Els dibuixos animats com a eina educativa

!

Títol del treball: Els dibuixos animats com a eina educativa Alumne: Maria Novich Moré Tutora: Judit Vidiella Curs: 2018-2019

!2

Índex Índex de figures 1. Resum

6

10

2. Paraules clau, abstract y keyowrds 3. Introducció

10

10

3.1 La relació que tinc amb l'educació infantil 10 3.2 La relació que tinc amb la il·lustració

11

3.3 La importància de l'educació infantil 12 3.4 La innovació del meu treball 12 5. Objectius 13 5.1 Conceptuals

13

5.2 Procedimentals 13 5.3 Ètics

14

6. Fase 1

14

6.1 Bloc 1

14

6.1.1 L’educació en valors 14 6.2 Bloc 2

15

6.2.1 La influència dels mitjans de comunicació

15

6.2.2 Els continguts dels missatges ocults dels dibuixos animats 6.2.3 La violència física i la violència psicològica 6.2.4 Discriminació de gènere 6.2.5 Falta de diversitat 6.2.6 Moralitat

17

18

18

20

6.2.7 Anàlisi de la temàtica d’algunes animacions

20

6.2.7.1 La banda del patio 20 6.2.7.2 Phineas y Ferb

21

6.2.7.3 Shin Chan 22 6.2.7.4 Doraemon 23 6.2.7.5 Moana

24

6.2.7.6 Frozen

25

6.2.8 L’absència de l’edat als dibuixos animats 26 6.2.9 Els dibuixos animats com a eina educativa

26

17

!3

6.2.10 Control televisiu

27

6.2.11 Com valorar la qualitat d’uns dibuixos animats 28 6.2.12 La temàtica 29 6.2.13 Tècnica artística 6.2.14 Animació

29

30

6.2.15 Personatges 31 6.3 Bloc 3

31

6.3.1 Introducció

31

6.3.2 Els nens de 6-7 anys

32

6.3.3 El naixement de l’autoestima 6.3.4 La timidesa

33

34

6.3.5 Tipus de timidesa

35

6.3.6 Les limitacions que produeix la timidesa 35 6.3.7 Com neix la timidesa 36 6.3.8 Com ajudar-los a vèncer aquesta timidesa 6.3.9 Tipus de fòbies

38

6.3.10 Conclusions 38 7. Fase 2: Ideació i creació del curt “El Teatret”40 7.1 Referents

40

7.1.1 Ben and Holly 40 7.1.2 Bob el manetes

40

7.1.3 La vaca Connie

41

7.1.4 Les tres bessones

41

7.1.5 Juan y Tolola 41 7.1.6 Horaci, l’inuit 42 7.1.7 Saari

42

7.1.8 Pepa pig

42

7.1.9 La Lua i el món (la versió antiga) 43 7.1.10 Little einsteins

43

7.1.11 Patrulla canina

44

7.1.12 El pallasso Jojo

44

7.1.13 Dora l’exploradora 44

37

!4

7.2 Idees sobre la història dels dibuixos animats 7.2.1 Primeres Idees 7.2.2 Idees finals

45

45

47

7.2.3 Jon Cage, Silence / 4’33’’ 7.2.4 Fluxos art

49

7.2.5 Més idees

50

48

7.2.6 La psicologia dels personatges

51

7.2.7 Breu resum de la psicologia dels personatges 54 7.2.7.1 La Mariona 54 7.2.7.2 En Joel

54

7.2.7.3 En Pau

54

7.2.7.4 L'Anna

55

7.2.7.5 El presentador Andreu

55

7.2.7.6 L'estrella convidada Clara

55

7.2.7.7 El motiu d’incorporar una estrella convidada a la sèrie 7.3 Noms dels personatges i naming de la sèrie animada 7.4 Dibuixos 58 7.4.1 Estil seleccionat

61

7.5 Càsting 61 7.5.1 Selecció final del càsting 7.6 Direcció d’art

62

63

7.7 Dibuixos dels personatges finals 7.8 Dibuixos escenaris 7.8.1 Vestuari

65

66

66

7.8.2 Escenari (taló tancat i taló obert) 66 7.9 Creació del guió

67

7.10 Creació del so 67 7.11 Assajos amb els actors

69

7.12 Creació del guió il·lustrat

70

7.13 Creació de l’animació 71 7.14 Mockups 7.15 Cartell 79

77

56

56

!5

7.16 Xarxes Socials80 8. Fase 3

82

8.1 Valoració del resultat en funció de si s'han acomplert els objectiu o no, i en funció de la formació adquirida a través del tfg 82 8.2 Avaluació de la creativitat del projecte

82

8.3 Autoavaluació personal i millora del tfg

84

8.4 Prospectiva del projecte i disseminació

85

8.5 Conclusions

85

9. Bibliografia

87

9.1 Articles de revista

87

9.2 Capítols de llibre - Llibres 9.3 Webgrafia

88

10. Annexos 90 10.1 Guió

90

10.2 Referents de so 10.3 Storyboard

97

97

88

!6

Índex de figures Figura 1 - Imatge dels protagonistes de la sèrie animada “La banda del patio” - Imatge extreta de https://www.bolsamania.com/seriesadictos/2016/11/08/el-creador-de-la-banda-del-patio-espera-revivir-la-serie-animada/

21

Figura 2 - Imatge dels protagonistes de la sèrie animada “Phineas y Ferb” - Imatge extreta de https://www.elmundo.es/television/programacion-tv/series/1124644_phineas-y-ferb.html

22

Figura 3 - Imatge dels protagonistes de la sèrie animada “Shin Chan” - Imatge extreta de https://www.elmundo.es/television/programacion-tv/series/1124644_phineas-y-ferb.html

23

Figura 4 - Imatge dels protagonistes de la sèrie animada “Doraemon” - Imatge extreta de https://apkpure.com/es/doremon-hd-wallpaper/com.noskill.DoremonWallpaper

24

Figura 5 - Imatge dels protagonistes de la pel·lícula “Moana” - Imatge extreta de https:// www.bhmpics.com/disney_cute_moana-wallpapers.html

25

Figura 6 - Imatge dels protagonistes de la pel·lícula “Frozen” - Imatge extreta de https:// www.fmdos.cl/noticias/frozen-2-fecha-estreno/

25

Figura 7 - Imatge dels dibuixos animats “Ben and Holly” - Imatge extreta de http://www.firstsenses.com.au/event/ben-holly-messy-play-burnside/

40

Figura 8 - Imatge dels dibuixos animats “Bob el manetes” - Imatge extreta dehttps://www.timeout.cat/barcelona/ca/amb-nens/2a-trobada-de-personatges-de-conte-1

