any I - nº3 juliol 2004 editorial opinió urbanisme els plens la piscina actualitat les mocions informacions la mirada irònica última Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Pere de Riudebitlles
Redacció - Carles Alegre Pérez - Agustí Castillo i Orús - Rosa Ma Esteve i Nadal - Xavi González i López - Cisco Martínez i Muñoz Pere Marra i Rosés - Carme Mateo i Soler - Jordi Romeu i Carol - Jesús Salius i Gumà - Josep Torrents i Alegre - Josep Ma Vidal i Arnan El TOC és on expliquem amb responsabilitat el nostre punt de vista sobre el dia a dia de la gestió municipal. El cost d’aquest butlletí
editorial Una majoria prepotent Ja fa un any que Sant Pere té un nou govern a l’ajuntament. Un govern que com a prioritat fonamental volia establir el diàleg polític com a eix vertebrador del seu treball. El cas és que des de l’oposició responsable d’ERC podem certificar que de diàleg res, que no n’hi ha. La veritat és que el govern del Gir -Psc s’ha convertit en un corró que trepitja qualsevol iniciativa que no sorgeixi de les seves files. En un any hem proposat 6 mocions, totes d’interès per als Riudebitllencs, i totes, el Gir-Psc, les han votat en contra. En cap moment han volgut parlar per negociar cap modificació parcial o total de les nostres propostes. I a més, en els últims mesos ja no ens informen, en absolut, de les accions de govern que volen tirar endavant. La qüestió és que ja ens ho trobem tot fet, que no ens informen de res perquè no puguem opinar i ni tan sols aconsellarlos. Ens estem adonant que, el Gir-Psc, volen arraconar el grup d’ERC, ja que constantment estem vigilants i pendents de tot allò que pugui afectar el poble negativament. Hores d’ara som un grup que incomoda el govern. Últimament, el Gir-Psc, convoca les comissions informatives després d’haver fet les coses. Hem de suposar que ho fan així per tal d’impedir la participació de l’oposició. Primer fa les coses i després, una vegada començades o acabades, convoca comissions i plens per explicar-les. Així s’assegura
vols col.laborar amb nosaltres? vine cada segon dimarts de mes, a les 10, a les Antigues Escoles. T’hi esperem pots consultar més informació a:
.esquerra.org/ www.esq uerra.org/ .esq www santpereriudebitlles escriu-nos a:
santpereriudebitlles@esquerra.org
part dels 25 arbres de la piscina tallats de forma indiscriminada
urbanisme Revisar o modificar modificar,, par ticipar o imposar participar imposar.. Ja fa molts anys que el grup municipal d’ERC insistim en que les actuals Normes Subsidiàries s’han de revisar ja que han quedat obsoletes. Som l’únic partit que denunciem la necessitat d’aquesta revisió i mai hem rebut el suport dels altres partits. L’Ajuntament del Psc-Gir va votar en contra una moció presentada per nosaltres que anava en aquest sentit, i ho va argumentar dient que no calia revisar-les, que amb algunes modificacions puntuals ja n’hi havia prou. Tot i que en la pregunta que els vam fer neguessin que hi hagués una llista amb una quinzena de modificacions previstes, sabem del cert que aquesta llista existeix tot i que no sabem en que consisteix. El grup municipal d’ERC estem en contra de fer 15 modificacions de cop quan en els 16 anys de vida de les Normes Subsidiàries no arriba a 10 el nombre de modificacions fetes. Estem en contra perque el número és tan gran que seria més profitós revisar les normes, però a més s’evitaria que s’imposessin els interessos particulars als interessos de la majoria. Modificar vol dir un urbanisme a la carta, on segons les pressions i els interessos dels particulars es poden aconseguir canvis en les altures, en la superfície edificable, en passar d’agrícola a edificable .... I tot sense el control dels ciutadans. És un procediment opac, fosc. Fer una quinzena de modificacions de cop és definir el futur urbanístic de Sant Pere sense comptar amb la participació de tots els ciutadans, és imposar un model sense consensuar-lo. La revisió que nosaltres proposem ha estat un fet molt positiu en d’altres pobles de Catalunya. La participació és total per part dels ciutadans ja que es fan grups de treball per definir el model de poble que es vol. Es parla del tipus de cases, el creixement, les zones verdes, els espais públics, els equipaments, les zones industrials ... D’aquests grups de treball i de participació, d’aquest consens ciutadà en surten les Normes Subsidiàries renovades, i a més és molt difícil que els interessos particulars d’uns pocs puguin passar pel damunt dels interessos de la majoria. Per tan el que busquem és la participació de tothom a l’hora de definir el futur del nostre municipi, que ningú quedi exclòs i que tothom pugui dir la seva. Busquem transparència i rigor, busquem que sigui de tothom un procés importantíssim per al futur de tots nosaltres. L’equip de govern del Psc-Gir aposta per tot el contrari, per la foscor, per fer passar els interessos particulars per damunt dels generals, per no voler explicar res, pels fets consumats. Prefereix modificar unilateralment que revisar de forma consensuada, prefereix fer un munt de pedaços en un vestit vell i atrotinat enlloc de fer un vestit a mida de tothom. El grup municpal d’ERC seguirem apostant per la revisió de les Normes Subsidiàries. Mentrestant estarem alerta d’aquestes modificacions tant poc clares que ens volen imposar.
