El Paisatge

El paisatge, de la comarca Osona, la meva comarca

L’Estany

Muntanyola

Osona, la meva comarca

En aquesta unitat aprendràs que: – El paisatge de la comarca el podem dividir entre natural, rural i urbà.

– El paisatge natural està format per roques i boscos.

– La comarca té formes de relleu molt variades.

– Hem de distingir entre diferents tipus de boscos i vegetacions.

– Els éssers vius es relacionen dins del paisatge.

– El paisatge rural està format bàsicament per conreus i granges.

– Podem separar els conreus de regadiu dels conreus de secà.

– La nostra comarca té granges bàsicament de bestiar porquí i boví.

– El paisatge urbà està format per pobles i ciutats.

– Els habitants d’Osona es reparteixen desigualment per tota la comarca.

– Els aparells respiratori i digestiu són molt importants per a la nostra vida.

– La comarca té un clima mediterrani amb força variacions.

– És interessant estudiar el temps a la nostra comarca i fixar-se en el cel.

Després d’aquesta lliçó sabràs: – Distingir entre el paisatge natural, rural i urbà.

– Adonar-te que el nostre entorn està format per molts paisatges.

– Que cada paisatge té uns trets que el caracteritzen.

– Que els arbres i els boscos són molt importants per al paisatge natural.

– Que l’agricultura i la ramaderia defineixen el paisatge rural.

– Que distingim entre animals herbívors, carnívors i omnívors; i entre animals vivípars i ovípars.

– Que el món urbà, pobles i ciutats, és el més habitat per les persones.

– Quins són els pobles d’Osona i el seu nombre d’habitants.

– Que les persones respirem a través de l’aparell respiratori.

– Que necessitem un aire net per respirar.

– Que tots els paisatges es defineixen per un clima.

– Que dins de la comarca distingim entre el clima de la plana i el de la muntanya.

– Que també formen part del paisatge uns elements o cossos celestes com el Sol, la Lluna, els planetes, els núvols i l’arc de Sant Martí.

– Que el nostre entorn cultural celebra l’arribada de l’estiu.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

Nom:

El paisatge de la comarca

1

Coneixement del medi / 4t de primĂ ria

Osona, la meva comarca

Mapa conceptual Osona

té

paisatge pot ser

pot ser

pot ser

està influït pel

natural

rural

urbà

clima que és genèricament

on trobem

on trobem

on veiem

on veiem

format per

roques

boscos

conreus

granges

pobles i ciutats

que formen

diferents

de

que crien

rouredes alzinars fagedes pinedes

secà regadiu

el relleu fet de

serres planes turons

éssers vius

com ara

que es

on trobem

Montseny relacionen Collsacabra plana de Vic

vaques porcs i estudiarem

com són

mediterrani

amb diferents

i que definim mirant

característiques

el temps

on habiten els seus

que ens informa

habitants

del cel

dels quals estudiarem

on observem

l’aparell respiratori

els núvols l’arc de Sant Martí el Sol els estels els planetes la Lluna

2

Abans de començar, què en sabem?

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Quan observem el paisatge des de diferents punts de la comarca, ens adonem que tenim un paisatge divers, que presenta variacions segons el lloc on mirem. Davant d’aquest paisatge tan ric, és possible descobrir tres grans entorns: 1/ paisatge natural

2/ paisatge rural

3/ paisatge urbà

Nom:

A continuació tens tres fotografies molt diferents. Mira-les bé i intenta descobrir quina pertany a un paisatge rural, quina a un paisatge natural i quina a un d’urbà. Numera-les.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

En aquesta sopa de lletres hi ha amagades nou paraules relacionades amb el paisatge. Quan les hagis trobat, pots classificar-les segons si són elements del paisatge rural, natural o urbà.

M

F

E

K

F

A

G

E

D

E

S

G

F

T

X

H

O

S

T

P

I

R

H

Z

J

K

L

O

N

L

Q

B

D

E

R

T

Y

U

B

T

G

H

V

O

R

O

Q

U

E

S

X

F

P

O

H

A

A

C

N

S

A

S

D

O

E

N

O

A

T

B

Q

V

C

C

M

N

A

E

S

R

B

G

M

I

U

N

O

O

P

R

V

U

A

S

L

R

S

T

E

B

G

S

R

T

E

V

J

M

E

A

T

A

S

H

A

S

D

R

F

G

H

J

S

N

U

N

J

K

I

I

N

E

R

T

U

P

Q

G

J

T

L

X

Z

O

R

T

I

O

A

R

T

E

H

S

V

N

C

I

U

T

A

T

S

V

O

S

G

E

M

B

Q

E

T

U

O

P

D

K

M

F

S

D

A

C

W

R

Y

I

A

S

F

G

L

H

E

C

Paisatge urbà

Coneixement del medi / 4t de primària

Paisatge rural

Paisatge natural

Osona, la meva comarca

Diversitat de paisatges

Nom:

El paisatge de la comarca

3

Coneixement del medi / 4t de primĂ ria

Osona, la meva comarca

Mapa conceptual Osona

té

paisatge pot ser

pot ser

pot ser

està influït pel

natural

rural

urbà

clima que és genèricament

on trobem

on trobem

on veiem

on veiem

format per

roques

boscos

conreus

granges

pobles i ciutats

que formen

diferents

de

que crien

rouredes alzinars fagedes pinedes

secà regadiu

el relleu fet de

serres planes turons

éssers vius

com ara

que es

on trobem

Montseny relacionen Collsacabra plana de Vic

vaques porcs i estudiarem

com són

mediterrani

amb diferents

i que definim mirant

característiques

el temps

on habiten els seus

que ens informa

habitants

del cel

dels quals estudiarem

on observem

l’aparell respiratori

els núvols l’arc de Sant Martí el Sol els estels els planetes la Lluna

4

Tipus de paisatges

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

El paisatge és la imatge de conjunt que observem amb els nostres ulls. En el paisatge és possible descobrir-hi moltes formes: el relleu, format per roques que donen lloc a turons, serres, planes, valls…; la vegetació, que pot ser treballada pels pagesos, com els camps, o pot créixer més lliurement, com els boscos…, i les cases, els habitatges, les indústries, que anem construint les persones. De fet, el paisatge és l’acumulació, la suma de petits i grans canvis que anem fent dia rere dia. És, doncs, el resultat d’una evolució.

Si busquem una manera de distingir aquests tres paisatges, ens podem fixar en aquests trets: Paisatge natural – És el que no ha estat transformat ni poc ni molt per les persones.

– Hi viuen éssers vius, animals i vegetals, sense que els humans alterin el seu ritme de vida.