40

Figura 9 - Imatge dels dibuixos animats “La vaca Connie” - Imatge extreta dehttp://cisnerosmirasol.blogspot.com/2014/01/evaluacion-de-recurso-multimedia-la.html

41

Figura 10 - Imatge dels dibuixos animats “Les tres bessones” - Imatge extreta de https://cat.elpais.com/cat/2017/12/29/actualidad/1514561388_949036.html

41

Figura 11 - Imatge dels dibuixos animats “Juan y Tolola” - Imatge extreta de http://tercera-eposha.blogspot.com/2017/02/juan-y-tolola-serie-de-clan-tv.html

42

Figura 12 - Imatge dels dibuixos animats “Horaci, l’inuit” - Imatge extreta de https://www.ara.cat/ media/Horaci-linuit-sestrena-al-Super3_0_1490850905.html

42

Figura 13 - Imatge dels dibuixos animats “Saari” - Imatge extreta de https://www.serpadres.es/ 3-6-anos/educacion-desarrollo/fotos/fotos-10-dibujos-animados-educativos/foto-saari

42

Figura 14 - Imatge dels dibuixos animats “Pepa pig” - Imatge extreta de https://elcomercio.pe/ tvmas/television/peppa-pig-circo-live-show-vivo-jugando-grande-entradas-noticia-537779 Figura 15 - Imatge dels dibuixos animats “La Lua i el món” - Imatge extreta de

43

!7

https://blog.tvalacarta.info/video/tv3/la-lua-i-el-mon/23-02-2004-la-lua-i-el-mon-cap-86-laiguaes-vida/

43

Figura 16 - Imatge dels dibuixos animats “Little Einsteins” - Imatge extreta de https://www.whats-on-netflix.com/news/little-einsteins-is-leaving-netflix-in-may/

43

Figura 17 - Imatge dels dibuixos animats “Patrulla Canina” - Imatge extreta de https://saposyprincesas.elmundo.es/cine-ninos/series/la-patrulla-canina/

44

Figura 18 - Imatge dels dibuixos animats “El pallasso Jojo” - Imatge extreta de https://www.facebook.com/127129247391057/photos/a.127129360724379/315157348588245/? type=1&theater

44

Figura 19 - Imatge dels dibuixos animats “Dora l’exploradora” - Imatge extreta de https://www.regio7.cat/gent/2016/04/14/veu-daura-lexploradora-expulsada-seu/357004.html Figura 20 - Dibuixos fets per mi

59

Figura 21 - Dibuixos fets per mi

60

44

Figura 22 - Imatge d’un vestuari - Imatge extreta de https://www.xlsemanal.com/actualidad/ 20160124/minuto-escena-9428.html

63

Figura 23 - Imatge d’un vestuari - Imatge extreta de https://www.pinterest.dk/pin/ 461900505505856177/

63

Figura 24 - Imatge d’un vestuari - Imatge extreta de https://www.pinterest.dk/pin/ 243405554837028915/

64

Figura 25 - Imatge d’un vestuari - Imatge extreta de https://www.pinterest.dk/pin/ 628533691725988433/

64

Figura 26 - Imatge d’un vestuari - Imatge extreta de https://www.pinterest.dk/pin/ 539446861586773299/

64

Figura 27 - Imatge d’un vestuari - Imatge extreta de https://www.pinterest.dk/pin/ 213991419766081170/

64

Figura 28 - Dibuixos finals dels personatges fets per mi Figura 29 - Dibuix del vestuari fet per mi

65

66

Figura 30 - Dibuixos de l’escenari fets per mi

66

Figura 31 - Gravació final del pilot de la sèrie animada “El teatret” Figura 32 - Muntatge dels sons dels dibuixos animats “El teatret” Figura 33 - Assajos amb els actors del “El teatret”

69

Figura 34 - Assajos amb els actors del “El teatret”

70

68 69

!8

Figura 35 - Personatges descompostos del Teatret

71

Figura 36 - Boques dels personatges de “El teatret” Figura 37 - Emocions personatge Anna

73

Figura 38 - Fotograma dels dibuixos “El teatret” Figura 39 - Braç de l’Anna al After Efects

72

74

74

Figura 40 - Fotografies del programa After Efects durant el procés de muntatge Figura 41 - Fotografia del programa After Efects durant el procés de muntatge Figura 42 - Composicions creades al After Efects

75 75

75

Figura 43 - Fotografia del Final Cut durant el procés de munatge

76

Figura 44 - Fotografia del Final Cut durant el procés de munatge

76

Figura 45 - Merchandising d’una lliberta de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https:// www.freepik.es/psd-gratis/mockup-decorativo-calendario-lapices_4592249.htm

77

Figura 46 - Cartell publicitari de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https:// graphicburger.com/street-billboard-psd-mockup-2/

77

Figura 47 - Merchandising d’un coixí de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https:// www.pixeden.com/psd-mock-up-templates/rectangular-psd-pillow-mockup

77

Figura 48 - Merchandising d’un paper regal de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https://graphicburger.com/gift-wrapping-paper-mockup/

77

Figura 49 - Merchandising d’una bossa de roba de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: http://www.pixeden.com/psd-mock-up-templates/drawstring-psd-bag-mockup-vol2

78

Figura 50 - Merchandising d’unes enganxines de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: http://www.pixeden.com/miscellaneous/psd-foil-sticker-badges

78

Figura 51 - Merchandising d’uns pins de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https://www.freepik.es/psd-gratis/mockup-elegante-etiqueta-merchandising_4398511.htm

78

Figura 52 i 53 - Merchandising d’unes camisetes de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https://graphicburger.com/t-shirt-mockup-psd-2/

78

Figura 54 i 55 - Merchandising d’unes tasses de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https://graphicburger.com/mug-psd-mockup-3/ Figura 56 - Cartell dels dibuixos animats

78

79

Figura 57 - Fotografies de les meves xarxes socials Figura 58 - Fotografia de la meva pàgina web

80

80

!9

!10

1. Resum "El Tetatret" és una sèrie animada que he decidit crear amb la finalitat d'ajudar als infants i als seus tutors a resoldre d'una manera més didàctica, els obstacles i les dificultats que els primers experimenten durant els 6 i 7 anys. A través d'una gran investigació, demostraré com la cultura visual a través dels missatges nocius que constantment ens envia, ens influencia i ens manipula, fet que hauré de tenir en compte per poder crear el meu contingut, el qual estarà desinfectat de qualsevol ideologia que no busqui transmetre una bona educació als nens. També inclouré continguts marginats i rebutjats de dins la societat actual, que no interessen ser visualitzats, com l'homosexualitat, gent amb mobilitat reduïda... Finalment, en aquest capítol concret, ajudaré als infants a construir una bona base d'autoestima, perquè puguin començar amb força i valentia la nova etapa a la qual s'enfrontaran, la primària.

