La mare perfecta Elisa, la mare de la Joana, s’amoïna i se sent culpable. Ha castigat la Joana prohibint-li d’anar a la festa d’aniversari de la seva millor amiga. Aquesta vegada, la Joana l’ha feta ben grossa. No sap si ha actuat bé. Potser s’ha equivocat. Tot són dubtes. Li agradaria ser una mare perfecta. Aquest text és per a totes les mares com l’Elisa. Una mare perfecta sap perfectament que no hi ha mares perfectes, ni de lluny. Una mare perfecta descobreix que no hi ha edat, hora o moment concret per començar a educar, s’adona que es fa des del principi. Una mare perfecta s’adona que no hi ha fills perfectes i que tots tenen una mica de tot. Una mare perfecta sap que posar límits i fer que es respectin és un acte d’amor. Una mare perfecta sap que hi ha amors que maten i per això s’estima, mil vegades més, protegir que sobreprotegir. Una mare perfecta aprèn a confiar en les seves capacitats per educar i en les capacitats del fill per aprendre. Una mare perfecta aprèn a acceptar les seves limitacions i els seus errors i aprèn de l’experiència. Una mare perfecta sap que la teoria és molt maca i fàcil d’entendre i que la realitat és una cosa ben diferent. Una mare perfecta sap que la solució als problemes amb el seu fill són dins seu i no fora. Una mare perfecta assumeix l’educació del fill com un repte i no pas com un problema. Una mare perfecta pateix estrès, dubtes, frustració i fins i tot angoixa. Una mare perfecta sap diferenciar les seves necessitats de les necessitats del seu fill. Una mare perfecta sap que no pot mantenir content tothom, marit, fill, mare, àvia, germans, etc. Una mare perfecta aprèn a desconnectar de la vida familiar i dels fills. Una mare perfecta aprèn a trobar un espai per a si mateixa, surt a ballar, al cinema, escolta música, roba temps per als amics i tracta de materialitzar, ara i no demà, els seus anhels més íntims. I s’hi esforça per no sentir-se culpable per tot això. Una mare perfecta aprèn a relacionar-se amb el fill i amb si mateixa amb sentit de l’humor. Una mare perfecta sap que l’autoritat es perd fàcilment i que costa de recuperarla.
Una mare perfecta ensenya a volar el seu fill i el deixa volar. Una mare perfecta dóna al seu fill eines perquè sigui una persona adulta sana i amb forces per viure. Una mare perfecta no amaga la seva tristor, el seu cansament, la seva decepció i el seu enuig, però tampoc no fa una exhibició dramàtica de tot això. Una mare perfecta sap que comparteix les dificultats i les angoixes amb la resta de mares del món. Una mare perfecta sap que no existeixen solucions màgiques. Una mare perfecta sap que la solució als problemes amb el seu fill són dins seu i no fora. Una mare perfecta no espera que ningú li digui què ha de fer, però de vegades busca consells i n’accepta. Una mare perfecta sap que ha de trobar un temps per reflexionar i compartir dubtes i preguntes amb altres persones adultes. Una mare perfecta sap que l’autoritat es perd fàcil- ment i que costa de recuperar-la. Una mare perfecta accepta que no és perfecta, tampoc no pretén ser- ne. Una mare perfecta consola el seu fill quan pateix i li dóna esperances d’un futur millor Divendres, dissabte o diumenge encarrega una pizza, i convida el fill al sofà a veure una pel·lícula. Una mare perfecta sap que la televisió no té la culpa de res. Una mare perfecta sap que l’escola és un valuós recurs educatiu per al fill i no és ni més ni menys que això (que ja es bastant). Una mare perfecta sap que hi ha coses que no pot delegar a ningú. Una mare perfecta sap que no existeixen mestres perfectes. També sap que, si de veritat vol ajudar el seu fill, la mestra pot convertir-se en la seva millor aliada. Una mare perfecta consola el seu fill quan pateix i li dóna esperances d’un futur millor. Una mare perfecta sap ser contundent, flexible i tendra a la vegada. Una mare perfecta sap acceptar un «no ho sé» per resposta. Una mare perfecta sap que l’educació és una combinació de paciència, exigència i tendresa. Una mare perfecta sap que té les seves raons quan demana alguna cosa al fill, però també sap que ell té les seves. Una mare perfecta llegeix aquestes idees amb sentit crític, adaptant,
refutant
i qüestionant
el que convingui segons la seva
experiència, sensibilitat i intel·ligència. Una mare perfecta sap que l’educació és exigència i tendresa.
una
combinació de
paciència,
Vladimir Reinhardt Coordinador de l’Escola de Pares de la FaPaC comunicacio@fapac.net