TRIMESTRAL
3
EL RACÓ DEL CONSELL RECTOR Des del Consell rector volem donar la paraula a una família que ha fet arribar aquesta carta tan bonica a l’Escola. Gràcies per les vostres paraules!
El curs s’acaba, i aquest any hem volgut fer-vos unes línies perquè l’excepcionalitat del moment creiem que ho mereix. Aquest any, el COVID19 ens ha posat a prova a tots, com a societat, com a família, com a persones … i també com a comunitat escolar. Cap de nosaltres podíem estar preparats pel quelcom així, i encara a dia d’avui moltes incerteses ens envolten, amb les que haurem d’aprendre a viure. En aquest context, volem enviar-vos el nostre agraïment a tot l’equip que conforma l’escola. Als mestres, per suposat, que han fet un gran esforç per mantenir el dia a dia escolar, i fer-ho de la manera més lúdica possible, engrescant els nens, motivant-los i fent-los pensar i reflexionar en tot el que estava passant, tot i les dificultats òbvies de fer-ho a distància. Gràcies per la disposició i proximitat que ens han traslladat, posant a disposició no sols els canals habituals de comunicació, sinó també la seva vida privada, i el seu telèfon privat. Ho han posat molt fàcil als nostres nens per mantenir el necessari i imprescindible vincle amb la seva estimada escola. Però volem també agrair la feina de la resta de personal, especialment de l’equip directiu, i dels pares i mares que formen part del Consell Rector. Tothom hem passat una època difícil, cadascú amb les seves circumstàncies personals, familiars, dificultats laborals, de salut, etc., i tot i així, l’escola no s’ha aturat en cap moment. Això no té preu per nosaltres. Els nostres nens han crescut molt durant aquest temps, i han tingut en tot moment present la seva escola, els seus mestres i els seus companys, en definitiva, el seu món, compartint d’una altra manera aquest moment complicat que ens ha tocat viure a tots. Ara caldrà intentar agafar aire a l’estiu i procurar encetar el següent amb tota la energia de la que tots siguem capaços. Tant de bo es pugui reprendre el proper curs amb la màxima normalitat possible, però som conscients que això no dependrà de nosaltres. Del que estem segurs és que des de l’escola es continuaran fent tots els esforços possibles, com ho heu fet fins ara.
L’EDITORIAL
Dit i fet: Expressió per a indicar que una cosa s’ha fet immediatament. (DIEC) Aquesta expressió és sàvia. Reflecteix una capacitat humana de plasmar allò que s’ha pensat i s’ha expressat mitjançant el llenguatge. Personalment trobo que el matís de la immediatesa li dona un valor afegit… però això va a gustos. Aquesta expressió defineix el que hem estat vivint a l’escola, des del dia 12 de març, quan vam saber, per les notícies, que havíem de tancar l’edifici. Des d’aquell dia, lluny de lamentar-nos o deixar que la incertesa ens paralitzés, hem pensat mil maneres de continuar treballant plegats. I com que les coses prenen valor quan, a més de pensarles i omplir-nos-en la boca, les fem; ens hem arremangat, hem deixat de mirar rellotges i hem dut a terme allò que ens havíem proposat. No ens hem quedat en el DIT… hem FET! Alumnes, mestres i professors i famílies hem viscut una experiència pedagògica i humana única, posant en comú habilitats i coneixements per tal de no deixar ningú enrere. Aquesta revista és només una petita mostra gràfica de la feina realitzada. Tots els treballs que hi trobareu són de l’època del confinament. Molts d’ells hi tenen alguna relació. Veureu que estan organitzats per temàtiques tot i ser molt diversos. A l’inici de cada apartat hi trobareu un cor dibuixat que va fer l’Alba Rodon de Primer d’ESO per a les cartes que vam enviar als malalalts de Covid 19 dels hospitals. Aquest cor s’ha convertit en el símbol de la unió en la distància que hem pogut percebre tot aquest temps. Esperem que us agradi el que hem FET. Degusteu-ho amb calma. BON ESTIU
1
Dibuix de la portada: PISCINA de Lala Blay Montmany Eulàlia Riera Corbeto
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
CONFINATS!
TRIMESTRAL
2
DIARI DE L’ARTISTA: EL MEU ESPAI PREFERIT DE CASA Durant els dies de confinament tots vam trobar un lloc on ens hi sentíem més bé, més tranquils, etc.
Nathan Berenguer Poza – 5è prim Carles Vallecillo Rodrigo – 3r prim Martina Calderero Ocaña – 5è prim Ona Noguera Mestres – 6è prim Laia Zi Sans Emilio – 5è prim 3
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
ELS ESPAIS PREFERITS DE CASA: •
• • • • •
Mama: El seu espai preferit és el sofà i també la taula gran. La raó per la que ha escollit aquests llocs és perquè sempre hi acostumem a estar junts. Laia: Ella ha escollit el menjador perquè és on tota la familia es reuneix quan hi ha algun aniversari, la mona… Iaio: El menjador perquè és on es relaxa més sovint, quan està malalt la majoria de vegades el trobem allà. Cesc: És el sofà perquè s’hi està a gust. Papa: És la terrassa perquè és un lloc obert i hi ha unes vistes increïbles. Max: El seu espai preferit són tots els llocs on hi ha la mama. Martina
Lucia Sánchez Marfil – 4t prim Pau Urbano Panadero – 3r prim Xènia Martínez Jiménez – 6è prim Marcel Aynés Quiles – 4t prim
TRIMESTRAL
4
REMENEM, BUSQUEM I TROBEM MATERIAL DIDÀCTIC!
5
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
ELS NOMS A P3 SÈRIES A P4
TRIMESTRAL
6
Carlos Carrasco Caballero – 5è primà ria
DIES DE JOCS DE TAULA:
Jocs inventats: L’INVENTÀRIUM Resum: Cada jugador ha d’aconseguir fer el seus invents fent servir diferents materials. Seguint el seu torn, el jugador haurà de robar de la pila de cartes de materials i ajuntar aquestes per aconseguir un invent i guanyar punts. Segons el nombre de materials que s’utilitzi o la dificultat de fer l’invent, aquest donarà mÊs o menys punts.
Objectiu: En aquest joc es guanya aconseguint punts, Ês a dir, guanya el jugador que mÊs punts hagi aconseguit, grà cies als seus invents. Els punts es troben a la part superior dreta de la carta d’invent (al costat de la data de creació).
Material:
Jugadors/edat: De 2 a 4 jugadors. Per +8 anys
Inici de la partida: Comença el jugador mĂŠs jove. Es remenen les cartes de material, i es reparteixen quatre cartes d’aquestes a cadascun dels jugadors i una carta d’invent (tambĂŠ es remena la pila de cartes d’invents). Quan comença la partida, tots els jugadors giren les cartes d’invent i les deixen a la taula davant seu. Han de veure si poden fer l’invent amb els materials que tenen, si ĂŠs aixĂ, posen la carta de material descoberta a sobre de la carta d’invent (atenciĂł, nomĂŠs es pot fer servir o descartar una carta de material per torn). No ĂŠs necessari tenir els materials justos sempre que el nombre de materials sigui igual o superior. Si el jugador no tĂŠ cap carta de material compatible amb el seu invent, pot descartar una carta de material i robar-ne una altra de la pila de materials.
-21 cartes d’objectes -50 cartes de materials
Sempre s’han de tenir 4 cartes de materials ocultes a la resta de jugadors.
Quan un jugador aconsegueix fer un invent, descarta els materials utilitzats, es queda la carta d’invent i agafa un nou invent.
đ&#x;? Final de la partida: La partida finalitza quan un jugador aconsegueix 7 invents o s’acaben les cartes d’invents. Els jugadors sumen els seus punts, i el guanyador del joc ĂŠs qui mĂŠs punts ha aconseguit.
