Programació d'aula de nadons

PROGRAMACIÓ GENERAL D’AULA

ESCOLETA MUNICIPAL SES CASES NOVES

Pàgina1. Programació general nadons

NADONS

1. OBJECTIUS GENERALS  Adaptació dels infants al centre, als adults i als altres infants.  Iniciar-se en l’adquisició d’autonomia, de forma progressiva.  Descobrir, explorar i gaudir, de forma global i progressiva, les possibilitats d’acció del seu cos.  Desenvolupar les seves capacitats afectives, i actuar cada cop amb més seguretat i confiança en sí mateixos.  Establir relacions positives amb els altres, adquirint així, de forma progressiva, pautes de convivència i de relació social.  Desenvolupar les habilitats comunicatives, amb diferents formes d’expressió.  Tenir una actitud de curiositat, observació i exploració envers l’entorn natural i social, adaptada a la seva edat.  Iniciar-se en l’adquisició d’hàbits d’higiene corporal i alimentaris.  Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement i construcció de les emocions mitjançant el joc i el moviment.

Àrea de Coneixement de si mateix i autonomia personal  Conèixer i identificar el seu propi cos i les seves parts.  Identificar i respondre quan diuen el seu nom.  Identificar gradualment les pròpies característiques, possibilitats i limitacions..  Adquirir progressivament seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals d’afecte dins la vida de grup.  Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians.  Ajustar els ritmes individuals a les rutines de la vida quotidiana i del grup.  Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionats amb el benestar, la seguretat, la higiene i l’alimentació. Àrea de Coneixement de l’entorn  Observar i explorar activament estímuls sensorials i del propi entorn.  Observar i explorar les propietats sensorials dels objectes a través

Pàgina2. Programació general nadons

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

d’experimentació i la manipulació.  Conèixer diferents grups socials pròxims a la seva experiència.  Conèixer alguns elements de l’entorn sociocultural. Àrea de Llenguatges, comunicació i representació  Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió.  Expressar emocions, necessitats, sentiments, etc. mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges.  Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes, materials i instruments.  Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació amb els altres.  Comprendre les intencions i els missatges.

3. CONTINGUTS GENERALS Àrea de Coneixement de si mateix i autonomia personal

1. El cos i la pròpia imatge: El cos humà.

Les emocions.

Exploració dels canvis físics i noves habilitats.

Manifestació i regulació progressiva dels sentiments i les emocions.

Coneixement de les possibilitats perceptives i motrius del propi cos.

Coneixement de diferents parts del seu cos.

Actitud positiva davant les manifestacions d’afecte dels adults i de forma progressiva dels altres infants.  Utilització dels sentits per l’exploració de l’entorn i dels objectes, i en la vida quotidiana.

2. Joc i moviment:  Interès i gaudi per l’exploració motriu.  Gust pel joc i per l’activitat sensoriomotriu.  Estima i satisfacció pel repòs en contrast amb l’activitat motriu dinàmica.  Participació positiva en les experiències sensoriomotrius.  Gaudi amb els jocs de descoberta i experimentació.  Satisfacció pel progressiu domini corporal, per l’adquisició

Pàgina3. Programació general nadons

      

d’habilitats manipulatives i per les pròpies descobertes i conquestes.  Exploració i consciència progressiva de les possibilitats i limitacions.  Orientació en l’espai i coordinació de moviments.

3. L’activitat i vida quotidiana:     

Acceptació de diferents condicionants temporals: les rutines.

Adquisició hàbits d’organització, d’atenció i d’iniciativa.

Regulació del propi comportament.

Actitud positiva per establir relacions d’afecte i d’ajuda.

Iniciació i pràctica d’hàbits saludables d’higiene corporal, alimentació i descans.

Àrea de Coneixement de l’entorn

1. Medi físic: elements, relacions i mesura: -Exploració i manipulació d’objectes i del medi proper.

2. Aproximació a la natura: -Curiositat i respecte i cura dels elements del medi natural.

-Plaer per la realització d’activitats en contacte amb objectes de la natura.

3. Cultura i vida en societat: -Gust per la participació en les activitats socials i en les manifestacions culturals i tradicionals.

Àrea de Llenguatges, comunicació i representació Escoltar, parlar i conversar: -Utilització progressiva de la llengua oral per relacionar-se, expressar-se i comunicar-se en la vida quotidiana i en situacions de comunicació.

-Comprensió de la comunicació dels adults i de altres infants.

-Exploració de les possibilitats sonores de la veu, del propi cos, d’objecte quotidians i d’objectes musicals.

Aproximació a la llengua escrita: - Interès i atenció en escoltar textos llegits per altres.

2. Llenguatge audiovisual: -Aproximació i interès per la interpretació de relats oral produïts per

Pàgina4. Programació general nadons

1. Llenguatge verbal:

mitjans audiovisuals.

3. Llenguatge artístic: -Gust per la participació en cançons, danses i jocs musicals.

-Iniciació en l’audició activa de cançons i obres musicals senzilles.

4. Llenguatge corporal: -Descobriment i exploració de gestos i moviments com a recursos corporals per a l’expressió i comunicació.

-Gust i interès per la participació en activitats comunicatives i mitjançant el llenguatge corporal amb danses i altres jocs d’expressió corporal.

4. METODOLOGIA EMPRADA La metodologia emprada, està centrada en el descobriment.

L’experimentació i en la construcció d‘un aprenentatge significatiu; per tant, totes les activitats tindran un sentit lúdic i de significació pels infants.

La perspectiva globalitzadora, serà la més adequada per dissenyar activitats que respectin la diversitat i que integrin totes les àrees curriculars.

El temps: La divisió del temps, es farà en relació a les necessitats d’activitat i descans dels infants i treballarem l’adaptació emocional i física dels nadons per arribar a uniformar horaris i rutines.

Dissenyar uns horaris, prou flexibles, implica facilitar als infants unes seqüències rutinàries que els hi proporcionarà seguretat.

Aquest horari, també ens donarà un marc de referència per la nostra feina i ajudarà a les famílies a col·laborar més estretament amb nosaltres.

Pàgina5. Programació general nadons

L’espai: La distribució de l’espai a la classe, es farà en relació a les necessitats dels nadons i pensant tant en la seva seguretat física com la psicològica. De forma general, dissenyarem l’espai amb una zona tranquil·la i tova, que s’utilitzarà per començar a realitzar les petites trobades diàries, un espai per les tasques d’alimentació i la resta de l’espai, l’utilitzarem pels jocs motrius i la resta de propostes.

H O R A R I NADONS

Hores Dilluns

Dimarts

Dimecres

De 9:00

Dijous

Divendres

ENTRADA

a 9:20

RITUAL D'ENTRADA (Benvinguda, cançons, estimulació lingüística) I BERENAR

a 10:00 De 10:00 a 11:30 De 11:30

DESCANS I JOC DE LA DESCOBERTA (PANERA DELS TRESORS) /EXPERIMENTACIÓ

DESCANS I JOC AMB PANERES SENSORIALS RUTINES D'HIGIENE, Estimulació lingüística (contes i/o cançons)

DESCANS I JOCS DE FALDA/Educació musical

DESCANS I Experimentació sensorial (MASSATGE)

a 11:55 De 12:05

DINAR I RUTINES D'HIGIENE

a 12:55 De 13:05 a 15:00 De 15:00 a 16:00 De 16:00 a 17:00

DESCANS RECOLLIDA I JOC LLIURE RUTINES D’HIGIENE, BERENAR I RECOLLIDA

DESCANS I JOCS MOTRIUS (PSICOMOTRICITAT)

Pàgina6. Programació general nadons

De 9:20

4. AVALUACIÓ GENERAL DE L’AULA A començament de curs, abans de que els infants comencin les classes, es realitza una entrevista personal amb les famílies, la finalitat d’aquestes entrevistes és conèixer els costums, necessitats i hàbits que tenen els infants a casa i així cercar les estratègies per ajudar-los en el procés d’adaptació i també per fer quan avaluació inicial dels infants per poder dissenyar un mapa cognitiu de l’aula.

La forma d’avaluació que se realitzarà en aquesta aula d’un any serà totalment continuada, a partir de l’avaluació inicial realitzada a principi o a través de l’observació dels fets dels infants en el seu medi natural.

Com cada infant té el seu desenvolupament propi, l’avaluació ha de ser totalment individualitzada, l’educador ha d’observar les particularitats de cada infant am la finalitat d’individualitzar-ne els seus aprenentatges. Les particularitats psicològiques individuals seran el punt de partida per dur a terme el procés d’adaptació dels infants, Per a l’observació i posterior avaluació , es faran servir els diferents ítems que contemplen els models d’informes.

