TU POTS FER-‐HO, LYCO! Heus ací que una vegada hi havia una petita fada que es deia Cel. Era molt enjogassada i havia perdut la seva vareta màgica. Per això es va posar a volar per tot el bosc amb els ulls ben oberts, per veure si la trobava. Tot d’una, va sentir un soroll que la va distreure. - Sembla algú que plora-‐ va dir-‐se. I va començar a buscar d’on venien aquells plors. A dalt de tot d’un arbre, va trobar un niu amb un ocellet. -‐ Ets tu el que plores?-‐ li va demanar la Cel – I com et dius? -‐ Si, sóc jo – va respondre l’ocellet sanglotant-‐ Em dic Lyco, i ploro perquè tots els meus germans han marxat volant del niu a buscar menjar amb els pares, i jo no puc volar. -‐ I per què no pots volar? – es va estranyar la Cel. -‐ Perquè les meves ales són massa petites i no tenen prou força-‐ va dir tot ensenyant-‐ les a la fada. Ella el va observar detingudament. – A mi em semblen unes ales prou fortes per a tu. Si fossin més grans faries riure. Mira’m a mi, jo també tinc unes ales petites, i puc volar pertot arreu.. - Però jo no puc! – i es va tornar a posar a plorar. La Cel va pensar que si no hagués perdut la seva vareta màgica, l’hauria pogut ajudar. Però de sobte va sentir una veueta interior que li deia: “no et cal cap vareta per ajudar-‐lo, clava-‐li una empenta”. - Una empenta?-‐ va pensar la Cel. – I si no pot volar i es fa mal de veritat? - No cal una empenta de veritat – li va dir la veueta – Ajuda’l a perdre la por. Dóna-‐li la mà. I la Cel ho va fer, i, quan el va deixar anar, en Lyco es va enlairar movent de pressa les seves ales menudes. I pel bosc se sentia una veu que cantava i cridava: -‐ Jo puc volar! Jo puc volar! (adaptació)
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.