Programació d'aula de un any

PROGRAMACIÓ GENERAL D’AULA AULES D’UN ANY

ESCOLETA MUNICIPAL SES CASES NOVES

1. OBJECTIUS GENERALS  Adaptació dels infants al centre, als adults i als altres infants.  Fomentar l’autonomia, de forma progressiva.  Descobrir, explorar i gaudir, de forma global i progressiva, les possibilitats d’acció del seu cos.  Desenvolupar les seves capacitats afectives, i actuar cada cop amb més seguretat i confiança en sí mateixos.  Establir relacions positives amb els altres, adquirint així, de forma progressiva, pautes de convivència i de relació social.  Desenvolupar les habilitats comunicatives, amb diferents formes d’expressió, posant especial interès en l’adquisició i desenvolupament de la parla oral.  Tenir una actitud de curiositat, observació i exploració envers l’entorn natural i social, adaptada a la seva edat.  Adquirir hàbits d’higiene corporal i alimentaris.  Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement i construcció de les emocions mitjançant el joc i el moviment.  Gaudir de les manifestacions culturals presents a l’entorn, i conèixer les més identificatives de les Illes Balears.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS Àrea de Coneixement de si mateix i autonomia personal  Incrementar la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.  Conèixer i representar el propi cos, els seus elements i algunes de les seves funcions.  Identificar gradualment les pròpies característiques, possibilitats i limitacions.  Identificar i acceptar els propis sentiments, emocions, necessitats, vivències o preferències i ser capaços de denominar-los, expressarlos, i comunicar-los.  Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments, emocions, necessitats o preferències dels altres.

 Adquirir progressivament seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals d’afecte dins la vida de grup.  Realitzar activitats habituals i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana.  Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais quotidians.  Ajustar els ritmes individuals a les rutines de la vida quotidiana i del grup.  Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionats amb el benestar, la seguretat, la higiene i l’alimentació.  Adequar el propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres. Àrea de Coneixement de l’entorn  Observar i explorar activament estímuls sensorials i del propi entorn.  Observar i explorar les propietats sensorials i les transformacions dels objectes a través d’experimentació i la manipulació.  Relacionar-se de forma cada cop més equilibrada i satisfactòria.  Conèixer diferents grups socials pròxims a la seva experiència.  Conèixer alguns elements de l’entorn sociocultural.  Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears.  Iniciar-se en les habilitats lògico-matemàtiques i descobrir la seva aplicació a la realitat que l’envolta  Identificar alguns canvis de l’entorn i del propi cos lligats al pas del temps i a les rutines quotidianes.  Mostrar interès pel coneixement i cura d’elements i objectes del medi natural i social. Àrea de Llenguatges, comunicació i representació  Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió.  Expressar emocions, necessitats, sentiments, etc. mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges.  Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos, d’objectes, materials i instruments.  Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació amb els altres.  Comprendre les intencions i missatges.

 Conèixer, respectar i estimar la cultura i llengua pròpia de les Illes Balears.

2. CONTINGUTS GENERALS Àrea de Coneixement de si mateix i autonomia personal 1. El cos i la pròpia imatge: - El cos humà.

- Exploració i identificació dels canvis físics i noves habilitats.

- Identificació i acceptació de la identitat i de les característiques dels altres.

- Utilització dels sentits en la vida quotidiana.

- Identificació i control de les necessitats bàsiques del cos.

- Comprensió i expressió de vivències, sentiments, emocions, preferències i interessos propis i d’altres.

- Acceptació positiva de si mateix i les pròpies possibilitats i limitacions.

- Actitud positiva davant les demostracions d’afecte.

- Control progressiu dels sentiments i emocions.

2. Joc i moviment: - Gust pel joc i per l’activitat sensoriomotriu.

- Participació positiva en les experiències sensoriomotrius, identificant i acceptant les normes bàsiques per jugar.

- Estima i satisfacció pel repòs en contrast amb l’activitat motriu dinàmica.

- Satisfacció pel progressiu domini corporal, per l’adquisició d’habilitats manipulatives i per les pròpies descobertes i conquestes.

- Exploració i consciència progressiva de les possibilitats i limitacions.

- Orientació en l’espai i coordinació de moviments.

3. L’activitat i vida quotidiana: - Les activitats de la vida quotidiana - Adquisició hàbits d’organització, d’atenció i d’iniciativa - Regulació del propi comportament - Actitud positiva per establir relacions d’afecte i d’ajuda 4. La cura personal i la salut: - Pràctica d’hàbits saludables d’higiene corporal, alimentació i descans.

- Normes de comportament sobre menjar, desplaçaments, descans i higiene.

- Utilització dels espais, dels elements i dels objectes.

- La seguretat en situacions habituals.

- Petició i acceptació de l’ajuda.

Àrea de Coneixement de l’entorn

1. Medi físic: elements, relacions i mesura: - Exploració i manipulació d’objectes i matèries del medi proper.

- Reconeixement d’objectes de l’entorn a partir de les seves característiques físiques i usos en la vida quotidiana.

- Comparació, classificació i agrupació d’objectes i d’elements de l’entorn.

- Identificació de la pròpia situació i la dels objectes en l’espai i ús de nocions espacials bàsiques.

2. Aproximació a la natura: - Curiositat, respecte i cura dels elements del medi natural.

- Interès i gust per les relacions amb els animals i les plantes.

- Observació del temps atmosfèric.

3. Cultura i vida en societat: - Identificació dels primers grups socials de pertinença i de relació i observació d’algunes activitats laborals i serveis de la vida de la comunitat.

- Interès per participar en la vida familiar i escolar amb actituds d’afecte,

iniciativa i col·laboració.

- Gust per la participació en activitats socials i en manifestacions culturals i tradicionals.

Àrea de Llenguatges, comunicació i representació

1. Llenguatge verbal: Escoltar, parlar i conversar:- Utilització progressiva de la llengua oral per relacionar-se, expressar-se i comunicar-se en la vida quotidiana i en situacions de comunicació.

- Comprensió de la comunicació dels adults i d’altres infants.

- Iniciativa i interès per participar en situacions de comunicació oral i per enriquir les pròpies produccions orals.

Aproximació a la llengua escrita: - Interès i atenció en escoltar textos llegits per altres.

- Observació i manipulació de textos escrits en diferents formats.

Aproximació a la literatura: - Recitació de textos de caire poètic o tradicional.

2. Llenguatge audiovisual i TIC: - Aproximació i interès per la interpretació de relats orals produïts per mitjans audiovisuals.

3. Llenguatge artístic: - Actitud de curiositat, iniciativa i interès per l’experimentació i l’expressió artística.

- Exploració de les possibilitats sonores de la veu, del propi cos, d’objectes quotidians i d’instruments musicals.

-Gust per la participació en cançons, danses i jocs musicals i iniciació en l’audició activa de cançons i d’obres musicals senzilles.

4. Llenguatge corporal:

- Descobriment i experimentació de gestos i moviments com a recursos corporals per a l’expressió i la comunicació.

- Gust i interès per la participació en activitats comunicatives mitjançant el llenguatge corporal, en danses i en altres jocs d’expressió corporal.

4. METODOLOGIA EMPRADA La metodologia emprada, està centrada en el descobriment. L’experimentació i en la construcció d‘un aprenentatge significatiu, per tant totes les activitats tindran un sentit lúdic i de significació pels infants.