En el cas dels nadons es va elaborant un dossier que es va completant al llarg del curs i s’entrega a les famílies a cada trimestre, al final de curs s’entrega complet.

Pàgina7. Programació general nadons

Al primer trimestre, i en començar un infants nou, s’avaluaran una sèrie d’ítems que, malgrat no es posin al dossier sí es tindran en compte a l’hora de formular les següents avaluacions i l’organització del dossier.





COM HA ANAT L’ADAPTACIÓ?

ADAPTACIÓ A L’ESPAI: Expressa la necessitat de tenir un espai propi on es troba segur? Li afecta els canvis d’espai? Com ho manifesta? A quin espai es troba més segur o més còmode?

ADAPTACIÓ AL GRUP I LES MEVES RELACIONS: Com expressa el seu sentit anímic o si fa demandes d’afecte, rebutja l’atenció i/o el contacte amb l’educadora, els companys, els pares..., quan i com ho expressa?, Com es comunica amb la resta de grup?

ADAPTACIÓ ALS ADULTS: Fa demandes d’afecte a l’adult, rebutja la seva atenció o el seu contacte, com es comunica amb l’adult? Comprèn les indicacions de l’adult? Quina relació manté amb l’adult?

2. ELS HÀBITS:  QUE FAN REFERÈNCIA A LA NETEJA: En el canvi de bolquer hi participa?, quina actitud té durant el canvi de bolquer?, es renta les mans amb ajuda o sense?, manifesta quan té pipí o caca?, controla els esfínters?  QUE FAN REFERÈNCIA AL DESCANS: Té una actitud tranquil·la o agitada?, Necessita dormir una estona a mig matí (xupa, dudú...)?, descansa durant una bona estona?, Necessita dormir una estona a mig matí?  QUE FAN REFERÈNCIA AL MENJAR: manifesta quan té gana?, I set?, beu tot sol, amb ajuda, amb biberó? o BERENAR: Menja o rebutja el berenar? Romàn assegut/da? Quina fruita li agrada més?, quina fruita no vol provar?, menja galetes?, participa de la rutina del berenar? o DINAR: Dina o rebutja el dinar?, usa cada vegada millor els estris de menjar?, seu be?,quin menjar li agrada més o quina no li agrada gens?, participa de la rutina del dinar?

3. LA MEVA RESPOSTA A LES PROPOSTES…  PSICOMOTRICITAT: Explora l’espai?, Es troba segur a la sala de psico?, reconeix les parts del seu cos?, se sol desplaçar...? el seu to corporal és...? té seguretat en els moviments?  EXPERIMENTACIÓ: manipula nous elements?, ensuma elements nous?, té curiositat?, quin material no li ha agradat gens?  JOC LLIURE: quin tipus de joc sol fer? Juga en grup, en parella, petit grup o en solitari?, accepta les normes del joc?  PANERA: Explora els objectes amb els diferents sentits?, es mostra actiu?, hi ha objectes que li agraden més?, quines accions fan amb els objectes?  MASSATGE: Gaudeix o no del massatge? Com li comunica el gaudi a l’adult?,a quina part del cos lo agrada més rebre el massatge?  JOCS DE FALDA I MÚSICA: Li agrada escoltar música? Li agrada cantar? Balla? Gaudeix del joc de falda? Reconeix les melodies?

4. QUINES COSES CONVÉ TREBALLAR A CASA VOSTRA… Assistència, puntualitat, hàbits de neteja, hàbits relacionats amb el menjar, activitats o jocs que li poden ajudar, etc.

Pàgina8. Programació general nadons

1. 

Al segon trimestre, el dossier s’anirà completant i es valoraran els següents ítems: ÀREA 1. IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL  

  

GENERALMENT, DINS L’AULA ESTIC ... Dependència adult/autonomia; Nivell d’atenció; Content/trist/indiferent; Tranquil/inquiet.

LES MEVES RELACIONS ES CARACTERITZEN PER... o Amb els meus companys: Tot sol, mostra resposta a les demandes dels companys/indiferència, contacte físic. o Amb els adults/educadora i auxiliars.

LES ESTONES DE JOC M’HAN PROPORCIONAT LA POSSIBILITAT DE…Relació amb els demés (adults i petits); Exploració de materials.

EL QUE M’AGRADA DE L’ESTONA DEL MASSATGE...Gaudeix/no; Es relaxa/no; Es deixa fer/no; Manté el contacte ocular; Hi ha interacció amb l’adult DE LES RUTINES DE L’AULA... o Bon dia: Riu, fa mamballetes, escolta, no li interessa o GENERALMENT, AL CANVI DE BOLQUERS...Li agrada el moment/ li molesta; Ve tot sol/ l’hem d’anar a cercar; Manté el contacte visual (interactúa) o A L’HORA DEL BERENAR/DINAR...* només posar-ho als que ho fan: *Se seu tot sol; Que sol berenar? Fruita, galetes, ambdós; Beu aigua? ; *Que sol dinar? Triturat o trossets?; *Utilitza els estris de menjar; *Menja tot sol/necessita ajuda de cada vegada manco/ demana ajuda; Predisposició davant dels aliments. o LA MEVA ESTONA DE DORMIR ÉS...Li costa dormir tot sol/dorm tot sol; Es desperta amb facilitat/ content/cansat; Té un descans tranquil/agitat; Dorm amb qualque objecte (xupa, osset, drap)

       

LA MEVA ADAPTACIÓ… (incorporació tardana) Encara està en adaptació…

M’AGRADA JUGAR DINS L’AULA AMB…Paneres sensorials: quines?, Pilotes, globus; Botelles sensorials; Construccions; Teles.

DEL JOC AMB PANERES…M’agrada una més que l’altra, quina?; Agafa sempre els mateixos objectes.

A LES SESSIONS D’EXPERIMENTACIÓ…Experimenta o no (participació); Rebuig o gaudi; Agrada embrutar-se o no; Si empra molts sentits (tasta, escolta, mira, toca) EL QUE M’AGRADA DE L’ESTONA DEL PATI ÉS…Explora l’espai; Juga amb els jocs de pati.

Relació amb els demés i els adults.

DEL CENTRE CONEC…Aula de psico, aula nadons i altres aules, pati; Adults que coneix.

QUAN CELEBRAM ANIVERSARIS: Gaudeix: s’ assusta, bufa, fa mamballetes quan cantam...

LES FESTES POPULARS: Gaudeix de reunir-se amb altres grups; No li agrada reunir-se amb els altres grups, s’ assusta, vol estar amb l’adult…

Pàgina9. Programació general nadons

ÀREA 2: MEDI FÍSIC I SOCIAL

ÀREA 3: LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ 3.1. Llenguatge i comprensió oral 

LA MEVA MANERA D’EXPRESSAR-ME ÉS MITJANÇANT…Graella Atenció primerenca

3.2. Llenguatge musical   

HEM ESCOLTAT... les següents audicions...

M’AGRADEN LES CANÇONS…Cançons que li agraden…; Acompanya amb gestos…; Balla L’ESTONA DELS JOCS DE FALDA...Interactúa amb l’adult, riu, plora, manté el contacte ocular, li agrada...

3.3. Llenguatge corporal 

VAIG ADQUIRINT CONTROL DEL MEU COS I PUC…Graella Atenció primerenca



A LA SALA DE PSICO…Es mira al mirall; Juga amb les pilotes, amb elements ; Es mostra insegur/segur; S’enfila;

3.4. Llenguatge plàstic



   

EL NOSTRE PROJECTE D’ART M’HA POSSIBILITAT…Gaudir amb…* Amb quina proposta ha passat gust.

HEM TREBALLAT LA CREATIVITAT AMB… Hem treballat textures, colors…; Manipulació.

Al tercer trimestre es tindran en compte el ítems següents a l’hora d’organitzar el dossier: Evolució en les relacions personals, tan amb adults com infants.

Evolució en l’adquisició de l’autonomia i dels hàbits.

Evolució en l’adquisició dels diferents llenguatges.

Valoració d’aspectes rellevants i propostes per a treballar a casa i acomiadament.

