Toc 17

EL TOC - maig de 2008

Joventut Els joves volen alguna cosa més que passar -ho bé Les polítiques de joventut d'un municipi no poden anar encaminades només a l'oci Des del punt de vista de la gent d'Esquerra, la tasca de l'Ajuntament en matèria de joventut ha d'anar més enllà: - ajudar als joves a independitzar-se amb un pla d'ajudes al lloguer - promocionar la seva formació universitària amb ajudes pel transport, - facilitar la seva integració al món laboral amb un servei de formació - activar la seva participació en el moviment social del poble donant suport a les seves inicitatives Evidentment, tota aquesta feina s'ha de treballar amb una visió més amplia i moderna de la gent jove que viu a Sant Pere

JERC L e s J E RC c o n s i d e r e n i n j u s t a i antidemocràtica la il·legalització de la campanya Decideixo Decidir El passat 9 de març, dia de les Eleccions Generals al Congrés, les JERC van muntar diverses paradetes a la comarca en el marc de la campanya de recollida de signatures per reivindicar el dret de Catalunya a convocar referèndums. Aquesta campanya és una iniciativa en què hi participen centenars d'entitats de tot el país.

Incomprensiblement, la junta electoral de Barcelona va considerar que la dita iniciativa era una campanya electoral partidista. Per aquest motiu, van obligar a tancar totes les parades on es recollien signatures.

any 5 núm.17 maig de 2008

17 EL TOC DE LES PERSONES Montserrat Cabestany "El proper 30 de juny deixaré la direcció de l'escola" pg. 4 i 5

Secció Local d'Esquerra Sant Pere de Riudebitlles

EL REGIDOR OPINA Cisco Martínez Muñoz "El Pla d'Ordenació Urbanística ens ha de donar un creixement de qualitat i no de quantitat" pg. 2

Les JERC han interpretat aquesta decisió com a merament política per tal d'evitar que el poble de Catalunya pugui expressar la seva opinió lliurement i democràtica.

Malgrat tot, han manifestat que continuaran recollint les signatures per la campanya Decideixo Decidir.

LA MIRADA IRÒNICA,

per Keito

Esports El nou pavelló, cada dia més car El projecte definitiu pujarà 300 mil euros més, per tant el pavelló finalment costarà 2 milions d’euros

pg.7 Acció social Sant Pere podria accedir a un centre de dia mancomunat pg.7 Pressupost 2008 Esquerra s'abs té per coherència pg.6 www.esquerra.cat/santpereriudebitlles santpereriudebitlles@esquerra.org jercaltpenedes@gmail.com

Editorial Xec en blanc de CIU

pg. 2

Poble Ja tenim antena als dipòsits d'aigua potable Tal com Esquerra ja va denunciar en anteriors Tocs, l'equip de govern ha deixat instal·lar aquesta antena de comunicacions al costat mateix de l'aigua potable del poble. A part de l'impacte paisatgístic que pugui tenir, aquesta instal·lació no deixarà ampliar els dipòsits en cas de necessitat i està situada a pocs metres de les noves escoles.

EL TOC -maig 2008

EL TOC -maig 2008

Internacional CIU no dóna suport a la independència de Kosovo

Poble El Barri Vell arrossega problemes de força elèctrica des de fa mesos

Esquerra proposa futur

En el ple del passat mes d'abril, va ser tombada una moció presentada per Esquerra gràcies a l'abstenció del regidor i regidores de CIU i als vots en contra de PSC i GIR. La moció demanava el reconeixement de Kosovo com a estat independent després de la seva proclamació. Tot i que aquest no sigui un tema que ens afecti com a municipi sí que creiem que és un símptoma més de la por d'alguns polítics a moviments democràtics c o m a qu e s t .

El grup municipal d'Esquerra ha fet arribar a l'equip de govern la queixa d'alguns veïns del Barri Vell que des de fa temps pateixen baixades de força que no els permeten utilitzar els electrodomèstics adequadament.

