ÉS PASQUA! Relaciona’t i creix Setmana del 2 al 6 de juny Estem acabant el temps de Pasqua. Diumenge vinent serà la Pentecosta, la festa en què fem present l’Esperit que Jesús dóna a tothom. Durant aquesta setmana reflexionarem sobre la presència d’aquest Esperit que és VIDA, què ens dona FORÇA, que ens renova i ens ajuda a anar una mica més enllà de la nostra simple condició humana.
Dilluns, dia 2
Avui escoltarem aquesta frase: “La llum i l’energia de l’univers són al teu interior. Treu -les i contagia el món”. Shiro Ito.
Dimarts, dia 3 Tot respirant pausadament mira la imatge que avui et presentem. Són els Dons que l’Esperit ens ofereix. Si els volem, només hem d’acollir-los. Quins dons tens? Quins desitjaries tenir? Quin t’identifica?
Dimecres, dia 4 Avui escoltarem un conte, de Jorge Bucay, que il·lustra un defecte molt propi del comportament humà: pensar que totes les coses bones, que tots els tresors, els hem d’anar a buscar a fora. En canvi, l’Esperit ens ensenya que bona part de la solució als nostres problemes, i bona part de la nostra riquesa és a dins nostre. Escolta’l amb atenció.
.
L’art cristià ha simbolitzat en forma de colom la diversitat, la riquesa i la grandesa de l’Esperit. Mira aquestes imatges i encomana’t de la força que t’ofereix a tu aquest Esperit. Pensa en algun fet de la teva vida en què hagis necessitat força i valentia per fer allò que havies de fer.
Dijous, dia 5
Divendres, dia 6 Demà dissabte, molts joves de Catalunya s’aplegaran al voltant del llac de Banyoles per celebrar una festa: l’APLEC DE L’ESPERIT. Seu en una postura còmoda i respira lentament i amb profunditat. Concentra’t en el recorregut de l’aire en el teu interior. Mentrestant, escolta l’himne de l’Aplec de l’Esperit. És una invitació a ser conscient de la teva vida i de les teves vivències. Intenta descobrir el missatge d’aquest Esperit que tens a dins teu i que et fa millor dia a dia. ww w.youtube.com/watch?v=JNmKkFDWRx0
! Hi havia una vegada, a la ciutat de Cracòvia, un ancià pietós i solidari que es deia Izy. Durant algunes nits, Izy va somniar que viatjava a Praga i que arribava fins a un pont sobre el riu. Va somniar que en una de les vores del riu, sota el pont, hi havia un arbre frondós. Va somniar que ell mateix cavava un pou al costat de l’arbre i que d’aquell pou en treia un tresor que li portava benestar i tranquil·litat per a tota la vida . Al començament Izy no li va donar importància. Però quan el somni es va repetir durant algunes setmanes, va interpretar que era un missatge i va decidir que no podia desatendre aquella informació que li arribava de Déu, o de no sabia on, mentre dormia. Així que, fidel a la seva intuïció, va carregar la mula per fer un llarg viatge i va marxar cap a Praga. Després de sis dies de marxa, l’ancià va arribar a Praga i es va dedicar a buscar el pont sobre el riu als afores de la ciutat. No hi havia gaires rius, ni gaires ponts, o sigui que de seguida va trobar el lloc que buscava. Tot era igual que en el seu somni: el riu, el pont i, en una de les vores del riu, l’arbre sota el qual havia de cavar. Només hi havia un detall que no havia aparegut en el seu somni: el pont era vigilat, nit i dia, per un soldat de la guardià imperial. Com que Izy no s’atrevia a cavar mentre el soldat estigués allí, va acampar a prop del riu i va esperar. La segona nit, el soldat va començar a sospitar d’aquell home acampat a prop del seu pont i s’hi va acostar per interrogar-lo. El vell no va trobar cap raó per mentir-li. Per això li va explicar que havia arribat des d’una ciutat molt llunyana perquè havia somniat que a Praga, sota un pont com aquell, hi havia un tresor amagat. El guardià va esclatar a riure. -Has viatjat molt per una estupidesa –li va dir -. Des de fa tres anys, jo somnio totes les nits que a la ciutat de Cracòvia, sota la cuina d’un vell boig anomenat Izy, hi ha un tresor enterrat. Ha, ha, ha! ¿Creus que jo hauria d’anar a Cracòvia a buscar aquest Izy i cavar sota la seva cuina? Ha, ha , ha! Izy va donar amablement les gràcies al guardià i se’n va tornar cap a casa. Quan hi va ser, va cavar un pou sota la cuina i va trobar el tresor que sempre havia estat enterrat allà. Conte del llibre Escolta’m de Jorge Bucay.