És important la tasca avaluadora sobre tot per detectar qualque dificultat, amb la finalitat de donar als infants els suports i les ajudes adients, Per avaluar el funcionament de l’aula, ens basarem en l’observació continuada de totes les activitats i amb la reflexió diària ens podrem donar compte si la seva finalitat, el temps en què es realitza, el lloc, el paper de la mestra, l’actitud dels infants, etc,és el previst i modificar aquells aspectes que no permeten que l’activitat segueixi endavant.

Pàgina10. Programació general nadons



Pàgina11. Programació general nadons

Unitats de programació específiques per als nadons

U.D.Educació musical: JOCS DE FALDA, MOIXAINES I CANÇONS INFANTILS. 1. Justificació L’objectiu principal de l’educació musical a les edats més primerenques és la descoberta del so, és a dir, anar despertant l’oïda de l’infant i anar desenvolupant la capacitat de memòria i d’identificació auditiva La música és un dels ingredients essencials de la vida de les persones de totes les edats i les cultures, que ens acompanya durant tota la nostra vida, fins i tot, abans de néixer.

El procés que s’ha de seguir per a assimilar les diferents qualitats dels sons, d’acord amb el nivell maduratiu de l’infant és: Escoltar activament --- Imitar --- Reconèixer --- Reproduir --- Crear

D’aquí la importància de la tradició oral, que sempre ha estat una gran font informació per el coneixement de la historia i les costums. Així com per transmetre des de temps anteriors la cultura, la experiència i les tradicions d’una societat a través de relats, cançons, llegendes, faules, mites o contes.

Es transmet de pares a fills, de generació a generació, arribant als nostres dies, i té com a funció principal la de conservar els coneixements i el folklore popular a través de temps.

Malauradament, avui són moltes les persones que ja no els coneixen i no poden fer-los servir quan estan amb els petits. Si algun dia es perdessin definitivament, no només hauríem oblidat una part molt important de la

Pàgina12. Programació general nadons

Des de sempre, les persones que han tingut cura dels nadons han jugat amb ells per entretenir-los. El pas del temps ha fet que alguns dels jocs de falda passin de generació en generació i que d’altres vegades, s’hagin perdut.

Malgrat la seva aparent simplicitat, els jocs de falda són petites obres d'art que no només entretenen sinó que faciliten el desenvolupament dels infants, els ajuden a adquirir els primers coneixements, estimulen els seus sentits i enforteixen la relació amb els adults.

nostra cultura tradicional, sinó que hauríem deixat de fer servir una eina excel·lent de relació amb el més menuts.

2. Objectius  Iniciar la interacció comunicativa.  Potenciar la relació infant/adult.  Connectar amb les seves vivències emocionals: angoixes, pors, etc.  Facilitar el reconeixement de les diferents parts del cos.  Ajudar al nadó en el procés de diferenciació entre ell i l’adult.  Iniciar el descobriment del ritme, la dansa, el moviment i la música.  Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius.  Conèixer cançons tradicionals i de folklore del seu entorn.

3. Continguts

Àrea     

de Coneixement de l’entorn Coneixement del medi que enrevolta l’infant.

Coneixement dels jocs infantils de la cultura tradicional.

Observació dels elements humans que interaccionen amb l’infant.

Reconeixement i valoració de la cultura popular de la nostra terra.

Gaudir dels jocs de falda.

Pàgina13. Programació general nadons

Àrea de Coneixement de si mateix i autonomia personal  El propi cos: segments i elements; característiques diferencials; imatge global del cos.  Utilització dels sentits en l’exploració del cos i de la realitat exterior i percepcions que s’hi obtenen.  Utilització de les possibilitats expressives del propi cos en situacions diferents.  Manifestació i regulació progressiva dels sentiments, les emocions, les vivències, les preferències, els interessos, etc.

Àrea            

de Llenguatges, comunicació i representació Textos orals de tradició cultural.

Cançons de folklore.

Comprensió de les intencions comunicatives dels adults i d’altres infants en situacions quotidianes.

Reconeixement i interpretació d’un repertori de cançons tradicionals.

Reconeixement de cantarelles i cançons.

Reproducció de cançons i cantarelles mitjançant la veu, el cos i el moviment, ja sigui amb desplaçaments o sense.

Memorització de cançons populars.

Reconeixement i valoració del llenguatge oral com a instrument.

Iniciativa i interès a participar en situacions de comunicació oral de tipus diferent.

Interès i esforç a millorar i enriquir les produccions lingüístiques pròpies.

Atenció i interès envers els textos de tradició popular.

Gaudi amb el cant, el ball, la dansa i la interpretació musical.

4. Metodologia 4.1. Temporalització: Aquesta proposta es durà a terme durant tot el curs escolar i durant el primer trimestre es realitzarà una sessió setmanal de jocs de falda. La durada dels jocs de falda dependrà de l’interès dels infants i de la seva edat.

Aquests jocs i cançonetes els anirem aprenent durant tot el curs escolar, tant pels infants més petitons com pels infants més grans.

Són activitats ideals per a realitzar quan els infants tenen satisfetes les seves necessitats bàsiques però també se solen emprar en diferents moments del dia, quan els infants fan demandes de proximitat de l’adult, quan necessiten consol, o quan volen descansar.

Pàgina14. Programació general nadons

La proposta dels jocs de falda es farà dins l’aula, perquè pels infants l’aula representa un lloc segur. Encara que, més endavant, es podrà realitzar en qualsevol lloc i moment.

Com ja s’ha esmentat abans, durant tot el primer trimestre hi haurà una sessió setmanal de música i jocs de falda. Una vegada iniciat el segon trimestre, els jocs de falda es realitzaran en moments puntuals com en el canvi de bolquers, per calmar a l’infant o en moments en que ell mateix ho demani.

 Recursos materials: o Lloc silenciós on “escoltar be” sigui una possibilitat. L’espai físic, ha d’estar situat on l’infant pugui identificar-ho, per això és farà servir el racó de l’estora i el coixins. D’aquesta manera, tant l’educadora com els infants, estan envoltats d’un ambient càlid i recollit. Els coixins del racó serviran per acomodar els infants, tant en els jocs de falda com per cantar cançons. o Equip de so en bon estat. L’equip de música per a determinats moments i determinades audicions. o Discoteca! Conformada per música infantil i per música vocal i instrumental de diferents estils i èpoques. o Instruments (de percussió de diferent origen –escolar, folklòrics, confecció industrial, reciclats, artesanals- joguines sonores, materials i objectes que fan renou)  Recursos humans: Bàsicament, per als jocs de falda es recomana sempre la veu humana, sigui com sigui sempre s’ha de cantar als infants. Encara que en determinades ocasions es poden emprar audicions gravades i reproduïdes. Aquestes audicions han de ser molt variades, així l’oïda dels infants es va acostumant a diferents sons, tonalitats i registres. Des de música clàssica (Vivaldi, Mozart, Bach, Beethoven), músiques d’altres cultures i països (africana, polonesa, vals, índia), músiques de ritmes ràpids i lents, músiques de diferents estils (pop, jazz, soul, blues, etc).

Pàgina15. Programació general nadons

4.2. Recursos materials i personals

5. Paper de l’educadora L’educadora ha de ser la gran impulsora del joc, estimulant als infants a realitzar l’activitat fins que la coneixi, i ha de demostrar a l’infant que vol jugar amb ell i fer-lo sentir bé.

Una de les funcions de la educadora és la de triar l’espai adequat per dur a terme la proposta. Aquest espai haurà de ser un lloc tranquil i sense interferències. Això permetrà, tant a l‘infant com a l’educadora mateixa, gaudir de l’activitat i poder interactuar l’un amb l’altre sense interrupcions.

6. Propostes de joc 6.1. Moixaines: Aquesta proposta ajuda a crear llaços afectius, fomenta la seguretat, centra l’atenció, estimula la parla, provoca aprenentatges, exercita la curiositat i inicia la memòria. En la moixaina, l’infant acostuma a mostrar-se passiu, mentre rep els estímuls sorgits de la musicalitat dels recitats i les sensacions tàctils de les carícies. Amb aquest joc ens comunicam amb la mirada, el gest, la intenció, el to de veu...quan acaronem treballam la sensibilitat i la descoberta del cos.

MOIXAINES PER ACARICIAR, TOCAR O PICAR DIFERENTS PARTS DEL COS PART DEL COS QUE ES TREBALLA TÍTOL MOIXAINA Extremitat  Peu  Peu polido inferior Extremitats  Dits  Aquest és el pare superiors  Mà  Galaneta mà Ralet, ralet Pon pon titeta  Braç  Quan vagis a la carnisseria Tronc  Esquena  Escarabat bum, bum Propostes Peu polido...: L’acaricia l’adult; s’acaricia ell mateix; els seus companys l’acaricien; ell acaricia l’adult i tria les parts del cos que vol anomenar.

