El cec i el paralític

Diu un conte sufí que un cec i un paralític van topar enmig d’un bosc.

Tots dos estaven perduts i es van embrancar en una conversa compartint les seves experiències del temps que portaven rondant pel bosc, ja feia una bona temporada.

-­‐ No puc veure el camí de sortida –va dir el cec al paralític.

Aquest va assentir i va respondre:

-­‐ Jo no puc caminar.

Mentre conversaven amb tristesa, tot d’una el paralític va exclamar:

-­‐ Ja sé què podríem fer! Puja’m a coll-­‐i-­‐be i jo et diré per on has caminar. Entre tots dos trobarem la sortida d’aquest bosc.

I així ho van fer. Ajuntant les seves capacitats van aconseguir allò que, aïlladament, no havien aconseguit en molt de temps.

Jaume Soler i M. Mercè Conangle