Ple ordinari 1 7 de març de 200 4 17 2004 1.Lectura i aprovació, si s’escau de les actes esborrany de les sessions anteriors. 2.Informació diversa. 3.Instàncies presentades a l’ajuntament des de la darrera sessió. 4.Decrets i resolucions d’alcaldia. En destaquem el Decret núm 5/04, de 12 de gener, pel qual es resol prorrogar el contracte amb el Sr. Guillem Cabestany Vives, per la prestació del servei de Coordinador d’Esports, per un període de tres quest decre decrett es contradiu amb la (Aq mesos. (A xplicar el ae ue en el principi de cur omesa q pr explicar curss vva que promesa uesta ue aq irma ts on s’af regidor d’espor aquesta que irmavva q s’afirma d’esports ps). em tiria a concur plaça sor emps). concurss públic en poc ttem sortiria 5. Decrets i resolucions d’alcaldia a ratificar. 6. Aprovació, si s’escau, del Compte de la Gestió recaptatòria de l’any 2003 que formula ovada per (Apro l’Organisme de Gestió tributària. (Apr s) ots els regidor assentiment de tto regidors) 7. Aprovació, si s’escau, de l’adhesió d’aquest Ajuntament al Protocol General del projecte “Xarxa Barcelona— Municipis de Qualitat 2004-2007”. s) ots els regidor ovada per assentiment de tto (Apr regidors) (Apro 8.Aprovació, si s’escau, d’equipaments i infraestructures i d’activitats i serveis locals a incloure en el registre de necessitats del Protocol General “Xarxa Barcelona- Municipis de Qualitat ovada per assentiment dels (Apro 2004-2007”. (Apr ot en contra de Ciu) C, i vvo -Psc, ER regidor ERC, Gir-Psc, regidorss del Gir 9.Aprovació, si s’escau, del projecte de construcció d’un mur de contenció de terres al C/ ovada per assentiment dels (Apro del Sol, 54. (Apr Ci otat en contra per ER -Psc, , i vvo regidor ERC Gir-Psc, regidorss del Gir egrament ue el cost l’assumeix ínt Ciu ja q íntegrament que tari del opie iciar al pr ot i benef l’ajuntament tto opietari propie beneficiar ectat) terren afectat) errenyy af 10. Aprovació, si s’escau, del conveni entre el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i St. Pere de Riudebitlles pel desenvolupament del projecte de dinamització municipal en matèria de joventut ots els ovada per assentiment de tto Apro (DINAMO). Apr s) regidor regidors) 11. Aprovació, si s’escau, de la proposta de donar nom a un carrer del municipi. Fa referència al c/ ovada per assentiment de (Apro de l’escorxador. (Apr s) tots els regidor regidors) 12 12. Aprovació, si s’escau, de proposta de reconeixement del complement d’antiguitat al personal de l’ajuntament subjecte a la legislació ots els ovada per assentiment de tto Apro laboral. Apr s) regidor regidors) 13. Aprovació, si s’escau, de la moció sobre la precarietat de les pesions de viduïtat, en el sentit de donar suport a la Generalitat de Catalunya en ovada (Apro l’establiment d’ajuts per millorar-les. (Apr s) ots els regidor per assentiment de tto regidors) 14.Precs i preguntes. 2
3
els plens Ple ordinari 26 de maig de 200 4 2004 1.Lectura i aprovació, si s’escau de les actes esborrany de les sessions anteriors. 2.Informació diversa. 3.Instàncies presentades a l’ajuntament des de la darrera sessió. 4.Decrets i resolucions d’alcaldia. ots els ovada per assentiment de tto (Apr (Apro s) regidor regidors) 5.Decrets i resolucions d’alcaldia a ratificar. ots els ovada per assentiment de tto (Apr (Apro s) regidor regidors) 6.Aprovació, si s’escau, de la relació de baixes de rebuts en valors que formula l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. ots els ovada per assentiment de tto (Apr (Apro s) regidor regidors) 7.Aprovació, si s’escau, de l’expedient núm 1 de modificació de crèdits dins del pressupost del 2004. -Psc, i ovada pels regidor (Apr Gir-Psc, regidorss del Gir (Apro C i CiU). votat en contra per ER ERC 8.Aprovació, si s’escau, del projecte de descongestió de places d’aparcament de l’entrada del C/ La Carretera i al C/ St. Sadurní. ots els ovada per assentiment de tto (Apr (Apro s) regidor regidors) 9. Aprovació, si s’escau, de la modificació del conveni urbanístic del sector de l’edifici St. Pere 70 i la illa industrial del Ramon Olivé. ots els ovada per assentiment de tto (Apr (Apro s) regidor regidors) 10. Aprovació, si s’escau, de la moció que presenta el grup municipal d’ERC, en relació a la creació d’un patronat de la gent gran de St. Pere de Riudebitlles. ots en contra per Gir (Desestimada pels vvo Gir-Ci avor pels regidor otada a ffa Psc i vvo ERC regidorss d’ ER Ciu ). 11. Aprovació, si s’escau, de la moció d’adhesió a la campanya “ Per un domini.CAT per la comunitat lingüística i cultural catalana”. ots els ovada per assentiment de tto (Apr (Apro s) regidor regidors) 12 12. Precs i preguntes.
Ple ordinari 1 4 de juliol 14 de 200 4 2004 2
3
pregunta al ple de 26 de maig La gestió urbanística a Sant Pere Finalment, el decret núm 130/04, de 17 de maig, atorga la llicència d’obres a Albalà i Valle Immobiliària, S.L. perque pugui construir un edifici plurifamiliar entre mitgeres de 35 habitatges, 2 locals comercials i aparcament soterrat per a 44 vehicles. Aquell primer projecte que proposava la construcció de 6 habitatges unifamiliars entre mitgeres s’ha convertit en un edifici plurifamiliar de 35 habitatges. I no tenim tant clara la seva idoneitat i el comportament per part de l’equip de govern a l’hora de tramitar aquesta llicència. Atès que el Govern de Catalunya està a punt d’aprovar la reforma de la Llei d’Urbanisme (2/2002, de 14 de març), on es busca potenciar la construcció d’habitatges protegits, i a més introdueix la nova figura de l’habitatge de preu asequible, a mig camí del mercat lliure i de la protecció oficial. Atès que aquesta reforma facilita enormement als municipis petits la construcció d’aquest tipus d’habitatges, tant per part de l’administració pública com per part dels promotors privats. Atès que la reforma preveu que a part de les cessions del 10% que s’ha de fer en les operacions de transformació urbana, les noves promocions han de destinar un 20% dels pisos a protecció oficial. Atès que la reforma de la Llei d’Urbanisme s’aprobarà després d’un debat amb participació ciutadana, abans de l’estiu. El Grup Municipal d’ERC vol preguntar a l’equip de govern: -es té coneixement de la reforma de la Llei d’Urbanisme que s’està a punt d’aprobar per part del Parlament de Catalunya, i el què comporta? -s’ha fet algun tipus d’esforç perque part d’aquesta promoció de 35 habitatges, tant important per a Sant Pere, fossin protegits i beneficiessin als ciutadans més desfavorits a l’hora d’accedir a un habitatge? Si apliquem el coeficient del 20%, serien 7 habitatges protegits en total. -hi ha hagut algun tipus d’estudi previ sobre l’impacte que suposarà la construcció d’un edifici plurifamiliar amb 35 habitatges i 44 aparcaments en una zona d’habitatges unifamiliars de baixa densitat, en un carrer de molt trànsit com el carrer Montserrat? -tenint en compte que a les darreres decades sempre s’ha establert una negociació entre els Promotors i l’Ajuntament per mirar d’afavorir els interessos d’ambdos, no creuen vostès que és un greuge comparatiu el fet que aquest edifici del carrer Montserrat s’aprofitarà de tots els serveis que tant ha costat que Sant Pere tingui en condicions, i no aportarà absolutament res a canvi per a Sant Pere? -l’equip de govern ha pensat en els interessos del poble de Sant Pere a part dels interessos legítims del promotor? Per acabar aquesta intervenció, esperem que com a resposta a les nostres preguntes no se’ns torni a insultar com es va fer en una de les Comissions d’Obres, on l’Alcalde va dir que el representant d’ERC era un “pirata” i un “gàngster”, faltant-nos el respecte com mai abans ningú havia fet en aquest Ajuntament.
