HEXO PROJECT TREBALL FINAL DE GRAU
Alumne: ร scar de Dalmases Schmelzer Tutor: Jordi Mรกrquez Puig Any: 2018/2019
Índex
1.2.6 Proposta de projecte............................................................................................................. 50
Fase 2: EINA
RESUM................................................................................................................................................................ 5
2.1 Projecte.....................................................................................................................................................53
PARAULES CLAU......................................................................................................................................... 5
2.1.1 Objectius..........................................................................................................................................53
JUSTIFICACIÓ................................................................................................................................................. 5
2.1.2 Planificació....................................................................................................................................53
OBJECTIUS...................................................................................................................................................... 6
2.1.3 Desenvolupament................................................................................................................... 56
METODOLOGIA............................................................................................................................................ 6
2.1.3.1 Projecte....................................................................................................................................57 2.1.3.2 Fase tècnica-electrònica............................................................................................ 58
Fase 1: IDEA
2.1.3.2.1 Ideació i recerca....................................................................................................... 58
1.1 INTRODUCCIÓ......................................................................................................................................... 9
2.1.3.2.2 Components electrònics.................................................................................. 59
1.2 Wearables................................................................................................................................................ 10
2.1.3.2.3 Composició electrònica...................................................................................... 61
1.2.1 Context històric............................................................................................................................ 10
2.1.3.2.4 Creació placa electrònica................................................................................. 62
1.2.1.1 Les seves aplicacions....................................................................................................... 10
2.1.3.3 Fase de producte............................................................................................................64
1.2.2 Wearables en l’actualitat...................................................................................................... 16
2.1.3.2.1 Ideació i esbossos...................................................................................................64
1.2.2.1 Què són els wearables?................................................................................................ 16
2.1.3.2.2 Modelatge 3d............................................................................................................ 68
1.2.2.2 Modes d’operació dels wearables......................................................................... 18
2.1.3.2.3 Impressió final.......................................................................................................... 71
1.2.2.3 Experiència d’usuari UX............................................................................................... 19
2.1.3.4 Fase tècnica-desenvolupament............................................................................73
1.2.2.4 Aplicacions...........................................................................................................................22
2.1.3.4.1 Ideació fases comportament dispositiu..................................................73
1.2.2.4.1 Medicina........................................................................................................................22
2.1.3.4.2 Programació components electrònics amb C.................................. 76
1.2.2.4.2 ESPORT........................................................................................................................ 24
2.1.3.4.3 Creació API................................................................................................................. 77
1.2.2.4.3 Moda...............................................................................................................................27
2.1.3.5 Fase disseny de l’aplicació per la visualització de dades..................... 79
1.2.2.4.4 Art.................................................................................................................................... 28
2.1.3.5.1 Llibre d’estil aplicació mòbil i rellotge...................................................... 82
1.2.2.4.5 Industrial..................................................................................................................... 29
2.1.3.6 Pressupost............................................................................................................................ 91
1.2.2.4.6 Militar............................................................................................................................. 30 1.2.2.5 Tipus de wearables..........................................................................................................31
Fase 3: EXPRESSIÓ
1.2.2.5.1 Smartwatch.................................................................................................................32
3.1 Prospectiva de treball..................................................................................................................... 93
1.2.2.5.2 Polseres esportives................................................................................................35
3.1.1 Conclusions................................................................................................................................... 93
1.2.2.5.3 SmartGlass................................................................................................................. 36
3.1.2 Millores i prospectiva.............................................................................................................94
1.2.2.5.4 SmartClothes........................................................................................................... 38
3.1.3 Autoacaluació............................................................................................................................. 95
1.2.2.5.5 Altres formats...........................................................................................................40
4. Bibliografia.............................................................................................................................................. 96
1.2.2.6 Petita introducció a l’internet de les coses.................................................... 41
4.1 Bibliografia...................................................................................................................................... 96
1.2.3 Anàlisi de wearables............................................................................................................... 42
4.2 Webgrafia........................................................................................................................................ 97
1.2.4 Futur dels wearables.............................................................................................................48
4.3 Annex................................................................................................................................................ 105
1.2.5 Conclusions.................................................................................................................................. 49
RESUM Vivim en una època en què la tecnologia avança amb molta pressa. Cada dia, apareixen noves tecnologies que ens permeten estar més connectats amb la resta del món. En aquest projecte, ens enfocarem amb els wearables, uns dispositius utilitzats des de ja fa molts anys per nosaltres, i que, ara amb l’actual tecnologia amb què disposem, ha suposat una gran influència en el dia a dia de les persones. El concepte de wearable, avui en dia, és un conjunt de tecnologies adaptades per poder-les portar conjuntament amb nosaltres, de tal forma que s’adapti bé al nostre cos o a la nostra roba. Aquest projecte es focalitza amb la tecnologia wearable, fent un repàs d’on ve, on està i cap a on va, per saber com aquesta tecnologia pot aportar-nos millores a les persones. Veurem què ha de tenir un wearable perquè sigui funcional, i indagarem una mica sobre el seu propòsit comunicatiu tanmateix com tota la investigació que es pot dur a terme amb la informació que recullen. Finalment durem a terme una sèrie d’anàlisis per entendre millor totes les seves tipologies. El projecte anirà acompanyat d’un dispositiu wearable que permetrà a temps real poder conèixer l’estat de contaminació del teu voltant a través d’una visualització. Aquest dispositiu estarà dissenyat per poder ser portat a diferents parts del cos.
RESUMEN Vivimos en una época en que la tecnología avanza muy de prisa. Cada día, aparecen nuevas tecnologías que nos permiten estar más conectados con el resto del mundo. En este proyecto, nos centraremos con los wearables, unos dispositivos utilizados desde hace muchos años por nosotros, y que, ahora con la actual tecnología con la que disponemos, ha supuesto una gran influencia en el día a día de las personas. El concepto de wearable hoy en día, es un conjunto de tecnologías adaptadas para poderlas llevar encima con nosotros, de tal forma que se adapte bien a nuestro cuerpo o en nuestra ropa. Este proyecto se focaliza en la tecnología wearable, haciendo un repaso de dónde viene, dónde está y hacia dónde va, para saber cómo esta tecnología puede aportarnos mejoras a las personas. Veremos qué debe tener un wearable para que sea funcional, y indagaremos un poco sobre su propósito comunicativo así mismo como toda la investigación que se puede llevar a cabo con 5
la información que recogen. Finalmente llevaremos a cabo una serie de análi-
amb els wearables. Tot i que fa temps que existeixen, amb l’actual tecnologia
sis para entender mejor todas sus tipologías.
amb què disposem es pot arribar a duu a terme projectes molt interessants fins al punt de poder ser capaç de comunicar-se, informar-se o fins i tot recap-
El proyecto irá acompañado de un dispositivo wearable que permitirá a tiem-
tar dades amb un petit dispositiu portat al damunt.
po real poder conocer el estado de contaminación de tu alrededor a través de una visualización en el mismo wearable. Este dispositivo estará diseñado para
Com a actual Creatiu Tecnològic que sóc a l’empresa de Domestic Data
poder ser llevado a diferentes partes del cuerpo.
Streamers, tinc l’oportunitat i facilitat de poder fer un bon estudi sobre aquest
SUMMARY We live in a time where technology is moving fast. Every day, appear new tech-
cas, a més a més de poder posar-me en contacte amb una xarxa de persones dins d’aquest món que em podrien ser de gran ajuda.
nologies that allow us to be more connected with the rest of the world. In this
OBJECTIUS
project, we will focus on wearables, a type of devices used for us, many years
1. Determinar quin impacte produeixen els wearables sobre el nostre dia a
ago, and now, with the current state of technology, has been a great influence
dia.
on people’s daily life. The concept of wearable today is a set of technologies
2. Treballar el concepte de la UX dins dels wearables.
adapted to be able to carry them with us, in such a way that its adaptability fit
3. Utilitzar el concepte dels wearables com a eina de comunicació, conscienci-
well in our body or our clothes.
ació i recaptació de dades. 4. Produir un producte/eina amb els coneixements adquirits mitjançant el
This project focuses on wearable technology, reviewing where it came from,
projecte capaç de demostrar la percepció de la realitat que respirem.
where it is and where it goes, to learn how this technology can improve peo-
5. Aplicar l’electrònica més adequada. Comunicació eficient entre progra-
ple’s life. We will see what a wearable must have to be functional, and we will
maris per assolir els resultats desitjats. Encapsulament de dispositiu util-
investigate about its communicative purpose, as well as all the research that
itzant disseny i impressió 3D.
can be carried out with the recollected information. Finally, we will carry out some wearable analyzes to better understand all its types. The project will be followed by a wearable device that will allow you to know in real time the state of pollution around you through a display in the wearable itself. This device will be designed to be carried to different parts of the body.
METODOLOGIA El projecte treballarà dues grans fases; la primera part, teòrica d’investigació i una segona part pràctica, mostrant el que s’ha après. La primera fase del treball es durà a terme mitjançant una recerca teòrica
PARAULES CLAU
sobre els wearables i quina influència tenen en el nostre dia a dia. Donat el
Wearables, IOT, data visualitzation, comunication, information, technology, UX,
un wearable per estar correctament dissenyat, centrant-nos amb l’experiència
Visualització de Dades, Comunicació, Informació, tecnologia, Interfície d’usuari
d’usuari. Un dels objectius és utilitzar aquest concepte per ser capaç de crear
JUSTIFICACIÓ Com a persona, sempre he tingut una inquietud sobre les diverses tecnologies que existeixen. N’hi ha algunes amb què poder-me’n informar en tinc suficient, però n’hi ha d’altres que et desperten una especial atenció i per tal de saber-ne més et crea una necessitat de profunditzar. Aquest és el meu cas 6
gran nombre d’aplicacions que pot arribar a tenir estudiarem què necessita
nous recursos de comunicació i informació en l’àmbit local i mundial. Una vegada finalitzada aquesta primera fase teòrica, donarem pas a la segona fase que, gràcies als nous coneixements adquirits, ens permetrà dur a terme un projecte capaç d’englobar els temes tractats: un wearable que serà capaç d’adaptar-se a diferents elements que portem a sobre en el nostre dia a dia.
7
1.1 INTRODUCCIÓ Rellotges de polsera per saber l’hora, ulleres per a corregir i millorar la nostra vista, anells i collarets com a complements de moda. Tots ells són wearables que porten existint des de fa segles i que han servit un propòsit concret. Tots aquests accessoris complien la definició més bàsica que llavors s’entenia com a wearable: Donar-te la comoditat de poder-ho portar a sobre. Posteriorment, aquesta paraula va evolucionar agafant una branca més tecnològica i denominant-se “Wearable technology”(Claude Shannon i Edward Thotp, 1961) o “Wearable computing”(Steve Mann, 1970). Aquest concepte fa referència a qualsevol complement o peça de roba que incorpori tecnologia electrònica, agafant com a principals referents i pioners els científics Claude Shannon i Edward Thorp, que l’any 1961 van ser capaços de crear un wearable per a poder guanyar a la ruleta dels casinos i així demostrar que era possible burlar-los. Tot i que van ser ells els primers en crear un dispositiu electrònic, segons Steve Mann (1970), un wearable computing és alguna cosa més complexa que una màquina calculadora. Aquest ha de ser capaç de ser programable per l’usuari amb l’opció de dur a terme algorismes complexos i gestió de dades, és per això que se li atribueix a ell el terme de “Wearable computing”. A més a més, l’any 2000 va ser reconegut com a pare d’aquesta tecnologia pel moderador Woodward Yang de la Universitat de Harvard1 Des d’aquesta primera invenció tecnològica i fins a dia d’avui, els wearables han tingut una crescuda important i han evolucionat de forma significativa. Donat aquests resultats, els wearables ja no només són complements de moda o elements d’un sol propòsit, sinó que són dispositius multifuncionals capaços de connectar-se amb tu i amb els elements que t’envolten. Per tant, un dels propòsits que té aquest estudi és, a través de la recerca i l’anàlisi, entendre les noves capacitats d’aquests dispositius perquè, en una era en que la tecnologia no para d’avançar i la informació i la recol·lecció de dades són fonamentals, els wearables hi tenen molt a dir.
1
EETimes, ISSCC: ‘Dick Tracy’ watch watchers disagree.
9
1.2 Wearables 1.2.1 Context històric
roba i ulleres, són alguns dels tipus que podem trobar. Aquí ens centrarem sobretot en la història dels rellotges, els teixits i les ulleres, entre alguns altres.
Rellotges
Molts cops quan sentim la paraula wearable, l’associem directament a un accessori tecnològic que duem al damunt com unes “smartglasses”, un “smartphone” o - els que últimament marquen més tendències - un “smartwatch”. La realitat és que els wearables porten existint des de molts segles enrere. La humanitat sempre ha tingut la necessitat de bellesa amb complements que podien ser penjolls, braçalets, etc., per demostrar un grau social o com a una mostra de riquesa en comparació als altres. També com a necessitat de percepció del temps, poder tenir un control del temps amb l’aparició dels rellotges, o bé una necessitat fisiològica com poden ser unes ulleres per augmentar o millorar la nostre vista.
Avui en dia estem molt acostumats a mirar l’hora al nostre mòbil o des del nostre rellotge de polsera. Però no sempre ha estat així. Al segle XV van aparèixer els primers rellotges de butxaca, atribuïts a Peter Henlein1. Gràcies a l’aparició de les molles en espiral2, es van poder substituir els grans pesos que duien els rellotges, per tal de poder crear rellotges amb una mida capaç de poder-se portar a la butxaca o penjant del coll. Aquest tipus de rellotge, en aquella època, eren exclusius i destacaven a les persones nobles i amb poder capital. No va ser fins al segle XIX on els rellotges de polsera van agafar importància respecte als rellotges de butxaca. Resultava que els pilots d’avió, que depenien totalment del seu rellotge per poder fer càlculs de combustible, direcció i dis-
1.2.1.1 Les seves aplicacions
tància de vol, tenien el problema que els rellotges de butxaca no eren molt cò-
Es diu que uns dels pioners dels wearables tecnològics són els dos matemàtics
treure el rellotge de la butxaca. El que feien alguns pilots era lligar-se el mateix
Edward Thorpe i Claude Shannon (1961). Entre els dos buscaven la manera de
rellotge de butxaca a la cama o al braç per sobre de la roba per poder-lo tenir
poder incrementar les possibilitats de guanyar al joc de la ruleta. La manera de
més a mà i així no haver de deixar anar els comandaments3. Va ser llavors que
fer-ho, naturalment era fent trampes. Com? Doncs construint una sèrie d’arte-
l’aviador Alberto Santos Dumont va demanar al famós joier, Louis Cartier, un
factes electrònics adaptats a certes parts del cos per poder-se utilitzar de man-
rellotge per poder ser portat al canell com a polsera. Va ser a partir d’aquí que
era que ningú se n’adonés. Mentre un d’ells es dedicava a fer càlculs amb un
molts exèrcits van començar a portar el rellotge al canell per comoditat i una
dispositiu amagat a la sabata, l’altra es dedicava a escoltar els resultats que li
millor i ràpida sincronització durant les guerres4.
modes per treballar i cada vegada que volien comprovar el temps s’havien de
arribaven a través de radiofreqüència, i així saber a quin número havia d’apostar. Els dos matemàtics varen testejar molt bé el dispositiu abans de portar-lo
Després de la primera Guerra Mundial, el rellotge de polsera es va concebre
a un casino, i amb aquestes proves van veure que les possibilitats de guanyar
com un wearable i va continuar evolucionant i redissenyant-se. Entre el 1920 i
a la ruleta augmentaven un 44% més . Tot i això, cap dels dos es va fer ric a cap
el 1968 va ser una època on van aparèixer els rellotges mecànics digitals i va ser
casino. Encara que guanyessin diners, mai es van atrevir a fer una aposta molt
el 1969 que van aparèixer els rellotges de quarts, tecnologia que va millorar de
gran, ja que el mateix dispositiu presentava certs problemes de hardware2.
manera considerable la precisió dels rellotges5.
1
Són molts els wearables que han aparegut al llarg de la nostra història. Aquí s’ha optat per fer un repàs d’alguns dels wearables que han marcat un inici i que d’alguna manera o altra han suposat un avenç per la tecnologia. Des de l’inici del primer wearable han aparegut molts tipus que de mica en mica s’han anat adaptant i millorant per resoldre alguna mancança dels humans. Wearables de polsera com els rellotges, dispositius integrats o portables a la 1 nos. 2
10
Ortiz, David G. El padre de la era digital inventó un ‘wearable’ en los 60 para forrarse en los casiWinton. Ed Thorp, Claude Shannon and the World’s First Wearable Computer.
1 2 3 4 5
Briten, F. J. Old clocks and watches and their makers. Wikipedia. Reloj de bolsillo. Marcos, Sara. Santos Dumont y el primer reloj pulsera de la historia. Bill, Prince. Cómo el ‘santos’ de Cartier se convirtió en el primer reloj para pilotos del mundo. Deren, Sibel. Crafting Wearables: Blending Technology with Fashion. (2016).
11
El 1976 van aparèixer els primers rellotges amb tecnologia LCD amb incorporació de calculadora. Per primer cop, en un rellotge de polsera es podia dur a terme operacions matemàtiques1. Aquesta calculadora va ser redissenyada per la famosa marca que molts coneixem, Casio. Els seus rellotges es van tornar una icona en aquella època. El 1982, l’empresa Seiko porta el rellotge a un nou nivell creant un rellotge televisor amb una pantalla LCD. Aquest havia d’anar connectat a un dispositiu de sintonització de televisió23.
Teixits Harry Wainwright va ser el primer a crear una samarreta il·luminada amb fibra òptica. Es va inspirar en veure una làmpada construïda amb aquest tipus de fibra. Wainwright va pensar que podria portar aquest element al teixit, i així ho va fer. L’any 1985, va crear la primera peça de roba amb fibra òptica integrada juntament amb un microprocessador per poder controlar les llums1. El 1995, deu any més tard de la creació de la primera peça, va inventar una màquina específica per poder teixir la fibra òptica. Aquest fet li va permetre poder crear roba i joguines personalitzades per a empreses com Disney, Sony i moltes d’altres2. Amb el temps, enginyers i artistes han treballat junts per poder crear artefactes per a poder construir wearables per a la roba. Un clar exemple és Leah Buechley, dissenyadora i enginyera. Actualment porta una empresa de disseny i anteriorment treballava com a professora a l’MIT Media Lab. La seva feina està especialitzada en la integració d’electrònica computacional amb les arts, les manualitats i el disseny. Sense anar més lluny, és la creadora de famós LilyPad3, una placa amb el xip ATmega32U4 d’Arduino, i posteriorment desenvolupat amb la col·laboració de SparkFun Electronics i comercialitzat a finals de 2007. El Lilypad és una placa especialment creada per ser cosida a la roba i donar interactivitat a peces tèxtils.
Figura 1: Fotografia rellotge Seiko amb televisor incorporat.
Amb el pas del temps el preu de fabricació dels rellotges va disminuir considerablement i les empreses van començar a treure rellotges amb multitud de funcionalitats com ara una agenda d’adreces, jocs de Nintendo4 i fins i tot les primeres comunicacions entre rellotge i ordinador a través d’un sensor òptic per poder transmetre dades.
Figura 2: Fotografia de la placa LilyPad. 1 2 3 4
12
Edwards, Benj. The Digital Watch: A Brief History. Yúbal, F. La curiosa historia del “abuelo” de los smartwatches: así era el Seiko TV Watch en 1982. SEIKO TV WATCH. Instruction Manual Polygon. A visual guide to watch gaming’s 40-year history.
1 2 3
Lee, H. The grandfather of e-Textiles. Deren, Sibel. Crafting Wearables: Blending Technology with Fashion. (2016). Buechley, Leah. Official author webside. Biography
13
es representava la imatge. El 1981, Steve Mann, conegut com el pare del “WearDesprés d’aquesta placa, moltes d’altres en van sortir, igual que subplaques per complementar projectes com extensions per connectar bateries, plaques amb LED, plaques de prototipatge, i fins i tot aparicions d’altres maques com Adafruit que va aportar el Flora, un dispositiu molt semblant al LilyPad però que va venir amb molts acompanyants més com plaques amb GPS, interruptors, neopixels, etc4.