– Els boscos del paisatge natural de roures i alzines són els més propis de la comarca.

Paisatge rural

Nom:

– És el paisatge que combina els camps, amb les masies, els pobles petits i els boscos.

– Molts boscos, en especial de pins, formen part d’aquest paisatge perquè han estat plantats, encara que faci molts anys.

– Osona és una comarca amb predomini de paisatge rural.

Paisatge urbà – Aquest paisatge ocupa les viles i ciutats grans de la comarca.

– Està format per edificis, carrers, places…, però també pels polígons industrials.

– És un paisatge que cada vegada creix més.

– Les carreteres i les xarxes de comunicació afavoreixen aquest paisatge.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Indica quin tipus de paisatge es correspon amb cada un dels números de la fotografia a partir de l’esquema anterior: 1

Paisatge rural

2 3 4 5 6

3

2

6 5

1

4

Coneixement del medi / 4t de primària

Boscos i arbres d’Osona Has anat mai al bosc? Recordes el nom d’alguns arbres? Podríeu fer una llista entre tots a la pissarra. Després, amb l’ajuda de la vostra mestra o el vostre mestre i algun llibre, marqueu amb una creu els que són de bosc.

Nom:

5 El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Els arbres que coneixem són:

Deus haver vist que hi ha arbres ben diferents al bosc: de petits i de molt vells Podem conèixer l’edat d’un arbre comptant els anells del seu tronc. Cada any l’arbre creix una mica en gruix (a la primavera i a l’estiu) i després (a la tardor i a l’hivern) atura el seu creixement.

Això fa que quedin marcats uns anells. Així, els anys en què el clima ha estat favorable , l’arbre creix més i els anells són més amples, mentre que quan l’any és sever, l’arbre no creix tant i l’anell és més estret. La ciència que estudia i intenta entendre aquestes seqüències s’anomena dendrocronologia (del grec dendros, arbre, i cronos, temps).

Per quan surtis al bosc Quan vagis a passeig pel bosc pots aprofitar-ho per comptar els anells d’alguna soca que trobis d’un arbre recentment tallat. Seria bo que portessis la càmera de fotografiar i en fessis alguna fotografia. La pots portar a classe per comentar. Anima’t a descobrir l’edat dels arbres!

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Segurament entre els arbres que han sortit a la vostra llista hi ha aquests que us descrivim a continuació. Aquests arbres no són els únics que hi ha a Osona, però sí que són els més abundants.

Pi pinyer És un arbre de fulla perenne, d’agulla, com tots els pins. El seu fruit és una pinya força gran, de la qual ens mengem els pinyons.

Pot arribar a fer 20 metres d’alçada.

El trobem a les zones més aviat seques, al sud de la comarca d’Osona.

Alzina És un arbre de fulla perenne, brillant i dura per l’anvers i una mica peluda pel revers.

El seu fruit és una gla. Pot arribar a fer 20 metres d’alçada. El seu tronc és molt robust i rugós.

En realitat, és l’arbre més típic de la comarca.

El trobem a totes les muntanyes i a la plana de Vic, en llocs més aviat secs i assolellats.

Roure És un arbre de fulla caduca, però té una forma semblant a la d’una alzina.

El seu fruit és una gla.

Pot arribar a fer 20 metres d’alçada.

El seu tronc és molt robust i rugós.

El trobem a les zones de muntanya i també a la plana de Vic, en llocs més aviat humits i ombrius.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

6

Boscos i arbres d’Osona (2) Castanyer És un arbre de fulla caduca, força gran.

El seu fruit és la castanya. Pot arribar als 30 metres d’alçada. El seu tronc pot arribar a ser molt gruixut.

El trobem a les muntanyes humides i poc assolellades. N’hi ha molts al Montseny i a les Guilleries. I també en llocs on hi ha boscos de faig.

Faig

Nom:

És un arbre de fulla caduca.

El seu fruit és una faja.

Pot arribar a fer 40 metres d’alçada.

El seu tronc és molt recte.

El trobem a les zones de muntanya, en llocs que hi hagi molta humitat i ombra. Hi ha fagedes al nord-est d’Osona, al Cabrerès.

Pi roig És un arbre de fulla perenne, d’agulla, com tots els pins. El seu fruit és una pinya, però més petita que la dels pinyons que ens mengem.

Pot arribar a fer 30 metres d’alçada. El seu tronc té un color rogenc, d’aquí li ve el nom.

El trobem a les zones de muntanya, sobretot al Lluçanès.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Hem dit que als boscos d’Osona hi ha molts tipus d’arbres. Tria’n un i completa una fitxa com les que hem fet nosaltres:

Quan un d’aquests arbres és molt abundant en un bosc, tot el bosc agafa el nom de l’arbre. Així doncs, si en un bosc l’arbre més abundant és el pi, parlem d’una pineda.

Completa la taula Si l’arbre més abundant és el roure

roureda

Si l’arbre més abundant és l’alzina Si l’arbre més abundant és l’àlber Si l’arbre més abundant és el faig Si l’arbre més abundant és el pollancre Si l’arbre més abundant és el pi Si l’arbre més abundant és el avet Quan no queda clar quin és l’arbre més abundant, parlem de bosc mixt. A Osona hi ha força boscos mixtos, en els quals comparteixen protagonisme el pi roig i l’alzina, ja que tots dos són arbres que els agraden el sol, la muntanya i el clima sec.

Coneixement del medi / 4t de primària

7

Boscos: diversitat de vegetals i animals

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Dins dels boscos, com hem dit, a part d’arbres hi ha altres plantes, que poden ser arbustos, mates i herbes. Acaba d’omplir cada quadre amb exemples.

Els arbres – Els arbres, que ja coneixem, tenen la tija llenyosa i són els més alts. Poden viure molts anys (alguns han arribat als 1.000!). Tenen un tronc principal i després es ramifiquen.

Els arbustos

Nom:

– Els arbustos s’assemblen als arbres, perquè tenen la tija llenyosa, però solen ser més baixos, i, a més a més, en lloc d’un tronc principal en tenen més d’un. L’avellaner n’és un exemple.

Les mates – Les mates són com arbustos en miniatura i no viuen tants anys. La farigola o el romaní en són exemples.

Les herbes – Les herbes solen viure un any. No tenen tronc, sinó una tija verda. El gallaret i la dent de lleó en són exemples.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

En els boscos d’Osona hi viuen molts animals. Us facilitarem una llista amb el nom d’alguns: Amfibis gripau comú, tòtil, granota roja, granota verda, tritó palmat, tritó verd, salamandra.

Rèptils sargantana roquera, sargantana ibèrica, llangardaix ocel·lat, lluert, vidriol, serp blanca, serp d’aigua, serp de collaret, escurçó europeu.