La perspectiva globalitzadora, serà la més adequada per dissenyar activitats que respectin la diversitat i que integrin totes les àrees curriculars.

L’espai: La distribució de l’espai a la classe, es farà en relació a les necessitats dels nadons i pensant tant a la seva seguretat física com psicològica. De forma general, dissenyarem l’espai amb una zona tranquil·la de joc, que s’utilitzarà per començar a realitzar les petites trobades diàries, un espai per les tasques d’alimentació i la resta de l’espai, l’utilitzarem pels jocs motrius.

El temps: La divisió del temps, es farà en relació a les necessitats d’activitat i descans dels infants i treballarem l’adaptació emocional i física dels nadons per arribar a uniformar horaris i rutines.

La necessitat de dissenyar horaris absolutament flexibles, no està renyada amb la confecció d’un horari que doni als infants la seguretat d’uns seqüències rutinàries que satisfaran les seves necessitats.

Aquest horari, també ens donarà un marc de referència per la nostra feina i ajudarà als pares a col·laborar més estretament amb nosaltres, ja que si coneixen amb antelació les activitats podran complir millor, arribant d’hora o aportant materials adients.

Hores

H O R A R I 1-2 ANYS Grup A Dilluns

De 9:00

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

ENTRADA I BON DIA (converses)

a 9:20 De 9:20

BERENAR I PATI

a 10:45 De 10:45 a 11:30 De 11:30

CONTES/ MÚSICA

JOC DE TRANSICIÓ (1er PSICOMOTRICITAT TALLER trim) O HEURÍSTIC (2on i D'EXPERIMENTACIÓ 3er trim) I RACONS DE JOC (3er trim) RUTINES D'HIGIENE i ESTIMULACIÓ LINGÜÍSTICA (converses)

a 11:55 De 12:05

DINAR I RUTINES D'HIGIENE

a 12:55 De 13:05

DESCANS

a 15:00 De 15:00 a 16:00 De 16:00 a 17:00

RECOLLIDA I JOC LLIURE RUTINES D’HIGIENE, BERENAR I RECOLLIDA

TALLER DE PLÀSTICA I PSICOMOTRICITAT FINA

Hores

H O R A R I 1-2 ANYS Dilluns

Dimarts

Grup B

Dimecres

De 9:00

Dijous

Divendres

ENTRADA I BON DIA (converses)

a 9:20 De 9:20

PATI I BERENAR

a 10:45 De 10:45 a 11:30

De 11:30

TALLER DE PLÀSTICA I PSICOMOTRICITAT FINA

PSICOMOTRICITAT

JOCS DE TRANSICIÓ CONTES / MÚSICA (1er trim) O HEURÍSTIC (2on i 3er trim) I RACONS DE JOC (3er trim) RUTINES D'HIGIENE I ESTIMULACIÓ LINGÜÍSTICA (converses)

a 11:55 De 12:05

DINAR I RUTINES D'HIGIENE

a 12:55 De 13:05

DESCANS

a 15:00 De 15:00 a 16:00 De 16:00 a 17:00

RECOLLIDA I JOC LLIURE RUTINES D’HIGIENE, BERENAR I RECOLLIDA

EXPERIMENTACIÓ

5. AVALUACIÓ GENERAL DE L’AULA A començament de curs, abans de que els infants comencin les classes, es realitza una entrevista personal amb les famílies. La finalitat d’aquestes entrevistes és: conèixer els costums, necessitats i hàbits que tenen els infants a casa i així cercar les estratègies per ajudar-los en el procés d’adaptació i, per poder dissenyar un mapa cognitiu de l’aula, quan es fa l’avaluació inicial.

La forma d’avaluació que se realitzarà a les aules d’un any serà totalment continuada, a partir de l’avaluació inicial realitzada a principi o mitjançant l’observació dels fets dels infants en el seu medi natural.

Com cada infant té el seu desenvolupament propi, l’avaluació ha de ser totalment individualitzada, l’educador ha d’observar les particularitats de cada infant am la finalitat d’individualitzar-ne els seus aprenentatges. Les particularitats psicològiques individuals seran el punt de partida per dur a terme el procés d’adaptació dels infants.

Per a l’observació, i posterior avaluació, es faran servir els diferents ítems que contemplen els models d’informes.

Al primer trimestre, i en començar un infants nou, s’avaluaran els següents ítems...

1. 

COM HA ANAT L’ADAPTACIÓ?

ADAPTACIÓ A L’ESPAI: Expressa la necessitat de tenir un espai propi on es troba segur? Li afecta els canvis d’espai? Com ho manifesta? A quin espai es troba més segur o més còmode?  ADAPTACIÓ AL GRUP I LES MEVES RELACIONS: Com expressa el seu sentit anímic o si fa demandes d’afecte, rebutja l’atenció i/o el contacte amb l’educadora, els companys, els pares..., quan i com ho expressa?, Com es comunica amb la resta de grup?  ADAPTACIÓ ALS ADULTS: Fa demandes d’afecte a l’adult, rebutja la seva atenció o el seu contacte, com es comunica amb l’adult? Comprèn les indicacions de l’adult? Quina relació manté amb l’adult?

2. ELS HÀBITS:  QUE FAN REFERÈNCIA A LA NETEJA: En el canvi de bolquer hi participa?, quina actitud té durant el canvi de bolquer?, es renta les mans amb ajuda o sense?, manifesta quan té pipí o caca?, controla els esfínters?  QUE FAN REFERÈNCIA AL DESCANS: Té una actitud tranquil·la o agitada?, Necessita dormir una estona a mig matí (xupa, dudú...)?, descansa durant una bona estona?, Necessita dormir una estona a mig matí?  QUE FAN REFERÈNCIA AL MENJAR: manifesta quan té gana?, I set?, beu tot sol, amb ajuda, amb biberó? o BERENAR: Menja o rebutja el berenar? Romàn assegut/da? Quina fruita li agrada més?, quina fruita no vol provar?, menja galetes?, participa de la rutina del berenar? o DINAR: Dina o rebutja el dinar?, usa cada vegada millor els estris de menjar?, seu be?,quin menjar li agrada més o quina no li agrada gens?, participa de la rutina del dinar?

3. LA MEVA RESPOSTA A LES PROPOSTES…  PSICOMOTRICITAT: Explora l’espai?, Es troba segur a la sala de psico?, reconeix les parts del seu cos?, se sol desplaçar...? el seu to corporal és...? té seguretat en els moviments?  EXPERIMENTACIÓ: manipula nous elements?, ensuma elements nous?, té curiositat?, quin material no li ha agradat gens?  JOC LLIURE: quin tipus de joc sol fer? Juga en grup, en parella, petit grup o en solitari?, accepta les normes del joc?  JOC HEURÍSTIC o de TRANSICIÓ: S’apropa als materials?, és actiu?, combina els materials?. Es concentra?, destorba als demés?, cerca l’aprovació de l’adult?, quin tipus d’accions fa amb els objectes?, participa de la recollida?  JOCS DE FALDA I MÚSICA: Li agrada escoltar música? Li agrada cantar? Balla? Gaudeix del joc de falda?

