ANSIETAT PER SEPARACIÓ: LA POR A ESTAR SOLS Com actuar quan els infants s’angoixen davant la marxa dels seus pares
“Els fills abandonen un dia la seva infància, però els pares mai deixen la paternitat”
Gairebé tots els nens/es senten por o ansietat en alguna situació al ser allunyats dels seus pares. Al llarg de la infantesa, es van presentant diverses situacions en les quals es produeix la separació voluntària o involuntària entre pares i fills (anar a l’escola, a la feina, una hospitalització, viatges, divorcis …). En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que l’actitud que assumeixen els pares és fonamental per a que la por a la separació evolucioni. Al voltant dels tres anys, el nen/a ja por separar-se perquè ha internalitzat la figura dels pares i qual es separa per un temps els té a dins, sap que ells no han desaparegut i que tornaran després. ANSIETAT PER SEPARACIÓ Tots els nens/es poden experimentar aquesta ansietat, és important estar atents a l’aparició de determinats símptomes que poden indicar la presencia d’un problema. En línies generals, un nen/a que pateix un trastorn d’ansietat per separació assumeix els següents comportaments: -
Se sent insegur quan està sol a la seva habitació. Té dificultats per adormir-se i té malsons habitualment. Demostra massa dependència, de vegades sembla ser l’ombra del pare o la mare a casa. No vol anar a l’escola. Sent una por excessiva a que als seus pares els hi passi alguna cosa quan no hi són.
Val la pena destacar que una sòlida i saludable relació de dependència entre la mare i el nadó és un dels mitjans per a evitar que el nen/a pateixi aquest tipus d’ansietat. És a dir, que és fonamental en els primers mesos generar una simbiosis, a través de carícies i mirades, per generar-li confiança i seguretat. Això constitueix la base per a que després el nen/a pugui separar-se dels seus pares un temps sense angoixar-se.
ALGUNES CLAUS A L’HORA D’ACOMIADAR-SE -
-
En primer lloc, recordar que la preocupació que senten els nens/es a l’hora de separar-se dels seus pares és una part normal del seu desenvolupament. Tractar els comiats de forma natural, simplement dir adéu i marxar. Si els pares fan un espectacle a l’hora de marxar, demostren el seu patiment, s’acomiaden molts cops dels seus fills … els nens/es s’angoixaran sense necessitat. Avisar que marxen i mai sortir d’amagat, ja que això pot fer malbé la seva confiança. Avisar de l’hora que arribaran. Si són molt petits, es poden utilitzar uns marcadors de temps, com per exemple, tornaré quan acabis de fer la migdiada, i és important complir amb el que es diu.
QUAN LA MARXA PROVOCA ANGOIXA -
-
-
No hem d’ignorar la preocupació dels seus fills, ja que pot provocar més ansietat a l’infant. No s’han de castigar, ni burlar-se d’ells perquè tinguin por. Això pot provocar que els infants sentin que no poden recórrer als seus pares quan estan preocupats i malmetre el desenvolupament d’una relació de confiança. No tractar d’evitar les separacions amb l’intenció d’evitar-les patiment. Donar consol, amor i afecte. Molts nens i nenes erròniament, poden creure que els seus pares marxen perquè no es porten bé o perquè no volen estar amb ells. Llavors, és important reafirmar l’amor per mitjà de paraules, petons i abraçades. Motivar-los per que facin coses per si mateixos i donar-li responsabilitats, això els hi farà sentir-se més independents i segurs.
Nota publicada en revista Pasitos N°13 Agost/Setembre de 2006