Memòria projecte SOL by EU ERAM

BRAHIM AHMED

CINTIA

ORTUÑO

ALBERT

GELI

HANS

LUDWIG

LUÍS

COBO

ANNA

ROVIRA

Índex 1.0 PROJECTE

2.0 Realització i producció audiovisual

3.0 Disseny audiovisual

1.1 Introducció

2.1 Realització audiovisual

3.1. SO

1.1.1 Títol

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

1.1.2 Idea

2.2 Guió tècnic

2.1.1 Versió final del guió

cies

1.1.3 Equip

2.2.1 Referents

3.2.1. Fotografía

1.1.4 Metodología

2.2.2 Guió técnic

3.2.2. Muntatge

1.1.5 Públic Objectiu

2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions

3.2.3. Art 3.2.4. Color i etalonatge 3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció

2.4.1 Cerca de localitzacions

3.3.2 Ajudant de Direcció

2.4.2 Localitzacions finals

3.3.3. Producció

2.5 Proves de càmera

3.3.4. Fotografía

2.6 Script

3.3.5. Art

2.7 Preproducció

3.3.6. So

2.7.1 Pla de treball

3.3.7. Muntatge

2.7.2 Pla de rodatge

3.3.8. Etalonatge

2.7.3 Ordres de rodatge

3.3.9. Disseny

2.7.4 Ordres de transport

3.3.10. Programació

2.8 Equip 2.9 Contractes 2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors 2.9.3. Reserva de material 2.9.4. Contractes de localitzacions i permisos 2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte 2.10.2 Cost del projecte 2.10.3 Previsió del cost real del projecte

3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut 3.4.3. Interactiu

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia

5.0 Instal·lació

6.0 Conclusions

4.1. Arquitectura de informació

5.1. Ideació

6.1. Conclusions

4.1.1. Arbre de navegació

5.2. Material

4.1.2. Diagrama de flux

5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualit-

4.2. Disseny de la interfície 4.2.1. Imatge corporativa

zació

4.2.2. Estructura Wireframes

5.3.2. Referents

4.2.3. Esbossos interfície

5.3.3. Procés de creació

4.3. Definició de contingut 4.3.1. Contingut audiovisual 4.3.2. Contingut de text 4.4. Transmèdia 4.4.1. Narrativa 4.4.2. Experiència 4.4.3. Audiència 4.4.4. Mitjans i plataformes 4.4.6. Ejecució

5.3.4. Producte final

1.0 Projecte

“Ets el director de la teva harmonia.”

1.0 PROJECTE 1.1 Introducció 1.1.1 Títol 1.1.2 Idea 1.1.3 Equip 1.1.4 Metodología 1.1.5 Públic Objectiu

1.1 Introducció Proposem un projecte transmèdia experimental que mostra una metàfora entre la música i les vides de les persones. L’eix principal del projecte és una peça audiovisual en forma de curtmetratge acompanyat d’una web per profunditzar en el projecte.

1.1.1 TÍTOL Sol és un projecte creat per un grup d’estudiant (TFG grupal) del grau en audiovisuals i multimèdia de l’Escola Universitària ERAM, centre adscrit a la Universitat de Girona. A partir d’aquests projecte volem transmetre la relació entre la música i les vides de les persones a tots aquells que es sentir representat en algun aspecte d’aquest projecte. El treball està basat en la nota Sol, d’aquí ve el nom. A partir d’aquesta nota es forma tota la narrativa que s’explica al curtmetratge i a la web, on trobem un test de personalitat que engloba la metàfora que s’explica. El projecte s’anirà desenvolupant en aquesta memòria.

1.1.2 IDEA El curt es basa en la nota Sol. Totes les notes que formen part de l’acord de Sol són els diferents conceptes i persones que formen part del l’escala de Sol. Cada persona intenta buscar a la vida aquelles persones amb les quals es porta bé i pot estar amb harmonia, aquelles amb les que crea melodia. El mateix passa amb a la música, el Sol busca aquelles notes amb les que pot crear diferents harmonies i melodies dins de la seva escala. Sense el Sol no pot existir la escala musical.

1.0 PROJECTE

Les dos notes que formen l’acord de Sol son el Si: que repre-

1.1 Introducció

senta l’amistat, la sabiduria i la raó, i el Re: que representa

1.1.1 Títol

les emocions, la passió i l’amor. D’altre banda trobem la nota

1.1.2 Idea

La, la qual no sona tant bé amb el Sol. Aquesta ve represen-

1.1.3 Equip

tada per la tristesa, la tensió i la ràbia. Finalment trobem el

1.1.4 Metodología

silenci, és el moment d’introspecció, el descans, la pausa per

1.1.5 Públic Objectiu

tornar a arrancar. A partir d’aquests conceptes vam crear l’arbre de l’harmonia de Sol.

Aquest esquema ens permet estructurar tots els conceptes, formant una escala de relacions a partir de la nota Sol. A partir del esquema es formen els 3 principals punts del nostre projecte:

1.0 PROJECTE 1.1 Introducció 1.1.1 Títol 1.1.2 Idea 1.1.3 Equip 1.1.4 Metodología 1.1.5 Públic Objectiu

El curtmetratge, representat com a sentiment, és l’eix principal del nostre projecte. Engloba la banda sonora i les fotos del making off. A segona posició trobem la web, aquesta abarca informació del nostre projecte (equip, localitzacions, actors, explicació dels conceptes musicals), per aquesta raó representem aquest punt com el coneixement. D’altre banda també hi podem trobar un test de personalitat que relaciona les persones amb notes musicals. A tercera i última posició trobem la presentació, la experiència immersiva que acaba de tancar el projecte. Aquests punts s’aniràn desglosant al llarg d’aquesta memòria.

1.0 PROJECTE

1.1.3 EQUIP

1.1 Introducció 1.1.1 Títol 1.1.2 Idea 1.1.3 Equip 1.1.4 Metodología 1.1.5 Públic Objectiu

DIRECCIÓ I SO.

Hans Ludwig ludwighans@outlook.es

DISSENY, DIRECCIÓ D’ART I DIRECCIÓ D’ACTORS.

Cintia Oruño cintia_oa@hotmail.com

AJUDANT DE DIRECCIÓ, AJUDANT DE SO I AJUDANT DE PROGRAMACIÓ.

Brahim Ahmed brahimahmed@hotmail.es

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA, EDICIÓ I ETALONATGE.

Lluis Cobo lluiscobo_7@hotmail.com

1.0 PROJECTE 1.1 Introducció 1.1.1 Títol 1.1.2 Idea

PRODUCCIÓ I PROGRAMACIÓ.

1.1.3 Equip 1.1.4 Metodología

Albert Geli

1.1.5 Públic Objectiu

albert.geli.gar@gmail.com

DISSENY WEB.

Anna Rovira anna.rovira@outlook.com

1.1.4 METODOLOGÍA Al ser un equip bastant reduït va ser molt important la comunicació i la constància. Al principi del projecte ens vam repartir entre 2 i 3 departament cada un per tal de tenir clars els nostres rols dins del projecte, tot i això hem treballat tots junts per mantenir la constància. A la preproducció vam intentar quedar matins i tardes, al veure que això no funcionava vam optar per quedar només matins i tenir les tardes per treballar. Va ser molt important la dedicació a principis de curs ja que tot i ser un equip reduït vam treballar sense interrupció. Una bona preproducció va ser molt important per tal d’evitar imprevistos al rodatge. Un cop finalitzat el rodatge ens vam dividir en departaments: so, web i edició/etalonatge. En aquest punt del projecte ens va costar més mantenir la constància degut al desgast que teníem tots els integrants del grup, tot i això vam complir les dates d’entrega amb un projecte de qualitat.

1.0 PROJECTE

1.1.5 PÚBLIC OBJECTIU

1.1 Introducció 1.1.1 Títol

Des dels inicis del projecte el nostre objectiu principal ha

1.1.2 Idea

sigut commocionar a tots aquells que puguis sentir i empa-

1.1.3 Equip

titzar amb el projecte, principalment amb el curtmetratge.

1.1.4 Metodología

Aquest va ser l’objectiu principal per trobar el nostre públic

1.1.5 Públic Objectiu

objectiu: totes aquelles persones que es es sentin relacionades amb el projecte. Per tal d’aconseguir això ha sigut molt important explicar ve el missatge que volem transmetre.

2.0 Realitzaciรณ i producciรณ audiovisual

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions 2.4.2 Localitzacions finals 2.5 Proves de càmera 2.6 Script 2.7 Preproducció 2.7.1 Pla de treball 2.7.2 Pla de rodatge 2.7.3 Ordres de rodatge 2.7.4 Ordres de transport 2.8 Equip 2.9 Contractes 2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors 2.9.3. Reserva de material 2.9.4. Contractes de localitzacions i permisos 2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte 2.10.2 Cost del projecte 2.10.3 Previsió del cost real del projecte

2.1 Realització audiovisual 1.1.1 VERSIÓ FINAL DEL GUIÓ

NEGRO NARRADOR Hola, este soy yo. Se ve a un hombre de espaldas sentado delante de un piano de cola. De fondo se ve un órgano. Zoom in al piano. NARRADOR Mi afición siempre ha sido la música y mi nota musical preferida es el Sol. INT. SALÓN Se ve a un bebé (1 mes) encima del hombro de una mujer que está de espaldas. NARRADOR No se si os habíais imaginado el Sol de esta manera, pero este es y así suena. Se ven diferentes planos de bebes. NARRADOR El Sol es el centro de la escala musical, sin Sol no hay escala. EXT. BOSQUE Se ve a una niña (3 años) en medio de un campo rodeada de árboles y burbujas de jabón. NARRADOR El Sol siempre necesita sustento del Si... EXT. RUINAS Se ven a dos niños (7 i 9 años) jugando en una casa abandonada. NARRADOR ...para formar su acorde. INT. HABITACIÓN NIÑOS Se ven a dos niños (7 i 8 años) tocando el banjo en el borde de la ventana en el interior de una habitación. INT. COMEDOR NIÑAS Se ven a dos niñas (10 años) sentadas en el suelo de un comedor comiendo caramelos

NARRADOR El Si se lleva muy bien con el Sol.. EXT. ÁRBOL Se ven a dos niños (13 y 14 años) subiendo a un árbol. NARRADOR ...así que muchas veces coinciden... EXT. ASFALTO Se ven a dos sombras en el asfalto separándose. NARRADOR ...pero no lo hacen todo junto. INT. CAMA CHICOS Se ven a dos chicos (19 y 20 años) estirados en la cama mirándose. NARRADOR El acorde de Re aparece en ocasiones. INT. HABITACIÓN Se ve a un chico (21 años) y una chicha (25 años) besándose encima de una cama. NARRADOR Re es el acorde dominante de Sol, en otras palabras, Re le da sentido al Sol. EXT. COTXE EN LA CALLE Se ve a un chico (25 años) y una chica (21 años) mirándose encima del capó de un coche. INT. HABITACIÓN CHICAS Se ven a dos chicas (21 años) sentadas encima de una cama. NARRADOR Cuesta encontrar el momento para poner el acorde de Re. INT. SALÓN Se ve una cortina que se mueve. NARRADOR Pero cuando no está te hace

falta. EXT. CEMENTERIO Se ve a una mujer (50 años) de espaldas con un paraguas en un cementerio. NARRADOR Una nota que no queda muy bien con el Sol es el La. INT. COMEDOR Se ve a un chico (22 años) andando en el interior de un comedor. Se para y se queda mirando. NARRADOR Cuando junto el Sol con el La me pongo triste porque me recuerda a cosas tristes... EXT. BOSQUE Se ve a una chica (23 años) llorando. La abrazan 3 personas. NARRADOR ...y no me gusta. Así que estas notas las junto pocas veces. EXT. PATIO CASA Se ven a unos cuantos niños (de 12 a 15 años) saltando en una colchoneta. NARRADOR A partir del sol se forman diferentes melodías y armonías que cada una de ellas representan un sonido particular e invisible... EXT. ZONA INDUSTRIAL Se ve a un chico (19 años) empujando un carro donde se encuentra una chica (18 años). EXT. VÍAS DEL TREN Se ven a tres chicos (21, 22 i 24 años) andando por las vías del tren. Se ve un tren pasar. NARRADOR ...que puesta en conjunto con otras... INT. HABITACIÓN OSCURA

Se ve una mano que enciende una cerilla en una habitación oscura. EXT. CALLE Plano detalle cara chica. NARRADOR ...arman un sonido más complejo y duradero. INT. SALÓN Se ve a una chica (21 años) con un vestido. Una mujer (62 años) está preparando a la novia. Las dos se giran mirando a la cámara. INT. CAMA HABITACIÓN Se ve a un chico (20 años) estirado de espaldas en una cama mirando por la ventana. EXT. VÍAS DEL TREN Se ve a un chico (22 años) y a una chica (18 años) corriendo por debajo de las vías del tren. Al rededor están volando palomas. INT. SALÓN Se ve una mano acariciando una barriga embarazada. INT. COMEDOR Se ve a un hombre (40 años) de espaldas con un bebé (1 mes) en brazos. NARRADOR Y aquí esta...

