulàlia Riera Corbeto Carlos Iglesias Labrador

No hem pogut fer cap sortida ni tampoc cap festa dins l’escola. Per tant, no hem pogut enriquir-nos i aprendre amb les sortides als diferents museus, parcs… També hem hagut de fer classe amb les taules amb una separació d’un parell de metres, tipus examen. A cada canvi de classe ens hem hagut de rentar les mans amb gel o bé amb aigua i sabó i, evidentment, dur sempre la mascareta. Els més petits de l’escola han hagut de veure i interactuar amb la castanyera de manera virtual i, a primària, han fet activitats especials sobre la tardor i la castanyada.

Els treballs de recerca de segon de batxillerat també han estat diferents. Les presentacions s’han fet davant només dels companys de la seva classe i les famílies les han pogudes veure per YouTube (en directe).

L’equip de revista hem intentat mantenir-vos alerta amb les notícies del dia a dia. Hem hagut de buscar notícies d’una nova manera, a través de zooms amb els diferents cursos de l’escola. Per aquesta via de treball ens han anat informant de totes els treballs ii novetats. A més, ens han enviat les notícies pel correu electrònic ja que no podíem anar a les classes.

Durant aquest primer trimestre ens hem adonat que les distàncies ens han ajuntat més. Esperem que seguiu amb nosaltres en els dos trimestres restants. Finalment esperem que la situació millori de cara l’any vinent, no hem de perdre l’esperança. Bones Festes mestralers!

Educació infantil

TREBALLS DE L’HORT: OBSERVACIÓ DEL GERMINADOR

A Educació infantil han treballat el procés de germinació de les llavors. Han pogut observar tot el procés des de la sembra fins a l’aparició dels primers brots tendres. N’han fet dibuixos molt acurats i també els han tastat.

Marc Colell Torrallardona

Noè Fernández Petri

Romeu Campos López

Miquel Sabartés Izquierdo

Alèxia Berenguer Poza

Emma Vilà Sanz

Educació infantil TREBALLS DE L’HORT: EN FEM UN DIBUIX

Emma Escobar Arribas

Nil Basart Camps

Aina Muñoz Ballber

Martí Pérez Lora

Mariona Ferron Vinyoles

Joan Sebastián Serra

Educació infantil

TREBALLS DE L’HORT: MESUREM LES FAVERES

Fava, favera! Les faveres creixen molt i els nens i les nenes també. Aprofitant les faveres de l’hort, hem pres mesures.

Tom Fernández Petri

Roger Ponz Alted

Elsa Colomer Aranda

Guillem Giner Pérez

Arnau de Palol Cuena

Hugo Ayala Prósper

ELS ARBRES DEL PATI

La galeria de primària

PROCESSOS DE CREACIÓ ARTÍSTICA

A través de l’art observem la realitat que ens envolta. Les nenes i nens de primària han seguit un procés d’observació i creació a partir d’elements naturals per tal de fer els seus treballs de plàstica.

LLIMONES

Primer de primària L’HORT, L’ALIMENTACIÓ I LES DENTS

Durant aquest primer trimestre a primer de primària hem aprofundit en l’alimentació saludable. Tot va començar amb una visita a l’hort i amb un treball sobre les parts del dia. Així vam descobrir què plantàvem a l’hort i quins àpats fem; fins i tot vam aprendre com es diuen els àpats del dia en anglès.

Gràcies a tot això, vam conèixer la piràmide dels aliments. Ara tenim clar quins aliments són millors per a la nostra salut i quins hem de menjar cada dia, dos o tres cops a la setmana o bé de tant en tant. Fins i tot vam dissenyar el nostre àpat saludable i el vam enregistrar en vídeo per ensenyar als companys i companyes com el cuinàvem! Per acabar aquesta investigació vam aprendre per què serveixen les diverses dents que tenim. Sabeu que un nen té vint dents, però que quan som adults en tenim trenta-dues?

Els moments del dia i els àpats

nú

e El m

El berenar

Feines a l’hort Les nostres dents

Segon de primària

Poma

Pera

LA TARDOR

Anna Colomer Aranda

Hugo Aniorte López

Arbres

, fruits

Apagallums Gala Murcia Corral

i bolet

Llimoner

A la classe de segon hem centrat la nostra recerca en la tardor. Hem descobert l’evolució de les temperatures, com canvien segons el moment del dia i que darrerament ja fa més fresca i ens hem d’abrigar de valent! Hem conegut un bolet que es diu apagallums, té un barret molt gros i un peu alt i prim, el vam dibuixar i vam saber on el podem trobar si anem al bosc.

També hem treballat els fenòmens atmosfèrics que són típics d´aquesta estació de l´any, com de fort pot bufar el vent, perquè se’n va la llum de les cases i com els animals noten que ve pluja. Hem aprofitat per treballar els arbres fruiters i com que al nostre pati hi tenim ametllers, els hem dibuixat i hem vist que canvien de vestit i ara estan ben pelats. Hem observat algunes fruites de temporada com la magrana, la pera, la poma i la taronja, descobrint la seves formes i textures per dins i per fora, tot descobrint si ens n’agrada, o no, el gust. Un arbre a la tardor

Paula Utrera Fernández

Ametller

Arlet Olvera Jansana

Guillem Albert Baldrich

Oriol Montiel Sans

Tercer de primària

LES ETAPES DE LA VIDA

Com s o a les d c ara i com c iferent s etape rec que seré s de la vida?