Esquerra de Sant Pere de RIudebitlles ha presentat tot un seguit de suggerències al POUM que s'està elaborant pel municipi seguint la seva tasca de responsabilitat a l'Ajuntament i per tal d'aconseguir crear una eina eficaç i equilibrada pel futur del poble. Us en presentem algunes: 1.- Eliminar la previsió de sòl indus trial de la zona del Serral de les Forques (núm.1 al mapa), per sobre la rotonda de la C-15: · perquè ja es fa una previsió de 150.000m2 de sòl industrial que eixugarà la demanda. · perquè és una zona qualificada d'especial protecció de la vinya segons el Pla Director de l'Alt Penedès, perquè implicaria un fort impacte paisatgístic i perquè és una zona de difícil urbanització

La resposta del govern ha estat q u e h o desconeixien i que ho farien mirar al serveis d'assistència.

Pressupost 2008 Esquerra s'absté en la votació del pressupost pel 2008 Malgrat incloure propostes que Esquerra defensa, el pressupost està condicionat per una gestió que no compartim En un acte de responsabilitat política, el grup municipal d'Esquerra no va poder votar en contra del pressupost per aquest any perquè s'hi contemplen algunes actuacions que Esquerra defensava en el seu programa electoral. Així, els regidors republicans m o s t r e n l a s eva discomformitat en la forma com es gestionen els recursos municipals però alhora deixen una porta oberta perquè aquelles actuacions necessàries pel poble tinguin el supor t La ràdio és una de les d'Esquerra. par tides a les quals Esquerra

Suggerències d'Esquerra al POUM

No es fan els deures urbanístics Com que no hi ha planificacació, els errors urbanístics s'arreglen amb un nyap, com a l'entrada del Carrer Nou on no es va fer respectar el xamfrà que tocava a l'edifici.

Esquerra Congrés nacional d'Esquerra, democràcia en estat pur El proper 14 de juny es durà a terme el 25è Congrés del qual sortirà una nova direcció al partit i el grup municipal d'Esquerra hi participarà amb la presència d'alguns dels seus militants.

Aquest acte serà un punt d'inflexió en el procés que ha de dur el partit a ser decisiu a Catalunya i la referència dels ciutadans que volen un país més fort i més lliure.

2.- Reduir la densitat d'habitatges a la zona B1 (R1 al mapa) del Torrent de la Baieta, de 304 habitatges a 150 o 200 habitatges. · per evitar una densitat massa elevada en aquest sector del poble i evitar problemes de mobilitat a la zona de la carretera · perquè l'actual previsió d'habitatges sobrepassa la necessitat que marca el mateix estudi del POUM · com alternativa, suggerim augmentar la densitat del sector B2 (R2 al mapa) a banda i banda del passeig de Sant Jeroni, de manera que hi hagi més diversitat en la tipologia d'habitatges 3.- Establir un pla de prioritats pel que fa a l'ordre d'urbanització de zones del poble · començant per aquelles zones de dintre el poble encara per desenvolupar (1.2a al mapa) abans d'actuar sobre de noves · evitant, de moment, la requalificació com a sòl urbanitzable de l'espai que queda entre el Carrer del Trull i el Riudebitlles (R3 al mapa) 4.- Incentivar la diversificació econòmica · possibilitant iniciatives com el turisme rural o noves activitats econòmiques en el centre de la vila · plantejar la possibilitat d'evitar el trànsit rodat al barri vell · preveure zones pel regadiu intensiu, com per exemple els hivernacles 5.-Protegir especialment el patrimoni arquitectònic · no permetre que edificis unifamiliars del centre històric siguin esfondrats i convertits en habitatges plurifamiliars per evitar que es congestionin aquestes zones · incentivar la rehabilitació d'habitatges 6.- Crear accessos al Riudebitlles · preveure actuacions que permetin l'accés al riu

dóna suport

pg. 6

pg. 3

EL TOC - maig 2008

EL TOC DE LES PERSONES Montserrat Cabestany i Surroca Va néixer el 1947 a Sant Pere 61 anys És professora i directora del CEIP Sant Jeroni És casada i mare d'una filla i un fill de 34 i 31 anys respectivament 1.- Montserrat, quants anys fa que et dediques a la docència?