Ocells àguila marcenca, astor, xoriguer, falcó pelegrí, duc, mussol comú, corb, tudó, merla, gaig, mallerenga blava, mallerenga carbonera, pica-soques, picot verd.

Mamífers esquirol, geneta, ratolí de bosc, liró, teixó, fagina, conill, eriçó, guineu, ratapinyada.

Ara us proposarem un treball. Repartiu-vos els animals de la llista entre tota la classe. Busqueune una fotografia o un dibuix en un llibre, així com informació sobre què menja, on viu, quines són les seves característiques, etc. Després podeu muntar un mural o una exposició perquè tothom sàpiga coses sobre aquests animals.

Un llibre que us pot anar bé és La fauna vertebrada d’Osona.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

8

Paisatge rural El paisatge rural és el paisatge que predomina a tota la comarca. La majoria dels pobles de la comarca formen part d’aquest paisatge, on es combinen masies i granges amb pobles relativament petits.

En el paisatge rural de la nostra comarca hi predominen, els camps de conreu. En destaquem: – Els camps de cereals, especialment blat, ordi i civada. Molts d’aquests cereals es converteixen en pinsos per als animals.

– Els camps de farratges, és a dir, de menjar per al bestiar, especialment per als animals bovins.

Els farratges més conreats a la comarca són el blat de moro i el raigràs, una herba farratgera.

– També hi ha petits espais, molt ben conreats, que són els horts.

Entre tots els conreus que existeixen a la comarca podem distingir entre aquells conreus que demanen molta aigua, i que cal regar per tal d’obtenir-ne bons fruits, i aquells que creixen sense necessitat que es reguin de manera artificial.

Nom:

Diferencia, d’entre els elements d’aquesta llista, aquells productes que requereixen aigua constant per obtenir-ne una bona producció (S), d’aquells que no els és necessari (N): blat

blat de moro

patata

enciam

ordi

civada

tomàquet

raigràs

carbasso

Ara indica si cada producte és propi de: L’hort

Coneixement del medi / 4t de primària

Conreu de secà

Conreu de regadiu

Osona, la meva comarca

També trobem, en el paisatge rural, moltes construccions dedicades a granges d’animals, que normalment són a prop de les masies. Antigament, les masies de la Plana tenien animals de tota mena: vaques, porcs, conills, gallines, ànecs, galls dindi… Avui, moltes de les granges de la comarca s’han especialitzat en dos tipus d’animals: els porcs i les vaques de llet. D’aquests dos animals se’n fa una gran explotació que genera molta indústria: de carns, d’alimentació, de productes làctics…

Fes una llista de noms concrets d’indústries de la comarca que basin el seu treball en els productes derivats de la vaca o del porc. En pots demanar pistes a casa.

Cada vegada més, el paisatge rural s’ha anat transformant. Avui és molt difícil a la comarca trobar espais que siguin només rurals. Per això ha nascut el nom «rururbà», significa que en el paisatge es combinen aspectes rurals amb aspectes urbans com carreteres, semàfors, hotels…, i també moltes cases de pagès s’han transformat en residències de turisme rural.

Coneixement del medi / 4t de primària

Paisatge rural Ja heu vist que les granges són un element important del paisatge rural. Aquí teniu un dibuix d’una granja amb molts dels animals que hi podem trobar. Entre tots, penseu en dues maneres diferents d’agrupar-los (per ex. tenen banyes, no tenen banyes).

Nom:

9 El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Agrupació segons

Coneixement del medi / 4t de primària

Agrupació segons

Osona, la meva comarca

Una manera d’agrupar els animals pot consistir a observar què mengen.

Segons el que mengen els animals, els podem anomenar: Carnívors

Herbívors

Omnívors

si mengen carn.

si mengen vegetals.

si mengen les dues coses.

Sabries dir, de tots els animals de la il·lustració, quins són herbívors, carnívors i omnívors? Si vols, pots completar la llista amb altres animals que coneguis. Si tens dubtes et pots informar.

Animals carnívors

Animals herbívors

Animals omnívors

Hi ha un altre grup d’animals que, si bé estan dins del grup dels herbívors, s’anomenen remugants. Ara els estudiarem perquè són molt importants en la nostra alimentació.

Coneixement del medi / 4t de primària

10

Herbívors

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Els remugants són un grup d’animals que mengen vegetals, però ho fan d’una manera una mica diferent. Ja sabeu que l’aparell que permet fer la digestió dels aliments és l’aparell digestiu, i en aquest dibuix podeu veure com és l’aparell digestiu d’un remugant:

Anus Intestins Rumen Esòfag

Reticle

Boca Llibret

Nom:

Quall

Sabríeu dir a quin animal pertany?

Hi ha altres animals que són remugants. Aquí teniu un joc per descobrir-ne alguns…

Es tracta que aneu dient lletres i el vostre professor o professora us dirà si la lletra forma part de la paraula que esteu buscant o no…

V O

V

C

A

C

Coneixement del medi / 4t de primària

C

A L I

B

L

Osona, la meva comarca

Anem a descobrir, pas a pas, com s’alimenta un remugant.

1

Els remugants engoleixen els aliments molt ràpidament i aquests van a parar a l’estómac, on queden emmagatzemats. El seu aparell digestiu està preparat per menjar molt aliment molt ràpidament.

2

Després, els aliments tornen a la boca, on són mastegats.

3

Finalment, tornen a passar a l’estómac, on són digerits.

Per fer-te una idea del recorregut que fa el menjar, per què no el marques al dibuix? Pots utilitzar els mateixos colors que les frases que expliquen tot el procés!

Coneixement del medi / 4t de primària

11

Vivípars i ovípars

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Recordes els animals herbívors que hi havia en una granja? Doncs ara hauràs d’investigar una mica i decidir quins són remugants i quins no. remugants

no remugants

També podem classificar els animals segons la manera com es reprodueixen.

Nom:

Els anomenarem vivípars si neixen del ventre de la mare.

Els anomenarem ovípars si neixen d’un ou.

De tots els animals que hi ha a la granja, sabries dir quins són vivípars i quins són ovípars?

Una pista… només n’hi ha 4 que es reprodueixin mitjançant ous…

Ovípars

Coneixement del medi / 4t de primària

Vivípars

Osona, la meva comarca

Si t’ha agradat això d’investigar… què et sembla si fem una fitxa sobre algun dels animals de la granja? Així aprendràs com s’estudia un animal!

Pots fer servir d’ajuda la fitxa que tens a continuació, que és un estudi sobre la gallina, un altre animal típic de la granja. Ho podeu fer per grups i així, al final, cada grup pot explicar tot el que hagi descobert sobre el seu animal!