la piscina Ara que ha arribat el bon ttemps emps Ara que ha arribat el bon temps, és de destacar la imprevisió de la que sol fer gala l’equip de Govern de l’Ajuntament en tot el que fa referència al tema de la piscina. Ens trobem que en aquest any que porten al seu càrrec es saldarà amb una despesa més important de la que es podia esperar normalment i tot per una manca de previsió i seguiment adequat del tema. Hem de considerar que amb la remodelació de la piscina l’any passat s’observen diferents mancances, fruit del propi procés de posada en marxa, que, no cal dir-ho, hagués pogut passar a qualsevol equip de govern. No obstant això, la manca d’interès que va caracteritzar l’actuació dels grups polítics que formen govern durant tot el procés de remodelació, s’ha posat de relleu en el seguiment que s’ha fet de l’adequació de les instal·lacions i que ha dut com a conseqüència l’haver d’invertir una quantitat de diners que podien haver estalviat al poble. Podem parlar del “laberint” a què ens van sotmetre per arribar a la zona de bany i que un any després ha quedat obsolet per la recuperació de la separació tradicional: l’actuació impulsiva i poc meditada ens va costar més de 3.000 • en una instal·lació que ha quedat en l’oblit, i que ara serà substituïda per una altra tanca que també costarà els seus diners.
Tallar de soca-rel En aquestes últimes setmanes, els veïns de Sant Pere, hem sabut que el regidor d’esports havia dut a terme la tala de 25 arbres, tots pins, que estaven situats a la piscina. La versió oficial del govern de l’ajuntament és que amb la pinassa d’aquests arbres s’embussava la depuradora i els seus conductes. Per això van decidir tallar de soca-rel el problema. Per una altra banda la regidoria de Medi Ambient duia a terme l’anomenat dia de l’arbre. Un dia on una magre participació de veïns van col·laborar a millorar el medi on vivim tot plantant arbres. Tot plegat són dues maneres ben diferents i contradictòries d’actuar per un mateix go-vern. D’un costat demanen que els veïns col·laborin plantant arbres,i de l’altre els tallen indiscriminadament... Amb tot això moltes persones ens preguntem per què no s’ha consultat, prèviament, la possibilitat de tallar indiscriminadament 25 arbres de propietat pública. De què serveix tenir un consell municipal de Medi Ambient, si no és per consultar decisions d’aquest tipus. Ni tan sols va poder-hi dir la seva el tècnic de medi ambient, que cobra per aconsellar. No deien que volien dialogar tant amb la gent... A més cal tenir en compte el que pot arribar a costar un arbre viu de 15 anys. Pel que hem pogut saber, un pi de 15 anys costa al voltant de 150.00• que multiplicats per 25 són 3.756.33•, unes 625.000 de pessetes. Però també hi hem d’afegir el cost que ha suposat la tala, el qual no se’ns ha facilitat. El més greu de tot és que hi havia solucions diferents que haguessin impedit la tala d’aquests 25 pins desenaris.
I per tant, ens preguntem: Parlem també de la tallada d’arbres en el talús que dóna a la banda del camp de futbol: la manca de previsió en el manteniment de les instal·lacions els ha fet “culpables” del mal funcionament de la maquinària de la piscina, i d’aquesta manera, 25 pins s’han vist, de cop i volta condemnats a la foguera. A part del valor ambiental i material, el pitjor del cas és que s’ha fet sense la previsió de cap mena de substitutiu per al citat espai. El mateix podem dir respecte de la gespa de la zona de platja. En el seu moment no va ser un tema de preocupació el seu manteniment, i ja des de l’inici de la temporada passada es van veure les primeres dificultats en l’assentament. Ara, un any després, es requerirà una despesa extra per reposar les parts danyades.
•
Per què no es netejava la pinassa de tant en tant?
•
Per què no es posaven unes proteccions durant la temporada en què la piscina no s’utilitza? És molt senzill i barat posar una tela protectora.
•
Per què es fan les coses a hora justa, de pressa i corrent?
•
De què serveix tenir més tècnics i personal a l’ajuntament si es fan les coses de mala manera i indiscriminadament?
