LES REBEQUERIES Durant els 2-3 anys els infants fan un gran progrés en molts aspectes: adquireixen autonomia, es donota un progrés en el desenvolupament motor, van agafant consciència de sí mateixos i alhora fan un progrés en el desenvolupament de la seva personalitat destacant-se l'afirmació del "jo" personal i la crisi d'oposició. L'infant s'oposa amb el "no" buscant així la pròpia afirmació, pren consciència de la seva personalitat i la referma i ho fa oposant-se a les persones que l'envolten. És en aquest moment on apareixen les rebequeries. La tossuderia l'utilitzen per mesurar-se amb els altres i esdevé un instrument per deixar palesa la debilitat dels altres. La personalitat i el caràcter de cada infant, així com la tendència a la tossuderia en un infant pot ser deguda tant al temperament heredat com a l'educació que rep. Quantes vegades els avis exclamen al pare o la mare de la criatura: -No sé perquè et queixes, si tu eres igual! Les rabietes dels infants sempre tenen un motiu:
Potser, per casualitat ha vist que aquest comportament li dóna resultat i l'utilitza per deixar de fer allò que en aquell moment l'adult li diu però que a ell no li ve de gust fer (anar a dormir, recollir les jogines...), per cridar l'atenció, o per aconseguir una joguina,... El cansament o la sobreestimulació també poden ser un motiu.
L'infant ha d'aprendre, amb la nostra ajuda, que aquesta no és una actitud adequada, que no el porta enlloc. Els nens i les nenes poden enfadar-se i tenen dret a fer-ho!, però han de saber que el seu enuig no pot incidir en la vida familiar fins el punt que aquesta es vegi alterada. L'infant ha de ser conscient dels motius que l'han fet enfadar. Poc a poc, anirem incidint