Vaig començar a estudiar ja de gran, el títol me’l vaig treure l’any 1970. Ja sabeu que sóc filla de carnissers i a més la petita de quatre germans. Amb la meva germana gran ens portem 12 anys i, per tant, quan ella es va casar representava que jo havia de continuar el negoci i assumir les responsabilitats de la casa, aleshores això d’estudiar les noies res de res. Però les filles del professor Defí Ortiz, que feien classes particulars i amb grups reduïts, em van suggerir, sobretot la Florentina, que estudiés batxillerat. Ella em va proposar estudiar amb els llibres del meu germà el Jordi, que a casa sí que el van deixar estudiar. Ell, com a home, quedava alliberat de fer de pastor, ja que era el germà gran, el Pep, qui continuava l’ofici. Aleshores em vaig animar i vaig començar a estudiar, quasi tenia 14 anys. Jo ja era gran, ja que en aquella època es començava a estudiar als 10. Continuava ajudant a casa i a la vegada estudiava a Barcelona rebent classes particulars.

Quan vaig acabar el batxillerat la meva intenció no era fer magisteri, però es va donar el fet que era l’últim any que es podia accedir als estudis de magisteri tenint el quart de batxillerat.

Per això la Florentina em va proposar fer la prova d’accés a magisteri, i així ho vaig fer.

2.- Ens pots explicar la teva trajectòria com a docent?

Vaig acabar els estudis de magisteri l’any 1970, tot i que ja abans havia estat exercint de mestra a l’Escola Estel. Aquesta escola es va iniciar on

ara hi ha la botiga Art i flor, al carrer Major. La va iniciar una noia francesa juntament amb la Pilar de St. Martí, i llavors jo, que encara estudiava, també hi vaig entrar. Per això vaig acabar més tard els estudis de magisteri ja que treballava totes les hores a l’escola, on a més m’hi sentia molt bé. Jo vaig ser molt feliç en aquella època. Fèiem les classes en català quan encara no estava permès. Tot i així, allò era una època i ara n’és una altra. Ara, al setembre, farà 28 anys que vaig entrar a l’escola pública, el primer any com a substituta, em van destinar durant dos cursos com a interina al Pla del Penedès i el setembre farà 25 anys que estic al Sant Jeroni, dels quals 16 com a directora. Un els últims reptes que pretenia acomplir com a tal era tenir l’escola nova. Per tant penso que els meus objectius com a directora els he pogut acomplir. El proper 30 de juny deixaré la direcció de l’escola.

Crec que als meus 61 anys no havia de tornar a presentar-me per 4 cursos més. Tanmateix seguiré treballant de professora a l’escola fins que tingui un projecte de jubilació. Ara, també vull dir que estic molt contenta d'estar fent aquest tipus de feina, ja que no és gens monòtona, cada dia la classe

"Vaig estudiar gràcies a les Filles del Dr. Delfí Ortiz, sobretot de la Florentina, que em van animar a fer-ho"

és diferent, és una feina molt creativa.

3.- Explica’ns què suposa tenir una escola de nova construcció?

En tot aquest procés sempre he dit, en les assemblees de pares, que en una escola el més important no és l’edifici sinó l’equip humà, i nosaltres al St. Jeroni tenim un bon equip de mestres. Però és clar, estar en mòduls separats, amb un menjador amb unes condicions precàries, amb una aula d’informàtica molt petita, on no teníem sala de música, i amb els alumnes separats: els nens d’allà dalt i els de baix... No hi havia unitat física del conjunt de l’escola. Calia una millor escola. Tot va començar l’any 2000, abans de Nadal, estava donant classe i em van començar a caure trossets de guix del sostre i vam començar a veure com apareixien esquerdes en algunes aules. Recordo que aleshores hi havia el Pere Marra d’alcalde, i en veure aquesta situació va dir que això no podia ser. Va fer venir l’arquitecte municipal i després de Nadal va començar una etapa provisional, fent classe al passadís fins que ens van

"vaig començar a treballar a l'Escola Estel, on ara hi ha les botiga de l'Art i Flor, i fa 25 que estic al St. Jeroni"

"El més important d'una escola no és només l'edifici sinó també l'equip humà"

pg. 4

EL TOC -maig 2008

instal·lar dos mòduls.

"El proper dia A continuació va 30 de juny venir la feina de fer deixaré la entendre al D e p a r t a m e n t direcció de l'escola" d’Educació de la Generalitat que volíem centralitzar en un sol edifici tota l’escola. Van caldre moltes negociacions. Però ara podem dir que tenim una escola amb tots els espais necessaris, amplis i ben condicionats.

Fins i tot tenim cuina i cuinera pròpia.

I és clar, seguim tenint un bon equip humà format per 16 professores que atenen 153 alumnes i que tiren endavant dos projectes d’innovació molt importants: un de llengües estrangeres i l’altre d’autonomia.

