Revista Nau Bostik Juny 2019

NAU BOSTIK

Juny 2019

Faรงana desde els interiors dels banys

NAU BOSTIK Juny 2019 Num. 04 Edita: Vers Art 2014, S.L. Disseny portada i maquetació revista: Paula Rossello Hosta Fotografia: Xavier Basiana, Cristina Raso Boluda, Alfonso Castro ,Elian Chali, Josep Maria Llobet, Lluis Dahes Foto portada: Josep Maria Llobet Foto contraportada: Cristina Raso Boluda Vers Art 2014, S. L. Josep Estivill, 57 baixos 08027 Barcelona naubostik@gmail.com 616 364 831 - 93 3408350 Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67

« patrimoni, cultura i comunitat » El passat divendres 15 de febrer va fer quatre anys que un grup de persones del barri de La Sagrera encapçalades per l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana van conquerir, mitjançant un acord amb la propietat, les naus de la última fàbrica que quedava en peu a la Sagrera. Gairebé 6000m2 entre el Pont del Treball i el carrer Ferrán Turné.

Els que van començar aquell primer dia a sanejar la que ara és la sala Pilar Vers no sabien que els marges del possible s’anessin a ampliar al que avui és la Nau Bostik. Teixit veïnal, organitzacions polítiques, col·lectius de tot tipus, companyies artístiques de diferents disciplines i moltíssims veïnes i veïns van anar donant vida a un conjunt de naus i un edifici de tres plantes que estaven totalment abandonats. Per aquesta raó una de les exposicions que es manté en plena vigència a mida que passen els anys, és l’anomenada “De la mort a la vida”. Un recull de fotos fetes els dies previs a l’ocupació de l’espai on s’evidencia un fet que molts veïns han explicat en veure la transforma-

2 FUNDACIÓ BASIANA VERS

Foto : Xavier Basiana • De la mort a la vida

ció: “La Nau Bostik era un punt negre del barri per la seva insalubritat”, “per la nit passar pel costat de la fàbrica feia por” o “moltes persones sense llar passaven les nits en aquest lúgubre espai”.

Com qualsevol altre procés de transformació on l’urbanisme, l’espai públic i la comunitat prenen part, en temps de fi de legislatura, és moment de fer un reset; reflexionar i donar comptes del que s’ha fet i cap a on pot anar aquest espai fabril recuperat.

Preservar patrimoni és preservar la memòria.

Barcelona ciutat de fàbriques va ser el títol d’un llibre editat l’any 2000. Un llibre coral que va coordinar Martí Checa i documentat amb fotos de Jaume Orpinell i Xavier Basiana. El llibre cataloga 68 fàbriques que havien resistit fins a aquells moments les grans transformacions urbanístiques que es van dur a terme al voltant de les Olimpía-

des. Moltes havien estat abandonades, altres reconvertides en equipaments o transformades en oficines i moltes altres que ja no existeixen. Una realitat que posa sobre la taula la trista desaparició de moltíssimes fàbriques o espais industrials que eren part del paisatge natural de Barcelona durant més d’un segle. La seva desaparició respon a múltiples factors; dos dels més important son, d’una banda, la manca de planificació d’unes polítiques actives en preservació del patrimoni fabril i de l’altre, la forta onada especulativa per part dels propietaris o de l’administració. La Nau Bostik és podria afegir a aquest catàleg d’espais industrials no només salvats de l’especulació i condemnada al seu enderrocament, sinó també reutilitzada per a nous usos. Preservar patrimoni i reutilització d’espais; dos valors que vol reivindicar la Nau Bostik.

Cultura, comunitat i transformació social.

Les dues últimes dècades han estat travessades d’un debat sobre la resinificació del terme “cultura” o d’allò “cultural”; una pugna des de l’administració per vincular la cultura molt estretament a un bé de consum. Masses vegades des de la institució s’ha apostat per polítiques a curt termini que prioritzaven el gran esdeveniment en detriment d’una concepció de la cultura com a dret. Un dret per crear, per transformar i per experimentar. Això ha fet, que els espais que s’han anat conquerint des de la ciutadania organitzada siguin espais diàfans, flexibles i oberts a l’experimentació en una clara aposta per una significació de la cultura fora de la lògica del mercat. Un work in progress permanent que ha permès convertir espais com ara la Nau Bostik en espais molt porós envers el seu entorn, i en permanent diàleg amb els moviments socials, agents socials del territori i organitzacions polítiques de la ciutat. Un espai veritablement viu.

Lluny de les burocràcies que solen tenir aquests tipus d’espais. La Nau Bostik, en aquesta línia, s’ha erigit com un punt de referència cultural que ha crescut amb recursos propis que representen el 90% del pressupost anual. Un altre actiu que també es vol posar en valor.

El barri de la Sagrera segueix vivint un etern mentrestant, on les incerteses de la planificació urbanística, han permès fer una “esgarrapada” a l’operació urbanística al tren d’alta velocitat. En aquest mentrestant, s’ha obert una escletxa, un horitzó diferent al planificat, per poder desenvolupar un equipament que encara té molt marge de creixement. Un horitzó que entén la cultura com una eina per la transformació social.

La Nau Bostik, en definitiva, és una mena de laboratori on la praxis del dret a la ciutat, ha estat exercit per bona part de la comunitat. El passat dia 15 va fer 4 anys d’una aposta per recuperar l’espai, una aposta que pot esdevenir guanyadora si va acompanyada d’una ferma voluntat política.

