A l’edat de 1-2 anys els conflictes comencen a tenir cabuda dins les aules: Compartir les joguines amb els companys, pegar, rapinyar, mossegar... són alguns dels més freqüents. L’ explicació a “perquè els infants mosseguen, peguen...?” és molt senzilla. Als adults quan una cosa no ens sembla bé o no ens agrada sabem adequar les nostres accions i paraules amb allò que volem transmetre a l’altre. Podem verbalitzar que “allò que estàs fent no m’agrada”, “m’has fet mal amb això”, “no vull que em prenguis això altre”... però en el cas dels infants és diferent. Ells no tenen encara al seu abast l’eina més important de la socialització dels humans, el llenguatge. Un infant de 18 mesos no sol planejar a qui ni quan farà mal a un altre. No hi sol haver una intencionalitat d’agressió. Les mossegades, les rapinyades, les enrabiades... solen ser accions i actituds que els infants adopten com una forma de relació, un instint. I és aquí on entrem els adults amb les nostres bones formes, amb el nostre model a seguir. Els infants estan aprenent a gestionar les seves emocions i a viure en societat, no podem mantenir-los aïllats els uns dels altres per evitar-ho i som els adults els que hem de tenir clars quins models de conducta volem transmetre als nostres menuts i donar exemple. A vegades són moments puntuals, altres petites temporades, en alguna ocasió s’allarga més la conducta; però hem de tenir paciència i posar-hi remei. És evident que a cap pare, mare, padrina... li agrada veure al seu menut/da amb una “ferida de guerra”, però amb aquest escrit pretenc introduir-vos més en el món dels infants i intentar, en la mida del possible, que els entengueu.
Perquè ho fan? Aquest tipus de comportaments són habituals quan els infants comencen a aprendre a gestionar el món de les emocions (per altra banda, un procés complexe). En aquestes edats la manca del llenguatge fluït dificulta l’assumpció de sentiments, per això els adults hauran de posar paraules als sentiments dels infants. -
-
-
Quan surten dents pot ser que presentin una necessitat de mossegar molt accentuada degut al mal que poden patir a les genives. Una xupa o un mossegador alleugeren aquest mal. Altres vegades, és la seva defensa davant una situació que els hi produeix frustració o inseguretat. Una conducta d’observació ens facilitarà entendre que ha passat quan encara ells no són capaços d’explicar-ho. També podem ser cridades d’atenció per provocar a l’adult o ser el centre d’atenció. Un “aturar” de les nostres tasques per compartir estones de qualitat amb els nostres menuts pot ser un bon remei, o de vegades, una simple mirada és suficient perquè ell s’adoni que encara que facis altres coses estàs pendent d’ell.
Nosaltres a l’escoleta intentam veure el fons d’aquestes actituds i posar-hi remei.
Què feim a l’escoleta quan un infant agredeix? A l’escola, a casa, al parc, al mercat... podem trobar-nos amb situacions d’aquest tipus i, tot i que estiguem pendents, a vegades no arribam a temps. Ja sabeu que és qüestió de segons, però el més important és saber com actuar. Nosaltres a l’escoleta ho feim de la següent manera: En primer lloc, atendre a l’infant ferit. En segon lloc i igual d’important és atendre a l’agressor. Els infants que agredeixen necessiten més afecte que els agredits. De forma immediata li hem de fer veure que aquest comportament no es tolerable ( el to de veu, els gestos i les nostres paraules li donaran aquesta informació, encara que no ens parli ell ho entendrà). Li hem d’explicar les conseqüències de la seva acció: “Has vist? en (...) plora perquè l’has fet mal”. Sempre hem d’entendre el que ha passat i no hem d’oblidar que el modelatge en aquestes edats és fonamental: “Que volies la joguina? Demana-li tú, me la deixes (...)?” i ens hem d’alertar per tal de veure si aquell infant que mossega o pega, està mancat d’alguna cosa. Aquest avís a l’infant ha de ser immediat i sense alterar-nos, sense donar més importància del que té Si és un comportament que dificulta el joc i la convivència haurem de cercar unes estratègies que ens ajudin a fer-li entendre que aquest comportament no ens agrada: Assegut una estoneta (un “minutero” de cuina ens pot ajudar a que ell sàpiga fins quin moment ha d’estar assegut, en qualsevol cas no serà més enllà d’un parell de minuts). La separació és el que coneixem com “temps fora”, i ho usem sobretot en el casos on l’infant fa enrabiades, d’aquesta manera el traurem de l’espai on s’ha produït el conflicte, així desconnecta i se tranquil·litza; això sí mai tot sol.
Que hem d’evitar? Entenem que davant conflictes d’aquest tipus sap molt greu que sigui el nostre infant el que es porta malament, però no hem d’oblidar que mai hem de renyar o castigar als infants amb accions com les que ells fa, és a dir, ni pegar ni mossegar a l’infant perquè recordau que com a adults hem de proporcionar models de conducta alternatius, correctes i sociables. També és molt comú recriminar l’infant el seu comportament, fins i tot, moltes hores després que hagi passat. Recordau que els infants han de ser recompensats i castigats de forma quasi immediata, ja que encara no tenen assolida la noció del temps.
