reproduccio plantes

UD3. COM FUNCIONEN ELS ÉSSERS VIUS 5.

REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES

Les plantes es reprodueixen de dues maneres diferents: sexualment i asexualment. La diferència entre aquests dos tipus de reproducció és que en l’asexual, els descendents tenen exactament la mateixa informació genètica que el seu únic progenitor, mentre que en la reproducció sexual, els descendents es formen a partir d’unes cèl·lules especials anomenades cèl·lules sexuals, que tenen la meitat d’informació genètica que la resta de cèl·lules de l’organisme. En aquest cas, els descendents són semblants als progenitors, però no idèntics.

LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL EN LES PLANTES Aquest tipus de reproducció permet sobreviure a tots els individus d’una espècie sempre i quan l’ambient on viuen no canviï. Com ja has vist, els descendents són idèntics als progenitors i, si l’ambient on viuen canviés, no tindrien capacitat d’adaptar-se. Les plantes tenen 4 mecanismes per a reproduir-se asexualment: -

-

Rizomes: són tiges subterrànies horitzontals que cada cert tram emeten tiges verticals, que seran els nous individus. Ex: Falgueres Tubercles: són tiges subterrànies molt gruixudes degut a la gran quantitat de substàncies de reserva que acumulen. Aquestes tiges tenen gemmes, uns “bonys” a partir dels quals surt la nova planta. Ex: Patata Bulbs: són tiges subterrànies curtes, envoltades de fulles carnoses concèntriques, a partir de les quals en surten noves plantes. Ex: Ceba Estolons: en aquest cas són tiges aèries, de poca alçada i horitzontals. Quan toquen al terra generen noves arrels i així es desenvolupa un nou individu. Ex: Maduixers

L’agricultura utilitza la capacitat de reproducció asexual de les plantes i ha creat alguns mètodes per a obtenir exemplars. Per exemple, els esqueixos i els empelts. Els esqueixos són fragments de tija que són capaços de generar un nou individu. En són exemples el gerani o el roser. L’empelt és una tècnica una mica més complicada que consisteix en introduir un fragment de la tija d’una planta a l’interior de la tija d’una altra planta, que pot ser de la mateixa espècie o no. Per exemple, les nectarines són el resultat d’un empelt entre una prunera i un presseguer.

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL EN LES PLANTES La reproducció sexual de les plantes comprèn dues fases successives: una de reproducció r sexual mitjançant meiòspores, i una altra també de reproducció sexual mitjançant gàmetes. En cadascuna d’aquestes etapes, hi ha unes estructures que permeten que s’hi doni la reproducció sexual. En la fase de reproducció mitjançant meiòspores, aquesta aquesta estructura és l’esporòfit, que és on es formen les espores. En canvi, en la fase de reproducció mitjançant gàmetes, l’estructura és el gametòfit, lloc on es formen els gàmetes o cèl·lules reproductores masculines i femenines. ns es succeeixen en el temps: quan l’espora que ha produït l’esporòfit Aquestes dues generacions germina, apareix un gametòfit. El gametòfit produirà gàmetes que, després de la fecundació, originaran de nou un esporòfit. Aquest tipus de cicle es coneix com alternança de generacions. generacion L’esporòfit i el gametòfit no són igual d’importants en tots els tipus de plantes. Recordes que les plantes es poden classificar en dos grans grups en funció de si tenen flors o no? Aquests són: – Fanerògames. Són les plantes que presenten flors i que, per tant, produeixen pol·len i després llavors. Comprenen a les gimnospermes i a les angiospermes. Les gimnospermes són les plantes que produeixen llavors però no fruits. A causa de això les seves llavors no es troben tancades dintre de fruits (ex: pi). Les Les angiospermes, en canvi, produeixen llavors i també fruit, que engloba i protegeixen les llavors (Ex: ametller). En aquest tipus de plantes l’esporòfit és tota la planta visible, mentre que el gametòfit és molt petit i no té vida independent (queda reduït a l’interior de les flors.