2. Paraules clau, abstract y keyowrds Infants, dibuixos animats, il·lustració, educatiu, missatges ocults

3. Introducció 3.1 La relació que tinc amb l'educació infantil Durant la meva infantesa i la meva adolescència vaig ser escolta a l'agrupament AEIG Puig d'Afrou. Totes les vivències que vaig tenir-hi, em van fer créixer molt com a persona, tant en l'àmbit intel·lectual com emocional. Aquest procés d'aprenentatge va ser tan influent en mi, que anys més tard vaig decidir que volia convertir-me en monitora, per poder transmetre tot aquest nou coneixement que tenia a la nova generació de nens. El cau és un espai d'aprenentatge on els nens i nenes aprenen a través de la diversió i l'experimentació. Gràcies a les experiències i vivències que tenen, els infants van assolint les diferents eines necessàries per convertir-se en persones independents. És habitual prioritzar l’ensenyant-se de les assignatures de l'escola i deixar a un segon pla la de les capacitats interpersonals, però s'ha de saber que aquestes necessiten la mateixa atenció que les l'altres, ja que sense tenir un bon desenvolupament d'elles, no es podrà viure amb normalitat al moment de fer-se independent.

!11

A part de l'educació, la psicologia també és un tema que sempre m'ha interessat. Des de la meva infantesa, he estat sempre una persona molt sensible. Aquesta alta sensibilitat, va convertir-me en una persona molt empàtica, comprensiva, bondadosa... Gràcies a aquestes característiques que vaig anar adquirint, vaig anar aprenent a analitzar i entendre millor les situacions que vivia i els comportaments que tenia la gent. Però amb el temps, per entendre noves situacions més complexes, vaig haver d'acabar investigant sobre el tema, ja que amb les meves habilitats no era suficient. Aquest "hobbie" també em va ser molt útil durant els meus anys d'educadora, ja que em permetia veure clarament les necessitats emocionals que tenia cada nen per poder-lo ajudar i acompanyar adequadament.

3.2 La relació que tinc amb la il·lustració Durant la meva infància, vaig consumir molts tipus de contes infantils però sempre vaig preferir els que només tenien una il·lustració i no els acompanyava cap text. Aquests, a més de donarme la possibilitat de narrar cada dia una història diferent, convertint-me en una persona més creativa, m'oferien il·lustracions molt grans, impactants i fascinants, les quals sempre intentava imitar. El gran amor que tinc cap al món de la il·lustració i la pintura va néixer aquí, a través de les grans obres d'art que vaig veure en tots aquells contes. Tres dels meus preferits eren, “A pas de pallasso” (escrit per Teresa Duran i il·lustrat per Francesc Rovira), “Sempre penso en tu” (text per Kathi appelt i il·lustrat per Jane Dyer), i “T’estimaré sempre” (Debi Gliori). També vaig ser una gran consumidora de dibuixos animats, els quals m'apassionaven amb la mateixa intensitat i també intentava dibuixar. Els dibuixos animats que solia consumir amb més constància eren els que feien el Super 3. Durant la meva infància van aparèixer moltes sèries animades amb estil manga, el qual ja des de ven petita em va agradar tot i això esmentaré tres dibuixos animats que m’agradaven amb estils diferents, “La màgica Doremi”, “Hotel Zombie”, “Brandy y Mister whiskers”… La temàtica de pel·lícules, dibuixos animats o contes que preferia, sempre tenien un rerefons que parlaven de temes emocionals, com la importància de la família, l'amistat, la bondat, el respecte, la tolerància, l'empatia... Eren temes que em commovien molt a causa de la meva gran sensibilitat.

!12

3.3 La importància de l'educació infantil La infància és una etapa transcendental en la vida de qualsevol ésser humà. Tots els aprenentatges que s'assoleixen i totes les vivències que s’experimenten, influeixen significativament en el creixement i desenvolupament de cada individu. A través d'estudis, els teòrics mostren diferents maneres d'afrontar les noves fases que experimenten els infants, per ajudar als tutors dels nens a educar-los millor. D'aquesta manera, els pares i mares i el professorat els podran ajudar i acompanyar amb més facilitat durant aquesta època. Aquest suport, provocarà que els nens finalment es converteixin en persones fortes i independents, capaces de tirar endavant soles, sense necessitar l’ajuda de ningú. L'educació infantil no es basa simplement en l'aprenentatge de la llengua, les matemàtiques o la resta d'assignatures que podem trobar a l'escola, sinó que també té la funció d'ensenyar a desenvolupar als nens i les nenes les capacitats interpersonals, les quals són molt importants dominar per poder conviure amb normalitat amb la resta d'humans. El professorat i els pares, a través de jocs, vídeos, pel·lícules, cançons i altres activitats, intenten ensenyar als infants a relacionar-se i a comunicar-se, perquè aprenguin a compartir, a ser bones persones, a tenir empatia...

3.4 La innovació del meu treball Tot aquest nou món tecnològic pel qual estem envoltats, permet als educadors poder optar per utilitzar nous recursos, més efectius que els tradicionals, per educar els nens. Segons Bravo (1996), els vídeos per exemple, permeten als professors transmetre millor els diferents continguts que volen treballar perquè ajuden a fer més senzills els processos d'assimilació als alumnes (a Francisco R. Riccio-Anastacio, Carlos J. Molestina-Malta, Mayra A. Veliz-Ozaeta, 2017, pg 8). Això passa, com explica la revista digital “para profesionales de la enseñanza” (2011), perquè els vídeos permeten posar imatges al contingut explicat, provocant que els alumes puguin visualitzar-lo al seu cap i agrupar més fàcilment les diferents informacions que han rebut per poder interioritzant-les.

És per això que durant els últims anys, s'han incorporat moltes de les noves tecnologies dins les aules, pel gran suport que comporten. Tot i això, actualment encara no s'ha acabat d'aprofitar suficientment tot el món tecnològic que tenim a l'abast. Els vídeos didàctics, per exemple,

!13

són molt efectius, com hem comentat i s'utilitzen a l'aula, però els dibuixos animats que també són vídeos i per tant també són efectius, no, ja que només s'associen a l’entreteniment. És per això, que a través del meu treball, vull crear un producte audiovisual no utilitzat habitualment a l’aula, els dibuixos animats, que ajudin a educar tant en l'àmbit emocional com intel·lectual els nens, eliminant l'estereotip que tenen, el qual diu que només serveixen per a l’entreteniment.