Perquè no diem els noms dels que ho fan? Consideram que no és necessari saber qui ha provocat la situació per evitar etiquetes. Un temporada dolenta, un canvi a casa, un nou company a l’aula poden provocar aquest tipus de conflictes i un etiquetatge pot durar tot el temps que estigui l’infant al centre. I sovint els infants mossegadors es transformen en infants mossegats i a l’enrevés. Els adults també influenciem molt als petits, amb els comentaris i suposicions, fent-los molt present l’etiqueta d’aquell infant. Ens hem trobat vegades infants que han culpat a un company, que ni tan sols havia vengut aquell dia. A més, com ja hem dit són actituds que amb el temps minven gràcies, en part, a l’adquisició del llenguatge i l’ús d’estratègies que modelen els comportaments. Però mentres el llenguatge no és present és molt important posar paraules a allò que els hi està passant en aquell moment:
“Què vols aquesta joguina, doncs demana-li. Me la deixes, per favor?” ”Estàs enfadat perquè t’ha pres la joguina, a que si?” “Ja sé que te fa mal la boca, vols la xupa?”
Vos adjuntem un document, facilitat per l’equip d’atenció primerenca sobre el tema de les mossegades, per completar-ho.
Data de publicació: 17/07/2012 Que un nen mossegui un altre suposa una forma d’agressió, tot i que sovint es tracta d’un fet ocasional i no suposa cap problema greu. És freqüent que alguns nens que encara no han desenvolupat un llenguatge ric usin el cos com a forma d’expressió, utilitzant les mossegades per manifestar-se. Els nens solen mossegar quan estan sota la vigilància d’una persona desconeguda, en grup o en escoles bressol, i no quan estan amb els pares. Sempre persegueixen les seves necessitats de forma incoherent, i de vegades, el fet de mossegar altres nens es deu a una raó vàlida o a un propòsit específic en les seves ments. Pot ser que tinguin gana, que estiguin descobrint la llei de causa i efecte, que els estiguin sortint les dents, que estiguin imitant a un altre nen, que se sentin frustrats, etc. Si el teu fill mossega amb freqüència o mostra un comportament agressiu, pot ser degut a una al·lèrgia alimentària, com alguna reacció al gluten, als lactis, a la soja, al sucre, als additius alimentaris, o a altres al·lèrgens. Comprova si el teu fill pateix algun tipus d’al·lèrgia. És molt important que els pares no es centrin només en el fet de mossegar, sinó que esbrinin les causes subjacents per les quals el nen sent la necessitat de mossegar. És possible que es degui a un sentiment de frustració, de soledat, de gelosia, d’impotència, o a una necessitat d’afecte o autonomia. Si aquests motius s’atenen correctament, la necessitat de mossegar desapareixerà. Cridar, amenaçar o castigar al nen no ajudarà, ja que es tracta de reaccions que no van dirigides a la causa real del problema, i al contrari, poden provocar que el nen mossegui encara més. Cal tenir present que els nens actuen segons el que veuen i perceben en el seu entorn més proper, i el fet que alguns adults tolerin actituds violentes i agressives davant dels més petits, facilita que també ells adoptin aquesta classe de comportaments.
Es
poden
prevenir
les
mossegades?
Quan un nen se sent estimat, en pau i connectat amb el seu entorn, és poc probable que mossegui altres companys. Per tant, el primer pas per evitar les possibles mossegades del nostre fill és crear un ambient que afavoreixi el desenvolupament d’aquests sentiments. També és important no dipositar expectatives inadequades sobre ell. Així mateix, hem d’observar atentament el seu comportament. Per exemple, si el nen mossega per cridar l’atenció és perquè necessita més atenció de la que se li està donant, i si se sent frustrat, l’ideal és intentar reduir la quantitat d’estímuls que rep i oferir-li jocs i interaccions adequats per les seves capacitats. Una altra forma de prevenir les mossegades és reduir l’estrès i portar un estil de vida més tranquil, per així, dedicar més temps als petits. Com
actuar
davant
d’un
nen
que
Si observes que un nen intenta mossegar un altre, segueix aquests consells:
mossega?
• Immediatament digues-li «NO», amb un to calmat però ferm i mostrant desaprovació. No cal cridar, humiliar ni insultar. • Si es tracta d’un nen petit (entre 1 i 2 anys), aparta’l de la resta de nens. Així notarà que la seva actitud no t’agrada i que ha fet alguna cosa malament. • A un nen de 2 o 3 anys digues-li: «Mossegar pot fer molt mal a les persones». • En cap cas mosseguis el nen per mostrar-li com se sent un quan el mosseguen. Això només provocarà que també ell adopti un comportament agressiu. • Si el nen persisteix i segueix mossegant els altres nens, no l’agafis en braços ni juguis amb ell durant una estona. Així l’ensenyaràs que el fet de mossegar no serveix per captar la teva atenció. Si tot això no funciona i el nen segueix mossegant els companys, els pares hauran de consultar un psicòleg.
Font: http://www.crianzanatural.com/art/art153.html