FOSA EN NEGRO NEGRO NARRADOR ...el silencio. Se ven diferentes nevulosas en el espacio. NARRADOR La ausencia de cualquier ruido o sonido, la pausa o nota sin ejecución, esta nos permite descansar, para retomar nuestra harmonía.

EXT. LA TIERRA Plano de la tierra girando. NARRADOR Porque yo soy un Sol. CRÃ&#x2030;DITOS.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.1.1 REFERENTS Veure docuement sencer en Annexos.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.1.1 GUIÓ TÉCNIC *El document on apareix el guió tècnic (en aquest cas el desglòs de totes les escenes) està a la carpeta de documents annexos.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.3 Cásting 2.3.1 METODOLOGÍA Pel que fa la metodología del càsting vam fer el següent: Primerament, vam crear un anunci que el vam difondre per les xarxes socials i per la universitat. D’aquesta manera, la oferta es podia viralitzar molt rapidament i tenir un major ventall de participants interessats. L’anunci va ser el següent:

2.0 Realització i producció audiovisual

Si fem un breu anàlisi de l’anunci podem observar que a la

2.1 Realització audiovisual

cortometraje?”. Aquesta part té la funció de captar l’atenció

de l’espectador i de filtrar a les persones que estan interes-

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic

part superior proposa una pregunta “¿Quieres salir en un

sades de les que no. Les persones que ja no els interessa

2.2.1 Referents

sortir en un curtmetratge no cal que segueixin mirant el

2.2.2 Guió técnic

cartell.

2.3 Cásting 2.3.1 Metodología

Seguidament, amb una lletra uns punts més petita però

2.3.2 Personatges

igualment amb majúscula (perquè és gairebé igual d’impor-

2.4 Localitzacions

tant) el text “Buscamos personas de todas las edades”. Vam

2.4.1 Cerca de localitzacions

considerar que aquesta aclariment era necessària perquè

2.4.2 Localitzacions finals

molta gent dóna per suposat que només es necessiten per-

2.5 Proves de càmera

sones “joves” i no és així, tampoc necessitàvem exclusiva-

2.6 Script

ment persones adultes, també ens mancaven nens.

2.7 Preproducció 2.7.1 Pla de treball

Tercerament, una mica més avall que la frase anterior, les

2.7.2 Pla de rodatge

paraules “No hace falta tener experiencia”. D’aquesta mane-

2.7.3 Ordres de rodatge

ra, si diem això, les persones que no anaven a participar per-

2.7.4 Ordres de transport

què no tenen experiència s’ho repensen. També cal dir que

2.8 Equip

està escrit en una lletra més prima i més petita perquè ens

2.9 Contractes

interessa més una persona que tingui experiència que una

2.9.1. Contractes de colabo-

que no en tingui però, si no en té, també és benvinguda.

ració del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors

A la part central de l’anunci, el nostre logotip (l’actual logotip

2.9.3. Reserva de material

en aquell moment). No volíem mostrar el nom del projecte

2.9.4. Contractes de localitza-

perquè teníem la intenció de crear una mica de misteri i que

cions i permisos

les persones ens identifiquessin simplement per l’imagotip.

2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte

Finalment, a la part posterior de l’anunci vam introduir unes

2.10.2 Cost del projecte

breus instruccions perquè la persona que estigués interes-

2.10.3 Previsió del cost real

sada pogués participar amb facilitat. Vam afegir el correu del

del projecte

projecte i el whatsapp de la directora d’actors. Sincerament, aquest anunci no ens va funcionar amb tanta efectivitat com nosaltres esperàvem. Sí que va haver-hi

2.0 Realització i producció audiovisual

molta gent interessada però suficient. Per tant, vam haver de seguir amb una altra estratègia per recaptar més actors.

2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic

Al google drive, vam crear una carpeta expressament per emmagatzemar els perfils de les persones que estaven

2.2.1 Referents

interessades a participar en el nostre curt. La majoria d’elles

2.2.2 Guió técnic

eren coneguts de tots els membres de l’equip. Cada cop que

2.3 Cásting

una persona ens confirmava el seu interès, després d’ha-

2.3.1 Metodología

ver-li explicat el procediment del càsting, li demanàvem una

2.3.2 Personatges

fotografia on es mostrés amb claredat la seva cara.

2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

Seguidament afegíem aquesta fotografia a la carpeta de

2.4.2 Localitzacions finals

personatges juntament amb el seu nom complet. D’aquesta

2.5 Proves de càmera

manera, tenim una gran base de dades amb els perfils per

2.6 Script

després poder fer la selecció.

2.7 Preproducció 2.7.1 Pla de treball 2.7.2 Pla de rodatge 2.7.3 Ordres de rodatge 2.7.4 Ordres de transport 2.8 Equip 2.9 Contractes 2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors 2.9.3. Reserva de material 2.9.4. Contractes de localitzacions i permisos 2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte 2.10.2 Cost del projecte 2.10.3 Previsió del cost real del projecte

2.0 Realització i producció audiovisual

A mesura que teníem les escenes més clares, juntament

2.1 Realització audiovisual

els personatges definitius. Un cop escollit un personatge, la

directora d’actors els hi enviava un missatge per whatsapp

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic

amb el director i el director de fotografia, anàvem escollint

informant de les setmanes aproximades de rodatge perquè

2.2.1 Referents

poguessin confirmar la seva assistència i disponibilitat.

2.2.2 Guió técnic

Un cop teníem a tots els personatges avisats amb antelació,

2.3 Cásting

calia marcar bé les dates de rodatge.

2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions

La directora d’art va parlar amb l’ajudant de direcció (la persona que feia els ordres de rodatge) per acabar de quadrar

2.4.1 Cerca de localitzacions

els horaris i els dies amb la disponibilitat de material, equip i

2.4.2 Localitzacions finals

actors.

2.5 Proves de càmera

Un cop haver finalitzat aquest procés, es procedeix a parlar

2.6 Script

amb els actors per acabar de confirmar la seva assistència.

2.7 Preproducció

En cas que un actor fallés, es valorava amb l’equip el grau

2.7.1 Pla de treball

d’importància que aquest tenia en el pla. Si el pla que s’ha

2.7.2 Pla de rodatge

de gravar és prescindible l’actor, es canvia l’actor. Si és im-

2.7.3 Ordres de rodatge

prescindible, s’intenta canviar l’hora o el dia de rodatge del

2.7.4 Ordres de transport

pla. Si aquest canvi és impossible o afecta altres plans im-

2.8 Equip

portants, es procedeix a canviar d’actor igualment.

2.9 Contractes 2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic

2.3.2 PERSONATGES Vam tenir moltes candidatures de personatges però només

2.9.2. Contractes dels actors

vam poder escollir a un nombre limitat. Els noms de les

2.9.3. Reserva de material

persones que finalment van sortir al nostre curtmetratge són

2.9.4. Contractes de localitza-

els cinquanta-quatre següents:

cions i permisos 2.10 Pressupost

Per les escenes de la nota Sol (per ordre d’aparició):

2.10.1. Cost real del projecte

Home del piano: Martí Pluma. Nadó de dos mesos: Níobe

2.10.2 Cost del projecte

Vélez. Mare que agafa el nadó: Tània Pugnau. Nadó de sis

2.10.3 Previsió del cost real

mesos: Terenci Corominas. Mans de pare que toca al nadó:

del projecte

Terenci Corominas. Mans de mare del nadó de 6 mesos: Mireia Casajuana. Nena corrent al camp amb les bombolles: Chloe Mite.

2.0 Realització i producció audiovisual

Per les escenes de la nota Si (per ordre d’aparició):

2.1 Realització audiovisual

tocant el banjo: Jordi Pelló i Tashi Marcote. Nenes menjant

caramels: Íngrid Colomeda i Jana Roqué. Nens pujant a

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents

Nens jugant a la fàbrica: Mateu Bas i Salvi Ferrer. Nens

l’arbre: Manel Paredes i Joel Bosacoma. Ombres a l’asfalt: Hans Ludwig i Cintia Ortuño.

2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting

Per les escenes de la nota Re (per ordre d’aparició):

2.3.1 Metodología

Parella de nois al llit: Daniel Roig i Pau Casellas. Parella de

2.3.2 Personatges

noi i noia al llit: Miquel Gironès i Laila Terraf. Parella de

2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

joves al capó d’un cotxe: Jimmy Ramírez i Laura Dueñas. Noies al llit: Camille Latrón i Rocío Maronna.

2.4.2 Localitzacions finals 2.5 Proves de càmera

Per les escenes de la nota La (per ordre d’aparició):

2.6 Script

Dona al cementiri: Ester Riera. Noi caminant dins la casa:

2.7 Preproducció

Aimad El Yazidi. Noia plorant amb amics: Ariadna Grau,

2.7.1 Pla de treball

Marc Scherer, Martí Pavón i Anna Petit.

2.7.2 Pla de rodatge 2.7.3 Ordres de rodatge

Per les escenes de l’acord de Sol (per ordre d’aparició):

2.7.4 Ordres de transport

Nens jugant a la colxoneta elàstica: Dani Raga, Isaac Cama,

2.8 Equip

Biel Ribas, Lluc Ribas, Marina Moya, Dani Moya, Víctor

2.9 Contractes

Montiel, Laura Montiel, Guillem Vilardebó i Albert Giró.

2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic

Parella de noi i noia jugant amb un carro de la compra: Lluc Pagès i Sandra Martínez. Nois caminant per les vies del

2.9.2. Contractes dels actors

tren: Frank Justiniano, Ander Congil i Ivan Moix. Mà que

2.9.3. Reserva de material

encèn el llumí: Joaquim Vinyes. Mare i filla preparant-se per

2.9.4. Contractes de localitza-

un casament: Imma Sánchez i Judit Chica. Parella de noi i

cions i permisos

noia corrent amb els coloms: Robert Scherer i Bea Homet.

2.10 Pressupost

Mà que toca una dona embarassada: Àlex Catalán, Anna

2.10.1. Cost real del projecte

Blanch i el nen que hi havia dins la panxa és en Pol Blanch.

2.10.2 Cost del projecte

Home agafant un nadó: Arnau Gifreu i Níobe Vélez.

2.10.3 Previsió del cost real del projecte

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic

2.4 Localitzacions 2.4.1 CERCA DE LOCALITZACIONS Per tal de buscar les localitzacions que més s’adaptaven a les nostres referencies vam fer una gran recerca de llocs per anar a veure (acumular i variar).