Propostes per Aquest és el pare...: Es poden pintar a cada dit un personatge.

Pàgina16. Programació general nadons

Necessàries són les inflexions, les modulacions de veu, les rimes i les cantarelles. Com més rica de matisos i colors sigui la nostra veu més intensa i plena serà la comunicació. La repetició és imprescindible.

Propostes per Galaneta Mà...: Relacionar diferents parts del cos amb la funció que pertoca. Es pot treballar molt vocabulari ( pa, vi, aigüeta, arròs, etc).

MOIXAINES PER FER BELLUGAR, PICAR, TOCAR O ACARICIAR A L’INFANT UNA PART CONCRETA DEL SEU COS PART DEL COS QUE ES TREBALLA TÍTOL MOIXAINA Extremitats  Peu  Peu mort inferiors Extremitats  Dits  Els putxinel·lis superiors  Mà  Els putxinel·lis Ballmanetes Mà morta  Braç  Cançó de passar farina Cap  Galtes  Ballmanetes Propostes per Els putxinel·lis: Pujar i baixar els braços. Primer amb un braç, fer anar tots dos braços en la mateixa direcció; convertir l’infant en un titella.

6.2. Jocs de falda: Està considerat com un joc, en un principi iniciat per l’adult i que de vegades pot sorgir espontàniament per part dels infants. És un joc expressat en forma de cançoneta rítmica (tant per la cantarella com per als moviments associats a les diferents seqüenciacions temporals). És un joc on l’infant participa de forma activa ja s’estableixen torns, permet l’anticipació de moviments i el requeriment ‘aquests i que, per tant, permet una relació infant/adult aconseguint que hi hagi una relació i una transmissió d’afecte i de gaudi, una atenció compartida i fent que sorgeixi la comunicació, tot mitjançant de les moixaines, els balancejos, la cantarella, etc. En definitiva, tot el que és tan important en les primeres edats dels infants, la relació infant/adult. Malgrat la seva aparent simplicitat, els jocs de falda són petites obres d’art que no només entretenen sinó que faciliten el desenvolupament dels infants, els ajuden a adquirir els primers coneixements, estimulen els seus sentits i enforteixen la relació amb els

Pàgina17. Programació general nadons

Propostes per Ma morta: El to de veu en aquesta cançó és primordial. Es pot posar veu de bruixa vella, exagerant molt cada paraula per exemple. Així ens podem inventar una història misteriosa.

adults. Malauradament, avui en dia són moltes les persones que ja no coneixen aquests jocs de falda i no poden fer-los servir quan estan amb els petons. Si algun dia es perdessin definitivament no només hauríem oblidat una part molt important de la nostra cultura tradicional, sinó que hauríem deixat servir una eina excel·lent de relació amb el més menuts.

Tots els infants haurien de poder experimentar el vertigen de la caiguda entre les cames d’un adult que el fa jugar a cavalcar. Tots els infants necessiten d¡un adult que els ensenyi i els faci jugar.

Aquests jocs inclouran: JOCS DE FALDA PER FER PASSES PART DEL COS QUE TREBALLA  Extremitats Inferiors JOCS DE FALDA PER FER CAVALCAR PART DEL COS QUE TREBALLA  Tot el cos

TÍTOL DEL JOC DE FALDA  Moros vénen  Jo en tinc un tamboret TÍTOL DEL JOC DE FALDA  Arri Arri tatanet  Serra, serrador  Quan el pare no té pa

Propostes per Moros venen: Caminar descalços per diferents espais i

JOCS DE FALDA PER BALANCEJAR ( a partir dels 2 anys es poden fer en parella) MOVIMENT PART DEL COS TÍTOL DEL JOC DE FALDA QUE TREBALLA  Endavant Tronc  Bim bom/ ning nong endarrera  El bon pa  Nyigo, nyigo, nyigo  Pim, pam, repicam JOCS DE FALDA PER BOTAR PART DEL COS QUE TREBALLA  Extremitats inferiors

TÍTOL DEL JOC DE FALDA  Salta miralta  Una pometa en tics a l’hort

Pàgina18. Programació general nadons

terres; caminar per damunt dels peus dels adults; treballar la caiguda. Com és la caiguda? Brusca, suau, lenta, ràpida? Imitar aquestes imatges; vestir-se de moros per carnestoltes.

Els jocs de falda per botar exerciten el sacseig i la coordinació de cames: posar-se dret, aguantar l’equilibri, iniciar el salt...

Hi ha molts de tipus de jocs. Els jocs per amagar són bons per a treballar la permanència dels objectes (propietat física desconeguda pels petits): sorpresa, aparició i desaparició de les coses, esperar, endevinar...és un exercici per centrar l’atenció i provoca el tempteig i les ganes d’encertar.

Els jocs de mans treballen la coordinació i l’ordre, Són jocs col·lectius que demanen actitud socialitzadora i un respecte a la presència i actuació de l’altre. Esperar torn.

Els jocs per picar a l’esquena ens ajuden a tenir confiança, sensibilitzen l’esquena prenent consciència d¡aquesta part i afavorint la imatge global.

Els jocs dansats treballen el moviment del cos sencer, l’infant és totalment actiu. Els jocs dansats s’han de fer sense música enregistrada ja que l’edat dels infants no permet seguir una pulsació estable mentre juguen.

Els Jocs de falda a l’adaptació. En el moment de l’adaptació són molt importants els jocs de falda, ja que és la presa de contacte entre l’infant i la educadora.

Jocs de falda pel canvi de bolquers. En aquest moment de rutina es fan servir per estimular a l’infant. I pels infants que són passius, enfront aquesta rutina, els ajuda per estimular-los.

6.3. Cançons: Cantar és a l’hora de fer música com parlar a l’hora de fer llengua. La veu és l’instrument del nostre cos. L’infant abans de parlar emet sons imitant modulacions dels grans.

Si canta l’infant pot experimentar sensacions úniques, podrà fer música i comunicar-se amb els demés més enllà de les paraules.

Per aprendre a cantar cal un estímul, un reforç exterior. La manera d’aprendre cançons és per repetició i imitació.

Pàgina19. Programació general nadons

Jocs de falda per tot el curs. Crea una relació afectiva amb l’infant, i també serveix per crear una atenció individualitzada amb l’infant. És pot dur a terme mentre s’espera als pares, mentre altres dormen, o simplement mentre altres juguen per l’aula.

Per treballar les cançons ho farem de diferents maneres segons l’edat dels infants. A l’aula dels nadons farem servir el cançoner o les capsetes de música, al llarg de tot el curs, durant l’estona del bon dia i abans de partir cap a casa.

Propostes de joc:  Cançoner d’aula: Es treballen les festes i les estacions de l’any. És un recurs que després se duen els infants a casa amb el recull de feines trimestrals. Es presenta el primer dia que es canta, ells poden pintar per decorar la cançó i a partir d’aquest moment s’incorpora al cançoner del bon dia o durant el període d’any que correspon.  Bon dia: En aquest recull, sempre hi ha una cançó que és fixa, ja sigui que faci relació a la temàtica de l’aula o a la benvinguda.

Cada aula tindrà el recurs que consideri més adient per a dur a terme aquesta proposta de cançons: cançoner, capses de cançons, daus, imatges.. i es durà a terme sempre durant el ritual del bon dia, a l’ inici de la jornada.

6.4. Audicions: És l’activitat musical que es basa en l’escolta. Percebre i sentir les emocions i sensacions que ens comunica la música com a llenguatge universal i que l’infant trobi i experimenti sensacions diverses a partir de models auditius diferents.

Escoltant música aconseguim actitud específica i individual d’atenció que facilita l’activitat intel·lectual interior i profunda, Percep, de forma intuïtiva, el missatge que transmet la interpretació musical. S’inicia en el reconeixement d’estructures senzilles, en la distinció de la veu i dels instruments, comprèn els diferents estats emocional. Pot ésser una activitat compartida.

S’ha de potenciar sempre l’escolta de música en viu, en directe, i fer-los escoltar música que ens agradi.

Pàgina20. Programació general nadons

Escoltar vol dir centrar tota l’atenció en els estímuls que ens arriben a a través de l’oïda i analitzar-los per poder-los comprendre.

