Els mocs fidels companys de la inf ncia

Els mocs, fidels companys de la infància Molts pares dediquen considerable temps, diners i energia a lluitar contra els mocs. És una batalla perduda. Els nens tenen mocs. Molts. De colors. Per alguna cosa els anomenen «mocosos»*

Paraules clau: refredat, mocs, defenses, prevenció, salut, antitèrmics.

Refredat (i no grip) El refredat comú no és produït pel fred, sinó per un virus. Bé, per centenars de virus diferents. Si hi ha més refredats a l’hivern que a l’estiu és, sobretot, perquè hi ha més oportunitats de contagi. A l’estiu, els nens estan separats i passen molt de temps a l’aire lliure. A la tardor, es reuneixen en grups i passen moltes hores a classe. A l’hivern, es tanquen les finestres de l’aula i, alguns dies, ni tan sols surten al pati perquè plou.

Els pediatres sabem molt bé que les nostres consultes s’omplen d’infants refredats als tres dies de començar les classes, encara que faci força calor.

El refredat comú produeix, sobretot, mucositat nasal, tos i esternuts. També ulls plorosos i lleganyosos, nas tapat, a vegades malestar o mal de cap. I pot donar una mica de febre, principalment, als més petits. La grip és una altra cosa: febre alta, malestar intens, dolor de tot el cos, una mica de tos i pocs o cap moc. Normalment, la grip només s’agafa un cop l’any (o cap) mentre que els adults acostumen a tenir anualment dos o quatre refredats, i els nens petits uns sis o deu, o més (a una o dues setmanes per refredat, és fàcil entendre que empalmin un amb l’altre durant tot l’hivern i part de l’estiu). Tampoc és el mateix l’amigdalitis (angines), que acostuma a produir mal de coll i febre, sense tos ni mocs. La rinitis al·lèrgica (normal- ment per pols, àcars i pol·len) no dóna febre. Predominen els esternuts i la picor del nas i els mocs són molt líquids. A l’inici del refredat, el moc acostuma a ser transparent (aigüeta). Al cap d’uns dies es torna més espès, blanc, groc, verd líquid i, per fi, verd sec, cosa que indica que el nen ja està guarit i, per tant, a punt per tornar a començar. El moc verd

és una fase normal de l’evolució del refredat, no significa que hi hagi «sobreinfecció» i no cal prendre antibiòtics.

Com es guareix?

El refredat dura una setmana sense tractament, i només set dies amb tractament. Els antibiòtics no serveixen absolutament per a res. Els moderns antivírics sembla ser que poden aconseguir, en el millor dels casos, reduir la malaltia a sis dies; no compensa ni el seu preu ni els possibles efectes secundaris. Tampoc hi ha cap remei «alternatiu» ni «natural» que funcioni. Ni la homeopatia, ni les herbes xineses o occidentals, ni la vitamina C, ni la mel amb lli- mona, ni res.

Als Estats Units, es calcula que les baixes laborals dels adults refredats o que es queden a casa per tenir cura d’un fill refredat costen anual- ment vint mil milions de dòlars. Si existís algun remei eficaç per al refredat, aquest seria pràcticament obligatori, i el qui el vengués es faria d’or. Sí que hi ha alguns tractaments simptomàtics, és a dir, que alleugereixen durant unes hores algun dels símptomes, però que no guareixen ni escurcen la malaltia. Per a la febre, o per al dolor i el malestar, són útils els antitèrmics, com el paracetamol o l’ibuprofèn. Els descongestius nasals en inhalador poden ser útils per a un adult en moments puntuals, per exemple, si ha de tocar en una orquestra.

No són recomanables per a menors de dotze anys, i mai s’han d’usar en bebès i nens petits. Els antitussígens i xarops per a la tos són poc eficaços. Per sort, perquè si hi ha mocs i no s’explusen mitjançant la tos és pitjor. En general, no s’haurien de donar als nens petits. I molt menys encara les habituals barreges d’antitèrmics, antitussígens, antihistamínics descongestius en forma de gotes o xarops. Aquestes barreges no són pas més efectives que l’antitèrmic sol i, en canvi, sí que augmenten el risc d’efectes secundaris. A més, existeix el perill que alguns xarops doblin la dosi d’antitèrmic, perquè no s’han adonat que el xarop també en porta.