Segons M. J. Pérez Barco, molts dels dibuixos animats que es televisen actualment, transmeten missatges molt tòxics pel creixement de l'infant i el benestar de la societat. Per exemple, hi trobem molta violència representada, l'aparició de la discriminació de gènere, l’eliminació de la diversitat racial que hi ha… És per això, que vull crear un contingut que sigui totalment renovador, amb el qual els nens i nenes puguin aprendre i créixer sense ser manipulats amb ideologies tòxiques.

Shirley R. Steinberg diu “La cultura de consumo tiene un abrumador impacto en la generación de jóvenes consumidores. Las empresas internacionales a menudo se centran en los niños y en los jóvenes para una parte importante de su generación de ingresos. Este enfoque es un componente de la naturaleza cambiante de la sociedad. En lugar de que los consumidores descubran sus propios deseos y necesidades, las empresas crean y dictan exactamente lo que quiere la gente.” (pg 30) 5. Objectius 5.1 Conceptuals - Analitzar el gran poder que té la cultura visual al nostre món i com aquesta afecta a la nostra identitat.

- Demostrar que els dibuixos animats poden ser un gran eina educativa.

- Descobrir com ajudar als infants de 6 i 7 any a construir una bona autoestima.

5.2 Procedimentals - Aportar una il·lustració i estil personal.

- Comunicar-me d’una nova forma amb els infants, a través d’un personatge que serà el seu company d’aventures.

!14

5.3 Ètics - Eliminar tots els missatges tòxics que s’envien de manera subliminar.

- Crear un contingut que realment estigui pensat per fer créixer i aprendre a l’infant, sense ser manipulat.

- Incloure i normalitzar temes rebutjats i marginats dins la societat que s’han eliminat dels continguts infantils, com l’homosexualitat, gent amb mobilitat reduïda, pares solters…

6. Fase 1 6.1 Bloc 1 6.1.1 L’educació en valors Tots els infants són escolaritzats amb la finalitat de donar’ls-hi una bona educació perquè puguin créixer i desenvolupar-se millor. Els tutors/educadors/es eduquen als nens a través del material educatiu que s'ofereix a l'escola i a través dels valors que segueix la societat. Gràcies a això, consideren que els infants aconaeguiran créixer adequadament. Segons en José María Parra Ortiz (2003), la societat escull aquests valors pensant amb el benestar de la comunitat, amb la finalitat d'aconseguir que aquesta funcioni socialment. A través de l'escola, es transmeten aquests valors i es posen en pràctica a partir d'activitats. Els nens i nens, amb el temps, els van desenvolupant i imposant a les seves personalitats. També comenta (2003) que en algunes ocasions sorgeixen problemes quan es parla dels valors i la moralitat. Això passa perquè s'intenta mantenir i seguir vells valors que no acaben d'encaixar en els nous temps. S'ha de tenir en compte que les comunitats estan constantment canviant i els valors que se segueixen s'han d'anar reajustant tenint en compte l’època en la qual es viu i les situacions socials que hi ha.

També s’ha de tenir en compte de quina cultura i ètnia procedeixen els valors, de quin pensament polític s’hi troba en l’indret, la moral que té cada persona (la qual és totalment subjectiva) … També explica (2003) que la raó per la qual les societats decideixen seguir una sèrie de valors és per mantenir un ordre dins d'ella i assegurar-se una bona convivència entre els humans.

Els valors amb els nens es poden treballar de moltes maneres, a través d'activitats, fitxes, pel·lícules... Els contes i els llibres infantils, a més d'oferir entreteniment, segons en David Pérez Molina, l'Ana Isabel Molina i la Rocío Sánchez Serra (2013) són una gran eina educativa, ja

!15

que a través d'ells, els nens poden conèixer i aprendre nous continguts i nous valors, a més de poder treballar diferents assignatures al mateix moment.

Aquests autors, també expliquen que els infants tenen molta facilitat per endinsar-se a qualsevol història, gràcies a la gran capacitat d'imaginació que tenen. Poden identificar-se fàcilment amb el personatge principal, amb el qual viuen la història i els aprenentatges en primera persona. També comenten que els tutors són els encarregats d'assegurar-se que els contes que llegeixen els nens són suficientment educatius per ells a més de controlar l'edat a la qual van dirigits.

Els dibuixos animats segons Núria Rajadell Puiggròs, Maria Antònia Pujol i Verónica Violant Holz (2005) “han supuesto una nueva alternativa de educación, caracterizadas básicamente por la clarividencia de los valores, por la moralidad que transmitían fundamentalmente en sus últimas escenas” (pg 5), per tant, els dibuixos animats són una altre alternativa a utilitzar per educar en valors als nens.

6.2 Bloc 2 6.2.1 La influència dels mitjans de comunicació Gràcies a les noves tecnologies, els humans estem constantment en comunicació i gràcies a ella obtenim molta informació. Aquesta però, habitualment la trobem manipulada, ja que les representacions de poder la controlen amb la finalitat d'aconseguir dominar la societat.

Shirley R. Steinberg diu, “With the advent of a plethora of socioeconomic changes, technological developments, globalization, and the perceived inadequacy of the old paradigm, Western societies and increasingly other parts of the world have entered into a transitional phase of childhood. This transitional phase has been accompanied by a paradigm shift in the study of childhood, and situate it within social, cultural, political, and economic relations. This scholarly shift takes direct exception to the positivist view of childhood and its expression of a universal, uniformly developmentalist conception of the normal child”. (2015, pg 36-37)

Segons Rosalba Mancinas Chávez, María José García Orta i Ramón Reig, totes les representacions de poder intenten imposar a la societat diferents ideologies, amb la finalitat d'aconseguir que la gent es comporti i pensi com ells volen, pels seus propis beneficis i interessos. Per

!16

fer-ho, expliquen que treballen amb els mitjans de comunicació, els quals tenen una gran influència sobre la societat, tant en l'àmbit cultural com social. A través d'aquests, les representacions de poder van enviant diàriament diferents missatges a la ciutadania. Aquests però, s’envien de manera subliminar, d’aquesta manera la gent no s’adona de la manipulació que hi ha.