Les estones d’audició necessiten d’un ambient especial, una màgia que es tradueix en una actitud oberta i encuriosida on aprendre i gaudir són les dues cares d’una mateixa moneda. Cercar rel contacte visual i repetitiu.

Repetint ens assegurem de la memorització però també estam afirmant el seu coneixement.

El ventall d’enregistraments és molt ampli i les peces que es poden escoltar són moltíssimes.

Els requisits d’aquestes audicions enregistrades són:  Audicions de qualitat, és a dir, obres de vàlua reconeguda i interpretades per gran músics.  Senzillesa, on la textura musical sigui entenedora i l’estructura bàsica: alternança de frases i repetició de les mateixes.



Durada no massa llarga. Melodies que no excedissin el minut, minut i mig.

Pàgina21. Programació general nadons

Propostes de joc: Les audicions s’empren a les diferents sessions on el material sigui tou i no provoqui renou ambiental. Les audicions són moments de relaxació que acompanyen auditivament a les propostes de joc.

U.D. JOCS D’ESTIMULACIÓ SENSORIAL (Experimentació) 1. Justificació Els cinc sentits ens ajuden a entendre i conèixer el món que ens envolta. Des del moment en que naixem comencem a utilitzar-los. Ens donen informació sobre nosaltres mateixos, sobre el que observem, sentim, toquem, etc, mitjançant aquesta informació els nadons aniran adquirint els coneixements i aprendran a respondre mitjançant el moviment, el llenguatge, les emocions i els pensaments.

Entre les diferents necessitats bàsiques d ela primera infància hi ha la d’explorar l’entorn natural i social. Les capacitats de mirar, tocar, comprovar i comunicar s’estan desenvolupant i són les eines ideals per a adquirir processos mentals fonamentals: observar, identificar, classificar, fer hipòtesi, experimentar i comunicar. I aquests processos són la base de l’aprenentatge significatiu.

Una vegada hem despertat aquesta curiositat, els sentits sempre estaran alerta i disponibles, oferint un món ric i ple de plaer.

2. Objectius i Continguts

Pàgina22. Programació general nadons

Les sessions d’experimentació es presentaran en forma de panera, sempre i quan els infants no hagin iniciat els desplaçaments.

PRIMER TRIMESTRE

CONTINGUTS

ACTIVITATS

1. Exploració i manipulació d’objectes i materials del medi proper, percebent els seus atributs i qualitats a través dels sentits. . El gust. L’olfacte. El tacte.

L’oïda. La vista.

 Fruits secs (nous, castanyes …)  Llums

2. Les textures

 Teles  Globus  Cítrics (taronges censeres)  Fulles i objectes de la tardor.  Paneres: Elements i objectes nadalencs.  Carbasses

3.Celebracions de festes populars - La tardor - Tots Sants - Nadal

Pàgina23. Programació general nadons

OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Explorar de forma activa els estímuls sensorials de l’entorn oferts a l’aula .

2. Gaudir de la participació en activitats socials i en manifestacions culturals i tradicionals.

1. Observar i explorar de forma activa estímuls sensorial i el propi entorn

PRIMER TRIMESTRE

OBJECTIUS GENERALS

CONTINGUTS

ACTIVITATS

1.

Exploració i manipulació d’objectes i materials del medi proper, percebent els seus atributs i qualitats a través dels sentits: El gust.

L’olfacte.

El tacte. L’oïda. La vista.

 Projecció d’imatges (p. d’art)  Llums  Capses de cartró  Panera d’imatges.  Verdures del temps.

2. Les textures

 Paper  Bossetes d’aigua ( p. d’art)  Plàstic amb pintura ( p. d’art)  Pa i farina.  Pasta de sal

3.

Celebracions festes populars: - L’ hivern - Sant Antoni - Carnestoltes -Crespells -Jaia Quaresma - La primavera

de

 Panera d’hivern (coses fredes)  Maquillatge  Panera de disfresses  Panera de la primavera (flors i elements de la primavera)  Pintar una jaia quaresma (pintura de dit)

Pàgina24. Programació general nadons

1. Explorar de forma activa els estímuls sensorials de l’entorn oferts a l’aula .

2. Gaudir de la participació en activitats socials i en manifestacions culturals i tradicionals.

1. Observar i explorar de forma activa estímuls sensorial i el propi entorn

SEGON TRIMESTRE

OBJECTIUS OBJECTIUS GENERALS ESPECÍFIC S

ACTIVITATS

1. Exploració i manipulació d’objectes i materials del medi proper, percebent els seus atributs i qualitats a través dels sentits. El gust.

L’olfacte.

El tacte. L’oïda. La vista.

 Projecció imatges  Racó de la natura amb paneres de pedres, esponges, copinyes i pinyes.  Panera del olfacte.  Panera de les imatges  Fruites d’estiu

2. Les textures.

Suau i aspre, dur i tou, …

    

4.

Gust per conèixer i explorar el seu entorn.

5. Celebracions de festes populars: - Dia de les famílies - Estiu

Iogurt Pasta de sal Gels de colors Cereals Panera de les textures  Gelatina  Panera de l’estiu

 Pintar amb pintura de dit.  Panera de l’estiu  Fruites d’estiu

Pàgina25. Programació general nadons

3. Obsevar i explorar les propietats sensorials i les transformacions d’objectes a través d’experimentació i manipulació,

2. Observar i explorar de forma activa estímuls sensorials i del propi entorn.

3. Gaudi r de la participació en activitats socials i en manifestacions culturals i tradicionals.

OBJECTIUS CONTINGUTS ESPECÍFICS

1. Explorar de forma activa els estímuls sensorials de l’entorn oferts a l’aula .

1. Oferir materials i propostes variades que incitin a l’acció i a l’experimentació, i donin resposta a les necessitats i característiques evolutives dels infants.

TERCER TRIMESTRE

OBJECTIUS GENERALS

4. METODOLOGIA 4.1. Temporalització: Aquesta unitat es durà a terme durant tot el curs escolar, aprofitant els moments de la vida quotidiana i amb activitats estructurades i dissenyades especialment per aconseguir els nostres objectius.

4.2. Recursos materials i humans  Recursos materials: Qualsevol tipus de material que pugui oferir una estimulació sensorial rica i adequada als infants.  Humans: Normalment a les sessions ha d’haver-hi dues educadores per assegurar-nos que totes les necessitats dels infants estan cobertes.

5. PAPER DE L’EDUCADORA L’educadora sempre ha de tenir un paper investigador, oferint als infants un ventall ampli de possibilitats sensorials. També ha de tenir capacitat d’observació per copsar tot allò que sigui interessant per a la seva tasca. Ha de tenir una actitud dinamitzadora, ja que en determinats moments els infants necessitaran un poc d’ajuda inicial, perquè restaran a l’expectativa del que s’espera d’ells.

6. AVALUACIÓ

L’autoavaluació es farà setmanalment, observant sobre tot, l’adequació de les activitats, l’ús dels materials i les possibilitats d’ampliar les experiències, en cas que els infants ho necessitin.

Pàgina26. Programació general nadons

L’avaluació serà continua, deixant constància dels avanços i de les dificultats dels infants.

PANERA:__________________________EXPERIMENTACIÓ:__________________DATA:____________ ___ Actiu Calmat Passiu Explorador Constant Repeteix els descobriments Concentrat Dispers Atenció curta Precís Poc precís Preferència per una mà Empra les dues mans Manipula tots els objectes Presenta preferències Canvia els objectes de mà Realitza la pinça

Pàgina27. Programació general nadons

FORMA D’EXPLORACIÓ

ACTITUD DURANT L’EXPLORACIÓ

NOM INFANT

VERBALITZACIONS DURANT L’EXPLORACIÓ

Empra gerga Empra recolzament no verbal Assenyala Diu paraules Construeix frases

Pàgina28. Programació general nadons

TIPUS D’EXPLORACIÓ

Xucla Travessa Omple Buida Amaga Juga amb els objectes Altres

U.D. L’ESTIMULACIÓ LINGÜÍSTICA (converses i contes) 1. JUSTIFICACIÓ Hi ha moments concrets de conversa amb una finalitat concreta, com en els moments dels rituals, quan els verbalitzem alguns fets quotidians, relacionats amb el medi, o amb els seus companys.

La parla sempre és present, però també són molt important dues coses:  El silenci és igual d’important que la paraula.  S’ha de donar significat a les produccions dels infants.

Aquest contacte continu i expressiu, poc a poc el va fent conscient del fet lingüístic, l’infant va captant paraules senzilles i comunes, com el seu nom, ordres senzilles i altres paraules que s’aniran introduint dins el seu bagatge.