Divertiu-vos molt! 7
D e 2 a 4 j u g a d o r s . P e r + 8 a n y s
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
PROJECTE DE DISSENY D’UN HABITATGE PER AL CONFINAMENT- 3r ESO
[extractes d’un diari del confinament]
Setmana 4 Ja no puc més. Si, ja ho sé, la mare fa el que pot perquè estiguem bé, però de vegades no puc amb ella. Ni ella amb mi, és clar. Jo estic insuportable, no m'aguanto ni jo... Realment, que visquem tots quatre en un pis de 83,20 m2 i només un balcó no ho posa fàcil. Ja sé que ens estimem, en el fons del fons, però si pogués marxaria ben lluny!. Bé, almenys uns dies. ...O fins a l'hora de sopar, he he! Això dels 83,20 m2 m'ho ha dit l'Oriol, que vol ser arquitecte o enginyer o alguna cosa d'aquestes rares, i diu que el seu pis és igual perquè els van construir al mateix temps.
Roger Montero Sancho
Olga Pascual Estivill TRIMESTRAL
8
Setmana 5 Avui la mare m'agafa un moment a soles i em diu que què em semblaria tenir un espai propi, ja que la millor habitació la té l'empanat. Per fi ho ha reconegut, ja era hora! Sembla que no és una broma de les seves! Quan he vist que la cosa continuava m'he començat a motivar, la veritat. La cosa és que la comunitat de veïns del bloc van decidir construir una caseta prefabricada al terrat que hi ha a dalt de l'edifici, que es veu que és de tots els veïns. Deien que ara no fem servir el terrat, i que si es construeix una caseta es podria tenir un espai comunitari, i que el podríem fer servir per torns, i anarhi a prendre el sol, o posar plantes, o un "hort urbà", o el que sigui. No només això: es veu que, just abans del confinament, van venir els de l'empresa de casetes prefabricades i van deixar tot el material al terrat. I ara no se sap quan podran tornar, si és que no plega l'empresa, ja que són autònoms, o no sé què. Diu la mare que, si jo m'ocupo de pensar-ho i fer-ho, em puc construir una caseta amb les peces que han deixat, i que serà la meva habitació-estudi on puc anar a fer el que vulgui, si no molesto a ningú. Almenys, mentre duri el confinament. Vaig a parlar amb l'Oriol, segur que sap quins tutorials buscar per començar a dissenyar un projecte com aquest! Oh, wifi, com t'estimo... l
Arnau Casola Puigvert
9
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
Èlia Noguera Mestres
Eulàlia Mitjans Santacana
TRIMESTRAL
10
DIARI DE L’ARTISTA: LA TAULA, EL CENTRE DE LA VIDA FAMILIAR
Dídac Montiel Sans 4t prim– Emma Remolà Garcia 4t prim – Noel Moral Ranchal 3r prim – Maria Montés Carcereny 1r prim
11
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
JO SOC EL CONFINAT!
TRIMESTRAL
12
PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LES FORMES DEL MEU COS I DIBUIXAR-LES MENTRE ESTIC TANCAT A CASA
Amaia Cosculluela Sore - P3 Emma Escobar Arribas – P3 Martina Hernández Mulet - P3 Pol Escacena Callejón – P3 Jan Sales Canales – P4 Mariña Pons Vázquez – P4
13
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
Mario Rojo Garcia – P4 Teo Vilaspasa Arasa – P4 Maria Sans Güell - P4
TRIMESTRAL
14
AUTORETRATS
Aina Canals Morata – P5 Mariona Colell Torrallardona – P5 Arlet Estivill Masferrer – P5 Enric Baleta Pomar – P5 Pol Sánchez Casares – P5
15
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
Marc Sánchez Ramírez 2n prim Marc Herranz Espinosa 5è prim Greta Masip Martínez 3r prim Josep Enric Salvat Castro 3r prim
TRIMESTRAL
16
Maria Morales Parra 6è prim – Anna Urbano Panadero 1r prim – Marta Alemany Lesma 4t prim 17
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
L’ENTORN
TRIMESTRAL
18
DES DELS TERRATS I ELS BALCONS HEM VIST ESCLATAR LA PRIMAVERA
Gala Murcia Corral - Aarón Juárez Merlos - Cesc Calderero Ocaña 1r de primària
19
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
DIARI DE L’ARTISTA: EL DESCONFINAMENT, UN RECORREGUT Recrea el recorregut que fas quan surts de casa per anar a fer un passeig.
PLE D’EMOCIONS
T’hauràs de fixar si vas en línia recta, si gires a la dreta, si puges, si baixes, si trobes un semàfor, un pas de vianants, una botiga i moltes més coses que et serveixin de punt de referència. Ah! També el noms dels carrers. Pots recollir algunes coses(petites) que et vagis trobant pel camí i puguin formar part de la composició. Al mateix temps que vas caminant o corrent segur que un seguit d’emocions t’acompanyen: al sortir de casa, al trobar-te algú conegut, al saludar els teus avis a distància, al jugar, al parlar, al compartir ....
Dibuixa, pinta, ressegueix, enganxa, escriu .....
Clara Herrero Mechó – 1r de prim / Maria Ayala Díaz – 5è prim / Lucas Urbano Dinu – 1r de prim Maria Moreno González – 1r de prim / Jan de Pablo Pallarès – 1r de prim.
TRIMESTRAL
20
Arlet Olvera Jansana 1r de prim Xavier Haro Rodas 4t de prim LucĂa SĂĄnchez Marfil 4t de prim 21
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
CIÈNCIA DE CONFINAMENT
TRIMESTRAL
22
LA REPRODUCCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DELS ORGANISMES PLURICEL·LULARS
ANNA BOTELLA SÁNCHEZ – 1r de Batxillerat
Quins avantatges té la reproducció sexual sobre l’asexual? La reproducció asexual genera individus genèticament iguals als seus progenitors, mentre que la sexual genera individus genèticament diferents. La variabilitat dels descendents és un avantatge per a l’espècie, ja que permet que, davant d’un canvi imprevisible de les condicions ambientals, puguin existir alguns individus amb probabilitats de sobreviure. Quin avantatge té la reproducció asexual sobre la sexual en un ambient que canvia molt poc al llarg de milions d’anys, com per exemple el mar? A partir de la reproducció asexual esdevenen espècies idèntiques, per tant si l’ambient no canvia i aquestes estan adaptades a l’entorn asseguren la seva supervivència. A més, la reproducció asexual és més ràpida i no requereix tanta despesa energètica com la sexual. Creus que la partenogènesi és un tipus de reproducció asexual o sexual? La partenogènesi es tracta de la generació d’un individu a partir d’un òvul sense fecundar, per tant, en principi es tracta de reproducció asexual. No obstant, com que aquests òvuls s’han generat per meiosi, s’ha generat variabilitat (per la distribució a l’atzar dels cromosomes materns i per recombinació) i els individus no són genèticament iguals entre ells. Des d’aquest punt de vista es pot considerar una partenogènesi sexual. En el cas de les abelles de la mel, els mascles procedeixen de cèl·lules haploides o diploides? I les abelles reines i les obreres? Els mascles procedeixen de cèl·lules haploides (òvuls sense fecundar), a diferència de les reines i obreres que procedeixen de cèl·lules diploides (òvuls fecundats). Com és la dotació cromosòmica dels mascles? I la de les abelles reines i les obreres? La dotació cromosòmica dels mascles està generalment representada per n, mentre que la de les abelles reines i obreres per 2n. En què es diferencia una abella reina d’una abella obrera? L’alimentació que reben durant l’estat larvari. Si les seves larves són alimentades amb mel, donen lloc a abelles obreres, i si són alimentades amb gelea reial, donen lloc a abelles reines.