Els autors comenten que els joves “como prácticamente carecen de formación y de conciencia crítica, lo que elaboran está determinado por los mensajes y por el entorno inmediato que reciben y viven. Y ese entorno inmediato, a su vez, y por otra parte, está en manos de la economía de mercado.” (pg 5) el niño y el joven no suelen tender a complicarse la vida utilizando Internet como herramienta epistemológica (tampoco lo suelen hacer los mayores) sino como factor de entretenimiento. La industria audiovisual es eso, entretenimiento, pero no entretenimiento inocente, necesariamente, ni toda la actividad que emana de la dinámica mercantil es positiva para los seres humanos, más bien es al revés, al someterse casi toda la actividad humana a la ganancia.” (pg 5) Shirley R. Steinberg diu, “children in social, cultural, psychological, and pedagogical contexts need help in developing the ability to analyze, critique, and improve their position in the world… to employ an understanding of kinderculture”. (2015, pg 38) Steinberg també diu, “children, like adults, are positioned as co-participants in research-not as mere objects to be observed and categorized”. (2015, pg 37)

Els dibuixos animats, també són productes que estan contaminats segons els autors. Comenten, que tot i estar destinats a infants i aparentar innocència, quan s’analitzen es pot veure clarament que no, ja que els missatges que es transmeten són totalment tòxics i inapropiats pel seu bon creixement i desenvolupament, inciten a la violència, hi trobem discriminació de gènere i de raça representada, falta de diversitat… Això passa perquè no estan creats ni pensats amb la finalitat d’aconseguir que els nens puguin tenir una bona educació, sinó que només estan creats amb la finalitat de guanyar grans quantitats de diners i imposar les ideologies que més els interessen.

Shirley R. Steinberg diu, “Unfortunately, child-empowerment advocacy is represented by media and psychologists as a permissive relinquishment of adult power over impudent and disrespect-

!17

ful children”. (2015, pg 37)

6.2.2 Els continguts dels missatges ocults dels dibuixos animats Els creadors per tant, busquen una manera d’influenciar els infants per poder-los manipular.

Per fer-ho, fan que els personatges pensin i actuïn d’una manera determinada perquè els nens els imitin. Aquests pensaments i aquestes accions envien inconcienment als més petits missatges tòxics amb ideologies sexistes, homòfobes, racistes…

Segons Núria Rajadell Puiggròs, Maria Antònia Pujol i Verónica Violant Holz (2005), els infants queden fascinats per tots aquells dibuixos i és per aquest motiu que aquests decideixen imitar els seus comportaments i hàbits, per poder viure les mateixes experiències que ells. Les principals temàtiques que es transmeten a través dels dibuixos animats i els seus missatges ocults són la violència, la discriminació de gènere, l’eliminació de la moralitat i la poca diversitat ètnica, cultural, corporal, etc.

6.2.3 La violència física i la violència psicològica Segons M. J. Pérez Barco, la temàtica principal del 27% dels dibuixos animats és la violència, la qual podem trobar representada de dues maneres diferents. La primera, segons aquest senyor, la trobem dins un context on els protagonistes la utilitzen per guanyar als dolents. Com que els nens i nenes no és trobaran mai en una situació semblant a la dels personatges, comenta que no existeix tant de perill d’influència com en el segon tipus de violència, ja que aquests comportaments violents són molt difícils d’aplicar a una vida quotidiana i normal.

En canvi, el segon tipus de violència, que és la física i la psicològica, explica que sí que pot afectar a les seves actituds i comportaments.

Aquesta consisteix en agradari físicament i/o psicològicament a algú sense motiu, és a dir, sense cap objectiu ni motivació. El teòric comenta, que el creador decideix incloure aquest tipus de maltracta per aconseguir que els espectadors es diverteixin i s’entretinguin. També explica que els personatges que la utilitzen, aconsegueixen molts beneficis a diferència dels que no ho fan, fet que pot provocar que els infants decideixin actuar de la mateixa manera que els agressors, per també aconseguir-los. Per aquest motiu, explica que en aquest cas sí que és perillós mostrar aquest tipus de violència als nens, ja que aquests poden acabar fent “bulling” a l’escola.

!18

6.2.4 Discriminació de gènere La discriminació de gènere és un dels altres grans temes que trobem representats en els dibuixos animats, però d’una manera més sutil que la violència. En M. J. Pérez Barco, comenta que els personatges masculins normalment són els protagonistes dels dibuixos, en canvi els femenins tenen un paper secundari. Aquests papers femenins, a més, consisteixen en ser només les acompanyants d’aquest protegonista, a través del paper de nòvia, de mare o d’ajudant. També destaca el fet de trobar més personatges masculins que femenins, ja que afirma que per cada figura femenina que apareix, n’hi ha d’haver dues de masculines. A més, els comportaments dels personatges estan totalment estereotipats segons els rols de conducta que ha imposat la societat. Per exemple en el cas de les noies, les podem trobar representades amb un caràcter molt emocional, dependent, dèbil... Sempre estan pensant en compar roba i maquillatge (el qual es compren per obligació per culpa d'aquests estereotips, que obliguen a les noies “arreglar-se” per aconseguir assemblar-se a l'estereotip de bellesa imposat). També podem observar com són les úniques encarregades de realitzar les feines de casa. En canvi, els nois sempre els representen independents, forts (tant físicament com psicològicament), intel·ligents, valents, els hi agrada el risc... Per exemple, M. J. Pérez Barco explica que moltes de les noies les representen com unes compradores compulsives que adoren el maquillatge. També comenta que en algunes ocasions inclús se les pot veure preocupades pel seu pes.

Segons Ma Carmen Hidalgo Rodríguez i Jesús Pertíñez López, també podem observar les grans diferències que hi ha entre les feines dels dos sexes. Les dones sempre treballen d’inferemeres, mestresses de casa… En canvi, els homes treballen de científics, professors, governadors…

6.2.5 Falta de diversitat Segons M. J. Pérez Barco, la poca diversitat ètnica de personatges que podem observar també és evident. El 80% d’ells són de raça blanca i la resta de color. Aquests últims, a més, no tenen mai cap paper protagonista. Aquest senyor també destaca que tots aquests personatges de color, sempre estan representats estèticament d’una manera estereotipada, llavis molt pronunciats, nassos grans i sovint o són els dolents o se’ls caricaturitza amb una manera de parlar i actuar ‘primitiva, salvatge’…

!19

M. J. Pérez Barco també comenta que la poca diversitat que veiem no només és racista, sinó que també elimina personatges amb discapacitats físiques, com per exemple gent en cadira de rodes. Aquest tipus de personatges només apareixen en el 3% de les ocasions.

Si ens hi fixem, també podrem observar com s’eliminen altres tipus de diversitat que hi ha en el món, com per exemple les famílies considerades no convencionals. En els dibuixos sempre veiem famílies formades per un pare, una mare i una quantitat “X” de fills, no existeixen mares o pares solters, sense fills o homosesuals. Cal destacar, que tampoc veiem personatges secundaris amb aquestes característiques.

De nens adoptats tampoc n’apareixen.

