CICM
ÉS PASQUA! CELEBREM LA VIDA!
BON DIA Dilluns, dia 15
SETMANA DEL 15 AL 19 D’ABRIL
Aquesta setmana, parlem del valor de la coherència. Tot i que és una paraula una mica complicada d’entendre, pensem que és important que hi fem atenció. I és que com més acord hi hagi entre el que pensem i el que sentim amb el que fem, més equilibri, benestar i llibertat tindrem en la nostra vida. Si no som capaços de viure com pensem, acabarem pensant com vivim. Adaptació d’un pensament de Gabriel Marcel (1889-1973) filòsof, dramatug i crític francès
Dimarts, dia 16
Posa’t còmode. Tanca els ulls i pensa: És molt fàcil de demanar als altres que facin el que nosaltres desitgem. Però per conèixer l’esforç que exigeix fer les coses bé, hauríem d’aprendre a demanar als altres només allò que nosaltres mateixos siguem capaços de fer. Escolta amb atenció el que llegirà el teu professor. Després pensa: Què ens ensenya, aquesta historia?
Dimecres, dia 17
L’equilibri entre el que sentim i el que fem, també hauria de ser en totes les relacions humanes. Per això, avui ens agradaria que, mirant les imatges reflexionis sobre el que la cançó també et diu. feature=player_embedded&v=xxhET61yB1A#!
Dijous, dia 18
Tanca els ulls i posa’t en una postura ben còmoda. Avui et convidem a reflexionar en tu mateix. Dins teu hi ha, de ben segur, desitjos ferms que vols portar a terme al llarg de la teva vida. Pensa’n un. Si vols, dos. Pensa en tot allò que hauràs de fer per tal d’aconseguir-ho. Seràs capaç de fer tot allò que sents que vols portar a terme?
Divendres, dia 19
Moltes vegades fem servir el camí com a imatge de la vida. Però de camins, és a dir, de vides, n’hi ha tantes com persones. Així que, si som fidels a nosaltres mateixos, el que nosaltres fem serà el que deixarà la petjada de la nostra vida. Mira aquesta imatge i pensa... quina relació té amb el concepte de coherència?
CS
ÉS PASQUA! CELEBREM LA VIDA!
BON DIA Dilluns, dia 15
SETMANA DEL 15 AL 19 D’ABRIL
Aquesta setmana, parlem del valor de la coherència. Tot i que és una paraula una mica complicada d’entendre, pensem que és important que hi fem atenció. I és que com més acord hi hagi entre el que pensem i el que sentim amb el que fem, més equilibri, benestar i llibertat tindrem en la nostra vida. Si no som capaços de viure com pensem, acabarem pensant com vivim. Adaptació d’un pensament de Gabriel Marcel (1889-1973) filòsof, dramatug i crític francès
Dimarts, dia 16
Posa’t còmode. Tanca els ulls i pensa: És molt fàcil de demanar als altres que facin el que nosaltres desitgem. Però per conèixer l’esforç que exigeix fer les coses bé, hauríem d’aprendre a demanar als altres només allò que nosaltres mateixos siguem capaços de fer. Escolta amb atenció el que llegirà el teu professor. Després pensa: Què ens ensenya, aquesta historia?
Dimecres, dia 17
L’equilibri entre el que sentim i el que fem, també hauria de ser en totes les relacions humanes. Per això, avui ens agradaria que, mirant les imatges reflexionis sobre el que la cançó també et diu. feature=player_embedded&v=xxhET61yB1A#!
Dijous, dia 18
Tanca els ulls i posa’t en una postura ben còmoda. Avui et convidem a reflexionar en tu mateix. Dins teu hi ha, de ben segur, desitjos ferms que vols portar a terme al llarg de la teva vida. Pensa’n un. Si vols, dos. Pensa en tot allò que hauràs de fer per tal d’aconseguir-ho. Seràs capaç de fer tot allò que sents que vols portar a terme?
Divendres, dia 19
Moltes vegades fem servir el camí com a imatge de la vida. Però de camins, és a dir, de vides, n’hi ha tantes com persones. Així que, si som fidels a nosaltres mateixos, el que nosaltres fem serà el que deixarà la petjada de la nostra vida. Mira aquesta imatge i pensa... quina relació té amb el concepte de coherència?
ESO BAT
ÉS PASQUA! CELEBREM LA VIDA!
BON DIA Dilluns, dia 15
SETMANA DEL 15 AL 19 D’ABRIL
Aquesta setmana, parlem del valor de la coherència. Tot i que és una paraula una mica complicada d’entendre, pensem que és important que hi fem atenció. I és que com més acord hi hagi entre el que pensem i el que sentim amb el que fem, més equilibri, benestar i llibertat tindrem en la nostra vida. Si no som capaços de viure com pensem, acabarem pensant com vivim. Adaptació d’un pensament de Gabriel Marcel (1889-1973) filòsof, dramatug i crític francès
Dimarts, dia 16
Posa’t còmode. Tanca els ulls i pensa: És molt fàcil de demanar als altres que facin el que nosaltres desitgem. Però per conèixer l’esforç que exigeix fer les coses bé, hauríem d’aprendre a demanar als altres només allò que nosaltres mateixos siguem capaços de fer. Escolta amb atenció el que llegirà el teu professor. Després pensa: Què ens ensenya, aquesta historia?
Dimecres, dia 17
L’equilibri entre el que sentim i el que fem, també hauria de ser en totes les relacions humanes. Per això, avui ens agradaria que, mirant les imatges reflexionis sobre el que la cançó també et diu. feature=player_embedded&v=xxhET61yB1A#!
Dijous, dia 18
Tanca els ulls i posa’t en una postura ben còmoda. Avui et convidem a reflexionar en tu mateix. Dins teu hi ha, de ben segur, desitjos ferms que vols portar a terme al llarg de la teva vida. Pensa’n un. Si vols, dos. Pensa en tot allò que hauràs de fer per tal d’aconseguir-ho. Seràs capaç de fer tot allò que sents que vols portar a terme?
Divendres, dia 19
Moltes vegades fem servir el camí com a imatge de la vida. Però de camins, és a dir, de vides, n’hi ha tantes com persones. Així que, si som fidels a nosaltres mateixos, el que nosaltres fem serà el que deixarà la petjada de la nostra vida. Mira aquesta imatge i pensa... quina relació té amb el concepte de coherència?
“S’explica l’anècdota que una mare va portar el seu fill de sis anys a casa de Mahatma Gandhi. Ella li va demanar: -Si us plau, Mahatma, li podria demanar al meu fill que no mengi més sucre? No en pot prendre i, si ho fa, arrisca la seva vida fent-ho. A mi no em fa cas. I pateixo molt en veure com no és capaç de fer-ho!
Gandhi va reflexionar i li va dir: -Ho sento, senyora. Ara no puc fer-ho. Porti el seu fill d’aquí quinze dies.
Una mica sorpresa, la senyora li va donar les gràcies i li va prometre que al cap de quinze dies li tornaria a portar el seu fill.
Quinze dies després. Va tornar amb el seu fill. Gandhi va mirar el nen als ulls i li va dir: - A partir d’ara, noi, no mengis més sucre. Agraïda, però molt estranyada, la mare li va preguntar: - Per què em va demanar que el portés al cap de dues setmanes? Podia haver-li dit el mateix l’altre dia que vam venir. Gandhi va respondre: -Fa quinze dies, jo menjava sucre”