2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions 2.4.2 Localitzacions finals 2.5 Proves de càmera 2.6 Script 2.7 Preproducció 2.7.1 Pla de treball 2.7.2 Pla de rodatge 2.7.3 Ordres de rodatge 2.7.4 Ordres de transport 2.8 Equip 2.9 Contractes 2.9.1. Contractes de colabora-

- Devesa salt - Devesa girona - Empuriabrava - Vilablareix (bombones aigua i vies tren) - La fageda d’en jordà - Sadernes - Banyoles - Vies tren Girona - Cap de creus - Embassament de susqueda - Pati de cases trash a la carretera bcn - Urbanització mas nou i golf vall d’aro - Escola de música Sant Feliu de Guíxols - Conservatori de Girona - Catedral girona

ció del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors 2.9.3. Reserva de material 2.9.4. Contractes de localitzacions i permisos 2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte 2.10.2 Cost del projecte 2.10.3 Previsió del cost real del projecte

Un cop buscats tots els llocs vam anar a les diferents localitzacions amb la càmera i material mínim per tal de mirar composició, el sol i color. Fetes les proves vam poder reduir les localitzacions a menys de la meitat.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.0 Realització i producció audiovisual

2.4.2 LOCALITZACIONS FINALS

2.1 Realització audiovisual

que es van adaptar més a les nostres necessitats van ser les

següents:

2.1.1 Versió final del guió

Després de la gran recerca de diferents localitzacions les

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents

1. A prop del paratge turístic per excel·lència, als afores de

2.2.2 Guió técnic

Calonge, vam tenir l’oportunitat de gravar les escenes d’in-

2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.5 Proves de càmera 2.6 Script 2.7 Preproducció 2.7.1 Pla de treball 2.7.2 Pla de rodatge 2.7.3 Ordres de rodatge 2.7.4 Ordres de transport 2.8 Equip 2.9 Contractes 2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors 2.9.3. Reserva de material 2.9.4. Contractes de localitzacions i permisos 2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte 2.10.2 Cost del projecte 2.10.3 Previsió del cost real del projecte

terior en una casa unifamiliar. En ella vam poder crear diferents escenaris en els que vam gravar les escenes d’interior.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2. A l’est de l’autopista A-7 Es troba Vilablareix, un municipi situat al sud-oest de la comarca del Gironès. En aquesta bonica zona vam gravar Alguns plans d’exterior representant diferents Lloc del món.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions

3. A Girona, la gran ciutat universitària, guanyadora del premi d’Europa, premi per a aquells municipis que han fet

2.4.1 Cerca de localitzacions

notables esforços per promoure l’ideal de la unitat Europea.

2.4.2 Localitzacions finals

En aquest municipi hem tingut el plaer de gravar algunes

2.5 Proves de càmera

escenes a sota de les vies del tren.

2.6 Script 2.7 Preproducció 2.7.1 Pla de treball 2.7.2 Pla de rodatge 2.7.3 Ordres de rodatge 2.7.4 Ordres de transport 2.8 Equip 2.9 Contractes 2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors 2.9.3. Reserva de material 2.9.4. Contractes de localitzacions i permisos 2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte 2.10.2 Cost del projecte 2.10.3 Previsió del cost real del projecte

4. Sant Feliu de Guíxols, municipi que es troba al cor de la Costa Brava. En aquest preciós lloc hem gaudit de la bonica arquitectura del cementiri construït al s. XlX.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

5. L’auditori de la Casa de Cultura de Girona és un altre espai bonic on hem pogut gravar. Amb aquesta localització s’obre la nostra peça audiovisual.

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.5 Proves de càmera

6. Un dels primers plans del curtmetratge es troba a la

2.6 Script

devesa de Salt, conegut com el municipi més poblat de l’àrea

2.7 Preproducció

urbana de Girona. Aprofitant la gran fauna i flora vam gravar

2.7.1 Pla de treball 2.7.2 Pla de rodatge 2.7.3 Ordres de rodatge 2.7.4 Ordres de transport 2.8 Equip 2.9 Contractes 2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors 2.9.3. Reserva de material 2.9.4. Contractes de localitzacions i permisos 2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte 2.10.2 Cost del projecte 2.10.3 Previsió del cost real del projecte

alguns plans d’exterior en aquesta zona.

2.0 Realització i producció audiovisual

2.5 Proves de càmera

2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic

Abans de gravar el curtmetratge final, vam estar durant unes setmanes fent proves.

2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

Aquestes proves bàsicament eren per minimitzar els riscos i els imprevistos el dia del rodatge final. Vam fer proves de composició, color, il·luminació… vam estar provant la cámara (Sony FS7) en diversos espais diferents per tal de veure com li podíem treure el màxim rendiment. Es poden veure alguns exemples a continuació:

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual

2.6 Script

2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

El treball del script no va ser molt prioritari ja que el nostre curtmetratge careix de continuïtat narrativa tot i així nosaltres el vam fer ja que ens va facilitar força feina a l’hora de montar.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.5 Proves de càmera 2.6 Script 2.7 Preproducció

2.7 Preproducció 2.7.1 PLA DE TREBALL

2.7.1 Pla de treball

El Pla de treball que vam utilitzar va ser elaborar un diagra-

2.7.2 Pla de rodatge

ma de Gantt amb les 3 fases del projecte, Preproducció,

2.7.3 Ordres de rodatge

Producció i Postproducció. Cada una d’aquestes fases es

2.7.4 Ordres de transport

divideix en tres, tenint en compte els tres pilars del projecte,

2.8 Equip

el curt, la web més l’interactiu i la presentació. Podeu veure

2.9 Contractes

el Diagrama de Gantt a l’apartat dels annexes.

2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic 2.9.2. Contractes dels actors 2.9.3. Reserva de material 2.9.4. Contractes de localitzacions i permisos 2.10 Pressupost 2.10.1. Cost real del projecte 2.10.2 Cost del projecte 2.10.3 Previsió del cost real del projecte

2.7.2 PLA DE RODATGE

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.7.3 ORDRES DE RODATGE

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.7.3 ORDRES DE TRANSPORT

2.0 Realització i producció audiovisual

2.8 Equip

2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents

A part dels 6 estudiant del TFG grupal que som hem disposat de l’ajuda de moltes persones que han ocupat diferents rols dins del projecte.

2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

Jordi Boixaderas - Narració Adam Puig - Ajudant de cámera Martí Pluma - Gaffer Joaquím Vinyes - Spark Carlos Apolo - Mescla i mástering Marina Vargas - Ajudant d’art Ivan Moix - Runner Josep Noguer - Ajudant de casting Lívia Fulquet - Script Margalida Batlle - Ajudant de Spark

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.9 Contractes 2.9.1 CONTRACTES DE COL·LABORACIÓ DE L’EQUIP TÉCNIC Aquest és un exemple on podem veure que firmaven les persones que van col·laborar amb nosaltres i que els acreditava que havien format part del projecte. Als annexes podreu trobar tots els contractes firmats.

2.0 Realització i producció audiovisual

2.9.2 CONTRACTES DELS ACTORS

2.1 Realització audiovisual

rodatge del curt, perquè els actors i actrius ens cedissin els

drets d’imatge tant si eren majors d’edat com si eren menors

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

Aquests són els dos exemples que vam utilitzar durant el

amb el consentiment dels pares. Als annexes podeu trobar tots els papers de cessió d’imatge.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual

2.9.3 RESERVA DE MATERIAL

2.1 Realització audiovisual

ERAM

Super Pinça Manfrotto 035

Fotòmetre Gossen

2.2.1 Referents

12x

Sacs de sorra

2.2.2 Guió técnic

Porta porex

Porex 50x50cm

2.3.1 Metodología

Porex 1x1m

2.3.2 Personatges

Pinces il·luminació

Kit Palio 3x3m

2.4.1 Cerca de localitzacions

Kit Palio 2x2

2.4.2 Localitzacions finals

Dimmer 1kw

2.5 Proves de càmera

Braç Manfrotto 143 (GAM 4)

2.6 Script

Bateria V-Lock

2.7 Preproducció

Bandera Petita

2.7.1 Pla de treball

Bandera Mitjana

2.7.2 Pla de rodatge

Bobina cable 15m

2.7.3 Ordres de rodatge

Bobina cable 40m

2.7.4 Ordres de transport

Marc 1x1m

2.8 Equip

LED CN60F

2.9 Contractes

LED CN2000

Kit Quars 800W

Kit LED Bicolor

2.9.2. Contractes dels actors

Fresnel 650W

2.9.3. Reserva de material

Trípode Talla XXL

2.9.4. Contractes de localitza-

Trípodes Talla XL

cions i permisos

Trípodes Talla M

2.10 Pressupost

Manfrotto Autopole

2.10.1. Cost real del projecte

10x

Ceferinos

2.10.2 Cost del projecte

Tràvelling

2.10.3 Previsió del cost real

Steady Glidecam 2000 Pro

Motorola TLKR T80 Extreme

Monitor LCD 4K de 15

Grua

Follow Focus (GAM4)

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic

2.3 Cásting

2.4 Localitzacions

2.9.1. Contractes de colaboració del equip técnic

del projecte

2.0 Realització i producció audiovisual

FlyCam

Filtres 4x4

2.1 Realització audiovisual

Claqueta PVC

Carregador bateries v-lock

Bateria Gran

2.2.1 Referents

Barres DSLR

2.2.2 Guió técnic

Atomos Shogun Inferno

kit Sony FS7

Benro S8

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic

2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions

CIFOG

2.4.1 Cerca de localitzacions

kit Òptiques Samyang Xeen

2.4.2 Localitzacions finals

Foco Fresnel HMI FilmGear 1200W

2.5 Proves de càmera

Pantalla Kino LED FilmGear 120cm

2.6 Script

Chucos

2.9.4 CONTRACTES DE LOCALITZACIONS A continuació podem trobar els dos permisos que vam necessitar per rodar sota les vies del tren a Girona, que es va tramitar mitjançant Girona Film Office i després trobem el permís tramitat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols que ens donava permís per poder gravar al cementiri municipal d’aquesta mateixa població.

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.0 Realització i producció audiovisual 2.1 Realització audiovisual

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic

2.10 Pressupost 2.10.1. COST REAL DEL PROJECTE SEGONS CONVENI Pressupost real segons conveni amb la informació guardada del BOE (Boletín Oficial del Estado).

2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

2.10.2 COST DEL PROJECTE Després de contabilitzar tots els gastos aquest és el cost del projecte:

2.0 Realització i producció audiovisual

2.10.3. PREVISIÓ DEL COST REAL DEL PROJECTE

2.1 Realització audiovisual

Primer esbós de pressupost que vam realitzar per tenir una

estimació de quan ens podria costar el projecte.

2.1.1 Versió final del guió

2.2 Guió tècnic 2.2.1 Referents 2.2.2 Guió técnic 2.3 Cásting 2.3.1 Metodología 2.3.2 Personatges 2.4 Localitzacions 2.4.1 Cerca de localitzacions

2.4.2 Localitzacions finals

3.0 Disseny audiovisual

3.0 Disseny audiovisual 3.1. SO

3.1 Disseny audiovisual

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

1.1. SO

cies

Una part molt important del projecte ha sigut el so, el qual 3.2.1. Fotografía

hem hagut de treballar amb molta cura ja que té molt de pes

3.2.2. Muntatge

en el nostre projecte. La banda sonora havia d’anar acord

3.2.3. Art

amb el discurs del projecte, per això les notes Sol, Si, Re i La

3.2.4. Color i etalonatge

són elements importants al nostre projecte. D’altre banda el

3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció

silenci és un element recurrent a la banda sonora, no menys important que els altres elements.

3.3.2 Ajudant de Direcció 3.3.3. Producció 3.3.4. Fotografía

(Aquí va la partitura de la banda sonora:) https://drive.goo-

3.3.5. Art

gle.com/open?id=1rDdqfNmg6sNV039ZHxlRBKMigAu21P-

3.3.6. So

3.3.7. Muntatge 3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny

Per a la creació de tota la banda sonora hem fet servir el

3.3.10. Programació

Logic Pro X. En aquest programa hem enregistrat tots els

3.4. WEB

ambients necessaris per al projecte, ajustant volums, sobre-

3.4.1. Disseny

posant diferents sons i textures arribant a més de 60 pistes

3.4.2. Contingut

d’ambients.