!20

6.2.6 Moralitat El concepte de la moralitat actualment ha canviat molt. Segons Núria Rajadell Puiggròs, Maria Antònia Pujol i Verónica Violant Holz (2005), els dibuixos animats en un passat, intentaven transmetre als infants una sèrie de valors positius i els personatges que no els seguien, eren castigats. Això, els creadors ho feien amb la finalitat d’aconseguir que els nens i nenes es comportessin adequadament. Els personatges actuals, no segueixen aquesta sèrie de ‘bons valors’, sinó que segons aquestes mateixes teòriques (2005), aquests es comporten d’una forma totalment contrària. Tenen un comportament rebel, són mandrosos, mal parlats, egocèntrics…També comenten (2005) que molts d’aquests personatges “rebels”, se’ls pot veure burlant-se dels seus companys perquè aquests tenen un bon comportament. Això pot provocar que els nens actuals, creguin que és correcte comportar-se d’aquesta manera “rebel” i decideixin seguir aquesta conducta que és totalment perjudicial per ells. Si ens parem a pensar en algunes de les sèries animades més famoses actuals, com Shin Chan o Los Simpson, recordem fàcilment el mal comportament d’algun dels seus personatges (parlen malament als seus pares, als seus professors, etc). Aquests comportaments, igual que he esmentat en l’apartat de violència, només pretenen entretenir. El problema de crear aquest tipus de personatges, com he comentat anteriorment, és que els nens i nenes els agafin com a referents de conducta i identificació i es comencin a comportar malament a casa, a l’escola, al carrer…

6.2.7 Anàlisi de la temàtica d’algunes animacions 6.2.7.1 La banda del patio - Format: Videoanimació

- Any: 1997

- Sinopsi: Les aventures que viuen un grup de sis amics a les hores de pati del seu col·legi.

- Anàlisi crític: El primer que podem veure és la discriminació de gènere que hi trobem. Dels 6 personatges que apareixen, 4 d'ells són nois, confirmant així la regla que per cada personatge femení que hi ha, n' hi ha d'haver dos de masculins. A més, el protagonista/líder del grup és un noi.

!21

El segon que observem és la discriminació ètnica que apareix. Dels 6 personatges que surten, un és de raça negre. Aquest a més, la característica especial que té és ser un gran jugador de bàsquet i atleta, un gran estereotip de la seva raça.

Si ens fixem amb les feines dels adults, tornem a veure més discriminació de gènere. Totes les dones que apareixen són professores, cuineres, infermeres... En canvi, tots els homes són governadors, directors d'escoles, etc.

Finalment comentar que els personatges secundaris que hi ha, segueixen totalment els rols de conducte que ha imposat la societat per nois i noies. Per

Figura 1 - Imatge dels protagonistes de la sèrie animada “La banda del patio” Imatge extreta de https://

exemple, trobem quatre personatges femenins que www.bolsamania.com/seriesadictos/ només pensen en ser boniques, vestir-se bé, etc. 2016/11/08/el-creador-de-la-banda-delNomés dos personatges femenins no segueixen patio-espera-revivir-la-serie-animada/ aquesta conducta, les dues protagonistes. Una d'elles és científica i l'altre molt esportista. El problema és que aquesta última és molt violenta i està constantment amenaçant i picant als seus companys, la qual provoca que aparegui violència a la sèrie.

6.2.7.2 Phineas y Ferb - Format: Videoanimació

- Any: 2008

- Sinopsi: Dos germans construeixen cada dia al jardí del seu patí una màquina espectacular que acaba desapareixent per art de màgia el final del capítol. La germana dels protagonistes, intenta delatar constantment les accions dels seus germans a la seva mare, però mai ho aconsegueix.

- Anàlisi crític: Aquí, igual que a l'anàlisi anterior podem veure que els dos personatges principals són nois i que per cada personatge femení, n'hi ha dos de masculins (Dos germans, una germana. Un pare i una mare, un científic boig). També apareix un animal. Si ens fixem amb les activitats que

!22

realitza cada personatge, podrem veure que també hi ha discriminació de gènere. Els dos protagonistes, són tan intel·ligents, valents, forts, etc, que poden construir coses increïbles en el seu jardí. La germana, només té la funció d'espiar els seus germans per delatar-ho a la seva mare en tornar a casa i constantment es distreu per culpa del seu veí, el qual troba molt guapo. El pare sempre està treballant, la mare sempre està comprant (el menjar de casa, etc). I finalment el científic boig, que crea una nova màquina a cada episodi amb la que diu que aconseguirà governar el món, acaba destruïda a través de violència per la mascota de la família, la qual té una Figura 2 - Imatge dels protagonistes de doble vida com agent secret que lluita contra el mal. la sèrie animada “Phineas y Ferb” Tot i que la mascota intenta salvar el món, utilitza I m a t g e e x t r e t a d e h t t p s : / / violència per fer-ho i a causa d'això, w w w. e l m u n d o . e s / t e l e v i s i o n / acaba apareixent violència a la sèrie. També trobem p r o g r a m a c i o n - t v / s e r i e s / u n p e r s o n a t g e s e c u n d a r i a m i c d e l s 1124644_phineas-y-ferb.html protagonistes que és molt violent amb els seus companys.

La discriminació ètnica també existeix, ja que tots els personatges són de raça blanca, només un personatge secundari no ho és.

I finalment els rols de conducta que ha imposat la societat pels nois i noies també se segueixen, ja que les noies són presumides, coquetes, dèbils... I els nois són forts, valents...

També podem observar que l'estructura de la família és totalment convencional.

6.2.7.3 Shin Chan - Format: Videoanimació

- Any: 1990

- Sinopsi: La vida quotidiana d’un nen que encara va a la guardaria.

- Anàlisi crític:

!23

A aquesta sèrie tornem a trobar discriminació de gènere. El primer que podem observar és que el protagonista torna a ser un nen. També podem veure que la família del nen és totalment convencional, formada per un pare, una mare, una germana i una mascota. El pare és l'únic que treballa de la família i la mare és la que s'encarrega de cuidar els fills, la casa... Totes les noies que apareixen segueixen el rol de conducte femení que ha marcat la societat i es pot veure com una de les amigues del protagonista només gaudeix jugant a les hores del pati fent de mare, de cuinera, netejant, maquillant- Figura 3 - Imatge dels protagonistes de la sèrie animada “Shin Chan” - Imatge se...

La violència en aquest cas la podem veure representada a través de les baralles que tenen els membres de la família amb la mare, la qual acaba

extreta de https://www.elmundo.es/ television/programacion-tv/series/ 1124644_phineas-y-ferb.html

picant i escridassant a tothom. També veiem com el nen protagonista té un comportament molt dolent. És maleducat, fa el que vol, sempre està buscant problemes, es posa constantment dins la vida dels altres…

També observem la poca diversitat ètnica que hi ha, ja que no hi ha gairebé cap personatge que tingui una altra raça que no sigui la japonesa.

