DESCOBRINT L’AUTONOMIA Article de n’Antònia Salas i Antònia Solozabal, revista Guix d’infantil núm. 11 Remarquem diferents paràgrafs d’aquest article que considerem prou interessant per a l’edat dels nostres alumnes. Aquest article ens parla de la importància que tenen les accions quotidianes, a la vida dels més petits, l’autonomia en l’adquisició d’hàbits, en la higiene i cura de la salut personal i de la importància en la creació en la pròpia identitat dels infants.
La successió de fets i activitats que es van repetint dia rere dia transmeten seguretat a l’infant i seran les pautes que va tenint per captar i conèixer els ritmes diaris i situar-se en l’espai i en el temps. És important recordar que els infants utilitzen les rutines per situar-se en el temps, ja que encara són petits per assolir el concepte de temps com a tal i si vos fixeu bé, el dia que canvieu alguna manera de fer ells estan com a perduts.
En la vida de l’escola, tots els esdeveniment –la salutació al matí, escoltar un conte, el dinar, l’activitat de la panera dels tresors, etc.- són importants i educatius per al desenvolupament i el creixement dels infants. Ens detindrem en aquells que dediquem a satisfer les necessitats d’higiene, cura del cos, alimentació i descans, i en com preparem l’ambient i posem a disposició uns recursos per facilitar el desenvolupament de les capacitats afectives, d’autonomia, de relació, cognitives... Moltes vegades, pareix que si els infants no fan moltes activitats no fan res i això no és cert. Des del nostre projecte es remarca la necessitat de dedicar una estoneta a fer una activitat dirigida ( art, joc heurístic, psicomotricitat, cançons, experimentació...) però igual o més importants són totes les situacions quotidianes que tenen a veure amb la satisfacció de les necessitats bàsiques ( neteja, menjar i dormir).
Les fites, com ara la cura del cos, l’alimentació i el descans, no són rutines, sinó situacions que adquireixen un significat peculiar, ple de continguts, en ser moments relacionals entre infants i persones adultes i dels infants entre si i, a més, cadascun d’aquests moments estan vinculats a la seva vida, i per tant representen aprenentatges significatius per a ells. Són moments plens de relació entre els adults i els infants, però també entre els mateixos companys. L’adult marca les primeres pautes durant aquestes estones quotidianes però els infants participen molt activament al llarg del curs.
Els nens i les nenes necessiten temps per preparar-se per a cadascuna de les accions que es realitzen a l’escola. A més de donar-los temps, cal avisar-los cada vegada que canviem d’activitat, hem de respectar al màxim el ritme de cadascun i donar-los temps als que triguen més, és una manera de fer-los partícips del seu propi fer a l’escola fins que puguin arribar a actuar per si mateixos. Sovint ens trobem amb infants que els costa desconnectar d’allò que està fent. Això és habitual quan fan activitats que els entretén molt, per això a l’escoleta anticipem quan el temps de l’activitat s’acaba, de vegades, no basta amb 5 minuts per això anticipem una mica abans i el temps s’estira i estira, així ells poden anar acabant allò que estan fent o acomiadar-se de les joguines. L’anticipació és molt important, tant a casa com a l’escola i, de vegades, els adults no som conscients.
És la criatura la que, a mesura va desenvolupant la seva capacitat d’actuar, va establint les bases d’un funcionament cada cop més autònom, i la persona adulta l’acompanya en aquest creixement posant alguns recursos a la seva disposició i creant el clima de seguretat afectiva que necessita. HIGIENE I CURA DEL COS Considerem molts importants les vivències relacionades amb aquest tema, ja que estan en joc aspectes que tenen molt a veure amb l’acceptació del propi cos i la
valoració d’un mateix i, per tant, amb el benestar emocional i el desenvolupament cognitiu. L’infant necessita estar net per sentir-se bé. Cal que els parlem –posar paraules al que es fa permet als infants entendre que a la persona adulta li arriba el que ell sent, viu...- i que, de mica en mica, els anem donant facilitats perquè participin en l’acció. El moment del canvi primer i d’anar al bany després seran moments privilegiats de relació. Una relació molt propera, on els infants poden participar de forma molt activa. Al llarg de tot el curs els infants saben ubicar on son els seus bolquers i la seva tovallola, donen a l’adult tot allò necessari per a realitzar el canvi, ens ajuden amb els seus moviments... tot això acompanyat de paraules i somriures. És una estona molt especial.