3.4.3. Interactiu

3.0 Disseny audiovisual 3.1. SO 3.2. Estudis i anàlisis de referències 3.2.1. Fotografía 3.2.2. Muntatge 3.2.3. Art 3.2.4. Color i etalonatge 3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció 3.3.2 Ajudant de Direcció 3.3.3. Producció 3.3.4. Fotografía 3.3.5. Art 3.3.6. So 3.3.7. Muntatge 3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny 3.3.10. Programació 3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut 3.4.3. Interactiu

3.0 Disseny audiovisual

L’equalització, la mescla i la masterització ha sigut molt

3.1. SO

important en aquest projecte. Per arribar al nivell hem fet

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

servir 5 programes diferents amb tota mena de “plugins” per

cies

tal de que s’adaptés al máxima les nostre expectatives. Els 3.2.1. Fotografía

programes que hem fet servir són els següents:

3.2.2. Muntatge 3.2.3. Art

Reason - Primeres versions de la banda sonora

3.2.4. Color i etalonatge

Logic Pro X - Enregistrament de la música i ambients.

3.3. Fluxe de treball

Pro Tools - Enregistrament de la veu en off

3.3.1. Direcció

Audition - Nivells i mescla.

3.3.2 Ajudant de Direcció

Ableton Live - Mescla final i masterització final

3.3.3. Producció 3.3.4. Fotografía 3.3.5. Art 3.3.6. So 3.3.7. Muntatge 3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny 3.3.10. Programació 3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut 3.4.3. Interactiu

3.2 Estudis i anàlisis de referències 3.2.1. FOTOGRAFÍA La fotografia volíem que fos molt orgànica i natural. Volíem jugar molt amb el sol, els flares, la llibertat, la naturalesa… Cada pla està estudiat tant en composició, color, moviment... (veure document de desglòs de escenes) La fotografia del curt es pot dividir en dos blocs. El primer bloc trobem les imatges gravades amb la sony FS7 on la composició esta feta amb 2:35. L’altre bloc es el de les nebuloses on està feta en 2:3. Aquesta variació es perquè al ser unes textures de colors i imatges visualment potents, ens interessava mostrar el màxim possible, l’altre primer bloc té un estil més cinematogràfic per la composició. En principi, totes les imatges ja van ser estudiades i pensades per tal de que entre elles no hi hagués un salt molt important tant en moviment, color, composició...

3.2.2. MUNTATGE El que preteníem amb el muntatge és començar amb el primer pla i fer la primera pregunta, qui es aquella persona que apareix al piano, que esta fent i que ens vol explicar. A partir d’aquí comencen les imatges que ens ho mostren. El curt esta dividit en blocs (la part alegre, la trista, les diverses emocions etc) però nosaltres no volíem que en el muntatge quedes dividit tot, sinó que fos com un gran bloc, que no es notes visualment que canviàvem de concepte. Això esta força ben aconseguit gràcies a que amb anterioritat vam pensar tots els plans perfectament. El muntatge es força sotil, natural... fins arribar al últim pla gravat amb la Sony FS7 en el qual la veu en off diu i aquí està. La gent aquí ha de haver comprès quin era el tema del curtmetratge, el concepte que volíem transmetre i la emoció

3.0 Disseny audiovisual

que tenen en el moment. El que ve a continuació (nebulo-

3.1. SO

ses) és ja merament contemplatiu, el clímax final s’aconse-

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

gueix amb el pla anteriorment esmentat.

cies 3.2.1. Fotografía

3.2.3. ART

3.2.2. Muntatge

Pel que constitueix l’art, hi ha dues parts, l’art d’interior i l’art

3.2.3. Art

d’exterior.

3.2.4. Color i etalonatge

L’art d’interior es va realitzar tot en una sola localització.

3.3. Fluxe de treball

Podíem comptar amb una casa amb prou espais per a po-

3.3.1. Direcció

der muntar un bon art i que no es notés que fos la mateixa

3.3.2 Ajudant de Direcció

localització.

3.3.3. Producció

Per sort, ja teníem la base de totes les escenes, les estruc-

3.3.4. Fotografía

tures “importants” com les parets, terra, sostre, finestres,

3.3.5. Art

armaris, no feia falta que les construíssim. Després, partint

3.3.6. So

d’això, buidàvem totes les habitacions i les construíem des

3.3.7. Muntatge

de zero.

3.3.8. Etalonatge

Per l’art d’interiors teníem dos objectius clarament marcats.

3.3.9. Disseny

El primer era que tots els objectes que apareixien en l’esce-

3.3.10. Programació

na, incloent el vestuari, havien d’entrar a la paleta cromàtica

3.4. WEB

de l’estètica del curt. Tons terrossos, blavosos, verdosos, tots

3.4.1. Disseny

aquells tons dessaturats, intentant evitar els colors com el

3.4.2. Contingut

blanc i el negre pur.

3.4.3. Interactiu

El segon objectiu era que cada ambient semblés d’una part del món diferent. Això ho volíem aconseguir mitjançant alguns objectes que simbolitzessin aquestes diferents regions. L’art d’exterior és una mica més complex de definir perquè hi ha molts espais que no podíem modificar. Simplement, només podíem jugar amb els vestuaris i l’attrezzo de les persones que protagonitzaven els plans. En l’art exterior, també teníem els mateixos objectius que en l’art interior. Pel que fa a el segon objectiu, era una mica més difícil de dur a terme perquè, com hem dit abans, els paisatges no es poden modificar.

3.0 Disseny audiovisual

Pel que fa a la part de vestuari i attrezzo, ens encarregàvem

3.1. SO

que sempre estigués el més complet possible. S’ha de dir,

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

que amb cinquanta-quatre personatges no és senzill que tot

cies

surti perfecte. 3.2.1. Fotografía 3.2.2. Muntatge 3.2.3. Art 3.2.4. Color i etalonatge

3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció 3.3.2 Ajudant de Direcció 3.3.3. Producció 3.3.4. Fotografía 3.3.5. Art 3.3.6. So 3.3.7. Muntatge 3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny 3.3.10. Programació 3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut 3.4.3. Interactiu

L’estratègia de direcció d’art era enviar personalment a cada actor la paleta cromàtica del curt i exemples de vestuari personalitzats, d’aquesta manera, cadascú podia portar la roba de casa seva que s’adeqüés a l’estètica del curt. En cas que l’actor no tingués una roba com se li demanava, la directora d’art li proporcionava una el dia de rodatge (prestada o comprada). També cal dir que, seguint amb la mateixa estètica, no hi ha hagut cap roba ni blanca ni negre (excepte l’americana del pianista).

3.0 Disseny audiovisual

3.2.4. COLOR I ETALONATGE

3.1. SO

Volíem seguir en la mateixa línia que la fotografia i el mun-

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

tatge, un color molt natural, orgànic, no molt contrastat més

cies

aviat neutre però ric en matisos. 3.2.1. Fotografía 3.2.2. Muntatge

3.3 Fluxe de treball

3.2.3. Art 3.2.4. Color i etalonatge 3.3. Fluxe de treball

3.3.1. DIRECCIÓ Al ser un grup tant petit ens vam assegurar que hi hagués

3.3.1. Direcció

molta comunicació a l’hora de treballar ja que si alguna

3.3.2 Ajudant de Direcció

persona de l’equip necessitava ajuda era imprescindible que

3.3.3. Producció

ho comuniqués amb la resta del grup. D’altre banda un bon

3.3.4. Fotografía

ambient de treball va ser clau per tal de motivar-nos i po-

3.3.5. Art

der treballar amb tranquil·litat i ganes. Un cop teniem clar

3.3.6. So

aquests dos punts vam optar per treballar tots junts, no per

3.3.7. Muntatge

sectors. D’aquesta manera era més fácil dirigir als integrants

3.3.8. Etalonatge

del grup i que ningú es perdés res del que s’havia dit a les

3.3.9. Disseny

reunions. Comunicació, treball, motivació i esforç han sigut

3.3.10. Programació

la base per a una bona direcció del projecte.

3.4. WEB 3.4.1. Disseny

3.3.2. AJUDANT DE DIRECCIÓ

3.4.2. Contingut

Quan parlem de sol, el curtmetratge, parlem d’un projecte

3.4.3. Interactiu

que articula moltes localitzacions i personatges, la logística per coordinar els diferents departaments, els actors i tot el que comporta es torna de vital importància per tal de complir els tempos establerts i així arribar a gravar el que s’ha estructurat en cada ordre de rodatge. Per això la disposició i el previ estudi de cada escena i les seves necessitats és essencial per establir l’ordre, l’hora i el dia que s’ha de rodar cada escena. A més s’ha tingut en compte l’execució d’aquesta per tal de reduir al màxim els tempos de transport, de personal i de material. Tanmateix, podríem posar gran èmfasi en la dificultat de dos factors que escapaven al nostre control.

3.0 Disseny audiovisual

En primer lloc pel nombre d’actors no professionals, més de

3.1. SO

50 que s’han hagut de coordinar i moltes vegades canviar

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

per imprevistos d’últim moment, el que comportava tenir

cies

una xarxa de contactes amplia entre tot l’equip i col·labora3.2.1. Fotografía

dors per poder trobar substituts d’última hora. En segon lloc

3.2.2. Muntatge

el gran nombre d’escenes d’exterior fa que la meteorologia

3.2.3. Art

marqui la possibilitat de poder o no gravar. Aquest fet porta

3.2.4. Color i etalonatge

una dependència a una possible reordenació del rodatge

3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció

depenent de les necessitats lumíniques de les diferents seqüències.

3.3.2 Ajudant de Direcció 3.3.3. Producció

3.3.3. PRODUCCIÓ

3.3.4. Fotografía

En ser un grup reduït, crec que tots hem pogut donar un

3.3.5. Art

cop de mà en tots els aspectes del projecte. Si parlem de la

3.3.6. So

producció de Sol, hem de començar parlant del gran rep-

3.3.7. Muntatge

te que suposava ja en un primer moment parlàvem d’un

3.3.8. Etalonatge

o dos actors, on al final han passat a més de 50. El primer

3.3.9. Disseny

pas va ser la preproducció on ens vam centrar a trobar les

3.3.10. Programació

localitzacions i tancar tots els permisos que necessitéssim.

3.4. WEB

Juntament amb el departament de direcció concretament

3.4.1. Disseny

amb l’ajudant de direcció es van tancar les llistes de material

3.4.2. Contingut

i de necessitats. Després es va elaborar un petit esbós de

3.4.3. Interactiu

com seria el pressupost del projecte. Un cop estem a punt de gravar es realitzen les ordres de rodatge i les ordres de transport per tenir clara tota la logística, sobretot amb el gran nombre de personatge que teníem. Un cop comença el rodatge ens encarreguem d’aconseguir tots els papers de cessió d’imatge de tots els actors i actrius que passen pel rodatge a gravar una escena. La segona part durant el rodatge va ser el càtering, preparar perquè quan els operadors i elèctric haguessin de menjar ràpid tot estigués preparat i no afectés l’agenda. Controlar el transport dels actors també va ser clau en alguns moments, ja que alguns actors van fallar a últim moment i els substituts venien a cegues per nosaltres i vam haver de fer un pas endavant.

3.0 Disseny audiovisual

A la part de postproducció la tasca principal ha sigut realit-

3.1. SO

zar la versió definitiva del pressupost i tancar tots els fronts

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

oberts que hi havia com permisos i drets d’imatge.

cies 3.2.1. Fotografía

3.3.4. FOTOGRAFÍA

3.2.2. Muntatge

El procés que vam seguir és molt senzill. Es tracta primera-

3.2.3. Art

ment de saber el que vols fer, quan ja ho saps, buscar bé els

3.2.4. Color i etalonatge

referents i desglossar-los completament. El següent pas es

3.3. Fluxe de treball

fer les proves per tal de veure els possibles errors i finalment

3.3.1. Direcció

gravar-ho tot. En aquest procés la feina grossa no ve a l’hora

3.3.2 Ajudant de Direcció

de gravar, sinó abans. La clau és tenir tot molt ben estudiat i

3.3.3. Producció

preparat.