Reconeix les melodies?  LLIBRE VIATGER: Com empra el llenguatge durant aquesta proposta? Intervé en el grup durant l’explicació dels companys?

4. QUINES COSES CONVÉ TREBALLAR A CASA VOSTRA… Assistència, puntualitat, hàbits de neteja, hàbits relacionats amb el menjar, activitats o jocs que li poden ajudar, etc.

Al segon trimestre, l’informe és més extens i conté els següents ítems...

ÀREA 1: IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL  

   



GENERALMENT, A L’AULA ESTIC…:Dependència adult/autonomia; Nivell d’atenció; Content/trist/indiferent; Participació; Tranquil/inquiet LES MEVES RELACIONS ES CARACTERITZEN PER…:Amb els meus companys: juga amb ells/ tot sol, mostra resposta a les demandes dels companys/indiferència, contacte físic; Amb els adults: tutora, auxiliar, altres (Eap) LES ESTONES DE JOC M’HAN PROPORCIONAT LA POSSIBILITAT DE…:Relació amb els demés (adults i petits); Exploració de materials.

DE LES RUTINES DE L’AULA…: Participació; Coneix les rutines. (Imita però necessita la guia d’un adult); Bon dia: Es reconeix, reconeix als demés, identifica els companys que no han vengut…

GENERALMENT, AL CANVI DE BOLQUERS…:Diferencia quan va net/brut; Li agrada el moment/ li molesta; Ve tot sol/ l’hem d’anar a cercar; Manté el contacte visual, interactua; Fa demandes específiques.

A L’HORA DE BERENAR/DINAR …* Només posar-ho als que ho fan Coneix la rutina; *Se seu tot sol; Que sol berenar? Fruita, galetes, ambdós; Beu aigua? Com? Tassó, botella, tetina?; *Què sol dinar? Triturat o trossets?; *Utilitza els estris de menjar; *Menja tot sol/necessita ajuda de cada vegada manco/ demana ajuda; Predisposició davant dels aliments. És triat?

LA MEVA ESTONA DE DORMIR ÉS…:Li costa dormir tot sol/dorm tot sol; Es desperta amb facilitat /content/ cansat; S’aixeca i agafa les seves sabates; Té un descans tranquil/agitat; Dorm amb qualque objectes (xupa, coixí, etc).

ÀREA 2: MEDI FÍSIC I SOCIAL      

  

LA MEVA ADAPTACIÓ… (incorporació tardana): Encara està en adaptació…

DEL JOC AMB PANERES…: M’agrada una més que l’altra, quina?; Agafa sempre els mateixos objectes.

M’AGRADA JUGAR DINS L’AULA AMB… Tot allò que jugueu a l’aula :Joc simbòlic: cuineta, pepes. Neteja; Pilotes, globus; Animals; Construccions; Teles.

EL QUE M’AGRADA DE L’ESTONA DEL PATI ÉS…: Explora l’espai; Juga amb els jocs de pati; Relació amb els demés i els adults.

A LES SESSIONS D’EXPERIMENTACIÓ…: Experimenta o no (participació); Rebuig o gaudi; Agrada embrutar-se o no; Si empra molts sentits (tasta, escolta, mira, toca).

LES SESSIONS DE JOC HEURISTIC M’HAN PERMÈS ...: Accions que fa; El moment del joc és tranquil, assegut, es mou; Nivell de concentració; Participació a l’hora de la recollida: arracona, classifica el material…

DEL CENTRE CONEC…: Aula de psico, cuina, aula nadons i grans, hort, pati; Adults que coneix.

QUAN CELEBRAM ANIVERSARIS...: Gaudeix; S’assusta, bufa, fa mamballetes, canta.

LES FESTES POPULARS...: Gaudeix de reunir-se amb altres grups; Participa, interactua; Les coneix.

ÀREA 3: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES 3.1. Llenguatge i comprensió oral 

LA MEVA MANERA D’EXPRESSAR-ME ÉS MITJANÇANT… (graella AT. PRIMERENCA): Utilitza paraula si/no; Paraules soles/combinació de més paraules: aigua, pati, psico, menjar; Reconeix el seu nom; Reconeix el nom dels companys, tutora; Executa 1 ordre senzilla; Executa 1 ordre senzilla + gest; Executa 1 ordre senzilla sense gest; Executa 2 ordres o més seguides; Imita sons d’animals.

3.2. Llenguatge musical 

HE POGUT ESCOLTAR... les audicions...



M’AGRADEN LES CANÇONS…: Cançons que li agraden…; Acompanya amb gestos…; Balla

3.3. Llenguatge corporal 



VAIG ADQUIRINT CONTROL DEL MEU COS I PUC… Combinat amb atenció primerenca: Imitar gestos; Reconeix parts del cos més importants..; Reconeix parts de la cara; Seu tot sol; Pot estar assegut un temps; Puja escales. Com? Alternant els peus? Amb ajuda?; Camina tot sol, utilitza punt de recolzament…; Camina de forma segura; Corre; Xuta pilota; Llança objectes; Sap esperar el seu torn.

A LA SALA DE PSICO…; Es mira al mirall; Juga amb les pilotes i altres materials; Està actiu/ assegut…; S’enfila.

3.4. Llenguatge plàstic  

EL NOSTRE PROJECTE D’ART M’HA POSSIBILITAT…: Hem treballat les obres de…; Gaudir amb…

LA CREATIVITAT…: Hem treballat textures, colors…; Manipulació

Al tercer trimestre, la redacció d’aquest informe és senzilla (recorda a una carta personal) però s’han de tenir en compte el ítems següents:     

Evolució en les relacions personals, tan amb adults com infants.

Evolució en l’adquisició de l’autonomia i dels hàbits.

Evolució en l’adquisició dels diferents llenguatges.

Valoració d’aspectes rellevants.

Propostes per a treballar a casa i acomiadament.

És important la tasca avaluadora, sobre tot, per detectar qualque dificultat, amb la finalitat de donar als infants els suports i les ajudes adient. Per avaluar el funcionament de l’aula, ens basarem en l’observació continuada de totes les activitats i amb la reflexió diària ens podrem donar compte si la seva finalitat, el temps en què es realitza, el lloc, el paper de la mestra, l’actitud dels infants, etc,és el previst i modificar aquells aspectes que no permeten que l’activitat segueixi endavant.

Unitats de programació específiques per a les aules d’un any

U.D. Educació musical: JOCS DE FALDA, MOIXAINES I CANÇONS INFANTILS I MÚSICA. 1. Justificació L’objectiu principal de l’educació musical a les edats més primerenques és la descoberta del so, és a dir, anar despertant l’oïda de l’infant i anar desenvolupant la capacitat de memòria i d’identificació auditiva La música és un dels ingredients essencials de la vida de les persones de totes les edats i les cultures, que ens acompanya durant tota la nostra vida, fins i tot, abans de néixer.

El procés que s’ha de seguir per a assimilar les diferents qualitats dels sons, d’acord amb el nivell maduratiu de l’infant és: Escoltar activament --- Imitar --- Reconèixer --- Reproduir --- Crear

Des de sempre, les persones que han tingut cura dels nadons han jugat amb ells per entretenir-los. El pas del temps ha fet que alguns dels jocs de falda passin de generació en generació i que d’altres vegades, s’hagin perdut.