Jorge Sànchez - Equip Gestió

NAU BOSTIK 3

Entrevista a Xavier Basiana Vers « 20 anys de la Nau Ivanow. 4 anys de la Nau Bostik » Fa 20 anys vostè va començar una cursa, que encara continua, d’impulsar projectes culturals i socials a través de la recuperació d’antigues fàbriques de La Sagrera que havien quedat en desús. Primer va ser la Nau Ivanow, després l’Espai 30 i des de fa quatre anys la Bostik. Per què es proposa aquestes fites i sempre són a La Sagrera?

Això m’ho he preguntat moltes vegades i penso que és un subconscient que tinc. Fa 25-30 anys feia d’arquitecte, era jove i volia transformar el meu barri. Un dels meus projectes era que l’Estació de l’AVE arribés al meu barri. M’hi vaig implicar molt. Era abans dels Jocs Olímpics, Barcelona s’estava transformant i La Sagrera no. Fins i tot vaig aconseguir contactar amb Norman Foster per fer una proposta conjunta de transformació del meu barri.

Recordo l’any 1993, quan ja havien acabat els Jocs vam presentar aquesta proposta a Barcelona i va generar molta expectació al nostre barri, perquè jo, que era un arquitecte jove, acompanyat de Norman Foster proposéssim transformar i fer un gran parc amb un canal d’aigua... Doncs La Sagrera s’ho va creure, els veïns meus, i ens vam pensar que quan arribés aquesta transformació seria la porta d’entrada d’Europa, el centre de la ciutat, hi hauria molts equipaments i tot això va ser una mentida. Han passat 25 anys, l’Estació encara s’ha de començar i els equipaments no han arribat. Llavors d’alguna manera em sento culpable d’haver generat aquelles expectatives com a somiador i com a arquitecte i aquests equipaments que ens havia de fer l’Ajuntament o s’havien d’anar creant, doncs vaig decidir que jo posaria el meu gra de sorra perquè el meu barri tingués els equipaments.

4 FUNDACIÓ BASIANA VERS

Jo no sé si és ben bé cert, però jo m’ho crec. Penso que si m’he implicat en aquest barri és perquè primer el volia transformar i ja que no vaig aconseguir transformar-lo com arquitecte ho intento aconseguir com a gestor cultural.

Sembla que vostè acompanyi cada viatge d’una nova nau fins que es fa adulta, es consolida, queda pel barri i emprèn un nou projecte. Això vol dir que encara està motivat i veu que a La Sagrera encara hi ha espais que es poden revitalitzar.

Sí, això ha sigut així. Fa 20 anys vaig començar amb la Ivanow. Després quan ja tenia 10 anys, ja era adulta, vaig fer com una donació a la ciutat, perquè l’Ajuntament el gestionés. Llavors vaig conquerir unes naus annexes de la Ivanow, que els hi vam posar Espai 30 i també d’alguna manera van funcionar, les vam fer créixer i ara fa quatre anys que ha començat aquest somni de la Bostik. Aquesta amb dos anys i mig ha fet una gran transformació, està creixent molt i ja m’agradaria que això funcionés, el meu paper ja ha acabat i jo passaré a fer altres coses. No sé per què, però sembla ser que és així.

La resposta de la societat sempre ha estat bona?

Penso que en general sí. Em trobo amb gent del carrer que no em coneixen massa i estan agraïts. Alguna vegada m’he trobat algun senyor gran que ni coneixia i dir-me: “Ostres. És una passada el que vostè fa per a la ciutat i per a La Sagrera.

La veritat és que jo no ho penso. Ho faig perquè ho sento, perquè soc així i m’agrada fer coses.

També és cert que estem en un barri i sempre hi tens algun enemic.

Foto : Alfonso de Castro • Xavier i Frida

M’imagino que dec de tenir alguna persona que no entén el que fas i no li deu agradar o no sé...

En totes les naus sempre s’han abocat grups molt diversos, entitats, individus per lliure, etc. que han volgut formar part d’aquesta aventura. En aquests 20 anys com ha evolucionat aquesta demanda. Ha canviat molt la tipologia dels usuaris, les necessitats que ha observat?

Com que són equipaments vius, que cada dia es fan... A mi el que m’agrada és que anem seguint el moment que vivim i són respostes que donem a la ciutat en cada moment. Avui, per exemple, aquesta tarda hi ha una reunió d’un grup polític, que es reuneixen perquè a Catalunya estan passant coses importants. Sempre m’he adaptat i he anat creixent amb el temps. La meva manera de ser és obrir els espais a la gent, a la ciutat. Mai tenim un no per ningú i així ha estat la manera de fer cultura.

Hi ha diferències importants entre una nau i altra en la manera de concebre el projecte, de donar lloc a noves iniciatives, etc.

Evidentment amb l’experiència que tens de 20 anys, però jo crec que la filosofia és la mateixa.

Sempre s’ha trobat un equip de voluntaris que li han donat suport, però a vegades també hi ha hagut moments conflictius, entrebancs que s’han trobat. En destacaria algun que estigui especialment recelós.

La Bostik s’ha tirat endavant gràcies a gent, especialment jubilats, voluntaris, que han dedicat hores i hores a anar netejant i buidant i fent realitat aquest espai. Fa 20 anys jo també era més jove i probablment estava envoltat de gent més jove i de la meva generació. En canvi ara veig que ha crescut la Bostik gràcies a molta gent jubilada.

NAU BOSTIK 5

Gent recelosa... Be, quan fas coses pels altres sempre hi ha gent que no ho entén –com comentava abans- o surten egoismes personals. Jo soc una persona molt positiva i sempre tiro endavant.

A mi això no m’afecta. Sempre sé que hi ha tantes coses a fer que no...