3.3.4. Fotografía 3.3.5. Art

3.3.5. ART

3.3.6. So

L’art és molt important per mantenir la credibilitat de l’espec-

3.3.7. Muntatge

tador en el curt en tot moment. Per tant, necessita una bona

3.3.8. Etalonatge

estratègia perquè aquesta no falli.

3.3.9. Disseny

Com s’ha explicat anteriorment, la directora d’art i l’ajudant

3.3.10. Programació

d’art eren les principals responsables d’aquesta secció però,

3.4. WEB

en ser un grup tan reduït, tots els membres de l’equip van

3.4.1. Disseny

haver d’ajudar en certa mesura perquè tot funcionés correc-

3.4.2. Contingut

tament.

3.4.3. Interactiu

Hi havia una estratègia molt marcada pel que fa el vestuari i l’attrezzo dels personatges. 1. Idea: es marcava exactament com seria la paleta cromàtica del pla i les peces de roba alternativa per a cada personatge. 2. Referents: es buscaven referents de looks reals per a poder plasmar les nostres idees. 3. Informar: s’informava amb un període d’antelació a cada actor de quina era la nostra intenció de vestimenta i attrezzo. Preguntàvem si l’actor tenia el que demanàvem. 4. Recerca: En cas que l’actor no pogués aconseguir aquest vestuari, nosaltres havíem de comprar-lo o demanar-lo a persones que ens el podessin deixar.

3.0 Disseny audiovisual

5. Selecció: En cas que l’actor si tingués el que li demanà-

3.1. SO

vem, ens enviava fotografies i nosaltres li escollíem exacta-

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

ment el que volíem que portés el dia de rodatge.

cies 3.2.1. Fotografía

3.3.6. SO

3.2.2. Muntatge

Hi han moltes maneres de fer un bon so i una bona banda

3.2.3. Art

sonora, tot i això la nostre metodologia ha sigut un tant pe-

3.2.4. Color i etalonatge

culiar. Des del principi teníem bastant clar que volíem trans-

3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció

metre amb la banda sonora, tot i això no sabíem exactament com. El procés de treball va ser el següent:

3.3.2 Ajudant de Direcció 3.3.3. Producció

1. Idea: saber que volem transmetre.

3.3.4. Fotografía

2. Referents: busca i acumular referències per tal d’acos-

3.3.5. Art

tar-nos al nostre projecte.

3.3.6. So

3. Demo: fer les primeres versions amb els instruments que

3.3.7. Muntatge

volíem transmetre.

3.3.8. Etalonatge

4. Ambients: gravar diferents ambients per tal de poder

3.3.9. Disseny

inserir a la banda sonora.

3.3.10. Programació

5. Vídeo: ajustar la banda sonora al vídeo editat.

3.4. WEB

6. Final: mesclar i masteritzar la banda sonora.

3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut

Aquesta va ser la metodologia des de l’idea inicial fins a la

3.4.3. Interactiu

banda sonora final.

3.3.6. MUNTATGE Primerament vam seleccionar tots els clips bons que teníem a través del full de script. Un cop feta aquesta part, vam ordenar els plans depenent dels blocs i segons teníem pensat. Vam agafar el màxim de temps possible de cada pla per tindre el màxim de marge possible. El tall final ens el acabaria de donar el ritme i els talls de la banda sonora. El següent pas va ser anar creant diverses biblioteques cada cop que fèiem una modificació important. Havia plans que necessitaven una modificació extra com podia ser afegir un element nou o estabilitzar algun pla.

3.0 Disseny audiovisual

Per últim vam exportar un XML, vam passar a davinci per

3.1. SO

fer el retoc, vam tornar al final cut amb un altre XML, vam

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

ajuntar la banda sonora, vam fer les ultimes comprovacions i

cies

vam exportar el clip final. 3.2.1. Fotografía 3.2.2. Muntatge

3.3.8. ETALONATGE

3.2.3. Art

Bàsicament el procés que fem servir es el mateix que en la

3.2.4. Color i etalonatge

fotografia fixa. Treballem a través del davinci resolve. Llavors

3.3. Fluxe de treball

sempre treballem per nodes per tal de si volem modificar

3.3.1. Direcció

uns ajustos o volem modificar la transparencia de un cert

3.3.2 Ajudant de Direcció

node ens sigui tot molt més senzill.

3.3.3. Producció

Primerament fem els primaris que es tracta de pujar els

3.3.4. Fotografía

blancs, baixar els negres i balancejar els mitjos, un cop tinc

3.3.5. Art

tenim això depèn molt de cada escena però normalment

3.3.6. So

(no sempre és així) fem una mascara on estan las pells, fem

3.3.7. Muntatge

el tracking i a continuació fem els ajustos que volem fer en

3.3.8. Etalonatge

aquella màscara. Tot seguit, fem un altre node però aquest

3.3.9. Disseny

cop invertit i llavors tenim pells i els demés elements sepa-

3.3.10. Programació

rats, llavors anem retocant cada element a la nostra manera.

3.4. WEB

Per últim som molt partidaris de posar un node amb una

3.4.1. Disseny

transparència molt baixa que contingui un LUT que ens per-

3.4.2. Contingut

meti acabar de donar uns matisos que ens interesin i a més

3.4.3. Interactiu

a més, acabar d’unir tots els clips per tal de que no hi hagi cap salt.

3.3.9. DISSENY Estarem tots d’acord en què el disseny és una part important d’un projecte. Depèn del disseny, el resultat final i l’estètica global de tot el projecte. En el nostre projecte, el disseny gràfic és important sobretot en la part de publicitat. Es podria dir que el concepte que engloba el projecte Sol és un concepte complex. Per tant, si a l’espectador li exposes un tema que ja per si sol li costa d’entendre, el que hem de procurar és que el disseny gràfic sigui clar i entenedor per a facilitar aquesta comprensió.

3.0 Disseny audiovisual

El nostre procés de disseny es separa en quatre seccions:

3.1. SO

El logotip, la sèrie de cartells, el cartell oficial i el disseny

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

dels crèdits. Tots aquests processos s’anaven fent simultà-

cies

niament. D’aquesta manera, era més fàcil que tota l’estètica 3.2.1. Fotografía

formés un conjunt corporatiu.

3.2.2. Muntatge 3.2.3. Art

LOGOTIP

3.2.4. Color i etalonatge

Primerament parlarem del logotip, va haver-hi molts passos

3.3. Fluxe de treball

entre la primera ideació i el resultat final. Aquestes evolu-

3.3.1. Direcció

cions sempre han tingut un objectiu i un motiu.

3.3.2 Ajudant de Direcció

Tot l’equip teníem clar que volíem un logotip que fos icònic

3.3.3. Producció

i que fos un híbrid entre música i vida. Els primers esbossos

3.3.4. Fotografía

van ser els següents:

3.3.5. Art 3.3.6. So 3.3.7. Muntatge 3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny 3.3.10. Programació 3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut

Estava clar que encara estàvem en un punt inicial, vam

3.4.3. Interactiu

intentar simplificar el màxim possible el significat i vam fer proves amb la lletra g (nom internacional de la nota Sol) i amb una clau de sol minimalista.

3.0 Disseny audiovisual

Entre totes aquelles opcions vam optar per escollir aquesta

3.1. SO

perquè era una clau de sol molt sintetitzada la qual també

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

es podia llegir com una G i també semblava la icona d’una

cies

flama, que representava el Sol (astre, vida, llum) i la fugacitat 3.2.1. Fotografía

del moment, també és una forma orgànica que caduca.

3.2.2. Muntatge 3.2.3. Art 3.2.4. Color i etalonatge 3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció 3.3.2 Ajudant de Direcció 3.3.3. Producció

Seguidament vam fer una segona versió del logotip perquè

3.3.4. Fotografía

consideràvem que encara estàvem a l’inici de la idea i no

3.3.5. Art

s’adaptava tant com nosaltres volíem al concepte.

3.3.6. So

Entre totes aquestes segones versions vam escollir la se-

3.3.7. Muntatge

güent:

3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny 3.3.10. Programació 3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut 3.4.3. Interactiu

Vam decidir aquest logotip perquè representava molts conceptes en una sola icona. La part superior és una circumferència que envolta a una altra, això recorda a un ou, el nucli de la vida. També recorda a la Via Làctia, tots els planetes giren al voltant del Sol. També simbolitza una negra, una nota molt comuna en el món de la música. La part de la cua representa la mateixa cua que una clau de sol. D’aquesta manera, el conjunt d’aquestes formes et recorda a una mena d’animal innocent amb molta vida.

3.0 Disseny audiovisual

La part inferior és el text “SOl” amb una tipografia que vam

3.1. SO

escollir en aquell moment per la similitud de les formes amb

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

l’imagotip. “El sonido de la vida” era el nostre eslògan tem-

cies

poral. 3.2.1. Fotografía 3.2.2. Muntatge

Tot seguit, pensant en la metàfora de la negra vam arribar a

3.2.3. Art

la conclusió que podíem modificar el logotip perquè fos mo-

3.2.4. Color i etalonatge

dular. D’aquesta manera podria tenir diverses funcionalitats,

3.3. Fluxe de treball

com que el nostre projecte parla de diferents notes musicals

3.3.1. Direcció

i de les harmonies que es creen amb la nota sol, podríem

3.3.2 Ajudant de Direcció

aprofitar aquesta explicació per crear un logotip que s’adap-

3.3.3. Producció

tés a totes les notes.

3.3.4. Fotografía 3.3.5. Art 3.3.6. So 3.3.7. Muntatge 3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny 3.3.10. Programació 3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut

SÈRIE DE CARTELLS

3.4.3. Interactiu

Al fer un logotip modular vam pensar a fer una sèrie de cartells. Aquesta sèrie de cartells tindria una funció purament estètica i publicitària. Seria una manera de resumir el curt obligant a l’espectador a tenir totes les parts. Cada cartell seria un “frame” del curt que representaria una nota. Vam fer moltes proves i ens hauria agradat tenir una mateixa estructura de cartells per a tots, però com era evident, no va ser possible. Després de fer moltes proves diferents vam decidir que aquests no s’utilitzarien perquè no acabaven de funcionar.

3.0 Disseny audiovisual

CARTELL OFICIAL

3.1. SO

Per a fer el cartell oficial vam tenir molts problemes perquè

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

volíem un cartell que englobés tot el nostre curt sense estar

cies

sobrecarregat d’imatges. 3.2.1. Fotografía 3.2.2. Muntatge

Els problemes principals que vam tenir van ser que qualsevol

3.2.3. Art

“frame” del nostre curt no era suficient per resumir-lo. Al ser

3.2.4. Color i etalonatge

un curt amb tants de plans i tan diferents entre ells, fa molt

3.3. Fluxe de treball

difícil la selecció d’un que sigui el més important, per tant,

3.3.1. Direcció

l’opció d’escollir un “frame” per al nostre cartell oficial estava

3.3.2 Ajudant de Direcció

descartada.

3.3.3. Producció 3.3.4. Fotografía

Tot seguit vam començar a plantejar opcions per poder eng-

3.3.5. Art

lobar el projecte en un cartell i vam tenir idees com mostrar

3.3.6. So

nebuloses, paisatges, siluetes, imatges de l’espai, imatges del

3.3.7. Muntatge

Sol, imatges de quelcom que representés la música univer-

3.3.8. Etalonatge

salment, etc. El que més ens encaixava eren les nebuloses i

3.3.9. Disseny

els paisatges perquè la imatge que poséssim al cartell podria

3.3.10. Programació

ser feta per nosaltres.

3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut 3.4.3. Interactiu

Finalment vam escollir el següent cartell:

3.0 Disseny audiovisual

Vam decantar-nos per aquesta imatge perquè és una foto-

3.1. SO

grafia feta pel nostre director de fotografia.