Ulleres
able computing” va crear unes ulleres amb un visor de càmera connectat amb un ordinador capaç de processar texts, gràfics i vídeos. Des d’aquell moment i fins el dia d’avui, s’ha anat reinventat les ulleres i millorant-les, fins al punt en què realment s’han convertit en unes ulleres convencionals tal com les coneixem. Mann és pioner en aquest camp i no ha parat d’inventar dispositius de percepció computacional al llarg de la seva trajectòria.
v
La primera creació de les ulleres les trobem entre l’any 54 i 68 de la n.e. per l’emperador romà Neró5. Una lent de maragda tallada i polida. En aquest cas, i desmentint un fals mite, Neró no utilitzava aquesta lent per corregir la seva visió ocular, sinó que l’utilitzava com a filtre per poder veure bé els combats dels gladiadors i no quedar enlluernat a causa de les arenes6. A partir d’aquí, al llarg de la història sorgeixen les ulleres com a instrument analògic per corregir la nostra vista i com a eina per augmentar-la. L’any 1967 Hubert Upton inventa les que podrien ser les primeres ulleres de realitat augmentada. El que pretenia amb aquestes ulleres era que les persones amb discapacitat auditiva poguessis visualitzar els sons7. El dispositiu funcionava amb un micròfon per recaptar els sons, un processador portàtil per ana-
Figura 3: D. H. Warren. Electronic Spatial Sensing for the Blind.
litzar-los i una resposta visual amb un LED directament al camp de visió de qui les portava. Les ulleres analitzaven el to del so per designar el color de la llum que es visualitzava. Malauradament, al final no es van utilitzar mai amb aquesta fi. Els militars van usar part de la seva tecnologia transformant els colors en línies als ulls de pilots d’avions per millorar l’orientació en casos de mala visibilitat o aterratges nocturns8. Tot i això, el món dels wearables no ha deixat mai d’intentar ajudar a persones amb alguna discapacitat i és que el 1977, C.C. Collins va crear una càmera per a
Són molts els anys que portem convivint amb els wearables i són molts els profits que n’hem pogut treure d’aquests dispositius. Amb la inclusió de la tecnologia computacional, es va donar un nou valor i una nova visió sobre els wearables. Ja que la tecnologia avança, permet que els wearables tinguin una evolució adaptant-se cada dia a les noves tecnologies emergents. Totes aquestes tecnologies, hagin estat més o menys satisfactòries, han servit perquè avui es pugui seguir avançant en aquest camp tan ampli.
persones cegues9 que el que feia era reproduir la imatge capturada, sobre una quadrícula col·locada a l’abdomen on, punt per punt, amb polsos electrònics
4 5 6 7 8 9
14
Adafruit. Adafruit’s product page PIA Boeing-AAI . 12 Caesars. Garrote, Diego. La lente esmeralda del emperador Nerón. Wearable computer. Matthew, J., Douglas C. i Flatt, John D. The Evolution of Army Wearable Computers. Mewara, Deepak. Wearables devices applications & its future.
15
1.2.2 Wearables en l’actualitat Com hem pogut veure, els wearables han format part del nostre dia a dia des de fa molt de temps. Gràcies a com avança la tecnologia, cada dia surten al mercat nous dispositius que intenten adaptar-se millor a nosaltres i a les nostres necessitats. A més a més els wearables no només és quelcom que
rebre notificacions de correus, esdeveniments, etc. És cert però, que aquestes mateixes companyies ja han tret al mercat rellotges amb funcionament independent al mòbil. Naturalment això significa que els dispositius tenen accés a internet per si sols. Per tant si els vols poder utilitzar, necessitaràs utilitzar una eSIM.
les grans empreses poden crear. Avui, pot ser molt senzill i relativament poc costós que qualsevol persona que vulgui començar a prototipar un dispositiu wearable pugui fer-ho. Existeixen moltes plataformes com Arduino, Adafruit i Sparkfun que ajuden i animen a les persones a experimentar en aquest àmbit oferint “kits” d’iniciació a un cost assequible. La tecnologia wearable no és l’única que avança, han aparegut altres tecnologies i conceptes que permeten que aquests dispositius puguin evolucionar encara més. M’estic referint al terme d’Internet de les coses (IoT). La idea és que tots els objectes estiguin connectats, ja sigui a través d’internet, per Bluetooth, amb tecnologia RFID, etc., permetent que es puguin comunicar entre ells i per tant oferir una funcionalitat molt potent als usuaris.
1.2.2.1 Què són els wearables? Una de les definicions que rep el terme “wearable” és la de “qualsevol cosa que es pugui portar al cos” 1. Aquesta és la definició més general que podríem trobar. Nosaltres ens centrarem amb la definició de tecnologia wearable que seria “dispositius i components electrònics destinats a estar a prop, a sobre o dins d’un organisme que tingui funcionalitats intel·ligents i/o que formi part d’un sistema intel·ligent mitjançant la connectivitat”2. La definició ens parla que un wearable no necessàriament ha d’estar format per una peça de roba, o ha de ser algun objecte que es pugui subjectar al nostre braç, com podria ser un rellotge. El que ens diu és que ha de ser portable en alguna part del nostre cos o indumentària. Sense anar més lluny, un telèfon mòbil és un wearable fet perquè el puguem dur a sobre nostre, ja sigui a una butxaca, una bossa, etc. L’altra
Figura 4: Conceptual model for dependent Wearable
Seguint amb què són els wearables, Mann defineix vuit atributs principals que ha de tenir un dispositiu per considerar-se wearable3: • Constant: Sempre estarà actiu, encara que pugui tenir algun mode de baix consum o de “Standby”. • Sense restriccions per l’usuari: Pot ser utilitzat mentre l’usuari fa qualsevol altra activitat. No ha de restringir la mobilitat de qui el porta. • No monopolitzen l’atenció de l’usuari: La utilització del dispositiu no t’aïlla del món exterior com podria passar amb els jocs de realitat virtual. Tot el
part que hem de tenir en compte és la funcionalitat. Pot ser de dos tipus. El primer, que el dispositiu sigui independent, és a dir, que el mateix wearable pugui processar i comunicar amb qui necessiti per tal d’assolir la seva funcionalitat. El segon tipus, és que el dispositiu sigui dependent d’un altre per poder fer la seva feina. Un clar exemple són els rellotges que ofereixen marques
contrari intentarà millorar les capacitats sensorials de l’usuari. • Observables per l’usuari: L’usuari pot configurar el dispositiu per generar avisos o notificacions. • Controlables per l’usuari: L’usuari pot agafar el control del dispositiu en el moment que desitgi, inclòs en processos automatitzats. Per exemple, si s’ha
de mòbil com Apple, Samsung, etc. Fins ara aquests rellotges havien d’estar
premut un botó que activa una acció automàtica en el dispositiu, l’usuari ha
connectats al teu mòbil si volies que complissin certes necessitats com la de 1 2
16
Cambridge Dictionary. Wearable. IEC. Wearable.
de poder cancel·lar-ho immediatament. 3
Mann, Steve. Definition of “Wearable Computing”.
17
• Atent a l’ambient: Conscient de l’entorn, multimodal i multisensorial.
• Constància: El dispositiu està sempre en funcionament i preparat per interactuar amb l’usuari, no hi ha necessitat d’haver-lo d’encendre o activar
• Comunicatiu amb altres: Pot ser utilitzat com un medi d’expressió o com
abans de poder-lo utilitzar. El flux de senyal entre humà-màquina i màqui-
un mitjà de comunicació en qualsevol moment que desitgi l’usuari.
na-humà funciona de manera ininterrompuda per proporcionar una interfí-
• Personal: El dispositiu es converteix en una extensió del mateix cos. És privat, per tant només podrà ser utilitzat per algú altre si l’usuari li concedeix el permís.
cie d’usuari constant. • Augment d’intel·lecte: Els paradigmes de computació tradicionals es basen en la idea que la computació és la tasca principal, el nucli. Aquest nou sistema de computació wearable, es basa en què la computació no és la tasca principal. El sentit de ser un wearable és perquè l’usuari farà més coses al mateix temps que l’utilitza. Per tant, el dispositiu hauria de servir per augmentar l’intel·lecte o els sentits.
1.2.2.3 Experiència d’usuari UX Quan diem que la tecnologia avança molt de pressa, no només significa que els wearables poden evolucionar. Les persones avui, hem d’aprendre a conviure amb la tecnologia, ja que aquesta ens ha anat envaint cada dia més. Ja sigui a la feina, en moments d’oci o fins i tot a casa sense fer res, estem envoltats de tecnologia. Començant pel mòbil, -diria que ja no conec a ningú que no en tingui cap-. Tota aquesta tecnologia que utilitzem ve donada per una interfície, aquest és el punt on es comunica l’home amb la màquina. Quan fèiem tot el repàs històric sobre els dispositius wearables, si ens parem a pensar un segon, cap d’ells va començar amb una bona experiència d’usuari; els rellotges de Figura 5: Wearable technology attributes. Steve Mann 1997.
1.2.2.2 Modes d’operació dels wearables Els wearables ens han portat una nova forma d’interacció entre l’humà i la màquina en què està sempre en funcionament, accessible i disponible. Aquest nou paradigma de marc computacional difereix del que ens proporcionen, per exemple, els ordinadors. La capacitat d’estar sempre preparat condueix a una nova forma de sinergia entre humà-màquina caracteritzada per l’adaptació a llarg termini a través de la constància de la interfície d’usuari. Seguint amb Steve Mann, i amb els seus 8 atributs que constitueixen un wearable, trobem dues modalitats de funcionament que podem trobar en un wearable1:
1
18
Mann, Steve. Definition of “Wearable Computing”.
butxaca o rellotges amb calculadora, les ulleres de realitat augmentada, dispositius per guanyar a la ruleta, etc. És cert però, que tots els que formen part de wearables tecnològics tenien una certa limitació que era la pròpia tecnologia d’aquell temps. Però avui en dia aquesta limitació ja no hauria d’existir. Encara ara hi ha persones que no donen prou importància a la UX. Però la veritat és que hauria de ser un dels principals aspectes a tenir en compte a l’hora de crear qualsevol tecnologia. Segons experts en aquest àmbit la UX significa posar a les persones primer, que tot giri al seu voltant i que cada element estigui pensat per les persones que interactuaran amb ella1. Per tant, la UX, s’ha d’entendre com un recurs necessari per millorar el nostre producte perquè sigui funcional.
1
Costa, María. Experiencia de usuario (UX).
19
Eficàcia: Durant l’ús del dispositiu, quants errors comet l’usuari? Són ràpids de desfer? Satisfacció: Com d’agradable i de senzill li ha semblat a l’usuari la utilització del dispositiu? Si ets capaç de respondre i resoldre aquests aspectes, estaràs a un pas més a prop d’una bona experiència d’usuari. Per altra banda ens trobem amb l’accessibilitat, és un atribut sobre el dispositiu que fa referència a la possibilitat que pugui ser utilitzat pel nombre més gran de persones possible. Tornant al tema del públic, dissenyar un dispositiu accessible no significa que ho hagi de ser per a tots, sinó assumir a qui vols arribar i treballar acord a aquest públic. Un producte accessible ha de constar d’aquests factors1:
Figura 6: User Experience. Accessibility and Usability.
Hi ha dos grans factors a tenir en compte quan es parla d’experiència d’usuari, i aquest són usabilitat i accessibilitat. Aquests dos conceptes haurien d’anar sempre lligats, perquè a falta d’ells no tindràs mai un dispositiu amb una bona experiència d’usuari. La usabilitat com ja podem intuir de la pròpia paraula, es refereix a la facilitat d’ús. No busquem que el nostre producte o la nostra aplicació sigui usable per a tothom sinó que sigui adequat al públic al qual està destinat1. I això com ho sabem? Hi ha varis factors que en poden donar una idea i que cal tenir en compte: Facilitat d’aprenentatge: Quina facilitat té l’usuari la primera vegada que utilitza el producte? Eficiència: Una vegada els usuaris han après el seu funcionament, quant tarden a fer-lo funcionar? Qualitat per ser recordat: Quan els usuaris tornen a utilitzar el dispositiu després d’un temps, quant tarden a tornar-lo a utilitzar de forma eficient? 1
20
Ser perceptible: La informació i els components han de ser mostrats de forma que es puguin percebre. Ser operable: Els components han de ser manejables. Ser comprensible: La informació i les opcions que et trobes han de ser entenedores per l’usuari. Ser robust: Has de maximitzar la compatibilitat amb altres dispositius i tecnologies si es donés el cas. Llavors sabent tot això i tornant als wearables, és important duu a terme aquesta anàlisi del que hem estat parlant. Hem de ser conscients que cada dispositiu wearable és diferents, i cada un tindrà la seva finalitat, per tant, un cop sabem la funcionalitat, també sabrem el públic a qui anirà dirigit i això ens permetrà realitzar una bona experiència d’usuari. Un altre punt important és que moltes coses ja existeixen al mercat i el que fem és replicar-les amb un valor afegit. Llavors un bon exercici és avaluar l’experiència d’usuari d’aquests dispositius ja existents que seran semblants al teu i extreure’n tant les coses bones com les coses dolentes. Com més informació siguem capaços de recaptar, més fàcil ens serà construir un dispositiu adequat i funcional.
Hassan, Yusef. Experiencia de Usuario: Principios y Métodos.
21
1.2.2.4 Aplicacions
Monitoratge remot de pacients: Els professionals de la salut poden controlar
Els usos dels wearables han tingut un gran impacte i influència sobre els
els pacients de forma remota i en temps real mitjançant l’ús d’aquests weara-
camps de la medicina, la salut i l’esport. Però són molts més els camps on
bles.
s’està aplicant aquesta tecnologia: en l’educació, amb discapacitats, el “gaming”, la música, la moda, l’art, camps industrials, etc. La funció principal dels
Medicació: Aquests dispositius també poden ajudar al pacient a tenir un mil-
wearables en cada un d’aquests camps és la de proporcionar les funcionalitats
lor control de les medicacions de la mateixa manera que informar en el mo-
necessàries de manera portable al dia a dia. Aquests dispositius també formen
ment que s’han de prendre. També informar en el cas que el pacient no estigui
part d’un altre tipus d’aplicatiu molt gran, la dels militars. En molts països com
complint amb aquests medicaments.
els Estats Units, han apostat per aquesta tecnologia per donar facilitats i rapidesa als seus soldats. 1.2.2.4.1 Medicina Amb els avenços tecnològics, l’atenció sanitària té més accés a la informació
Registre d’informació: Les dades que es recopilen del pacient, s’emmagatzemen en temps real. Això permet fer una anàlisi més exhaustiva sobre la informació. Com a resultat tens un informe més complet i precís sobre l’historial mèdic del pacient.
del pacient per entendre els seus comportaments i poder tenir una cura més personalitzada i adient. Amb l’aparició dels wearables, aquesta atenció person-
Decisió més òptima pel professional mèdic: El professional mèdic és capaç
alitzada és possible, ja que aquesta tecnologia ha demostrat que està prepa-
de comparar i analitzar dades per prendre una decisió més encertada per mil-
rada per a aquesta indústria. Segons “MarketsandMarkets” es preveu que el
lorar el pacient.
mercat dels wearables mèdics arribi als 14,41 mil milions de Dollars el 2022 de 5,31 mil milions que va haver-hi el 20161.
Estalvi de costos sanitaris: El fet de poder proporcionar una atenció remota, suposa un estalvi en temps i mobilitat, ja que podria estalviar al pacient ha-
Avui, es força recorrent utilitzar dispositius que et fan un seguiment dels teus
ver-se de desplaçar-se cada vegada al centre sanitari.
signes vitals, la teva condició física i a més a més saben la teva ubicació. El camp sanitari, igual que molts altres, s’han hagut d’adaptar a les noves tecnol-
La tecnologia fa avançar contínuament la indústria mèdica. Si mirem cap al
ogies. Els wearables mèdics, juntament amb la intel·ligència artificial i el “Big
passat i reflexionem a on hem arribat avui, és increïble el gran canvi que hi
Data”, o per ser més concret, el “Thick Data”, aporten un valor afegit a l’atenció
ha hagut. El nivell de vida de les persones ha incrementat gràcies al fet que
sanitària permetent centrar-se en els diagnòstics, els tractaments, els segui-
la sanitat ha millorat. Si fem una mirada al futur, els wearables conjuntament
ments i la prevenció de qualsevol mena de símptoma que pugui tenir el pa-
amb la intel·ligència artificial formaràn una part important d’aquest sector.
cient. Els wearables dins d’aquest sector poden ser un gran avantatge tant pels professionals mèdics com pels mateixos pacients2: Personalització: El metge pot crear fàcilment un programa especialitzat per les necessitats del pacient. Diagnòstic avançat: Els paràmetres mèdics dels dispositius wearables, permeten la detecció de possibles símptomes amb antelació.
1 2
22
MarketsandMarkeets. Wearable Medical Devices Market. Mischke, Johanna. The State of Wearable Technology in Healthcare: Current and Future.
23
1.2.2.4.2 ESPORT
mòbil o per què porten incorporada una eSIM, i moltes d’altres. De fet, totes
Els wearables en el camp de l’esport ha crescut de forma molt significativa els
les principals marques que produeixen tecnologia mòbil ara també produeix-
darrers anys. L’esport tal com es coneixia abans quasi ha desaparegut. Avui en dia tant professionals com entusiastes de l’esport utilitzen la tecnologia weara-
en rellotges intel·ligents. Apple, Samsung, Huawei són algunes d’elles i alguns dels seus models són considerats com a millors rellotges intel·ligents que pots
ble per poder analitzar i contrastar l’entrenament diari conjuntament amb un
trobar actualment al mercat1. Hi ha altres marques com Garmin, fitbit, Tom-
informa final, normalment en forma de gràfiques, per poder veure els progres-
tom, Polar, etc., que vénen d’un altre tipus de tecnologia ja sigui perquè sem-
sos.
pre s’han dedicat a fer únicament dispositius esportius o d’altres que vénen de la producció de navegadors GPS. Aquestes marques que havien començat a
Els wearables destinats a l’esport venen en molts formats diferents, col·locats
fer dispositius de polsera encarats únicament a l’esport, s’han hagut d’adaptar
al canell, a les sabates, pantalons, etc. Però tots compleixen un mateix objectiu
a les noves necessitats i tendències i han transformat el que només eren pol-
que és poder monitoritzar l’activitat física:
seres o rellotges amb monitoratge d’activitat física en rellotges amb capacitats d’info-entreteniment per poder competir amb les principals marques de mò-
Wearables de polsera
bils2.
