Per què hi ha pares que no entenen als seus fills? La majoria de nosaltres sabem que el paper que juguen els pares en l'educació dels nens és primordial per al bon desenvolupament d'aquesta. La majoria ho entenen però no tots ho practiquen. Però a més d'aquests pares també hi ha altres que no són conscients del que els seus actes i paraules influeixen en els seus fills. L'educació no només es dóna a l'escola, a casa els nens han d'aprendre hàbits, costums, normes, cultura, etc. L'ambient que viuen els nens a casa influeix molt decisivament en la personalitat. Les relacions entre les persones que conviuen amb el nen ajuda a determinar valors, afectes, actituds i maneres de ser que el nen va assimilant des que neix. Han de desenvolupar capacitats que els serveixin per al seu futur. Tot aquest treball és fruit dels pares i la millor manera de començar a ensenyar és amb l'exemple. Els nens són grans imitadors i quan són petits els pares són la gran referència per a ells. Per això és primordial que l'ambient familiar sigui l'adequat. Però hi ha diferències entre famílies i aquestes s'aprecien en l'ambient que puguis trobar, en unes hi ha un ambient familiar positiu i constructiu que facilita el bon desenvolupament del nen a més d’ajudar-lo a ser feliç, en canvi, hi ha altres famílies, desestructurades o no, que no saben tenir unes relacions interpersonals sanes, aquestes provoquen que el nen no adquireixi dels seus pares el millor model de conducta i a més propicia que tingui manques afectives i amoroses que li repercutiran en el futur. Com comentàvem abans la imitació té un espai molt important en l'educació i comença per tenir moments en comú amb els fills, i així ens trobem amb un dels problemes més freqüents en la nostra societat actual: el temps. A més de no disposar de tots els moments que els pares desitgen també ens trobem que d'una banda l'actual situació sociològica afavoreix poc la comunicació. L'absència que hi ha moltes vegades a casa de les figures paternes no ajuda als nens a assumir els valors adequats i a poder tenir una comunicació fluida i oberta amb els seus pares. Així que, la comunicació i l'absència són dos factors que dificulten el poc enteniment que alguns pares tenen amb els seus fills. Igualment, cal destacar que aquests dos factors no sempre són voluntaris. Cal destacar la voluntat que han de tenir els pares per a educar als seus fills i per a poder entendre el que necessiten i proporcionar-ho. Desgraciadament hi ha pares que no sembla que vulguin assumir les seves responsabilitats i hi ha altres que encara que vulguin no saben.
Per tant com ja ressaltàvem anteriorment en altre article és important tenir en compte els següents aspectes:
Escoltar amb atenció i interès. Posar-nos en el lloc del nen i poder entendre que és el que li passa, així podrem ajudar-lo amb major facilitat. Crear un ambient que faciliti la comunicació. Que es senti partícip de decisions de la família, que pugui opinar sobre aspectes concrets i explicar les coses que succeeixen en el nucli familiar, sempre tenint en compte l'edat del nen. Proporcionar-los confiança en ells mateixos i amb els pares. Ensenyar-li uns hàbits adequats, dintre de casa i fora. Ajudar-los a planificar les seves tasques. I sobretot, donar-li afecte i amor.
Els pares que puguin dedicar una mica de temps als seus fills i aconsegueixin transmetre'ls tots aquests aspectes podran entendre'ls millor i tindran la seva confiança en qualsevol moment. Però, com ja hem comentat, el major èxit radica en la voluntat dels pares i a voler educar correctament als seus fills. Si un vol pot.
Patricia de la Sierra Diez