Ho deia també per les institucions És veritat. Amb les institucions sí que m’hi he trobat. Per exemple, en el cas de la Ivanow em vaig sentir molt més recolzat per l’ajuntament, que no em sento ara. Ara em sento una mica orfe. Però és el que hi ha. Jo vull tirar endavant i espero que la situació també canviï.

Sembla que un dels èxits de les seves naus és la seva manera de fer, el tarannà que impregna i la manera com tracta als promotors de les diferents activitats. Com definiria aquest estil?

Soc una persona que m’agrada donar-ho tot i que la gent se senti còmode, s’ho facin seu i ajudin a sumar i a tirar endavant. No soc una persona autoritaria. Jo soc feliç fent això pels altres i quan veig que els espais s’utilitzen, doncs és la meva felicitat d’alguna manera.

Ara que la Nau Bostik arriba al seu quart aniversari hi haurà algun canvi de rumb pel que fa a aquest projecte? Quines són les noves fites? És difícil perquè això no ho saps mai. Jo ara estic dedicant tota l’energia a aquest projecte. Sí que és cert que ja veig que aquest projecte comença a caminar sol i s’hi ha implicat molta gent. Hi ha un gran equip de gestió al darrere. Llavors se’m comença a passar pel cap que al febrer, aprofitant que és el quart aniversari de la Bostik, que jo ja entro a una edat de jubilació, encara que jo penso que no em jubilaré mai, però sí que m’agradaria donar un pas al costat i deixar que la gent que està ara tirant ja la Bostik, ho puguin fer amb llibertat i jo començar-me a pensar o una nova història o dedicar temps per mi per a la creació.

Però bé, això ho penso ara i potser això dintre de tres mesos està en interrogant i continuo estan implicat fins que sigui.

6 FUNDACIÓ BASIANA VERS

I el fet de que la Bostik sigui ja una associació cultural en què pot ajudar?

Pot ajudar, perquè sempre en els projectes s’ha implicat la gent del meu entorn, però ara és una nova vessant. Si aconseguim en el barri una associació que es diu Nau Bostik, pot ajudar a que la gent de La Sagrera se la faci més seva. El barri encara es mira aquest projecte una mica des de lluny, a veure què passarà, perquè no s’acaben de creure que això tingui futur. Si que veuen que la Ivanow és un equipament del barri i tal. Però aquest com era una fabricava que estava molts anys tancada, abandonada i que en el planejament actual ha d’anar a terra, encara tenen dubtes de si això acabarà sent un equipament. Això s’ha de solucionar aviat. L’Ajuntament hauria de decidir que això s’ha de preservar per memòria històrica, per ser la única fàbrica que queda dreta al barri de La Sagrera, perquè ja és un far d’activitat cultural. Ens mereixem que això acabi sent un equipament per a la ciutat.

Per fer un retrat de les persones, entitats, etc que utilitzen la Bostik, què hi trobaríem? És un espai obert i hi trobarem la gent que vol venir a fer coses. De moment està hi està venint des de l’associació de veïns, des d’aquí maquetem la revista del barri, les escoles del barri també utilitzen aquest espai per fer-hi tallers i esdeveniments.D’entitats en venen moltes: els fotògrafs de La Sagrera... D’aquí a un mes, molt a prop de la Bostik, s’inaugura un nou equipament, el Casal del barri, i penso que serà un bon moment perquè hi hagi col·laboració entre nosaltres i les entitats del barri.

Entrevista de Cinta Bellmunt

Fotògraf convidat David Suñol Realitzador de Vídeo i Fotògraf-Resident a la Nau Bostik des de desembre de 2016.

De petits, totes les vivències són ”primeres vegades” que vivim amb intensitat i que ens deixen empremtes que queden per sempre. La infància ens marca, això ho sabem tothom. Mica en mica, a mesura ens anem fent grans, molts records d’aquell temps van quedant soterrats en l’inconscient, però no marxen mai. Així, ja adults, una olor ens podrà portar fins als macarrons de la iaia i, de retruc, als dies d’estiu que passàvem amb ella i amb l’avi. O una escala acabada de fregar i el senyal de “terra moll” ens podrà portar fins al Sr. Jaime, el conserge que tan s’enfadava si feiem botar la pilota sobre el terra fregat, i, de retruc, als interminables partits de futbol amb els amics els dies que no hi havia escola. Aquestes evocacions a la nostra infància s’intensifiquen quan som pares.

Jo tinc una nena de sis anys i un nen de dos. Observant-los i sent testimoni de les seves vivències

afloren records. Sovint revisc episodis i, sobretot, sensacions de la meva infància a travès de la seva. A vegades de ple, altres de manera més subtil.

Com a fotògraf m’obsessiona capturar aquests moments.Voldria fotografiar “La Infància”, trascendint als nens i a l’acció puntual de la fotografia, i trascendint al temps. Voldria aconseguir imatges evocadores que activessin records no només meus sinó de qualsevol que se les mirès.

Arribar a l’imaginari popular o a la memòria col. lectiva des de fotos personals.

No crec que aconsegueixi mai ni acostar-m’hi però trobo molt dolça i enriquidora la frustració de l’intent. Seguiré, doncs, fent fotos als meus fills, provant i buscant noves maneres de fer-les per trobar un llenguatge fotogràfic propi que em serveixi. Al final, si no assoleixo mai aquest propòsit tan ambiciós, sempre quedarà un bon recull de fotos per a l’àlbum familiar.