A partir d’entrevistes a persones properes del nostre entorn, hem descobert quines són les seves aficions, què fan habitualment, de què treballen. Després hem volgut imaginar-nos com serem a mesura que ens anem fent grans. A l’adolescència sortiré amb les amigues. A la joventut em trauré el carnet de conduir i treballaré de veterinària. A la vellesa no m’agradaran els pastissos. Emma Moreras Casamajó

A la vellesa em compraré un bastó. Dídac

Arlet Piqué Gurrera

Boronat Grau

Seré molt esportista, mai m’enfadaré amb ningú i a la vellesa m’agradaran molt les plantes. Iria Pons Vázquez Ara soc trapella, juganer i divertit. D’adolescent me n’aniré sol a caminar i a córrer per la muntanya. Max Llopart.Mollón

Lucía Linés Pericas

Voldré treballar a Catalunya Ràdio de comentarista de futbol i a la vellesa seré un fan del Tour de France. Carles Suñer Sala No tindré “nòvia” i treballaré de pintor. Marc Boronat Grau

A l’edat adulta m’agradaria tenir un gos, un o dos fills, treballaré d’enginyera robòtica i potser m’afegeixo a ser cambrera. Naia Palacios Muñoz

Èric Vilamajó Monsó

A la vellesa seré boletaire, viatjaré arreu del món amb un vaixell i cuidaré els meus nets. Marc Sánchez Ramírez

Treballaré de mecànic de bicicletes. Èric

Vilamajó Monsó

A la joventut voldré jugar a futbol en un equip de noies i a l’edat adulta voldré ser veterinària de gats, gossos, cavalls, vaques, ponis, porcs i mussols. Aliona Maestre Sánchez

Marc Sánchez Ramírez

Estudiaré dret però de gran seré veterinària. Alexandra González González

Quart de primària

Entre moltes altres coses, els romans van portar el llatí a les nostres terres i del llatí en va néixer el català

Presència dels romans a Sant Feliu

Els romans van utilitzar els assentaments ibers, com el de les Grases, el de can Miano i can Maginàs... El més important és el que hi ha al voltant de l’actual Plaça de la Vila, ja que és l’origen del lloc de Sant Feliu. Aquesta vil·la es deia DICIANO, que era l’antic nom de Sant Feliu. A començament del segle XI, l’any 1002, es va fer una donació d’unes terres amb casa i corral. En aquest document surt per primer cop el nom de Sant Feliu de Llobregat: IN LOCUM SANCTI FELICIS DE LUPRICATO. Després de descobrir una mica la història de Sant Feliu, ens hem posat el repte d’aprendre algunes paraules en llatí, i per què no, escriure un text on aquestes apareguin.

El viatge inesperat Un dia, no fa gaire temps, a prop del Pallars Sobirà, un nen d’uns deu anys d’edat estava tranquil jugant al parc, ja que eren les vacances d’estiu. De sobte, va viatjar en el temps i va arribar a l’Imperi Romà... Va veure que uns ramaders volien canviar el seu territori i els seus animals, quaranta-set vaques, trenta-quatre porcs i cinquanta-cinc gallines... Un d’ells va dir en veu alta: DO UT DES. Així van acordar aquell intercanvi de territori. Un li donaria les seves terres i l’altre, els seus animals. El nen, en un tres i no res, va tornar a aparèixer a la seva època, tot cofoi d’haver pogut fer aquell inesperat viatge. Carles Vallecillo Rodrigo

Dues tribus i dues OPPIDA unides Fa molt de temps, abans de Crist, en una OPPIDUM que tenia un temple molt gran, va haver-hi una revolució. Una altra tribu va començar un atac, i mentre ho feien sentien els vilatans dir, en un idioma ben estrany: PACEM VOLO, BELLUM PARO... i la guerra entre els dos poblats va esclatar. El poble va quedar derruït, van tenir la sort però que una altra tribu veïna els va ajudar. Per tal de forjar aquella amistat van intercanviar unes grans paraules d’unió: MENS SANA IN CORPORE SANO. “Do ut es”. Joaquim Calatayud Raventós

Pau Boix Sans

El mundus Una PUELLA de dinou ANNI viatjava per tot el MUNDUS, un dia va decidir anar a unes TERRAE llunyanes amb la seva NAVIS. A l’arribar va veure que en un parc infantil hi havia una altra PUELLA fent un IGNIS. Va trucar als bombers al veure tot allò. Quan van arribar, van apagar aquell gran IGNIS amb AQUA, per sorpresa van trobar un tros de FERRUM, on “Pacem volo”. hi havia escrit: AQUA, IGNIS, DEXTER, Greta Masip SINUS. Van pensar que era un gran record. Martínez L’endemà va tornar a casa i ho va ensenyar a Berta Rodon Vélez tota la família.

Ignis. Josep Enric Salvat Castro

Cinquè i sisè de primària

PROJECTES DE CIÈNCIA

Projecte sobre la genètica a CICLE SUPERIOR Aquest any, a projectes, els nens de cinquè i sisè de primària volíem tractar diferents temes de ciència. Després de parlar sobre què era allò que ens interessava, va sorgir la inquietud de saber més coses sobre la genètica i les malalties derivades d’aquesta. Per fer aquest projecte ens vam dividir en quatre grups que han investigat sobre: Què és la genètica, la seva història, Watson i Crick (els principals científics que l’han estudiada) i les malalties i trastorns genètics. Com a recull de tot el que vam investigar i aprendre, hem creat un mural a la classe on cada grup ha recollit tot el que ha investigat i, després, ho hem explicat a la resta de companys. Ens ha agradat molt i hem après més coses que no sabíem. Ha estat una experiència molt interessant.