També tenim una ràtio de mitjana molt bona. Tot plegat suposa molta qualitat en l’ensenyament. Penso que la gent de St. Pere ha de poder venir a visitar l’escola que tenim. Pocs pobles del Penedès poden tenir l’escola com la nostra.

4.- Quins reptes creus que haurà d’assumir el CEIP St. Jeroni en el futur? Qüestions com l’immigració, o l’augment demogràfic potser?

Nosaltres, referent a l’augment demogràfic, encara no ens hi hem notat amb els alumnes. Avui les aules de primària encara no estan plenes, hi ha una mitjana de 14 alumnes per aula. I per tant encara podríem acollir més de 50 nous alumnes. Pel que fa referència a alumnes provinents de famílies nouvingudes d’arreu del món, per dir-ho d’alguna manera, ara per ara en tenim de dos a tres alumnes per classe. Sobretot nens magrebins.

A l’escola tenim un pla d’acollida amb l’objectiu d’integrar aquestes persones a la comunitat. Costa, però cada dia hi ha avenços. Ara les mares comencen a portar els nens a escola, i resultes d’aquest acostament ara fa unes setmanes hem començat una escola d’adults per integrar-les. Per tant reben classe en horari d’escola, cosa que les allibera dels fills i que les permet aprendre amb comoditat. Vam

pg. 5

"El procés de la nova escola va començar l'any 2000 i actualment encara podem assumir 50 alumnes més"

"Tenim un pla per integrar les persones de fora i també una escola d'adults"

començar amb quatre dones i hores d’ara ja en són nou que volen aprendre a escriure i català. Estan molt ben integrats dins la dinàmica de l’aula, però fora d’aquesta costa molt que hi participin. A classe són alumnes que aprenen molt de pressa, són molt espavilats i es relacionen amb la resta amb normalitat. Ara bé, el que em preocupa és que després de l’escola aquests nens no juguen amb la resta, els veus en grup, on tots són magrebins. A més, una de les coses que entre tots hauríem de solucionar és l'estiu. Cada entitat organitza el seu casal, amb molt poca coordinació entre si. Malgrat això, a aquests nens mai els veus participar en cap. Per tant aquí caldria trobar alguna solució.

5.- Què en penses de la nova llei d’educació?

Jo penso que la LOGSE va ser un error. Ens van treure de les escoles els nens als 12 anys. En principi ens van vendre aquesta llei com una cosa molt positiva perquè els nens podrien accedir a una millor quantitat de crèdits. I, és clar, en aquell moment a St. Pere vam renunciar a tenir una escola amb continuïtat amb l’ESO per aquest tema dels crèdits, per no tenir un institut de tercera categoria. Però la realitat és que no hi ha tants crèdits per escollir arreu dels instituts. Pensa que els primers alumnes que van marxar als 12 anys, són els que menys han estudiat i crec que només 2 han fet una carrera universitària. A més jo penso que és un disbarat que els nanos hagin de marxar als 12 anys dels pobles. Creixen de manera forçada ja que els seus referents passen a ser, de cop i volta, nois i noies adolescents. Crec que, a més, el poble s’empobreix en el moment que et marxen un seguit de nanos, ja que

"Vul donar les gràcies a totes les persones que m'han acompanyat aquests anys que he treballat com a docent"

deixen de fer una sèrie d’activitats.

6.- A St. Pere podríem demanar un institut?

Jo penso que el que seria interessant és una escola integrada, on un nen pot entrar als tres anys i acabar als 16 anys, fins acabar l’ESO. I fins i tot plantejar-nos oferir una línia de batxillerat. L’actual escola té espai suficient per construir noves aules per poder fer aquesta escola integrada i créixer en l’ofer ta educativa.

7.- Hi ha alguna cosa que voldries dir i que no haguem preguntat?

Voldria aprofitar l’avinentesa per donar les gràcies a totes les persones que m’han acompanyat en els diferents equips directius, així com també tot l’equip de mestres, totes les AMPAS i ajuntaments que han passat durant aquests 16 anys, ja que tot i haver-hi moments crítics sempre hi ha hagut bona entesa. En definitiva agrair a tota la comunitat educativa aquests 25 anys que fa que estic exercint a l’escola pública de St. Pere.