23
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
TRIMESTRAL
24
ESTUDI DE LES LLAVORS I ELS FRUITS
GERMINATS 25
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
Max Rovira Pérez Oriol Montiel Sans Naia Cabello Agrás Cesc Calderero Ocaña Clara Herrero Mechó Biel Duran Puig 1r de primària
TRIMESTRAL
26
ESTUDI DE L’ABSORCIÓ DE LA RADIACIÓ PER DIFERENTS COLORS Sara García Mejías- Júlia Salazar Magro - Julia Aynés Quiles - 1r d’ESO Introducció Aquest experiment mostra com afecta el color d’un objecte en la forma d’absorbir la calor, com el color blanc reflecteix totes les radiacions dels colors i el negre absorbeix totes les radiacions dels colors i no en reflecteix cap. Realització experimental Per realitzar aquest experiment he necessitat: un full blanc i un de negre, una safata per col·locar els dos fulls i dos glaçons de gel (que siguin més o menys iguals). Primer vam posar la safata amb els dos fulls a sobre que li toqués el sol durant una bona estona, amb un glaçó en un paper i l’altre glaçó en un altre paper. Vam estar mesurant quant mesurava cada glaçó cada 15 minuts, comparant quin era el que s’estava fonent més ràpidament. Finalment, vam veure que el glaçó del full negre es va fondre primer perquè el color negre absorbia la calor més ràpidament.
Dades obtingudes Hora 18: 15 h 18: 45 h 19: 15 h 19: 45 h
Alçada del blanc
Alçada del negre
2 cm
2 cm
1,5 cm
1,3 cm
1,3 cm
1 cm
0,9 cm
0,7 cm
Conclusions Les dades del nostre experiment estan en concordança amb la teoria científica, ja que la teoria diu que el negre absorbeix més radiació del sol i llavors s’escalfa més. Això és el que ens ha passat, se’ns ha desfet abans el gel que estava en el negre. Aquesta activitat ens ha agradat i ens ha acabat de resoldre alguns petits dubtes que teníem.
27
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS ENERGÈTIQUES EN UNA CAIGUDA LLIURE Hilda Gambús Vinyeta, Carla González Onrubia, Jordi Codinachs Santamaría – 4t d’ESO 1.Objectius Els objectius d’aquesta pràctica són, per una banda, estudiar les transformacions d’energia que es produeixen en una caiguda lliure i, per altra, comprovar la llei de conservació de l’energia mecànica. 2. Realització experimental Vam agafar una pilota que rebotés i, amb ajuda d’un altra persona, que va gravar sense que la càmera es mogués, la vam llençar i la vam deixar rebotar fins a tres cops contra terra, procurant que rebotés sempre al mateix punt. Un cop això, vam obrir el vídeo amb el programa Tracker. Vam definir una massa puntual que representava la posició de la pilota per cada instant de temps. El programa va generar la gràfica de l’alçada i de la velocitat vertical de la pilota en cada instant.
Primer vam estudiar el primer bot de la pilota. En aquesta muntanya vam agafar quatre moments diferents: en el que la pilota encara no havia sortit de la mà, el de dalt de tot, el de mitja caiguda de la pilota i el de l’instant abans de tocar el terra, dels quals vam apuntar la seva alçada i la velocitat per, posteriorment, calcular l’energia cinètica, la potencial gravitatòria i la mecànica. Per finalitzar la part experimental, vam apuntar en una altra taula l’alçada del punt més alt de cada bot, amb la finalitat de calcular l’energia potencial en cadascun d’aquests i comparar-les després.
TRIMESTRAL
28
3. Dades Energia mecànica en la primera caiguda: Alçada Velocitat
Energia mecànica Energia potencial Energia cinètica
Al sortir de la mà
1,85 m 2,71 m/s
0,872 J
0,725 J
0,147 J
A dalt de tot
2,34 m 0,35 m/s
0,919 J
0,917 J
0,00245 J
A mitja baixada
1,22 m 4,58 m/s 0,897 J
0,478 J
0,419 J
Abans de tocar terra 0,28 m 6,45 m/s 0,941 J
0,109 J
0,832 J
L’energia cinètica i l’energia potencial conformen l’energia mecànica. Quan un dels dos valors creix, l’altre disminueix, ja que, en absència de forces no conservatives, sempre hi ha la mateixa quantitat d’energia, tot i que presentada de formes diferents. Tenint en compte que l’energia mecànica és semblant en els quatre casos –aproximadament 0,9 J- es pot afirmar que es compleix el principi de conservació de l’energia mecànica.
Pèrdua d’energia en cada bot: Alçada
Energia potencial
Primera bot 2,34 m
0,917 J
Segon bot
1,21 m
0,474 J
Tercerbot
0,609 m 0,239 J
Quart bot
0,262 m 0,1027 J
L’energia mecànica de la pilota és cada cop més petita perquè perd part de la seva energia en deformar-se cada cop que toca a terra ( de mitjana, a cada bot, la pilota perd un 51% d’energia). Aleshores es parla de treball, que és l’energia transferida. 4. Conclusions Amb aquest treball hem vist la relació entre l’energia cinètica i la potencial, calculant els seus valors a cada bot. Hi ha un cert marge d’error ja que hi ha diversos factors una mica inexactes. En primer lloc, l’angle del vídeo no és del tot perpendicular a nosaltres, llavors la pilota no sempre bota sobre l’eix 0. D’altra banda, la forma de la pilota no és del tot definida a totes les imatges i, per tant, l’alçada que apareix a la taula no és exacta. Crec que s’ha assolit l’objectiu de la pràctica satisfactòriament, ja que aplicar els coneixements que ja teníem sobre l’energia en un experiment permet veure com funciona en la vida real. També ajuda a entendre el procés i a relacionar conceptes.
29
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
CONSELLS I RECOMANANCIONS
TRIMESTRAL
30
TALKING ABOUT OUR ECOLOGICAL FOOTPRINT IN THE ENGLISH LESSONS
The students of 2nd ESO have something to say as future scientists, youtubers, reporters and even green activists to help stop climate change. Hello, today I want to spread a message to raise awareness about how we can change the world to make it better, reduce pollution, to stop global warming… Maybe, we don’t have the power to tell the government or factories to change the way they make their products or the way they manage the country, but we can make a change by ourselves in our day to day life. To do so, you need to know a few important things. First, do you know what carbon footprint is? Probably you don’t! Well, It is the impact that each person leaves on the earth through emission of greenhouse gases, and it can be bigger or smaller depending on your lifestyle or just on how you spend your free time. And do you know what the water footprint is? It is the amount of water a person uses everyday. It can be directly like taking a bath or it can be indirectly by buying a product that has been made using lots of water. And how can we reduce our carbon and water footprint? The answer it’s not as difficult as it seems. To reduce your carbon footprint you can try to buy local products. Imagine the situation, you are looking for some potatoes and there are two types of them. Ones are from America and the other ones from Tarragona. Maybe, you prefer the American ones but try to think of how much fuel they have used to bring it to your supermarket ( planes, lorries…). And then think about the fuel they have spent to bring the potatoes from Tarragona to Barcelona. You can also try to spend your free time not using a lot of your electronic devices because when we produce energy sometimes we use fuel and they increase global warming that it’s not good for the environment, because it produces CLIMATE CHANGE. You can also travel by car or train instead of by plane that is not very fuel-efficient. We can reduce our water footprint by taking a shower instead of a bath to reduce the amount of water we use, turning off the tap when we are brushing our teeth or not eating lots of processed food because we need a lot of water to make it... If we all collaborate using these ideas, we will help the environment, animals and plants that are living in our world! And, as you can see, it is very easy for us to help, so we should include it in our free time!!
I hope you enjoyed this programme!
Laia Tubau Argudo 2nd ESO 31
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
RECEPTES MOLT ESPECIALS QUE TENEN CURA DELS ALTRES! 4t de primària
INTERNET & CONFINEMENT
Pau Gaspà Martí – Gabriel González Llevadot - Marc Benedí Navarro - Berta Duran Puig
TRIMESTRAL
32
INTERNET & CONFINEMENT We have been using WhatsApp and the Internet a lot these days during our confinement for academic reasons, but teenagers also use them a lot just for fun in their free time. So why not talking about Internet safety and the consequences of not thinking twice before posting a photo or an awful comment on a social media application?