Primer d’ESO

L’AUTORETRAT

Els nois i noies de primer d’ESO han realitzat, amb molta il·lusió i interès, els seus autoretrats i els han quedat molt bé. Segur que, si els coneixeu, sabreu de seguida qui és qui!

Qui és qui?

La galeria de secundària

Segon d’ESO

REFLEXIONS ENTORN DEL MECANOSCRIT

Guspires de Literatura

L`autor Manuel de Pedrolo, al Mecanoscrit del segon origen, ens mostra un història de supervivència després d’un cataclisme. Enmig de la situació tràgica, ens ensenya que podem afrontar els problemes acompanyats. Alba Rodon Vélez Els personatges viuen, sens dubte, una evolució important al llarg de la trama ja que passen de ser inexperts tant en l’amor com en la supervivència i acaben havent madurat molt. Laia Gurrea

M’ha semblat interessant que l’Alba, com el seu nom indica (naixement del dia) hagués fet que en la nit més fosca, com és l’apocalipsi, tornés a fer sortir el sol, repoblant la terra. Nil Roca Moran I el nom del Dídac significa qui ha de ser ensenyat, perquè al començament és molt jove i ha d’aprendre moltes coses. Marta Cendrós López

M’ha cridat molt l’atenció la reflexió que l’autor proposa als lectors i a les lectors quan ens mostra que els humans podem ser els éssers més afectuosos i generosos o els més egoistes i violents. Marina Tillo Cardoso Els temes que es desenvolupen en aquesta obra són la supervivència, l’amor i la mort. Em recorda molt a “El asesinato de Sócrates” perquè a la guerra hi mor molta gent; quan arriba la pesta a Atenes es mostra com la supervivència passa per aconseguir menjar i no contagiar-se; també hi ha un vincle molt gran entre amor i amistat. Teo Masip Martínez Jo el recomanaria a tothom, ja que és un llibre que sembla que parli d’apocalipsi o catàstrofes, però el que realment tracta és l’amor, els moments difícils i del que és capaç de fer l’ésser humà. Álvaro Fernández Cotos

EL NEGUIT DE LA FORMIGA

UNA F AULA

El vent bufava delicadament, les fulles rogenques queien al terra i deixaven anar el seu últim alè. L’hivern avançava ràpidament i, quan arribés, els animals del bosc haurien d’estar preparats per afrontar l’època més rude de l’any. Les formigues, com feien tots els anys, anaven neguitoses de banda a banda del bosc. Caminaven en filera envoltades pel soroll que anava envaint el seu cap i es repetia cada vegada amb més intensitat. Al final d’aquell exèrcit militar hi havia una formiga jove i inexperta. Era la seva primera tardor i, per tant, seria el seu primer hivern. La formiga anava estressada i preocupada; el seu cap anava consumint-se i enfontsant-se cada vegada més en un sentiment d’ofuscació. De sobte, va caure al terra. L’exèrcit continuava la seva marxa quadriculada i no se’n va adonar. La formiga es va posar d’empeus, va mirar un moment al cel i va començar a córrer amb gambades llargues cap a a la fila, però va tornar a caure. Aquesta vegada es va aixecar i va arrencar a plorar. La fila ja era massa lluny per arribar-hi. Es va asseure al costat d’una pedra, neguitosa. De sobre una oreneta va piular suaument i la formiga es va girar. L’oreneta va dir a la formiga: -Escolta, noia, si vols arribar a l’hivern, el millor que pots fer és asserenar-te i començar de nou. -Però així no perdré molt temps?-va preguntar la formiga. -No, tot al contrari, en guanyes, perquè, més tranquil·la, tornes amb més energia – va respondre l’oreneta. I, amb un moviment fugaç, va sortir volant. La formiga es va quedar pensativa i, al final, va decidir que li faria cas. Va esvair les emocions dolentes del seu cap i va esperar cinc minuts. Aleshores va tornar a córrer, aquesta vegada amb més velocitat i energia. Es movia rabentment entre les herbes fins que, al cap d’una estona, va veure la filera. Va fer un últim esprint i va arribar a la seva posició original. Després d’incorporar-s`hi, va continuar més tranquil·la. Quan va arribar l’hivern, ja estava preparada dins del formiguer per fer front a l’època més dura de l’any. Anna Martínez Pedreño

Tercer d’ESO

Tot i que no podem fer sortides, durant el trimestre hem fet moltes activitats interessants i engrescadores. Aquestes són les que ens han cridat més l’atenció:

ACTIVITATS DE CLASSE

EL BULLYING A classe de tutoria vam fer una actitvitat que tractava sobre el bullying. Els tutors ens van posar per grups per posar en comú el que havíem entès d’un documental que vam veure: “La cadena del silenci”. Quan els grups acabaven, havíem de compartir amb tota la classe les nostres conclusions. El documental exposava casos de nens i nenes que havien viscut aquesta situació que pot arribar a ser difícil. Malgrat això; molts, amb ajuda, ho havien superat. Íker González Silva - Joan Haro Rodas

LA SANG Divendres 15 de novembre, a l´aula de biologia vàrem presenciar un interessant experiment amb sang. El nostre tutor, el Marí, es va extreure sang amb una agulla esterilitzada, per mostrar-nos com els científics diferencien els diferents grups sanguinis de les persones. Un cop extreta la sang, va posar tres gotes en un portaobjectes. A la primera gota hi vam posar anticossos Anti-A, a la segona Anti-B i a la tercera Anti Rh. Les gotes que es van coagular van ser la segona i la tercera; és a dir, que el nostre tutor té un grup sanguini A+ i així és com els científics determinen els grups sanguinis.