•
Per què no s’ha fet una tala selectiva dels pins més problemàtics?
•
Per què en 25 anys, abans d’aquest govern, mai hi havia hagut
Parlem també de les despeses de personal, que suposen un augment de servei fins a arribar a necessitar taquillers, personal de neteja i socorristes, on abans només es necessitaven socorristes. 4
5
actualit at actualitat Com acabar amb la diada de Sant P ere Pere Aquest any s’ha probat amb èxit traspassar les XII hores d’esport al diumenge més proper a la diada de Sant Pere. Amb aquest canvi s’ha aconseguit una participació més important per part dels esportistes, i ha permès celebrar dignament el 25è aniversari d’aquest acte tant popular a la nostra vila. Però amb aquesta decisió es va despullar del tot el dia de Sant Pere, no es va programar cap acte que permetés gaudir d’un dia de Festa, una activitat que convidés a sortir al carrer i participar, i saber que era Sant Pere. Aquell dia els carrers de la nostra vila estaven completament deserts, buits, tristos. Estem d’acord en resituar les XII hores d’esport, però en contra de deixar en res la diada de Sant Pere.
bona festa major 2004 Llicència d’activit ats d’activitats Recentment s’ha atorgat una llicència d’activitats a un comerç de Sant Pere. Aquest fet no seria gens estrany si no és perquè aquest expedient feia més de dos anys que estava paralitzat perquè l’establiment no complia els requisits mínims que marca la llei i per tant, a criteri dels tècnics municipals, no es podia donar aquesta llicència. Ara, sense haver fet cap modificació en els aspectes tècnics, aquesta licència s’ha donat ... Es pot parlar de favoritismes? O és que la llei no és igual per tothom? 4
5
L’Europa dis disttant L e s p a s s a d e s e l e c c i o n s a l Pa r l a m e n t E u r o p e u d’Estrasburg, celebrades a tots els països membres de la Unió Europea entre els dies 10 i 13 de juny, han demostrat que els ciutadans europeus no acabem de veure clar el model a adoptar per aquesta nova Europa que arriba , arran de la última gran ampliació amb la incorporació d’alguns països de l’est, ja a 25 estats membres. L’abstenció ha estat la gran guanyadora d’aquests comicis arreu, la qual cosa prova el poc interès que desperta entre la població, els ciutadans, la UE i les seves institucions, fet qu e d e n ot a qu e n o s e r à f à c i l s e g u i r a m b e l p ro c é s d’integració i unió política s’està donant aquests dies amb l’aprovació del text definitiu de la Constitució Europea que haurà de regir en tots els estats membres de la Unió. A l’Estat Espanyol i a Catalunya, s’ha donant també el fenomen generalitzat de l’abstencionisme i la convocatòria electoral ha estat clarament marcada per una forta bipolarització entre Socialistes i Populars que van plantejar aquests comicis com una segona volta de les eleccions generals espanyoles del 14 de març. Entre PSOE i PP s’han endut el 86,6% dels vots emesos, amb una participació de poc més del 40%. Al Principat, l’alt grau d’abstencionisme que s’ha donat, a banda de demostrar la poca proximitat de les institucions europees amb els ciutadans, també pot haver estat donat per un esgotament social després del cicle electoral tant llarg i intens que em tingut en aquest darrers temps. Enmig d’aquest panorama, la nostra formació política, ERC, amb la candidatura encapçalada per l’ibizenc Bernat Joan gairebé ha doblat el percentatge de vot respecte les passades europees de 1999, obtenint l’11,9% dels vots i tancant un cicle electoral realment brillant després dels progressius avenços assolits en les eleccions municipals, les del Parlament de Catalunya i en les legislatives espanyoles. El PSC en aquests comicis també n’ha sor tit força reforçat guanyant clarament aquestes eleccions a Catalunya, en canvi, CiU pateix una forta davallada, cedint el segon lloc com a força més votada al PPC. Tot i així, el PPC es troba a molta distància de la força guanyadora i a molt poc espai de CiU, ERC i IC-EUA, aquest últim a la cua de les formacions que han assolit representació al Parlament Europeu d’Estrasburg per als pròxims 4 anys.
resultats a Sant Pere: participació: 730 vots vots ERC PSC-PSOE CiU PP ICV-EUiA
(42,00%) -
122 (16,78%) 275 (37,83%) 215 (29,57%) 70 (9,63%) 30 (4,13%)
les mocions MOCIÓ 6 - Creació d’un patronat de la ere de Riudebitlles gent gran de Sant P Pere
que pugui provenir de programes com el de mancomunar serveis en una xarxa de municipis, tot i que positiva, encara es veu llunyana.
