UD1. LA FORMACIÓ DEL RELLEU 3. DEFORMACIONS: PLECS I FRACTURES Ja hem vist que l’escorça es forma de nou (a les dorsals oceàniques) i es destrueix (en les zones de subducció). Però a més d’aquesta activitat hi ha d’altres fenòmens que li poden succeir a l’escorça, deguts a forces geològiques molt grans produïdes pel moviment de les plaques tectòniques. Aquestes forces acaben deformant l’escorça. Aquestes deformacions poden ser: plecs, falles i diàclasis.
Els plecs són ondulacions dels estrats rocosos de tipus plàstic en ser sotmesos a forces geològiques de tipus compressiu originades durant el xoc de plaques. Depenent de la situació dels estrats més antics podem distingir dos tipus de plecs.
Fig. 1. Esquema dels tipus de plec.
Anticlinal: Són els plecs en què els estrats més antics estan situats a la part central. Sinclinal: Són els plecs en què els estrats més moderns estan situats a la part central. Els plecs tenen diferents parts: Xarnera: zona de curvatura del plec.
màxima
Pla axial: Pla imaginari que uneix les diferents xarneres d'un plec. Eix del plec: Línia imaginària d’intersecció entre el pla axial i el plec. Flancs : Són les dues parts del plec situades als costats de la xarnera. Nucli : El formen les capes més internes del plec. Cabussament: És l'angle que forma el pla axial del plec amb l'horitzontal del terreny. El pla axial ens ajuda a determinar els diferents tipus de plecs. Si el pla axial és perpendicular al sòl, s’anomena un plec recte. En canvi, si el pla axial és paral·lel al sòl, s’anomena un plec