EL TOC - maig 2008

EL TOC DE LES PERSONES Montserrat Cabestany i Surroca Va néixer el 1947 a Sant Pere 61 anys És professora i directora del CEIP Sant Jeroni És casada i mare d'una filla i un fill de 34 i 31 anys respectivament 1.- Montserrat, quants anys fa que et dediques a la docència?

Vaig començar a estudiar ja de gran, el títol me’l vaig treure l’any 1970. Ja sabeu que sóc filla de carnissers i a més la petita de quatre germans. Amb la meva germana gran ens portem 12 anys i, per tant, quan ella es va casar representava que jo havia de continuar el negoci i assumir les responsabilitats de la casa, aleshores això d’estudiar les noies res de res. Però les filles del professor Defí Ortiz, que feien classes particulars i amb grups reduïts, em van suggerir, sobretot la Florentina, que estudiés batxillerat. Ella em va proposar estudiar amb els llibres del meu germà el Jordi, que a casa sí que el van deixar estudiar. Ell, com a home, quedava alliberat de fer de pastor, ja que era el germà gran, el Pep, qui continuava l’ofici. Aleshores em vaig animar i vaig començar a estudiar, quasi tenia 14 anys. Jo ja era gran, ja que en aquella època es començava a estudiar als 10. Continuava ajudant a casa i a la vegada estudiava a Barcelona rebent classes particulars.

Quan vaig acabar el batxillerat la meva intenció no era fer magisteri, però es va donar el fet que era l’últim any que es podia accedir als estudis de magisteri tenint el quart de batxillerat.

Per això la Florentina em va proposar fer la prova d’accés a magisteri, i així ho vaig fer.

2.- Ens pots explicar la teva trajectòria com a docent?

Vaig acabar els estudis de magisteri l’any 1970, tot i que ja abans havia estat exercint de mestra a l’Escola Estel. Aquesta escola es va iniciar on

ara hi ha la botiga Art i flor, al carrer Major. La va iniciar una noia francesa juntament amb la Pilar de St. Martí, i llavors jo, que encara estudiava, també hi vaig entrar. Per això vaig acabar més tard els estudis de magisteri ja que treballava totes les hores a l’escola, on a més m’hi sentia molt bé. Jo vaig ser molt feliç en aquella època. Fèiem les classes en català quan encara no estava permès. Tot i així, allò era una època i ara n’és una altra. Ara, al setembre, farà 28 anys que vaig entrar a l’escola pública, el primer any com a substituta, em van destinar durant dos cursos com a interina al Pla del Penedès i el setembre farà 25 anys que estic al Sant Jeroni, dels quals 16 com a directora. Un els últims reptes que pretenia acomplir com a tal era tenir l’escola nova. Per tant penso que els meus objectius com a directora els he pogut acomplir. El proper 30 de juny deixaré la direcció de l’escola.

Crec que als meus 61 anys no havia de tornar a presentar-me per 4 cursos més. Tanmateix seguiré treballant de professora a l’escola fins que tingui un projecte de jubilació. Ara, també vull dir que estic molt contenta d'estar fent aquest tipus de feina, ja que no és gens monòtona, cada dia la classe

"Vaig estudiar gràcies a les Filles del Dr. Delfí Ortiz, sobretot de la Florentina, que em van animar a fer-ho"

és diferent, és una feina molt creativa.

3.- Explica’ns què suposa tenir una escola de nova construcció?

En tot aquest procés sempre he dit, en les assemblees de pares, que en una escola el més important no és l’edifici sinó l’equip humà, i nosaltres al St. Jeroni tenim un bon equip de mestres. Però és clar, estar en mòduls separats, amb un menjador amb unes condicions precàries, amb una aula d’informàtica molt petita, on no teníem sala de música, i amb els alumnes separats: els nens d’allà dalt i els de baix... No hi havia unitat física del conjunt de l’escola. Calia una millor escola. Tot va començar l’any 2000, abans de Nadal, estava donant classe i em van començar a caure trossets de guix del sostre i vam començar a veure com apareixien esquerdes en algunes aules. Recordo que aleshores hi havia el Pere Marra d’alcalde, i en veure aquesta situació va dir que això no podia ser. Va fer venir l’arquitecte municipal i després de Nadal va començar una etapa provisional, fent classe al passadís fins que ens van

"vaig començar a treballar a l'Escola Estel, on ara hi ha les botiga de l'Art i Flor, i fa 25 que estic al St. Jeroni"

"El més important d'una escola no és només l'edifici sinó també l'equip humà"

pg. 4

EL TOC -maig 2008

instal·lar dos mòduls.

