LES REBEQUERIES Durant els 2-3 anys els infants fan un gran progrés en molts aspectes: adquireixen autonomia, es donota un progrés en el desenvolupament motor, van agafant consciència de sí mateixos i alhora fan un progrés en el desenvolupament de la seva personalitat destacant-se l'afirmació del "jo" personal i la crisi d'oposició. L'infant s'oposa amb el "no" buscant així la pròpia afirmació, pren consciència de la seva personalitat i la referma i ho fa oposant-se a les persones que l'envolten. És en aquest moment on apareixen les rebequeries. La tossuderia l'utilitzen per mesurar-se amb els altres i esdevé un instrument per deixar palesa la debilitat dels altres. La personalitat i el caràcter de cada infant, així com la tendència a la tossuderia en un infant pot ser deguda tant al temperament heredat com a l'educació que rep. Quantes vegades els avis exclamen al pare o la mare de la criatura: -No sé perquè et queixes, si tu eres igual! Les rabietes dels infants sempre tenen un motiu:
Potser, per casualitat ha vist que aquest comportament li dóna resultat i l'utilitza per deixar de fer allò que en aquell moment l'adult li diu però que a ell no li ve de gust fer (anar a dormir, recollir les jogines...), per cridar l'atenció, o per aconseguir una joguina,... El cansament o la sobreestimulació també poden ser un motiu.
L'infant ha d'aprendre, amb la nostra ajuda, que aquesta no és una actitud adequada, que no el porta enlloc. Els nens i les nenes poden enfadar-se i tenen dret a fer-ho!, però han de saber que el seu enuig no pot incidir en la vida familiar fins el punt que aquesta es vegi alterada. L'infant ha de ser conscient dels motius que l'han fet enfadar. Poc a poc, anirem incidint
en la idea que no podem aconseguir "sempre" i "ja" el que volem, cal que vagin aprenent i acceptant l'espera, així com que unes vegades es guanya i unes altres es perd. Com podem actuar davant un episodi de rebequeria?
El millor és no fer cas (sempre i quan no es lesionin ni ells ni els altres). Elogiant i prestant-li atenció quan faci coses bé, ja que d'aquesta manera pot veure que aquesta és una alternativa per captar la nostra atenció. Pensar que aquesta actitud és conseqüència de l'edat que té i que està aprenent a regular-se. No actua així per fer-nos sentir malament, tot i que en certs moments ens ho sembli. És una etapa transitòria. Evitar que el motiu de la rebequeria sigui per desentendre's de les seves responsabiltats (no voler dormir, no dutxarse, ...). Després d'aquest episodi i de les seves conseqüències, cal que l'infant faci la tasca que se li ha encomanat. En acabar, el rebrem demostrant-li que ja no estem enfadats i que l'estimem igual que abans, tot i que li podem explicar que segons quines maneres de fer no ens agraden tant com d'altres.
Com veiem, les rabietes estan molt relacionades amb el desenvolupament dels infants i amb la importància dels límits i les pautes en aquesta edat. Els infants en aquestes edats necessiten que sigui l'adult qui els vagi dient què han de fer, així com què poden fer i què no, què està permès i què no. Això els dóna un marc de seguretat per poder-se moure i actuar amb tranquilitat. Com més clar sigui aquest marc, menys intents de saltar-se'l faran, ja que no hi veuran possibles fuites. Si el marc no és sòlid, provocaran situacions per definir-ne bé els límits i contorns, per aconseguir sentir-se més segurs i no dubitatius.