Here you are some of the 1st grade students ideas:
Internet is not always a safe place for us and that is why we must be careful and learn more about it.There are some things that we should do and others we shouldn’t. For example: •
•
• •
•
•
You must always be sure the platform where you are surfing is safe. If the web page where you are surfing asks you for passwords, it is better not to put them. It is better to talk with people that we trust. Nobody should share photos of other people if they don’t agree. You had better be careful when making videos: do not hurt yourself only to have more followers and make money. It is better to interact with people through secure platforms. By Joana Falgàs Velásquez
33
You should: -Think twice about the comments you write. -Think twice before answering a message and if you don't know what to write, ask your parents for help. - Before signing up for any app or website, ask your parents -Only send photos to people you know or trust -Do not show all the photos that your friends have given you and that they do not want someone else to have You shouldn’t: -Write ugly or nasty comments on photos -Write or answer the first word that comes out of your mouth -Registering in the apps without parental permission -Send friend’s photos to people you don't B know y -Take a photo they want you to take J by Teo Masip Martínez o a n a F a l g à
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
LA LLENGUA COM A VEHICLE D’EXPRESSIÓ EN TEMPS DIFÍCILS
TRIMESTRAL
34
CARTES AMB EL COR
Aquesta és una iniciativa que neix en unes circumstàncies molt especials i en uns moments molt difícils per a tothom. Volem que les nenes i nens de totes les escoles i que les noies i els nois dels instituts de Catalunya, des d’Infantil fins a cicles formatius, passant per la primària, l’ESO i el batxillerat envieu dibuixos, poemes, vídeos, cartes als Hospitals de Catalunya per a les persones que ara hi ha ingressades en els nostres hospitals i per a tot el nostre increïble personal sanitari.
<gracies.ics@gencat.cat dt., 31 de març 18:14 Moltes gràcies ! Ho farem arribar! Moltes gràcies per dedicar una estona i uns pensaments bonics a les persones que estan malaltes!
35
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
RACONTE TES GRANDS-PARENTS !
4r ESO Mars 2020
Mariona Palanca Ribas Je veux parler de ma grand-mère, elle s’appelle Mercè et elle est la mère de ma mère. Je pense qu’elle est la personne la plus spéciale que je connaisse. Elle a toujours été mon exemple à suivre. Ma grand-mère est une personne fantastique : elle a 81 ans, mais elle sent qu’elle est très jeune et moderne, elle est toujours en train de rire et elle essaie toujours d’aider tout le monde. Tout le monde l’aime, elle est très extravertie et a beaucoup d’amis de tous les âges. J’essaie d’apprendre le maximum possible d’elle, et j’essaie aussi de profiter du temps à ses côtés. Nous passons tout l’été ensemble dans un village, Collbató. Là-bas, nous rions beaucoup, nous allons à la piscine, nous partageons des hobbies, et elle m’explique beaucoup d’histoires de son passé qui sont très intéressantes. Elle m’apporte beaucoup de choses : je lui raconte mes problèmes et elle a beaucoup vécu, alors elle me conseille très bien. Sa vie a été très intéressante, et elle a vécu de merveilleuses expériences qu’elle me raconte. J’espère pouvoir profiter d’elle pour beaucoup de temps encore.
Valeria Titos Arias J’ai choisi de parler de mes grands-parents. J’ai toujours eu une relation incroyable avec eux. Quand j’étais petite mes parents ont divorcé quand j’avais deux ans. Quand ma mère a dû partir travailler, ils ont pris soin de moi. Ils m’ont élevé, c’est pour ça/cela que leur maison est mon deuxième foyer. Il y a des années, quand nous allions à la campagne chaque week-end. Nous allions faire des promenades ensemble dans les rues, nous allions dans des restaurants, nous mangions ensemble tous les dimanches… Des fois, je vais chez eux pour les aider à nettoyer et à cuisiner, et aussi pour les voir et parler avec eux. Beaucoup de fois que nous sommes ensemble ils me racontent des anecdotes de leur enfance et j’adore, parce-que j’apprends sur leur passé et j’aime leurs histoires ; ils me rendent heureux. Je profite au maximum de mon temps avec eux. Parfois je ne les vois pas durant la semaine parce que je suis occupé avec les devoirs, mais je leur téléphone et nous nous voyons chaque dimanche. En résumé j’ai une relation très spéciale avec mes grands-parents et je les aime de tout mon cœur. Je leur serai toujours reconnaissant. Ils font partie des personnes les plus importantes de ma vie.
TRIMESTRAL
36
NARRACIÓN A PARTIR DE UNA IMAGEN
En un año, donde todo era muy difícil de imaginar, un niño se encontraba solo, en medio de una sala completamente vacía y blanca. Tendría poco más de unos cinco o seis años, y sus padres trabajaban mucho… se sentía muy solo… como la habitación. Cuando se aburría, se dirigía hacia el cuarto donde conectaba con las paredes porque se sentían igual que el chiquillo. Ese día, cuando llegó había un cesto, un cesto parecido al de la lavadora. Pero en ese cesto, no había ropa, sinó unos muñecos de tela. El niño no sabía qué hacer… ¿Eso era para él? Al principio no los tocó, sólo se quedó mirándolos muy fijamente. Observó con detalle pero no había nada más que esos tres muñecos, la enfermera y dos superhéroes. Supongo que los superhéroes me salvarán del aburrimiento...- dijo él con tono abatido. Después de hacer muchas suposiciones sobre los muñecos y el cesto, cogió miedosamente la enfermera. Era la que más le llamaba la atención porque socorría las vidas de los demás. -Los superhéroes también salvan vidas... Vaya qué dilema! Pues supongo que sólo me habrá llamado la atención por la mascarilla, aunque no estoy completamente seguro...
Ni 'Batman' ni 'Spiderman': aparece un nuevo 'Banksy' en un hospital inglés dedicado al personal sanitario El dibujo llegó al Hospital de Southampton de manera anónima aunque venía con un mensaje de ánimo firmado por Banksy
Realmente, la enfermera era la mejor, pues su madre trabajaba de eso y le recordaba los pequeños y únicos recuerdos que tenía con ella. Ambos salvan vidas, sólo que las enfermeras van mucho más protegidas para combatir el virus o enfermedad. Los superhéroes no le salvaron del aburrimiento, pero lo que si le salvó, fue la pintura, cogió pintura de diferentes colores y empezó a pintar todas las paredes. Las paredes se dejaron de sentir solas y él se “desaburrió” creando una gran obra de arte. Emma López Manzano 1º ESO
El niño jugaba a superhéroes. Para él, tener poderes era un sueño. Jugaba a que Spiderman saltaba por los aires y rescataba personas indefensas que algún malvado había secuestrado. Batman era de sus preferidos porque ayudaba siempre a las personas que más lo necesitaban. Cuando pedía algún deseo el día de su cumpleaños siempre era el mismo: ser un superhéroe y vivir las aventuras que él había visto en la televisión. Pero ahora todo era diferente , su abuelo estaba en el hospital y necesitaba que alguien lo ayudara. Cuando lo iba a visitar siempre estaba a su lado una señora que lo cuidaba en todo momento. Siempre se preguntaba quién era esa señora, le dijeron que era una enfermera especialista en personas mayores. De repente su opinión y su punto de vista cambiaron por completo, en su grupo de superhéroes apareció un personaje nuevo, muy especial y el más poderoso, un personaje que ayudaba a la gente mayor cuando enfermaban. Entonces recuperó una muñeca perdida de su hermana, y la vistió como la enfermera que cuidaba a su abuelo, la puso entre todos los muñecos superhéroes, y a cada uno le ponía una tarea en función de sus poderes. Para el niño el mejor superhéroe era aquella enfermera, la cual veía todos los días al entrar para visitar a su abuelo.