DOCUMENTAL DELS PLÀSTICS A classe de Química, vam fer una activitat diferent que va tractar sobre la contaminació per plàstics al món. L’activitat va començar quan vam analitzar unes imatges on s’hi veia reflectit el problema dels plàstics i l’obsessió que tenim amb utilitzar-los. Cada grup va expressar el seu punt de vista de les imatges compartint-lo amb la classe. El tancament de l’activitat va ser veure un documental d’en Jordi Basté que s’anomena “No pot ser”. Ensenyava els canvis que hem hagut de fer a la nostra vida quotidiana per culpa dels plàstics.

ELS NOSTRES PULMONS Aquest trimestre, a la classe de biologia hem treballat l’aparell respiratori. Al llarg del temari ens han explicat la funció dels pulmons i també com el tabac afecta de manera negativa l’organisme. Per explicar això el MarÍ (el professor de biologia) va fer una pràctica que consistia en agafar una cigarreta, fer-hi una calada, empassar-se el fum i després expulsar-lo en un paper. En el tros de paper hi va quedar una taca groga. Va tornar a repetir el procés però ara sense empassar-se el fum. A l’expulsar l’aire en un tros de paper es podia veure que la taca, ara, era molt més fosca, per tant, abans, la diferència de quitrà s’havia quedat als seus pulmons. Això ens va demostrar que les substàncies nocives del tabac (quitrà, nicotina...) es queden en les parets dels pulmons obstruint les sortides i fent malbé l’aparell respiratori.

DEBAT SOBRE IMMIGRANTS En una sessió d’ètica vam organitzar un debat sobre la immigració. Vam dividir la classe en tres zones. La zona situada a la pissarra era per quan estaves d’acord amb les afirmacions que deia el Joan (el professor), al mig de la classe era que estaves a favor i en contra i a la zona del fons, en desacord. Quan et situaves a una zona havies de justificar per què eres allà i depenent del que deien als companys et podies canviar de zona. Les afirmacions tractaven sobre immigrants, la immigració... El Joan feia unes afirmacions que volien provocar la nostra reacció. Gran part de la gent hi estava en desacord, com per exemple que els immigrants no poden estar aquí sense papers.

Arnau Serrano Pedragosa Enzo Giménez Castro

Ferran Bustos Blázquez Irene Santajuliana Álvarez

Agnès Falgàs Velásquez Max Pons Lozano Marta Blanco Gallego

Bernat Rius Sánchez Jan Vela Gili 16

Quart d’ESO

ACTIVITATS DE CLASSE

Des de quart d’ESO també volem compartir amb vosaltres algunes activitats de les que hem fet durant el trimestre:

Lectura de Dr. Jekyll i Mr Hyde

La classe de quart d’ESO, aquest primer trimestre, ha llegit el llibre de “L'estrany cas del Dr. Jekyll i el Sr.Hyde” de Robert Louis Stevenson. És un llibre que parla de les diferents personalitats de l’ésser humà i de la dualitat que l’home pot arribar a experimentar.

Narra una història sobre un doctor anomenat Jekyll que es beu una poció per canviar d’ésser i es converteix en el Sr.Hyde. Aquests dos personatges són molt diferents, en Jekyll és un home reconegut, de bones maneres… En canvi, en Hyde és tot el contrari, un homenet desagradable i, pel que diu la gent que l’ha vist, fa por. La novel·la està ambientada en l’època victoriana, un període de la història on estava mal vist tenir aquesta doble personalitat. El protagonista es sent diferent a les altres persones que l’envolten.

A partir d’aquí hi ha una sèrie d'esdeveniments que fan que sigui un llibre d’intriga i misteri. A la classe, hem anat comentant el llibre i ens ha semblat una novel·la molt interessant, que tracta sobre un tema que d’alguna manera ens afecta a tots els éssers humans. Tenim una dualitat, encara que no ens agradi acceptar-ho.

El Pèndol

Els alumnes de física de quart d’ESO; per aprendre a calcular el valor de l’acceleració de la gravetat “g” vam fer una pràctica experimental, la qual consistia en construir un pèndol amb un fil i un pes i prendre mesures de la seva oscil·lació per després fer els càlculs necessaris i treure el valor de“g”a l’escola. A més d’aprendre a calcular-la, hem après com funciona un pèndol simple i les forces que hi estan implicades.“g” és l’acceleració de la gravetat en el punt on tenim col·locat el pèndol. Depenent de l’alumne ens ha donat un valor o un altre, amb l’ajuda de la regressió lineal, una tècnica molt útil que hem après a l’assignatura de física. Ho hem fet el més precís possible tot i que les condicions no eren gaire favorables.

Activitat física

Els alumnes de quart d’ESO, aquest trimestre, vam fer una activitat que consistia en córrer quatre quilòmetres. Podíem córrer tant pel recinte escolar com pel Parc del Cerdanet. Durant la cursa, vam utilitzar una aplicació del mòbil que ens mesurava temps, distància i les constants vitals. També, per tenir més motivació, podíem posar-nos música amb auriculars i així gaudir més de l’activitat.