Finalment comentar que aquesta sèrie és molt sexista en general, ja que estan constantment sexualitzant el cos de les dones.

6.2.7.4 Doraemon - Format: Videoanimació

- Any: 1973

- Sinopsi: La vida quotidiana d’un nen.

- Anàlisi crític: En aquesta sèrie, també podem observar una gran discriminació de gènere. Primer de tot, tornem a veure que els protagonistes són mascles, un nen i un robot. Seguidament observem

!24

com els homes tenen grans càrrecs a les seves feines i en canvi les dones són principalment mestresses de casa.

La conducta de les noies, està totalment estereotipada. Només pensen en comprar, aprimar-se...

També podem veure una gran violència representada principalment pels amics dels protagonistes, els quals maltracten constantment al nen (tant psicològicament com físicament). La mare

Figura 4 - Imatge dels protagonistes de del protagonista també se la representa com una la sèrie animada “Doraemon” - Imatge persona molt agressiva, ja que escridassa i agredeix extreta de https://apkpure.com/es/ sovint als membres de la seva família, els quals ac-

doremon-hd-wallpaper/

tuen contínuament de manera incorrecta i decideix com.noskill.DoremonWallpaper castigar-los d’aquesta manera.

Sobre la moralitat, cal destacar que el protagonista que es diu Nobita té una molt mala conducta. És gandul, avariciós, no realitza la seva feina escolar, no s'esforça en res, tot ho soluciona a través d’invents...

Finalment cal comentar, que no hi ha gents de diversitat. No hi ha personatges d'altres races, estructures de família diferents, etc.

6.2.7.5 Moana - Format: Pel·lícula - Any: 2016 - Sinopsi: A causa del robament del cor d'una deessa, l'illa on viu la protagonista comença a morir-se. Aquesta decideix solucionar el problema retornant el cor a la deessa i viu una gran aventura.

- Anàlisi crític: En aquesta pel·lícula no trobem discriminació de gènere. El primer que cal destacar és que la protagonista de la pel·lícula és una noia i que no segueix els estereotips dels rols de conducte imposats. És valenta, forta, aventurera, intel·ligent... Tot i que no hi trobem diversitat

!25

ètnica, els personatges són d'una tribu de Polinèsia, una cultura i zona que no acostuma a ser representada. Durant el llargmetratge només podem veure el pare d'aquesta jove i la seva àvia, per tant no se sap si té una família convencional o no.

A la pel·lícula tampoc hi observem violència. Sí que hi trobem escenes on els dolents actuen amb agressivitat Figura 5 - Imatge dels protagonistes de la pel·lícula “Moana” - Imatge i armes, però la protagonista sempre resol els extreta de https://www.bhmpics.com/ enfrontaments amb intel·ligència. disney_cute_moana-wallpapers.html I finalment comentar que la noia per solucionar el conflicte, acaba fent el que és correcte, retornar la peça que s'havia robat. És a dir, que finalment podem veure la moralitat d'aquesta pel·lícula, la qual ens ensenya a comportar-nos adequadament, a més de ser un mateix, a lluitar pel que un vol, etc.

6.2.7.6 Frozen - Format: Pel·lícula - Any: 2013 - Sinopsi: Dues germanes són separades des de l'infància per evitar que una d'elles faci mal a l'altre a través dels seus poders, els quals ha d'amagar perquè no estan ben vistos.

- Anàlisi crític: A aquesta pel·lícula no hi trobem discriminació de gènere.

Primer de tot, les dues protagonistes són noies i aquestes no segueixen les normes de conducte que marca la societat sobre com han d'actuar les dones.

Tot i que una d'elles en el començament de la pel·lícula pot semblar que els segueix, perquè només pensa en casar-se, etc, durant el llargmetratge podem veure com es va convertint en una noia forta, valenta, independent, capaç d'aconseguir tots els

Figura 6 - Imatge dels protagonistes de la pel·lícula “Frozen” - Imatge extreta de https://www.fmdos.cl/ noticias/frozen-2-fecha-estreno/

!26

objectius que es proposa.

Tot i la que la trama va de que l'Elsa, una noia amb poders, s'aïlla per no fer mal a ningú, ja que no els controla, no apareix en cap moment violència. Ella no vol atacar a cap persona i per això se'n va. Tot i això, sense voler fereix a la seva germana i aquesta acaba congelada. Però gràcies a l'amor familiar aconsegueixen descongelar-la.

Per tant, podem dir que les protagonistes no busquen cap home que les acompanyi per ajudarles, sinó que són totalment independents, fortes i segures per seguir endavant soles.

En aquesta pel·lícula però, no hi trobem ni diversitat ètnica ni de cap mena. Tot i això, al començament podem veure com els pares de les dues germanes moren en un accident de vaixell i creixen soles.

6.2.8 L’absència de l’edat als dibuixos animats Segons M. J. Pérez Barco, només l’1,2% dels dibuixos animats marca a la part inferior dels seus capítols el límit d’edat permès per la visualització d’aquell contingut. També explica, com en algunes ocasions es pot observar com el número que s’hi posa no és l’adequat, ja que el contingut i els missatges que es transmeten són per un públic molt més adult, capaç de gestionar els missatges d’una manera diferent.

El problema de no gestionar bé l’edat, provoca que molts infants vegin continguts dirigits a adults, que encara no són capaços d’analitzar i criticar, i que acabin influenciats i contaminats per ells.

6.2.9 Els dibuixos animats com a eina educativa Actualment els nens i nenes passen moltes hores amb les noves tecnologies. Molt del seu temps lliure està dedicat a estar amb la tauleta, el mòbil, la televiso, l’ordinador… A través d’aquests aparells, juguen a jocs, miren vídeos… Segons Núria Rajadell Puiggròs, Maria Antònia Pujol i Verónica Violant Holz (2005), el 99% dels nens veuen la televisió, dels quals el 95 % la mira cada dia. El 52% d’aquests, s’estan 3 hores mirant-la i el 14%, més de 5 hores. Tots aquests nens, han nascut ja envoltats diàriament per totes aquestes noves tecnologies i estan creixent utilitzant-les constantment. Segons Josep Lluís Matalí, Sara García, María Martín i Marta Pardo (2015), “forman la llamada generación digital, caracterizada por tener a un solo

!27

clic una inmensa oferta de experiencias, conocimientos y nuevas formas de relacionarse completamente distintas a las de generaciones anteriores” (pg 113). Tot i que en aquests últims temps, es parla de la gran addició que tenen els més petits (també els més grans) cap a aquests objectes, s’ha de saber que si la seva utilització fos la correcta, moltes de les possibilitats que t’ofereixen són molt positives pel seu bon creixement. Segons Josep Lluís Matalí, Sara García, María Martín, i Marta Pardo (2015), “El niño o adolescente que usa las nuevas tecnologías para divertirse, comunicarse o jugar y disfruta con dicha actividad, está haciendo un uso normal de éstas. Pero, cuando la tecnología pasa de ser un medio a convertirse en un fin, tenemos que plantearnos que puede estar desarrollándose un trastorno adictivo comportamental.” (pg 114), és a dir, que si s’utilitza aquestes noves tecnologies de forma adient, no ha d’haver-hi cap problema d’addició..

