La Veu de l'Ocell, Nº 58

La veu de l’ocell Revista escolar Núm. 58 Pàgina WEB: http://www.escolapitroig.cat

Escola-AMPA

Curs 2012/13 Juny de 2013 Adreça electrònica: ceippitroig@xtec.cat

Junts hem descobert...

animals

paisatges pobles

cultures...

2

La pàgina de 1r

Continua a la pàgina 4

PRESENTACIÓ.

3

Arriba la fi del curs 2012-2013. Curs escolar marcat per un conjunt de fets, dels quals hem de destacar l’aprofundiment i duresa de la crisi econòmica. Crisi que ens ha colpejat a quasi tots i, com sempre, amb un repartiment desigual: aquells que tenien una situació més precària han baixat uns quants esglaons més. L’extensió de l’atur i la fam –real, física– de moltes famílies són els exponents més dolorosos del repartiment desigual.

Fa pocs dies arribava als mitjans de comunicació la notícia d’escoles –a Catalunya, Andalusia,...– que es veien obligades a donar àpats extres i gratuïts a nens afamats i mal nodrits. Malament, molt malament, la pitjor de les notícies en un país que fa poc temps presumia de ser la desena potència econòmica mundial.

I malament, molt malament, ser un país que es preocupa més de salvar els seus bancs que als seus habitants. I pitjor encara, ser un país en el qual a partir del seu Cap d’Estat fins els seus servidors elegits democràticament, es dediquen a salvar els seus diners, herències i fortunes delictives, en bancs suïssos.

Aquells diners que no hi són –i que haurien d’estar– han obligat a un treball cada vegada més precari a les escoles.

Durant tot aquest curs escolar hem hagut de treballar amb menys personal docent, menys substitucions, menys pressupost, menys reposició de material, menys serveis. I el curs escolar vinent tot apunta a que serà igual que aquest.

I amb l’espasa de Damocles addicional d’un personatge – i un partit– que intenta per tots els mitjans desnaturalitzar i doblegar la nostra identitat com a poble. “Hay que españolizar a los alumnos catalanes” ha dit aquell personatge (i no ho ha retirat). I fa pocs dies (aquest mateix mes) el govern del PP ha dit que és necessari recentralitzar i recuperar per l’estat central competències ja transferides.

Però hem arribat a la fi del curs escolar 2012-13. Any marcat a l’escola per la presència massiva de l’aigua salada: dels mars. Aquest ha estat el projecte interdisciplinar d’aquest curs.

Pels que no esteu familiaritzats amb aquest llenguatge us podem dir –de manera molt resumida– que el treball per projectes és una metodologia específica que parteix d’un tema o un centre d’interès; en aquest cas proposat pel claustre de mestres. Intenta fer protagonista a l’alumnat en la construcció del seu propi coneixement a partir de les seves preguntes, del desig del que volen saber, de la reflexió del seu propi saber previ. Dóna una gran rellevància al treball cooperatiu i a l’elaboració col·lectiva dels resultats. Incentiva els processos d’investigació, de cerca i selecció d’informació; i diversifica les fonts i les formes de presentació d’aquesta informació. S’activa el diàleg i la comunicació entre els petits grups i el conjunt de l’escola. Entre altres coses.

I per interdisciplinar entenem que aquest tema o centre d’interès es tracta des de moltes disciplines i tècniques. Expressat en llenguatge escolar: el tema es tracta des de l’àrea de les matemàtiques, de les llengües, del coneixement del medi social i natural; i s’intenta treballar amb arts plàstiques, amb música, amb el cos, amb les tecnologies.

Mars, cultures, colors,... temes o àrees que han estat projectes treballats a l’escola. Cada vegada en sabem més... i cada vegada gaudim més d’un tipus de treball com aquest: alumnes i mestres.