Treballs creatius

Durant el primer trimestre, els alumnes d’història de l’art de quart d’ESO hem exposat les nostres creacions artístiques, anomenades “treball creatiu”, en aquest cas relacionades amb el neoclassicisme i els tres trencaments artístics: romanticisme, realisme i impressionisme. Cada alumne ha escollit un moviment i s’ha inspirat en un autor o creació artística. Tots els treballs ha anat acompanyats d’un treball on s’ha indagat en el moviment i l’artista escollits. Han resultat treballs realment bons.

La lectura i la destral

Pensem-hi una mica....

UNA DESTRAL QUE TRENQUI LA MAR GLAÇADA

La destral A les classes de literatura catalana de segon de Batxillerat hem estat treballant, partir de les reflexions de Joan-Carles Mèlich a propòsit de la presentació del llibre La sabiduría de lo incierto i basant-nos també en altres textos, què és la literatura i què vol dir llegir. La descoberta comença en adonar-nos que llegir no és només una cosa tècnica. És una obertura cap a algú altre que pensa i decideix de manera diferent a com ho faríem nosaltres. Ens ensenya altres maneres de fer, de pensar, de decidir, de patir, d’estimar i, en general, d’entendre el món. Ens mostra d’alguna manera que no hi ha una veritat absoluta. La perspectiva ens permet una mirada rica sobre el nostre entorn. En les obres s’hi tracten temes -com l’amor, la mort, la vulnerabilitat, la por, la venjança, el record... -que afecten uns protagonistes de manera particular, però, alhora, també ens hi reconeixem perquè ens diuen alguna cosa de com som; per tant, podem dir que ens interpel·len i ens concerneixen. Ara bé, no hem d’esperar que la literatura ens indiqui el camí correcte, més aviat ens el qüestiona permanentment. Ens permet acostar-nos a la saviesa d’allò que és incert i provisional. La nostra naturalesa, com a persones que som, és aquesta; i descobrir-la ens fa més humans. Llegir un clàssic no és qualsevol cosa, mereix un determinat respecte perquè, d’entrada, és un text que ha resistit el pas del temps; fa segles que continua dient coses, i encara ara ens les diu, a nosaltres, lectors del segle XXI. Dialoga amb la nostra època i amb les nostres conviccions. I, amb tot, doncs, ens fa pensar; primer, perquè ens ofereix la

paraula per edificar el nostre pensament, i després, perquè, ens mostra un altre amb qui ens hem d’atrevir a pensar junts, tal com ho fan els bons amics, sense posar límit al que som ni al que sabem, sense defensar-nos ni protegir-nos. Des de la nostra mirada com a lectors, ens obrim, llegim, rellegim i ens reinterpretem constantment. I per això podem dir que la literatura ens transforma. Kafka ja ho diu al seu amic Oskar Pollak: “Només hem de llegir els llibres que ens mosseguin o ens esgarrapin. Un llibre ha de ser la destral que esquerdi la mar glaçada que tenim a dins”. Quan es tria una obra, entrem en un lloc on ningú necessita ser convidat i on ens trobem tots, amb tot allò que ens uneix i amb les nostres vulnerabilitats. Els autors ens convoquen a retrobar-nos-hi i repensar-nos en un lloc que és, sens dubte, el nostre espai comú.

Text: Estel Andreu Le Jeune Treballs creatius: Alumnes de literatura de 2n de Batxillerat

Fotofilo

Cal viure la vida amb profit o només viure-la? Carlos Hernández García

Què és el temps? Valeria Titos Arias

I si demà no sortís el sol? Arnau Santero Piqué

Què és la llibertat? Maria Martínez Pedreño

Per què vermell? Alba Mateo Belmonte

Món científic

EL DIA DE LA CIÈNCIA: L’ESTUDI DE LA COVID-19 MITJANÇANT L’ÚS D’EINES MATEMÀTIQUES a càrrec de Sergi Alonso La Covid-19 no va poder impedir que la jornada de la ciència es celebrés a l’escola, com és costum anualment. Tot i això, es van haver d’adoptar mesures preventives i pràctiques en acord amb la situació del moment. Per això, les presentacions van ésser telemàtiques, via Zoom. En el cas de batxillerat, dues càmeres situades a les aules de primer i segon, respectivament, possibilitaven que el conferenciant pogués veure a qui parlava, i un micròfon va servir per plantejar-li les preguntes i dubtes.