NAU BOSTIK 7

“La mostra més visible de la bona salut que el projecte de Xavier Basiana està vivint darrerament és l’espectacular intervenció mural que l’artista argentí Elian Chali ha desenvolupat en una de les façanes de l’antiga fàbrica. El resultat final es pot gaudir des de fa uns pocs dies i porta per títol «Asfíxia». L’obra ha convertit una avorrida paret de maons recoberts de morter en un quadre abstracte de vint metres quadrats amb una combinació de colors i formes que pot recordar l’art de Joan Miró. L’efecte del conjunt és molt atractiu i té una forta personalitat.

Aquesta exhibició colorista, que es pot entendre com una mostra de confiança en el futur, arriba avalada per uns guardons ben merescuts, que acompanyats amb les seves dotacions econòmiques recolzaran molt significativament tot l’esforç de conservació, adequació, transformació i dinamització del recinte industrial per acabar conver-

8 FUNDACIÓ BASIANA VERS

tint en realitat el que era un somni ple de dificultats.

El passat dilluns 26 de novembre la Nau Bostik va ser guardonada amb el premi Lluís Carulla 2018 pel seu projecte Bostik Murals en associació amb l’entitat Difusor. El projecte està plantejat com un pol de creació i reflexió al voltant de l’art urbà en constant transformació amb vocació d’interactuar amb el barri, la ciutat i a la vegada, internacionalment.

El jurat va valorar les diferents intervencions a les parets de la Nau Bostik que s’han fet durant els últims dos anys i que representen un museu d’art urbà a la perifèria. Una mena de CCCB ubicat en un dels barris més castigats per les eternes obres de l’AVE. Tot això gràcies a l’empenta del teixit social i veïnal, que en poc més de 3 anys ha

Foto : Elian Chali • Façana principal

transformat un antic espai fabril abandonat en un equipament cultural.

I el 4 de desembre va rebre el premi Bonaplata per la seva tasca en recuperar i difondre el patrimoni industrial de Catalunya. Aquest reconeixement reivindica una de les grans assignatures pendents a la ciutat de Barcelona: la falta d’iniciatives polítiques de conservació del patrimoni industrial. La Nau Bostik ha sabut conjugar perfectament la preservació de l’espai fabril (estructura, façanes i algunes peces de l’antiga fàbrica), amb un equipament de barri i de ciutat que permet fer tota mena d’activitats culturals.

« I no ho diem nosaltres;-) Sinó el Andreuec, el diari electrònic de Sant Andreu del Palomar » Diari electrònic de Sant Andreu

NAU BOSTIK 9

Difusor va convidar l’artista argentí per intervenir la façana de la Nau Bostik. Aquesta acció artística ha anat acompanyada de diverses activitats de participació i diàleg amb l’entorn.

Primer el groc. Després el verd, el blau, el vermell i el negre… Grans taques compactes de color es van anar estenent al llarg d’una setmana fins a transformar completament el rostre de de la Nau Bostik i, amb ell, el paisatge de la Sagrera. L’obra ‘Asfixia’, de l’artista argentí Elian Chali, deixa intacta una petita escletxa de superfície gris, que sura enmig d’aquestes onades cromàtiques en harmònic moviment, per recordar-nos la història d’aquest edifici d’origen industrial. Passat i present es fusionen així en una intervenció que amplia i actualitza la memòria material i simbòlica d’aquest espai.

L’acció ha estat impulsada per Bostik Murals, el projecte d’art urbà que l’entitat Difusor desenvolupa a la Nau Bostik. Es tracta d’una iniciativa pionera, que aborda l’art urbà de manera transversal i vol acostar aquesta disciplina al conjunt de la ciutadania. La peça d’Elian Chali se suma a les d’altres artistes de prestigi nacional i internacional que omplen les parets de l’antiga fàbrica i és un bon exemple de l’esperit d’aquest projecte.

Bostik Murals, guardonat amb el Premi Lluís Carulla 2018 d’emprenedoria cultural, aposta pel vincle directe amb el territori i té una clara vocació comunitària. Per això, entorn de la intervenció mural d’Elian Chali es van organitzar diverses activitats amb l’objectiu que aquesta esdevingués un motor de diàleg amb l’entorn. Una de les més destacades va ser el treball educatiu que es va

10 FUNDACIÓ BASIANA VERS

dur a terme amb els alumnes de l’Escola 30 Passos, situada al costat de la Nau Bostik, i que va comptar amb la participació dels estudiants del Cicle Formatiu d’Animació Sociocultural i Turística del centre Bemen-3. Tres grups de 25 nens i nenes de P5 van experimentar amb fotografies i elements geomètrics sobre taules de llum per crear la seva pròpia obra d’art inspirada en la peça de Chali. El procés es va recollir en l’exposició “Com es pinta la façana?”, una mostra interactiva que també convidava els visitants a imaginar i crear una nova façana amb l’ajuda dels mateixos instruments amb què havien jugat els infants.

D’altra banda, Elian Chali també va crear un conjunt de 20 peces en tècnica risogràfica que es van reunir en l’exposició “Què és una còpia?”. Una producció en què l’artista planteja el debat sobre quin és el valor d’una obra, des del punt de vista conceptual, com a peça única i en relació al fet de poder ser reproduïda.

Les dues exposicions es van obrir al públic en una jornada de portes obertes, amb què es va voler inaugurar oficialment la façana i donar-la a conèixer als barcelonins, i en què també es van organitzar activitats gratuïtes com rutes i tallers per a diferents públics.

Foto : Cristina Raso Boluda

PROJECTE AMB L’ESCOLA 30 PASSES

Marta Ballesta

NAU BOSTIK 11

Nou epicentre del millor art urbà

El fenòmen generalment conegut com a “art urbà” és un fenòmen complex i que està atravessat per molts vectors, principalment dels camps artístic, social i urbanístic, sense els quals no es pot entendre cabalment.