Nom

Gallina

Tipus d’alimentació

Omnívor

Tipus de reproducció

Ovípar

Com és?

Com es reprodueix?

Les gallines ponen ous, i de cada ou neix un pollet.

Els ous, els cova la mare durant uns 20 dies.

Què menja?

S’alimenta de gra, herba i llavors. També pot menjar cucs.

Com s’aprofita?

Se’n consumeixen els ous i també la carn de pollastre.

Coneixement del medi / 4t de primària

12

Estudi d’un animal

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Ara us toca a vosaltres!

Nom Tipus d’alimentació Tipus de reproducció

Nom:

Com és?

Com es reprodueix?

Què menja?

Com s’aprofita?

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Sabem com mengen alguns animals i com es reprodueixen… Què et sembla si ara fem memòria…

Dibuixa un animal omnívor i ovípar. Després escriu el seu nom.

Dibuixa un animal carnívor i vivípar. Després escriu el seu nom.

Dibuixa un animal herbívor i remugant. Després escriu el seu nom.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

13

Paisatge urbà Entenem que el paisatge urbà és aquell on s’acumula un nombre important de població.

Podem distingir el paisatge urbà per les activitats humanes que estan dedicades als serveis, situats en els carrers principals, com és el cas de comerços i botigues, i a les indústries, molt sovint situades en els polígons industrials.

Hem dit anteriorment que a vegades es fa difícil distingir entre paisatge urbà i paisatge rural. Actualment, el paisatge urbà es va imposant sobre el paisatge rural. Cada vegada més, les cases, les indústries, els polígons… van prenent espai als boscos i als camps.

Aquesta és una característica de la nostra comarca, especialment dels pobles de la plana de Vic. Un aspecte que també ens ajuda a descobrir el paisatge urbà és el nombre d’habitants.

Fixa’t en el mapa de la comarca de la pàgina següent i en els noms de tots els pobles amb el nombre d’habitants de la pròxima pàgina. Fes una llegenda i marca-hi: Municipis que no arriben als 200 habitants.

Nom:

Municipis que tenen entre 200 i 1.000 habitants.

Municipis que tenen entre 1.000 i 3.000 habitants.

Municipis que tenen entre 3.000 i 6.000 habitants.

Municipis que tenen entre 6.000 i 20.000 habitants.

Municipis que tenen més de 20.000 habitants.

què hi posem? foto aèrea poble gran i petit

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Sobreposa-hi les transparències del mapa dels municipis d’Osona.

NORD

OEST

EST

SUD

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

14

Pobles de la comarca Alpens

312 Sant Boi de Lluçanès

Balenyà

3.743 Sant Hipòlit de Voltregà

3.447

Brull, el

252 Sant Julià de Vilatorta

2.955

Calldetenes

2.391 Sant Martí d’Albars

Centelles

7.209 Sant Martí de Centelles

113 1001

Collsuspina

351 Sant Pere de Torelló

2.389

Espinelves

190 Sant Quirze de Besora

2.257

Folgueroles

2.205 Sant Sadurní d’Osormort

Gurb

2.475 Sant Vicenç de Torelló

101 1.996

Lluçà

260 Santa Eugènia de Berga

2.231

Malla

255 Santa Eulàlia de Riuprimer

1.052

Manlleu Masies de Roda, les Masies de Voltregà, les Nom:

569

20.647 Santa Maria de Besora

163

755 Santa Maria de Corcó

2.293

3.232 Seva

Montesquiu

906 Sobremunt

Muntanyola

570 Sora

3.370 98 180

Olost

1.217 Taradell

5.964

Oristà

585 Tavertet

158

Orís

284 Tavèrnoles

302

Perafita

408 Tona

7.955

Prats de Lluçanès

2.722 Torelló

13.808

Roda de Ter

6.015 Vic

39.844

Rupit i Pruit

325 Vidrà

Sant Agustí del Lluçanès

101 Viladrau

Sant Bartomeu del Grau

957 Vilanova de Sau

Coneixement del medi / 4t de primària

173 1.100 336

Osona, la meva comarca

Total Osona

152.411

Total Catalunya

7.475.420

De cada 100 habitants de Catalunya, només 2 pertanyen a Osona.

Una vegada hagis pintat el mapa, fixa’t en la llegenda i respon aquestes preguntes: Quins són els quatre pobles amb menys habitants de la comarca?

On estan situats? Fes servir els punts cardinals.

Nord

Sud

Est

Oest

Quins són els cinc nuclis més poblats de la comarca?

Alguns municipis canvien molt el seu nombre d’habitants entre els mesos d’hivern i els mesos d’estiu. A la comarca hi ha una bona colla de pobles d’estiueig. Fes una llista, amb l’ajuda d’algú més gran, de pobles d’Osona on hi va molta gent a passar les vacances, i després pensa dues raons que facin que en aquests pobles hi vagi gent a passar l’estiu.

Coneixement del medi / 4t de primària

Els pobles de la comarca Busca una fotografia del lloc on vius. Si no en tens cap, pots fer un dibuix! Pot ser del teu carrer, o bé del teu poble o ciutat. Aquí tens un espai per enganxar-la. L’hauràs d’observar atentament i descobrir-hi tots els elements que fan que sigui un paisatge urbà o bé, en cas que visquis en una granja, un paisatge rural.

Nom:

15 El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

El lloc on visc forma part del paisatge Hi ha una colla d’elements que formen part d’aquest paisatge, com ara: 1/ 2/ 3/ 4/ 5/

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Un cop has descobert els tres tipus de paisatges que trobem a la comarca, i també quin és el paisatge de la zona on vius, què et sembla si fem un repàs?

Aquí tens una llista de les característiques de cada paisatge, però s’han perdut algunes paraules… les col·loques tu?

1. Paisatge natural És el que no ha estat Hi viuen

ni poc ni molt per les persones.

, animals i vegetals, sense que els humans alterin el seu

ritme de vida. Els

de roures i alzines són els més

propis del paisatge natural de la comarca.

2. Paisatge rural És el paisatge que combina els

, amb les masies, els pobles petits i els

boscos. Molts boscos, en especial de

, formen part d’aquest paisatge

perquè han estat plantats, encara que faci molts anys.

Osona és una comarca amb predomini de paisatge

.

3. Paisatge urbà Aquest paisatge ocupa les viles i

grans de la comarca.

Està format per edificis, carrers, places…, però també pels És un paisatge que cada vegada i

més. Les afavoreixen aquest paisatge.

roures

boscos

creix

éssers

xarxes

habitatges

rural

modificat

ciutats

les comunicacions

Coneixement del medi / 4t de primària

polígons industrials

.