En primer lloc tenim els wearables que es porten al canell, com són els rellot-
Wearables a les sabates
ges intel·ligents o les polseres de monitoratge. Aquests tipus de dispositius porten una gran varietat de sensors que permeten fer un seguiment de l’ac-
Dins dels dispositius wearables destinats a la utilització per fer esport també
tivitat en tot moment. Fa uns anys, aquest tipus de dispositius encara havia de
trobem les sabates intel·ligents. Normalment aquest tipus de wearables està
funcionar conjuntament amb una cinta al voltant del teu pit per poder detec-
més destinat als corredors per poder-los aportar informació de com millorar i
tar el teu batec de cor. Avui, aquesta tecnologia ha anat desapareixent per-
portar un control de les sortides que fan. Aquests wearables els podem trobar
què ara les polseres d’activitat física, ja són capaces de calcular la freqüència
de dos tipus diferents. O bé com a dispositius que ja porten integrats tots els
cardíaca a través d’un sensor que detecta el teu reg sanguini. Aquest sensor
xips i sensors dins de la mateixa sabata o bé un dispositiu que s’integra per-
i altres com GPS, acceleròmetre, altímetre, termòmetre, etc. són capaços de
fectament amb qualsevol de les teves sabates esportives. Empreses que han
generar informes molt complets sobre distàncies que has recorregut, calories
optat per a produir aquesta primera tipologia de sabates, són empreses que ja
que has cremat i fins i tot càlculs de quantitat i qualitat d’hores de son.
estan dins d’aquesta indústria. Un exemple és la marca esportiva Under Armour. Aquesta companyia ha creat tota una col·lecció de sabates esportives
La principal diferència que podem trobar entre una polsera de monitoratge
amb sensors que permeten saber el teu ritme, cadència, distància i passos to-
i un “smartwatch”, és que la polsera sovint està totalment enfocada a la teva
talment integrats a les pròpies sabates3. La bateria que porta juntament amb
activitat física a excepció que en alguns casos també compleixen la funció
el processador i els sensors són autònoms, i segons la companyia, asseguren
de rellotge. En canvi un rellotge intel·ligent ha patit una evolució semblant
que el seu funcionament tindrà una vida útil major que la vida de les sabates4.
a la dels telèfons mòbils. Segueix indicant l’hora, com qualsevol mòbil seg-
Tota la informació recaptada per les sabates és fàcilment accessible des de
ueix podent ser usat per a trucar, però, les seves prestacions s’han estès de tal
l’aplicació mòbil “Map My Run” creada per Under Armour.
manera que la indicació de l’hora ha passat a ser un segon pla. Els rellotges intel·ligents poden fer moltíssimes coses, una d’elles, com ja hem esmentat, és
Pel que fa a la creació de dispositius wearables que són capaços d’adaptar-se a
portar un control de la teva activitat física, però també serveix per rebre no-
les sabates esportives, trobem empreses com Arion que han sorgit de la neces-
tificacions i poder-les respondre, dur a terme pagaments en el cas que portin NFC integrat, respondre a trucades, ja sigui per què estan vinculats al teu
24
1 2 3 4
Mora, Alba. Los mejores smartwatch de 2019. Garmin. Vivoactive 3. UnderArmour. Zapatillas de running UA HOVR™ Infinite Wide 4E para hombre. ISPO. Running with Wearables: Top 5 Connected Shoes of 2018.
25
sitat de transformar la manera en com fem esport. Arion ha creat unes plantilles de sabates amb vuit sensors de pressió capaços de monitoritzar la teva activitat física quan surts a córrer5. El que pretén marca Arion és que aquestes sabates puguin analitzar-te per poder extreure un informe que et serveixi per poder millorar. Amb aquests sensors es pot obtenir molta informació com: amb quina part dels peus fas més pressió sobre el terra, quina part del peu toca primer a terra, quants passos fas per minut, quina distància fas amb cada pas, conèixer el teu balanç de peus per poder prevenir lesions, la teva estabilitat a cada peu quan corres, temps de contacte de cada peu sobre el terra, temps que els teus peus estan a l’aire entre cada passa, etc. De la mateixa manera que Under Armour, Arion també ofereix una aplicació on pots veure i contrastar tota la teva informació recaptada de les teves sortides a córrer6. Les dues modalitats de wearables a les sabates han tingut força èxit en el mercat. Marques que han integrat els seus dispositius a les sabates han aconseguit que el preu sigui molt semblant al de les sabates esportives normals. Tot i això, la tecnologia es limita a un únic parell de sabates. En contraposició, els que creen wearables que pots col·locar a les teves sabates solen tenir un cost força elevat en comparació a l’altra modalitat tot i que et donen la llibertat de poder-los col·locar a qualsevol de les sabates esportives que tinguis. Sigui quina sigui l’elecció de l’usuari final, les dues modalitats et donen uns resultats molt precisos i fiables per poder millorar la teva condició física7.
Wearables a la roba Per últim, dins del món de l’esport també trobem els wearables que han estat directament dissenyats sobre la roba. Aquests podrien ser semblants als wearables de sabates amb la diferència que poden estendre molts més sensors per tot el cos detectant pressions, flexions, etc. Molts cops aquests tipus de wearables estan destinats a un esport en concret com sortir a córrer, amb bicicleta o com a fet la marca WearableX dissenyant uns pantalons expressament per fer ioga. Aquesta marca té al mercat els Nadi X uns pantalons “leggins” que a part de permetre fer ioga amb total lliberta de moviment, incorpora tota una sèrie de sensors que analitzen les teves postures per corregir i millorar cada moviment que fas en temps real. Igual que tots els altres wearables, aquest funcio-
que vols fer, analitzar les teves sessions i veure com pots progressar en el teu ioga. Com hem pogut veure amb tots aquests dispositius que ens ajuden a la pràctica dels nostres esports, aquests han comportat un canvi important en com fem l’exercici. Podríem dir que l’activitat física s’ha arribat a convertir en un joc amb la incorporació d’aquests wearables que fan que vulguis superar-te cada dia més per poder assolir els objectius que t’has marcat. Llavors, l’esport ja no és només sortir a córrer o fer classes de ioga, l’esport s’ha convertit, gràcies als wearables i a tota la informació que són capaços de recaptar, en una forma d’entrenament en la qual ets capaç d’analitzar els teus resultats, d’evitar possibles lesions i de millorar de forma efectiva. 1.2.2.4.3 Moda És evident que la moda, igual que la tecnologia, necessita estar constantment actualitzada per aportar sempre les últimes novetats. També era d’esperar que aquests dos camps es topessin algun dia per generar un concepte de moda tecnològic. La tecnologia i la moda ja no formen part de cap futur fantàstic ni llunyà, sinó que s’han convertit en una tendència pels innovadors per canviar aquest curs; llums a la roba controlables a través del mòbil per poder portar un estil únic i propi, vestits creats amb tecnologia NFC com a mitjà de comunicació, bosses de mà intel·ligents per rebre notificacions de les últimes novetats en moda, són alguns dels exemples on s’ha aplicat aquesta tecnologia. Però la veritat és que la moda està ficada amb gairebé qualsevol wearable que surt al mercat. Per exemple, abans parlàvem dels wearables dins del món de l’esport. Tots aquests dispositius surten al mercat amb molts tipus de models diferents perquè puguis anar a la moda que a tu t’agrada, sigui comprant els rellotges més bàsics o adaptables a l’esport amb corretges de goma, fins a poder-los comprar amb edicions especials de la marca Hermès com ha fet Apple amb els seus “Apple watch serie 4” 1 o Garmin amb els seus rellotges pensats expressament per fer esport i portats ara a la moda introduint nous estils de corretges d’or i titani2. Aquesta integració dins el mercat de la moda ha estat una forma efectiva que ha permès a les marques arribar a nous clients que volen estar connectats.
na juntament amb una aplicació mòbil per poder triar el tipus d’entrenaments 5 6 7
26
Draper, Sam. Companies Exhibiting their Best Wearables for Sports and Fitness at WTEU19. ARION. ARION Wearable. Alger, Kieran. Arion smart insoles review.
1 2
Apple. Apple Watch Hermès. Garmin. Fènix 5S Plus.
27
1.2.2.4.4 Art
coltava a imatges de colors perquè la resta de persones poguessin interpretar,
Què succeeix si ajuntem la tecnologia wearable amb la creativitat d’artistes per
de quina forma percep ell el que sent5.
donar noves formes a productes? El wearable es converteix en un dispositiu que va més enllà de la pròpia usabilitat, donant lloc a una nova disciplina
O sigui, utilitzant el wearable integrat al cos, com a pròpia expressió artística
artística: l’art que es pot portar.
o com a eina per dur a terme la peça artística, les dues han tingut un impacte important sobre la societat de l’art. Gràcies al fet que l’avenç tecnològic no
Hi ha una línia molt fina entre un wearable amb una funció específica que ens
para mai, ha permès que persones com Nail Harbisson puguin experimentar
pot solucionar una necessitat i un wearable concebut com a extensió del nos-
i expressar-se d’una nova forma capgirant una disfunció amb una nova habili-
tre propi cos i que pot reaccionar a diferents estímuls externs1. Aquest és un
tat.
dels principals punts en què s’han centrat molts artistes en l’art wearable. És el cas de “Caress of the Gaze” de Behnaz Farahi2. Farahi ha creat una segona pell
1.2.2.4.5 Industrial
artificial que reflexa la mirada de les persones del seu voltant identificant la
Els wearables en entorns de treball estan expressament pensats i dissenyats
seva edat, el seu gènere i l’orientació de la seva mirada. Treballa sobre el con-
per millorar la productivitat i l’eficiència a la vegada que tenen en compte la
cepte de millorar la relació entre els éssers humans i el medi ambient a través
seguretat del treballador en l’entorn de la feina. Els dispositius solen treballar
del disseny inspirat en sistemes naturals.
sobre dades en temps real per tal de proporcionar el servei personalitzat en funció de les necessitats del treballador i els seus objectius6. A diferència dels
Dins de l’art wearable hi ha artistes que han utilitzat aquesta tecnologia incor-
wearables creats pel públic consumidor, com ara un “smartwatch”, que com-
porada en el seu cos per produir peces d’art amb una mirada totalment difer-
pleix una sèrie de funcions generals en el sentit que tots aquests dispositius
ent de la resta del món. Aquest artista és Neil Harbisson.
aporten aproximadament les mateixes funcionalitats, els wearables, per la indústria del treballador, compleixen normalment, una tasca més especifica per
Harbisson és un artista contemporani nascut a la Gran Bretanya i crescut a
aquella feina i fins i tot, per aquell treballador en concret. A més a més, el fet
Catalunya que pateix de daltonisme acromàtic3, és a dir, només és capaç de
que els treballadors pugui dur un wearable per monitoritzar la seva feina per-
percebre escala de grisos, no és capaç de veure la resta de colors. Degut a aquesta limitació ocular, Harbisson va decidir, amb ajuda, de crear una antena que l’ajudés a percebre els colors del seu voltant transformant aquests en fre-
met que aquest es pugui vincular amb softwares de sistemes empresarials per tal de poder proporcionar proves de benestar dels treballadors i també si hi ha o no, un increment en l’eficiència gràcies a aquesta tecnologia personalitzada.
qüències sonores. Aquesta antena se la va implantar al crani i li ha permès, fins el dia d’avui, diferenciar tota la gamma de colors que l’ull humà pot distingir.
Els wearables en el sector industrial pels treballadors són cada vegada més
A més a més, va anar més enllà i és capaç de percebre tots els colors invisibles
habituals gràcies al descens constant dels costos d’aquesta tecnologia. Les
per a nosaltres; els infrarojos i els ultraviolats. Harbisson ha utilitzat aquest nou
aplicacions més destacables són7:
sentit sorgit entre la unió del seu cos i la cibernètica per expressar una nova forma d’art que només ell podia representar4. El fet és que es va adonar que
Augmentar l’eficiència: El seguiment dels empleats permet redissenyar i op-
amb aquesta nova extensió del seu cos que ara formava part d’ell, era capaç
timitzar els processos per tal de ser més efectius.
d’escoltar una simfonia de colors, escoltar les cares de les persones i també de les pintures. Llavors, el que va fer va ser crear l’efecte invers, per tal que les persones poguessin entendre el que ell percebia, i va portar els sons que ell es1 Technarte. The Wearable Technology art, an art form linked to the Wearables with an infinite journey. 2 Farahi, Behnaz. Caress of the Gaze. 3 Harbisson, Neil. Cyborg. 4 Wikipedia. Neil Harbisson.
28
5 6 7
Harbisson. Neil. Neil Harbisson: Escolto el color. MDPI. Review of Wearable Device Technology and Its Applications to the Mining Industry. Iotone. Industrial Wearables.
29
Millorar la seguretat: Els wearables poden ser utilitzats com a dispositius de
Comunicació: La comunicació entre soldats i els seus superiors és vital per
detecció de lesions o presència d’agents tòxics a l’ambient per tal de poder
poder dur a terme qualsevol missió. Ja sigui per canvis en la missió, crida de
avisar a la resta del personal. També, utilitzar-se com a anàlisi per dur a terme
suport, etc.
un bon pla de rotació per minimitzar el risc d’accidents a causa del cansament. Posicionament i mapes: Per tal de poder tenir controlats els soldats en misDisminuir problemes de comunicació: Els dispositius poden proporcionar
sions de més risc és important tenir en tot moment constància del posiciona-
al treballador la informació necessària en cas de no poder accedir a ella mit-
ment de cada un d’ells en temps real. De la mateixa manera, els soldats neces-
jançant els procediments habituals.
siten tenir referències en mapes d’on són i on han d’anar.
Formació del treballador: Si un treballador s’ha de formar dins de l’empresa,
Informes i càlculs: Els comandants han d’enviar periòdicament informes com
la tecnologia wearable pot ser un bon aliat per actuar com a ajuda proporcion-
ara, observació de l’objectiu, planificació de moviments, estat dels soldats, baix-
ant alertes i instruccions, fins que el treballador assoleixi tots els coneixements.
es, etc.
Actualment encara estan estudiant quin és el millor format de wearable pel
1.2.2.5 Tipus de wearables
sector dels treballadors. El format rellotge intel·ligent i ulleres intel·ligents hi te-
Com hem pogut anar veient al llarg de tot el projecte, de tipus de wearables
nen força a dir, ja que no suposen una molèstia i permeten plena llibertat amb
n’hi ha hagut molts. N’hi ha alguns com els rellotges intel·ligents que han aga-
les mans per fer la feina.
fat un gran protagonisme al mercat gràcies a la seva versatilitat. Els rellotges
1.2.2.4.6 Militar
tenen la gran virtut de poder portar molts tipus de sensors i característiques d’una forma molt còmode. Però també és cert que són moltes les empreses
Els wearables tecnològics han evolucionat en molts camps diferents i el dels
que han entrat dins del sector wearable i que estan treien cada dia nous dis-
militars no és una excepció. De fet, des dels anys 80 fins avui els militars han
positius interessants pels consumidors, incloent-hi adhesius intel·ligents, tèx-
viscut una evolució sense pausa amb aquest tipus de tecnologia, i s’espera que
tils, exoesquelets, entre d’altres. A més a més, com que es tracta d’electrònica
hi hagi un increment de producció del 45% fins a l’any 20201.
portada a la roba o al cos, un dels principals objectius és la comoditat a l’hora de portar-lo. A la figura 6, es mostra com es preveu que acabi evolucionant la
L’estat físic és quelcom fonamental pels soldats per poder estar al cent per
tecnologia wearable amb l’avenç de la tecnologia, arribant possiblement al
cent a les missions. L’objectiu que tenen amb l’ajuda dels wearables és poder
2025 amb implants al cos de forma assequible i segura.
rastrejar i fer un seguiment de cada soldat en temps real per tal d’incrementar la seva seguretat i disminuir el risc de fracàs en les operacions de perill elevat. BioHarness i MC10 són clars exemples d’empreses que han estat treballant per millorar les condicions dels soldats2. Per una part, BioHarness ha estat treballant en una samarreta que mesura els nivells d’estrès del soldat. I per l’altra banda, MC10 fabrica sensors pels cascos que permeten identificar possibles lesions al cap. Les principals aplicacions que volen cobrir aquest tipus de wearables són3: 1 Digner, Vera. Wearables in the Military Force. 2 Mobile World Capital. La indústria militar: un nínxol per a la ‘wearable technology’. 3 Tappert, C., Ruocco A., Langdorf K. Military Applications of WearableComputers and Augmented Reality.
30
Figura 7: Imatge de la web Ministry of trade, Industry & Energy of Korea
31
1.2.2.5.1 Smartwatch Els “smartwatch” o rellotges intel·ligents són dispositius que ofereixen funcion-
Òptic de freqüència cardíaca: Aquesta tecnologia mesura la teva freqüència
alitats semblants a les d’un telèfon mòbil. Quan van començar a sortir els prim-
cardíaca mitjançant una llum verda. Donat que la sang absorbeix gran quanti-
ers rellotges intel·ligents, funcionaven a mode d’extensió d’un mòbil i oferien
tat de llum, amb un sensor òptic, es calcula el total de retorn de llum. Cal es-
poder rebre notificacions i trucades, poder veure l’estat del temps i respondre
mentar que aquest sistema, de moment, no és del tot fiable al ser calculat a la
missatges, però sempre amb dependència d’un mòbil connectat a través de
zona del canell. Tot i ser acceptat per calcular un global de la teva freqüència
Bluetooth o Wifi. Ara, els rellotges intel·ligents provinents de marques de mòbil
cardíaca no seria vàlid amb un ús professional.
com Apple o Samsung ja comencen a ser independents, d’ençà que és possible integrar les eSIM al propi rellotge.
Conductància a la pell: Aquest sensor és capaç de mesurar la teva conductivitat a la pell, en altres paraules, quan sues. Quan fas exercici i comences a suar,
Cal destacar també que dintre dels “smartwatch” trobem, per un cantó, els que són fabricats per les mateixes marques de mòbils i que realment t’aporten
la pell es torna més conductiva i això fa que el sensor ho pugui detectar2.
una gran usabilitat pel que fa a info-entreteniment però manquen una mica
Llum UV: Aquest és un sensor interessant, capaç de detectar les radiacions de
amb les prestacions per fer esport. El que vull dir, és que encara que et perme-
llum ultraviolada. Aquest és capaç de mesurar les hores que portes al sol i avis-
tin dur a terme una llarga llista d’esports diferents, la configuració de què dis-
ar-te si estàs a punt d’exposar-te a cremades per excés de radiació.
poses és força genèrica, en canvi, amb els rellotges intel·ligents com Garmin o Fitbit que són dissenyats expressament per a l’esport, et permeten una config-
Altímetre baromètric: Aquest sensor utilitza la pressió atmosfèrica per saber
uració a nivell més avançat, tot i això, per, aquesta segona tipologia de rellotges
de forma força fiable l’altitud en què et trobes. Per fer això, el sensor necessita
manca una mica més amb les prestacions d’info-entreteniment que et puguin
un punt de partida que normalment el proveeix el GPS. El problema és que
oferir respecte a un rellotge fet per Apple o Samsung.
si aquesta elevació inicial no és del tot correcta, estaràs fent que el sensor no indiqui bé l’altitud on et trobes. Si coneixes la teva elevació inicial, és una bona
Una de les grans sorpreses dels rellotges intel·ligents és que, donat la mida
idea calibrar el sensor de forma manual per obtenir resultats òptims3.
que tenen, han sigut capaços de col·locar una gran quantitat de sensors per tenir un control de les teves activitats.
Tot i la gran varietat de prestacions i sensors que poden arribar a portar els rellotges intel·ligents cal analitzar si realment les marques d’aquests han sigut
Acceleròmetre i giroscopi: Aquests sensors s’utilitzen per detectar movi-
capaços de crear un producte a l’altura de les expectatives veient els seus pros
ments linears i canvis de posició d’angle. Normalment són els sensors que
i contres4.
s’utilitzen en un rellotge per detectar el moviment de la persona i poder contar els passos diaris que fa.
Pros
GPS: És un sistema de posicionament per satèl·lit. Aquest compta amb vint-
Accés fàcil i ràpid a notificacions: Una de les tasques principals dels rellotges
i-nou satèl·lits en òrbita. Els rellotges necessiten un mínim de quatre satèl·lits
intel·ligents és ser capaç de notificar-te qualsevol succés que s’esdevé o s’es-
per poder donar-te la teva posició exacta amb un error d’un metre i mig. Els
devindria en el teu telèfon mòbil. Tot i que aquest tipus de rellotges segueixen
rellotges utilitzen aquest sistema per poder “trackejar” les rutes que fas ja
complint la funció bàsica de mostrar l’hora, s’han creat per facilitar l’accés a
sigui amb bicicleta, a córrer, nedar, etc. Hi ha rellotges intel·ligents que a més
l’usuari a visualitzar tota mena d’alertes.
de portar el sistema GPS americà, també porten el rus (GLONASS) i l’europeu (Galileo)1. Això es fa per si el sistema GPS no pot ser connectat. 1 leo.