En aquest article pretenem explicar les motivacions i objectius del projecte Bostik Murals, en relació amb les dinàmiques culturals i, específicament, de les que ténen a veure amb l’art urbà a la ciutat de Barcelona, a la pròpia trajectòria de Difusor com a entitat impulsora del projecte, i en relació amb l’art urbà com a fenòmen global.

Abans que res, però, cal aclarir alguns conceptes bàsics i fer una breu introducció històrica. És necessari entendre què és el graffiti, l’art urbà, quina ha estat la seva articulació amb l’espai públic barceloní (i les seves polítiques), i quines en són, al nostre entendre, les seves potencialitats a nivell cultural, educatiu i polític de cara a un futur immediat en què aquests fenòmens han de conformar part de la nostra vida cultural.

Volem entendre per graffiti aquella manifestació gràfica realitzada de manera autònoma (fora de marcs institucionals) que pretén significar la presència artística d’un autor o autora en un espai físic determinat. Per dir-ho planerament: “jo he estat aquí”, i ho escric amb estil. I fer-ho moltes vegades en multiplicitat de llocs diferents. El graffiti és un joc endogàmic, jugat i entès principalment per escriptors de graffiti.

L’art urbà és una altra cosa. De manera senzilla, és art ubicat també a l’espai públic. Comparteix ubicació amb el graffiti, però les regles del joc no sempre son les mateixes. La gran diferència, és que es dirigeix a tothom. No cal ser un expert en llegir tipografies enrevessades per entendre què t’està dient Banksy.

La Barcelona de la darrera dècada del s. XX era un nucli important tant per un fenòmen com per un altre (de fet, va ser un dels agents rellevants que es poden relacionar amb l’enorme popularització de l’art urbà a partir de la seva hibridació amb el graffiti, a través del que alguns van anomenar Barcelona Style).

A cavall dels dos mil·lennis, Barcelona era una ciutat que havia sortit ja de la letargia post olímpi-

Foto : Cristina Raso Boluda 12 FUNDACIÓ BASIANA VERS

ca i vibrava amb les lluites contra la guerra d’Irak, el Forum de les Cultures i altres dinàmiques de base popular i crítica. Aquestes dinàmiques, juntament amb un gust intrínsecament mediterrani per la vida al carrer i el gaudi de l’espai públic, alhora que una tradició gràfica i artística considerable, va deixar una pàtina de color present a tota la ciutat: plantilles, personatges, reivindicacions més o menys polítiques expressades de manera més o menys artística, missatges absurds, intervencions de tota mena, la visita de Banksy al 2001 (tot i que llavors va passar bastant desapercebuda per la majoria) i el ja mencionat Barcelona Style (aquell que va unificar les lletres del graffiti ortodox amb els personatges més esbojarrats a través de dinàmiques de creació col·lectiva).

Aquesta pàtina d’expressió creativa, incontrolada, orgànica i viva, va començar a ser percebuda com a problema per als ideòlegs del Model Barcelona, que van posar fil a l’agulla per gestar el que acabaria esdevenint la Ordenança Cívica.

Aquesta Ordenança canviaria per complet les regles del joc. D’un any a un altre, la pàtina de color va deixar pas a un monocromatisme grisós i la llibertat creativa a l’espai públic, més o menys tolerada fins llavors, va exiliar-se.

En la dècada següent, hem observat com es reconstruïa el camí que s’havia desfet. De manera aparentment més ordenada però igual d’orgànica en el fons. El 2006 es constituí Difusor, l’entitat que sería pionera en la implementació i gestió del primer mur habilitat per a intervencions artístiques autònomes; la Galeria Oberta, ubicada al perímetre del Parc de les Aigües, al Districte d’Horta-Guinardó (2008-2011). Posteriorment, aquesta idea mutaria i s’ampliaria a altres districtes, a través del projecte Open Walls, que permetia descarregar-se un permís per a intervenir als espais habilitats.

Després, altres entitats s’afegirien a reproduïr aquest model de gestió iniciat per Difusor. Lluny de ser suficient però, el cert és que el paisatge visual, i la opinió pública de la ciutat, va començar a canviar: on hi havia gris, va començar a haver-hi color, i el fet de pintar lliurement (amb permís) a l’espai públic va començar a ser percebut com a normal. A aquest canvi hi va conttribuïr

força el festival Open Walls Conference que, al llarg de les seves cinc edicions (entre 2011 i 2016) va portar a Barcelona els principals referents artístics i de gestió vinculats a l’art urbà a nivell internacional.

Amb aquesta normalització, l’administració va començar a veure també els possibles beneficis d’aquest tipus d’activitats, amb un alta capacitat de vinculació amb segons quins col·lectius sensibles, bon impacte social i cada vegada millor percepció ciutadana.

Arran de la darrera edició del festival Open Walls Conference, que va tenir lloc ja a la Nau Bostik, des de Difusor vam començar a treballar en la creació d’un centre d’art estable, dedicat exclusivament a la producció i difusió d’aquest fenòmen, vinculant-lo especialment amb el territori.

La Nau Bòstik, un espai fabril abandonat al cor de La Sagrera, emergeix com un node cultural de primer ordre, éssent l’art urbà -juntament amb la fotografia- el pal de paller de la seva proposta de contingut.