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

Com podem observar hi ha tres elements; terra, cel i nú-

cies 3.2.1. Fotografía

vols. Aquesta composició tan especial dona a la imatge una

3.2.2. Muntatge

profunditat i una sensació del “Tot”. Trobem que resumeix

3.2.3. Art

bé el concepte que volem expressar perquè és una imatge

3.2.4. Color i etalonatge

que engloba molts elements i, al cap i a la fi, estem parlant

3.3. Fluxe de treball

del planeta Terra i de les persones que hi habiten. També ho

3.3.1. Direcció

vam trobar encertat per la composició dels colors, aquests

3.3.2 Ajudant de Direcció

donen un equilibri que, combinats amb el text, dóna a l’es-

3.3.3. Producció

pectador una sensació de llibertat, puresa i realitat.

3.3.4. Fotografía 3.3.5. Art

Hem de fixar-nos en el detall de la posició del logotip. Com

3.3.6. So

podem observar, a la fotografia no hi apareix el sol en el cel.

3.3.7. Muntatge

El nostre logotip el substitueix i d’aquesta manera li dóna

3.3.8. Etalonatge

més força al nom del projecte. També cal dir que, amb el

3.3.9. Disseny

color blanc, destaca sobre el fons blau i li dóna una gran

3.3.10. Programació

legibilitat.

3.4. WEB 3.4.1. Disseny

En conjunt, considerem que és un cartell que reflecteix molt

3.4.2. Contingut

bé les necessitats que teníem en transmetre el concepte del

3.4.3. Interactiu

projecte i del curt. Estèticament parlant, també creiem que s’ajusta molt bé al tipus d’imatge que utilitzem en pantalla i l’equilibri entre text i imatge és molt bo. Al fer que el pes de la imatge caigui una mica cap avall fa que li doni solidesa al cartell i dóna la sensació que “toquem de peus a terra”. El cel tan blau que ocupa la majoria de la imatge també dona equilibri i fa que aquest pes no sigui exagerat. Per acabar, dir que hi ha tres parts de cos de text a la part inferior de la imatge: 1. Membres del grup de treball 2. Actors 3. Empreses col·laboradores

3.0 Disseny audiovisual

DISSENY DELS CRÈDITS

3.1. SO 3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

Tot i que normalment, la part dels crèdits és considerada

cies

poc important, cal dir que nosaltres ens ho vam prendre 3.2.1. Fotografía

com una de les parts més dures de la realització del curt. Els

3.2.2. Muntatge

crèdits és la imatge que culmina el final del nostre curt. Per

3.2.3. Art

tant, teníem la intenció de fer uns crèdits molt professionals

3.2.4. Color i etalonatge

perquè volíem que l’espectador gaudís de la peça audiovi-

3.3. Fluxe de treball

sual des de l’inici fins al fi.

3.3.1. Direcció 3.3.2 Ajudant de Direcció

Per a fer el disseny dels crèdits després de fer moltes pro-

3.3.3. Producció

ves, finalment ens vam decantar per fer-los el més net, clars

3.3.4. Fotografía

i funcionals possibles sense perdre l’elegància de com s’ha-

3.3.5. Art

via estat desenvolupant el curt fins ara. Per tant, vam decidir

3.3.6. So

una tipografia de pal sec jugant amb diferents gruixos per

3.3.7. Muntatge

fer una bona composició del text en l’espai de treball. També

3.3.8. Etalonatge

vam decidir que fossin lletres blanques sobre fons negre per

3.3.9. Disseny

donar un to més seriós (sempre destaca més un fons negre

3.3.10. Programació

en una pantalla).

3.4. WEB 3.4.1. Disseny

Per acabar, també vam decidir donar-li un toc de profundi-

3.4.2. Contingut

tat afegint-li partícules que fessin un moviment de gravetat

3.4.3. Interactiu

zero molt subtil. D’aquesta manera l’espectador sentia que la composició estava elaborada però sense estar sobrecarregada. També s’ha de dir que donar moviment al fons de la imatge dóna una profunditat interessant i és un detall que marca la diferència.

3.0 Disseny audiovisual

3.3.10. PROGRAMACIÓ

3.1. SO

Quan parlem de la programació i donem un cop d’ull al

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

projecte, ràpidament veiem que aquesta és una part molt

cies

important del projecte, ja que juntament amb la peça au3.2.1. Fotografía

diovisual formen els pilars del projecte. A més a més de la

3.2.2. Muntatge

importància que ja per si sempre es dóna a una pàgina web

3.2.3. Art

d’un projecte transmèdia, en aquest cas és espacial, ja que

3.2.4. Color i etalonatge

aquesta pàgina web conté un apartat interactiu que junta-

3.3. Fluxe de treball

ment amb altres peces conforma el cercle de sol. Per realit-

3.3.1. Direcció

zar la programació de la web s’han fer servir els llenguatges

3.3.2 Ajudant de Direcció

de html5, css i javascript, juntament amb la llibreria Boots-

3.3.3. Producció

trap, que ens ha permès poder realitzar la web responsive

3.3.4. Fotografía

amb més facilitat, gràcies al seu sistema de 12 columnes. Els

3.3.5. Art

passos que hem seguit han sigut elaborar una base sòlida i

3.3.6. So

després un cop aquesta està ben programada, començar a

3.3.7. Muntatge

aplicar el css i javascript. Per exemple, abans de programar

3.3.8. Etalonatge

totes les localitzacions, el primer pas era programar-ne una

3.3.9. Disseny

de bé i després seguir el mateix camí així a la hora de fer la

3.3.10. Programació

feina erem més ràpids i àgils. Ha sigut un gran repte ja que

3.4. WEB

hem hagut de començar a programar la web, un cop gravat

3.4.1. Disseny

el curt i això ens ha fet tenir menys temps i anar sempre

3.4.2. Contingut

mirant el rellotge, tot i que al final el resultat ha sigut molt

3.4.3. Interactiu

positiu. AJUDANT DE PROGRAMACIÓ Aquest rol ha sigut l’encarregat de l’interactiu i de donar suport a la programació de la web. Mitjançant programació Front-end s’ha pogut articular una aplicació web en forma de qüestionari que permet a l’usuari interactuar amb la filosofia Sol. La tecnologia escollida per dur a terme aquest projecte multiplataforma ha sigut una implementació amb javascript, hml5 i css. Mitjançant una programació responsive ha estat possible la seva modulació adaptable a diferents plataformes com són ordinadors, mòbils i tauletes.

3.0 Disseny audiovisual 3.1. SO

3.4 WEB

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

3.4.1. DISSENY

cies

Pel que fa al disseny web, buscávem donar-li un aire sobri i 3.2.1. Fotografía

modern a l’hora. Seguint les guies d’estil del logotip, vam uti-

3.2.2. Muntatge

litzar tipografies sans-serif per al cos dels textes, donat-li un

3.2.3. Art

pes important a la modernitat, mentre que ens vam reservar

3.2.4. Color i etalonatge

les serif per a títols, recordant així l’estètica de les partitures

3.3. Fluxe de treball

de música. La tipografia Lora i Overpass encaixaven molt bé

3.3.1. Direcció

juntes i ambdues eren de Google Fonts, amb lo qual podíem

3.3.2 Ajudant de Direcció

utilitzar-les despreocupant-nos dels drets d’autor.

3.3.3. Producció 3.3.4. Fotografía

D’altre banda el color era un punt important. Vam decidir

3.3.5. Art

utilitzar un color verd primari per a destacar algunes barres

3.3.6. So

de posicionament i alguns títols. No obstant, la premisa

3.3.7. Muntatge

sempre ha sigut deixar el protagonisme al curt, i per això

3.3.8. Etalonatge

vam apostar per deixar que les pròpies imatges del curt

3.3.9. Disseny

aportèssin aquesta mica de color a la pàgina web, per tal de

3.3.10. Programació

no sobrecarregar-la amb masses colors diferents.

3.4. WEB 3.4.1. Disseny

Tal com hem comentat les imatges tenen un pes molt im-

3.4.2. Contingut

portant en la pàgina web. Originalment la web estava con-

3.4.3. Interactiu

templada per a guiar l’usuari cap a l’apartat on es mostrava el curt. Posteriorment vam haver de modificar-ho per tal de poder presentar el curtmetratge a alguns premis, fet que ens impedía publiar-lo a la web. És per això que tot i no pujar el curtmetratge, vam voler destacar aquelles imatges que el representaven, i gràcies a la bona qualitat d’aquestes, prenen protagonisme per sí mateixes.

3.0 Disseny audiovisual

3.4.2. CONTINGUT

3.1. SO

El contingut de la web es divideix en 3 grans blocs: sinopsis,

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

explicació del projecte, la escala, explicació de conceptes

cies

musicals i el test de personalitat, on l’usuari podrá respondre 3.2.1. Fotografía

unes preguntes per tal de saber quina nota és i quina perso-

3.2.2. Muntatge

nalitat té.

3.2.3. Art 3.2.4. Color i etalonatge

Sinopsis:

3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció

El cortometraje SOL intenta mostrar una metáfora entre las

3.3.2 Ajudant de Direcció

notas musicales y las armonías que se crean en las vidas de las

3.3.3. Producció

personas.

3.3.4. Fotografía 3.3.5. Art

La música es el arte de combinar los sonidos en una secuencia

3.3.6. So

temporal atendiendo a las leyes de la armonía, la melodía y el

3.3.7. Muntatge

ritmo. Si tu fueras música ¿que nota quedaría bien contigo?

3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny 3.3.10. Programació 3.4. WEB

La escala: - SOL: Nota central de la escala musical. Aquello donde em-

3.4.1. Disseny

pieza y acaba todo, representa la vida y la armonía.

3.4.2. Contingut

-SI: Forma buena armonía con el sol, representa la voz de la

3.4.3. Interactiu

experiencia, amistad y el aprendizaje. -RE: Es la nota dominante del sol. Total compatibilidad y armonía, representando el amor y la pasión dentro de la escala de sol. -LA: Esta nota no forma buena armonía con el sol. Transmite tristeza, tensión y angustia. -Silencio: Ausencia total del sonido. Es el estado de reflexión y introspección que ayuda a volver a empezar. Test de personalitat: Per el test de personalitat vam definir unes preguntes que ens peremtíen parametritzar l’afinitat de la persona segon el concepte que s’asocia a cada nota. Adjuntem quadre de preguntes i respostes a l’Annex.

3.0 Disseny audiovisual

3.4.3. INTERACTIU

3.1. SO

L’interactiu ha sigut un repte des de l’inici. Volíem que l’ex-

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

periència no només fos audiovisual, sinò que trascendís a

cies

través de les diferents plataformes digitals. És per això que 3.2.1. Fotografía

volíem dotar a la web d’una part interactiva on l’usuari po-

3.2.2. Muntatge

gués jugar, anar una mica més enllà del curt i explorant Sol,

3.2.3. Art

en una altre frontera.

3.2.4. Color i etalonatge 3.3. Fluxe de treball

Originalment l’interactiu es va plantejar com un Quizz a

3.3.1. Direcció

través dels quals, podíes saber quina nota t’identificava. Per

3.3.2 Ajudant de Direcció

tal de que això no fos només entreteniment, sinó que po-

3.3.3. Producció

gués aportar un granet de sorra en els usuaris que hi parti-

3.3.4. Fotografía

cipéssin, vam pensar de afegir un component social a la part

3.3.5. Art

interactiva de la web. Així es va plantejar de ficar un mòdul

3.3.6. So

de twitter per tal de mostrar-te a gent afía tu (en base a la

3.3.7. Muntatge

nota resultant dels seus tests de personalitat). Però vam ha-

3.3.8. Etalonatge

ver d’acotar i tirar enrera aquesta proposta, doncs no teníem

3.3.9. Disseny

prous recursos per dur-la a terme i no ens arriscavem amb la

3.3.10. Programació

llei de protecció de dades.