La revista que teniu entre les mans és una de les tantes mostres i “produccions” del projecte del Nom de la Classe. Com el caudal d’informació ha estat important, no hem volgut que aquesta restés en l’oblit. Cada 2 o 3 setmanes una classe preguntava a la resta de l’escola alguna cosa del seu interès relacionat amb el seu mar: què menjaven, quin idioma parlaven, espècies d’animals protegides o interessants, detalls històrics, etc. Un resum de les respostes han estat “reciclades” i resumides i les publiquem en aquest número de la Veu de l’Ocell.

I res més. Molt bones vacances a tothom!!!

4

La pĂ gina de 1r

Les pàgines d’infantil

5

Continua a la pàgina 6

6

Les pà gines d’infantil

Les pà gines d’infantil

7

La pàgina de 3r

8 Reserves naturals i àrees i espècies protegides

La classe del Mar de Tasmània ha volgut saber si hi havia Reserves Naturals i àrees i espècies protegides al mars que estudiaven els altres cursos.

Hem vist que a tot arreu n’hi ha, des del lloc més proper com és l’Estany de Banyoles o el Mar Mediterrani fins als mars més allunyats com el Mar de Tasmània. És fantàstic que es vegi aquesta necessitat, potser així no passarà com li va succeir al Tigre de Tasmània que hem estudiat que va desaparèixer.

En general a tots els països hi ha moltes zones protegides. Els nens i nenes del Mar del Carib diuen que la llista és quasi interminable, però ens han parlat de la Barrera de Arrecife Maya a Mèxic i de Belice , el Parque Natural Nacional de Sierra Nevada de Santa Marta a Colòmbia, el Parque Natural Tortuguero a Costa Rica i el Parque Natural Morrocoy de Venezuela.

Al Mar de Bering hi ha tres Reserves Naturals: la de Komandroski, Kronotski, Bistrinski i el Parc Natural de Naychevo.

Al Mar Roig hi ha una Reserva Marina la de Nabq, també han parlat del Blue Hole: Forat blau que és una cova molt ampla i fonda, per cert hi ha un altre Blue Hole a Belice. Per últim han trobat l’àrea de Ras Mohammed i les Illes Giftun.

Els alumnes del Mar de la Xina n’han trobat tantes que no sabien com triar i finalment han escrit que el Delta del riu Mekong a Vietnam és una zona natural protegida.

Nosaltres varem estudiar que a Tasmània hi ha 9 reserves marines i a Nova Zelanda més de 30. A Austràlia s’hi troba la Gran Barrera de Corall i molts santuaris de Balenes.

Barreres i esculls de corall n’hi ha un munt n’ han trobat al Mar Roig i al Mar del Carib.

Però no només es protegeix el corall, hem trobat moltes espècies de balenes i tortugues protegides a diferents indrets per exemple: la tortuga de l’Estany a Banyoles, la Verda, la Carei i la Baula (Carib)i la Babaua (Mediterrani). Les balenes Chelonioidea (Bering), la Blava i la Geperuda (Carib), la Beluga i la Eubalaena japonica (Bering). No només es protegeixen animals marins també n’hi de terrestres i d’aus, alguns noms són molt difícils de pronunciar, però recordem l’ós Panda, un tigre i peixos de molts colors i més discrets com el barb de Muntanya i la Bagra, els alumnes de P-4 els han estudiat molt fins i tot tenien les seves fotos a les taules de la classe. Alguns dels animals mediterranis protegits són: la Tonyina Roja, l’Eriçó de pua llarga, el Tauró Tintorera i la Foca Monjo.

Finalment ens ha cridat molt l’atenció el que ens expliquen els del Mar Negre allà no hi ha cap reserva marina i és perquè només hi ha vida als primers 200 metres.

La pàgina de 3r

9

Per acabar us posem les fotos d’alguns animals protegits del Mar de Tasmània, i d’altres indrets, i aprofitem per donar les gràcies a tots els nostres companys per contestar la nostra pregunta.

Drac Marí del mar de Tasmània

Handfish del mar de Tasmània

Tortuga verda del mar Carib

Pipefish del mar de Tasmània

Foca monjo del Mediterrani

Cap d’olla

Balena geperuda del Carib

10

La pĂ gina de 4t

La pàgina de 6è

11

“LES LLENGÜES NO SÓN FRONTERES SINÓ MONS CONNECTATS” M. Alonso

Al llarg del curs, s’han fet diferents propostes per treballar el projecte del nom de les classes. Una d’elles ha estat esbrinar quines llengües es parlen a l’entorn dels mars que cada curs va triar. Aquí teniu un mostra.