2. OBJECTIUS DIDÀCTICS  Interpretar mitjançant l’entonació i el gest del qui parla, les diferents intencions comunicatives.  Treballar l’escolta.  Comprendre ordres senzilles.  Fer emissions sonores.

3. CONTINGUTS

1. El cos i la pròpia imatge:  Comprensió i expressió de vivències, sentiments, emocions, preferències i interessos propis i dels altres.  Gaudir dels moments d’interacció comunicativa. ÀREA EL MEDI FÍSIC I SOCIAL

3. Cultura i vida en societat:  Gust per la participació en activitats socials i en manifestacions culturals i tradicionals.  L’entorn social més proper.  Les festes.

Pàgina29. Programació general nadons

ÀREA D’IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL

ÀREA DE LLENGUATGES, COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

1. Llenguatge verbal:    

Escoltar, parlar i conversar: Utilització progressiva de a llengua oral per relacionar-se, expressar-se i comunicar-se en la vida quotidiana i en situacions de comunicació.

Comprensió de la comunicació dels adults i d’altres infants.

Iniciativa i interès per participar en situacions de comunicació oral i per enriquir les pròpies produccions oral.

Comprensió oral de missatges, interpretació de diferents senyals comunicatives: el gest i l’entonació.

Aproximació a la llengua escrita:  Interès i atenció en escoltar textos llegits per altres.

Aproximació a la literatura:  Escolta i comprensió de textos senzills.

4. METODOLOGIA 4.1. Temporalització: Tot el curs. Aquesta activitat es durà a terme al llarg de tot el curs. S’anirà adaptant al desenvolupament dels infants i ales seves necessitats. No només serà els moments del Bon dia i abans de partir sinó que l’estimulació lingüística sempre es durà a terme, a qualsevol moment i en qualsevol lloc. Així que sempre hi serà present.

 Recursos materials: contes, imatges, àlbums familiars i qualsevol altre tipus de material que ens pugui facilitar l’estimulació lingüística.

Acompanyament del llenguatge amb signes (llenguatge bimodal)  Recursos humans: L’adult amb la paraula, el gest, la mirada i la presència.

5. PAPER DE L’EDUCADORA Més que mai ha de ser propiciadora de moments lingüístics rics, amb silencis i paraules, que donin sentit a la realitat de l’aula. L’educadora és el model que l’ infant tindrà dins l’aula per això s’ha de cuidar molt el llenguatge, evitant els diminutius (dificulten la comprensió) per exemple.

Pàgina30. Programació general nadons

4.2. Recursos materials i humans:

6. AVALUACIÓ NOM DE L’INFANT Fa rialles (3 – 5’5 mesos) Balbuceja (6 – 7’5 mesos) Compren una prohibició (8’5 – 14 mesos) Compren vocabulari bàsic (10’5 – 13 mesos) Obeeix odre acompanyades de gestos (10’5 – 13 mesos) Diu papà i mamà amb significat (11 – 16 mesos)

Assenyala parts del seu cos (17- 24 mesos) Compren una prohibició (9 – 15 mesos) Reconeix el seu nom (9 – 12 mesos) Compren el significat de les paraules (11 – 14 mesos) Obeeix ordres acompanyades de gestos (11 – 18 mesos)

Pàgina31. Programació general nadons

Utilitza la paraula “no” (16 – 24 mesos)

7. ACTIVITATS

Pàgina32. Programació general nadons

 Mirar contes, fotos, imatges, dibuixos i parlar-les del seu contingut.  Experimentar amb objectes sonors, i donar als infants exemples rítmics.  Àlbums familiars: Posar al seu abast fotos seves i de la seva família, per que els mirin i demanar-les progressivament que els assenyalin i més endavant que els anomenin.  En el moment d’efectuar les rutines i les activitats quotidianes, anticiparem i verbalitzarem les accions i els demanarem que cooperin.  Deixem oberta la programació per treballar totes les situacions i esdeveniments que puguin sortir durant el curs escolar.

U.D. LA PSICOMOTRICITAT I ELS JOCS MOTRIUS 1. JUSTIFICACIÓ PEDAGÒGICA Durant els primers mesos de vida els nadons no tenen consciència de si mateixos com a éssers independents dels altres, malgrat això té una experiència corporal molt rica i percep, sent i actua.

Al voltant dels 6 mesos, es produeixen una sèrie de progressos motrius i cognitius, que propiciaran canvis en la relació de l’Infant amb els adults i amb si mateix, Aquestes conquestes han d’anar-se ampliant amb una estimulació global, que el doni seguretat en les seves accions i el motivi per anar més endavant. Dins aquest context, els jocs d’estimulació motriu i la psicomotricitat tenen una gran importància.

           

Experimentar el moviment amb plaer.

Sentir-se segur en diferents situacions.

Acceptar l’ajuda dels adults.

Exploració de les seves possibilitats motrius.

Expressió corporal: els estats d’ànim.

Acceptar als altres infants al seu voltant, Progressiu control segmentari i global del cos.

Estimular la coordinació oculo-manual.

Orientar als infants dins l’espai Afavorir la coordinació dels reflexos.

Conèixer la seva imatge corporal i distingir-la dels altres infants., Estimular progressivament l’adquisició de la marxa.

Pàgina33. Programació general nadons

2. OBJECTIUS PEDAGÒGICS

3. CONTINGUTS

ÀREA EL MEDI FÍSIC I SOCIAL 1. Els primers grups socials:  Discriminació de comportaments i d’actituds adequats o inadequats en els diversos grups als quals pertany l’infant i també pel que fa a les normes elementals de convivència.  Identificació de les sensacions que produeixen i les emocions que s’experimenten en relació amb els objectes.  Exploració d’objectes a través dels sentits i de les accions.  Curiositat davant els objectes i interès per explorar-los.

Pàgina34. Programació general nadons

ÀREA D’IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL 1. El cos i la pròpia imatge:  Sensacions i percepcions del propi cos.  Sentiments i emocions propis, i la seva expressió corporal.  Utilització de les possibilitats expressives del propi cos en situacions diverses.  Manifestació i regulació progressiva dels sentiments, les emocions, les vivències, les preferències, els interessos, etc.

2. Joc i moviment:  Postures del cos i moviment en l’espai i en el temps.  Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.  Exploració de les possibilitats i les limitacions motrius del propi cos en situacions lúdiques i de la vida quotidiana.  Control actiu i adaptació del to i la postura a les característiques de l’objecte, de l’acció i de la situació.  Descobriment i afermament progressiu de la pròpia lateralitat, desenvolupant-la lliurement en situacions de jocs corporals.  Coordinació i control corporal .  Situació i desplaçament en l’espai real: l’infant en relació amb els objectes i els altres.  Iniciativa per aprendre habilitats noves.  Acceptació de les regles que regeixen els jocs físics i ajustament a certes normes bàsiques 3. L’activitat i la vida quotidiana  Regulació del propi comportament en situacions de joc.

4. METODOLOGIA 4.1. Temporalització: Aquesta és una activitat que es durà a efecte tot el curs escolar, els jocs motrius es faran diàriament i una vegada superat el període d’adaptació farem les sessions de psicomotricitat un pic a la setmana.

4.2. Recursos materials i humans:  Recursos materials: A l’aula dels nadons ens condicionen factors a l’hora d’organitzar les sessions de psicomotricitat:

Pàgina35. Programació general nadons

ÀREA DE LLENGUATGES, COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ 1. Llenguatge oral:  Diferents necessitats de comunicació i vocabulari corresponent.  Comprensió de les intencions comunicatives en/amb diferents contextos, interlocutors, continguts, instruments i intencions.  Comprensió de les intencions comunicatives dels adults i d’altres infants.  Producció de missatges referits a necessitats, emocions i desitjos, mitjançant l’expressió corporal, el llenguatge oral o qualsevol altre mitjà d’expressió.  Utilització de senyals extralingüístics (entonació, gesticulació, expressió facial...), per tal d’atribuir i de reforçar el significat dels missatges que es reben o es transmeten.  Reconeixement i valoració del llenguatge oral com a instrument per comunicar els sentiments, les idees i els interessos propis i conèixer els dels altres.