El tema era “l’Estudi de la Covid-19 mitjançant l’ús d’eines matemàtiques”, un projecte desenvolupat a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) pel grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexes. Tal i com diu el seu nom, el que fan és estudiar el virus, no a nivell biològic sinó a nivell de nombre de casos, i conseqüentment, fer-ne gràfiques i prediccions. Sergio Alonso, integrant d’aquest grup i excompany d’universitat d’un dels nostres professors de l’escola va ser qui ens va explicar a què es dedicaven. Primerament ens va explicar el seu passat i a què es dedicaven els membres del grup abans que el seu projecte es centrés en el virus emergent. Tots treballaven o col·laboraven en estudis sobre la tuberculosi i malalties de cor diverses. Quan van aparèixer les primeres notícies de Wuhan, que com tots ja sabem, va ser el focus inicial de la Covid-19, el seu focus d’atenció va ser principalment aquest. Ens va recordar com va començar tot, al gener febrer. Ells van començar a centrar-se en aquest tema ja que podia ser de gran impacte mundial, com de fet, ha acabat sent-ho. A partir de gràfics i estadístiques, vam poder comparar-lo amb la grip, la típica grip que cada any és present. Ens va exposar des del principi que no hi havia punt de comparació, de fet només fent una ullada a les dades es veia perfectament. Certes circumstàncies eren similars, per exemple que algun any la grip havia col·lapsat els hospitals, però no a nivells tan alts com el coronavirus ho ha fet aquests darrers mesos. Un cop posats en context, el Sergio Alonso va entrar en profunditat en el que fan aquests moments. Són un conjunt d’investigadors amb experiència en l’aplicació de models matemàtics a les malalties infeccioses (tuberculosi, Chagas, malària…) i modelització multi-escala de malalties, que han estat escollits per aplicar els seus coneixements per al coneixement i control de l’actual pandèmia, tenint així unes funcions bàsiques i un treball a complir: -Prediccions a curta durada, a nivell de municipi, regió o país, per hospitalitzacions, UCI... -Control Epidemiològic i estimacions, per exemple estimacions d’incidència real o col·laboracions amb altres països del sud: Brasil, Argentina, Perú, Nigèria,... -Assessoria de riscos de rebrot, avaluació del risc a les diferents regions. -Els efectes de mobilitat, col·laboració amb Facebook i col·laboració amb MITMA. En conclusió, es dediquen principalment a organitzar dades i fer mapes per municipis de Catalunya, a més d’aplicar la matemàtica per fer prediccions el més exactes possibles. De fet, les dades i gràfiques que dia rere dia veiem a TV3 estan proporcionades per aquest grup d’estudi.

La darrera part de la sessió va estar destinada més a la conscienciació, tenint així lloc un seguit d’explicacions biològiques per, d’aquesta manera, saber d’una manera més precisa a què ens enfrontem. Va utilitzar un llenguatge tècnic per explicar per exemple què era un virus, entre d’altres coses.

Sortint del terreny biològic i entrant més en el matemàtic, vam veure el tipus de creixement exponencial de la covid-19, dades d’incidència, i vam poder veure en primícia noves prediccions, comparades amb el moment on ens trobem actualment. Aquesta xerrada ens va ser d’una gran utilitat i agraïm que Sergio Alonso acceptés participar en aquest dia de la ciència innovador en termes organitzatius, que es va dur a terme de la millor manera possible i podem estar satisfets del resultat. Jan Gambús Vinyeta - Primer de Batxillerat 20

Espai de recerca

ESTUDI SOBRE LES MIGRACIONS ACTUALS I ELS CENTRES D’INTERNAMENT D’ESTRANGERS (CIE) A L’ESTAT ESPANYOL

En aquest treball de recerca s’ha intentat indagar en l’estudi de les migracions actuals en els cinc continents del món- Àfrica, Àsia, Amèrica, Oceania i Europa-, un procés clau i força manipulat en relació amb els elements que expliquen aquest fenomen. En segon lloc, s’ha portat a terme una anàlisi de la legislació espanyola respecte als migrants, fent especial èmfasi en el tractament jurídic de dos dels capítols de la Llei d’Estrangeria (Llei Orgànica 4/2000 i Real Decret 162/2014) i, finalment, també s’ha fet recerca envers la situació d’avui en dia dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Per desplegar totes aquestes idees, cal preguntar-nos sobre diferents qüestions que ha estat necessari resoldre. Com es produeixen les migracions nord-sud? Quines són les principals rutes migratòries del segle XXI? Què exposa la legislació espanyola respecte als migrants? Què són i com funcionen els CIE? Així doncs, per respondre els interrogants exposats, aquest projecte s’ha dividit en dos apartats. Per una banda, s’han entrevistat activistes i migrants que coneixen les realitats dels actuals fluxos migratoris i s’ha contrastat el seu relat amb estudis acadèmics que mostren les tendències actuals. D’altra banda, una vegada estudiat el marc jurídic espanyol, s’ha mirat de comprovar la seva aplicació en relació amb casos concrets on hi ha indicis de possibles vulneracions dels drets i les llibertats dels estrangers a Espanya: la mort d’Idrissa Diallo al CIE de la Zona Franca de Barcelona, de Samba Martíne al CIE per a dones d’Aluche a Madrid i, per últim, dels aldarulls racistes contra el centre de menors no acompanyats del Masnou. En síntesi, els resultats de la recerca evidencien que les migracions no són desplaçaments del nostre present més immediat, sinó que més aviat és al contrari; i, en darrer lloc, a través de l’anàlisi de la Llei d’Estrangeria s’observa que aquesta és incapaç de donar una resposta a totes les persones que es troben indocumentades a l’Estat Espanyol. Joana Castillo Freixas Tutor: Pau Pérez Duato

English corner

FRIENDSHIP

A good friend or a bad friend: A good friend is someone difficult to find. This is because a friend is someone you can always trust and count on in times of trouble just the same way he or she would rely on you. A good friend respects and is attached by your feelings of affection and mutual confidence. However, a bad friend pretends to care about you and when you are not around they will turn around and gossip about you with bad intentions. A bad friend will always take advantage of your kindness. Agnès, Irene, Mireia

Marta B, Oihane and Laia P

Friendship of Don Quijote and Sancho Panza: You have the hero (Don Quijote) and his loyal squire (Sancho Panza). Don Quijote, who is a little bit crazy, has a lot of confidence in Sancho and helps him all he can. Sacho on the other hand, always helps his friend because he thinks that they have to do silly things together, because it’s funnier than just one. The two go on an epic journey together, which was one of the earliest and most well-known “road trips” along with The Odyssey and Pilgrim’s Progress. Inés, Queralt and Marta F.

