Com parlar amb nens de dos anys?
L'esclat de la parla dels nens i nenes és espectacular al voltant dels 2 anys. Cada dia ens poden sorprendre amb paraules i combinacions de paraules noves i molt sovint els seus intents fan realment molta gràcia. Sabem, però, que perquè segueixin avançant necessiten que els adults ens comuniquem amb ells, no pas imitant la seva parla, sinó parlant-los correctament. És veritat, la Natàlia fa una gràcia com parla: diu aua, aua! quan vol aigua; diu gos per assenyalar qualsevol animal de quatre potes, tant si és un gat, com si és una ovella; diu taia sempre que li pregunten com es diu; i, com diu l'àvia, – que no sabem perquè però li diu pama- cada dia diu com a mínim un parell de paraules noves.
Veure com comencen a parlar els nostres fills ens fascina a tots els pares i mares, i seguir-ne el seu procés encara més. De fet, els pares i els adults que convivim amb les criatures som els que més podem gaudir dels seus processos d'aprendre a parlar i, al mateix temps, som els que més hi podem fer perquè avancin en la comunicació oral.
És interessant veure com els familiars més propers som gairebé els únics capaços d'entendre les paraules o frases que comencen a dir els nostres petits. Perquè coneixem la criatura i perquè coneixem el context podem interpretar què és el que volen dir les seves incipients paraules i, quan repetim i completem apropiadament les seves expressions, facilitem que, de mica en mica, la seva parla progressi.
Si quan la Natàlia des del seu llit crida aua, aua! ràpidament apareix el pare o la mare amb un vas d'aigua, és molt provable que durant molt temps continuï dient aua aua!, enlloc de vull aigua!. Imaginem que, a més a més de portar-li l'aigua, li diem: té aua,. acabem de tancar qualsevol possibilitat que la
Natàlia aprengui a dir aigua o vull aigua o aigua si us plau. Podríem dir que mentre li funcioni el aua aua, i, a més a més, els adults també diguin aua, no té cap motiu per aprendre a dir aigua.
Tot i que sabem que el més raonable perquè aprenguin a parlar és repetir, i completar amb tot l'afecte del món, els intents de parla dels nostres fills; molt sovint la gràcia que ens fan les seves paraules fa que els adults parlem com ells i fins i tot podríem arribar a parlar amb ells d'una manera que no ens entengués ningú més. És evident que cal revisar aquesta pràctica i procurar parlar sempre amb els nostres fills i filles amb propietat i de la manera més natural del món, sense obsessionar-nos-hi. Ben segur que el progrés que fan els nens i nenes en la seva parla, entre els 20 mesos i els 3 anys, quan la comunicació és freqüent, rica, apropiada i afectuosa ens farà encara més gràcia!
Montserrat Fons Esteve, Mestra d'educació infantil i professora Departament de Didàctica de la llengua de la Universitat de Barcelona. http://www.familiaforum.net/article.php?id=933
del