2. Expressió corporal:  Control del cos: activitat, moviment, respiració, repòs, relaxació.  Possibilitats expressives del propi cos per expressar i comunicar sentiments, emocions, necessitats...  Descobriment i experimentació dels recursos bàsics d’expressió del propi cos (moviments, renous, sons), individualment i amb grup, per expressar es sentiments, les emocions pròpies i les dels altres.  Utilització amb intencionalitat comunicativa i expressiva de les possibilitats motrius del propi cos: desplaçaments en l’espai amb moviments diversos, interpretació de nocions de direccionalitat amb el propi cos, manteniment de l’equilibri en diverses situacions, ajustament del propi moviment a l’espai.

o L’espai: Durant l’adaptació i quan s’incorpori un nou nadó a l’aula es faran les sessions de psicomotricitat a l’aula. Quan s’acabi l’adaptació es podrà anar a la sala de psicomotricitat. o El material: A més del material específic de psicomotricitat (els mòduls) també hi haurà teles, anelles, cordes, estructures rígides, bancs, matalassos, construccions de cartró, etc.  Recursos humans: La tutora sempre estarà present essent el seu referent afectiu.

5. PAPER DE L’EDUCADORA Previ a la sessió: Establir els objectius, preparar la sala, preparar els estris d’avaluació ( graelles, gravació, notes de camp, etc Durant la sessió: Se’ls hi dona una panera de sonalls mentre la mestra lleva els calcetins. Explicació de les normes; ha de ser la figura de seguretat, de referència, ha d’estar disponible, amb ulls i mans, ha d’ajudar en aquells infants més insegurs. En els infants que no es mouen intentar estimular-los al graponar i al desplaçament. Enregistrar tot allò que sigui d’interès o necessari per a la posterior avaluació.

En el cas de dues persones, la tutora serà e referent i l’altra hauria d’enregistrar.

Després de la sessió: Avaluació de la sessió i propostes de millora.

L’avaluació de tota l’activitat serà contínua i, a més de dur un control dels avances motrius dels infants, farem una reflexió de la nostra feina i del nostre sistema d’actituds, ja que en les sessions de psicomotricitat és necessari més que mai una escolta ajustada, una disponibilitat corporal i la mirada perifèrica per donar seguretat als infants.

S’utilitzaran diferents enregistraments varis.

tipus

de

graelles,

l’ús

de

diari

i

Pàgina36. Programació general nadons

6. AVALUACIÓ

U.D. EL MASSATGE A L’AULA 1. JUSTIFICACIÓ PEDAGÒGICA Tocar-se, gratar-se, acaronar-se i acariciar-se són formes de comunicació que es practiquen des de fa molts d’anys.

Si feim memòria ens recordarem de quins jocs de contacte practicàvem, un molt practicat era el d’escriure a l’esquena de l’altre paraules per encertar-les, també podem recordar com ens engronsàvem quan ens feien mal, Però ara hauríem de pensar: Com ens relacionem amb els bebès? Els hi fem besades als peuets? Els hi fem pessigolles amb el nas a la panxa? I si són un poc més grans, quin tipus de contacte tenim amb ells? Els hi seiem a les cames per llegir-los un conte? Ens gratem l’esquena mútuament ? Ens agrada a jugar a enredar els dits ? Quan estan malalts, on col·loquem les nostres mans ? En el front, o damunt la panxa ? Quan un familiar està trist, el toquem per donar-li a entendre « estic aquí, al teu costat”?

Per tant, és molt important tenir temps, temps per gaudir d’una abraçada, d’una carícia, d’un massatge. El massatge és intercanvi, és comunicació mútua, és donar i rebre. Serveix per enriquir la nostra vida en comú, al temps que proporciona una via per expressar afecte i mútua atenció.

Els infants creixen amb aquesta seguritat: Me estimen!

Totes les sensacions i especialment les de la pell són mecanismes de defensa del cos a la vegada que instruments d’informació. Els òrgans i parts receptores d’estímuls i sensacions s’han de cuidar perquè proporcionen molta informació, sensacions de plenitud, benestar, relaxació i descans.

Pàgina37. Programació general nadons

Esta clar que de vegades un contacte pot crear un vincle més profund que les paraules, i de fet, està demostrat que la manca de contacte amb l’infant li pot provocar grans retards al desenvolupament.

2. OBJECTIUS PEDAGÒGICS  Tenir una imatge ajustada i positiva de si mateix, identificant les seves característiques i qualitats personals.  Tenir una actitud de respecte envers les característiques i les qualitats de les altres persones i començar a valorar-les, sense actituds de discriminació.  Adquirir la coordinació i el control dinàmic general del propi cos per a l’execució de tasques de la vida quotidiana.  Identificar els propis sentiments, emocions i necessitats, i comunicarlos als altres, així com identificar i respectar.  Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionades amb el benestar i la seguretat personal, la higiene i l’enfortiment de la salut.  Crear un clima de tranquil·litat a l’aula.  Augmentar el vincle emocional amb els companys i amb la mestra.  Percepció de diferents sensacions de plaer.  Procurar a l’Infant una seguretat afectiva i equilibrada. El vincle físic permet i impulsa el vincle afectiu: l’afecció.  Control de si mateix, amb la seva participació a la relaxació.  Hàbits d’higiene personal.

3. CONTINGUTS

Pàgina38. Programació general nadons

ÀREA D’IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL

1. El cos i la pròpia imatge:  Sensacions i percepcions del propi cos.  El cos humà: segments i elements del cos i imatge global del cos humà.  Sentiments i emocions propis i dels altres, i la seva expressió corporal.  Postures del cos, moviment en l’espai i en el temps.  Utilització del tacte en l’exploració del cos i identificació de les sensacions i percepcions que s’hi obtenen.  Utilització de les possibilitats expressives del propi cos en situacions diverses.  Manifestació i regulació progressiva dels sentiments, les emocions i de les vivències, preferències i interessos.  Valoració i actitud positiva davant les demostracions d’afecte dels adults i de la resta dels infants.  Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les seves possibilitats i limitacions.  Confiança en les pròpies possibilitats d’acció.  Iniciativa per aprendre habilitats noves.  Creació del vincle afectiu.

ÀREA DE LLENGUATGES, COMUNICAICÓ IR EPRESENTACIÓ

1: Llenguatge verbal

4: Llenguatge corporal: -Gust i interès per la participació en activitats comunicatives mitjançant el llenguatge corporal.

-Descobriment i experimentació de gestos i moviments com a recursos corporals per a l’expressió i la comunicació.

Pàgina39. Programació general nadons

Escoltar, parlar i conversar: -Utilització progressiva de la llengua oral per relacionar-se, expressar-se i comunicar-se en la vida quotidiana i en situacions de comunicació.

-Comprensió de la comunicació dels adults i d’altres infants.

-Iniciativa i interès per participar en situacions de comunicació oral i per enriquir les pròpies produccions orals.

4. METODOLOGIA Amb els infants més petits s’emprarà el mètode SHANTALA d’en Frederick Leboyer, ja que és una tècnica molt senzilla i inofensiva. Aquest mètode es basa en una seqüència ordenada de tocs per: braços i mans, pit, ventre, cames i peus, esquena i cara.

MOVIMENTS SHANTALA. Tècnica del massatge infantil i context.

Els moviments es fan entre 6 i 8 vegades menys els d’integració que es faran 2 o 3 vegades.

El buidatge hindú i suec a un adult es fa en dos temps: Cuixa-cama, cama i cuixa.

La compressió i el “churrito” es fan a partir de la primera articulació. No és necessari fer-ho fins els 6 anys (2 temps).

CAMES I PEUS Buidatge hindú: Del maluc al turmell /peu, amb les dues mans, una darrera l’altra. Una per la part interna i l’altra per la part externa. Les mans adopten forma de “C”.

Compressió i torsió: Del maluc al turmell/peu, les dues mans simultàniament tanquen i obrin sense deixar el contacte amb la cameta de l’ infant (semblant a escórrer una tovallola). Incorporar peus i dits.

Prensió i rotació dels dits dels peus.

Enrotllar amb les dues mans des del maluc fins abaix (com si fèssim un “churrito”. Una vegada, fetes les dues cames…

INTEGRACIÓ: Moure les dues mans amb moviments d’escombrada de les natges als peus.

Es pot repetir el mateix moviment, però amb una vibració.

Pàgina40. Programació general nadons

Rotació dels turmells i els genolls.

BRAÇOS I MANS

Mans que reposen: Comencem “saludant” als braços amb tacte càlid i sua.

PIT

Buidatge hindú: Com el de les cames, però de l’espatlla al canell.

Mans que reposen: Mans quietes sobre el pit del nin.

