BON DIA Relaciona’t i creix Setmana del 17 al 21 de febrer
Dilluns, dia 17 Durant aquesta setmana reflexionarem sobre la realitat del nostre món, en un aspecte tan important com és: “el diàleg entre l’hemisferi Nord i l’hemisferi Sud”. Et preguntaràs: què puc fer –hi jo? En un primer moment informar-te i tenir una petita visió de la importància d’aquest diàleg. Mira amb atenció aquest vídeo i pensa en allò que has après. http://www.youtube.com/watch?v=aEwbWJlxZhs
Dimarts, dia 18 Seu en una postura còmoda. Respira i concentra’t en el recorregut de l’aire en el teu cos. Escolta la frase que et llegirem. Mentrestant, i en silenci, podríem pensar com podem facilitar aquest diàleg i quines coses podem fer per anar aconseguint superar les diferències del nostre entorn.
Cal construir i reconstruir el teixit social crític en els països rics, donar suport als moviments socials dels països empobrits i facilitar el diàleg entre tots dos en termes d'igualtat" Montse Santolino.
Dimecres, dia 19 Et convidem a respirar amb tranquil·litat i a mirar la imatge d’avui. Quines sensacions et produeixen? Què podríem fer entre tots per reduir aquesta situació d’injustícia?
Avui et proposem un conte. És una mica infantil, però tot I així ens pot servir per entendre que les diferències no són Un problema, sinó una riquesa. Escolta’l i queda’t amb el missatge. Quines coses podem aprendre nosaltres de la diferència?
Dijous, dia 20
Divendres, dia 21 Seu en una postura còmoda. Respira i concentra’t en el recorregut de l’aire en el teu cos. Seguidament mira i escolta aquesta cançó d’en Lluís Llach, que parla que en definitiva tots som part i responsables de les relacions Nord-Sud. Intentem descobrir les frases que parlen d’aquesta realitat. http://www.youtube.com/watch?v=egDm0p2Cbys
La Senyora Farina era molt blanca i fina, i se’n sentia molt orgullosa. Va néixer dels blats de Catalunya, així que era europea. El Senyor Cacau era negre i gustós. Li encantava estar sol i al sol, però no temps per prendre’l, perquè sempre viatjava. Va néixer a Costa d’Ivori, i li deien africà. El nen Sucre de Canya, de color marró, era tan dolç, tan dolç, que tothom tenia ganes d’estar al seu costat. En canvi, el Senyor Ou, semblava que tingués dos caràcters: un de suau (blanc) i un de fort (groc). No sabies mai què dir-li ni com s’ho agafaria. El nen Sucre de Canya va néixer a l’Equador, així que li deien llatinoamericà. L’Ou, com que va néixer de la gallina, mai ningú li demanava d’on era. Una tarda calorosa tots ells es van trobar a la cuina del Mas Jornet, al bell mig del Tagamanent. Era una cuina plena d’utensilis, alguns de necessaris, d’altres no tant. Es van trobar al voltant d’una taula decorada amb unes estovalles de tots colors. De primer no es miraven, ni per curiositat. Al cap d’una bona estona, però, la Sra. Farina es va fixar en el Sr. Cacau. Només va fer-li un cop d’ull i, va pensar: ”Uf! Quin color més estrany que té aquesta Farina...” . I com que mai n’havia vista d’aquell color, no li va agradar gens i va pensar: “...Segur que aquesta és tan fosca perquè amaga alguna cosa. O potser és que d’ara endavant el pa serà de color negre i no blanc com sempre, aleshores, què faré jo?” Fins i tot es va imaginar que estava malalta i que li podria encomanar quelcom. En fi, tot això ho va pensar sense ni tan sols parlar-hi. El Sr. Cacau en canvi, ni s’havia fixat que la Sra. Farina el mirava de fit a fit. En canvi, va veure que el Nen Sucre de Canya tremolava. I va pensar: “Per què tremola, aquest? Amb la calor que fa!... I és que no sabia que el Nen estava molt espantat. Sí, li feia molta por tot el que tenia al seu voltant, que li era desconegut. No havia vist mai una cuina amb tant de parament, perquè a l’Equador no eren així. I encara es va esporuguir més quan es va adonar que el Sr. Cacau el mirava i mirava. Només pensava:“ la mare sempre em diu que no parli amb els desconeguts, que ens poden fer mal!” “Tan de bo la mare hi fos”, però no hi era, i ell, tremola que tremolaràs. A la cuina, també hi havia el Sr. Ou, que aquell dia estava de bon humor, animat i amb ganes de xerrar. Es va col·locar al bell mig de la taula i va mirar tothom. Els altres s’havien col·locat a les cantonades, ben allunyats, i ell va pensar: “Quina gràcia, són tots iguals però de diferents colors. L’únic diferent sóc jo!” Cal dir que li agradava sentir-se diferent, i no ser com tothom. Ell era d’una pasta especial! Mentre els mirava, se li va acudir que seria divertit fer alguna cosa per barrejar totes aquelles pols de diferents colors. Així és que els va demanar que se li acostessin:”Ei, veniu tots cap aquí!” Ningú no es va moure i és que ningú no es refiava dels altres. Després de molt insistir, va aconseguir que se li acostés el Sr. Cacau i el Nen Sucre de Canya. Però la Sra. Farina s’hi va negar rotundament i va córrer a amagar-se dins d’un bol de ceràmica de la Xina. El Senyor Ou va anar fins al bol, i s’hi va enfilar per poder-la convèncer.... però va caure a dins i es va trencar. Com que estava de bon humor, li va fer tanta gràcia que va començar a riure i riure, barrejant-se amb la Sra. Farina tot fent-se una pasteta. De primer, ella es va sentir horroritzada. Ella, tan suau i fina, ara es trobava bruta i enganxosa.
Però poc a poc va anar sentint una frescor diferent i com que feia tanta calor, fins i tot li va agradar. Aleshores, el Nen Sucre de Canya, juganer de mena, va provar de pujar al bol. I com que tot sol no podia, va demanar ajut al Sr. Cacau. Entre tots dos van enfilar-s’hi i, en veure la pasteta, van llançar-s’hi de cap. I què va passar? Que van començar a empaitar-se i a fer-se pessigolles. La pasta va agafar un color diferent i més consistència. Van veure que viure junts i barrejats era d’allò més divertit. Com és que no ho havien pensat abans? Abans de conèixer-se, havien decidit que no s’agradaven, en canvi, ara que sabien com era cadascú, quins gustos tenien, tots trobaven que sense els altres la vida no era el mateix. Tots junts feien una barreja millor i més enriquidora que cadascú per separat. Per això van decidir que, junts i barrejats, formarien la Comunitat del Pa de Pessic. (Adaptació)