L’avenç en les diferents disciplines científiques durant l’últim segle, i la progressiva adaptació de les legislacions dels diferents països de l’àrea occidental han tingut com a conseqüència directa l’allargament de l’esperança de vida dels habitants cap a nivells impensables anteriorment. Aquest augment ha estat especialment significatiu en la nostra àrea.
En els ànims de la gent gran preval el desig de mantenir les arrels en el lloc on han viscut tota la seva vida. En aquest sentit, les polítiques que van prioritzar els internaments en residències han estat substituïdes per altres que preveuen aquesta possibilitat com a últim recurs i que miren d’apropar l’atenció a l’usuari, per tal d’evitar el desarrelament i desvinculació social que condiciona fortament el manteniment d’una dignitat en el nivell de vida.
De forma paral·lela, en els darrers decennis s’ha produït un descens de la natalitat que ha afectat principalment aquesta mateixa àrea, amb una disminució dels recursos provinents del camp productiu que han afectat la dedicació d’excedents a programes de caire social. Amb això, les polítiques anteriors, que tendien a prioritzar el benestar de la població i que havien comportat l’augment del nivell de vida de les persones grans, s’han vist disminuïdes, quan no frenades. La principal ocupació dels governants ha passat a ser la productivitat i la competència i han deixat en segon pla la preocupació pel benestar dels individus. D’aquest gir en els programes de govern en són especialment afectades les persones de la denominada tercera edat, que acabat el seu període productiu, veuen perillar el manteniment d’un nivell de vida digne i adequat a les necessitats. La disminució del poder adquisitiu, motivat per l’alça constant en els índexs de despeses, no compensats per les aportacions que reben, originen un progressiva precarització en les condicions en què es desenvolupen, tant a nivell d’alimentació, com de vivenda i altres atencions necessàries. Els poders públics poden oferir cada cop menys els recursos adients per al desenvolupament normal d’aquesta població, i sovint veiem en mitjans de comunicació notícies i articles que denuncien aquesta situació, que cada cop afecta a cercles més amplis, no tant sols a classes més baixes. Estudis realitzats per part de la regidoria de Benestar Social de Sant Pere amb els seus tècnics, durant la segona meitat dels anys 90, van donar com a resultats la constatació d’una població de més de 70 anys que vivia sola o només amb parella, amb un percentatge per damunt del 8% de la població total del poble. Aquesta població se situava majoritàriament en zones amb habitatges antics, amb condicions poc adequades per a mantenir un nivell de vida amb plenitud. Tot i no observar casos d’especial necessitat, les perspectives que l’estudi oferia van fer plantejar actuacions per tal de millorar en la mesura dels possibles les circumstàncies que determinen la nostra gent gran. Fruit d’això va ser la potenciació de l’atenció domiciliària i l’aprofitament dels recursos disponibles a nivell de Sant Pere i d’altres institucions. No obstant això, des dels poders públics, en especial en casos de poblacions petites, es fa difícil poder fer front a a totes les necessitats que poden sorgir en aquesta població, i la solució
Aquest manteniment no pot ser dut a terme sense la participació directa dels propis interessats, que són qui poden conèixer millor les necessitats amb què es troben i han de servir d’interlocutor vàlid a les administracions per tal de buscar les solucions més adients en cada cas. La seva veu ha de valer com a força per tal de reivindicar unes millors condicions en el dia a dia, al temps que poden servir de pont per tal d’arribar de forma més directa a tota la població. És per això que el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles proposa la creació d’un Patronat que aglutini aquestes necessitats. Aquest patronat, format per l’ajuntament, institucions del poble i representants del col·lectiu de la gent gran del poble hauria de servir com a transmissor de les inquietuds que afecten aquesta població. El seu comès seria atendre, valorar i donar sortida a les reivindicacions, servir de pont de diàleg entre administració i administrats, promoure estudis per millorar la qualitat de vida, promoure accions de voluntariat en el mateix sentit, etc. És per això que proposem a l’Ajuntament Ple l’adopció del següent acord:
Primer Primer: La creació d’un Patronat de la Gent Gran de Sant Pere de Riudebitlles, format per representants dels grups polítics de l’ajuntament, representants d’institucions del poble i representants del col·lectiu de gent gran a què va adreçat.