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

16

L’aparell respiratori Les persones necessitem respirar per viure. Per això tenim l’aparell respiratori, que té un conjunt d’òrgans per agafar aire, per aprofitar-lo i per treure’l.

Observem com funciona?

Posa’t les mans al pit i agafa aire ben fort! Intenta dibuixar-te a tu mateix, de perfil, tal com quedes quan tens l’aire a dins. Quan hagis acabat, torna’t a dibuixar, però ara tal com quedes quan has tret l’aire.

Aquest procés s’anomena: expiració

Nom:

Aquest procés s’anomena: inspiració

L’acte de respirar és una activitat automatitzada en el nostre cos. És només quan tenim un problema específic, o pensem simplement en respirar, que ens adonem de la seva importància.

Penseu quins dels següents moments ens fan conscients de la nostra respiració i per què: 1/ Un atac de tos

2/ Un refredat

3/ Fer silenci per sentir-nos a nosaltres mateixos

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Quina diferència observes entre els dos dibuixos?

Tota la zona del nostre cos que es fa més gran quan tenim l’aire a dins i més petita quan l’hem tret s’anomena caixa toràcica.

L’aire, un cop és a dins del nostre cos, fa un llarg camí…

nas boca cordes vocals

faringe laringe

tràquea bronquis

pulmó

diafragma

Coneixement del medi / 4t de primària

17

Parts de l’aparell respiratori

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Aquí pots llegir, pas a pas, com funciona l’aparell respiratori…, però hauràs de col·locar els noms dels òrgans per completar les frases. Pots fer servir d’ajuda el dibuix anterior. Aquestes són les paraules que has de col·locar:

Nas Boca Faringe Laringe Cordes vocals Tràquea Bronquis Pulmó

Nom:

Diafragma

L’aire entra al nostre cos a través del passa per la

i després per la

cordes vocals. Les

. Un cop a dintre, , que és on hi ha les

són uns cartílags que vibren quan hi

passa l’aire a prop, i fan sons: aquests sons són la nostra veu. Finalment l’aire passa per la

, que és un tub d’uns 10 centímetres i que, al final, es ramifica

en dos

. Quan l’aire ha passat per tots aquests conductes entra

als

, que són semblants a una esponja i estan protegits per les costelles.

Els trobem dins la caixa toràcica.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

A dins els pulmons es realitza la feina més important de l’aparell respiratori: l’intercanvi de gasos.

Aquest intercanvi serveix perquè el nostre cos pugui agafar l’oxigen que hi ha a l’aire, ja que el necessita perquè tot funcioni i per poder créixer. Així doncs, l’oxigen de l’aire passa a la sang i aquesta el reparteix per tot el cos.

Al mateix moment, l’aire que ha entrat als pulmons s’emporta un gas que estava a la sang i que el nostre cos ja no feia servir, anomenat diòxid de carboni.

Finalment, el diòxid de carboni surt a l’exterior del nostre cos amb l’aire que surt per la boca.

Aquí tens un esquema perquè observis com es produeix aquest intercanvi: Als pulmons Als pulmons hi arriba aire amb oxigen

L’oxigen dels pulmons passa L’aire ple de diòxid de cara la sang i l’aire que hi ha boni surt dels pulmons i va dins els pulmons agafa el cap a l’exterior diòxid de carboni que hi havia a la sang

A la sang Sang carregada amb diòxid de carboni

Coneixement del medi / 4t de primària

La sang deixa el diòxid de carboni als pulmons i s’emporta l’oxigen que hi ha als pulmons

La sang reparteix l’oxigen per tot el cos

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

18

Respirem bé!

Ja veieu que l’aire és molt important per al nostre cos i per a la nostra salut; per això és important que l’aire estigui net i no contaminat. Per tenir cura de la nostra salut és important que tinguem presents aquests consells!

– Cal que respirem pel nas.

– Cal que respirem a poc a poc i d’una manera rítmica.

– Cal que els espais estiguin ventilats.

– Cal no fumar!

Malgrat això, hi ha malalties relacionades amb l’aparell respiratori. Dues de les més freqüents són l’asma i la bronquitis. L’asma consisteix en una contracció dels bronquis. De sobte es produeix un tancament dels bronquis i al malalt o malalta li costa respirar. La bronquitis és una inflamació dels bronquis, els quals estan una mica inflats i irritats.

Nom:

Què et sembla si fem un repàs tot jugant?

Pinta de color verd el quadrat de davant de cada frase si creus que és certa, i pinta’l de color vermell si creus que és falsa!

L’aire entra a l’aparell respiratori pel nas.

L’intercanvi de gasos es realitza dins els pulmons.

La caixa toràcica no canvia mai el seu volum.

Del procés de treure l’aire fora del nostre cos se’n diu inspiració.

L’asma és una contracció dels bronquis. És important respirar aire net i no contaminat, així com ventilar els espais.

Les cordes vocals són músculs que vibren amb l’aire i produeixen sons.

La tràquea es divideix en quatre bronquis.

L’aire, quan surt a l’exterior, ho fa per la boca.

La sang reparteix l’oxigen per tot el cos.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Construcció d’un model de tòrax.

Materials

1 globus petit / 1 globus gran 1 tisores

1 ampolla de plàstic d’aigua

Procediment: 1/ Posem el globus petit a la boca de l’ampolla per dins.

2/ Fem un nus al globus gran i li fem un tall al costat oposat.

3/ Col·loquem el globus gran a la part de sota de l’ampolla de forma que quedi ben agafat.

4/ Estirem el globus gran avall (enfora) i cap a dalt (endins) i observem què passa.

Observacions Quan estirem el globus gran cap avall el globus petit s’infla, quan empenyem el gran cap a dalt el globus petit es desinfla.

El globus petit representa un dels dos pulmons: el globus gran, el diafragma, i l’ampolla, la caixa toràcica. Quan el diafragma s’estira el pulmó inspira, i quan el diafragma es contreu el pulmó expira.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

El clima

Nom:

El paisatge de la comarca

19

Coneixement del medi / 4t de primĂ ria

Osona, la meva comarca

Mapa conceptual Osona

té

paisatge pot ser

pot ser

pot ser

està influït pel

natural

rural

urbà

clima que és genèricament

on trobem

on trobem

on veiem

on veiem

format per

roques

boscos

conreus

granges

pobles i ciutats

que formen

diferents

de

que crien

rouredes alzinars fagedes pinedes

secà regadiu

el relleu fet de

serres planes turons

éssers vius

com ara

que es

on trobem

Montseny relacionen Collsacabra plana de Vic

vaques porcs i estudiarem

com són

mediterrani

amb diferents

i que definim mirant

característiques

el temps

on habiten els seus

que ens informa

habitants

del cel

dels quals estudiarem

on observem

l’aparell respiratori

els núvols l’arc de Sant Martí el Sol els estels els planetes la Lluna

20

El clima d’Osona

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

En lloc de començar a parlar del clima nosaltres, com que vosaltres sabeu més coses d’aquest tema del que us penseu, us posem una colla de frases. A veure si sabeu quines fan referència al clima de la nostra comarca: A Osona hi ha zones amb clima de muntanya, com ara el Montseny.