"El proper dia A continuació va 30 de juny venir la feina de fer deixaré la entendre al D e p a r t a m e n t direcció de l'escola" d’Educació de la Generalitat que volíem centralitzar en un sol edifici tota l’escola. Van caldre moltes negociacions. Però ara podem dir que tenim una escola amb tots els espais necessaris, amplis i ben condicionats.

Fins i tot tenim cuina i cuinera pròpia.

I és clar, seguim tenint un bon equip humà format per 16 professores que atenen 153 alumnes i que tiren endavant dos projectes d’innovació molt importants: un de llengües estrangeres i l’altre d’autonomia.

També tenim una ràtio de mitjana molt bona. Tot plegat suposa molta qualitat en l’ensenyament. Penso que la gent de St. Pere ha de poder venir a visitar l’escola que tenim. Pocs pobles del Penedès poden tenir l’escola com la nostra.

4.- Quins reptes creus que haurà d’assumir el CEIP St. Jeroni en el futur? Qüestions com l’immigració, o l’augment demogràfic potser?

Nosaltres, referent a l’augment demogràfic, encara no ens hi hem notat amb els alumnes. Avui les aules de primària encara no estan plenes, hi ha una mitjana de 14 alumnes per aula. I per tant encara podríem acollir més de 50 nous alumnes. Pel que fa referència a alumnes provinents de famílies nouvingudes d’arreu del món, per dir-ho d’alguna manera, ara per ara en tenim de dos a tres alumnes per classe. Sobretot nens magrebins.

A l’escola tenim un pla d’acollida amb l’objectiu d’integrar aquestes persones a la comunitat. Costa, però cada dia hi ha avenços. Ara les mares comencen a portar els nens a escola, i resultes d’aquest acostament ara fa unes setmanes hem començat una escola d’adults per integrar-les. Per tant reben classe en horari d’escola, cosa que les allibera dels fills i que les permet aprendre amb comoditat. Vam

pg. 5

"El procés de la nova escola va començar l'any 2000 i actualment encara podem assumir 50 alumnes més"

"Tenim un pla per integrar les persones de fora i també una escola d'adults"

començar amb quatre dones i hores d’ara ja en són nou que volen aprendre a escriure i català. Estan molt ben integrats dins la dinàmica de l’aula, però fora d’aquesta costa molt que hi participin. A classe són alumnes que aprenen molt de pressa, són molt espavilats i es relacionen amb la resta amb normalitat. Ara bé, el que em preocupa és que després de l’escola aquests nens no juguen amb la resta, els veus en grup, on tots són magrebins. A més, una de les coses que entre tots hauríem de solucionar és l'estiu. Cada entitat organitza el seu casal, amb molt poca coordinació entre si. Malgrat això, a aquests nens mai els veus participar en cap. Per tant aquí caldria trobar alguna solució.

5.- Què en penses de la nova llei d’educació?

Jo penso que la LOGSE va ser un error. Ens van treure de les escoles els nens als 12 anys. En principi ens van vendre aquesta llei com una cosa molt positiva perquè els nens podrien accedir a una millor quantitat de crèdits. I, és clar, en aquell moment a St. Pere vam renunciar a tenir una escola amb continuïtat amb l’ESO per aquest tema dels crèdits, per no tenir un institut de tercera categoria. Però la realitat és que no hi ha tants crèdits per escollir arreu dels instituts. Pensa que els primers alumnes que van marxar als 12 anys, són els que menys han estudiat i crec que només 2 han fet una carrera universitària. A més jo penso que és un disbarat que els nanos hagin de marxar als 12 anys dels pobles. Creixen de manera forçada ja que els seus referents passen a ser, de cop i volta, nois i noies adolescents. Crec que, a més, el poble s’empobreix en el moment que et marxen un seguit de nanos, ja que

"Vul donar les gràcies a totes les persones que m'han acompanyat aquests anys que he treballat com a docent"

deixen de fer una sèrie d’activitats.

6.- A St. Pere podríem demanar un institut?