Segon Segon: Les funcions d’aquest Patronat serien la de vetllar per l’assoliment d’unes condicions de vida dignes en el desenvolupament diari de les persones grans de Sant Pere, en la idea de què és primordial el que tothom pugui envellir i restar el màxim possible en el medi on ha desenvolupat la seva existència. Aquestes funcions inclouen: detecció i estudi de les necessitats, estudi de propostes de solució, representativitat davant institucions de l’administració, promoció de voluntariat entre el col·lectiu o en altres sectors de població, etc.
Ter cer ercer cer: Facultar l’Alcaldia per a la plena execució de l’acord adoptat. 6
inf ormacions informacions Mocions Moció 1 ple de setembre Revisió de les Normes Subsidiàries a favor: ERC i CiU en contra: Gir-Psc
Moció 2 ple de setembre Nou Es Esttatut Nacional a favor: ERC en contra: - CiU abstenció: Gir-Psc
Moció 3 ple d’octubre Recollida de la brossa por portta a por portta a favor: ERC en contra - Gir-Psc
Instància 12 26 de maig del 2004 On se sol·licita la utilització de les cartelleres municipals per part del grup municipal amb representació a l’ajuntament per tal de poder anunciar les seves activitats. Aquesta instància es va resoldre dient que les cartelleres municipals només se’n podia fer un ús institucional i per tant ens denegaven la seva utilització.
Decrets Decre 82/04, de 30 de març, pel qual es Decrett núm. 82/04 resol prorrogar el contracte amb el Sr. Guillem Cabestany Vives, per la prestació de Coordinador d’Esports, per un període de tres mesos.
a favor: ERC en contra - CiU - Gir-Psc
L’Estat d’execució de les despeses evidencia que aquest senyor ja ha cobrat 2.300.00• (382.687 de pessetes) a finals de l’any 2003. S’ha de fer constar que el sou que cobra és un 50% superior al que cobrava l’antic Coordinador d’Esports. Finalment, després d’un any d’haver-ho promès, es treu a concurs la plaça.
a favor: ERC en contra - Gir-Psc
Moció 6 ple de maig Creació d’un patronat de la gent gran de Sant P ere de Pere Riudebitlles a favor: ERC - CiU en contra: Gir-Psc
7
Instància 1 11 1 Instància de dat 14 de maig, subscrita per ERC, pel que demana informació i llistat de les modificacions puntuals de les Normes Subsidiàries de Planejament que s’estan duent a terme. Aquesta instància es resol notificant a ERc que encara no s’ha iniciat cap expedient administratiu de Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament , tot i que amb els serveis tècnics s’està parlant d’aquest tema i del seu abast.
Moció 4 ple de desembre Creació d’una coordinadora de Balls
Moció 5 ple de gener Bibliot eca P opular al Casal Biblioteca Popular Marquès de Llió
6
Ins tàncies present ades Instàncies presentades
31/04 1/04, del 18 de maig, pel qual es 13 Decrett núm. 1 Decre resol incloure en el registre d’actuacions “Xarxa Barcelona-Municipis de Qualitat 2004-2007”, com a obra complementària, l’actuació anomenada “Condicionament de la carretera BP-2151 de St. Boi de Llobregat a la Llacuna. Tram St. Pere de Riudebitlles –C15 i vorera pel costat de la muntanya” amb un pressupost de “70.190,24•. Volem recordar que aquesta obra es va demanar ja fa dues legislatures per part d’ERC a la Diputació, i que gràcies al bloqueig realitzar pel Psc de Sant Pere mai ens la van concedir.
Unes ffonts onts aigualides Les fonts de la plaça del paper ja no tenen ni aigua ni il·luminació. El motiu és ben senzill: no hi ha ningú que hagi vetllat pel seu funcionament en el que portem de legislatura. Ara per ara la sala soterrada on hi ha les bombes d’aigua ja s’ha inundat tres vegades pel descuit del govern. El més segur és que tota la maquinària s’hagi de canviar per una altra de nova. Això sí, el govern del Psc-Gir no decideix convertir-la en una gran jardinera per a plantar-hi flors autòctones.
El color de les escoles Les escoles velles (el nou casal de cultura) es van restaurar en el seu moment seguint els criteris originals amb els quals es va concebre l’edifici. Es van respectar els espais originaris, es va refer la teulada tal com era en el seu origen, i es va deixar visible una part del sostre que permetés veure l’estructura de les antigues encavallades que sostenen la teulada. Fins aquí tot correcte. Ara bé, el color que li han dispensat a l’exterior de la façana és més que discutible. No per motius estètics, que també són discutibles, sinó per criteris històrics. La façana tenia fins fa unes setmanes el color original: el del rebossat de calç i sorra. Ara ja no, ara té el color cridaner d’una feina feta sense parar-hi compte.