2 9 8 3 7

4

5

6 1

[1]

A la classe dels MARS DEL MÓN, a P-3, hem triat algunes de les llengües, ja que se’n parlen moltes: CATALÀ, CASTELLÀ, ITALIÀ, ANGLÈS, HOLANDÈS, POLONÈS, ...

[2]

EL LLAC DE BANYOLES, P-4, hem sentit que parlen CATALÀ i que diuen anar a estudi (anar a escola); ansat (olleta d’una ansa), ...

[3]

A la MEDITERRÀNIA, P-5, es parlen 24 llengües diferents, però n’hem triat algunes: CATALÀ, CASTELLÀ, FRANCÈS, ITALIÀ, ÀRAB, GREC, TURC, ...

[4]

Al MAR ROIG, 1r, que està entre Àfrica i Àsia, parlen principalment: ÀRAB i també ANGLÈS, FRANCÈS, HEBREU, ITALIÀ, SOMALÍ, AFAR, TIGRINYA, ...

[5]

Al MAR DE LA XINA, 2n, al seu voltant es parlen moltes llengües com XINÈS, TAILANDÈS, KHMER, FRANCÈS, ANGLÈS, MALAI, VIETNAMITA, FILIPÍ, MINAYU, HAKKA, JAPONÈS, COREÀ, CHUNGCHEC, ...

[6]

Al MAR DE TASMÀNIA, 3r, parlen ANGLÈS i un 20% de la població de Nova Zelanda, parla MAORÍ.

[7]

Al MAR DEL CARIB, 4t, es parla principalment el CASTELLÀ, però també el FRANCÈS i l’ANGLÈS.

[8]

Al MAR DE BERING, 5è, al marge esquerre l’idioma oficial és el RUS, però també parlen KORIAKO TXUKOTO, ITELMENO, ALOUTOR, ..., i al marge dret, l’idioma oficial és l’ANGLÈS, però també INUPIAQ, ESQUIMOALEUTA, ALEUTIÀ, ...

[9] Al MAR NEGRE, 6è es parlen diferents llengües i també fan servir diferents alfabets. Llengües: BULGAR, RUS, GEORGIÀ, ROMANÈS, UCRAÏNÈS I TURC.

La pàgina de 5è

12

Hi ha hagut algun naufragi, accident o desastre ecològic al vostre mar?

Aquesta és la pregunta que vam plantejar-nos els nens i nenes de 5è i aquí hi ha el recull amb algunes de les respostes que van anar donant la resta de classes.

P-3 . Han après què és un naufragi i que pot tenir conseqüències dolentes per als animals marins.

P-4 . El 8 d’octubre de 1988 uns turistes francesos van pujar al catamarà “L’Oca”al llac de Banyoles. Degut a l’excés de passatgers es va produir un naufragi, que va provocar 21 morts i diversos ferits.

P-5 . El 13 de gener del 2012 el vaixell “Costa Concòrdia” es va enfonsar a les costes d’Itàlia. També ens parlaven de l’amenaça de la larva de gambeta oriental; un crustaci invasor que provoca la desaparició de la biodiversitat a les nostres costes.

1r. El vaixell “Giannis D”, carregat de fusta, va naufragar el 19 d’abril de 1983. Per sort, no va morir cap persona, però ara està enfonsat a uns vint metres de profunditat en aigües del mar Roig.

2n. El 26 de desembre del 2004 un tsunami amb onades de 5 metres va arrasar les costes de Tailàndia.

Aquest desastre natural va produir 5.400 morts i 2.817 desapareguts. També van quedar orfes 1.500 nens i nenes.

3r. El 18 d’abril del 2003, va desaparèixer una vaixell de pesca durant una forta tempesta. El vaixell es deia “Lih Fu” i van morir 18 dels seus tripulants.