El clima d’Osona és igual a tota la comarca.

El clima d’Osona és, en general, mediterrani, malgrat que dins del clima mediterrani hi ha variacions.

El clima d’Osona és molt sec tot l’any.

Hi ha zones molt humides i zones més seques. Tant a les zones humides com a les seques les estacions de l’any en què plou més són la tardor i la primavera.

A la plana de Vic a l’hivern hi ha boira i això provoca que moltes vegades hi faci més fred que a les muntanyes que l’envolten.

Nom:

Ara podeu comprovar si heu encertat les vostres previsions. Aquí teniu una petita explicació del clima d’Osona: El clima d’Osona és, en general, un clima mediterrani. Tot i així, com que té un relleu molt variat (zones de plana i zones de muntanya) també varia una mica segons la zona. El clima mediterrani d’Osona, però, com que és una comarca interior, que no està a prop del mar, és un clima que té els hiverns freds i els estius calorosos. A més a més, les èpoques més plujoses són la tardor i la primavera.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Mirem una mica com varia aquest clima segons si es tracta d’una zona de plana o de muntanya: El clima a la plana de vic El clima de la plana de Vic és un clima que es caracteritza perquè hi fa molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu. Fins i tot hi ha una dita que diu: «A la plana de Vic, nou mesos d’hivern i tres d’infern».

Això passa perquè la plana de Vic està envoltada de muntanyes que, per una banda, es queden la pluja que refrescaria la Plana a l’estiu i, per l’altra, a l’hivern no deixen marxar l’aire fred. L’aire fred que queda acumulat a la Plana a l’hivern és el responsable de la boira.

La boira és ben bé com si tinguéssim els núvols arran de terra. Com que fa tant fred, el vapor d’aigua que hi havia a l’aire es transforma en petites gotetes o, de vegades, fins i tot, en petits cristalls de gel. Aleshores tenim el gebre que deixa pintat de blanc tot el paisatge. La boira fa que sovint, a l’hivern, faci més fred a la plana de Vic que a les muntanyes que l’envolten, quan això hauria de ser a l’inrevés. Per això es diu que a la plana de Vic hi ha inversió tèrmica.

El clima de les muntanyes El clima de les muntanyes que envolten Osona és força més humit que el de la plana de Vic. Al nord i al nord-est, a les serres de Milany, Santa Magdalena i Cabrera, hi plou força. També plou força, però una mica menys, al Montseny, que és al sud-est.

En aquestes zones de muntanya, l’hivern és fred, però com que hi toca el sol, de vegades en fa menys que a la Plana quan hi ha boira. A l’estiu no hi fa tanta calor.

Diferències

Coneixement del medi / 4t de primària

plana

muntanya

21

El clima d’Osona

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Fixeu-vos en aquest mapa d’Osona. Us hem assenyalat les zones que tenen el clima mediterrani de plana i el clima mediterrani de muntanya.

Nom:

A quin clima pertany el teu municipi?

clima mediterrani de plana

Coneixement del medi / 4t de primĂ ria

clima mediterrani de muntanya

Osona, la meva comarca

Us proposem ser homes i dones del temps del vostre municipi durant un mes. Només us cal: Activitat Material: – Un termòmetre de màximes (temperatura més alta del dia) i mínimes (temperatura més baixa del dia).

– Un pluviòmetre que pugueu posar en algun lloc del pati.

– Trenta o trenta-una fitxes com aquesta (depèn del mes) guardades en un lloc que tots sapigueu de la classe.

– Que tots els nens i les nenes us repartiu els dies del mes que hagueu triat i ompliu la fitxa quan us toqui.

Data: Aspecte del dia

Pluja

Boira

Neu

Núvol

Sol

Temperatura mínima (°C)

Temperatura màxima (°C)

Pluviositat (litres/m2)

Al cap d’un mes, quan observeu totes les fitxes podreu saber quina ha estat la temperatura més alta del mes i la més baixa i també quins dies ha plogut i quins no.

Coneixement del medi / 4t de primària

22

Què hi ha al cel?

El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Aquí sota hi tenis una colla de coses que pots veure en el cel. Algunes les pots veure de nit.

D’altres les pots veure de dia. I també n’hi ha que les pots veure tant de nit com de dia.

I si les tornes a escriure en el lloc que els correspon al diagrama?

Dia i nit

Nit

Nom:

Dia

núvols

planetes

lluna

arc de Sant Martí

Sol

cometes

estels

meteoroide

Et proposem una activitat per tal d’entendre com es formen els núvols. Aquí sota tens uns quadres amb textos que estan desordenats. Si els ordenes, obtindràs l’explicació de com es formen els núvols. Un cop en sàpigues l’ordre, torna a copiar el text en les vinyetes que tens a la pàgina següent i dibuixa el que s’hi explica. Pot ser interessant!

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Quan l’aire de sota es refreda no pot aguantar l’aigua o el gel dels núvols. Aleshores és quan plou, neva o cau pedra (depèn del fred).

L’aigua s’evapora (es transforma en gas, vapor) dels rius, llacs i mars i puja cap al cel, fins que troba un lloc on l’aire és molt fred.

El sol escalfa l’aigua que hi ha a la superfície de la terra, als rius, llacs o mars.

Els núvols s’aguanten al cel perquè l’aire que hi ha a sota és calent (has vist mai un globus aerostàtic?).

Aquest aire fred fa que el vapor d’aigua es torni aigua líquida o, si és molt fred, sòlida. Així es formen els núvols, que són petites gotetes i cristalls de gel que viatgen junts pel cel.

Núvols alts - Es troben entre 6.000 i 12.000 metres d’alçada

Cirrucúmuls

Cirrostrats

Nimbostrats

Núvols baixos - Es troben entre 200 i 300 metres d’alçada

Cúmuls

Coneixement del medi / 4t de primària

Estratocúmuls

Cumulonimbus

Osona, la meva comarca

L’arc de Sant Martí Com tots deveu saber, l’arc de Sant Martí surt, moltes vegades, quan plou o ha plogut. Però sabeu per què passa això? Ara us en farem cinc cèntims.