Allà, des de Difusor hi estem construïnt un centre cultural d’art urbà, que pretén ser referència per a la ciutat i per a la ciutadania: residències artístiques, intervencions tant dins com fora de les seves instal·lacions -extenent-se fins i tot al barri i a altres districtes de la ciutat-, exposicions i una oferta lúdica i educativa ben treballada i que s’articula amb les demandes d’una ciutat que cada vegada entén més el potencial transformador de l’art i la cultura.

Xavier Ballaz - Director de Difusor

NAU BOSTIK 13

Spogo

Once 14 FUNDACIÓ BASIANA VERS

Sebastien waknine Fotos : Cristina Raso Boluda NAU BOSTIK 15

Nuria Toll

Rice 16 FUNDACIÓ BASIANA VERS

Magda Cwik

Sergi Bastida Fotos : Cristina Raso Boluda NAU BOSTIK 17

La Nau Bostik aquest 2019 assoleix una programació expositiva bimensual de caràcter multidisciplinari. Donem cobertura a diferents projectes d’arts plàstiques i visuals com fotografia, pintura, escultura, audiovisuals, muralisme, etc. Un dels nostres objectius és apropar l’art com a eina de sensibilització i conscienciació a la ciutadania. Per això apostem per treballar amb autors locals i internacionals, col·lectius del barri de la Sagrera, i col·lectius de llarga trajectòria a la ciutat de Barcelona, escoles públiques i privades que formen als futurs artistes i creatius emergents de la ciutat entre d’altres.

Tenim el plaer de conviure amb col·lectius residents de la Nau Bostik especialitzats en fotografia i muralisme, que són els dos eixos transversals de la programació anual del centre

Cristina Sanchez

Coordinadora exposicións

18 FUNDACIÓ BASIANA VERS

Foto : Lluis Dahes

L’Inconscient – Tania Font Caos, Deus i Mites – Joan Picanyol Caras de Barcelona – Cristina Raso Sense Títol 18X19 – Jan Vallverdú Pintyplus Basic – Nebil Riadh 4 Anys Bostik – Xavier Basiana

NAU BOSTIK 19

Sala Mini Warhol Alumnes Belles Arts – Família Sala Josep Lluís Roig Alumnes Belles Arts – Plaer Sala Transformadors Retrats Pinhole – Urnes votació Sala KM14 Katerina Buil – María Laura i Santi – A tocar ferro Sala Andy Warhol Acció col·lectiva PinholeDay Sala Núria Hosta Tania Font – L’inconscient

Foto : Josep Maria Llobet

20 FUNDACIÓ BAS BASIANA VERS

Durant aquest Segon Cicle expositiu hem viscut un dia molt especial pels amants de la fotografia i per tots aquells que tenen curiositat de conèixer altres pràctiques fotogràfiques. Hem celebrat el ‘Pinhole Day’, el Dia Internacional de la Fotografia Estenopeica. Per això la Nau Bostik s’ha omplert d’activitats i tallers relacionats amb la cambra fosca, i poder conèixer els inicis de la fotografia de la mà de la Perversa, una factoria de creació fotogràfica que resideix a la Nau Bostik i que per aquesta jornada organitzà activitats per a tota la família.

Durant tot el dia 28 es va gaudir de vàries exposicions individuals, alguna acció col·lectiva, tallers per a tota la família, vam poder descobrir com és per dins una càmera, fer la teva pròpia foto pinhole, comprar algun rodet de fotos analògic al mercat de segona mà del carrer de la Nau, passejar per veure els ja famosos Bostik Murals, escoltar una mica de Jazz en directe, i altres activitats que l’equip de la Nau Bostik va preparar per a aquesta jornada.

Mercat ambulant Perverso Càmera móvil Lenin / Camera móvil Cubo Càmera obscura Skyline Sagrera i estació Tallers Pinhole Portes obertes la Perversa Fotografia de grup al pont del treball Escola de música BCN Fusió

Apropar-te a la cultura de barri és un altra manera de fer política en un dia tan assenyalat.

Gràcies per ser-hi!

Cristina Sanchez - Territorios Libres few

NAU BOSTIK 21

www.naubostik.com

+ INFO

COWORKING A LA NAU BOSTIK naubostik@gmail.com

22 FUNDACIÓ BASIANA VERS

Quiénes son PatrocinaM ?

Who is Betzenbichler ?

¿Cómo conociste la Nau Bostik? ¿Por qué lo elegiste? Buscando por internet espacios de coworking en Sant Andreu – La Sagrera. La Nau Bostik, no anunciaba aun espacio de Coworking, pero nos dio por consultar, quedamos para ver el espacio, y fue el que más nos gustó.

How did you hear about Nau Bostik? I got to know Nau Bostik through an open day and one of the food markets. I was here last year also for some interesting exhibitions.

Explica brevemente tu proyecto. PatrocinaM es la plataforma que conecta a proyectos y eventos que buscan patrocinadores para financiarse, con marcas interesadas en promocionase a través de ellos. ¿Cómo piensas que podrías aportar desde tu visión al proyecto de la Nau Bostik? Concretamente, al espacio de coworking recien creado, con nuestra experiencia de haber trabajado en otro espacio de Coworking anteriormente, podemos aportar ideas de mejora, necesidades que se deberían cubrir, acciones que se podrían llevar a cabo con los coworkers, etc…

Por nuestra actividad en PatrocinaM, podemos aportar ayuda a todos los residentes y a la propia Nau Bostik, para financiar sus proyectos y encontrar patrocinadores, o a realizar campañas de Crowdfunding. ¿Cómo ves tu proyecto a corto y medio plazo? A corto plazo, vemos un PatrocinaM estable, con un flujo constante de proyectos, que consigan patrocinadores a través de sus campañas en la plataforma.

