A l’edat de 1-2 anys els conflictes comencen a tenir cabuda dins les aules: Compartir les joguines amb els companys, pegar, rapinyar, mossegar... són alguns dels més freqüents. L’ explicació a “perquè els infants mosseguen, peguen...?” és molt senzilla. Als adults quan una cosa no ens sembla bé o no ens agrada sabem adequar les nostres accions i paraules amb allò que volem transmetre a l’altre. Podem verbalitzar que “allò que estàs fent no m’agrada”, “m’has fet mal amb això”, “no vull que em prenguis això altre”... però en el cas dels infants és diferent. Ells no tenen encara al seu abast l’eina més important de la socialització dels humans, el llenguatge. Un infant de 18 mesos no sol planejar a qui ni quan farà mal a un altre. No hi sol haver una intencionalitat d’agressió. Les mossegades, les rapinyades, les enrabiades... solen ser accions i actituds que els infants adopten com una forma de relació, un instint. I és aquí on entrem els adults amb les nostres bones formes, amb el nostre model a seguir. Els infants estan aprenent a gestionar les seves emocions i a viure en societat, no podem mantenir-los aïllats els uns dels altres per evitar-ho i som els adults els que hem de tenir clars quins models de conducta volem transmetre als nostres menuts i donar exemple. A vegades són moments puntuals, altres petites temporades, en alguna ocasió s’allarga més la conducta; però hem de tenir paciència i posar-hi remei. És evident que a cap pare, mare, padrina... li agrada veure al seu menut/da amb una “ferida de guerra”, però amb aquest escrit pretenc introduir-vos més en el món dels infants i intentar, en la mida del possible, que els entengueu.
Perquè ho fan? Aquest tipus de comportaments són habituals quan els infants comencen a aprendre a gestionar el món de les emocions (per altra banda, un procés complexe). En aquestes edats la manca del llenguatge fluït dificulta l’assumpció de sentiments, per això els adults hauran de posar paraules als sentiments dels infants. -
-
-
Quan surten dents pot ser que presentin una necessitat de mossegar molt accentuada degut al mal que poden patir a les genives. Una xupa o un mossegador alleugeren aquest mal. Altres vegades, és la seva defensa davant una situació que els hi produeix frustració o inseguretat. Una conducta d’observació ens facilitarà entendre que ha passat quan encara ells no són capaços d’explicar-ho. També podem ser cridades d’atenció per provocar a l’adult o ser el centre d’atenció. Un “aturar” de les nostres tasques per compartir estones de qualitat amb els nostres menuts pot ser un bon remei, o de vegades, una simple mirada és suficient perquè ell s’adoni que encara que facis altres coses estàs pendent d’ell.