What is friendship? Scientific concept: friendship involves interdependency and intimacy between friends some sciences that study friendship are: philosophy, neurology, ethics, sociology, psychology… According to the sciences that study friendship they say that friendship is healthy and it's a support that always goes well. Ari G, Berta, Arnau

Naia and Lucía 22

L’hora del conte

PUNT I COMA VITAL

Conte guanyador en el Certamen de Sant Jordi 2020 de l’Ajuntament de Sant Feliu Sota l’esguard penetrant de l’obscuritat em dirigeixo cap al no-res. Avanço, insegura, vestida de temor cap a tot allò que m’envolta. Sento com les llàgrimes brollen, sense fer cap esforç per aturarles. Mai m’havia sentit en un nivell tan extrem de vulnerabilitat. Amb les poques forces que em queden, tanco els ulls i intento recordar com he arribat on soc, però les esperances es dissipen de la mateixa manera que el vent esborra el fum en adonar-me que no recordo res. Sento punxades a tot el cos i gairebé no puc caminar, però jo segueixo avançant, procurant ignorar el mal que em tortura incessantment. Em tremolen les cames i, de tant en tant, caic; potser és perquè em trobo al llindar màxim del dolor, però caure no fa que em senti pitjor. I, no sé com, però cada vegada aconsegueixo aixecar-me. Res. No hi ha res. I just quan tot sembla perdut, sento una veu. L’intent d’articular unes paraules no passa d’una sèrie de sons apagats i melancòlics que em resulten familiars. Registro el meu entorn amb una mirada ràpida, confusa al comprovar que tot continua d’un to negre i monòton i que no hi ha ningú. Els murmuris s’aturen i, uns instants més tard, penso que han estat una projecció de la meva imaginació. Crido amb totes les meves forces i em desplomo. Les meves mans topen amb el terra, més àlgid que el gel. Mentre em qüestiono la situació i intento recordar, em sobresalta un estrèpit i m’aixeco, espantada. A l’alçar el cap tan sols puc distingir uns llums que semblen pertànyer a un cotxe vermell. Aquest passa per sobre meu, i, em sorprèn i m’espanta de la mateixa manera el fet que jo no ho noto, com si fos un fantasma. El cotxe vermell marxa a gran velocitat i l’home que el condueix ni tan sols s’atura per preguntar-me si estic bé. M’incorporo i miro enrere. El cor em surt del pit i els ulls se’m petrifiquen al veure una noia estirada al terra, sembla morta i està coberta de sang. Com si fos espectadora d’una tragèdia, observo com el negre s’esvaeix i la foscor més absoluta va prenent la forma d’una ciutat. És de nit, no hi ha gaire ambient pel carrer i, per tant, hi ha força silenci. Res té sentit, sembla l’instant d’un somni, tot i que alguna cosa m’indica que no ho és. - Ajuda! Que algú truqui a una ambulància! – exclama un noi que socorre corrents la noia en adonar-se del que ha succeït. Al veure que ningú no respon, s’espavila com pot per subjectar amb força el cos de la noia, col·lapsar l’hemorràgia i trucar a emergències ell tot so - Vols que t’ajudi? – li pregunto. Però ell m’ignora. - No em sents? T’he preguntat si necessites ajuda – però em torno a sentir com un fantasma. El pitjor de tot és que això va acompanyat d’un sentiment profund d’immensa impotència. De cop sento com m’estrenyen l’estómac amb força. És en aquell precís moment quan me n’adono: la noia que acaben d’atropellar sóc jo mateixa. Aquest pensament m’horroritza. Què està passant? Mentre reflexiono, desconcertada, tot el que acabo de veure desapareix i torna a ser negre. Em sento llunyana a mi mateixa, com si no em conegués, no recordo ni el meu nom. De sobte, noto com algú m’agafa la mà i me l’estreny amb força, però jo no soc capaç de veure qui ho fa. Aquest fet em desconcerta encara més. Torno a sentir la veu, però aquest cop em diu que tot anirà bé, acompanyat d’uns plors.

Il·lustració: Nil Roca Moran - 2n ESO

Obro els ulls i de seguida m’encega la llum que tant enyorava. Una dona que m’està agafant la mà s’abalança sobre mi i em regala l’abraçada més dolça del món. En veure-li els ulls plorosos, les paraules són innecessàries. La seva mirada es clava en la meva i, inexplicablement, m’ajuda a recordar-ho tot. Miro al meu voltant, i, sorpresa, m’adono que soc a l’hospital. Amb la mateixa veu melosa que m’havia guiat a través de la foscor del coma, la mare em xiuxiueja a cau d’orella que mai més es separarà de mi. Hilda Gambús Vinyeta 1r de Batxillerat

El safareig

ENTREVISTEM ELS ALUMNES NOUS

BEN

VIN

TS!