A medio plazo, lo veo, como plataforma de referencia, para la búsqueda de patrocinadores.

Do you know or have you worked in other Coworkings? Yes I was working and participating in a coworking/art-space called “Kunstkanal” in Viena, Austria for a few years.

Explain your project briefly I have 3 different projects: 1.- Betzenbichler.com I am trying to start my own business as a freelancer in the media world here in Barcelona with mostly photography, videography and editing.

2.- Kollektiv I am currently founding a new work-project called Kollektiv with a photographer from Berlin and a music & soundartist-technician that we want to launch during this year. We want to provide a complete audio-visual media package for startups, freelancers etc. to promote their own business.

3.- 3e8 A mixture between a hobby and a profession that I created with some friends during the university: a project called 3e8 where we created interactive multi-media installations. This is a project I would love to continue and try to build some new multimedia installations during my time in Nau Bostik. www.atrocinam.com www.betzenbichler.com

NAU BOSTIK 23

Coneix a dues de les artistes residents TANIA FONT Sóc Tània Font, escultora i pintora. Ara mateix sóc artista resident a la Nau Bostik i tinc la meva primera exposició a l’espai Núria Hosta.

Treballo sobretot amb el dibuix, la pintura i l’ escultura. Vaig alternant entre la pintura i l’escultura. El dibuix moltes vegades esdevé un mitjà per estructurar el que vull fer en les altres dues. Les meves obres normalment surgeixen com a somnis. Imatges que m’agraden, que surten del cap, les dibuixo i després les trasllado a l’escultura o la pintura. També treballo amb escenografia, ara mateix tinc la meva própia empresa que ofereix serveis a espais expositius, teatres, decorats de televisió, etc.

Ara fa uns anys que preparo la meva primera exposició que vaig fer a la sala Núria Hosta. Hi ha escultures i pintures de vàries èpoques, ja que amb la meva doble feina no tinc temps de construir una trajectoria lineal. És una expo que frega el realisme versus el surrealisme i hiperrealisme.

Són símbols, metàfores, imatges, que em sorgeixen de forma impetuosa, que m’agraden i necessito fer-les reals. Jugo entre l’oníric i l’impossible.

Vaig arribar a la Nau Bostik quan acabava de tancar la botiga-taller que tenia a Palamós. En aquell moment tenia moltes ganes de treballar a Barcelona i vaig començar a buscar un lloc. Ja coneixia la Nau Bostik, i vaig passar-hi una tarda a veure que. Vaig trobar Xavier Basiana i l’hi vaig explicar què buscava un lloc per pintar. Era estiu i hi havia molt poqueta gent a la Bostik. En Xavier va dir: busca un lloc que t’agradi, troba-ho, pinta i sigues feliç!

Vaig estar a l’espai Pilar Vers tot l’agost, de porta oberta amb els meus cavallets. He fet pintures molt grosses, tinc un record molt bonic d’aquesta arribada. Més tard quan van tornar els altres residents vaig ocupar un altre lloc, ja amb el titol de una “chica molt Bostikiana”. Vaig ocupar un espai que tenia un forat al terra, i hem vaig “arremangar” per arreglar-ho i posar-ho perfecte.

Foto: Crist

24 FUNDACIÓ BASIANA VERS

Foto: Jose Luis Sánchez • Peça exposada a la sala NuriaHosta

Com veig el futur?

Doncs pintant i esculpint, poder vendre les meves obres, i així seguir pintant i esculpint.”

Tània Font Viñals va nèixer a Palamós el 6 de juliol de 1978. Va frequentar la Facultat de Belles Arts on es va dedicar a la pintura, el dibuix, el gravat, la cera i el bronze aplicades a la joieria i a l’escultura, i passà per la Joso per investigar modelatge amb polímers, petit format, realisme fantàstic i aerografía aplicada a l’escultura.

Va treballar en empreses de ficticis escenografia com Artefacto, a Madrid o MC a Mataró fins que arribà a Quagga; va participar en projectes expositius molt grans per a clients com la Fundació la Caixa, el Museu Dalí de Figueres, el Púbol , la Casa Museu de Port-lligat i el museu de Ciències Naturals de Barcelona. Va formar la seva propria empresa fa poc temps.

tina Raso Boluda • Tania Font al seu estudi de la Nau Bostik

NAU BOSTIK 25

LAURA GUITERES Sóc cantant, actriu i titellaire. He vingut a la Bostik per crear. Necessitava un espai de treball i he trobat aquesta residència fantàstica.

Fa quatre anys vaig estrenar Miss Brownie. Ara he vingut a la Nau Bostik a preparar dos espectacles nous.

El meu instrument és la veu. Com que treballo de locutora, de cantant i d’actriu, necessitava explicar una història a través de la veu, però volia tenir una excusa com a dona blanca, catalana que canta soul, funky, jazz i blues. I per això, la Miss Brownie; una titella de mida humana que és una iaia de Missisipi, a l’espectacle també apareix com a dona jove, que és un altre titella amb una tècnica diferent.

Miss Brownie, està inspirada en ma àvia, que era Murciana i blanca. Aquesta vol mostrar la vida des de la vellesa. Dones meravelloses com la meva àvia o la Miss Brownie que han fet grans coses.

Miss Brownie mira enrere i veu tots aquests grans èxits que ha tingut. Aquests són els temes que hem fet. Són originals i estan en el Spotify (Miss Brownie greatest hits), aquests li han donat tanta vida i ara que té 83 anys, se sent sola. La meva àvia que no va ser una cantant de Soul però va crear una família amb cinc fills, va ser la matriarca, en tenia 94 i se sentia sola.