Quan calgui abordar el control d’esfínters, és bo que també s’iniciï a casa de manera paral·lela i que existeixi una certa coordinació i continuïtat entre la família i l’escola. Haurem de respectar els desitjos i els ritmes de cada infant en un clima relaxat, sense presses, per assegurar una resolució positiva del control d’esfínters. Quan comencen a anar al bany aquesta relació és molt més participativa: ells fan aprenentatges diferents, participen molt activament en vestir-se i despullar-se ( per això és molt important tenir en compte la seva roba), poden anticipar si tenen ganes de fer pipí o si se senten bruts, aprenen a fer-se netes
les mans, sense banyar-se massa... Els infants que cada cop són més conscients de quan van bruts, necessiten canviar-se de roba, rentar-se...D’aquesta manera, col·laboren cada vegada més amb la persona adulta fins que aconsegueixen fer-ho per si sols.
ALIMENTACIÓ Sentir-se ben alimentat i fer-ho en un ambient agradable, acollidor, on prevalguin les relacions personalitzades és fonamental per al desenvolupament de tots i cadascun dels nens i nenes. A més de satisfer la necessitat d’alimentar-se, el moment de dinar té implicacions afectives i cognitives, ja que parlem dels aliments, provem nous gustos...El fet de permetre’ls que prengui contacte amb el menjar des de menudets ( que el toquin, el manipulin, es taquin, s’expressin a través de...) ajuda a fer-los adquirir destreses i a desenvolupar capacitats d’exploració i manipulació. Aquesta estona desenvoluparà molt el sentit del tacte però també té moltes implicacions afectives i cognitives: parlem dels aliments, provem nous gustos, és un moment ideal de socialització: parlen, s’animen, s’ajuden. Aquestes relacions s’amplien amb altra gent que habitualment no hi són a l’aula ( en Tony que ens duu el menjar o s’enduu els plats bruts...) A mesura que els infants van guanyant en autonomia, se’ls anticipa què hi haurà per dinar, poden anar a demanar a cuina si falta un estri. També es treballa el fet de començar a participar en la quantitat del que han de menjar (en la mesura que van sent més capaços de funcionar amb més autonomia), ells poden decidir quina quantitat volen, si volen refegir un plat. El que és norma del menjador és que els aliments s’han de tastar per saber si ens agraden o no; si no ens agrada no passa res però sense tastar-ho no ho sabrem.
DESCANS Els nens i les nenes de zero a sis anys estan en activitat constant i necessiten moments de descans, de repòs. Perquè aquesta activitat sigui plaent, per tant, haurem d’organitzar temps i ritmes al llarg de la jornada on s’alternin unes activitats que generin moviment i unes altres de més assossegades. Quines condicions s’han de promoure al migdia? estar en semipenombra o foscor (si és possible), que no hi hagi gaire soroll, música relaxant, la seguretat afectiva que proporcionarà la persona adulta amb la seva presència i la seva cura. Durant aquesta estona els infants poden tenir el seus objectes (xupes, pepes, mocadors, etc), això sí ells saben que hi ha un lloc fix per deixar-los, igual passa amb les sabates, el que facilita molt que la criatura sàpiga on les ha de deixar.
El plaer que la criatura sent en aconseguir autonomia en les activitats de la vida quotidiana, la porta a participar cada vegada més en les tasques col·lectives i a aportar “ més” al grup. Col·laborar individualment, o en petits grups segons les edat, en la distribució dels coberts, els plats i el dinar, ajudar a preparar la
situació per al descans o proporcionar a l’adult els estris d’higiene, són passes cap a l’adquisició de petites responsabilitats de més autonomia i de respecte envers el que és col·lectiu. Els moments de la cura del cos, de l’alimentació i dels descans no els podem veure aïllat, sinó emmarcats en una dinàmica global, on es valora i es propicia la capacitat que té l’infant d’actuar, de ser cada vegada més autònom, de donar afecte i de rebre’n, d’aprendre amb els seus igual, d’estar a gust, de tenir ganes de conèixer...