- Criptògames. Són les plantes que no tenen flors i que, per tant, no produeixen pol·len ni després produeixen llavors. Compren a les molses i a les falgueres. En les molses, la part de la planta que veiem és el gametòfit, a diferència diferència de les fanerògames. En canvi, en les falgueres la part visible és l’esporòfit.

LA REPRODUCCIÓ DE LES FANERÒGAMES: Els òrgans reproductors masculins i femenins de les fanerògames es troben situats a les flors.

Per tant, és a les flors on es produiran els gàmetes necessaris per a la reproducció sexual.

També dins les flors es donarà la fecundació.

Estructura de les flors: PEDUNCLE: És la part que uneix la flor a la tija.

CALZE: està format per les peces més externes i amb aspecte de petites fulles, generalment verdes anomenades sèpals. La funció del sèpal és protegir la flor fins que s’obre.

COROL·LA: està formada per les peces més internes anomenades pètals. Els pètals solen ser grans i de colors ben visibles, per atraure els agents pol·linitzadors (els de color viu són fàcilment visibles pels insectes diürns i els blancs pels insectes nocturns).

ANDROCEU: És el conjunt d’estams de la flor. Els estams són els òrgans reproductors masculins. Cada estam consta d’un filament (tija fina que serveix de suport) que sosté, a l’extrem, l’antera. Les anteres estan formades per dues meitats simètriques que s’anomena, cadascuna d’elles, teca. Cada teca té 2 sacs pol·línics, dins els quals hi ha els grans de pol·len.

Dins els grans de pol·len s’originen els gàmetes masculins.

GINECEU: És la part femenina de la flor. Està formada per una o més estructures en forma d’ampolla anomenades pistils. En un pistil s’hi poden distingir tres parts: La part superior és l’estigma, que acostuma a ser enganxosa perquè s’hi enganxi el pol·len. El coll s’anomena estil i comunica l’ovari amb l’estigma. Finalment, l’ovari és la part inferior i eixamplada del pistil. A l’interior del ovari hi ha una o més formacions anomenades òvuls, a l’interior dels quals es troben els gàmetes femenins.

La pol·linització La pol·linització és el procés pel qual els gàmetes masculins que es troben en els grans de pol·len són transportats fins l’òrgan sexual femení. El viatge dels grans de pol·len s’inicia en el lloc on es formen: els sacs pol·línics de les anteres i finalitza quan són captats per l’estigma del gineceu.

L’estigma que rep el pol·len pot ser el de la mateixa flor (en aquest cas en diem autopol·linització), o bé el d’una altra flor, però de la mateixa espècie (en aquest cas en diem pol·linització creuada).

Per a fer aquest viatge, els grans de pol·len necessiten un agent pol·linitzador (el vehicle que els hi permet viatjar). D’aquest procés, en diem dispersió. Si l’agent pol·linitzador és el vent, s’anomena dispersió antomòfila, si son els animals, en diem dispersió anemòfila.

La fecundació La fecundació es produeix quan els gàmetes masculins i femenins s’uneixen. Com a resultat apareixerà un zigot que es transformarà en un embrió.

El gra de pol·len fixat sobre l’estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l’estil fins arribar a l’ovari. Per tant, per l’interior del tub pol·línic descendeixen els gàmetes masculins. Dins l’ovari hi ha els òvuls. A l’interior de l’ovari es produeix la fecundació i es forma el zigot, que donarà lloc a l’embrió.

Formació de la llavor La llavor és una estructura consistent en l’embrió amb els teixits de reserva protegits per una coberta protectora que anomenem testa.

Després de la fecundació la corol·la i el calze de la flor comencen a pansir-se i assecar-se fins que cauen. Al mateix temps, l’òvul fecundat es transforma en llavor. Aquesta transformació té diferents passos. En primer lloc, el zigot es divideix ràpidament i es transforma en un embrió.