Ara ja m’he consolidat com a titellaire-cantant. No hi ha gaires referents. La gent que fa titelles no canta.

Conec al Xavier Basiana des que estava a la Nau Ivanow. Hi havia treballat, col·laborat i participat amb altres projectes teatrals. Quan vaig decidir tornar a viure a la ciutat, perquè fins ara vivia a Moià, vaig pensar que la prioritat que havia de donar, era buscar un lloc per crear els propers espectacles. Buscava locals i vaig pensar... és molt solitari això de buscar un local...

26 FUNDACIÓ BASIANA VERS

¿Perquè no una residència artística?, providencialment estava davant de la Nau Bostik i vaig dir: “He de parlar amb el Xavi” i li vaig venir a explicar i em va dir: “Sí, sí, ets molt benvinguda, ets Bostikera”.

La idea és treballar en els propers dos shows.

Un és individual i l’altra associada amb la meva germana la Mònica Guiteres, que és sociòloga i cantant. Tenim un projecte molt personal sobre la nostra àvia. Estem fent una titella que es manipularà a quatre mans, la iaia universal. Això a curt termini. A llarg termini tinc una idea d’explicar històries en l’àmbit audiovisual.

Foto: David Suñol • Actuació durant les festes de la Sagrera

« Ara vull començar a construir les titelles, aquí a la Nau Bostik! »

NAU BOSTIK 27

Nau Bostik - Jornada de portes obertes , 16 de maig 2015. Fotos de diversos autors 28 FUNDACIÓ BASIANA VERS

NAU BOSTIK 29

30 FUNDACIÓ BASIANA VERS

NAU BOSTIK 31

Fotos: Xavier Basiana • Cristina Raso Boluda

prollema «En minúscules i de-le-tre-ja-da, perquè som petits, i perquè anem a poc a poc »

prollema és una proposta de l’Associació sociocultural La Muga que cerca capacitar a joves migrats sols com a ensenyants de la seva llengua materna.

Joves migrats sols, és a dir, joves d’origen estranger sense referents adults al territori en situació de vulnerabilitat social, o joves amb situació administrativa no regularitzada, o joves amb situació de desocupació forçosa (no accés al món formatiu i/o laboral),o joves en situació de sensellarisme, o joves amb poca o nul·la disposició d’ingressos regulars adreçats a cobrir part de la seva manutenció. Situacions, sens dubte, que si es cronifica poden derivar en situació d’exclusió social.

La proposta neix el 2013 com a crida i crítica vers l’administració, vers la praxis d’alguns professionals de l’acció social, més a prop d’actituds funcionarials que no pas de generadores d’oportunitats, així com vers la posició demandant, passiva i el ja m’ho faran adoptada per alguns dels joves migrats.

Recolzant-nos en la màxima de Paulo Freire on qualsevol persona en sap de quelcom, i conferint valor pràctic al concepte d’apoderament, modelem prollema. Serà la llengua materna del jove, en tant que coneixement inherent a la seva persona,l’eix motor del projecte de llengua materna.

Durant 6 mesos el jovent participant (4 joves per edició amb llengües maternes diferents) realitza la formació d’ensenyants. Es pren com a referèn-

32 FUNDACIÓ BASIANA VERS

cia la seva experiència personal com aprenent de les llengües d’acollida, en tant que seran les necessitats comunicatives que es trobà a la seva arribada les que configurin l’estructura i contingut de la formació de la llengua a impartir. Alhora, es treballa el com s’ensenyarà la llengua. La proposta fuig d’enfocs academicistes, apostant per l’aprendre fent i entenent que a parlar s’aprèn parlant, ensenyant-se les respectives llengües maternes des de l’oralitat.

Per a la plena validació del jovent participant com a ensenyant, l’última fase de la formació contempla el període de les pràctiques formatives, escenari configurat per persones voluntàries que permeten al jovent posar en pràctica el contingut i la didàctica treballada.

El punt de màxima implementació de la proposta s’efectua en el moment que el jovent, validat com a ensenyant, imparteix la formació de la seva llengua materna de forma remunerada.

Més enllà, però, de la impartició de llengua de forma remunerada, participar a la proposta, cerca i suposa pel jovent participant incrementar les seves competències transversals transferibles a l’esfera personal, relacional, formativa i laboral, esdevenir alternativa a la seva situació de desocupació forcosa, conferir sensació d’utilitat personal , ampliar la xarxa social, esdevenint, alhora, parlant intercultural i partícip en la construcció de la cultura pública comuna així com gaudir del coneixement de la identitat i origen cultural com a quelcom positiu i constructiu.

La proposta, així com l’entitat, treballa i pivota entorn la lógica de l’Economia Social Solidària, prioritzant el benestardel conjunt de persones que en formen part del desenvolupament d’aquesta, essent imprescindible teixir sinèrgies amb recursos, entitats i agents del territori que també n’aposten.

Per dur-ho a terme gaudim del suport de la Nau Bostik com a seu de la proposta, del suport de Biciclot com a facilitadora de la beca transport en format bicicletaadreçada al jovent participant, i de la participació de Colectic per a l’elaboració de la plana web. #somprollema

Què determina escenari exclusió social en joves d’origen estranger sebse referens adults al territori?

David Garcia few

NAU BOSTIK 33

LA NAU BOSTIK

FEM CULTURA! F 34 FUNDACIÓ BASIANA VERS

FEM CIUTAT!

pel 201 Foto : Palomino • photosagrera

7

La Nau Bostik enganxa

www.naubostik.com naubostik@gmail.com