ENTREVISTA ALS ALUMNES NOUS DE PRIMER D’ESO Com us dieu? Xinnuo, Joel, Cecília, Yunjia i Clara Coneixíeu algú de l’escola o de la classe abans de venir? Tots: sí Què us ha semblat començar a la nova escola en pandèmia? Tots: No ens ha semblat gaire divertit, ja que tenim normes per al COVID i no podem fer certes coses com sortides, ajuntar-nos amb gent d’altres cursos... Que és el que us agrada més de l’escola? Tots: el que ens agrada més és el pati, poder fer les classes presencials i no via online, que hi ha moltes aules per fer classes de diferents matèries, tot i que, de moment, només podem fer servir les que tenim assignades. Quina és la vostra matèria preferida? X- Plàstica i Educació Física J- Experimentals i música CE- Música Y- Plàstica i Educació Física CL-Plàstica i Educació Física Trobeu primer d’ESO difícil? Tots- Sí. Hem notat canvi entre les dues escoles, primer d’ESO ens sembla més difícil que sisè. Tenim més matèries i són més difícils que abans. ENTREVISTA A UNS QUANTS NENS I NENES DE P3: Guillem, Àlex, Arlet, Júlia, Ona, Mauro... i tots els que es van anar afegint.... Us agrada la nova escola? Sí!!!!! És bo, el menjar? Molt bo. Ens agrada, l’arròs amb tòmaquet, els fideus,i la salsa que pica (que creiem que no deu ser d’aquí a l’escola...). No ens agrada l’enciam.

Us agrada la vostra mestra? (Ens miren molt estranyats perquè no s’havien plantejat mai aquesta qüestió, ja que les mestres, per defecte, agraden i punt...) Sí!!!!!!! Us sentiu acollits pels companys? (Novament mirada estranyada... que és possible que els companys no ens acullin...?) Som tots amics de tots! Què es el que més us agrada fer a l’escola? Anar al pati, fer treballs de pintar, que ens expliquin contes, fer teatre... Us agrada venir a l’escola? Sííííí! Us agrada fer la migdiada? Ens encanta, dormim molt bé. Us agrada el pati? Sííííí. Hi juguem a moltes coses: a pales, a córrer... Quin és l’espai del pati que us agrada més? Ens agrada més el de dalt, que hi ha la caseta de fusta 24

El safareig

VISITES A PRIMÀRIA

Durant aquest primer trimestre, els alumnes de revista de quart d’ESO hem anat fent un Zoom per setmana amb les classes de primària ja que, per tal de complir amb les mesures sanitàries de la Covid-19, no ens hem pogut veure cara a cara. Ens han explicat com se senten amb els nous canvis, els nous projectes amb els que estan treballant, les diferències respecte als cursos anteriors. Cada setmana hem anat explicant, al noticiari de Facebook el més rellevant de les nostres converses. Agraïm a tots el nens i nenes de primària la seva participació. Han col·laborat amb il·lusió i espontaneïtat. Ens ha agradat molt poder tenir aquest contacte amb ells. A continuació us deixem un resum de cada dia. 26 d’octubre, sisè de primària: Un cop saludats, els vam preguntar com portaven la nova normalitat a l’escola i pel que sembla ho porten bastant bé. També ens van explicar els projectes en els que estaven treballant, com per exemple un projecte de recerca sobre diferents parcs nacionals del món, i que van fer una trobada amb els fillols de P5 també per Zoom.

2 de novembre, cinquè de primària: A la pregunta de com van passar el confinament hi va haver opinions de tots tipus. Durant el confinament que van haver de fer aquest curs, alternaven els treballs individuals amb treballs col·lectius per Zoom; nosaltres els vam dir que sabíem el que se sent quan un està confinat, ja que ho vam viure durant deu dies. Com és tradició, els alumnes de cinquè ens van dir que estaven fent projectes de recerca sobre els mamífers. Parlant, parlant, ens vam assabentar que entre tota la primària estan fent un projecte de ciència i que aquesta classe havien escollit la genètica. 9 de novembre, quart de primària: Ens van explicar com estaven vivint la nova normalitat i quines coses els agraden més i quines menys. El que segur que no els agrada és dur mascareta Ens van explicar que han fet diferents treballs, per exemple a educació emocional van fer una activitat relacionada amb la màgia i els trucs que els va agradar molt i van passar una bona estona. Ens queda per saber quin científic treballaran perquè durant aquells dies encara estaven aprenent a controlar les eines tecnològiques.

16 de novembre, tercer de primària: A la classe hi vam trobar dos “bàndols”(en el bon sentit de la paraula): a alguns els agradava dur mascareta i als altres, no; així com el pati dividit en zones. Ens van explicar molt emocionats que aquest any havien començat a fer proves i controls i que havien deixat de fer racons. El tema científic escollit és l’espai i a educació emocional s’estaven coneixent a ells mateixos.

23 de novembre, segon de primària: Els nens i nenes de segon ens van dir que estaven contents d’haver tornat a l’escola amb els companys després del confinament. Com a la majoria de classes, no els agrada haver de portar la mascareta, tot i que alguns nens van confessar que així no els entrava l’aire fred. Ens van explicar les activitats que estaven fent a classe com per exemple que estaven aprenent a fer dictats preparats. A medi natural, estaven treballant els arbres de fulla perenne i de fulla caducifòlia. 30 de novembre, primer de primària: A primer gairebé no hi havia cap alumne a qui li agradés dur mascareta, ens van dir que la trobaven una mica molesta. Tot i així, rentar-se les mans més sovint i posar-se gel, sí que els hi agradava. Segons sembla, han notat certs canvis de P5 a primer com per exemple que tenen una taula per a cadascú o que no fan tants racons com abans. Ens van explicar el que estaven treballant i les diferents activitats que realitzen; com per exemple, que a medi natural estaven treballant el cos humà.

s r le a c tan res! e d ut finest g a h em ert les h e qu em ob m o c s, h e t r po