Encara que no ho sembli, la llum del Sol, que nosaltres veiem blanca, està formada pels colors de l’arc de Sant Martí. Les gotes de pluja i alguns tipus de vidres fan que la llum blanca, quan passa a través seu, es descompongui en els colors que la formen. I així es forma l’arc de Sant Martí.

Si observeu aquest dibuix que us ho explica, potser ho entendreu més bé.

Nom:

El paisatge de la comarca

23

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Perquè puguis comprovar tot això, et proposem dues activitats: La llum blanca està formada per set colors.

1/ Calca aquest heptàgon, pinta’l com s’indica (amb els colors de l’arc de Sant Martí) i retalla’l.

2/ Enganxa l’heptàgon pintat en un cartró. El cartró pot ser la tapa d’una capsa de sabates.

Després, torna’l a retallar.

3/ Fes-hi un forat al mig per on passi un llapis.

Deixa-hi el llapis i, perquè no es mogui, posa una mica de plastilina al voltant del forat i el llapis.

4/ Oi que et recorda una baldufa? És una baldufa! I si la fas girar ben de pressa, què passa amb els colors?

Un arc de Sant Martí al jardí.

Fer el teu propi arc de Sant Martí és molt senzill. Només necessites el pati de l’escola o el jardí de casa teva, una mànega d’on surti aigua i un dia de sol, és clar.

1/ Posa’t ben bé d’esquena al sol amb la mànega a la mà.

2/ Engega la mànega, de manera que l’aigua surti en forma de polsim (la majoria de mànegues tenen una roda per controlar l’aigua que surt. Si no hi és, posa el dit just davant del forat, sense tapar-lo del tot, així dispersar l’aigua).

3/ Si estàs ben posat, just allí on cauen les gotetes obtindràs un arc de Sant Martí. Si no és així, només és qüestió de moure’t una mica fins que l’aconsegueixis!

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

24

El sol i l’univers El Sol Si els núvols no ens el tapen podem veure el Sol. El Sol, encara que no ens ho sembli, és un estel. De fet, el Sol és l’estel més proper a la Terra. Gràcies a l’energia del Sol hi ha vida a la Terra. Sense la seva llum i la seva escalfor, els éssers vius de la Terra no existirien.

Aquí tens una llista de coses. Esbrina quines depenen de la llum del Sol i quines de la seva escalfor. T’hi pot ajudar la teva mestra o el teu mestre i explicar-tho una mica.

1/ L’energia que fabriquen les plantes per viure depèn de

2/ El cicle de l’aigua depèn de

3/ La formació del vent depèn de

Nom:

4/ Que als arbres de fulla caduca els caiguin o els creixin les fulles depèn de

5/ La producció d’energia elèctrica a partir del sol depèn de

6/ El funcionament d’escalfadors d’aigua o calefaccions a partir del Sol depèn de

7/ El canvi de clima durant les estacions de l’any depèn de

8/ La formació de l’arc de Sant Martí depèn de

9/ Que la gent es posi morena depèn de

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

De nit, si és una nit clara sense núvols, podem veure al cel la Lluna i els estels. Però, de vegades, tot el que creiem que són estels no ho són. De vegades veiem alguns dels altres set planetes que fan companyia a la Terra en el seu viatge per l’espai. Quan els mirem, brillen com si fossin estels, però si ens hi fixem bé ens adonem que no fan pampallugues. De vegades, també, veiem el que anomenem estels fugaços. Però tampoc no són estels, sinó trossos de pedres i pols que hi ha a l’espai, que es diuen meteoroides, que quan travessen l’atmosfera de la Terra s’encenen com si fossin llumins. Però potser parlem de massa coses i massa complicades. Parem atenció a algunes petites coses i deixem la resta per a quan sigueu més grans, d’acord?

La pregunta és: què hi podem trobar a l’Univers, del qual en veiem un trosset quan és de nit?

Aquí tens una colla de coses que podem trobar a l’Univers. Et proposem que les busquis al diccionari, per saber una mica què són: Galàxia:

Estel:

Planeta:

Satèl·lit:

Meteorit:

Cometa:

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Cossos celestes

Nom:

El paisatge de la comarca

25

Sol

Lluna

Halley

Via Làctia

Saturn

Meteoroide

Aquests cossos que hi ha a l’Univers no estan tots barrejats perquè sí. Estan agrupats. Els grups més grans són les galàxies. Cada galàxia està formada per milers d’estels, molts dels quals tenen sistemes planetaris. Cada sistema planetari consta d’un estel o més i un grup de planetes, cometes i meteoroides que giren al seu voltant. Alguns d’aquests planetes tenen un satèl·lit o diversos que giren al seu voltant.

El Sistema Solar és un sistema planetari que està dins la galàxia que es diu Via Làctia. Es diu Sistema Solar perquè l’estel a l’entorn del qual giren els planetes és el Sol. La Terra és un planeta que pertany al Sistema Solar. A part de la Terra hi ha set planetes més.

A la pàgina següent teniu un dibuix que representa el Sol i els planetes del Sistema Solar.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

neptú urà

saturn

júpiter

mart terra venus mercuri

sol

Per què no feu un mural del Sistema Solar entre tota la classe? Només necessiteu paper d’embalar negre, uns quants folis blancs, ceres i un llibre per poder mirar com són els planetes.

Perquè us quedin ben proporcionats us donarem les mides que pot fer cada planeta: Mercuri: 1 cm de diàmetre

Mart: 2 cm de diàmetre

Urà: 12 cm de diàmetre

Venus: 3 cm de diàmetre

Júpiter: 35 cm de diàmetre

Neptú: 12 cm de diàmetre

Terra: 3 cm de diàmetre A sota de cada planeta hi podeu posar el nom!

Coneixement del medi / 4t de primària

Saturn: 28 cm de diàmetre

Osona, la meva comarca

El paisatge de la comarca

26

El moviment de la Terra Ja us hem dit que tots els planetes giren al voltant d’un estel. La Terra també.

D’aquest moviment en diem moviment de translació. I sabeu quan dura el moviment de translació de la Terra? Un any!

Però els planetes també giren sobre ells mateixos, com els globus terraqüis que venen a les botigues. Aquest moviment s’anomena moviment de rotació.

Una altra sorpresa: sabeu quan dura el moviment de rotació de la Terra? Un dia!

Un parell de preguntes perquè pensis una mica: Quin dels dos moviments creus que és el causant del dia i la nit?

Nom:

Quin dels dos moviments creus que és el causant de les estacions de l’any?