Malgrat la seva aparent simplicitat, els jocs de falda són petites obres d'art que no només entretenen sinó que faciliten el desenvolupament dels infants, els ajuden a adquirir els primers coneixements, estimulen els seus sentits i enforteixen la relació amb els adults.

D’aquí la importància de la tradició oral, que sempre ha estat una gran font informació per el coneixement de la historia i les costums. Així com per transmetre des de temps anteriors la cultura, la experiència i les tradicions d’una societat a través de relats, cançons, llegendes, faules, mites o contes.

Es transmet de pares a fills, de generació a generació, arribant als nostres dies, i té com a funció principal la de conservar els coneixements i el folklore popular a través de temps.

Malauradament, avui són moltes les persones que ja no els coneixen i no poden fer-los servir quan estan amb els petits. Si algun dia es perdessin

definitivament, no només hauríem oblidat una part molt important de la nostra cultura tradicional, sinó que hauríem deixat de fer servir una eina excel·lent de relació amb el més menuts.

2. Objectius  Iniciar la interacció comunicativa.  Potenciar la relació infant/adult.  Connectar amb les seves vivències emocionals: angoixes, pors, etc.  Facilitar el reconeixement de les diferents parts del cos.  Ajudar al nadó en el procés de diferenciació entre ell i l’adult.  Iniciar el descobriment del ritme, la dansa, el moviment i la música.  Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius.  Conèixer cançons tradicionals i de folklore del seu entorn.

3. Continguts Àrea de Coneixement de si mateix i autonomia personal 1. El cos i la pròpia imatge:  El propi cos: segments i elements; característiques diferencials; imatge global del cos.  Utilització dels sentits en l’exploració del cos i de la realitat exterior i percepcions que s’hi obtenen.  Utilització de les possibilitats expressives del propi cos en situacions diferents.  Manifestació i regulació progressiva dels sentiments, les emocions, les vivències, les preferències, els interessos, etc. Àrea de Coneixement de l’entorn

1. Medi físic: elements, relacions i mesura:  Coneixement del medi que envolta l’ infant.

2. Cultura i vida en societat:  Coneixement dels jocs infantils de la cultura tradicional.  Observació dels elements humans que interaccionen amb l’infant.

 Reconeixement i valoració de la cultura popular de la nostra terra.  Gaudir dels jocs de falda.

Àrea de Llenguatges, comunicació i representació

1. Llenguatge verbal:  Textos orals de tradició cultural.  Cançons de folklore.

2. Llenguatge artístic:  Les qualitats del so.  Exploració de les possibilitats sonores de la veu, del propi cos, d’objectes quotidians i d’instruments musicals.  Reconeixement i interpretació d’un repertori de cançons tradicionals.  Reconeixement de cantarelles i cançons.  Reproducció de cançons i cantarelles mitjançant la veu, el cos i el moviment, ja sigui amb desplaçaments o sense.  Reconeixement i valoració del llenguatge oral com a instrument.  Iniciativa i interès a participar en situacions de comunicació oral de tipus diferent.  Gaudi amb el cant, el ball, la dansa i la interpretació musical.

4. Metodologia 4.1. Temporalització: Aquesta proposta es durà a terme durant tot el curs escolar. Aquests jocs i cançonetes els anirem aprenent al llarg del temps, tant pels infants més petitons com pels infants més grans.

Són activitats ideals per a realitzar quan els infants tenen satisfetes les seves necessitats bàsiques però també se solen emprar en diferents moments del dia, quan els infants fan demandes de proximitat de l’adult, quan necessiten consol, o quan volen descansar.

Com ja s’ha esmentat abans, durant tot el primer trimestre hi haurà una sessió setmanal de música i jocs de falda. Una vegada iniciat el segon trimestre, els jocs de falda es realitzaran en moments puntuals com en el

canvi de bolquers, per calmar a l’infant o en moments en que ell mateix ho demani i les sessions de música s’alternaran amb les sessions de contes.

4.2. Recursos materials i personals: Els recursos tant materials com personals seran sempre el més adients possibles.  Recursos materials: o Lloc silenciós on “escoltar be” sigui una possibilitat. L’espai físic, serà el racó de l’estora. D’aquesta manera, tant l’educadora com els infants, estan envoltats d’un ambient càlid i recollit. El matalàs servirà per acomodar els infants, tant en els jocs de falda com per cantar cançons. o Equip de so en bon estat. L’equip de música per a determinats moments i determinades audicions. o Discoteca: Conformada per música infantil i per música vocal i instrumental de diferents estils i èpoques. o Instruments (de percussió de diferent origen –escolar, folklòrics, confecció industrial, reciclats, artesanals- joguines sonores, materials i objectes que fan renou). o Capses de les cançons. o Cançoners d’aula. o Dau de les cançons.  Recursos humans: Bàsicament, per als jocs de falda es recomana sempre la veu humana, sigui com sigui sempre s’ha de cantar als infants. Encara que en determinades ocasions es poden emprar audicions gravades i reproduïdes. Aquestes audicions han de ser molt variades, així l’oïda dels infants es va acostumant a diferents sons, tonalitats i registres. Des de música clàssica (Vivaldi, Mozart, Bach, Beethoven), músiques d’altres cultures i països (africana, polonesa, vals, índia), músiques de ritmes ràpids i lents, músiques de diferents estils (pop, jazz, soul, blues, etc).

5. Paper de l’educadora L’educadora ha de ser la gran impulsora del joc, estimulant als infants a realitzar l’activitat fins que la coneixi, i ha de demostrar a l’infant que vol jugar amb ell i fer-lo sentir bé.

Una de les funcions de la educadora és la de triar l’espai adequat per dur a terme la proposta. Aquest espai haurà de ser un lloc tranquil i sense interferències. Això permetrà, tant a l‘infant com a l’educadora mateixa, gaudir de l’activitat i poder interactuar l’un amb l’altre sense interrupcions.

6. Propostes de joc 6.1. Moixaines: Aquesta proposta ajuda a crear llaços afectius, fomenta la seguretat, centra l’atenció, estimula la parla, provoca aprenentatges, exercita la curiositat i inicia la memòria. En la moixaina, l’infant acostuma a mostrar-se passiu, mentre rep els estímuls sorgits de la musicalitat dels recitats i les sensacions tàctils de les carícies. Amb aquest joc ens comunicam amb la mirada, el gest, la intenció, el to de veu...quan acaronem treballam la sensibilitat i la descoberta del cos.

Necessàries són les inflexions, les modulacions de veu, les rimes i les cantarelles. Com més rica de matisos i colors sigui la nostra veu més intensa i plena serà la comunicació. La repetició és imprescindible.

MOIXAINES PER ACARICIAR, TOCAR O PICAR DIFERENTS PARTS DEL COS PART DEL COS QUE ES TREBALLA TÍTOL MOIXAINA Extremitat  Peu  Peu polido inferior Extremitats  Dits  Aquest és el pare superiors  Mà  Galaneta má Ralet, ralet Pon pon titeta  Braç  Quan vagis a la carnisseria Tronc  Esquena  Escarabat bum, bum Propostes Peu polido...: L’acaricia l’adult; s’acaricia ell mateix; els seus companys l’acaricien; ell acaricia l’adult i tria les parts del cos que vol anomenar.