3.4. WEB 3.4.1. Disseny

Així l’interactiu actual, et planteja una sèrie de preguntes

3.4.2. Contingut

que ajuden al programa a definir, quina nota s’adequa a tu.

3.4.3. Interactiu

Aprofundint en els significats de l’escala. Pel que fa a disseny tenía que tenir un aire “Friendly“, i per donar consistència a tota la web, vam buscar una imatge relacionada amb cada pregunta. D’aquesta manera és molt més fàcil i intuïtiu llegir les preguntes, que al tenir-ne tantes pot arribar a ser pesat en algun punt. Tot amb l’objectiu de fer el test més dinàmic i ràpid. Segueix l’estil de la web però amb alguna variant que li dota d’un caràcter pròpi. En aquest cas el tractament de les imatges sempre va a full width, mentre que el contingut només ocupa mitja pantalla i es situa sobre una capa amb trama, per facilitar la lectura. A més té els elements indispensables per a una bona usabilitat com les fletxes per a l’slider, radiobuttons clars, etc...

3.0 Disseny audiovisual

En termes de programació l’interactiu compte amb una ge-

3.1. SO

neració d’un array autogenerat que ordena totes les pregun-

3.2. Estudis i anàlisis de referèn-

tes del test d’una forma aleatòria. Seguidament estructura

cies

aquesta informació al HTML dins un carrusel. En aquest 3.2.1. Fotografía

procés s’insereix també tots els radiobuttons per fer possi-

3.2.2. Muntatge

ble la recepció de l’elecció d’usuari i tots aquells extres que

3.2.3. Art

doten d’informació essencial a l’usuari.

3.2.4. Color i etalonatge 3.3. Fluxe de treball

Aquest sistema implementa amb uns events que s’executen

3.3.1. Direcció

en diferents opcions. Sigui en els radiobuttons o els indica-

3.3.2 Ajudant de Direcció

dors del carrusel. Cada cop que els radiobuttons reben un

3.3.3. Producció

clic per part de l’usuari, aquest acciona entre d’altres la vi-

3.3.4. Fotografía

sualització de l’opció escollida o la crida i l’execució de l’arxiu

3.3.5. Art

d’àudio corresponent a una nota determinada.

3.3.6. So 3.3.7. Muntatge

Uns dels events que també secciona amb els selectors són

3.3.8. Etalonatge

els que activen el canvi d’imatge de fons agafant el nom de

3.3.9. Disseny

l’atribut de la pregunta que estigui amb la classe activa en el

3.3.10. Programació

moment de fer el clic:

3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut 3.4.3. Interactiu

També s’ha implementat funcions de control, per exemple que el boto “Següent” o “Anterior” es desactivin quan s’estigui al final o al principi respectivament. Per comptabilitzar les respostes de l’usuari recol·lectem en un array els valors i els id de tots aquells radiobuttons “checked”, a continuació creem valors per a cada nota i els anem afegint, fent la suma del valor, sigui positiu o negatiu mitjançant un whitch. Finalment mitjançant un procés de substitució per Jquery ensenyem el resultat per pantalla. Les diferents accions contingudes en blocs s’ensenyen i s’amaguen mitjançant funcions Jquery i Css.

3.0 Disseny audiovisual

DESKTOP:

3.1. SO 3.2. Estudis i anàlisis de referències 3.2.1. Fotografía 3.2.2. Muntatge 3.2.3. Art 3.2.4. Color i etalonatge 3.3. Fluxe de treball 3.3.1. Direcció 3.3.2 Ajudant de Direcció 3.3.3. Producció 3.3.4. Fotografía 3.3.5. Art 3.3.6. So 3.3.7. Muntatge 3.3.8. Etalonatge 3.3.9. Disseny 3.3.10. Programació 3.4. WEB 3.4.1. Disseny 3.4.2. Contingut 3.4.3. Interactiu

MOBILE:

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

4.2. Disseny de la interfície 4.2.1. Imatge corporativa 4.2.2. Estructura Wireframes 4.2.3. Esbossos interfície 4.3. Definició de contingut 4.3.1. Contingut audiovisual 4.3.2. Contingut de text

4.1 Arquitectura de la informació 4.1.1. ARBRE DE NAVEGACIÓ La primera qüestó que vam haver de definir en el plantejament de la web era el seu arbre de navegació. Es va decidir Separar la web en dos grans blocs. Per una banda el curtmetratge, on primerament et feien un tast del curt, per després aprofundir i descobrir més sobre què és Sol. I d’altra banda, el projecte, on se’t mostra de manera més detallada tota aquella part que no es veu i que està al darrere les càmares, sobre com es va realitzar el curtemtratge Sol.

4.4. Transmèdia 4.4.1. Narrativa 4.4.2. Experiència 4.4.3. Audiència 4.4.4. Mitjans i plataformes 4.4.6. Ejecució

Els punts més important del bloc del Curt eren, el tràiler, l’escala musical, per tal que la gent entengui aquest paral·lelisme que expliquem al curt entre les notes de l’escala musical i la vida, i l’interactiu. Aquesta última part permet a l’usuari, després de veure i entendre Sol, a esbrinar quina és la seva nota i passar així de ser espectador a ser part del curt. D’altra banda volíem fer un “Behind the scenes“ amb el curtmetratge, per aquells usuaris que els hi fes gràcia explorar una mica més enllà, incolent les localitzacions que havíem utilitzat, els actor que havíen participat, i l’equip que l’havía dirigit.

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia

4.1.2. DIAGRAMA DE FLUXE

4.1. Arquitectura de informació

la pàgina web que determinava el camí a seguir.

S’han plantejat dos diagrames de fluxe. El primer en base a

4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

4.2. Disseny de la interfície 4.2.1. Imatge corporativa 4.2.2. Estructura Wireframes 4.2.3. Esbossos interfície 4.3. Definició de contingut 4.3.1. Contingut audiovisual 4.3.2. Contingut de text 4.4. Transmèdia 4.4.1. Narrativa

El segon arbre tenía més rellèvancia ja que definiía tota la

4.4.2. Experiència

part interactiva de la web. Finalment, per tal que es pogués

4.4.3. Audiència

portar a terme en els terminis previstos, vam optar per el

4.4.4. Mitjans i plataformes

següent:

4.4.6. Ejecució

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

4.2 Disseny d’interfície 4.2.1. IMATGE CORPORATIVA Pel que fa a la imatge corporativa de la interfície, podríem dir que segueix bastant el model corporatiu del disseny gràfic fora d’aquesta. S’utilitza una paleta de colors amb tons verdosos, marronosos i juga molt amb les opacitats i les transparències de les imatges. També cal recalcar que, al tenir un logotip modular, el podem fer servir de moltes maneres diferents en aquesta interfície i crear animacions molt originals.

4.2.2. ESTRUCTURA WIREFRAMES Vam baixar uns wireframes high-fidelity per tal que la conversió a disseny ens estalviés temps i ens sigués molt més fidel a la idea que teníem al cap.

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia

HOME CORTOMETRAGE

4.1. Arquitectura de informació

PROYECTO

4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

4.2. Disseny de la interfície 4.2.1. Imatge corporativa 4.2.2. Estructura Wireframes

Lorem Ipsum Lorem ipsum dolor sit amet Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.

Button

4.2.3. Esbossos interfície 4.3. Definició de contingut 4.3.1. Contingut audiovisual 4.3.2. Contingut de text

Lorem ipsum

Descripción proyecto

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.

4.4. Transmèdia 4.4.1. Narrativa 4.4.2. Experiència 4.4.3. Audiència 4.4.4. Mitjans i plataformes 4.4.6. Ejecució

Lorem ipsum

Sinopsis Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmotempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Button

Lorem ipsum

Colaboradores

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

ESCALA

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia

INTERACTIU

4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

INTERACTIU

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

LANDING PROJECTE

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

LOCALITZACIONS

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

ACTORS

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

EQUIP

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia

4.2.2. ESBOSSOS INTERFÍCIE

4.1. Arquitectura de informació

Gràcies a una bona feina prèvia, d’investigació i de pensar

La conversió de wireframe a disseny va ser molt senzilla.

4.1.1. Arbre de navegació

estructura i usabilitat, a la fase de disseny vam haver d’apli-

4.1.2. Diagrama de flux

car els color, les tipografies i les imatges pertinents. Quedant

4.2. Disseny de la interfície

el següent resultat:

4.2.1. Imatge corporativa 4.2.2. Estructura Wireframes 4.2.3. Esbossos interfície 4.3. Definició de contingut 4.3.1. Contingut audiovisual 4.3.2. Contingut de text 4.4. Transmèdia 4.4.1. Narrativa 4.4.2. Experiència 4.4.3. Audiència 4.4.4. Mitjans i plataformes 4.4.6. Ejecució

HOME

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

ESCALA

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

LOCALITZACIÓ

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

INTERACTIVA

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

MOBILE

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

4.2. Disseny de la interfície 4.2.1. Imatge corporativa 4.2.2. Estructura Wireframes 4.2.3. Esbossos interfície 4.3. Definició de contingut

4.3 Definició de contingut 4.3.1. CONTINGUT AUDIOVISUAL La web està preparada per albergar el tràiler de sol i el propi curtmetratge. Actualment ens hem vist obligats a no publicar el curtmetratge en pro a donar-li sortides en alguns festivals. Així el contingut final que román a la web és el tràiler i les imatges de suport que acompanyen els textos (o les preguntes en el cas de l’interactiu).

4.3.1. Contingut audiovisual 4.3.2. Contingut de text 4.4. Transmèdia 4.4.1. Narrativa 4.4.2. Experiència 4.4.3. Audiència 4.4.4. Mitjans i plataformes 4.4.6. Ejecució

Pel que fa a les imatges de la web pública, totes són pròpies del making off del rodatge. D’altra banda, per les imatges de l’interactiu, vam haver de buscar-les per internet a la pàgina de www.unsplash.com, ja que és una plataforma que et permet descarregar-te imatges totalment gratuïtes sense drets d’imatge.

4.3.2. CONTINGUT DE TEXT Tal com hem esmentat en l’apartat 2 d’aquest treball, el text que acompanya la web va molt enfocat a donar suport a la resta d’elements. On prén més protagonisme, és a l’escala on sí s’explica les connotacions de cada nota de l’escala musical que s’ha vist reflexada en el curtmetratge. També cal remarcar que per les preguntes de l’interactiu, hem volgut que siguin curtes i concises per tal de que l’experiència sigui més dinàmica i enrriquidora. Tots els textos de la web estan pensats per a que amb un cop d’ull, l’usuari entengui que està succeïnt davant els seus ulls.

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia 4.1. Arquitectura de informació 4.1.1. Arbre de navegació

4.1.2. Diagrama de flux

4.2. Disseny de la interfície 4.2.1. Imatge corporativa 4.2.2. Estructura Wireframes 4.2.3. Esbossos interfície

4.4 Transmèdia 4.4.1. NARRATIVA La narrativa transmèdia es modula a través de diferents plataformes que proporcionen a l’espectador la informació addicional sobre el nucli i els conceptes que giren al voltant de les diferents plataformes, i per extinció el nucli, el curtmetratge.

El viatge que es proposa és un recorregut per la lògica i la concepció de les notes musicals assemblades a diferents tipus de personalitats oferint així la possibilitat d’endinsar-se en la filosofia del Sol.

4.4.2. EXPERIÈNCIA L’experiència està present en les diferents plataformes disponibles del projecte Sol. Per una banda trobem l’experiència audiovisual (el curtmetratge), que ens permet para més atenció amb l’oída i la vista. També trobem l’experiència interactiva a través de la pàgina web, des de la qual podem formar part del curt, amb l’asociació d’una de les notes a la nostra personalitat. I finalment, l’experiència presencial, el darrer pas que et permet crear la teva pròpia melodía.