L’embrió continua creixent i aviat apareixen una plúmula i una radícula, que donaran lloc a la tija i a les arrels, respectivament. Després, apareixen unes fulles anomenades cotiledons, les quals actuen de reserva alimentària i també fan la fotosíntesis fins que apareixen les primeres veritables fulles. Mentrestant, les parets de l’òvul es converteixen en la coberta exterior o testa.

La transformació de l’ovari en fruit El fruit és l’ovari desenvolupat i conté la llavor. Després de la pol·linització de la flor, els òvuls esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament; es fa carnós, s’endureix o canvia de forma.

Les principals funcions del fruit són les de contenir les llavors fins que l’embrió hagi finalitzat la seva maduració, proporcionar a l’embrió les substàncies nutrícies que li són necessàries i protegir l’embrió fins que arribi el moment de la dispersió de les llavors.

Mentre es forma la llavor, les parets del ovari s’engrosseixen i es transformen en les diferents capes del fruit. Si són tendres es denominen fruits carnosos. Per exemple la poma, el préssec, el raïm, la taronja o el meló. Si són de parets no carnoses es denominen fruits secs. Per exemple les pipes de gira-sol, el gra dels cereals (blat, civada, ordi,…), les nous, les llegums (el pèsol, la mongeta, ...).

La germinació de la llavor Les llavors comencen a germinar només quan les condicions externes són favorables, mentre aquestes no apareixen la llavor és manté en repòs, esperant unes bones condicions. En diem que la llavor està en període de latència.

La germinació consisteix en l’entrada sobtada en activitat de l’embrió latent quan les condicions d’humitat i temperatura són adequades. Es manifesta per la sortida de la radícula fora de la testa.

La reproducció de les plantes amb flor en forma d’esquema:

LA REPRODUCCIÓ DE LES CRIPTÒGAMES: Dins el grup de les criptògames, trobem les molses i les falgueres.

Aquests dos grups es distingeixen bàsicament perquè en les molses, igual com passava amb les fanerògames, el gametòfit és la generació més important, mentre que l’esporòfit és sols un brot. En canvi, en les falgueres el gametòfit és petit, poc aparent i es troba al sòl, mentre que l’esporòfit pren la forma que reconeixem com falguera.

Reproducció de les molses Les molses presenten reproducció sexual amb alternança de generacions. Aquesta consisteix en que la molsa presenta dues formes, una amb forma de filament amb moltes falses fulles de color verd i que és molt abundant (gametòfit), i una altre amb forma de filament llis de color marró i poc abundant (esporòfit). Les formes de color verd generen gàmetes masculins i gàmetes femenins i per això s'anomenen gametòfits. Si hi ha aigua els gàmetes masculins van nedant i fecunden als femenins i així es genera una cèl·lula zigot que comença a multiplicar-se i genera una forma de color marró. L’esporòfit, el qual produeix espores sexuals. Quan aquestes espores cauen al terra, germinen i cada una d’elles dóna lloc a una forma de color verd (nous gametòfits).

Reproducció de les falgueres Com les molses, les falgueres presenten reproducció sexual amb alternança de generacions. A diferència de les molses, la forma més gran i més abundant és la que produeix les espores sexuals, és a dir, l'esporòfit (que en el nostre país tenen una mida d'entre 25cm a 2 m d'alçada). La forma petita i poc abundant és la que forma els gàmetes, és a dir els gametòfits (tenen una mida d'uns 5 o 6 mil·límetres).

L'esporòfit posseeix unes fulles molt grans denominades frondes. En el seu revers s’hi troben uns punts groguencs, els sorus, dintre dels quals estan els esporangis, que contenen les espores. Aquestes espores germinen i donen lloc a un gametòfit, que és una làmina molt petita anomenada protal·lus. En la cara del protal·lus que està en contacte amb l’aigua apareixen unes protuberàncies amb gàmetes masculins dintre, i unes altres protuberàncies amb gàmetes femenins dintre. Si hi ha prou aigua al terra, els gàmetes masculins van nedant i fecunden als femenins i així es genera una cèl·lula zigot que comença a multiplicar-se i genera una forma que acabarà sent un nou esporòfit.