37
Ariadna Boronat Grau 1º ESO
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
UNEXPECTED ENDING STORIES
2nd ESO students have been making up stories to enjoy writing for an audience.
One day, while I was passing by a house near mine, I saw something that will haunt me forever. I was with a friend of mine that was visiting me for a couple of days and was staying in our house in Boston. While I was talking, I saw a man wearing a black hood standing behind a little girl that seemed to be unhappy. I could also see a gun aiming at the girl’s back. I realized that a kidnapping was happening in front of my eyes. I immediately told my friend and we decided to call the police. They explained to us that in this street a lot of abductions were happening and that they would look into it. But we were too curious to let the police find the abductor, so we took matters into our own hands. A few days later, the police told us that the kidnapper was asking for a ransom and that WE were the ones that had to give a bag full of cash in exchange for the girl. Oops! I forgot to mention that the man saw us and made a threatening face. We agreed, and when we went to give the man the cash, the police were watching and they came to arrest him. Later, they discovered that the man was arrested for several robberies, but they didn’t have any proof so they had to let him go. Now, we are very good friends with the little girl, and she thanks us every day that we saw her for saving her life. Oihane Coves Fernández
Yesterday evening, something unexpected happened. It was the morning of the 13th of October of 1972. I just took a train to go to New York. I was looking out the window from the train when someone yelled from across the corridor. Everyone was so scared! Suddenly a woman passed out and fell on the ground. Some people that were next to her helped her and woke her up. She explained that she was going to the bathroom when she came across a body. She couldn’t believe what she had just found, that’s why she screamed. A few minutes later, some police officers turned up to work out the case. They searched everywhere for proof and evidence. They also questioned people from the train to see if someone recognized the dead body. But it seemed like no one knew who that person was. Finally, in the end, the police was able to find out who the murderers were. Naia Rigual Xie
TRIMESTRAL
38
EXPLIQUEM CONTES!
CONTE EMBOLICAT Hi havia una vegada tres porquets que ja eren grans i la seva mare els va dir que podien marxar i fer-se la seva pròpia casa. Així que un dia es van fer la maleta i van marxar tots tres caminant pel bosc. Quan van seure a descansar va aparèixer una nena que portava un vestit vermell i una caputxa vermella al cap. La nena estava perduda i els va dir: - Vaig a casa de la meva àvia que està malalta. Els porquets li van dir: -Nosaltres t’acompanyarem perquè ens han dit que per aquí hi ha un llop dolentot. Tots quatre van seguir el camí i de sobte, el llop va saltar al costat d’ells i va dir: -Ara us cruspiré! I la caputxeta va fer un bot i va començar a llençar cops de peu i de puny. El pobre llop va fugir tot adolorit. Quan van arribar a casa de l’àvia les parets havien caigut i ja no tenia teulada. S’havia ensorrat del tot. Quan van entrar, l’àvia estava estirada al llit tremolant de por. Els va explicar que el llop havia vingut i com que no l’havia deixat entrar , va bufar tan fort que va fer caure la casa a terra. Aleshores els tres porquets van construir una casa de quars i vidre, molt luxosa i resistent. Van fer una piscina de fang per als porquets i un jacuzzi per a l’àvia i la caputxeta. I allà van viure tots feliços per sempre. Conte explicat ja s’ha acabat.
Marc González Corbeto – 3r de primària
39
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
LA FLOR DEL VOLCÀ Hi havia un vegada una flor que estava al costat d’un volcà. A la flor li van caure els pètals , perquè tenia por que el volcà explotés. Una nit de primavera, va explotar el volcà i la flor estava molt espantada. Com que era primavera i a la primavera acostuma a ploure, es va posar a ploure a bots i barrals. Plovia tant que va fer venir un vent del pol nord i va deixar nevat tot el volcà . Uns nens que passaven per allà van veure la neu i es van posar a jugar i van fer un ninot de neu. Aquella neu era màgica! El ninot de neu va intentar parar el volcà amb la seva màgia. Va fondre tota la neu amb el foc i el va poder apagar. Una gota d’aigua va arribar a la flor i li va tornar els seus pètals. La flor ara estava alegre i agraïda!
POL GUARDIOLA CIFRÉ – 3r de primària
TRIMESTRAL
40
SATURN Vet aquí una vegada, quan el Marc es va trencar el braç jugant a futbol a l’escola, que es va haver de quedar uns dies a casa dels avis mentre els pares treballaven i ell no podia anar a l’escola. Un dia, avorrit i sense saber què fer, va pujar a les golfes i va trobar un bagul, i, és clar, el va obrir. Allà hi havia de tot, però el que més li va cridar l’atenció va ser un barret vell, gastat i trencat... En aquell moment va pujar l’avi a buscar-lo i va veure com el Marc es mirava aquell barret embadalit. Va ser el moment ideal per explicar la història de la família. Els avantpassats del Marc eren uns irlandesos que van creuar l’Atlàntic per anar a Amèrica, amb ganes d’una nova vida. Van arribar a Nova York i d’allà es van apuntar a l’aventura de l’Oest! Es van vestir de cowboys i van anar cap al “Far West”. L’avi va estar hores i hores explicant al Marc tot d’històries increïbles dels seus avantpassats al llunyà Oest, fins i tot alguna aventura amb els indis, i també que havia conegut en Buffalo Bill i en “Toro Sentado”! A partir d’aquell dia en què el Marc va al·lucinar amb les explicacions de l’avi, que cada dia hi havia un moment reservat per a contes, aventures i molt més. Instal·lats a Califòrnia, la família va crear una fàbrica de material escolar (llapis, llibretes, maquinetes de fer punta.....) i van guanyar tants diners que el pare del Marc els va invertir amb la seva pròpia aventura: ser astrònom i aconseguir saber-ho tot dels planetes que ens envolten i sobretot de Saturn, el seu planeta preferit. CARLES VALLECILLO RODRIGO – 3r de primària
41
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
RECORDS I MEMÃ&#x2019;RIES
TRIMESTRAL
42
A nice day, sometime, before the lockout
A DAY IN THE BEACH
43
Marina Tillo Cardoso 1st ESO
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
TRIMESTRAL
44
MEMÒRIES DEL NOSTRE PAS PER LA PRIMÀRIA La classe de sisè de primària
45
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
TRIMESTRAL
46
Bet Boadas Sancho – 6è de primària
47
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
DURANT EL CONFINAMENT A SISÈ DE PRIMÀRIA HAN FET RECERCA SOBREN LA HISTÒRIA DELS SEUS AVIS:
Introducció Jo he escollit al meu avi Pablo perquè té una història molt emocionant, sobretot pel que va viure de nen i de jove. Va néixer quan havia començat la dictadura de Franco, que va durar fins que ell va complir els 30 anys, o sigui que la seva infància, la seva adolescència i una etapa de la seva vida com a adult la va viure sota la dictadura. Ell va ser un nen de postguerra, és a dir, que va viure després de la Guerra Civil, quan tot havia quedat destruït. Molts edificis estaven en males condicions, la gent tenia gana, no hi havia feina i era molt difícil guanyar-se la vida. A més, se li va morir la mare quan tenia 15 anys i suposo que es devia sentir molt sol. També va ser una de les moltes persones que se’n van anar del seu poble per buscar feina a les grans ciutats. Ell va anar a Barcelona. I era molt jove. Per tot això, em sembla molt interessant dedicar el projecte al meu avi Pablo, que, a més, li agrada molt parlar i explicar-me històries.