Propostes per Aquest és el pare...: Es poden pintar a cada dit un personatge.

Propostes per Galaneta Mà...: Relacionar diferents parts del cos amb la funció que pertoca. Es pot treballar molt vocabulari ( pa, vi, aigüeta, arròs, etc).

MOIXAINES PER FER BELLUGAR, PICAR, TOCAR O ACARICIAR A L’INFANT UNA PART CONCRETA DEL SEU COS PART DEL COS QUE ES TREBALLA TÍTOL MOIXAINA Extremitats  Peu  Peu mort inferiors Extremitats  Dits  Els putxinel·lis superiors  Mà  Els putxinel·lis Ballmanetes Mà morta  Braç  Cançó de passar farina Cap  Galtes  Ballmanetes Propostes per Els putxinel·lis: Pujar i baixar els braços. Primer amb un braç, fer anar tots dos braços en la mateixa direcció; convertir l’infant en un titella.

Propostes per Ma morta: El to de veu en aquesta cançó és primordial. Es pot posar veu de bruixa vella, exagerant molt cada paraula per exemple. Així ens podem inventar una història misteriosa.

Propostes de joc: En el cas dels infants més petits, es duran a terme durant un llarg període de temps mentre ells mostrin interès per aquest tipus de joc.

Principalment es farà ús d’aquest recurs durant el període d’adaptació, ja que s’ha d’intentar establir un vincle afectiu amb els infants, i també durant els moments dels canvis de bolquers on hi ha una relació molt estreta 6.2. Jocs de falda: Està considerat com un joc, en un principi iniciat per l’adult i que de vegades pot sorgir espontàniament per part dels infants. És un joc expressat en forma de cançoneta rítmica (tant per la cantarella com per als moviments associats a les diferents seqüenciacions temporals). És un joc on l’infant participa de forma activa ja s’estableixen torns, permet l’anticipació de moviments i el requeriment d‘aquests i que, per tant, permet una relació infant/adult aconseguint que hi hagi una relació i una transmissió d’afecte i de gaudi, una atenció compartida i fent que sorgeixi la comunicació, tot mitjançant de les moixaines, els balancejos, la cantarella, etc. En definitiva, tot el que és tan important en les primeres edats dels infants, la relació infant/adult. Malgrat la seva aparent simplicitat, els jocs de falda són petites obres d’art que no només entretenen sinó que faciliten el desenvolupament dels infants, els ajuden a adquirir els primers

coneixements, estimulen els seus sentits i enforteixen la relació amb els adults. Malauradament, avui en dia són moltes les persones que ja no coneixen aquests jocs de falda i no poden fer-los servir quan estan amb els petits. Si algun dia es perdessin definitivament no només hauríem oblidat una part molt important de la nostra cultura tradicional, sinó que hauríem deixat servir una eina excel·lent de relació amb el més menuts.

Tots els infants haurien de poder experimentar el vertigen de la caiguda entre les cames d’un adult que el fa jugar a cavalcar. Tots els infants necessiten d’un adult que els ensenyi i els faci jugar.

Aquests jocs inclouran: JOCS DE FALDA PER FER PASSES PART DEL COS QUE TREBALLA  Extremitats Inferiors JOCS DE FALDA PER FER CAVALCAR PART DEL COS QUE TREBALLA  Tot el cos

TÍTOL DEL JOC DE FALDA  Moros vénen  Jo en tinc un tamboret TÍTOL DEL JOC DE FALDA  Arri Arri tatanet  Serra, serrador  Quan el pare no té pa

Propostes per Moros venen: Caminar descalços per diferents espais i

terres; caminar per damunt dels peus dels adults; treballar la caiguda. Com és la caiguda? Brusca, suau, lenta, ràpida? Imitar aquestes imatges; vestir-se de moros per carnestoltes.

JOCS DE FALDA PER BALANCEJAR ( a partir dels 2 anys es poden fer en parella) MOVIMENT PART DEL COS QUE TÍTOL DEL JOC DE FALDA TREBALLA  davant Tronc  Bim bom/ ning nong darrera  El bon pa  Nyigo, nyigo, nyigo  Pim, pam, repicam JOCS DE FALDA PER BOTAR PART DEL COS QUE TREBALLA  Extremitats inferiors

TÍTOL DEL JOC DE FALDA  Salta miralta  Una pometa en tics a l’hort

Els jocs de falda per botar exerciten el sacseig i la coordinació de cames: posar-se dret, aguantar l’equilibri, iniciar el salt...

Hi ha molts de tipus de jocs. Els jocs per amagar són bons per a treballar la permanència dels objectes (propietat física desconeguda pels petits): sorpresa, aparició i desaparició de les coses, esperar, endevinar...és un exercici per centrar l’atenció i provoca el tempteig i les ganes d’encertar.

Els jocs de mans treballen la coordinació i l’ordre, Són jocs col·lectius que demanen actitud socialitzadora i un respecte a la presència i actuació de l’altre. Esperar torn.

Els jocs per picar a l’esquena ens ajuden a tenir confiança, sensibilitzen l’esquena prenent consciència d¡aquesta part i afavorint la imatge global.

Els jocs dansats treballen el moviment del cos sencer, l’infant és totalment actiu. Els jocs dansats s’han de fer sense música enregistrada ja que l’edat dels infants no permet seguir una pulsació estable mentre juguen.

Els Jocs de falda a l’adaptació. En el moment de l’adaptació són molt importants els jocs de falda, ja que és la presa de contacte entre l’infant i la educadora.

Jocs de falda pel canvi de bolquers. En aquest moment de rutina es fan servir per estimular a l’infant. I pels infants que són passius, enfront aquesta rutina, els ajuda per estimular-los.

Jocs de falda per tot el curs. Crea una relació afectiva amb l’infant, i també serveix per crear una atenció individualitzada amb l’infant. És pot dur a terme mentre s’espera als pares, mentre altres dormen, o simplement mentre altres juguen per l’aula.

Propostes de joc: Bàsicament, és un joc que s’empra a principi de curs, per establir vincles amb els infants, i al llarg del curs, per treballar diferents aspectes del desenvolupament dels infants.

6.3. Cançons: Cantar és a l’hora de fer música com parlar a l’hora de fer llengua. La veu és l’instrument del nostre cos. L’infant abans de parlar emet sons imitant modulacions dels grans.

Si canta l’infant pot experimentar sensacions úniques, podrà fer música i comunicar-se amb els demés més enllà de les paraules.

Per aprendre a cantar cal un estímul, un reforç exterior. La manera d’aprendre cançons és per repetició i imitació.

Propostes de joc:  Cançoner d’aula: Es treballen les festes i les estacions de l’any. És un recurs que després se duen els infants a casa amb el recull de feines trimestrals. Es presenta el primer dia que es canta, ells poden pintar, aferrar, emprar qualsevol tècnica per decorar la cançó i a partir d’aquest moment s’incorpora al cançoner del bon dia o durant el període d’any que correspon.  Bon dia: En aquest recull, sempre hi ha una cançó que és fixa, ja sigui que faci relació a la temàtica de l’aula o a la benvinguda.

