ADVENT 2014 Caminem cap a la joia del Nadal PRIMERA SETMANA de l’1 al 6 de desembre Avui comencem l’Advent, un temps de 4 setmanes en què els cristians ens preparem per acollir la joia i el do del Nadal. Durant aquest temps anirem seguint els moments que ens porten al naixement de Jesús i ens fixarem en els valors que viuen els personatges que intervenen en els diferents esdeveniments. Durant aquesta primera setmana veurem com un àngel, un missatger de Déu, li comunica a Maria la BONA NOTÍCIA que Déu l’ha elegit per ser la mare de Jesús. I ella RESPON generosament a aquesta CRIDA
Dilluns dia 1 Sant Eloi
Per començar escoltarem avui, per mitjà d’un Power Point, el relat de l’anunci de l’Àngel a Maria. Escoltem-lo amb atenció i fixemnos com Maria respon a la crida que se li fa.
Dimarts dia 2 Santa Bibiana És possible que alguna vegada hagis sentit dir d’alguna persona: És un àngel. Sovint els àngels els reconeixem com a missatgers o com a personatges que ens comuniquen el bé, que ens ajuden a ser portadors de bones notícies per als altres. Tot contemplant la imatge, pensa com pots ser tu un bon missatger per als altres. Completa la frase: avui puc ser un àngel per a...
Recolza els peus sobre el terra, mantén l’esquena ben recta, deixa la teva ment en blanc i fes silenci en el teu interior. Després escolta atenS. Francesc Xavier tament la frase que et llegirà el professor. Quin és el primer pas que has de fer per donar resposta a allò que creus has de fer en aquest moment de la teva vida? “El que canviarà la teva vida no serà saber més, sinó les decisions que prenguis i les actituds que emprenguis”. Anthony Robbins
Dimecres dia 3
Dijous dia 4
https://www.youtube.com/watch?v=HYzgFtVntNI
Santa Bàrbara Escolta atentament la cançó que avui et proposem. Tot escoltant la lletra pensa que pots fer perquè els somnis que tens ajudin a portar bones notícies als altres. Quines BONES NOTÍCIES pots portar tu?
Divendres dia 5 Sant Dalmau
Escolta avui molt atentament el conte que se’t llegirà. Mira de copsar tots els missatges que el conte ens vol donar. Amb quin et quedes? Com el pots fer realitat?
LA LLUM AL PAÍS DE LA NIT Era el país de la nit. Una nit que mai no s’acaba; mai no havia sortit el sol. La gent d’aquell país era encongida i trista de tant d’estar a les fosques. Ni s’adonaven que estaven tristos, ho veien normal. Per a ells la vida era trista, fosca, els carrers i les cases eren foscos com una gola de llop. No hi havia ni estrelles. Un dia va presentar-‐se un infant que duia al palmell de la mà una flama petita. L’infant es passejava pels carrers. Alguns nens i nenes del país de la nit varen sortir al balcó de casa i deien a la gent gran:
-‐ Aquell nen que passa pel carrer porta un llumet a la mà. Què és?
Els grans contestaven: -‐ Au, tanqueu el balcó i fiqueu-‐vos a casa. Aquell infant ha vingut del país de la llum i ens vol fer mal als ulls. I agafaven els nens i nenes i els tancaven a casa. Però ells, tancats i tot, deien: -‐ Jo vull anar-‐me’n al país de la llum, jo vull anar-‐me’n amb aquell nen al país de la llum. La gent es va dir bona nit i se’n va anar a dormir i l’endemà es van llevar i se’n van anar a treballar com sempre. I heus ací que de bona hora ja hi havia nens i nenes que passejaven pel país de la nit amb una llumenera a la mà. Estaven xirois perquè l’infant de la flama petita al palmell de la mà els havia donat llum. Així es passejaven per tots els carrers del país de la nit. Els homes del país de la nit no volien pas la llum. Deien: -‐ Això fa mal als ulls Xiuxiuejaven els uns amb els altres i s’enfurismaven contra els infants perquè duien la petita flama a la mà. I heus ací que no eren cinc o deu: eren cents i cents i tots omplien de llum i de joia els carrers del país de la nit.
Els grans es van reunir a la casa més gran del país de la nit per discutir què fer amb els infants. Decidiren cridar els capdavanters dels infants i els digueren:
-‐ Ara mateix, al davant nostre, apagareu la vostra llum; tenir aquesta llum encesa va contra els costums sagrats del nostre país. I manaren als guardians d’apagar totes les llumeneres de tots els infants. Els capdavanters els posaren al calabós més fosc que no el país de la fosca. Molts dels infants que havien passejat la petita flama es posaren a plorar. Uns homes entraren al calabós per apagar la llumenera dels infants, però no podien pas. Bufaven amb tota la ràbia però la llumenera no s’apagava mai. Ficaven la mà dels infants dins un cubell d’aigua, però era impossible la petita flama no es rendia de cap manera. Per fi els deixaran estar... Van fer dir pels diaris que tot estava acabat, varen tancar la porta amb set panys i set claus, varen posar vigilants a l’entrada i se’n van anar. Allí dins van quedar els infants, però no s’havia acabat. Tot el país de la nit, des del calabós fins a casa del sabater, que tenia més fills que un formiguer, tothom podia veure que en el país de la nit es començava a fer clar.
Qui sap si havien descobert que la petita flama havia deixat a tots els cors una mica de resplendor. Francesc Botey