La infantesa El meu avi es diu Pablo Hernández Alonso i va néixer el 20 de juny de 1945 a Villabuena del Puente, a la província de Zamora. Diu que ell era un nen de batalla, fort com un roure, potser perquè on ell vivia hi feia molt de fred i només tenia uns pantalons curts per posar-se, tant era si era hivern o estiu. No hi havia diners per a res més. Així que havia de ser fort per força. El seu pare treballava a la mina. Era una mina de carbó. El meu besavi feia la feina a dins amb l’ajuda d’una aixada de ferro, al principi, i després ja ho feien amb compressors amb els que picaven la terra. Havien de baixar fins a aquells túnels tan foscos amb llums d’oli. A casa s’hi quedava la seva mare, que feia totes les feines de casa. Quan va morir la seva mare, amb només 43 anys, el seu pare no es podia fer càrrec dels fills i es va tornar a casar amb una dona d’un poble a uns 30 quilòmetres. No era com les madrastres dolentes dels contes, però gairebé. Llavors l’avi va començar a treballar a una pedrera, com els romans. Hi havia d’anar amb neu també, de vegades a sota zero. Feia molt de fred i anaven tots abrigats com podien. En el seu cas, una jaqueta que pesava moltíssim i, en canvi, gairebé abrigava. De petit, va anar a l’escola, però molt poc temps. Li agradava molt anar-hi. Tots els alumnes anaven a la mateixa classe. Era igual l’edat. HI va anar fins que tenia 13 anys. Recorda que li pegaven amb un regle, com a la resta. Feia molt de mal. En canvi, no els posaven deures.
TRIMESTRAL
48
L’avi també explica que el seu pare no era massa estricte amb les normes, tot i que el que no podia deixar de fer era anar a missa. Allò era obligat. A Carrocera, ell va fer fins i tot d’escolà, però era una mica trapella i es bevia el vi que el sacerdot feia servir per la missa. Ell està batejat i va fer la comunió. Tothom la feia llavors. Als pares també se’ls parlava de vostè i als amics moltes vegades també, si no era de mala educació. Ell parlava castellà, és clar, i utilitzava expressions populars força curioses com ara “va a caer una pelona”, “a Dios rogando y con el mazo dando”, “eres más cerdo que la tía Patoca que, para tirarla al río, la tuvieron que duchar”, “el rayo soy y donde me llaman voy” i “a quien madruga, Dios le ayuda”. Per jugar, tenia uns grills en unes capsetes que li feia el seu pare. S’entretenia donant-los enciam. Cantaven molt. Llavors no hi havia massa joguines, almenys ell no en tenia. També jugava amb les pedres que trobava al carrer fingint que eren cotxes. Les arrossegava per terra com si circulessin. De les poques joguines que tenia de veritat hi havia un cèrcol on hi posava un ferro que girava. També li agradava llegir contes. Alguns sortien a les taules de xocolata de la marca El Gorriaga. Eren les aventures de El Capitán Trueno. Després va sortir Superman. Per la ràdio ja escoltaven les seves aventures. Però no tothom tenia un aparell de ràdio a casa. Un altre joc molt típic era jugar a saltar un a sobre de l’altre. Hi havia un nen que s’ajupia i posava les mans a la paret i els altres anaven saltant a sobre. Li sembla que es deia “saltar la burra”. L’avi tenia molts amics, com l’Emilio, l’Anastasio i el Tiburcio. Tenien uns noms molt estranys, però perquè s’acostumava a posar el nom d’un familiar o del sant del dia que naixies. Jugaven molt junts i a Villabuena anaven tots al cole junts. L’escolto i em sembla que sí, que va ser una època molt dura.
Com a fet històric, el meu avi recorda... “La primera vegada que vaig veure sobrevolar pel meu poble un avió a reacció. De fet, no vam veure l’avió, només l’estela blanca que deixava al cel. Jo devia tenir uns deu anys i en aquell indret entre muntanyes es veien molt pocs aparells volant, així que la gent va pensar que allò era la fi del món. Ara me’n ric quan ho recordo, com podíem pensar allò!, però és que sortia fum del cel. El motiu és que a Zamora hi havia un camp d’aviació militar i els avions havien de pujar molt alt per esquivar les muntanyes i deixaven aquelles esteles de fum. Nosaltres només veiem un puntet a milers de metres, i no intuíem que era un avió, només veiem aquell estrany fum.”
49
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
El meu avi i jo L’Avi viu a Sant Feliu de Llobregat des del 2001, un any després que es casés la meva mare. Es van comprar uns baixos que venien just al davant del meu edifici. Els meus avis només tenen dos nets, que som la meva germana i jo. Ell diu, rient, que ja en té suficient amb nosaltres. M’explica que quan va marxar la seva filla de casa per casar-se li va semblar bé, perquè havia de fer la seva vida. Però, no va trigar gaire en posar a la venda el seu pis de Barcelona i anar-se'n a viure a prop d’ella i del seu gendre. Quan va néixer la Clàudia, ell estava a punt de complir els 59 anys. Saber que seria avi el fa ver molt feliç. A l’avi sempre li han agradat molts els nens petits. Té molt clar que els nets no els té per educar-los, que per a això hi ha els meus pares. Diu que ell només procura jugar amb nosaltres i donar-nos algun consell. Tot i que no va estudiar massa, creu que alguna cosa ens pot ensenyar amb la poca saviesa del que ha viscut amb els anys. Això ho diu ell, perquè jo crec que el meu avi en sap molt de la vida. Pensa que té una relació boníssima amb els seus nets, de carinyo i que li dona molta satisfacció. Jo també ho crec. Ens veiem gairebé cada dia, fins i tot ara que estem confinats. Quan sortíem al balcó a aplaudir, els meus avis sortien a la porteria del seu edifici, que està al mateix carrer, per veure’ns i així aplaudíem junts. També ens truquem molt. I, abans que tot això passés, també els veia cada tarda, de dilluns a divendres, perquè m’anaven a buscar al cole. Tenim una relació estreta. Diu l’avi que el que més li agrada fer amb mi és acompanyar-me a fer les extraescolars de música i de natació, perquè anem jugant pel camí. Sobretot jo, que vaig saltant per tots els bancs que trobo i l’avi va rient. Bé, de tant en tant, també em renya. De grans, li agradaria que la meva germana i jo fóssim, sobretot, bones persones i, si pot ser, que estudiem una carrera per tenir un futur millor, perquè diu que ara els joves ho tenim més complicat que quan ell havia de començar a treballar. I, per sobre de tot això, vol que siguem feliços. Té molt clar el consell per donar-me després de tot el que ha viscut: “Arnau, he après a la vida que s’ha de ser honrat, amb educació sortiràs endavant. Jo això ho vaig saber fer i a tot arreu m’han rebut sempre bé. Només us demano que aneu amb el cap ben alt, tu i la Clàudia, i que sigueu educats. El per favor i el gràcies no us oblideu mai de fer-los servir.” A l’avi Pablo li agrada molt fer d’avi. De fet, diu que no té res a veure amb fer de pare. M’explica que quan ets pare treballes molt i no pots dedicar tanta atenció als fills, com amb els nets. A més, diu que quan ets avi també tens més saviesa, perquè han passat molts anys. Assegura que és molt més fàcil.
Textos extrets del Treball: EL MEU AVI PABLO d’Arnau Ruiz Hernández
TRIMESTRAL
50
Alguns moments de “La línia del temps”
FETS HISTÒRICS
Dècada
HISTÒRIA PERSONAL
1939: Comença la postguerra
1941
1950
1945: El 20 de juny neix el meu avi
1952: S'inaugura la fàbrica SEAT
1951
1960
1958: La família de l’avi es trasllada a Lleó 1959: El 13 de setembre mor la mare de l’avi
1962: La gran nevada a Barcelona.