Cada aula tindrà el recurs que consideri més adient per a dur a terme aquesta proposta de cançons: cançoner, capses de cançons, daus, imatges.. i es durà a terme sempre durant el ritual del bon dia, a l’ inici de la jornada. A principi del segon trimestre es comencen a alternar aquestes activitats amb la lectura d’agendes i converses.  Cançons infantils: A l’aula d’un any es treballaran cançons infantils relacionades amb el cos i les seves parts. Aquestes cançons s’entregaran en les feinetes trimestrals. La manera de treballar-les serà la següent: o Una primera sessió per conèixer la cançó, i cantar-la amb ells. o Una segona sessió per cantar-la i ballar-la amb música. o Una sessió on ells pintin o decorin el cançoner corresponent.  Música i instruments: Al llarg del curs es poden fer nombroses activitats relacionades amb la música i els instruments: o Confeccionar instruments reciclats com a tambors, maraques, etc. o Realitzar una capsa dels instruments.

o Treballar instruments típics de països diferents. o Confeccionar ximbombes per Sant Antoni.

6.4. Audicions: És l’activitat musical que es basa en l’escolta. Percebre i sentir les emocions i sensacions que ens comunica la música com a llenguatge universal i que l’infant trobi i experimenti sensacions diverses a partir de models auditius diferents.

Escoltar vol dir centrar tota l’atenció en els estímuls que ens arriben a través de l’oïda i analitzar-los per poder-los comprendre.

Escoltant música aconseguim actitud específica i individual d’atenció que facilita l’activitat intel·lectual interior i profunda. Percep, de forma intuïtiva, el missatge que transmet la interpretació musical. S’inicia en el reconeixement d’estructures senzilles, en la distinció de la veu i dels instruments, comprèn els diferents estats emocional. Pot ésser una activitat compartida.

S’ha de potenciar sempre l’escolta de música en viu, en directe, i fer-los escoltar música que ens agradi.

Les estones d’audició necessiten d’un ambient especial, una màgia que es tradueix en una actitud oberta i encuriosida on aprendre i gaudir són les dues cares d’una mateixa moneda. Cercar el contacte visual i repetitiu.

Repetint ens assegurem de la memorització però també estam afirmant el seu coneixement.

El ventall d’enregistraments és molt ampli i les peces que es poden escoltar són moltíssimes.

Els requisits d’aquestes audicions enregistrades són:  Audicions de qualitat, és a dir, obres de vàlua reconeguda i interpretades per gran músics.  Senzillesa, on la textura musical sigui entenedora i l’estructura bàsica: alternança de frases i repetició de les mateixes.



Durada no massa llarga. Melodies que no excedissin el minut, minut i mig.

Propostes de joc: Per aquesta edat triarem l’audició: Les quatre estacions, d’en Vivaldi. Aquesta audició es farà al llarg del curs, en diferents sessions:

 El conte es divideix en diferents bocins, que aniran acompanyades del fragment de música.  Després de cada conta contes s’escoltarà el fragment sencer de música.  En diferents sessions se pot variar la manera de fer-ho: podem contar petits fragments de la història i acompanyar-la de fragments de música.  I al final de curs, el podrem contar sencer.



El fragment musical sencer es pot posar per acompanyar la realització d’un mural sobre l’estació.

U.D. ESTIMULACIÓ SENSORIAL (taller d’Experimentació) 1. Justificació Els cinc sentits ens ajuden a entendre i conèixer el món que ens envolta. Des del moment en que naixem comencem a utilitzar-los. Ens donen informació sobre nosaltres mateixos, sobre el que observem, sentim, toquem, etc, mitjançant aquesta informació els nadons aniran adquirint els coneixements i aprendran a respondre mitjançant el moviment, el llenguatge, les emocions i els pensaments.

Entre les diferents necessitats bàsiques d ela primera infància hi ha la d’explorar l’entorn natural i social. Les capacitats de mirar, tocar, comprovar i comunicar s’estan desenvolupant i són les eines ideals per a adquirir processos mentals fonamentals: observar, identificar, classificar, fer hipòtesi, experimentar i comunicar. I aquests processos són la base de l’aprenentatge significatiu.

Una vegada hem despertat aquesta curiositat, els sentits sempre estaran alerta i disponibles, oferint un món ric i ple de plaer.

2. Objectius, continguts i propostes trimestrals.

OBJECTIUS GENERAL OBJECTIU ESPECÍFIC -Progressar en l’adquisició d’hàbits i -Incloure rutines actituds relacionades amb el d’higiene personal benestar, la seguretat, la higiene, l’alimentació, l’enfortiment de la salut, l’ordre i el treball.

CONTINGUTS -Neteja de mans després de l’activitat

 ACTIVITATS -Rentada de mans, de cada vegada més autònoma. I progressió de rentar-se les mans amb tovalloletes a rentar-se les mans amb aigua i sabó.

-Observar i explorar les propietats sensorials i les transformacions d’objectes a través d’experimentació i manipulació.

-Els sentits: tacte, oïda gust, olfacte i vista.

-Fulles seques, fer maraques amb fruits de la tardor, pintura amb puré de moniato, manipulació de carabasses senceres, fer llanternes amb carabasses (activitat familiar), panera de Nadal, fer torró, experimentació amb llums de Nadal, experimentació amb raïm, manipulació de taronges senceres, paper triturat.

-Panera del fred; pintem amb sobrassada; cotó; Pa ratllat; Teles; Globus i confeti; Panera de les disfresses; Capses; Puré de patata; Projeccions; Pintar amb elements naturals (flors); Tubs de cartró amb cel·lofana de colors; -Maduixes; Aromàtiques; Textures d’esponges; Arena; Gelatina; Fruites d’estiu; copinyes; Sal i sucre; Pintura corporal; Gel de colors; Experimentació amb aigua.

Exploració i manipulació d’objectes i matèries del medi proper.

-Conèixer Les característiques dels materials a partir de la manipulació i de la combinació de diferents objectes.

- Gust per la participació en activitats socials i

-Les textures.

-Dolç- salat:

- Expressar emocions, necessitats, sentiments, etc. mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges.

en manifestacions culturals i tradicionals.

-Aconseguir una Gest/paraula/frase progressió del llenguatge en els actes de comunicació.

-Acompanyar les accions dels infants amb paraules.

-Possibilitar moments, durant la proposta, on la paraula tingui presència.

-Ús progressiu de llenguatge bimodal dins l’aula.

4. METODOLOGIA 4.1. Temporalització : Aquesta unitat es durà a terme durant tot el curs escolar, aprofitant els moments de la vida quotidiana i amb activitats estructurades i dissenyades especialment per aconseguir els nostres objectius.

4.2. Recursos materials i humans:  Recursos materials: Qualsevol tipus de material que pugui oferir una estimulació sensorial rica i adequada als infants.  Humans: Normalment a les sessions ha d’haver-hi dues educadores per assegurar-nos que totes les necessitats dels infants estan cobertes.

5. PAPER DE L’EDUCADORA L’educadora sempre ha de tenir un paper investigador, oferint als infants un ventall ampli de possibilitats sensorials. També ha de tenir capacitat d’observació per copsar tot allò que sigui interessant per a la seva tasca. Ha de tenir una actitud dinamitzadora, ja que en determinats moments els infants necessitaran un poc d’ajuda inicial, perquè restaran a l’expectativa del que s’espera d’ells.