Biciclet es Bicicletes Al nostre darrer programa electoral proposàvem impulsar iniciatives per a l’ús de la bicicleta. El nostre representant al Consell Municipal de Medi Ambient va proposar la col.locació d’aparcaments per a bicicletes al davant dels edificis públics com a primera iniciativa. Darrerament se n’han col.locat davant les Escoles Velles i a la plaça del Paper.
última La w eb web A principis del 2003 la Generalitat va oferir la possibilitat de finançar la creació de pàgines web municipals. L’ajuntament va posar fil a l’agulla i va començar a treballar-hi preparant els continguts però les eleccions municipals van aturar el projecte. El novembre es va registrar el domini, i fa pocs mesos la pàgina ja és consultable. No s’ha afegit res més del que ja estava fet abans de les eleccions, no es renova mai, però a més tots els apartats informatius estan buits. La prova de la desidia és que encara hi ha penjats els butlletins de l’anterior legislatura!!!
En positiu!!! Sovint ens preguntem que coi és això del “En positiu!!!”, la revista que edita l’Ajuntament, i que curisosament coincideix amb el lema electoral del Gir-Psc. Més que informar, fa propaganda. Mai parla del que costen les coses, mai informa dels plens, de les noves ordenances, dels pressupostos, dels projectes, de les activitats que organitza l’Ajuntament, que organitzen les entitats. Al final hem de ser ERC a través del Toc qui fa aquesta feina d’informar. A més en el darrer número ni tan sols hi participaven les entitats, i el disseny queda lluny de la revista satinada que ens van prometre. Una altra promesa incomplida, ja en són tantes.
Fem un par tit més sòlid - “2 4è congrés nacional” partit “24è Els dies 3 i 4 de juliol a la capital de la terra ferma, a Lleida, Esquerra Republicana va viure el seu 24è congrés per fer balanç i redibuixar les seves estratègies davant el nou context polític català. En el darrer cicle electoral viscut ERC ha obtingut els seus millors resultats des de l’època de la Generalitat republicana i ha aconseguit gairebé tots els objectius que s’ha anat proposant. Avui la formació independentista és una força important al Govern de la Generalitat de Catalunya amb la Conselleria en cap i cinc departaments, ostenta la presidència del Parlament de Catalunya, ha aconseguit formar grup propi a les Corts de Madrid després de superar la barrera dels 600.000 vots. I en l’àmbit municipal ha duplicat el nombre d’alcaldies , i disposa de més de 1.300 regidors. Tot aquest creixement també ha anat de la mà d’un eixamplament de les bases i de la militància que avui s’acosta al 9.000 afiliats. Tot i així, hi ha hagut episodis que han enterbolit la marxa d’ERC, la més rellevant va ser la sortida de Josep Lluís Carod-Rovira del Govern de la Generalitat, com a conseqüència de la filtració del diari Abc de l’entrevista que Carod-Rovira va mantenir amb dirigents d’ETA. L’objectiu principal en aquest congrés ha estat redefinir l’organització per enfortir principalment la coordinació entre estrictament el partit i els diferents fronts institucionals en què ERC té representació. D’aquesta manera es consagra el líderatge polític de Josep Lluís Carod-Rovira substituint a la presidència d’ERC el veterà Jordi Carbonell. Aquest càrrec serà ara reforçat amb funcions de coordinació i executives. Joan Puigcercós, cap del grup parlamentari d’ERC a Madrid, assumirà la secretaria general del partit fent-se càrrec de l’aparell. D’altra banda, s’han reduït les múltiples vicesecretaries existents i s’ha reforçat el paper de la permanent per a poder reaccionar amb més agilitat en moments concrets i al dia a dia polític. Finalment en aquesta trobada es va acordar per majoria que continues regint el caràcter assambleari del partit, ja que la majoria de militants creuen encara, a pesar de l’alt creixement d’ERC en els últims temps, que aquesta fórmula és la que garanteix millor la participació democràtica a nivell intern en comptes de fer-ho per la de delegats territorials tal com proposava la direcció. La cita d’aquest 24è congrés nacional, se’ns dubte, ha servit perquè ERC es doti de les eines polítiques necessàries per refermar l’objectiu d’esdevenir una veritable opció de govern, de fer ERC un partit més sòlid alhora d’encarar el futur.
la mirada irònica