Si jugues amb un globus terraqüi i un lot que et serveixi de Sol, pots jugar a provocar la nit i el dia en els països de la Terra!

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

La Lluna Ens oblidàvem d’un protagonista important del cel: la Lluna!

La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Gira al seu voltant. I, encara que no ens ho sembli, la Lluna no fa llum. En realitat la veiem il·luminada perquè el Sol la il·lumina. I una altra cosa important: sabeu que moltes vegades la Lluna la veiem al cel quan és de dia? Fixeu-vos-hi i segur que la trobeu!

Us heu preguntat mai per què de vegades la veiem rodona i de vegades en forma de tall de meló? Doncs és perquè segons com està situada, el Sol no il·lumina tota la cara de la Lluna que nosaltres podem veure des de la Terra. I, a més a més, com que la Terra i la Lluna sempre es mouen de la mateixa manera, la part il·luminada de la Lluna sempre canvia de la mateixa manera. Aquest esquema us ho explica:

Aquests canvis en la Lluna duren vint-i-vuit dies, és a dir, entre lluna plena i lluna plena passen vint-i-vuit dies.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

27

Repassem

El paisatge de la comarca

Per tal de fer una repassada et proposem que contestis aquestes preguntes: 1/ Com es diu el tipus de clima que hi ha a Osona?

2/ Com és el clima de la plana de Vic a l’hivern?

3/ Com és el clima de la plana de Vic a l’estiu?

4/ Quines són les estacions de l’any en què plou més a Osona?

5/ Les zones de muntanya d’Osona, són més humides o més seques que la Plana?

Nom:

6/ Quines coses podem veure al cel de dia?

7/ Quines coses podem veure al cel de nit?

8/ Quines coses podem veure al cel tant de dia com de nit?

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Racó de curiositats Ja sabeu que Osona és terra de bandolers. Cada any, a Taradell, el 25 d’agost fan la Festa d’en Toca-sons. La festa comença el dia abans amb l’anunci del pregoner que diu que els bandolers ronden pel voltant del poble. Les autoritats encomanen la defensa de la vila al sometent, que és com una mena de policia que hi havia a l’època dels bandolers.

L’endemà, tot Taradell sembla que viu en un altre temps. El bandoler Toca-sons i la seva quadrilla pretenen entrar a Taradell per la força. El sometent vol impedir-ho. S’empaiten pels carrers de la vila, disparant els trabucs. Soroll, fum i olor de pólvora!

Mentre el sometent, els bandolers i en Toca-sons s’empaiten pels carrers de la vila, a la plaça de les Eres es ballen sardanes. Quan els bandolers entren a la Plaça, la música para i es deixa de ballar. En Toca-sons obliga a ballar una sardana, la Sardana d’en Toca-sons. A poc a poc, les rotllanes de la sardana s’aniran tancant fins a fer-lo presoner. El poble el captura i el lliura al sometent que s’encarrega de portar-lo a judici.

El resultat del judici cada any és diferent. Quan està tot decidit, tornen a portar en Toca-sons a la Plaça, per fer complir la sentència. Però en Toca-sons sempre se les empesca per aconseguir escapar-se de Taradell.

Cada any fa de Toca-sons un noi diferent del poble. I és un secret molt ben guardat, ja que ni tan sols la seva família ho sap!

Un dels dies més importants de l’estiu, però, és la nit del 23 al 24 de juny, en què es fan les fogueres de Sant Joan.

A Catalunya, és tradició que aquestes fogueres s’encenguin amb la Flama del Canigó. Però, què és la Flama del Canigó?

Doncs s’encén un foc al massís del Canigó, que es troba als Pirineus francesos, però que va pertànyer durant molt de temps a Catalunya. Molts pobles i ciutats de parla catalana van a buscarhi la Flama per encendre les seves fogueres de Sant Joan.

Coneixement del medi / 4t de primària

L’estiu L’estiu comença pels volts del 21 de juny (des d’aquell dia fins a la revetlla de Sant Joan són els dies més llargs de l’any i les nits més curtes!) i acaba el 21 de setembre. És temps de vacances de l’escola.

Nom:

28 El paisatge de la comarca

Osona, la meva comarca

Durant aquests tres mesos passen tota una colla de coses: – Tota la natura és plena de vida. Els arbres tenen fulles i els prats són plens de flors.

– Hi ha molta fruita dolça, com ara préssecs, maduixes o cireres. També hi ha moltes hortalisses, com enciams, tomàquets o albergínies.

– A principis d’estiu se seguen els cereals, com el blat o l’ordi. Durant l’estiu i sobretot a finals d’estiu és l’època de les collites.

– Hi ha molts animals i estan molt actius. I és que estan creixent els fills de gairebé tots els animals, que han nascut a la primavera.

– Fa calor i aprofitem els dies per anar a la platja i a la piscina.

A l’estiu qualsevol excusa és bona per fer balls al carrer i sortir, sobretot al vespre que és quan s’hi està més bé.

Les festes assenyalades de l’estiu són: – Sant Joan, el 24 de juny. A Catalunya se celebra amb fogueres i revetlles la nit del 23 al 24.

Moltes poblacions encenen la foguera amb la Flama del Canigó.

– També es fan fogueres i revetlles per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, i per Sant Jaume (que és el patró de l’Estat espanyol), el 25 de juliol.

– L’Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d’agost, també és festa. Els cristians celebren el dia que la Verge Maria va pujar al cel. Aquest dia és Festa Major a molts pobles i ciutats.

– L’Onze de Setembre és la Diada Nacional de Catalunya. Se celebra la resistència del poble català per conservar la seva manera de ser, la seva llengua i la seva cultura.

Coneixement del medi / 4t de primària

Osona, la meva comarca

Totes aquestes festes se celebren a Osona. A més a més, la majoria de les poblacions osonenques celebren la seva Festa Major durant els mesos d’estiu, sobretot pel voltant del 15 d’agost.

Hi ha d’altres festes i fires, és clar. A l’estiu tot és vàlid per fer gresca. Potser el més destacat és el SOLC, que ens recorda danses i tradicions de la nostra terra i que consta de diferents actes i trobades pels pobles del Lluçanès.

La teva població celebra la Festa Major o alguna altra festa important a l’estiu?

Fes-nos-en cinc cèntims!

Donem pas a alguns exemples de dites i refranys populars d’estiu!

«A l’estiu tota cuca viu.»

«Pel juny, la falç al puny.»

«Festes de foc no les vegis de prop.»

«Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam.»

«Sant Joan ha arribat, la primavera ja ha passat.»

Coneixes més dites i refranys? Afegeix-les a la col∙lecció!

Coneixement del medi / 4t de primària