6. AVALUACIÓ L’avaluació serà continua, deixant constància dels avanços i de les dificultats dels infants.

L’autoavaluació es farà setmanalment, observant sobre tot, l’adequació de les activitats, l’ús dels materials i les possibilitats d’ampliar les experiències, en cas que els infants ho necessitin.

PANERA:_______________________EXPERIMENTACIÓ:_______________________DATA:__________

FORMA D’EXPLORACIÓ

ACTITUD DURANT L’EXPLORACIÓ

NOM INFANT Actiu Calmat Passiu Explorador Constant Repeteix els descobriments Concentrat Dispers Atenció curta Precís Poc precís Preferència per una mà Empra les dues mans Manipula tots els objectes Presenta preferències Canvia els objectes de mà

Realitza la pinça

TIPUS D’EXPLORACIÓ

Xucla Travessa Omple Buida Amaga Juga amb els objectes Altres

VERBALITZACIONS DURANT L’EXPLORACIÓ

Empra gerga Empra recolzament no verbal Assenyala Diu paraules Construeix frases

U.D. L’ESTIMULACIÓ LINGÜÍSTICA (converses i contes) 1. JUSTIFICACIÓ Hi ha moments concrets de conversa amb una finalitat concreta, com en els moments dels rituals, quan els verbalitzem alguns fets quotidians, relacionats amb el medi, o amb els seus companys.

La parla sempre és present, però també són molt important dues coses:  El silenci és igual d’important que la paraula.  S’ha de donar significat a les produccions dels infants.

Aquest contacte continu i expressiu, poc a poc el va fent conscient del fet lingüístic, l’infant va captant paraules senzilles i comunes, com el seu nom, ordres senzilles i altres paraules que s’aniran introduint dins el seu bagatge.

2. OBJECTIUS  Interpretar mitjançant l’entonació i el gest del qui parla, les diferents intencions comunicatives.  Treballar l’escolta.  Comprendre ordres senzilles.  Fer emissions sonores.

3. CONTINGUTS ÀREA D’IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL

1. El cos i la pròpia imatge: -Comprensió i expressió de vivències sentiments, emocions, preferències i interessos propis i dels altres. ÀREA EL MEDI FÍSIC I SOCIAL

3. Cultura i vida en societat: -Gust per la participació en activitats socials i en manifestacions culturals i tradicionals.

ÀREA DE LLENGUATGES, COMUNICACIÓ I RE€PRESENTACIÓ

1. Llenguatge verbal: Escoltar, parlar i conversar -Utilització progressiva de la llengua oral per relacionar-se, expressar-se i comunicar-se en la vida quotidiana i en situacions de comunicació.

-Comprensió de la comunicació dels adults i d’altres infants.

-Iniciativa i interès per participar en situacions de comunicació oral i per enriquir les pròpies produccions orals.

Aproximació a la llengua escrita -Interès i atenció en escoltar textos llegits per altres.

Aproximació a la literatura -Escolta i comprensió de textos senzills.

4. METODOLOGIA 4.1. Temporalització: Tot el curs. Aquesta activitat es durà a terme al llarg de tot el curs. S’anirà adaptant al desenvolupament dels infants i ales seves necessitats. No només serà els moments del Bon dia i abans de partir sinó que l’estimulació lingüística sempre es durà a terme, a qualsevol moment i en qualsevol lloc. Així que sempre hi serà present.

4.2. Recursos materials i humans:  Recursos materials: contes, imatges, àlbums familiars i qualsevol altre tipus de material que ens pugui facilitar l’estimulació lingüística.

Acompanyament del llenguatge amb signes (llenguatge bimodal)  Recursos humans: L’adult amb la paraula, el gest, la mirada i la presència.

5. PAPER DE L’EDUCADORA Més que mai ha de ser propiciadora de moments lingüístics rics, amb silencis i paraules, que donin sentit a la realitat de l’aula. L’educadora és el model que l’infant tendrà dins l’aula per això s’ha de cuidar molt el llenguatge, evitant els diminutius (dificulten la comprensió) per exemple.

6. AVALUACIÓ Els ítems de referència són els se recullen al pla d’atenció a la diversitat i que ens serveixen per detectar possibles problemes relacionats amb el desenvolupament del llenguatge.

NOM DE L’INFANT Diu papà i mamà amb significat (11 – 16 mesos) Utilitza la paraula “no” (16 – 24 mesos) Assenyala parts del seu cos (17- 24 mesos) Compren una prohibició (9 – 15 mesos) Reconeix el seu nom (9 – 12 mesos) Compren el significat de les paraules (11 – 14 mesos) Obeeix ordres acompanyades de gestos (11 – 18 mesos) Anomena un objecte dibuixat (19 – 25 mesos) Executa dues ordres (19 – 25 mesos) Combina dues paraules (21 – 25 mesos) Utilitza pronoms (22 – 36 mesos)

7. ACTIVITATS  Mirar contes, imatges, dibuixos i parlar-les del seu contingut.  Experimentar amb objectes sonors, i donar als infants exemples rítmics.  Àlbums familiars: Posar al seu abast fotos seves i de la seva família, per que els mirin i demanar-les progressivament que els assenyalin i més endavant que els anomenin.  En el moment d’efectuar les rutines i les activitats quotidianes, anticiparem i verbalitzarem les accions i els demanarem que cooperin.  Lectura de les agendes, al ritual del bon dia.  Lectura del llibre viatger.  Deixem oberta la programació per treballar totes les situacions i esdeveniments que puguin sortir durant el curs escolar.

U.D. LA PSICOMOTRICITAT I ELS JOCS MOTRIUS 1. JUSTIFICACIÓ PEDAGÒGICA Durant els primers mesos de vida els nadons no tenen consciència de si mateixos com a éssers independents dels altres, malgrat això té una experiència corporal molt rica i percep, sent i actúa.

Al voltant dels 6 mesos, es produeixen una sèrie de progressos motrius i cognitius, que propiciaran canvis en la relació de l’infant amb els adults i amb si mateix.

Aquestes conquestes han d’anar-se ampliant amb una estimulació global, que el doni seguretat en les seves accions i el motivi per anar més endavant. Dins aquest context, els jocs d’estimulació motriu i la psicomotricitat tenen una gran importància.

2. OBJECTIUS PEDAGÒGICS            

Experimentar el moviment amb plaer.

Sentir-se segur en diferents situacions.

Acceptar l’ajuda dels adults.

Exploració de les seves possibilitats motrius.

Expressió corporal: els estats d’ànim.

Acceptar als altres infants al seu voltant, Progressiu control segmentari i global del cos.

Estimular la coordinació oculo-manual.

Orientar als infants dins l’espai Afavorir la coordinació dels reflexos.

Conèixer la seva imatge corporal i distingir-la dels altres infants., Estimular progressivament l’adquisició de la marxa.

3. CONTINGUTS ÀREA D’IDENTITAT I AUTONOMIA PERSONAL 1. El cos i la pròpia imatge:  Sensacions i percepcions del propi cos.  Sentiments i emocions propis, i la seva expressió corporal.  Utilització de les possibilitats expressives del propi cos en situacions diverses.  Manifestació i regulació progressiva dels sentiments, les emocions, les vivències, les preferències, els interessos, etc.