Jo penso que el que seria interessant és una escola integrada, on un nen pot entrar als tres anys i acabar als 16 anys, fins acabar l’ESO. I fins i tot plantejar-nos oferir una línia de batxillerat. L’actual escola té espai suficient per construir noves aules per poder fer aquesta escola integrada i créixer en l’ofer ta educativa.

7.- Hi ha alguna cosa que voldries dir i que no haguem preguntat?

Voldria aprofitar l’avinentesa per donar les gràcies a totes les persones que m’han acompanyat en els diferents equips directius, així com també tot l’equip de mestres, totes les AMPAS i ajuntaments que han passat durant aquests 16 anys, ja que tot i haver-hi moments crítics sempre hi ha hagut bona entesa. En definitiva agrair a tota la comunitat educativa aquests 25 anys que fa que estic exercint a l’escola pública de St. Pere.

EL TOC -maig 2008

EL TOC -maig 2008

Internacional CIU no dóna suport a la independència de Kosovo

Poble El Barri Vell arrossega problemes de força elèctrica des de fa mesos

Esquerra proposa futur

En el ple del passat mes d'abril, va ser tombada una moció presentada per Esquerra gràcies a l'abstenció del regidor i regidores de CIU i als vots en contra de PSC i GIR. La moció demanava el reconeixement de Kosovo com a estat independent després de la seva proclamació. Tot i que aquest no sigui un tema que ens afecti com a municipi sí que creiem que és un símptoma més de la por d'alguns polítics a moviments democràtics c o m a qu e s t .

El grup municipal d'Esquerra ha fet arribar a l'equip de govern la queixa d'alguns veïns del Barri Vell que des de fa temps pateixen baixades de força que no els permeten utilitzar els electrodomèstics adequadament.

Esquerra de Sant Pere de RIudebitlles ha presentat tot un seguit de suggerències al POUM que s'està elaborant pel municipi seguint la seva tasca de responsabilitat a l'Ajuntament i per tal d'aconseguir crear una eina eficaç i equilibrada pel futur del poble. Us en presentem algunes: 1.- Eliminar la previsió de sòl indus trial de la zona del Serral de les Forques (núm.1 al mapa), per sobre la rotonda de la C-15: · perquè ja es fa una previsió de 150.000m2 de sòl industrial que eixugarà la demanda. · perquè és una zona qualificada d'especial protecció de la vinya segons el Pla Director de l'Alt Penedès, perquè implicaria un fort impacte paisatgístic i perquè és una zona de difícil urbanització

La resposta del govern ha estat q u e h o desconeixien i que ho farien mirar al serveis d'assistència.

Pressupost 2008 Esquerra s'absté en la votació del pressupost pel 2008 Malgrat incloure propostes que Esquerra defensa, el pressupost està condicionat per una gestió que no compartim En un acte de responsabilitat política, el grup municipal d'Esquerra no va poder votar en contra del pressupost per aquest any perquè s'hi contemplen algunes actuacions que Esquerra defensava en el seu programa electoral. Així, els regidors republicans m o s t r e n l a s eva discomformitat en la forma com es gestionen els recursos municipals però alhora deixen una porta oberta perquè aquelles actuacions necessàries pel poble tinguin el supor t La ràdio és una de les d'Esquerra. par tides a les quals Esquerra

Suggerències d'Esquerra al POUM

No es fan els deures urbanístics Com que no hi ha planificacació, els errors urbanístics s'arreglen amb un nyap, com a l'entrada del Carrer Nou on no es va fer respectar el xamfrà que tocava a l'edifici.

Esquerra Congrés nacional d'Esquerra, democràcia en estat pur El proper 14 de juny es durà a terme el 25è Congrés del qual sortirà una nova direcció al partit i el grup municipal d'Esquerra hi participarà amb la presència d'alguns dels seus militants.

Aquest acte serà un punt d'inflexió en el procés que ha de dur el partit a ser decisiu a Catalunya i la referència dels ciutadans que volen un país més fort i més lliure.