1961
1970
1962: El meu avi arriba a Barcelona
1968: L’avi es compra el seu primer cotxe 1975: El 20 de novembre mor el dictador Francisco Franco
1971
1980
1971: L’avi es casa amb l’àvia Carmen 1972: El 18 de juny neix el seu primer fill, l’Albert 1975: El 6 de febrer neix la seva segona filla, la meva mare
23-F: Intent de Cop d’Estat el 1981
1981
1990
1988: Comença a treballar a Nadell
2004
El 10 de juny neix la meva germana
26 de desembre: Tsunami a Àsia
51
11 abril: Rodríguez Zapatero és investit President del Govern
0
2008
El 8 d’abril neixo jo
Atemptat a la Rambla de Barcelona
9
2017
Viatge a Londres de tota la família
Pandèmia
12
2020
del
COVID-19
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
ART CONFINAT
TRIMESTRAL
52
Cartells dâ&#x20AC;&#x2122;inspiraciĂł modernista
53
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
Carla González Onrubia – 4t ESO
TRIMESTRAL
54
EL JOC I L’ART
Sovint en l’art hi observem el joc. També podem veure obres d’autors amb elements comuns i resultats molt diferents.... JUGUEM A L’ART: Es poden fer dues obres diferents amb unes consignes comunes?
55
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
Ona Noguera Mestres 6è prim – Clara Herrero Mechó 1r prim Xavi Corregidor Ellison 6è prim – Maria Moreno González 1r prim TRIMESTRAL
56
Pràctica avantguardista: POEMES VISUALS – 1r de Batxillerat
Paula Licona Calbet
Carlota Yuste Flaqué
57
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
Ariadna Figueras Vea
TRIMESTRAL
58
Júlia Pedroso Álvarez
Robert Soliva Machín
59
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
TREBALL CREATIU: Les Avantguardes artístiques
Emma Sánchez Romero – 4t ESO
TRIMESTRAL
60
Núria Planas Muñoz – 4t ESO
61
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
Rosa Carreras Vidal â&#x20AC;&#x201C; 4t ESO
TRIMESTRAL
62
Núria Cruz Fernández – 4t ESO 63
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
#TEATREALSOFÃ&#x20AC;
TRIMESTRAL
64
HAMLET: LA LECTURA VERSUS LA POSADA EN ESCENA Joana Castillo Freixas
#lliurealsofa
1r de Batxillerat
Quan “vam entrar” a la sala, ens vam trobar amb una gran capsa, grisa, i plena de portes. Hi havia dos graons per accedir a l’escenari des de la platea, decorats amb espelmes i flors, tot i que aquestes van ser retirades just a l’inici de l’obra. Aquesta escenografia tan simple va fer que centréssim tota la nostra atenció als personatges, sense motiu de distracció. Havíem llegit Hamlet a la classe, és per això que una de les feines que teníem era observar les diferències de la posada en escena respecte del text original. L’obra de teatre estava ambientada en un moment més actual i per tant, aquell registre més culte utilitzat a la traducció que vam llegir, de Salvador Oliva, no era usat de la mateixa manera al teatre. Una altra diferència respecte al llibre és que en l’obra de teatre els reis no em van semblar tan altius, ja que no sobresortien entre els demés i no semblaven ser tampoc els màxims representants del poder. A més a més Pau Carrió fa que en aquesta versió ressalti la ironia i el sarcasme dels personatges i aquelles frases tràgiques i angoixants del text original, en el teatre prenien un aire d’humor, que feien que el públic rigués malgrat estar davant d’una tragèdia. Considero que un cop llegit un llibre, veure l’obra de teatre clarifica les idees. Gràcies a aquest ambient més contemporani, l’obra es va fer amena tot i les seves tres hores de durada. Respecte al to irònic i sarcàstic dels personatges penso que Pau Carrió va saber transmetre humor, sense fer oblidar al públic que l’obra es tracta d’una tragèdia. ELS PERSONATGES Hamlet: Pol López era Hamlet, un Hamlet que ens parlava directament als ulls i que ens explicava el seu profund dolor davant de la mort del seu pare. Alhora ens feia participar del seu dubte quan va confirmar la identitat de l’assassí, per tant era un Hamlet molt proper i humà. Fantasma de Hamlet pare: Eduard Farelo, tot i les seves aparicions efímeres, en aquest cas, va saber transmetre a través d’aquella veu greu d’ultratomba, l’estima que de veritat li tenia al seu fill; Hamlet. Claudi: Eduard Farelo era Claudi, i personalment no em transmeté aquella autoritat i crueltat que havia copsat a l’obra. Gertrudis: Rosa Renom era Gertrudis, una dona que posa la seva satisfacció per damunt de tot. Representà molt bé aquest paper d’egoista i despreocupada de la situació difícil que viu el seu fill. Horaci: Pau Vinyals era Horaci, un personatge molt expressiu que demostrà amb gran eficàcia, l’afecte que tenia per Hamlet i per tant aquest paper d’amic fidel. A més a més al ser l’únic personatge supervivent de la tragèdia és el que fa que se sàpiga la història. Ofèlia: Maria Rodríguez era Ofèlia, una dona que mostrava els seus sentiments cap a Hamlet i com acabà embogint.
65
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
JANE EYRE UNA AUTOBIOGRAFIA Júlia Rovira Capdevila #lliurealsofa
1r de batxillerat
La Jane és una dona que trenca amb tots els canons i convencions de la seva època, marcats per la moralitat i el puritanisme. En una societat patriarcal en la que els homes s’imposaven i les dones no tenien ni veu ni vot, la Jane era una dona molt independent que tenia com a refugi la cultura. Des de ben petita havia estat molt sincera i havia deixat molt clar tot el que no li agradava. Sempre s’havia mantingut fidel als seus principis i no deixava que res ni ningú l’allunyessin d’ella mateixa ni de la seva llibertat. La Helen, en canvi, és una noia conformista que s’adapta ràpidament a l’escola i a la forma amb la que les mestres les tracten sense rebel·lar-se. La Jane, en canvi, s’adona que la manera com les eduquen no és la correcta i no es deixa trepitjar per ningú, per això s’imposa sempre que creu que cal fer-ho. Tot i ser molt diferents entre elles el que acosta les dues amigues és el fet que només es tenen l’una a l’altra. La Jane sempre es mostra molt gelosa de la seva llibertat. Abandona primer en Rochester i al fer-ho renuncia a tenir una vida còmoda al costat de l’home que estima. Ho fa perquè descobreix que té tancada la seva esposa en una habitació a causa de la seva bogeria i això va en contra dels seus principis. Després abandona St John ja que no vol un matrimoni de conveniència que la lligui a un home al que no estima. Al fer-ho renuncia al viatge a l’Índia, però ella considera que no li cal la protecció de cap home per tal de poder fer cap viatge. La Jane creu en l’amor sincer i considera que aquest no ha de tenir condicionants. En un moment determinat de l’obra diu que com més sola estigui millor, ja que considera que com més persones estimem més ens allunyem de nosaltres mateixos i dels nostres principis. Ella estima el senyor Rochester des del primer moment en què el coneix, però no es decideix a estar amb ell definitivament fins que descobreix que ha heretat una fortuna, ja que només en aquest moment comença a ser un amor entre iguals.