4.4.3. AUDIÈNCIA Realment el projecte no té un target específic, poder l’única condició que pot posar és que tinguin un mínim nivell de navegació per ordinador i internet, sobretot per la gent més gran. Per tant podem dir que segurament el públic més actiu serà jove, però en cap cas descartem que la gent en una edat més avançada pugui interactuar amb la nostra NT, fet que creiem que val la pena remarcar. I no només amb l’edat sinó que aquesta NT permet que qualsevol persona de la raça que sigui, de la religió segueixi o d’altres aspectes diferenciants, puguin realitzar aquesta experiència narrativa.

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia

En aquest punt creiem que és important diferenciar dues

4.1. Arquitectura de informació

l’espectador serà el tràiler. I després l’etapa en què el curt

4.1.1. Arbre de navegació

serà públic i serà el gran atractiu per iniciar-te en aquesta

4.1.2. Diagrama de flux

història. Un cop ja han començat el viatge per aquesta NT

4.2. Disseny de la interfície

etapes, l’etapa en què l’atractiu més important que atraurà

veien qualsevol dels dos audiovisuals ve la part participati-

4.2.1. Imatge corporativa

va, on és molt important que l’espectador pugui sentir-se

4.2.2. Estructura Wireframes

part del projecte i aquí és on entra l’interactiu, fet que els

4.2.3. Esbossos interfície

converteix en els protagonistes de la història, ja que poden

4.3. Definició de contingut

saber quina nota són cadascun. I per finalitzar, on podem dir

4.3.1. Contingut audiovisual

que arriba el clímax, almenys fins a aquest moment, és quan

4.3.2. Contingut de text

aquest espectador participa en una presentació/performan-

4.4. Transmèdia

ce on passa al no a ser part del projecte sinó que passa a ser

4.4.1. Narrativa

el director de la seva vida, controlant la banda sonora del

4.4.2. Experiència

curt mitjançant el volum i el tempo.

4.4.3. Audiència 4.4.4. Mitjans i plataformes

4.4.4. MITJANS I PLATAFORMES

4.4.6. Ejecució

En aquest projecte transmèdia s’articula de diferents plataformes que en conjunt forma part d’una unitat narrativa enfocada a proporcionar informació addicional de la filosofia del sol. Aquestes estan formades per les següents plataformes. Web + Interactiu: La web proporciona informació addicional sobre el procés de creació, les localitzacions, els protagonistes i la concepció de la interpretació de les notes musicals adequada a les personalitats. A més, a l’interactiu dóna la possibilitat d’interactuar amb l’aplicació web oferint la possibilitat a l’usuari de descobrir quina nota s’és mitjançant un test de personalitat. Presentació física: La presentació física pren cos al plató de l’ERAM on es van executar múltiples projeccions del curtmetratge després de fer una presentació del projecte. A més es va poder interactuar amb la instal·lació que convidava a controlar mitjançant sensors de proximitat el ritme i el volum de la banda sonora de Sol.

4.0 Realització i producció multimèdia/ transmèdia

4.4.6. EJECUCIÓ

4.1. Arquitectura de informació

producte que tingues una llarga vida poder, la millor op-

Si es trobés una manera de fer el nostre producte (NT) un

4.1.1. Arbre de navegació

ció seria primer de tot consolidar els fans i a partir d’aquí

4.1.2. Diagrama de flux

començar una evolució que passes des de la interacció de

4.2. Disseny de la interfície

l’usuari per fidelitzar la relació per acabar amb la introduc-

4.2.1. Imatge corporativa

ció de contingut de pagament, que per exemple podria ser

4.2.2. Estructura Wireframes

trobar gent amb la qual ets compatible i amb qui no. Però de

4.2.3. Esbossos interfície

moment el nostre producte és de “USE & DONE”, amb això

4.3. Definició de contingut

em refereixo al fet que el consumeixen i ja està no hi ha més

4.3.1. Contingut audiovisual

camí, descobreixen quina nota són i ja està per tant la millor

4.3.2. Contingut de text

opció si es vol obtenir benefici d’una forma immediata la

4.4. Transmèdia

millor opció, seria la introducció de continguts de pagament

4.4.1. Narrativa

com més aviat millor, poder fins i tot la implementació del

4.4.2. Experiència

pagament per poder realitzar el test. Tot i que la millor opció

4.4.3. Audiència

seria que treballéssim per realitzar continguts i diferents

4.4.4. Mitjans i plataformes

plataformes, que ens permetessin anat introduint els contin-

4.4.6. Ejecució

guts de pagament progressivament.

5.0 Instal·lació

5.1 Ideació

5.1. Ideació 5.2. Material

Gràcies a l’ajuda del Martí Pluma vam idear una plataforma

5.3. Producció

musical. La principal idea que vam tenir va ser que amb les

5.3.1. Ideació i conceptualització

mans poguessis modificar el temps i volum de la nostre banda sonora, imitant el rol d’un director d’orchestra, continuant

5.3.2. Referents

amb la idea de que qualsevol pot ser el director de la seva

5.3.3. Procés de creació

vida.

5.3.4. Producte final

5.4. Transmèdia 5.4.1. Narrativa

5.2 Material Per a la creació de la plataforma interactiva vam fer servir:

5.4.2. Experiència 5.4.3. Audiència 5.4.4. Mitjans i plataformes 5.4.6. Ejecució

- 2 fustes per a la plataforma - 2 fustes per als sensors - 2 sensors - 1 placa arduino - 2 rodes amb frens - 4 rodes sense frens - 6 cargols Stabilit Perno de doble rosca - 12 femelles - 6 arandelles - 1 pack de cargols - 1 pot de berniz - 1 pot de cola blanca

5.0 Instal·lació

5.3 Producció

5.1. Ideació 5.2. Material

5.3.1. IDEACIÓ I CONCEPTUALITZACIÓ

5.3. Producció

Per tal de realitzar la plataforma vam fer esbossos en 3D de

5.3.1. Ideació i conceptualit-

com ens havíem imaginat la instal·lació.

zació

5.3.2. Referents

Aprofundint en la presentació, hem volgut fer una expe-

5.3.3. Procés de creació

riència interactiva on poguessis controlar la velocitat i el

5.3.4. Producte final

volum de la nostra banda sonora. Amb 2 lasers al costat

5.4. Transmèdia

dels sensors, l’usuari podia saber en tot moment a on posar

5.4.1. Narrativa

les mans. La mà dreta (posicionada al làser dret) marcarà el

5.4.2. Experiència

compás pujant i baixant la mà a temps: com més ràpid pugi i

5.4.3. Audiència

baixi el braç més ràpida sona la banda sonora. D’altra banda

5.4.4. Mitjans i plataformes

la mà esquerra (posicionada al làser dret) s’encarregarà del

5.4.6. Ejecució

volum: si pujes la mà puja el volum i si baixes la mà a l’inrevés. Aquesta banda sonora sonarà mitjançant els dos altaveus posicionats davant del jugador. Des d’una pantalla es veuran diferents animacions que anirán canviant depenent de les posicions de les mans.

5.0 Instal·lació 5.1. Ideació 5.2. Material 5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

5.4. Transmèdia 5.4.1. Narrativa 5.4.2. Experiència 5.4.3. Audiència 5.4.4. Mitjans i plataformes 5.4.6. Ejecució

5.3.2. REFERENTS El nostre referent principal és el theremin: El theremin consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fortfluix) i to (nota aguda-greu). En un principi s’anunciava com a “l’instrument que es toca sense ser tocat”, perquè no hi ha contacte físic entre l’intèrpret i l’instrument, sinó que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitància del cos humà, introduint variacions de to o volum.

5.0 Instal·lació 5.1. Ideació 5.2. Material 5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

5.4. Transmèdia 5.4.1. Narrativa 5.4.2. Experiència 5.4.3. Audiència 5.4.4. Mitjans i plataformes 5.4.6. Ejecució

5.0 Instal·lació

Aquest instrument té els mateixos principis que la nostre

5.1. Ideació

plataforma, a partir de les mans crear música.

5.2. Material 5.3. Producció

Com a segon referent ens vam fixar en l’arpa laser:

5.3.1. Ideació i conceptualització

“L’arpa làser és un instrument musical electrònic, en el qual les

5.3.2. Referents

cordes d’una arpa convencional són substituïdes per un feix

5.3.3. Procés de creació

làser.”

5.3.4. Producte final

Aquest instrument ens va permetre dissenyar la part dels lasers per les posicions de les mans.

5.3.3. PROCÉS DE CREACIÓ El procés de creació el vam dividir en 3 blocs: construcció de l’estructura, cablejat i col·locació dels sensors. Per a la construcció de l’estructura vam començar per la base, enganxant 2 fustes amb cola blanca per fer-la més resistent.

5.0 Instal·lació 5.1. Ideació 5.2. Material 5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

5.0 Instal·lació 5.1. Ideació 5.2. Material 5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

A continuació vam fer 3 forats a l’inferior de la plataforma per col·locar les pilones de fusta i collar-ho per la part

5.0 Instal·lació

Finalment vam inserir a la part inferior de la plataforma les 6

5.1. Ideació

rodes, col·locant les 2 que frenen a les puntes per tal de que

5.2. Material

la plataforma quedés estable. Finalment vam pulir i enver-

5.3. Producció

nissar l’estructura per deixar-ho tot perfecte.d’abaix col·lo-

5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

cant les arandeles entre la fusta i les femelles.

5.0 Instal·lació

Un cop feta l’estructura vam passar tot el cablejat per l’es-

5.1. Ideació

tructura amb fixant una capsa sota de la base per tal de

5.2. Material

poder-hi posar la placa arduino.

5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

5.0 Instal·lació

D’altre banda vam posar unes llums neon sota de l’estruc-

5.1. Ideació

tura, tot i que a la presentació no las vam encendre per no

5.2. Material

distreure a la gent.

5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

Finalment vam programar, amb l’ajuda del Martí Pluma, tota la part dels sensors arduinos, començant per una programació simple amb llums. Al principi vam programar per tal de que els sensors detectessin la distància i s’encenguessin més o menys llums.

5.0 Instal·lació

Un cop funcionava amb leds vam programar l’arduino per

5.1. Ideació

tal de que la distància dels sensors ho detectes com a volum

5.2. Material

i temps, una cosa per a cada sensor. Per tal de que detectes

5.3. Producció

l’altura de les mans vam jugar amb rangs pel que fa la part

5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

de temps. La banda sonora podia anar a x1, x1.5, x2, x2.5 i x3.

5.0 Instal·lació 5.1. Ideació 5.2. Material 5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

5.0 Instal·lació 5.1. Ideació 5.2. Material 5.3. Producció 5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

5.0 Instal·lació

5.3.4. PRODUCTE FINAL

5.1. Ideació 5.2. Material

Per la presentació vam col·locar la plataforma davant de la

5.3. Producció

televisió amb l’objectiu de que l’usuari pogués mirar el curt-

5.3.1. Ideació i conceptualització 5.3.2. Referents 5.3.3. Procés de creació

5.3.4. Producte final

metratge per tal de modificar en tot moment el sentit de les imatges que anava veient.

6.0 Conclusions

6.1 Conclusions

6.1. Conclusions

Per tancar aquesta memòria podem treure unes petites conclusions que ajudaran a entendre millor aquest projecte. El projecte va sortir d’una idea original i innovadora els quals integrants es van unir al projecte de forma orgànica, sense qüestionaris ni enquestes, tots els que van estar interessats van comentar-ho personalment. Aquest fet va ser clau a quant a motivació del projecte, tots es van unir amb energia i ganes de treballar. Tot i això al mèrit no és només dels 6 integrants del grup, molt gent interessada en el projecte ens ha ajudat en molts aspectes del projecte (anomenats anteriorment en la memòria), això ha facilitat el treball en molts aspectes. L’oportunitat de treballar de forma autònoma ens ha ajudat a aprendre i millorar en molts aspectes. Gràcies a l’energia que portàvem des del principi del curs, hem pogut acabar el projecte amb ganes de continuar endavant. Acabada aquesta memòria continuarem el projecte pel nostre compte i espero que puguem gaudir de l’ajuda de molta gent motivada en aquesta obra.