32
Generalitat de Catalunya. Europa es posa al capdavant de la navegació per satèl·lit gràcies a Gali-
2 3 4
Hayes, Tyler. What’s inside a fitness tracker, anyway? Mateos, Eduardo. Entendiendo el altímetro barométrico. Technicles. The Advantages And Disadvantages Of Smartwatches.
33
No perdre mai una trucada: El problema dels mòbils és que si el tenim en silenci i a més no el portem a la butxaca molts cops no som conscients de que ens truquen i perdem les trucades entrants. En aquest cas el rellotge intel·ligent és una bona eina perquè amb una sotil vibració sobre el canell podem detectar totes les trucades sense que sigui una molèstia pels altres o per a tu. Personalització de la informació i monitoratge de salut: Els rellotges intel·ligents permeten una personalització de com i quan vols que es mostrin les dades al teu mòbil. També, permet configurar quins aspectes vols mesurar sobre la teva activitat diària. Fer trucades i contestar missatges: Amb els últims models de “smartwatch” que han sortit al mercat, tens l’opció de realitzar trucades i fins i tot respondre missatges sense haver de fer ús del mòbil. Gràcies a la tecnologia de control per veu, pots fer totes aquestes tasques i més quasi sense tocar el rellotge. Escoltar música: Un gran avantatge d’aquests rellotges és que cada vegada venen amb més memòria interna i disponible per connectar-se a internet sigui per LTE o via Wifi. Això són bones notícies pels amants de la música, ja que els rellotges permeten tant en format local com a través de la xarxa poder escoltar tota la música que vulguin. Diversitat de rellotges: Si ets algú que canviaria de rellotge constantment només per canviar la visualització de l’hora, llavors, els rellotges intel·ligents seran una bona opció per a tu, ja que tots porten diferents tipus de visualitzacions siguin digitals o emulant rellotges analògics.
Contres Vida de la bateria: Aquest és un dels principals defectes de la tecnologia en general i també afecta als rellotges intel·ligents. Hi ha molts factors que influeixen al consum de bateria com el tipus de pantalla que porten, els sensors actius, la quantitat de notificacions, i l’ús que li dónes durant el dia. La bateria dels rellotges d’Apple i Samsung tenen una autonomia d’entre 24 i 48 h amb un ús mitjanament actiu del dispositiu. Tot i això, si tens un ús limitat només a l’hora i monitoratge de l’activitat diària, la bateria pot arribar a aguantar una o dues setmanes depenent de la marca.
Mida de la pantalla: En tractar-se d’un rellotge, no podem esperar una mida de pantalla molt gran, tenint en compte que el rellotge serveix principalment per mostrar-te notificacions, poder escriure missatge, etc., el disseny ha d’estar molt ben pensat perquè no se’ns faci pesat. A més a més, aquests rellotges tenen l’opció de poder visualitzar vídeos i utilitzar-se com a navegador GPS. Aquestes són prestacions que no estan molt pensades per pantalles tan petites. Preu dels dispositius: Per últim, els preus dels “smartwatch”. Aquests solen tenir un preu pel consumidor força elevat tenint en compte totes les limitacions que encara comporten. Un rellotge intel·ligent de prestacions fiables està entre els 200 i 500 euros. Avui, tenir un rellotge intel·ligent no és indispensable, encara que tingui coses molt bones i interessants, hi ha encara moltes que calen millorar. Per a les persones que són més proactives amb l’esport és un dispositiu que realment dona molta utilitat, tot i que amb els preus que ronden potser val més tenir amb consideració les polseres esportives. 1.2.2.5.2 Polseres esportives Les polseres esportives són uns dispositius que, com els rellotges intel·ligents, també van col·locats al canell. Aquests estan dissenyats per ser utilitzats exclusivament per fer esport, és a dir, que exclouen funcions d’info-entreteniment que porten els “smartwatch” a excepció d’alguns casos que inclouen control de música i visualització de notificacions. Anteriorment aquestes polseres realment només eren una goma que encerclava el teu canell, sense cap pantalla; monitoritzaven la teva activitat i després, a través de BLT, podies transferir totes les dades i visualitzar-les amb detall al teu mòbil1. Més tard van començar a sortir les mateixes polseres però incorporant una petita pantalla per poder fer algunes configuracions, interaccions i visualitzar l’hora -tot i així no són considerats rellotges intel·ligents-. La part bona d’aquests dispositius respecte dels rellotges intel·ligents és que el seu preu sol ser força inferior, normalment per sota dels cent cinquanta euros i, la seva autonomia és molt superior, podent gaudir del dispositiu entre una i dues setmanes amb un funcionament actiu2. Per l’altra banda, en voler comprimir tot en aquest dispositiu tan petit hi ha sensors com el de GPS que s’han de quedar fora i això limita també les activi1 2
34
Wearable Devices Applications and it’s Future Fitbit. Pulseras de actividad.
35
tats de la polsera. En termes generals, aquestes polseres serveixen per mantenir un informe global de la teva activitat diària i no s’enfoquen sobre entrenaments i activitats concretes. 1.2.2.5.3 SmartGlass Les ulleres intel·ligents són dispositius que es porten davant dels ulls de tal manera que miris on miris sempre tindràs el dispositiu davant. Això fa que les ulleres puguin canviar o modificar la visió de qui les porta. Existeixen dos paradigmes d’alteració de la informació visual1: Realitat virtual: Té com a objectiu crear i immergir a l’usuari en un món completament virtual on pot observar i interactuar amb l’ambient. Es desentén totalment del món real. Realitat augmentada: Té com a objectiu crear una modificació sobre la realitat actual. L’usuari pot interactuar tant amb els objectes del món real com amb objectes col·locats de manera fictícia. Aquest tipus d’ulleres solen portar una càmera frontal integrada per poder reconèixer i analitzar l’espai. Juntament combinat amb tecnologies de seguiment ocular, aquests dispositius són capaços de determinar de forma precisa el que l’usuari està mirant. Això permet a aquests dispositius obtenir informació sobre els seus interessos, activitats i entorns on es freqüenta. En el mercat, es poden trobar dos tipus d’ulleres intel·ligents2. Ulleres amb una pantalla: Les ulleres que porten una sola pantalla, com les “Google Glass”, són útils per mostrar diferents tipus d’informació a l’usuari mentre duu a terme altres tasques. Aquest tipus no es podria utilitzar com a ulleres de realitat augmentada pel fet que, amb una sola pantalla, no tens la visió perifèrica que es necessita per fer-ho. Ulleres amb dues pantalles: Les ulleres amb dues pantalles, com les “HTC Vive”, poden alterar la visualització, creant continguts tridimensionals, de qui porta les ulleres. Aquest tipus d’ulleres no estan tan pensades a mostrar informació -tot i que poden fer-ho-, sinó que més aviat estan pensades per generar tota una experiència visual. 1 2
36
Schweizer, Hermann. Smartglasses: technology and applications. Wearable Devices Applications and it’s Future
En aquest projecte ens centrarem més en les ulleres intel·ligents com les “Google Glass” i similars, ja que són els wearables que et permeten fer les teves tasques del dia a dia proporcionant una extensió tecnològica per donar-te certes facilitats. Com és d’esperar, aquests dispositius presenten una sèrie de pros i contres3.
Pros Mans lliures: Un dels grans avantatges de les “smart glasses” és poder interactuar i executar accions mitjançant la veu o la detecció automàtica de les ulleres amb l’entorn. Un exemple podria ser, fer una foto o un vídeo mitjançant ordes de veu. Rapidesa: Amb les ulleres pots tenir tota la informació al teu davant en el moment que ho necessitis sense necessitat d’interrompre el que estàs fent com passaria, si haguessis de consultar la informació en un mòbil, una tableta, un ordinador, etc. Multitasca: Les “smart glasses” et permeten dur a terme multitasques, és a dir, fer més d’una cosa a la vegada. Un clar exemple és tenir una videoconferència amb un proveïdor mentre li expliques i ensenyes els teus problemes o dubtes. Plataforma oberta: Algunes plataformes com les de Google permeten desenvolupar aplicacions per als seus dispositius. Això permet que puguis donar usos concrets i extreure el màxim rendiment a les teves ulleres.
Contres Visualització i navegació: Els wearables són dispositius que per portabilitat necessiten ser més petits. Això implica certes mancances de cara a alguns dispositius. Les ulleres intel·ligents solen tenir un visor petit que pot dificultar la visualització i la navegació a través del dispositiu. Bateria: Que el dispositiu sigui petit efectivament pot significar que també té un desgast menor d’energia amb comparació a un “smartphone”. El problema és que en aquests dispositius la bateria també s’ha de reduir molt perquè s’integri de forma correcta amb el dispositiu, i això fa que la durabilitat de la bateria no permeti l’ús sense interrupció del dispositiu. 3
Hose-Reels. Are Smart Glasses Ready To Succeed In 2018?
37
Preu: Actualment pots trobar una gran varietat de preus amb les ulleres intel·ligents, començant des de cent euros, amb ulleres intel·ligents esportives fins a arribar als voltants dels tres mil euros amb les Google Glass Enterprise. Les ulleres intel·ligents van intentar fer una entrada dins del sector dels consumidors sense massa èxit, resulta que, entre altres coses, les persones no se sentien massa còmodes amb la presència d’aquest tipus d’ulleres per si eren gravades4. Google va reaccionar de forma ràpida sortint d’aquest sector i centrant-se fins al dia d’avui amb el sector professional5. A l’hora de crear aquest tipus de dispositius, a part de tenir en compte tot el tema de la usabilitat per l’usuari, també s’ha de tenir en compte en com reaccionarà l’usuari envers aquest tipus de tecnologia, perquè al cap i a la fi, qui acaba tenint un pes sobre el futur d’un producte, són els consumidors. 1.2.2.5.4 SmartClothes La roba intel·ligent són peces tèxtils que han estat fusionades amb teixits o altres materials conductius i millorats amb tecnologia, per tal de poder sentir i reaccionar amb estímuls de l’entorn. Amb l’aparició dels sensors biomètrics, aquests han cridat l’atenció de moltes empreses i professionals per aprofitar aquesta tecnologia per ser col·locada a la roba. Aquest format de wearable permet treballar amb el contacte de la pell i també, sobre els moviments que fem. És per això que han sortit molts productes al mercat dirigits al món de l’esport com el ioga i el “running”6. Un dels principals problemes que crec que a la majoria ens ve al cap quan pensem amb roba intel·ligent -o si més no a mi em passa-, és saber si tota aquesta roba és apta per ser mullada o rentada. Ja que un dels aplicatius més usats d’aquest format de wearable és l’esport, s’hauria de tenir força present. Doncs bé, normalment aquest tipus de tecnologia wearable funciona de tal manera que els circuits integrats que té i els sensors solen ser passius, per tant en certes condicions es poden mollar i per tant ser rentats. Llavors, hi ha un dispositiu que es pot col·locar i descol·locar de la roba, que serveix per processar tots els estímuls de la samarreta i poder-los enviar al mòbil a través de Bluetooth. Aquest dispositiu és el que has de treure de la samarreta sempre que la vagis a rentar perquè llavors sí que la faries malbé. 4 2017. 5 6
38
Muela, Cesar. No estaban muertas: Google Glass Enterprise salen a la venta y para esto sirven en Google. Discover Glass Enterprise Edition. Stephenson, Brad. The 8 Best Smart Clothes of 2019.
Aquest format de wearable tot i tenir un passat actiu, presenta forces preguntes sobre la seva viabilitat. Tot i això aquesta tecnologia aporta tant coses bones com coses dolentes. En tractar-se de roba intel·ligent, les persones ja estem acostumades a portar-ne al dia a dia, per tant suposa una bona integració. A més a més són dispositius que pots configurar des del mòbil i llavors, només has de col·locar-te la peça perquè comenci a funcionar. També és cert que aquesta usabilitat es podria millorar fent que puguis prescindir del mòbil per poder-lo d’utilitzar, però tot arribarà. Analitzant una mica les contres d’aquest tipus de format de wearable, ens podríem trobar amb un ús una mica limitat sobre aquests. Per exemple els pantalons de ioga Nadi X, tot i ser una idea molt innovadora per poder practicar ioga de forma correcta sense necessitat d’un professional, presenta limitacions quant a moviments d’aquesta pràctica. Aquest producte només detecta les posicions que estan indicades dins de la seva aplicació de mòbil. Un altre tema a tenir en compte -i no és per fer-me pesat-, és la bateria. Sobretot en els teixits, és molt important tractar el tema del pes i aquesta és una de les raons pels quals les bateries són molt petites i permeten un ús força limitat de la peça. El cost d’aquest tipus de material és força elevat respecte a peces de roba tradicionals. Fent una revisió d’articles d’aquest format m’he trobat que el preu mitjà d’una peça de roba sol estar al voltant dels tres-cents euros1 2 3 4. Per últim també volia destacar un fet que m’ha sobtat força. Fent la recerca d’aquests tipus de wearables m’he trobat amb el cas d’un producte que t’adverteix sobre efectes nocius que pot provocar a la teva salut. Advertència: Aquest producte conté productes químics coneguts per l’Estat de Califòrnia per causar càncer i defectes de naixement o danys reproductius2. Això em fa pensar que aquesta tecnologia encara necessita un temps per adaptar-se millor i buscar alternatives que no posin en risc la salut de les persones.
“WARNING: This product contains chemicals known to the State of California to cause cancer and birth defects or reproductive harm.” 1 2 3 4
Goode, Lauren. Ralph Lauren’s ‘smart’ shirt is the ultimate preppy tech. Levi’s. Levi’s® Commuter X Jacquard By Google. WearableX. Nadi X. Therm-ic. Powergloves.
39
1.2.2.5.5 Altres formats
bateries convencionals, però el món de la tecnologia, ja està buscant i inves-
Hi ha tota una sèrie de wearables que estarien fora dels formats que hem estat
tigant solucions de com poder alimentar-se a través dels propis teixits4, o a
explicant. Són dispositius portables que bé es poden portar directament col·lo-
través de càrregues per ultrasons5 i altres metodologies que segur que po-
cats a la pell per la part externa o bé implantats a la pell de forma que el dis-
drem veure ben aviat.
positiu quedaria col·locat per la part interna.
1.2.2.6 Petita introducció a l’internet de les coses
El primer cas és una tipologia de wearable semblant al d’un rellotge intel·li-
Per entendre bé el potencial dels wearables, crec que també és important
gent, simplement, la diferència és que pot anar col·locat a diferents parts del
conèixer què és l’internet de les coses, normalment conegut com a IoT, “Inter-
cos i sol estar subjectat per un adhesiu hipoal·lèrgic per no provocar prob-
net of Things”. L’IoT es pot entendre com una infraestructura global per a la
lemes a la pell. Un cas d’ús d’aquest tipus de wearable és, per exemple, Upright
societat de la informació que permet interconnexions entre serveis avançats
Go, un dispositiu que es col·loca a la part superior de l’esquena, entre els dos
a través de dispositius físics i virtuals, basats en la tecnologia de la informació
omòplats que serveix per detectar quan una persona està asseguda de forma
i de la comunicació6. Aquesta xarxa de dispositius intel·ligents ha esdevingut
inapropiada. Quan el dispositiu detecti aquesta situació t’avisa perquè rectifi-
una extensió molt gran aquests últims anys i ha permès alliberar una nova
quis i així poder mantenir la teva esquena amb una bona postura. El problema
dimensió de serveis que han millorat la qualitat de vida dels consumidors i la
d’aquests dispositius és que posar i treure comporta el deteriorament de l’ad-
productivitat de les empreses. L’associació AGSM “Global System for Mobile
hesiu i això fa que acabi perdent la seva eficàcia i que per tant hagis de tenir
Communication” refereix a aquest concepte com a “Connected Life”, vida con-
recanvis a punt.
nectada7. Les característiques fonamentals que ofereix l’infraestructura de l’IoT són les següents8 9.
El segon tipus, els wearable, els que s’insereixen dins de la pell, és una tecnologia que s’està investigant molt, ja que molts creuen que és la direcció que
Connectivitat: La connectivitat permet a l’IoT recol·lectar informació de tots
acabarà agafant aquest tipus de dispositius. Segons un article de 2014 del
els objectes intel·ligents. Aquesta connectivitat és essencial perquè les interac-
New York Times sobre un estudi dels wearables implantats d’una universitat
cions de dispositius contribueixin a la intel·ligència col·lectiva de la xarxa.
de Tòquio creuen que la integració entre l’electrònica i els sistemes biològics està molt a prop1. No anaven mal encaminats, els implants estan adquirint una
Heterogeneïtat: L’internet de les coses està format per una xarxa de múltiples
atenció important per una àmplia gamma d’aplicacions dins de la sanitat i
plataformes i dispositius diferents. L’estructura IoT ha de poder donar suport a
els esports entre d’altres. Aquest tipus de dispositius podrien funcionar com a
la connectivitat de totes aquestes plataformes per garantir una comunicació
sensors de signes vitals del nostre cos, per detectar anomalies que poguessin
de tots entre tots.
haver-hi2 o també com a dispositius per fer un seguiment a esportistes que volen millorar el seu rendiment. De fet, al mercat ja es pot trobar alguna solució
Canvi dinàmic: Tant els dispositius intel·ligents com l’estructura IoT han d’estar
amb implants com per exemple, una càpsula anticonceptiva que s’insereix al
preparats per canvis constants sobre la informació i els tipus d’interaccions.
braç deixant anar petites dosis d’hormones durant un període comprès entre els tres i cinc anys3.
Escalabilitat: Any rere anys els dispositius connectats a la xarxa són cada vegada més. El 2016 hi havien uns 6 mil milions de dispositius connectats a l’inter-
En tot cas, un dels temes que s’està mirant més és el de l’alimentació, com mantenir viu el dispositiu. Com és evident, dins del cos no podem col·locar-hi 1 Bilton, Nick. Wearable Technology That Feels Like Skin. 2 Stango, Antonietta. Characterization of In-Body to On-Body Wireless Radio Frequency Link for Upper Limb Prostheses. 3 Your-life. TINY, HORMONE STICKS?
40
net de les coses, i es preveu que el 2025 hi hagin connectats una xifra de vint 4 Abate Tom, How implants powered by ultrasound can help monitor health. 5 Iozzio, Corinne. No Batteries Here: New Implants Can Charge Through Your Body’s Own Tissue. 6 GSM association. Understanding the Internet of Things (IoT). 7 GSMA. Internet of Things. 8 Chandrashekhar, Kavya. Internet of Things (IoT) Characteristics. 9 Internet of Things-IOT: Definition, Characteristics, Architecture, Enabling Technologies, Application & Future Challenges
41
mil milions de dispositius10. Això representa un increment molt gran i la xarxa
inoxidable, i el gran fa 44x38x10,7mm HxWxD amb un pes d’entre 36,7 i 47,9
haurà de ser capaç de gestionar tot aquest volum de dades.
grams també depenent del material escollit1. La segona part del rellotge és la corretja, aquesta et ve amb diferents mides que van des de canells de 130 mm
Els wearables s’han convertit en dispositius personals molt utilitzats propor-
a canells de 220 mm2.
cionant als usuaris eines per poder interactuar amb el seu entorn diari. Gràcies a l’internet de les coses, els wearables han passat a formar part d’un món hi-
Anàlisi tècnic
perconnectat, permetent poder obtenir informació pràcticament de qualsevol cosa.
Aquest rellotge intel·ligent és un model clar de tecnologia d’última generació.