TRIMESTRAL
66
L’ÀNEC SALVATGE D’HENRIK IBSEN
#lliurealsofa
Carla Gaspà Martí – 1r de batxillerat L’ànec salvatge és una obra situada entre les etapes realista i simbolista de l’autor. Tot i que conté elements del realisme social i crític, hi apareixen elements que no tenen l’experiència objectiva dels personatges, sinó que apunten a un altre nivell, vinculat a ambigüitats i metàfores. Aquests elements obren un món paral·lel que fa més complex la realitat de la peça. Els elements simbolistes destaquen per exemple quan parlen d'animals, simbolitzen el caràcter dels personatges i no els animals en si. El bosc subterrani, també es un element simbòlic. Els elements realistes d’altra banda els podem trobar en cadascun dels personatges. Són representats per les emocions característiques d’aquests, que són alhora emocions humanes i reals. L’ànec salvatge així mateix és un símbol, com Gregor diu al seu amic: “Saps que tu també tens alguna cosa d’ànec salvatge? Perquè de vegades sembla que nedis però, en realitat, t’estàs ofegant”. Tots el personatges estan ben definits psicològicament. Tenen matisos positius i negatius, només Hedvigia, és un personatge totalment pur i que busca el millor per a tothom, per tant és el personatge amb més qualitats positives. Al llarg de l’obra veiem que mira més per als altres que per a ella mateixa. Ibsen li atorga aquestes qualitats, ja que és una nena petita i per tant l’associa amb la innocència, fet que comporta la desconeixença dels fets que succeeixen al seu voltant i això li atorga tanta puresa i bondat. En l’obra hi ha dos símbols imprescindibles, el gos i l'ànec, poden fer referència a diferents personatges. L’ànec salvatge és la metàfora de l’autoengany. Està ferit, amagat, simbolitza la humiliació, la vergonya i els secrets de la família, els quals només són feliços amb la mentida. L’ànec és l’Hedvige, la Gina, en Hialmar, n’Ekdal,… ànecs salvatges ho són tots. El gos pot ser l’home ric però també el seu fill perquè de maneres diferents han ferit la família sota l’aparença de la salvació. Per tant podríem dir que tant el gos com l’ànec fan referència a diferents personatges, ja que a partir d’aquests dos elements simbolistes podem entendre que la veritat per a aquesta família és sinònim de dolor i sofriment i per tant no són capaços de rebre-la amb els braços oberts. El gos, deixa una ferida incurable a l’ànec, metàfora del mal que ha comportat a la família la veritat. Ibsen planteja en L’ànec salvatge un enfrontament entre la veritat i la mentida tensades fins al màxim. Ens planteja si és necessari saber tota la veritat o si és millor viure amb la mentida vital. Ens mostra com els extrems mai són favorables per a ningú, ja que al llarg de l’obra les vides dels personatges es compliquen per culpa d’aquests. Els personatges més extremistes en aquest aspecte, són Relling i Gina, ja que tots dos oculten la veritat i conviuen contínuament amb la mentida. Gregori en canvi apareix en l’altre extrem, ja que sempre va amb la veritat per davant i malgrat això provoca molts problemes a la família. Ibsen ens planteja una gran pregunta sense resposta sobre la mentida vital o la veritat absoluta. No ens aporta cap solució clara a aquest conflicte, ja que tant una veritat absoluta com una mentida vital poden ser perjudicials. La primera serà l’impediment de la nostra felicitat i la segona ens farà sentir una culpabilitat i absurditat constant de la qual no ens podrem desprendre. Per tant, ni aquest idealisme de la veritat absoluta ni la condescendència de la mentida vital no són compatibles amb la felicitat i ens fa reflexionar sobre la qüestió. No hi ha una solució concreta ni correcta.
67
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT
TERRA BAIXA, D’ÀNGEL GUIMERÀ El poder moral vs. el poder atorgat per la societat patriarcal/feudal Terra Baixa d’Àngel Guimerà és, en essència, un conflicte entre el Bé i el Mal encarnat per vàries realitats o personatges. Com ja sabem, el mite del “Bon salvatge” rousseunià contraposa la terra baixa i la terra alta a partir de les lleis que regeixen a un i un altre lloc, diferenciats significativament pel recurs adjectivador geogràfic i valoratiu de Manelic, el primer personatge que fa aquesta distinció del llenguatge. Aquestes lleis que mencionava abans les caracteritzo diferenciades en els dos espais: a la terra baixa corrompuda, són creades pels homes, relacionades amb la propietat i, per tant, arbitràries i que convenen a l’amo, i, a la terra alta, són naturals, representades per la sang, que permeten la redempció a partir de l’amor. D’aquesta manera, amb les lleis que s’estableixen a cada lloc, puc determinar una jerarquia local que protagonitza d’una banda, Sebastià a la terra baixa, ja que és el patriarca, l’amo, el senyor feudal i, de l’altra banda, Manelic a la terra alta per la seva superioritat moral. Aquests personatges són els que millor encarnen el poder d’aquestes dues realitats. M’agradaria destacar per últim, -però no menys important- la Marta: que diríem que actua com a alumne o deixeble d’aquests personatges que ressalten. Ella, a diferència dels “titelles” personatges secundaris, evoluciona dels seus inicis a la terra més baixa de Barcelona, fins a trobar-se sota el poder de la maldat de la terra baixa de Sebastià fins a emparar-se sota la bondat de la terra alta del Manelic. Aquestes personificacions del Bé i el Mal exerceixen un mestratge cap a la “pobreta” Marta que s’ha vist en aquesta situació per obligació i la seva única decisió és poder passar de la dependència del Sebastià a l’enamorament de Manelic, o sigui, d’una relació basada en la culpa, a una relació basada en el perdó. Considero necessari incidir en el paper que exerceixen aquestes figures en la jerarquia general de l’obra ja que tots dos tenen un poder. En el cas del Sebastià, el seu poder el veiem evident ja des del principi de tot que, de manera recurrent, els Perdigons i especialment la Nuri, s’hi refereixen com “l’amo de tot”. Així doncs, el seu poder és el de posseir, del capital o el poder econòmic, és el propietari de tot, també de la Marta. Aquest poder no respon a la llei natural del més fort ja que l’aconsegueix brutalment transgredint els valors i la moral. Com sabem, es representa com el llop. Això és perquè té un valor més gran i intemporal en l’àmbit simbòlic, com he apuntat des de l’inici, Sebastià encarna el Mal en l’ordre de les relacions de poder que sobrepassa l’humà. Pel que fa l’altre personatge, el Manelic, té el valor moral que li aporta la solitud de la terra alta, el fet de no haver estat corromput per les lleis de la terra inferior tenyida de societat. El conflicte esclata quan Sebastià assumeix que el seu poder patriarcal-feudal li aporta una superioritat moral intrínseca. Però això no és així, la lluita entre el Bé i el Mal és entre iguals, i, de fet, la moral li és atribuïda a Manelic. Per tant, és evident el desenllaç que es mostrava premonitòriament al llarg de tota l’obra. Un cop el poder patriarcal/feudal “transgredeix els valors que fonamenten l’autoritat” (en paraules de Ramon Bacardit), bufeteja Manelic (que fins al moment es troba supeditat a ell i el valora com un amo) i canvia el seu paper pel de lladre, es trenca l’ordre natural i, consegüentment, les relacions de poder vàlides fins llavors. És el moment de la màxima identificació Sebastià-llop, moment en què perd els seus atributs de poder humà i l’ajut dels seus, és a dir, perd el seu poder material. És només ara quan el Manelic planta cara a l’autoritat deslegitimada i deshonesta i ,amb el seu poder moral. “mata el llop”.
Gisela Santero Piqué 2n de batxillerat
TRIMESTRAL
68
Ara ho veig jo lo desgraciada que soc. Si no soc ningú. ningú
Fins ara no ho he conegut que era al món tota sola Fins ara no ho he conegut que era al món tota sola
Doncs que no hi baixa per aquí el llop minyons? Massa que hi ve reïra, ja el veuràs
69
I com més ballava jo més reia la gent, menos l’amo que em mirava, em mirava.
APRENDRE EN TEMPS DE CONFINAMENT Imatges i fragments extrets del vídeo creatiu inspirat en Terra Baixa Aina Baleta Riera – 2n de batxillerat
Que pel camí de tothom s’hi pot anar a poc a poc més quan se cau timba avall se va de pressa
Anem-hi, sí, anenm-hi que allà dalt es perdona tot Fins los cossos en la neu es conserven ves què faran les ànimes
La Marta...no és res la Marta, mes la dona del Manelic ho és tot perquè és la seva dona
TRIMESTRAL
70
71