4t. L’Huracà “Mitch”, al 1998, va arribar a Hondures, Nicaragua i Mèxic. Van morir 11.000 persones i molta gent es va quedar sense casa. Un altre huracà, “Sandy”, va afectar a diversos països del Carib i a molts estats dels EEUU. Va causar moltes destrosses, valorades en milions de dólars, però per sort hi va haver menys morts que amb el “Mitch”.

5è. Un vaixell de càrrega anomenat “Selendang Ayu” es va partir per la meitat i va provocar una important marea negra, abocant unes 500 tones de petroli en aigües del Mar de Bering. Dels seus 27 tripulants, 6 van morir i va haver-hi un ferit.

6è. El petrolier “Volganeft 139” va provocar un desastre ecològic de conseqüències irreparables per la fauna i flora del mar Negre. Van morir més de 9.000 peixos i més de 30.000 aus i també en van resultar afectats els dofins

Mapa de la zona del Carib on es pot veure l’epicentre de l’huracà Mitch.

Vista aèrea del desastre del Selendang Ayu al mar de Bering.

Desastre ecològic provocat pel vaixell Volganeft 139, al mar Negre.

La pàgina de 2n

13

Se’ns fa la boca

La Classe del Mar de la Xina volia saber una mica més sobre el que es menja arreu del món. Una bona manera era fer la pregunta del mes a la resta de classes de l’escola. Com que som de mars escampats arreu de gairebé tot el món, el resultat ha estat que hem descobert un munt de plats que no coneixíem.

Els nens del Mar, P-3, ja coneixen i han tastat molts fruits del mar, però no els hem preguntat si els hi agraden o no… Els del Llac de Banyoles han descobert la gran riquesa gastronòmica del Pla de l’Estany: Quina sort! Els de P-5, la Mar Mediterrània, han explorat la dieta mediterràna, l’oli d’oliva, les taronges, la farina i la genia farigola, que fa aquella oloreta.

La Classe del Mar Roig ha gaudit de la cuina mediterrània preparada a la manera àrab: senzillament, boníssima. Han descobert plats com el tabulé, la maskina, el kibda, el falafel i el humus, a més d’una gran varietat de saboroses amanides i, per acabar, els deliciosos pastissets amb te i molta molta menta.

La Classe del Mar de la Xina hem fet tastets de sabors orientals i alguns ens han agradat molt… altres no tant!

A l’orient es fa servir molt l’arròs, una gran varietat de fruites i molt de peix. No fan fàstics als insectes o al gos i tot ho amaneixen amb espècies diverses.

Pàgina de 2n

14

La Classe del Mar de Tasmània ha investigat el menjar maorí i ha trobat un plat típic força especial, es tracta del Hangi. Es fa un forat a terra, es posen brases al fons, s’introdueix una barreja de carns i verdures, tot envoltat d’herbes aromàtiques; es tapa, es deixa coure i … a menjar. Per aquelles terres mengen carn de cangur.

La Classe del Mar del Carib ha après sobre un munt de tubercles, com la yuca i el nyame. Al voltant d’aquell mar es menja força marisc i també fesols. Els llegums i una gran varietat de fruites també hi són presents a la major part d’àpats… força picants!

La Classe del Mar de Bèring ha comprovat que els pobles mengen allò que tenen més a prop i fan la dieta que convé més segons el clima. Així, a Alaska i Sibèria es menja molt de salmó, sopa i menjars energètics que els ajudin a fer passar el fred. Els inuit mengen akutaq fet amb carn, greix i fruits.

La Classe del Mar Negre ens ha parlat de plats com el Sarmale, que són rotllets farcits de carn; el Karcho de Georgia, el Kebapchetan de Bulgària, la Tochitura rumanesa i el Lahmacun, fet de carn i formatge.

Pàgina de l’AMPA

15

16

Pàgina de l’AMPA

Pàgina de l’AMPA

17

18

Pàgina de l’AMPA

Pàgina de l’AMPA

19

... I junts hem fet...