Com la tos és útil per expulsar els mocs, s’han inventat també alguns

xarops

«expectorants»... és a dir... per tossir més! Encara que la idea sembli bona, el cas és que no funcionen. Són completament inútils. Els rentats nasals amb sèrum fisiològic han gaudit de certa reputació. Amb franquesa, si jo fos el nen, preferiria que em deixessin en pau amb els meus mocs. A vegades, en bebès que tenen el nas molt tapat, és útil

deixar caure unes gotes de sèrum a cada orifici nasal... Unes gotes, no un raig. Però cal que estiguem atents a les seves reaccions: realment l’infant estava incòmode amb els mocs i ara, després de les gotetes, el veiem més feliç? O s’estava la mar de content i l’hem empipat amb el renoi de tractament? Els bafs, vapors i humidificadors poden ser contraproduents. La humitat ambiental hauria d’estar entre el 40% i el 60%. Molta gent posa humidificadors a llars ja per si mateixes massa humides i que, en realitat, el que necessiten és un des- humidificador. L’excés d’humitat augmenta la sensació d’ofec, i afavoreix el creixement de fongs i àcars que poden provocar al·lèrgies.

Impossible prevenir No hi ha manera de prevenir els refredats. Tret de, potser, refugiar-se en una illa deserta i no tenir contacte amb ningú (un vell acudit afirma que l’all prevé el refredat... perquè no deixa que ningú se t’acosti). No existeix vacuna. Hi ha vacunes contra el xarampió i la rubèola perquè són malalties produïdes per un sol virus, que sempre és igual. Qui passa la malaltia o es vacuna, ja no la torna a passar. La grip està produïda per un sol virus, però amb diversos subtipus que, a més a més, canvien cada any: encara és possible la vacuna, però aquesta és menys eficaç i la d’un any no serveix per al següent. El refredat ve causat per centenars de virus diferents, la vacuna és, per tant, completament impossible. Els adults, que ja ens hem refredat molts cops a la nostra vida, estem immunitzats contra la majoria d’aquests virus. Els nens, no. El primer any de llar d’infants o escola, senzillament, els enganxen tots. El segon any és una miqueta menys dolent. És una cosa que, tard o d’hora, ha de passar. Els primogènits acostumen a estar força bé fins que comencen l’escola, però el segon o tercer germà ja és com si nasqués en una llar d’infants i es refreda des del principi.

Les dosis massives de vitamina C tenien, en el seu moment, molt prestigi a l’hora de prevenir un refredat perquè les recomanava un premi Nobel. Però el premi li havien atorgat per un altre motiu; en això, anava errat. No hi ha cap aliment màgic que pugui prevenir els refredats.

I el metge?

Si es tracta d’un refredat comú, no porti el seu fill al metge. Tan sols aconseguirà perdre el seu temps i el temps del metge, i potser enganxar un altre virus a la sala d’espera.

Consulti el seu metge únicament si sos- pita que es pot tractar d’alguna cosa més greu: si està a més de 39,5ºC de febre, o si aquesta li dura més de tres dies, si s’ofega (com en un atac d’asma, tenir el nas tapat no és «ofegar-se») o si es queixa de mal d’oïda.

Els mocs són les defenses No és cert que es refredin més les criatures que estan més baixes de defenses. Hi ha algunes malalties, per sort molt rares, que, quan es pateixen, les defenses de l’organisme estan disminuïdes i provoquen infeccions molt més greus que no pas un simple constipat.

En realitat, els símptomes del refredat no són l’efecte del virus, sinó l’efecte de les defenses: mocs per en voltar els microbis i mantenir-los apartats d’on podrien fer mal, tos i esternuts per expulsar-los ben lluny. Els mocs no són deguts a la manca de defenses.

Els mocs són les defenses.

Nota * Article adaptat de Viure en família, núm. 33 (desembre 2009) Carlos González Rodríguez Pediatra