1.2.3 Anàlisi de wearables
A la caixa del rellotge, hi podem trobar la pantalla tàctil, retina OLED LTPO amb “Force Touch” amb una brillantor de mil nits, una corona i un botó. El marc del rellotge juntament amb la corona i el botó poden estar fets, a elecció
En aquest apartat es durà a terme un anàlisi morfològic, tècnic, socioeconòmic
del consumidor, d’alumini o acer inoxidable. Dins del rellotge, en el hardware
i funcional de quatre wearables tecnològics ja esmentats al llarg de tot el pro-
hi trobem tota una sèrie de sensors com localització per satèl·lit GPS, siste-
jecte per entendre millor el seu funcionament i les seves capacitats. Els dos
ma americà, GLONASS, sistema Rus, Galileo, sistema Europeu i QZSS, sistema
primers wearables són rellotges intel·ligents que he escollit expressament per
Japonès. A més a més també hi tenim un altímetre baromètric, sensor cardíac
veure exactament les diferències que presenten un en ser un rellotge destinat
elèctric i òptic, acceleròmetre de 32g de força, giroscopi, sensor de llum d’am-
a l’info-entreteniment com és el d’Apple però amb prestacions per fer esport, i
bient i una capacitat d’emmagatzematge de setze gigabytes de memòria.
l’altra, el Garmin, creat pels esportistes però també amb opcions d’info-entret-
Tot això va acompanyat per l’última generació de xip d’Apple watch S4 amb
eniment. Tots dos models escollits són presentats com els millors “smartwatch”
processador de doble nucli de 64 bits. Pel que fa als sistemes de connexió, el
del mercat 201911 12 13 14 15. Els dos últims són els pantalons intel·ligents per fer
rellotge més bàsic presenta Wifi 802.11b/g/n de 2.4GHz, Bluetooth 5.0 i NFC i
ioga i les sabates Under Armour per monitoritzar els “runners”.
pel model amb mòbil inclòs, també incorpora LTE i UMTS2 per poder utilitzar la connexió de la teva operadora de mòbil. Per últim, en termes d’alimentació,
Apple Watch Series 4
porta una bateria de ions de liti recarregable.
L’smartwatch Series 4 és la quarta generació de rellotges intel·ligents que crea
Anàlisi socioeconòmic
l’empresa Apple. És considerat un dels millors rellotges d’info-entreteniment que pots obtenir avui en dia segons les principals pàgines d’anàlisi d’aquesta
Els rellotges intel·ligents han sorgit de la gran pujada que han tingut els wear-
tipologia de rellotges.
ables i de la necessitat de la societat de poder ser capaços de portar tecnologia encara més integrada a nosaltres. Aquest rellotge, permet als usuaris que el
Anàlisi morfològic
porten, poder estar connectats amb la societat tecnològica d’info-entreteniment des del canell. Aquest producte es pot comprar tant en botigues oficials
El rellotge intel·ligent Series 4 està composat bàsicament de dues parts; la
d’Apple com en distribuïdors en centres comercials, pàgines web, etc. Donat
primera, la caixa, amb una forma rectangular amb les cantonades arrodonides,
que el rellotge presenta diferents models dins del Series 4, els usuaris poden
que ve donada amb dues mides diferents: el més petit fa 40x34x10,7mm Hx-
triar si el volen de caixa gran o caixa petita, amb opció de mòbil i amb diferents
WxD amb un pes d’entre 30,1 i 39,8 grams depenent si és fet d’alumini o d’acer
corretges a triar. El preu també varia considerablement. El rellotge d’Apple
10 11 12 13 14 15
més bàsic que pots obtenir costa 429 euros, en canvi el més sofisticat, inclo-
42
IoT Analytics. State of the IoT 2018: Number of IoT devices now at 7B – Market accelerating. Cnet. Best Wearable Tech for 2019. Sawh, Michael. Best smartwatch 2019: July update on the top tech watches. Rose, Brent. The Best Wearable Tech of 2019. Hart, Spencer. Best smartwatch 2019: T3’s guide to the best intelligent timepieces. McGarry, Caitlin. Best Smartwatches 2019.
ent-hi corretges de marques prestigioses de rellotges tradicionals com Her1 2
Apple. Apple Watch Series 4 - Especificaciones técnicas. Apple. Correa Loop deportiva azul aciano (40 mm).
43
mès, pots arribar a pagar 1549 euros3.
ges, Garmin ofereix opcions de talles que van des dels 120 mm fins als 250 mm.
Anàlisi funcional
Anàlisi tècnic
Aquest rellotge amb una autonomia mitjana de divuit hores, ha estat creat
Garmin ha creat un rellotge amb uns acabats molt ben fets, la pantalla, tàctil,
per poder suplir gran part de les funcionalitats que pots dur a terme amb el
ha estat expressament dissenyada per poder ser vista a la llum de l’exterior.
teu smartphone. Amb l’avançat sistema operatiu WatchOS 5, la principal idea
Just al cantó de la pantalla, al lateral dret hi té un botó per dur a terme certes
és que no hagis de treure cada vegada el mòbil de la butxaca o bossa si estàs
accions. El hardware del rellotge està composat per sensors de satèl·lit com el
rebent notificacions de missatges o alguna trucada. A part d’això, el Series 4
GPS, el GLONASS i el Galileo, monitoratge de freqüència cardíaca, altímetre
també et permet visualitzar xarxes socials com Instagram. Tot i això s’ha de
baromètric, brúixola, giroscopi, acceleròmetre i termòmetre. A més també por-
tenir en compte que la pantalla és molt petita i per visualitzar contingut fo-
ta connexió Bluetooth i NFC. Cap dels models de Garmin està dissenyat per ser
togràfic, no és molt còmode. A més a més de la part d’info-entreteniment que
utilitzar com a substitució de cap mòbil, és per això que no porta tecnologia de
et proveeix, Apple s’ha volgut centrar molt amb tota una sèrie de funcionalitats
connexió LTE.
esportives per obrir encara més el seu mercat. Gràcies als sensors esmentats anteriorment, el rellotge és capaç de fer un seguiment del teu ritme cardíac,
Anàlisi socioeconòmic
de les teves hores de son i monitoritzar exercicis com sortir a córrer, nedar o fer ioga. La veritat és que si ets una persona que li agrada fer esport i no ne-
El model Vivoactive 3 de Garmin és fruit d’any d’experiència en creació de
cessites mètriques molt avançades, aquest rellotge compleix molt bé les seves
rellotges esportius. Està creat per permetre a tots aquells amants de l’esport
funcionalitats. Però si ets algú que es pren l’esport més seriosament analitzant
sigui amb entusiastes de l’esport o professionals a poder dur un registre i anàli-
cada sortida que fa per poder millorar, llavors, aquest rellotge, se’t pot quedar
sis avançat de tota l’activitat. A més a més aquest model és molt versàtil entre
una mica més curt.
esportistes, ja que et proporciona una gran varietat d’esports per ser monitoritzats. Per altra banda, aquest model també s’intenta fer un lloc al mercat con-
Garmin Vivoactive 3
sumidor de rellotges intel·ligents que volen prestacions d’info-entreteniment per seguir connectats amb el món a través del rellotge. Aquest rellotge, igual
Garmin és una empresa especialitzada en productes amb GPS i un dels pro-
que tots els de Garmin es venen tant a la seva pàgina web oficial com amb
ductes que fa rellotges intel·ligents enfocats a l’esport. Aquesta marca junta-
distribuïdors per internet i botiga física. Pot comprar la versió més bàsica del
ment amb altres com Fitbit és de les més populars quant a anàlisis avançats
rellotge per 229,99 euros o afegir la capacitat de poder-hi posar i escoltar músi-
d’entrenaments esportius. En aquesta anàlisi, parlarem sobre el model Vivoac-
ca per 299 euros.
tive 3, un model multi-esports que competeix amb les prestacions d’info-entreteniment que ofereixen marques com Apple i Samsung, entre d’altres.
Anàlisi funcional
Anàlisi morfològic
Aquest rellotge ha estat dissenyat i creat pels amants de l’esport i l’activitat física proporcionant un gran ventall de possibilitats per poder monitoritzar el
El model Vivoactive 3 de Garmin consta de dues parts, la caixa del rellotge i la
teu dia a dia d’activitats. És un rellotge que amb un ús bàsic de control d’ac-
corretja. A diferència del rellotge intel·ligent d’Apple aquest, només presenta
tivitat diari té una autonomia de set dies. El rellotge presenta totes les presta-
un únic model de caixa esfèrica amb una pantalla de 30,4 mm de diàmetre
cions que podries fer amb un rellotge digital com: sincronització de l’hora
amb 240x240 pixels de resolució i un pes de 39 grams. Pel que fa a les corret-
per GPS, canvi automàtic d’horari, despertador, temporitzador, cronòmetre i control de sortida i posta de sol. Pel que fa a les funcions de seguiment en
3
44
Apple. Apple Watch Series 4.
45
temps real, sempre tens comptabilització dels passos que fas, línia d’activitat, calories que cremes, nombre de plantes d’un pis que has pujat, distància recorreguda i monitoratge d’estrès. En termes d’esport, tens un selector que et permet escollir quin tipus d’esport vols practicar amb opcions com bicicleta, córrer, natació, surf, sessions de gimnàs, etc. Però a part de tenir totes aquestes prestacions tan completes d’activitat, aquest rellotge també permet funcions d’info-entreteniment quan es connecta a dispositius a través de Bluetooth. Un exemple seria el mòbil per rebre notificacions i trucades, també connectar-lo amb l’aplicació SmartThings per poder controlar les llums de casa teva o pagar amb targeta a través de l’NFC incorporat. Si comparem aquest rellotge amb el Series 4 d’Apple, efectivament no té totes les prestacions d’info-entreteniment tot i que sí que s’hi acosta força. A més a més és compatible tant per mòbils Android com mòbils Apple.
Wearable X Nadi X Wearable X és una empresa americana de moda tecnològica que combina el disseny i la tecnologia per crear un estil de vida millor. Un dels seus productes i pels quals ha fet ressò, ha estat la creació de Nadi X, uns pantalons de format “leggins” fusionats amb tecnologia wearable per practicar ioga. Anàlisi morfològic Nadi X, aparentment, no és res més que uns pantalons “leggins” per fer ioga amb tecnologia integrada. Aquests pantalons són tant per dones com per homes i tenen dues parts: per un cantó els pantalons en si i per l’altra un petit dispositiu encarregat de controlar accions que va col·locat darrere dels pantalons. Anàlisi tècnic Els pantalons de ioga estan creats amb tota una sèrie de sensors amb circuits conductius que recorren punts clau de les teves cames. Tots aquests circuits dels sensors van a parar a darrere del genoll de la cama esquerra, on hi ha connectat el “Pulse”. Aquest és un dispositiu amb un processador capaç de recaptar i enviar informació als sensors. També integra Bluetooth per ser connectat amb la seva aplicació de mòbil.
46
Anàlisi socioeconòmic Com hem esmentat a l’inici, l’empresa Wearable X treballa per donar facilitats en el nostre estil de vida, i en aquest cas ha treballat en aquests pantalons de ioga perquè els practicants puguin dur a terme aquesta activitat a casa seva de forma correcta. Per obtenir aquests pantalons, actualment només es pot comprar a través de la seva pàgina web i tots els models tenen un preu únic de 220 euros. Anàlisi funcional Els Nadi X són uns pantalons que com hem dit ajuden a millorar les teves postures de ioga. Un cop col·locat el “Pulse” als pantalons, només fa falta que el connectis amb el teu mòbil, escullis quin tipus d’entrenament de ioga vols fer i començar. A mesura que vagis fent les postures de ioga indicades, notaràs uns polsos a certes parts de les cames per aconseguir un nivell òptim de l’exercici. Pel que fa a les postures de ioga que pots realitzar, encara que l’aplicació porti diferents tipus d’exercicis és veritat que queda una mica limitat, ja que fora de les postures integrades a l’aplicació no pots afegir-ne de noves. Una cosa bona que tenen aquests pantalons, és que són totalment aptes per rentar-se a la rentadora, sempre que s’hagi extret el dispositiu “Pulse” de darrere dels pantalons, ja que aquest sí que es faria malbé.
Under Armour foodwear Hovr Under Armour és una empresa americana de marca de roba esportiva. Amb l’aparició dels wearables tecnològics, aquesta marca es va aventurar a la creació d’unes noves sabates, i aquest 2019 ha estat premiat amb el model de sabates intel·ligents per “runners” Under Armour HOVR. Anàlisi morfològic Si tu et mires les sabates, en cap moment notaries que són diferents que qualsevol altra, però el fet és que dins de la sabata dreta porten un microprocessador integrat. Aquest xip té una mida de 2,5 mm de diàmetre, un gruix de 6mm i un pes de 30 grams col·locat a la part central de la sola de la sabata. La sola presenta un gruix de 29 mm al taló i 21 mm a la punta del peu.
47
Anàlisi tècnic
De fet, el futur d’aquesta tecnologia és una mica incerta, ara mateix hi ha forces fronts oberts en investigació de Wearables conjuntament amb la neurotec-
La sola de la sabata està formada per una espuma que integra perfectament
nologia2. Ara que la tecnologia és cada vegada més optimitzada i viable per ser
el xip electrònic. Aquest xip està format per un acceleròmetre i dispositiu Blue-
construïda dins de dispositius més petits, permetrà que la tecnologia Weara-
tooth “Low Energy” que permet comunicar-se amb l’aplicació “Map My Run”
ble es pugui fusionar amb moltes d’altres. Sense anar més lluny Oculus acaba
del mòbil.
de treure el model Quest, unes ulleres que ja no necessiten estar connectats a un ordinador, sinó que elles mateixes són l’ordinador3. Aquest són els tipus
Anàlisi socioeconòmic
d’avenços tecnològics que faran perdurar la tecnologia Wearable.
En tractar-se d’una marca de roba esportiva amb una línia potent de sabates
1.2.5 Conclusions
pel “running”, amb l’evolució de la tecnologia wearable, la marca Under Armour ha volgut crear unes sabates que permetés als corredors analitzar la seva
Després de fer un petit repàs sobre la història dels Wearables, la finalitat
activitat sense haver de portar cap dispositiu complementari. Les sabates les
d’aquesta recerca era poder veure quin és l’estat de l’art d’aquests en relació
pots trobar fàcilment i amb molts models diferents a la botiga en línia d’Under
als diferents sectors de la societat on s’han utilitzat. Durant el procés d’inves-
Armour o a botigues d’esport amb material de “running”.
tigació m’anaven sorgint dubtes que esperava poder entendre o resoldre una vegada finalitzada aquesta primera fase.
Anàlisi funcional Són els Wearables una tendència, o realment perduraran amb nosaltres? Són El propòsit principal d’aquestes sabates és garantir una comoditat pel corre-
realment necessaris, podem prescindir d’ells? Estan preparats per conviure
dor a la vegada que les sabates són capaces de monitoritzar-lo. Només amb
amb nosaltres?, són algunes de les preguntes que em sorgien i de les quals
l’acceleròmetre, el dispositiu és capaç d’extreure dades com la distància re-
ara en tinc una idea més clara. És ben cert que aquesta tecnologia ha sabut
correguda, la cadència, la longitud de cada passa i el temps total d’activitat.
fer-se un lloc en cada una de les disciplines en què s’ha integrat, ja que té la
Segons Under Armour, saber la cadència i la longitud de passos són elements
gran habilitat d’adoptar la forma i el funcionament que un necessita, ha do-
clau que els permet evitar lesions al corredor. Un dels principals avantatges
nat un valor molt gran dins de la societat en què vivim. Els Wearables no són
que té comprar aquestes sabates és que per un preu molt semblant a la resta
una tecnologia imprescindible, però si darrere hi ha una bona idea, aquest es
de sabates de “running” tens tot aquest monitoratge sense haver-te de pre-
pot convertir en una gran utilitat, i si som capaços de treure el rendiment que
ocupar de cap bateria. La marca afirma que la vida del dispositiu integrat a la
realment poden arribar a tenir, llavors serà una tecnologia que estarà amb
sabata serà major que la vida útil de les pròpies sabates.
nosaltres molt de temps.
1.2.4 Futur dels wearables
Donat que els avenços tecnològics d’avui i el fàcil accés a la tecnologia, els
El futur dels Wearables segons molts articles que pots trobar a internet estan d’destinats a desaparèixer per deixar pas a la tecnologia implantada, tot i això encara queden moltes coses per millorar abans que aquesta pugui desaparèixer i moltes d’altres per desenvolupar perquè els implants tinguin l’efectivitat que han de tenir1.
1
48
Perry, Tekla S. A Peek into the Future of Wearables.
Wearables han viscut un gran creixement dins de la societat i dins de les diferents disciplines del món professional, però tot i que la nova tecnologia permet crear dispositius cada vegada més petits, és necessari investigar i desenvolupar formes que permetin funcionar amb prolongacions de temps més esteses sense haver d’estar pendents de què deixin de funcionar.
2 Schulz, Benjamin. ENHANCED HUMANS: IN FIVE YEARS, WEARABLE TECH AND IMPLANT TECHNOLOGY WILL BE THE NEW NORMAL. 3 Oculus. The next level of VR gaming.
49
1.2.6 Proposta de projecte Després d’haver pogut realitzar aquest treball i analitzar amb més profunditat com els Wearables poden formar part en la societat de forma que la seva integració sigui acceptada, la meva proposta de treball pràctic vol relacionar els Wearables amb poder donar visibilitat i conscienciació al canvi climàtic en què estem vivint. El que pretenc fer amb el dispositiu Wearable no és informar de l’estat general del planeta, sinó fer una anàlisi del micro entorn on es trobar l’usuari i informar de forma personal quins són els nivells d’agents nocius en què s’està exposat diàriament. Aprofitant la idea d’analitzar la contaminació de l’aire, també vull controlar altres aspectes com l’exposició a rajos UV, contaminació acústica, temperatura, entre d’altres. En resum, el que vull que ens adonem tots és que la contaminació no passa lluny de nosaltres perquè es digui que els pols s’estan desfent, sinó que en el nostre entorn, sobretot en grans ciutats on actualment viu més de la meitat de la població mundial1, també s’hi experimenten grans quantitats de contaminació ambiental.
1
50
Naciones Unidas. Las ciudades seguirán creciendo, sobre todo en los países en desarrollo.
51
2.1 Projecte 2.1.1 Objectius La creació i motivació d’aquest treball està definida per dues parts; la primera, per la tecnologia Wearable, una tecnologia interessant que tenia ganes d’experimentar donat el creixement que ha tingut aquests últims anys. I segona, perquè des de bon inici tenia pensat que seria una bona oportunitat per crear un projecte que fa temps que tinc en ment. Aquest projecte és el de ser capaç de saber en temps real la contaminació, la temperatura, humitat, soroll entre d’altres, que es troba al teu voltant. No és una novetat que estem fent d’aquest món, un evocador, així que el meu objectiu és que gràcies al treball teòric pugui ser capaç d’entendre què necessita un Wearable per ser adequat i funcional i relacionar això amb el fer un dispositiu personal que t’indiqui en tot moment quin és l’estat ambiental que hi ha per arreu on passes i així ser més conscients del panorama en què ens trobem.
2.1.2 Planificació La planificació ha estat molt important per dur a terme aquest projecte. Em trobo en unes condicions laborals en què m’és molt difícil trobar temps per desenvolupar-lo. Tot i que el temps d’execució global del projecte ha estat molt curt, gràcies a eines professionals de planificació de projectes ha estat més senzill poder estar al dia. Aquestes dues eines són, el Gantt project i el Trello. Gantt project, és una aplicació per MacOS que bàsicament et permet crear un diagrama de gantt de forma molt detallada i amb opcions per indicar en tot moment per on estàs per tal de poder-te avisar si segueixes al dia de les tasques a fer i podent així, avisar-te en el cas que no puguis arribar a la data de les entregues. Un cop fet el diagrama, vaig veure que el temps per executar tot el projecte era molt just i que necessitaria posar-me les piles si volia assolir els objectius.
53
54
55
La segona eina, Trello, és una aplicació que funciona per fitxes. Aquesta és molt útil per llistar les tasques que tens pendents i poder-les anar completant a mesura que avances amb el projecte. A més a més és totalment costumitzable i pots crear gestions de projectes adaptats a les teves metodologies. Em va ser molt útil utilitzar aquesta aplicació, ja que d’una forma molt visual i entenedora pots veure com vas avançant amb cada tasca programada.