Compressió i torsió: De l’espatlla al canell, les dues mans simultàniament tanquen i obrin

Obrir llibre i cor: Obrir les mans dibuixant un cor cap enmig del pit i ajuntant-les a sense deixar el contacte amb el braç de l’ infant (semblant a escórrer una tovallola). l’estèrnum; pujar i tornar obrir.

Obrir mà i compressió dels dits: Obrir suaument la mà i petita compressió i rodament

Papallona: Les dues mans planes i quietes a la part baixa de les costelles; una puja cap en cada ditet de la mà. a l’espatlla contrària. Seguidament, baixa, al mateix temps que comença a pujar a l’altra mà.al voltant del canell; Cercles al voltant del colze.

Cercles Integració: Moviment d’escombrament amb les dues mans, del a l’abdomen.

Seguint Buidatge suec: Igual que l’hindú, però en sentit contrari, del pit canell a l’espatlla. fins els peus per integrar tos els moviments realitzats.

“Enrotllar”: Amb les dues mans des de l’espatlla fins el canell (com si féssim un “churrito”. Quan s’hagin fet els dos braços….

Integració: Passar les nostres mans des de les espatlles de l’ infant fins al pit, ventre, cames i peus en un únic moviment per integrar tot el cos.

VENTRE (PANXETA) Mans que reposen: Mans quietes sobre el ventre de l’ infant.

El sol i la lluna: Amb les dues mans simultàniament, la mà esquerra dóna voltes en direcció a les agulles del rellotge, sense perdre contacte amb la pell de l’ infant.

Quan l’esquerra arriba abaix, la mà dreta fa un semicercle de les 9h a les 6h en la mateixa direcció d eles agulles del rellotge.

Moviment integrador amb cames.

Pàgina41. Programació general nadons

Sínia o roda hidràulica, part A: Amb les dues mans planes, una després de l’altra, en fora de molí d’aigua. Part B: Una mà aixeca les cames i l’ altra fa la sínia.

CARA

Aplanar pàgines d’un llibre: Amb el cap del dit , començar en el centre del front i anar cap els costats, com si aplanéssim les pàgines d’un llibre.

Massatge suau a les celles: Intentar no tapar els ulls ni el nas de l’ infant.

Moviment de somriure: Dibuixar amb l’índex i el cor, des dels llavis fins a les orelles i també amb els polzes entre el nas i els llavis i els llavis i la barbeta.

Cercles a les galtes i la unió de les mandíbules, llenegar els dits per la part externa de l’orella, baixant cap a la barbeta.

Orelles (cercles) amb l’índex i el polze per tot el pavelló auricular.

Moviment globalitzador de tot el cap. Després fer-ho extensiu al tronc, braços, cames i peus.

ESQUENA

Mans que reposen: Una al costat de l’altra cobrint l’esquena de l’ infant.

Vaivé: Amb les dues mans juntes, situades transversalment sobre l’esquena del nin, desplaçar una mà cap a dalt i l’altra cap a baix simultàniament, de les cervicals al culet i viceversa.

Buidatge des del coll fins el culet (mentre una mà fa el moviment, l’altra fa de límit en ell culet).

Pentinat: Des del coll fins els glutis. Amb les mans obertes i els dits estirats.

Ampliar el moviment fins als peus. Realitzar aquest moviment cada vegada més suau fins que sigui una carícia integrant des del cap fins als peus.

TOCS DE RELAXACIÓ: Ajuden a alliberar la tensió de braços/cames. Es mou i toca suaument per a fomentar la relaxació muscular.

Pàgina42. Programació general nadons

Buidatge cap els peus.

GASOS, CÒLICS I RESTRENYIMENT

Mans que reposen.

Roda hidràulica, part A (6 vegades).

Genolls amunt- abaix: Ajuntar ambdós genolls i pressionar suaument cap el ventre, mantenir aquesta posició durant MIG minut aproximadament.

Sol-Lluna (6 vegades).

Genolls amunt-abaix.

Toc relaxació (balanceig suau dels malucs).

Repetir tota la seqüència 3 ó 4 vegades, uns 4 cops al dia. Aprofitar moments de canvi de bolquer, si encara en porta. Mai en moments de crisi forta.

1. Aula del grup.

2. Matalassos.

3. Equip de música.

4. Cd música relaxant.

5. Làmines de massatges.

6. Plafó de nins i nines amb moviment de massatge.

7. Potets d’oli.

8. Oli. 9. Tovalloletes.

10. Prestatgeria baixa pel material.

11. Capsa del massatge amb tot els objectes que es puguin emprar.

12. Autorització dels pares d’ús d’imatge.

6. TEMPORALITZACIÓ Les sessions de massatge serà de aproximadament :  10-15 minuts en el cas.  I no hem d’oblidar que la durada dependrà, en tot cas, de la disposició dels infants.

Pàgina43. Programació general nadons

5. MATERIALS I RECURSOS

7. AVALUACIÓ A l’avaluació inicial de la proposta sempre es recolliran observacions, anotacions, anècdotes de les sessions; formativa perquè hem d’analitzar la nostra intervenció cada vegada extraient tota la informació necessària per anar modificant, si fos necessària, la nostra actuació; i a l’avaluació final on exposarem les nostres conclusions, tant dels infants i la seva disposició i col·laboració com de la nostra feina i dels problemes que hagin sorgit.

8.PROPOSTES Amb els infants més grans i que ja no els hi interessar el massatge en si, aprofitarem els jocs de massatge com: Massatge amb plomes.

Massatge amb objectes rodons com apilotes.

Massatge amb cotxes.

Massatge amb diferents elements per fer específics.

Pàgina44. Programació general nadons

   

Inclou tot el període d’adaptació a l’escola, el coneixement dels espais i l’educadora, i l’aprenentatge de les primers rutines bàsiques. Durant aquest període es fa joc lliure per determinar quins són els gustos dels infants i poder anar omplint l’aula amb les propostes idònies. I per establir el vincle amb els infants.

Realització de mural i decoració d’aula..

Inclourem la festa de les Verges: visitar la cuina a on els familiars fan els bunyols; cançoner. Panera de la tardor o/i mòbil.

Tots sants. Buidatge de carabasses amb les famílies.

Crearem l’ambientació nadalenca dins l’aula; escoltarem nadales; cançoner; fer torró; visita del Patge reial. Panera de nadal i/o mòbil.

Decoració i ambientació de l’aula; realització de mural.

Sant Antoni: conta-contes i cançoner. Panera del fred.i /o mòbil.

Ambientació de Carnestoltes; setmana de Carnestoltes i festa amb les famílies. Panera de les màscares.

Feim Crespells; Cançoner i Jaia 3D.

Ambientació de primavera; cançoner; decoració i ambientació de l’aula; Panera de la primavera.

Setmana de Sant Jordi: conta-contes familiars, punt de llibre.

Conta-contes; regal de les famílies; sortida familiar; Ambientació i decoració entrada.

Pàgina45. Programació general nadons

ANIVERS L’ESTIU ARIS

DIA DE LES FAMÍLIES

LA PRIMAVER A

LA JAIA QUARESM A

CARNES TOLTES

L’HIVERN

NADAL

TARDOR

ADAPTACIÓ

ALTRES PROPOSTES TEMÀTIQUES

Programació d’estiu; Festa de final de curs; Mural i ambientació de l’aula; Cançoner. Pintura corporal; Gel de colors.

Decoració de la corona; Festa d’aniversari.

MATERIALS I RECURSOS Els materials que s’utilitzen responen sempre als interessos i necessitats dels infants. Els van variant segons les activitats que es realitzen adaptant-los als tallers i UD. Els pares i mares poden col·laborar facilitant tot tipus de materials de la vida quotidiana que es necessiten per el desenvolupament de la programació.

En la selecció del material es té en compte:

MATERIALS QUE S0UTILITZA A L’AULA MATERIALS RECOMANABLES AMB FREQÜENCIA  Cartolines de colors.  Murals.  Diferents tipus de paper.  Fotografies.  Capses de cartró.  Reproductor de Cd’s  Cinta adhesiva i cola blanca.  Joguines:  Fulls.  Miralls.  Teles petites i grosses.  Instruments musicals.  Tovalloles.  Contes.  Llana   Cotó.  Material plàstic: Pintura de dits, ceres, guixos, vernís, retoladors.  Fang  Construccions  Ampolles sensorials.  Globus...

Pàgina46. Programació general nadons

 Que sigui adequat al moment evolutiu dels alumnes.  Que sigui atractiu, bonic, segur, manejable i assequible.