2.- Reduir la densitat d'habitatges a la zona B1 (R1 al mapa) del Torrent de la Baieta, de 304 habitatges a 150 o 200 habitatges. · per evitar una densitat massa elevada en aquest sector del poble i evitar problemes de mobilitat a la zona de la carretera · perquè l'actual previsió d'habitatges sobrepassa la necessitat que marca el mateix estudi del POUM · com alternativa, suggerim augmentar la densitat del sector B2 (R2 al mapa) a banda i banda del passeig de Sant Jeroni, de manera que hi hagi més diversitat en la tipologia d'habitatges 3.- Establir un pla de prioritats pel que fa a l'ordre d'urbanització de zones del poble · començant per aquelles zones de dintre el poble encara per desenvolupar (1.2a al mapa) abans d'actuar sobre de noves · evitant, de moment, la requalificació com a sòl urbanitzable de l'espai que queda entre el Carrer del Trull i el Riudebitlles (R3 al mapa) 4.- Incentivar la diversificació econòmica · possibilitant iniciatives com el turisme rural o noves activitats econòmiques en el centre de la vila · plantejar la possibilitat d'evitar el trànsit rodat al barri vell · preveure zones pel regadiu intensiu, com per exemple els hivernacles 5.-Protegir especialment el patrimoni arquitectònic · no permetre que edificis unifamiliars del centre històric siguin esfondrats i convertits en habitatges plurifamiliars per evitar que es congestionin aquestes zones · incentivar la rehabilitació d'habitatges 6.- Crear accessos al Riudebitlles · preveure actuacions que permetin l'accés al riu

dóna suport

pg. 6

pg. 3

EL TOC - maig de 2008

Joventut Els joves volen alguna cosa més que passar -ho bé Les polítiques de joventut d'un municipi no poden anar encaminades només a l'oci Des del punt de vista de la gent d'Esquerra, la tasca de l'Ajuntament en matèria de joventut ha d'anar més enllà: - ajudar als joves a independitzar-se amb un pla d'ajudes al lloguer - promocionar la seva formació universitària amb ajudes pel transport, - facilitar la seva integració al món laboral amb un servei de formació - activar la seva participació en el moviment social del poble donant suport a les seves inicitatives Evidentment, tota aquesta feina s'ha de treballar amb una visió més amplia i moderna de la gent jove que viu a Sant Pere

JERC L e s J E RC c o n s i d e r e n i n j u s t a i antidemocràtica la il·legalització de la campanya Decideixo Decidir El passat 9 de març, dia de les Eleccions Generals al Congrés, les JERC van muntar diverses paradetes a la comarca en el marc de la campanya de recollida de signatures per reivindicar el dret de Catalunya a convocar referèndums. Aquesta campanya és una iniciativa en què hi participen centenars d'entitats de tot el país.

Incomprensiblement, la junta electoral de Barcelona va considerar que la dita iniciativa era una campanya electoral partidista. Per aquest motiu, van obligar a tancar totes les parades on es recollien signatures.

any 5 núm.17 maig de 2008

17 EL TOC DE LES PERSONES Montserrat Cabestany "El proper 30 de juny deixaré la direcció de l'escola" pg. 4 i 5

Secció Local d'Esquerra Sant Pere de Riudebitlles

EL REGIDOR OPINA Cisco Martínez Muñoz "El Pla d'Ordenació Urbanística ens ha de donar un creixement de qualitat i no de quantitat" pg. 2

Les JERC han interpretat aquesta decisió com a merament política per tal d'evitar que el poble de Catalunya pugui expressar la seva opinió lliurement i democràtica.

Malgrat tot, han manifestat que continuaran recollint les signatures per la campanya Decideixo Decidir.

LA MIRADA IRÒNICA,

per Keito

Esports El nou pavelló, cada dia més car El projecte definitiu pujarà 300 mil euros més, per tant el pavelló finalment costarà 2 milions d’euros

pg.7 Acció social Sant Pere podria accedir a un centre de dia mancomunat pg.7 Pressupost 2008 Esquerra s'abs té per coherència pg.6 www.esquerra.cat/santpereriudebitlles santpereriudebitlles@esquerra.org jercaltpenedes@gmail.com

Editorial Xec en blanc de CIU

pg. 2

Poble Ja tenim antena als dipòsits d'aigua potable Tal com Esquerra ja va denunciar en anteriors Tocs, l'equip de govern ha deixat instal·lar aquesta antena de comunicacions al costat mateix de l'aigua potable del poble. A part de l'impacte paisatgístic que pugui tenir, aquesta instal·lació no deixarà ampliar els dipòsits en cas de necessitat i està situada a pocs metres de les noves escoles.