2.1.3.1 Projecte La contaminació és un tema que em té preocupat de veritat, sé que hi ha moltes persones que en són conscients, però també n’hi ha moltes d’altres, que tot i que saben que existeix aquest problema, no són conscients de la gravetat que suposa. Arran d’aquesta preocupació em sorgeix la idea de crear un dispositiu per mesurar la contaminació. Porto ja un temps interessat amb aquest àmbit i també sé que ja hi ha cert dispositius que et mesuren l’estat de l’aire. El problema d’aquests dispositius és que tots són estacions estàtiques i això significa que, per una part, ja no tens una informació específica i personal de la teva situació i segona, que la informació sol ser molt més global i per tant poc exacte en el punt o et trobes. El dispositiu que vull desenvolupar vol anar més lluny i aportar aquest valor afegit de tenir una informació molt més personal, de forma que, a temps real, tindràs informació constant de diferents paràmetres de l’ambient on et trobes. Aquest Wearable facilitarà a l’usuari a ser conscient de l’entorn on es troba i a ser capaç de poder moure’s en espais on la contaminació acústica o ambiental entre d’altres, no ens perjudiquin. La part pràctica d’aquest projecte consta de quatre fases; la primera, és la fase tècnica-electrònica, començant des de la ideació i recerca dels components
2.1.3 Desenvolupament La idea de dur aquest projecte ve donat d’una sèrie de prototips que vaig estar duent a terme uns anys enrere. La idea llavors, era experimentar amb Wearables tèxtils. L’últim prototip va quedar plasmat sobre un jersei que duia tot una sèrie de sensors per mesurar l’estat de l’aire. Per llàstima el projecte es va quedar estancat per falta de temps i és per això que vaig creure oportú la realització del projecte de final de carrera per seguir amb aquest estudi i assolir resultats més òptims.
necessaris per crear el dispositiu fins a la creació final de la placa electrònica. La segona fase és la de producte, que té l’objectiu final de crear una encapsulació pel dispositiu electrònic per tal de donar un aspecte i valor al Wearable. En aquesta fase, també s’intentarà buscar el millor material per la fabricació intentant ser fidels a un dels objectius del projecte buscant components que respectin el medi ambient. La tercera fase és la de desenvolupament del firmware del dispositiu electrònic i la creació d’una API per donar servei a la informació obtinguda pels diferents dispositius en funcionament. Per últim, la quarta fase es dur a terme el disseny de l’aplicació per mòbils i rellotges intel·ligents. Amb aquestes quatre fases completades, el meu objectiu és poder ser capaç de mostrar un prototip vàlid i funcional per mostrar el valor que pot arribar a tenir un dispositiu com aquest.
56
57
2.1.3.2 Fase tècnica-electrònica 2.1.3.2.1 Ideació i recerca
dispositius wearables és la d’utilitzar la connexió Bluetooth per connectar-te al mòbil i a través d’ell obtenir accés a internet per guardar totes les dades. Aquesta opció em semblava molt bona i adient, però havia de ser realista i
Tenia molt clar quin tipus de dispositiu volia aconseguir pel prototip d’aquest
conscient que aquest projecte no estava produït per un equip, sinó per una
projecte, però uns dels problemes més importants que tenia, era el d’acon-
sola persona. Tot i que la idea de fer-ho amb aquesta tecnologia sabia que
seguir components electrònics prou petits per a poder crear un wearable, i
formaria part en una següent iteració, de moment, també l’havia de descar-
això, sabia que suposaria un bon repte. Quan vaig començar el projecte del
tar. Això em deixava amb l’última opció, de fet, amb la menys adient. Aquesta
wearable tèxtil, els sensors que vaig utilitzar eren relativament grans, però com
pretén utilitzar la tecnologia Wifi. Actualment tots els mòbils són capaços de
que estaven amagats en diferents punts del jersei no es notava. El problema
generar senyal Wifi per connectar-te amb altres dispositius i poder fer ús de
que tinc amb el prototip nou és que necessita components molt petits per
les seves dades. Doncs bé, aquesta, és la tecnologia que utilitzaré per permetre
poder crear un dispositiu suficientment ergonòmic per poder ser portat a so-
que el wearable pugui enviar dades al servidor. Efectivament no és una bona
bre. Per tant el que vaig fer, quan vaig iniciar la recerca d’aquests components,
opció per un producte final, però sí que és una opció per poder testejar el pro-
va ser anar a buscar directament els sensors industrials amb funcions més
totip i mostrar el seu funcionament. Per tant l’última cosa que em faltava era
concretes per poder aconseguir disminuir els components significativament.
buscar un xip Wifi.
Per altra banda sabia que la disminució dels dispositius em suposaria molta més feina a l’hora de crear la placa electrònica.
2.1.3.2.2 Components electrònics La part bona de buscar components electrònics industrials és que trobes
Un cop finalitzada la recerca dels sensors ja hagués pogut ser capaç de fab-
moltes varietats de components molt petits. Això, ha fet que finalment pogués
ricar el wearable personal, però aquest prototip també necessitava poder-se
incorporar alguns sensors més al dispositiu que en un principi pensava que
comunicar amb un servidor per emmagatzemar les dades per, posteriorment,
em seria impossible. Llavors, els sensors han quedat així:
poder ser utilitzades per un API. Llavors necessitava afegir dos components més. El primer, un GPS per poder localitzar els punts de contaminació i el
Sensor de contaminació de l’aire: El sensor de contaminació de l’aire que he
segon, un xip que em donés connectivitat per poder emmagatzemar aquesta
escollit, està fabricat per AMS i és capaç de detectar CO2 i VOC, compostos
informació.
orgànics volàtils. Entre ells hi figuren gasos com el metà, propà, benzè, etc.
Amb la part del GPS tenia forces dispositius a escollir, bàsicament em vaig
Sensor de temperatura, Humitat i pressió: Aquest sensor està fabricat per la
basar en un que fos de mida petita i tingues una antena potent. La part de la
marca Bosch i és capaç de donar-te tota una sèrie de valors ambientals com la
connectivitat amb un servidor sabia que em portaria forces més problemes, ja
temperatura, la humitat i la pressió baromètrica. Aquest sensor segons especi-
que pot ser una part força costosa de temps. Tenia tres opcions en ment que
ficacions tècniques té una precisió de temperatura de ±1.0 ºC, humitat de ±3% i
vaig analitzar per dur a terme el prototip. La primera era incorporar una ranu-
una pressió baromètrica de ±1 hPa.
ra per poder inserir una targeta nano SIM. Aquesta opció em semblava força viable si no fos perquè vaig trobar moltes incompatibilitats amb operadores
Sensor de rajos ultraviolats: Per detectar la radiació UVA i UVB he escollit el
espanyoles i no tenia ni els temps ni els diners per a testejar-ho. A més a més
sensor VEML6075 de Vishay. A diferència d’altres sensors de detecció d’UV que
aquest tipus de tecnologia necessita una càrrega elèctrica força elevada per
ho calculen a partir de la llum incident, aquest porta un sensor real de detec-
ser utilitzada i això significaria que necessitaria una bateria força gran per pod-
ció de rajos ultraviolats.
er tenir una autonomia adient. Contant que vull un wearable de mida petita, fa que aquesta opció no sigui la més adient. Per tant la comunicació per LTE
Sensor de soroll: Per tal de poder detectar el soroll ambient, Knowless ha de-
va quedar descartada. La segona alternativa i una de les més emprades amb
senvolupat un micro micròfon digital amb un consum molt inferior als de la
58
59
seva competència, cosa que serà perfecte pel wearable a crear. Pel que fa al GPS vaig escollir-ne un amb placa integrada per evitar problemes de connexió i configuració. El xip és un MTK3339, aquest ja l’havia utilitzat en projectes anteriors, és capaç de trackejar el senyal amb més de 22 satèl·lits, cosa que t’assegura un bon funcionament del dispositiu. El xip Wifi tenia força clar quin utilitzar. He tingut l’oportunitat de trastejar amb varis i un que sempre m’ha anat molt bé és l’ESP8266. És un xip que entre altres coses et permet connectar-te a una xarxa wifi.
2.1.3.2.3 Composició electrònica Per la creació d’aquest prototip necessitava validar com funcionarien els sensors amb una distribució concreta. El primer que vaig fer va ser col·locar els components electrònics sense soldar, comprovant com quedaven els diferents elements sobre la placa electrònica. La distribució final va quedar de la següent manera; Per un cantó de la placa hi trobarem els quatre LEDs indicadors, i els sensors de temperatura, humitat, pressió, CO2, VOC i rajos UVA i UVB. Per l’altra cara de la placa hi trobarem el xip ESP8266, la bateria i el sensor de contaminació acústica.
Abans de continuar amb el dispositiu necessitava assegurar que tots aquells components donaven els resultats que jo esperava. Per tant el primer que vaig fer va ser comprovar-los un a un per confirmar que les dades obtingudes eren les desitjades. Al principi vaig tenir problemes amb l’ESP8266 i el sensor de temperatura, però va ser per errada meva de configuració. El problema realment el vaig tenir amb el sensor de contaminació acústica i el sensor de contaminació de l’aire, aquests dos van arribar defectuosos. No vaig tenir problemes en què m’enviessin uns recanvis dels components però el que sí que va ser un problema són les hores que vaig perdre intentant testejar i trobar el perquè no estaven funcionant bé. Ara tocarà esperar que arribin els nous.
Un cop trobada una disposició que em semblava correcte, vaig portar el disseny al programa Fritzing per veure com comunicar tots els components a través de la placa de prototipatge. El fet de produir la placa manualment em servirà per comprovar si cada element treballa de forma correcta i eficient i també per comprovar com funciona juntament amb l’encapsulament amb què ja estava treballant. Aquest procés anirà molt bé per veure realment com treballa el dispositiu, veure quines coses he fet bé durant el procés i quines coses no acaben d’en60
61
caixar amb la meva idea. Sobre plànols ens pot semblar que un idea pot fun-
ma és exactament la mateixa placa sobre la qual prototiparé. Aquesta placa és
cionar bé però realment és necessari i bo poder prototipar, ja que això farà que
una “perfored board” de doble cara que em permet crear circuits tant per un
puguis prevenir futurs problemes i presentar un bon producte.
cantó com per l’altra a més de poder-los connectar entre si. Un problema força recurrent que ens podem trobar en crear una placa electrònica manualment és equivocar-nos a l’hora de crear els diferents circuits. Si passa això, s’ha de ser pacient i extreure les soldadures errònies, que a més sense les eines adequades pot ser tota una aventura. En el meu cas el circuit era força clar i fàcil d’implementar tot i que vaig patir altres tipus d’errors com la col·locació errònia d’un dels leds neopixel. Hagués pogut solucionar el problema si l’hagués vist de seguida, però me’n vaig adonar un cop finalitzada la placa. Així que aquest prototip vindrà amb un defecte humà de fàbrica. Però bé, tot i aquest petit desplaçament del LED el resultat funcional no és alterat, així que seguirem endavant amb el procés d’encapsulament del dispositiu wearable.
2.1.3.2.4 Creació placa electrònica Em trobo a un punt en què haig de començar a ser realista amb el temps que em queda per l’entrega i el temps de què disposo. La meva feina actual em consumeix una mitjana de 10-12 hores diàries i el temps que em queda per fer el treball final de grau no és molt. És per això que la meva primera iteració amb la placa electrònica serà fer-la totalment manual, soldant, jo mateix, els circuits electrònics. Evidentment no és la millor metodologia per crear un wearable, però tot i això, sí que serà una forma més ràpida de validar el funcionament conjunt del dispositiu. Si aquesta primera iteració surt bé, em permetrà seguir treballant amb un disseny de placa més òptim i poder-la portar a produir per aconseguir realment la mida i forma desitjada per aquest projecte. Com he esmentat anteriorment crear la placa manualment és una tasca relativament ràpida sempre que tinguis un bon esquema per seguir i així, poder evitar possibles equivocacions. La placa sobre la qual he dissenyat tot l’esque-
62
63
2.1.3.3 Fase de producte La fase de producte, és una fase que tenia moltes ganes de fer, ja que tinc l’oportunitat de disposar de diferents tipus d’impressores 3 d i per tant, poder jugar una mica i veure el que pot sortir com a un primer encapsulament pel wearable. Com he dit, tinc a disposició unes quantes impressores, ja que, a l’actual feina on estic hi ha un gran equip de producte especialitzat en impressió 3 d. A més a més he tingut la sort de poder assistir a un curs especialitzat sobre la impressora Ultimaker S5, realment una màquina que m’ha deixat ben bocabadat per l’increïble acabat que et permet aconseguir i amb la que tindré la sort de poder treballar per fer el prototip final d’aquesta primera iteració. L’altra impressora que he utilitzat és el model Sigma de BCN3D, una impressora que per produir tirades llargues és molt bona, ja que amb poc temps pot aconseguir una gran producció. El problema és que quan busques grans capacitats de producció a vegades els acabats no són tan perfectes. La Sigma, realment té bons acabats però que si són comparats amb la S5 d’Ultimaker, veus les diferències dels acabats.
able. El meu problema és que vull fer un dispositiu de la mida d’un “smart watch”, i tot i que seria genial, haig de pensar que hi ha altres maneres de poder-lo portar i que no necessàriament ha de ser incòmode per ser una mica més gran. A més a més, és un prototip, amb temps i esforç ja anirà agafant la forma que es desitja. Per imaginar-me on podria anar col·locat el dispositiu m’he agafat a mi mateix com a figura a estudiar, i pensar què porto al dia a dia que pugui utilitzar o em pugui ajudar a incorporar un wearable. Sóc una persona força senzilla, el que porto en el meu dia a dia és la roba de vestir i la meva bossa d’esquena, que realment tant treballant com en els meus dies de festa, sempre la porto al damunt. A partir d’aquest punt de partida i també gràcies a tutories amb en Jordi Márquez, pensant una mica a què es podria transformar aquest dispositiu, va sorgir la idea de poder-se utilitzar en múltiples parts del cos o accessoris que portes al damunt. No només limitar que pugui ser portat d’una sola manera sinó més aviat donar la possibilitat de poder ser portat allà on la teva creativitat o ment et permeti ocorre. Tenint aquesta idea que em tenia força motivat, mentre feia una mica de recerca d’objectes geomètrics i tipus de volums per inspirar-me una mica, vaig començar també a modelar una peça molt bàsica que encapsulés el dispositiu per veure una referència de mida aproximada. Aquest encapsulament de forma rectangular constava bàsicament de dues peces: una inferior on descansava tota la placa i una de superior encarregada de tancar aquest encapsulat i mantenir el dispositiu fixat a dins. A la part inferior de la peça també hi vaig col·locar una anella per poder-se subjectar amb alguna mena de suport, tot i que amb aquest, encara hi havia de treballar.
2.1.3.2.1 Ideació i esbossos Per començar a idear com vull que acabi essent el wearable, per aquest primer prototip estic molt condicionat per la mida que té el conjunt de l’electrònica. Ara mateix tinc un dispositiu que mesura 70,9x40,4x12mm, que contant que em falta col·locar la bateria i fent un càlcul ràpid de parets interiors i exeriors més infill, etc., em quedarà un encapsulament d’uns 80x70x15mm. Això em deixa una mica preocupat per no ser del tot capaç de produir un bon Wear64
65
Doncs bé, com que havia d’anar per feina i no volia que l’encapsulament fos un simple rectangle llis, vaig començar a fer alguns esbossos per veure si hi havia cap que m’acabés de convèncer. Vaig utilitzar com a idees de partida les dinàmiques formes que presenten els Beacons. Em semblaven que podrien donar un toc original al meu prototip. Per llàstima, la forma en què vaig dissenyar la placa d’aquesta primera iteració, no se m’acabaria d’adaptar del tot bé. De fet la idea final de com dissenyar la placa se’m va ocórrer anant a comprar el pa un diumenge al matí. Mentre era esperant el meu torn vaig, veure que els havia entrat una abella dins de l’establiment i vaig començar a relacionar el meu projecte amb les abelles recol·lectores. Aquestes abelles del gènere dels Apis, tenen una tasca important que és la recol·lecta d’aliments com el pol·len, nèctar o gelea reial. Aquesta la porten i la comparteixen amb la resta de les abelles i larves del niu. M’agrada pensar que el dispositiu que estic fabricant tindrà un efecte semblant pel que fa a la recol·lecció de dades mitjançant el constant moviment de les persones abastant així, un gran terreny. A més a més que tota aquesta recol·lecta s’estarà compartint amb tot el món, ja que des de l’API trobaràs amb detall totes les dades recaptades. Llavors després d’haver comprat el pa, vaig començar a dibuixar sobre paper com seria el modelatge de l’encapsulament del dispositiu wearable.
66
67
2.1.3.2.2 Modelatge 3d
parlant de quin programari utilitzar. l’Óscar, em va comentar que ell treballa
Com he esmentat anteriorment vaig començar modelant un parell de pec-
sobretot amb SolidWorks, un programa professional encarat a la producció de
es per veure de forma física, la mida en què podria quedar un encapsulat, donades les dimensions de la placa electrònica. Tot i que per futures iteracions, amb què ja estic pensant, vull tenir una placa molt més petita, per aquest test de prototipatge que vull aconseguir ara, ja serà suficient. El modelatge d’aquestes peces les vaig dur a terme amb el programa de disseny, Cinema 4D. Per a l’última peça, m’agradaria utilitzar un programa de modelatge més adequat per crear aquest prototip.
peces d’enginyeria. També es va oferir a ajudar-me a crear aquesta peça amb el seu programari, ja que així podria ensenyar-me totes les coses que cal tenir en compte quan modeles peces dels quals el seu bon funcionament depèn de la precisió i els bons càlculs emprats. Amb l’Óscar ja no val això de fer mil·límetre amunt, mil·límetre avall, amb ell, tot tenia la mida que havia de tenir, i això m’agradava molt. Després d’ensenyar-li els dibuixos a paper que havia fet i una mica els referents que tenia, vam procedir a modelar l’encapsulat, però abans d’això, em va comentar que havíem de vectoritzar a mides reals amb Ilustrator la placa electrònica tant per davant com per darrere. Això ho vam fer perquè jo no tenia cap model 3 d del dispositiu electrònic que havia creat, i per poder fer la placa amb les mides precises necessitàvem aquest model per comprovar en tot moment que el prototip que estem fabricant no té erros de càlculs. Llavors després de tenir el model 2d de la placa amb les mides que toquen, el vam passar a SolidWorks per convertir-lo amb 3d. Com que ja teníem les alçades i les amplades només feia falta incorporar l’eix z, la profunditat i a partir d’allà començar a treballar amb la carcassa. Si haig de ser sincer, vaig quedar ben bocabadat d’aquest programa, era complex, però fantàstic, ja que està basat en la creació de models a partir de càlculs de distàncies, per tant aconseguir formes complexes era molt més senzill que pas fer-ho amb programes com el Cinema 4D. Vaig estar gaudint molt de tot aquest procés de creació al cantó d’una persona que n’és experta, perquè realment vaig poder experimentar com és fer un bon treball de modelatge 3d per a ser imprès.