2. Joc i moviment:  Postures del cos i moviment en l’espai i en el temps.  Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.  Exploració de les possibilitats i les limitacions motrius del propi cos en situacions lúdiques i de la vida quotidiana.  Control actiu i adaptació del to i la postura a les característiques de l’objecte, de l’acció i de la situació.  Descobriment i afermament progressiu de la pròpia lateralitat, desenvolupant-la lliurement en situacions de jocs corporals.  Coordinació i control corporal .  Situació i desplaçament en l’espai real: l’infant en relació amb els objectes i els altres.  Iniciativa per aprendre habilitats noves.  Acceptació de les regles que regeixen els jocs físics i ajustament a certes normes bàsiques 3. L’activitat i la vida quotidiana  Regulació del propi comportament en situacions de joc. ÀREA EL MEDI FÍSIC I SOCIAL 1. Els primers grups socials:  Discriminació de comportaments i d’actituds adequats o inadequats en els diversos grups als quals pertany l’infant i també pel que fa a les normes elementals de convivència.  Identificació de les sensacions que produeixen i les emocions que s’experimenten en relació amb els objectes.  Exploració d’objectes a través dels sentits i de les accions.  Curiositat davant els objectes i interès per explorar-los.

ÀREA DE LLENGUATGES, COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ 1. Llenguatge oral:  Diferents necessitats de comunicació i vocabulari corresponent.  Comprensió de les intencions comunicatives en/amb diferents contextos, interlocutors, continguts, instruments i intencions.  Comprensió de les intencions comunicatives dels adults i d’altres infants.  Producció de missatges referits a necessitats, emocions i desitjos, mitjançant l’expressió corporal, el llenguatge oral o qualsevol altre mitjà d’expressió.  Utilització de senyals extralingüístics (entonació, gesticulació, expressió facial...), per tal d’atribuir i de reforçar el significat dels missatges que es reben o es transmeten.  Reconeixement i valoració del llenguatge oral com a instrument per comunicar els sentiments, les idees i els interessos propis i conèixer els dels altres.

2. Expressió corporal:  Control del cos: activitat, moviment, respiració, repòs, relaxació.  Possibilitats expressives del propi cos per expressar i comunicar sentiments, emocions, necessitats...  Descobriment i experimentació dels recursos bàsics d’expressió del propi cos (moviments, renous, sons), individualment i amb grup, per expressar es sentiments, les emocions pròpies i les dels altres.  Utilització amb intencionalitat comunicativa i expressiva de les possibilitats motrius del propi cos: desplaçaments en l’espai amb moviments diversos, interpretació de nocions de direccionalitat amb el propi cos, manteniment de l’equilibri en diverses situacions, ajustament del propi moviment a l’espai.

4. METODOLOGIA 4.1. Temporalització: Aquesta és una activitat que es durà a efecte tot el curs escolar, els jocs motrius es faran diàriament i una vegada superat el període d’adaptació farem les sessions de psicomotricitat un pic a la setmana.

4.2. Recursos materials i humans:  Recursos materials: A l’aula dels nadons ens condicionen factors a l’hora d’organitzar les sessions de psicomotricitat: o L’espai: Durant l’adaptació i quan s’incorpori un nou nadó a l’aula es faran les sessions de psicomotricitat a l’aula. Quan s’acabi l’adaptació es podrà anar a la sala de psicomotricitat. o El material: A més del material específic de psicomotricitat (els mòduls) també hi haurà teles, ars, cordes, estructures rígides, bancs, matalassos, construccions de cartró, etc.  Recursos humans: La tutora sempre estarà present essent el seu referent afectiu.

5. PAPER DE L’EDUCADORA Previ a la sessió: Establir objectius, preparar la sala, preparar els estris d’avaluació (graelles, gravació, notes de camps, etc...).

Durant la sessió: Explicació de les normes, ha de ser la figura de seguretat, de referència, ha d’estar disponible, amb ulls i mans, ha d’ajudar en aquells infants més insegurs. Enregistrar tot allò que sigui d’interès o necessari per a la posterior avaluació.

En el cas de dues persones, la tutora serà el referent i l’altre hauría d’enregistrar.

Després de la sessió: Avaluació de la sessió i propostes de millora.

6. AVALUACIÓ L’avaluació de tota l’activitat serà contínua i, a més de dur un control dels avances motrius dels infants, farem una reflexió de la nostra feina i del nostre sistema d’actituds, ja que en les sessions de psicomotricitat és necessari més que mai una escolta ajustada, una disponibilitat corporal i la mirada perifèrica per donar seguretat als infants.

S’utilitzaran diferents enregistraments varis.

tipus

de

graelles,

l’ús

de

diari

i

ANIVERS L’ESTIU ARIS

DIA DE LES FAMÍLIES

LA PRIMAVER A

LA JAIA QUARESM A

CARN ESTO LTES

L’HIVERN

NADAL

TARDOR

ADAPTACIÓ

ALTRES PROPOSTES Inclou tot el període d’adaptació a l’escola, el coneixement dels espais i l’educadora, i l’aprenentatge de les primers rutines bàsiques. Durant aquest període es fa joc lliure per determinar quins són els gustos dels infants i poder anar omplint l’aula amb les propostes idònies. I per establir el vincle amb els infants.

Realització de mural i decoració d’aula..

Inclourem la festa de les Verges: visitar la cuina a on els familiars fan els bunyols; cançoner.

Tots sants. Buidatge de carabasses amb les famílies.

Crearem l’ambientació nadalenca dins l’aula; escoltarem nadales; cançoner; fer torró; visita del Patge reial.

Decoració i ambientació de l’aula; realització de mural.

Sant Antoni: conta-contes i cançoner.

Ambientació de Carnestoltes; setmana de Carnestoltes i festa amb les famílies.

Feim Crespells; Cançoner

Ambientació de primavera; cançoner; decoració i ambientació de l’aula; mural de primavera.

Setmana de Sant Jordi: conta-contes familiars, punt de llibre.

Conta-contes; regal de les famílies; sortida familiar; Ambientació i decoració entrada.

Programació d’estiu; Festa de final de curs; Mural i ambientació de l’aula; Cançoner.

Realització dels dibuixos per l’ infant; Decoració de la corona; Festa d’aniversari.

MATERIALS I RECURSOS Els materials que s’utilitzen responen sempre als interessos i necessitats dels infants. Els van variant segons les activitats que es realitzen adaptant-los als tallers i UD. Els pares i mares poden col·laborar facilitant tot tipus de materials de la vida quotidiana que es necessiten per el desenvolupament de la programació.

En la selecció del material es té en compte:  Que sigui adequat al moment evolutiu dels alumnes.  Que sigui atractiu, bonic, segur, manejable i assequible.

MATERIALS QUE S0UTILITZA A L’AULA MATERIALS RECOMANABLES AMB FREQÜENCIA  Cartolines de colors.  Murals.  Diferents tipus de paper.  Fotografies.  Capses de cartró.  Reproductor de Cd’s  Cinta adhesiva i cola blanca.  Joguines:  Fulls.  Miralls.  Teles petites i grosses.  Instruments musicals.  Tovalloles.  Contes.  Llana  Cotó.  Material plàstic: Pintura de dits, ceres, guixos, vernís, retoladors.  Fang  Construccions  Ampolles sensorials.  Globus...