Per fer el que seria el modelatge final per encapsular tota l’electrònica, vaig estar parlant amb un company de feina per veure si em podia donar un cop de mà. Aquest company és l’Óscar Pérez, un enginyer que treballa al departament de producte i és expert en modelatge de peces complexes i impressions 3 d. Vam estar comentant una estona totes les coses que hauria de tenir en compte a l’hora de dissenyar la peça, de la mateixa manera que vam estar 68
69
Ja per acabar i posar la peça a imprimir només quedava exportar el model 3d a STL per poder-lo obrir amb el Cura. El Cura és un programari gratuït que et proporciona la mateixa marca de la impressora per convertir el teu model 3d La peça 3d té unes característiques que m’agradaria destacar. La primera és
en un arxiu Gcode, en el nostre cas vam utilitzar el Cura d’Ultimaker. Aquest
que està fabricada de tal manera que quan col·loques tota l’electrònica, aques-
arxiu conté tota una sèrie de paràmetres que tu indiques perquè la impressora
ta queda ben subjecte. La placa, tindrà dos cargols petits que no permetran
les executi. Entre algunes opcions tens el gruix de paret interior i exterior, l’infill,
que es pugui moure. Per la bateria s’han col·locat quatre cantonades extru-
utilització de brim, temperatura d’extrusor i de plat, tipus de material, etc. Per
dides perquè no tingui possibilitat de moviment. La segona característica és
tant, aquest format no deixa de ser un recull d’instruccions que la impressora
com els sensors que ara estan dins d’una capsa, podran seguir interactuant
seguirà per realitzar el nostre modelatge.
amb el medi. Doncs bé, la carcassa presenta tota una sèrie de perforacions seguint el disseny de l’encapsulat perquè els sensors puguin recopilar dades
A causa de certes complexitats de la peça dissenyada també vam haver de
sense problemes. Seguint amb tot el tema de les abelles vaig optar per fer
configurar que el segon extrusor utilitzés PVA com a suport, ja que sinó la peça
un disseny amb hexàgons amb una distància entre ells d’un mil·límetre. Són
es produiria amb errors. Finalment vam carregar l’extrusor principal amb PLA,
aquests espais que hem aprofitat per crear perforacions i permetre entrades
el material que vaig escollir per imprimir, ja que presenta característiques com
d’agents externs. Per últim està el tema dels indicadors LED. No volia que les
ser biodegradable i sostenible.
llums es mostressin a través de cap perforació, però tampoc podia tancar la peça de tal manera que es perdés llum en intentar travessar l’estructura. El
2.1.3.2.3 Impressió final
que vàrem fer va ser que just on hi ha els indicadors, el gruix de la paret s’ha
La impressió ha estat tot un èxit, de fet vaig fer dues tirades, una amb PLA
disminuït perquè la llum pugui traspassar més fàcilment a la vegada que
negre i una altra amb PLA blanc. El color negre el trobo més atractiu però té el
creem una difusió atractiva.
problema que tot i la disminució del gruix de parets, segueix absorbint la major part de la llum dels LEDs. En canvi el blanc tot i no ser tan atractiu com el negre sí que juga molt millor amb la llum dels quatre indicadors.
70
71
Abans de començar a col·locar l’electrònica falta extreure tot el PVA de suport de la peça. Hi ha cops que és tan senzill com arrancar el material, però hi ha vegades que l’extracció d’aquest és més complicat i la solució més senzilla és posar les peces amb aigua, ja que aquest material de suport és soluble en aigua. Ara si doncs ja podia col·locar l’electrònica dins de la carcassa. Tot i que he tingut l’Óscar Pérez al meu cantó dissenyant la peça, fet que em feia saber que tot aniria com anell al dit, vaig quedar ben sorprès de lo bé que encaixava tot, era tot un gust veure que de forma fàcil, tot encaixava al seu lloc i quedava ben fixat. Per últim, a la peça ja només li quedava una última cosa. Anteriorment havia esmentat que em faltava pensar en una estructura que permetés a la persona portadora del wearable poder-se’l col·locar on més bé li semblés. Doncs bé la meva solució ha estat un mosquetó amb clip lligat a una cinta retràctil. Això permetrà a l’usuari col·locar-se el wearable on més li convingui i que fàcilment pugui agafar-lo sense haver-lo de desenganxar per poder veure les dades en temps real de l’estat ambiental del seu voltant.
2.1.3.4 Fase tècnica-desenvolupament En aquesta fase duré a terme tot el procés de desenvolupament del firmware del dispositiu electrònic i la creació de la API pel servidor web. Primer de tot em centraré amb la programació del wearable, ja que sense ell no tinc dades per registrar. Un cop tingui avançat i provat el funcionament del dispositiu em posaré a programar el servidor web per obtenir dades reals de l’ambient. 2.1.3.4.1 Ideació fases comportament dispositiu És important quan crees un dispositiu electrònic tenir clar quin comportament tindrà. El wearable que estic desenvolupant, m’agradaria que tingués una sèrie de modes de funcionament i configuració. Com que és un dispositiu que per si sol no té cap pantalla d’interacció, seria necessari que a través d’un altre dispositiu com podria ser el mòbil o un ordinador et permetés fer la primera configuració, per així tenir-lo sempre a punt. Aquesta configuració la faria a través d’un petit servidor web local generat pel mateix dispositiu. El xip ESP8266 té la possibilitat de crear un punt d’accés Wifi, cosa que permetria poder-s’hi connectar i configurar certs paràmetres del dispositiu com per exemple la connexió a una xara wifi, a través d’una interfície web. Un altre mode que m’agradaria que tingués el dispositiu és el de poder treballar sense connexió a internet, és a dir, que les dades recol·lectades s’emmagatzemessin a una memòria del dispositiu podent escollir, posteriorment, si es volen compartir a la xarxa o no. Per últim el dispositiu també hauria d’incorporar algun tipus de sistema d’apagat i encesa.
72
73
Pel desenvolupament del primer prototip, tinc plantejat fer que el dispositiu
en mode local, només mostrant les dades a través del dispositiu, sense pu-
sobretot funcioni i sigui capaç de dur a terme les accions més bàsiques per
jar-les al servidor.
començar a obtenir resultats reals. En un cas ideal també m’agradaria poder ser capaç d’implementar opcions de configuració com la de seleccionar el
Funcionament del dispositiu: Quan el dispositiu hagi finalitzat la connexió de
wifi, modes d’apagat, standby, funcionament sense connexió i possibilitat de
la xarxa, començarà a recol·lectar dades a través dels sensors. Aquestes dades
pujar les dades posteriorment, etc. Però bé, com ja he dit en aquesta prime-
seran actualitzades cada trenta segons fent que si hi ha canvis en l’estat de
ra iteració del prototip és important que el dispositiu funcioni correctament
l’aire, temperatura, humitat, etc., els LEDs, a través de transicions de colors ho
recol·lectant i emmagatzemant les dades a temps real. Per altra banda, com
puguin anar indicant. A la vegada que s’està duent a terme aquestes visual-
que el dispositiu està dotat de 4 LEDs RGB, aquests serviran per informar a
itzacions, el dispositiu enviarà al servidor remot les dades recol·lectades perquè
l’usuari, portador del wearable, amb quin estat es troba de contaminació de
quedin emmagatzemades per posteriors consultes.
l’aire, de temperatura, humitat i de perill d’exposició a rajos UV. El rang de colors que es veurà, indicaran el grau d’intensitat o perillositat dels Per tant els passos de funcionament del dispositiu són els següents:
agents externs que el sensor detecta. Aquests aniran del color verd fins al color granat, passat pel groc, taronja i vermell, en el cas de perillositat i de blau a
Encesa i connexió amb el mòbil: Un cop el dispositiu s’engegui, el primer pas
granat, passant pel turquesa, groc, taronja i vermell pel cas de temperatura.
que durà a terme és el de connectar-se a la xarxa del mòbil que té configurada. Mentre s’està duent aquest procés de connexió, el LED inferior farà pampallugues de color blau. Un cop connectat a la xarxa, el LED inferior deixarà de fer pampallugues. Per indicar quina és la qualitat de connexió amb el mòbil,
• LED número 1: Aquest indicarà l’exposició a rajos UV, tenint en compte els rajos UVA i UVB. Indicaran quan estiguis exposat a patir cremades. • LED número 2: Aquest indicador mostrarà una relació de temperatura i
s’utilitzaran els quatre LEDs (Mirar mapa 4.3.2):
humitat al teu voltant partint d’estudis que indiquen la temperatura de be-
nestar que és entre els 21 i 26 graus centígrads. Aquest sensor també tindrà
• Un LED encès de color vermell (LED 1): Aquest indicarà que el senyal wifi
en compte l’impacte que té la humitat amb la temperatura, fent que una
que rep és molt dèbil i per tant és possible que es perdin paquets de dades
temperatura de 30 °C amb combinació amb alts percentatges d’humitat
a l’hora de pujar-los. RSSI entre -80dBm i -90dBm
provoca sensacions de calor superiors a l’actual temperatura.
• Dos LEDs encesos de color taronja (LED 1 i 2): Aquests indicarà que la
• LED número 3: Aquest LED indicarà quin és l’estat de l’aire del teu voltant.
connexió és fluixa però correcte per ser utilitzada sense problemes. RSSI
Com que incorpora sensors de CO2 i de partícules PM podrà indicar quan
entre -70dBm i -75dBm.
l’aire que respires és nociu per a tu.
• Tres LEDs encèsos de color groc (Led 1, 2 i 3): Seran indicatius de senyal
• LED número 4: El LED superior indicarà el soroll ambiental, essent capaç
wifi bona amb garantia d’enviament de paquets de forma fiable. RSSI entre
de captar els dB. Aquest, podrà indicar quan el soroll podria comportar mal
-31 dBm i -67dBm.
estar o fins i tot moments en què el soroll és nociu, poden provocar d’anys a
• Quatre LEDs encesos de color verd (LEDs 1, 2 ,3 i 4): Els quatre LEDs en-
l’oïda.
cesos indicaran la millor connexió que es pugui tenir, normalment la que només és possible quan estàs molt pròxim del punt de senyal, cosa que hauria de passar amb aquest dispositiu. RSSI per sota dels -31dBm. En cas que el dispositiu no aconseguís connectar-se a la xarxa del mòbil al cap d’un minut i mig, s’indicaria amb el LED 1 de color vermell i fent pampallugues perquè es revisi la connexió. Mentrestant el dispositiu començarà a funcionar 74
75
2.1.3.4.2 Programació components electrònics amb C A nivell de programació, el dispositiu estarà programat en C++. De fet també m’havia passat pel cap començar a programar electrònica amb Python per veure com funciona, però seria molt arriscat donat que desconec quins són els seus avantatges i limitacions. Tots els sensors de què disposo menys el sensor de contaminació acústica, estaran connectats a la placa per I2C, això m’estalvia haver de connectar tots els dispositius ocupant gran part dels pins de la placa. I2C, és un sistema de comunicació en sèrie que s’utilitza molt en el món de l’electrònica, la part bona que té és que només necessites dos cables, a part dels d’alimentació, per poder funcionar amb múltiples dispositius connectats, per altra banda, tots els dispositius que es connectin per I2C han de tenir una adreça única per funcionar, en el cas que tinguessis dos sensors amb una mateixa adreça, aquests no podrien ser utilitzats conjuntament dins del mateix sistema de comunicació. En el cas del sensor de so, aquest anirà connectat a la placa a un pin analògic. La programació dels LEDs tindrà una funció important amb el dispositiu, ja que seran els encarregats d’indicar en tot moment les condicions ambientals del teu voltant. 2.1.3.4.3 Creació API La creació d’un servidor per emmagatzemar totes les dades recol·lectades pels diferents wearables em servirà per poder crear una API perquè tothom qui ho desitgi pugui fer consultes de dades de l’estat de l’aire, temperatura, contaminació acústica, etc. Per crear aquest servei, començaré amb un servidor provisional amb l’empresa Cdmon per testejar que tot funciona tal com ha d’anar. Per una futura implementació, la meva idea és acabar traslladant tot aquest sistema a un servidor dedicat amb Debian que ja tinc en marxa amb altres projectes personals. Mentrestant amb Cdmon desenvoluparé l’API amb PHP per aconseguir un prototipatge senzill, ràpid i funcional. Abans de procedir a crear la base de dades on s’emmagatzemaran les dades, faig un petit esquema per veure quines taules em faran falta, quins camps necessitarà cada una i quina relació tindran entre elles. Una vegada concretada l’estructura procedeixo a crear les taules i els seus camps per la base de dades. La documentació específica de la API es podrà trobar a: hexoproto.tech
76
77
2.1.3.5 Fase disseny de l’aplicació per la visualització de dades En aquest apartat he estat treballant en com l’usuari a part de poder veure en temps real, els estats ambientals del seu voltant des del mateix wearable, també les podrà veure de forma concreta i amb informació més estesa a través de l’aplicació mòbil i smartwatch. Per dur a terme el disseny de totes les pantalles vaig utilitzar el programa Sketch, un software de disseny vectorial que vaig trobar molt útil per dissenyar aplicacions. Des del mateix sketch també pots programar interaccions entre pantalles per simular aplicacions, el problema, és que no estava del tot content en com funcionava en aquest programa, per tant el que vaig fer va ser utilitzar Invison. Invision és una plataforma web per generar la interactivitat entre pantalles i així també poder compartir l’experiència amb qui la vulgui provar a través d’internet. Quan vaig estar treballant amb l’aplicació mòbil, ja ho feia pensant amb fuPer començar la API et permetra fer peticions bàsiques al servidor. Aquestes
tures interaccions que volia proporcionar als usuaris. Per començar per poder
peticions serviran, primer perquè puguis escollir sobre quin dispositiu vols
utilitzar l’aplicació necessitaras crear un usuari. Aquest, no només és per poder
obtenir dades i a partir d’aqui les dades que vols sobre aquell dispositiu. Més
accedir a les teves dades del dispositiu wearable, sinó també per poder saber
endavant és crearà una actualitzaió afegint token per poder controlar el núme-
quin tipus de perfil tens i així poder-les creuar amb les dades que obtenim. A
ro de peticions i poder donar certs privilegis a les persones que tenen en pos-
més a més també constaria d’opcions específiques com la de poder progra-
sessió un dispositiu wearable perque puguis utilitzar la seva informació com
mar sortides d’activitats físiques poder-te avisar i suggerir rutes alternatives en
més els convingui. Si aquesta API conjuntament amb el produce wearable surt
cas de detecció de nivells alts de contaminació, etc.
bé, es plantejarà també poder cobrar un cost de petició a partir de x peticions. Una altra part important de l’aplicació és que és un lloc on podràs consultar les dades que has recol·lectat de forma més estesa i amb gràfiques per entendre-ho millor. Podràs veure tant gràfiques globals com separades per dies per poder analitzar els nivells d’agents nocius en què has estat exposat. La mateixa aplicació s’ha readaptat per poder consultar la informació de forma entenedora a través d’un rellotge intel·ligent. L’aplicació, tant per mòbil, com per smartwatch, intentarà mantenir-se simple perquè a nivell d’usuari sigui entenedora i així centrar-se a donar importància a la informació recaptada.
78
79
Gràfica app mòbil
Mockups
Gràfica app Smartwatch
80
81
2.1.3.5.1 Llibre d’estil aplicació mòbil i rellotge
82
83
84
85
86
87
88
89
2.1.3.6 Pressupost Pressupost projecte Wearable Unitats
Preu/u.
Preu total
Placa ESP8266
2
17,90€
35,8€
LED neopixel
4
3,22€
12,90€
Sensor BME680
2
19,69€
39,38€
Sensor CCS811
3
17,46€
34,92€
Sensor VEML6074
2
5,21€
10,42€
Amplificador MAX4466
2
6,08€
12,16€
Placa perfboard
2
1,5€
3€
Cablejat
1
12,03€
12,03€
Batería Lipo 900mAh 3,7V
1
6,75€
6,75€
Batería Lipo 1000mAh 3,7V
1
7,75€
7,75€
Slide switch
6
0,80€
4,8€
Bobina PLA
1
34€
34€
Bobina PVA
1
28€
28€
Mosquetó retràctil
2
8,99€
8,99€
Ganxo retràctil
3
5,99€
5,99€
3. Desenvolupament tasques
Hores
Preu/Hora Total
Test components electrònics
2,5
30€
75€
Disseny i distribució placa elec.
3
30€
90€
Treball de soldadura
3
30€
90€
Concepte encapsulament
5
15€
75€
Modelatge 3d
4,5
12€
54€
Impressions 3d
12
10€
120€
Desenvolupament primera iteració wearable 25
30€
750€
Desenvolupament primera iteració API
15
30€
450€
Disseny interfície mòbil i rellotge
10
30€
300€
Total
-
-
2270,34€
1. Material Electrònic
2. Altres materials
90
91
3.1 Prospectiva de treball 3.1.1 Conclusions Els Wearables, són una forma de veure la tecnologia d’una manera molt interessant. En aquest projecte s’ha fet un estudi sobre l’estat de l’art d’aquest tipus de dispositius i això ens ha permès veure que és una tecnologia en augment. Aquesta necessitat de les persones a estar connectats amb la resta del món d’una forma encara més personal dóna vida a l’interès, el desenvolupament i la evolució d’aquesta tecnologia. Pel que fa a la fase pràctica d’aquest projecte, tinc moltes ganes de veure quin impacte pot tenir un dispositiu personal d’aquesta tipologia. Com esmentava al principi de tot el projecte, tenia la necessitat de saber més sobre aquesta tecnologia i poder experimentar amb ella era un dels meus propòsits personals. Poder fusionar camps com l’electrònica, el desenvolupament de software i disseny encarat a aquesta tipologia de dispositius ha fet que, aquest objectiu es compleixi. El desenvolupament ha estat molt interessant, ja que els teus coneixements creixen de forma exponencial quan has de treballar amb noves tecnologies i disciplines i haver de solucionar problemàtiques complexes per poder seguir endavant. Per tant, el propòsit de poder crear un prototip funcional del dispositiu wearable és el primer èxit cap a poder aconseguir un producte real i viable. Respecte a la fluïdesa ha estat de gran ajuda poder tractar dins del treball teòric, un gran nombre de tipologies de wearables, dispositius i creadors en si per atendre quina és la situació d’aquests. Tot i haver pensat i treballat en diferents tipus de tipologies de wearables i quines connexions hi haurà a partir d’ella, la fluïdesa d’aquest projecte començarà a tenir un impacte molt important amb l’inici de creació del producte, un cop el prototip hagi estat validat amb la seva totalitat. La forma en què he escollit dur a terme el meu projecte ve donada principalment per dues raons, la primera, per aconseguir els objectius que tenia proposats assolir i segona per poder ser assolits amb el poc temps que tenia. Per tant, la flexibilitat del projecte ha estat ben implementada, donat que en qualsevol procés de producció d’un producte passa per la creació d’un prototip de funcionament. El meu objectiu era aconseguir aquest prototip que, en un 93
futur, esdevindrà un producte desitjat. Si faig un repàs de com havia iniciat anys enrere la idea de poder fer un wearable capaç de recaptar de forma personal diferents tipus d’estímuls presents a l’ambient i comparar-ho actualment en com he pogut assolir crear un prototip funcional, crec que ha estat un procés satisfactori pel que fa a l’elaboració, perquè encara que puguis trobar dispositius estàtics de detecció de diferents tipus d’agents ambientals jo he volgut aportar un punt d’innovació i anar més enllà donant un nou valor oferint un producte personal per la persona qui ho porta sense oblidar-me que també pot ser de gran utilitat per la resta de persones que poden consultar l’estat d’un punt geogràfic a través de la API.
3.1.3 Autoavaluació Tenia una sèrie de reptes difícils a complir amb aquest projecte. El primer, poder ser capaç de crear un dispositiu electrònic funcional per comprovar que la meva idea de producte és viable. I segon, ser capaç de fer-ho amb un temps molt reduït a causa de la situació laboral amb què em trobo. Valoro molt tot el que he après durant el procés. Per una part, hi ha tot el desenvolupament de la part electrònica i desenvolupament de software, a més a més de poder treballar amb disseny de producte, quelcom que m’ha motivat moltíssim, ja que tinc molt interès a poder adquirir més coneixements en aquest camp. Per altra banda també valoro pel que fa a l’experiència el que
3.1.2 Millores i prospectiva
ha suposat poder dur a terme aquest treball, ja que ha estat molt dur poder
Aquest projecte té dos tipus de millores i prospectives; una és sobre el pro-
personal. Al final dur a terme aquest projecte forma part de la meva vida, si
totip creat i l’altre sobre com segueix evolucionant el projecte un cop assolit
més no, d’una etapa d’ella, i el mateix passa amb la feina que tinc actualment,
aquest producte. Això ho dic perquè quan tens un producte tancat no signifi-
forma part de la meva vida. El que no m’agrada és haver de treballar amb
ca necessàriament que el projecte ha finalitzat. Dins del meu plantejament
coses que m’apassionen amb un nivell alt d’estrès, això provoca que no puguis
d’aquest projecte hi ha prospectiva de feina fins molt passat haver acabat
gaudir de tot del procés i fa que et plantegis haver de canviar les coses. El que
aquest wearable.
vinc a dir és que valoro molt positivament on he pogut arribar i tot el que he
arribar a la data d’entrega. Ja no només parlo a nivell del projecte sinó a nivell
pogut aprendre però també de forma negativa amb les condicions que he Començant amb el prototip, és evident que la feina no s’acaba aquí. El que et
hagut de fer-ho.
permet haver creat un prototip és poder validar el funcionament del dispositiu per poder seguir endavant amb la teva idea del producte o poder tornar uns passos enrere per redefinir-lo i corregir errors. La idea després del prototipatge és la de buscar ajuda econòmica, sigui a través de kickstarters o altres tipus de metodologies per aconseguir els diners necessaris per muntar un equip especialitzat per cobrir totes les necessitats que té poder completar el producte. Com a visió encara més global, no vull que aquest dispositiu es quedi només amb un wearable, sinó que tinc en ment tota una sèrie de productes que puguin millorar la cobertura d’obtenció de dades. Per donar un exemple, per poder cobrir una ciutat com la de Barcelona amb dades a temps real vull crear un producte que pugui ser col·locat a vehicles de constant moviment diari per la ciutat. Aquests vehicles ser els de transports públics de la ciutat; autobusos, tramvies o fins i tot camions de recollida de residus. Això permetria cobrir territoris molt grans a un cost molt menor.
94
95
4. Bibliografia 4.1 Bibliografia Briten, F. J. Old clocks and watches and their makers.[consulta: 20 de maig 2019] Disponible a: http://www.survivorlibrary.com/library/old_clocks_and_ watches_and_their_makers_1904.pdf Deren, Sibel. Crafting Wearables: Blending Technology with Fashion. (2016). ISBN-13 (pbk): 978-1-4842-1807-5 Manual d’instruccions.[consulta: 20 de maig 2019] Disponible a: http://www. taschenfernseher.de/doku/doku-seikotvwatch.pdf 12 Caesars.[consulta: 21 de maig 2019] Disponible a: http://seattlebecc.org/ news/12_Caesars.pdf Garrote, Diego. La lente esmeralda del emperador Nerón. Wearable computer.[consulta: 24 de maig 2019] https://www.utdallas.edu/ah/ reunion/stories2007/wiki-wearable-computer.pdf Matthew, J., Douglas C. i Flatt, John D. The Evolution of Army Wearable Computers. [consulta: 27 de maig 2019] https://pdfs.semanticscholar.org/c5e9/f72d397d4e4a56ac40afe8de92e49a6f815f.pdf Mewara, Deepak. Wearables devices applications & its future.[consulta: 29 de maig 2019] http://ijtre.com/images/scripts/16113.pdf Costa, María. Experiencia de usuario (UX).[consulta: 10 de Juny 2019] http://
James, Daniel. Wearable Technology in sport, a convergance of trends. [consulta 16 de Juny 2019] http://journals.uma.ac.ir/article_502_102670a07fef40aa8025b0b6ce016daf.pdf Toussiant, Lianne. WearingTechnology. [consulta: 20 de Juny 2019] http://www. craftingwearables.com/images/CRAFTING%20WEARABLES/Lianne_Toussaint_ WEARING%20TECHNOLOGY_PhD%20Dissertation_2018.pdf Owens,Cody. Wearable Technology: FasionMeets Applied Science. [consulta: 17 de Juny 2019] https://pdfs.semanticscholar.org/af80/46bfc2026e9eb0bba9fbd53b39083aa042d3.pdf Lamontagne, Valérie. Performative Wearables: Bodies, Fasion and Technology. [consulta: 19 de Juny 2019] https://spectrum.library.concordia.ca/982473/1/Lamontagne_PhD_S2017.pdf Tappert, C., Ruocco A., Langdorf K. Military Applications of WearableComputers and Augmented Reality. [consulta 23 de Juny 2019] https://pdfs.semanticscholar.org/0336/4e52df0a356328019137fe5193c5cf65f169.pdf Schweizer, Hermann. Smartglasses: technology and applications. [consulta: 25 de Juny 2019] https://www.vs.inf.ethz.ch/edu/FS2014/UCS/reports/HermannSchweizer_SmartGlassesTechnologyApplications_report.pdf GSM association. Understanding the Internet of Things (IoT). [consulta: 29 de Juny 2019] https://www.gsma.com/iot/wp-content/uploads/2014/08/cl_iot_ wp_07_14.pdf Internet of Things-IOT: Definition, Characteristics, Architecture, Enabling Technologies, Application & Future Challenges
webs.ucm.es/BUCM/revcul//e-learning-innova/224/art3403.pdf
4.2 Webgrafia
Hassan, Yusef. Experiencia de Usuario: Principios y Métodos. [consulta: 11 de
EETimes, ISSCC: ‘Dick Tracy’ watch watchers disagree. [consulta: 17 de maig
Juny 2019] https://yusef.es/Experiencia_de_Usuario.pdf
2019] Disponible a: https://www.eetimes.com/document.asp?doc_id=1141227 Ortiz, David G. El padre de la era digital inventó un ‘wearable’ en los 60 para forrarse en los casinos. [consulta: 17 de maig 2019] Disponible a: https://www. elconfidencial.com/tecnologia/2016-02-01/el-padre-de-la-era-digital-invento-
96
97
los-wearables-en-los-60-para-forrarse-en-los-casinos_1143790/ Cambridge Dictionary. Wearable.[consulta 5 de Juny 2019]. Disponible a: https:// Winton. Ed Thorp, Claude Shannon and the World’s First Wearable Computer.
dictionary.cambridge.org/dictionary/english/wearable
[consulta: 18 de maig 2019]. Disponible a: https://tech.winton.com/2018/07/edthorp-claude-shannon/
IEC. Wearable.[consulta: 3 de Juny 2019]. Disponible a: http://www.electropedia. org
Wikipedia. Reloj de bolsillo. [consulta: 17 de maig 2019]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Reloj_de_bolsillo
Mann, Steve. Definition of “Wearable Computing”.[consulta: 10 de Juny 2019]. Disponible a: http://wearcam.org/wearcompdef.html
Marcos, Sara. Santos Dumont y el primer reloj pulsera de la historia. [consulta 25 de maig 2019] Disponible a: https://www.tuttipazziperlabore.com/santos-du-
MarketsandMarkeets. Wearable Medical Devices Market.[consulta: 7 de Juny
mont-y-primer-reloj-de-pulsera/
2019]. Disponible a: https://www.marketsandmarkets.com/Market-Reports/ wearable-medical-device-market-81753973.html
Bill, Prince. Cómo el ‘santos’ de Cartier se convirtió en el primer reloj para pilotos del mundo. [consulta: 25 de maig 2019]. Disponible a: https://www.revistagq.
Mischke, Johanna. The State of Wearable Technology in Healthcare: Cur-
com/moda/relojes-y-accesorios/articulos/cartier-primer-reloj-de-pulsera-san-
rent and Future.[consulta: 14 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.weara-
tos-joyeria-lujo/29538
ble-technologies.com/2018/10/the-state-of-wearable-technology-in-healthcarecurrent-and-future/
Edwards, Benj. The Digital Watch: A Brief History. [consulta: 22 de maig 2019]. Disponible a: https://www.pcmag.com/feature/296609/the-digital-watch-a-
Mora, Alba. Los mejores smartwatch de 2019.[consulta: 17 de Juny 2019].
brief-history
Disponible a: https://www.pcworld.es/mejores-productos/wearables/mejores-smartwatch-3673527/
Yúbal, F. La curiosa historia del “abuelo” de los smartwatches: así era el Seiko TV Watch en 1982. [consulta 27 de maig 2019]. Disponible a: https://www.xataka.
Garmin. Vivoactive 3.[consulta: 12 de Juny 2019]. Disponible a: https://buy.
com/relojes-inteligentes/la-curiosa-historia-del-abuelo-de-los-smartwatches-
garmin.com/es-ES/ES/p/571520/pn/010-01769-10#specs
asi-era-el-seiko-tv-watch-en-1982 ISPO. Running with Wearables: Top 5 Connected Shoes of 2018.[consulta: 25 Polygon. A visual guide to watch gaming’s 40-year history. [consulta: 29 de
de Juny 2019]. Dispoible a: https://www.ispo.com/en/markets/running-weara-
maig 2019]. Disponible a: https://www.polygon.com/a/smartwatch-histo-
bles-innovative-smart-connected-sport-shoes
ry-guide-evolution/watch-timeline UnderArmour. Zapatillas de running UA HOVR™ Infinite Wide 4E para homLee, H. The grandfather of e-Textiles. [consulta: 31 de maig 2019]. Disponible a:
bre.[consulta: 17 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.underarmour.es/es-es/
http://www.hleewainwright.com
zapatillas-de-running-ua-hovr-infinite-wide-4e-para-hombre/3022205.html
Buechley, Leah.[consulta 2 de Juny 2019]. Disponible a: http://leahbuechley.com
Draper, Sam. Companies Exhibiting their Best Wearables for Sports and Fitness at WTEU19.[consulta: 20 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.weara-
Adafruit.[consulta 4 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.adafruit.com/
ble-technologies.com/2019/01/companies-exhibiting-their-best-wearables-for-
about
fitness-and-sports-at-wteu19/
98
99
Harbisson, Neil. Cyborg.[consulta: 29 de Juny 2019]. Disponible a: https://www. ARION. ARION Wearable.[consulta: 20 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.
cyborgarts.com
arion.run/wearable/ Wikipedia. Neil Harbisson.[consulta 29 de Juny 2019]. Disponible a: https:// Alger, Kieran. Arion smart insoles review.[consulta: 19 de Juny 2019]. Disponible
ca.wikipedia.org/wiki/Neil_Harbisson#Antena_cibernètica
a: https://www.wareable.com/running/arion-smart-insoles-review-6361 Harbisson. Neil. Neil Harbisson: Escolto el color.[consulta: 29 de Juny 2019]. Micó, Josep. Los ‘wearables’ ya pueden prevenir que nos lesionemos haciendo
Disponible a: https://www.ted.com/talks/neil_harbisson_i_listen_to_color?lan-
deporte.[consulta: 23 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.lavanguardia.
guage=ca
com/tecnologia/20170917/431368829482/warables-deporte-lesiones-apple-watch.html
MDPI. Review of Wearable Device Technology and Its Applications to the
No utilitzat
Mining Industry.[consulta: 30 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.mdpi. com/1996-1073/11/3/547
Apple. Apple Watch Hermès.[consulta: 25 de Juny 2019]. Disponible a: https:// www.apple.com/es/apple-watch-hermes/
Iotone. Industrial Wearables.[consulta: 21de Juny 2019]. Disponible a: https:// www.iotone.com/usecase/industrial-wearables/u21
Garmin. Fènix 5S Plus.[consulta 25 de Juny 2019]. Disponible a: https://buy. garmin.com/es-ES/ES/p/603201/pn/010-01987-11#
Digner, Vera. Wearables in the Military Force.[consulta 23 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.wearable-technologies.com/2018/02/weara-
Gulberti, Gina. Moda wearable: el futuro de las prendas inteligentes.[consulta:
bles-in-the-military-force/
26 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.launchmetrics.com/es/recursos/ blog/moda-wearable-el-futuro-de-las-prendas-inteligentes
Mobile World Capital. La indústria militar: un nínxol per a la ‘wearable technology’.[consulta: 23 de Juny 29019]. Disponible a: https://mobileworldcapital.com/
Nunes, Gabriela. EL FUTURO DE LA MODA CON LOS WEARABLES.[consulta: 25
ca/2013/10/24/225/
de Juny 2019]. Disponible a: https://iedentity.es/publicaciones/iedentity/numero-05-urban-entrepreneurship-ecosystem/el-futuro-de-la-moda-con-los-wear-
Generalitat de Catalunya. Europa es posa al capdavant de la navegació per
ables/
satèl·lit gràcies a Galileo.[consulta: 29 de Juny 2019]. Disponible a: http://smartcatalonia.gencat.cat/ca/detalls/article/europa_navegacio_satellit_galileo
Beecham Research. Shaping the IoT future.[consulta: 28 de Juny 2019]. Disponible a:http://www.beechamresearch.com/article.aspx?id=20
Hayes, Tyler. What’s inside a fitness tracker, anyway?.[consulta: 28 de Juny 2019. Disponible a: ]https://www.digitaltrends.com/wearables/whats-inside-fit-
Technarte. The Wearable Technology art, an art form linked to the Weara-
ness-tracker-anyway/
bles with an infinite journey.[consulta: 28 de Juny 2019]. Disponible a: https:// technarte.org/en/the-wearable-technology-art/
Mateos, Eduardo. Entendiendo el altímetro barométrico.[consulta: 28 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.correrunamaraton.com/gps-altimetro-baro-
Farahi, Behnaz. Caress of the Gaze.[consulta 26 de Juny 2019]. Disponible a:
metrico/
http://behnazfarahi.com/caress-of-the-gaze/ Technicles. The Advantages And Disadvantages Of Smartwatches.[consulta: 100
101
26 de Juny 2019]. Disponible a: http://technicles.com/advantages-disadvantages-smartwatches/
Stango, Antonietta. Characterization of In-Body to On-Body Wireless Radio Frequency Link for Upper Limb Prostheses.[consulta: 1 de Juliol 2019]. Disponible
Fitbit. Pulseras de actividad.[consulta 27 de Juny 2019]. Disponible a: https://
a: https://journals.plos.org/plosone/article/file?id=10.1371/journal.pone.0164987&-
www.fitbit.com/es/inspire
type=printable
Muela, Cesar. No estaban muertas: Google Glass Enterprise salen a la venta y
Your-life. TINY, HORMONE STICKS?[consulta: 1 de Juliol 2019]. Disponible a:
para esto sirven en 2017.[consulta: 23 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.
https://www.your-life.com/en/contraception-methods/long-acting-contracep-
xataka.com/realidad-virtual-aumentada/no-estaban-muertas-google-glass-en-
tion/contraceptive-implant/
terprise-salen-a-la-venta-y-para-esto-sirven-en-2017 Abate Tom, How implants powered by ultrasound can help monitor health. Hose-Reels. Are Smart Glasses Ready To Succeed In 2018?[consulta 26 de Juny
[consulta: 1 de Juliol 2019]. Disponible a: https://engineering.stanford.edu/maga-
2019]. Disponible a: https://www.hose-reels.net/are-smart-glasses-ready-to-suc-
zine/article/how-implants-powered-ultrasound-can-help-monitor-health
ceed-in-2018/ Iozzio, Corinne. No Batteries Here: New Implants Can Charge Through Your Google. Discover Glass Enterprise Edition.[consulta: 26 de junt 2019]. Disponible
Body’s Own Tissue.[consulta 1 de Juliol 2019]https://www.smithsonianmag.com/
a: https://www.google.com/glass/start/
innovation/no-batteries-here-these-wireless-medical-implants-use-bodysown-tissue-charge-180951612/
Stephenson, Brad. The 8 Best Smart Clothes of 2019.[consulta: 26 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.lifewire.com/best-smart-clothes-4176104
GSMA. Internet of Things.[consulta 26 de Juny 2019]. Disponible a: https://www. gsma.com/iot/
Goode, Lauren. Ralph Lauren’s ‘smart’ shirt is the ultimate preppy tech.[consulta: 28 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.theverge.com/2015/8/20/9178923/
Chandrashekhar, Kavya. Internet of Things (IoT) Characteristics.[consul-
ralph-laurens-polotech-smart-shirt-is-the-ultimate-preppy-tech
ta: 26 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.linkedin.com/pulse/internet-things-iot-characteristics-kavyashree-g-c/
Levi’s. Levi’s® Commuter X Jacquard By Google.[consulta: 28 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.levi.com/US/en_US/clothing/men/outerwear/levis-com-
IoT Analytics. State of the IoT 2018: Number of IoT devices now at 7B – Market
muter-x-jacquard-by-google/p/286600000
accelerating.[consulta 25 de Juny 2019]. Disponible a: https://iot-analytics.com/ state-of-the-iot-update-q1-q2-2018-number-of-iot-devices-now-7b/
WearableX. Nadi X.[consulta: 28 de juny]. Disponible a: https://www.wearablex. com/collections/nadi-x-smart-yoga-pants/products/nadi-x-solid-black
IEEE. Wearables and the Internet of Things for Health: Wearable, Interconnected Devices Promise More Efficient and Comprehensive Health Care.[consulta:
Therm-ic. Powergloves.[consulta: 28 de Juny 2019]. Disponible a: https://www.
25 de Juny 2019]. Disponible a: https://ieeexplore.ieee.org/stamp/stamp.jsp?t-
therm-ic.com/en/gloves/90-powergloves-men.html
p=&arnumber=7579253
Bilton, Nick. Wearable Technology That Feels Like Skin.[consulta: 1 de Jul-
Cnet. Best Wearable Tech for 2019.[consulta: 3 de Juliol 2019]. Disponible a:
iol 2019]. Disponible a: https://www.nytimes.com/2014/10/09/fashion/weara-
https://www.cnet.com/reviews/best-wearable-tech/
ble-technology-that-feels-like-skin.html?_r=0 102
103
Sawh, Michael. Best smartwatch 2019: July update on the top tech watches.
Naciones Unidas. Las ciudades seguirán creciendo, sobre todo en los países en
[consulta: 3 de Juliol 2019]. Disponible a: https://www.wareable.com/smart-
desarrollo.[consulta 20 de Juliol 2019]. Disponible a: https://www.un.org/devel-
watches/best-smartwatch-buyers-guide-2019-7283
opment/desa/es/news/population/2018-world-urbanization-prospects.html
Rose, Brent. The Best Wearable Tech of 2019.[consulta: 3 de Juliol 2019]. Dis-
4.3 Annex
ponible a: https://www.outsideonline.com/2396102/best-wearable-tech-2019
4.3 Dissenys aplicació Hart, Spencer. Best smartwatch 2019: T3’s guide to the best intelligent timepieces.[consulta: 3 de Juliol 2019]. Disponible a: https://www.t3.com/news/ best-smartwatch McGarry, Caitlin. Best Smartwatches 2019.[consulta: 10 de juliol 2019]. Disponi-
URL per accedir al disseny interactiu de l’applicació pel mòbil: https://invis.io/MKKF0EK8QUA#/301651138_iPhone_X_-_Log_In URL per accedir al disseny interactiu de l’applicació pel rellotge:
ble a: https://www.tomsguide.com/us/best-smartwatches,review-2156.html
https://invis.io/KEKF0LUSMQ6#/301611418_Watch_Wireframe_Analoge_Time
Apple. Apple Watch Series 4 - Especificaciones técnicas.[consulta: 5 de juliol
4.3.2 Mapa wearable
2019]. Disponible a: https://support.apple.com/kb/SP778?locale=en_US&viewlocale=es_LAMR Apple. Correa Loop deportiva azul aciano (40 mm).[consulta: 5 de juliol 2019]. Disponible a: https://www.apple.com/es/shop/product/MV9E2ZM/A/correa-loopdeportiva-azul-aciano-40-mm Apple. Apple Watch Series 4.[consulta: 5 de Juliol 2019]. Disponible a: https:// www.apple.com/es/shop/buy-watch/apple-watch Perry, Tekla S. A Peek into the Future of Wearables.[consulta: 20 de Juliol 2019]. Disponible a: https://spectrum.ieee.org/view-from-the-valley/consumer-electronics/gadgets/a-peek-into-the-future-of-wearables Schulz, Benjamin. ENHANCED HUMANS: IN FIVE YEARS, WEARABLE TECH AND IMPLANT TECHNOLOGY WILL BE THE NEW NORMAL.[consulta: 20 de Juliol 2019]. DIposnible a: https://future-trends.cleantechnica.com/2018/05/14/ enhanced-humans-five-years-wearable-tech-implant-technology-will-newnormal/ Oculus. The next level of VR gaming.[20 de Juliol 2019]. Disponible a: https:// www.oculus.com/quest/features/
104
105
HEXO PROJECT