Segons Núria Rajadell Puiggròs, Maria Antònia Pujol i Verónica Violant Holz (2005), gràcies el diàleg que tenen els personatges, els nens poden conèixer nou vocabulari, fixar-se en la forma correcta de crear les frases, arpendre noves expressions, escoltar la pronunciació correcte de les paraules… A través de les històries que se’ls hi explica, aprenen a entendre l’entorn que els rodega, a tenir les habilitats socials necessàries per relacionar-se amb els altres, a mantenir l’atenció sense avorrir-se, a ser imaginatiu, etc. I finalment comenten (2005) que a través dels missatges que es transmeten, els nens i nenes agafen una sèrie de valors, d’ideologies… Les quals haurien d’estar únicament pensades pel bon creixement i desenvolupament dels infants, però com hem comentat, no sempre és així.

6.2.10 Control televisiu Segons Núria Rajadell Puiggròs, Maria Antònia Pujol i Verónica Violant Holz (2005) és molt imporant que els pares i/o tutors facin un anàlisi previ dels dibuixos que els seus fills volen mirar, per assegurar-se que el contingut que ofereixen és adequat. Per aquest motiu, expliquen que és necessari conèixer les hores en les quals els seus infants acostumen estar a davant de la TV, perquè així podran conèixer la programació exacta que es transmet en aquell moment.

D’aquesta manera la podran analitzar i decidir si els seus infants poden consumir aquell contingut o no. Aquestes teòriques (2005) també comenten, que després de fer aquest anàlisi previ, els pares n’han de fer un segon, però aquest l’han de fer acompanyats pel infants. Els nens i

!28

nenes, quan miren els capítols poden en algunes ocasions malinterpretar algunes accions, o no donar valor a coses importants. Per aquest motiu, expliquen que els tutors ha de mantenir un diàleg després de la visualització de l’audiovisual per comentar el que s’ha pogut veure. En aquesta conversa s’ha de comentar coses com, quines han estat les bones accions, quines han sigut les dolentes, què han après gràcies a les vivències que han tingut els personatges, etc.

També expliquen la necessitat que hi ha d’afegir un equip de pedagogs a les empreses de dibuixos animats perquè aquest ajudin als creadors aconseguir un contingut més bo i educatiu.

En moltes ocasions, les teòriques diuen que els pares utilitzen la Tv, o qualsevol de les altres tecnologies similars, com a mainader pels seus fills. A través d’elles, aconsegueixen que estiguin quiets i entretinguts i així poder fer altres coses com descansar, realitzar feina… Adoptar aquest costum per part dels pares pot ser perillós segons les teòriques, ja que com que no hi ha control, els nens poden mirar qualsevol cosa. S’ha de tenir en compte que la Tv no és una persona que cuida els infants i pretén educar-los, sinó que per tot el que hem vist, és tot el contrari.

6.2.11 Com valorar la qualitat d’uns dibuixos animats Els dibuixos animats, com qualsevol audiovisual, poden tenir qualitat o no i aquesta dependrà de les característiques que tingui, les quals aportaran o li restaran valor. En el treball realitzat per la Ma Carmen Hidalgo Rodríguez i en Jesús Pertíñez López, anomenat "La Calidad en los dibujos animados en televisión", es pot trobar un sistema d'anàlisi que ajuda a determinar si uns dibuixos animats tenen qualitat o no. Aquest, consisteix en l'anàlisi de les quatre vessants principals que formen els dibuixos animats (la temàtica, la tècnica artística, l'animació i els personatges) i a través d'aquestes, comprovar el bon o mal contingut educatiu que ofereixen. En el treball, trobem explicades totes les possibilitats que existeixen de cada punt, les més utilitzades i finalment consells de cada apartat, que ajudaran als creadors a millorar el seu contingut. Per tant, el treball a més de ser una guia pels tutors per analitzar prèviament els dibuixos que miraran els seus fills, també és una crítica que pretén animar a la indústria dels dibuixos animats a millorar el seu contingut.

!29

Aquest anàlisi doncs, em serà de gran utilitat durant el meu procés de creació, ja que em permetrà crear un bon material educatiu. A continuació explicaré breument els punts que els autors tenen en compte per valorar la qualitat d’una sèrie animada.

6.2.12 La temàtica El món en el qual es desenvolupa la història i el contingut que s'explica, determinarà el grau d'originalitat de la temàtica, fet que influirà en la seva qualitat. Segons els autors anteriorment esmentats, la temàtica més utilitzada és la de les històries que transcorren dins un món realista, on els personatges principals experimenten experiències quotidianes.

Tot i això, expliquen que existeixen molts altres tipus de narratives, però que aquestes no s'utilitzen tant. Per exemple, existeixen històries on els creadors afegeixen un element fantàstic dins un món realista, el qual provoca una situació anormal dins aquest món. Una altra temàtica és la zoomorfa, que són històries que transcorren dins un món realista i quotidià, però que són protagonitzades per animals humanitzats. També podem trobar temàtiques fantàstiques on absolutament tot és inventat, entre moltes altres.

Tot i que és possible crear grans històries dins un món normal i quotidià, segons les teòriques és important oferir als nens i nenes, varietat en les narratives, ja que d'aquesta manera podran veure coses diferents i no posaran límits a la seva imaginació.

6.2.13 Tècnica artística Seguint amb l’anàlisi proposat per Hidalgo i Pertíñez, en el món de la il·lustració podem trobar molts tipus de tècniques artístiques (com l'acrílica i l'aquarel·la) i molts tipus d'estils artístics (com el realista, la fotografia i les caricatures), que ens permeten representar de moltes maneres diferents les coses. Aquests autors, a través d'una anàlisi que fan, comproven que la majoria de sèries animades solen utilitzar les tècniques artístiques més comunes per pintar o dibuixar els seus dibuixos. Aquestes són el dibuix a través de l’ordinador, a través d’acrílics… També han pogut observar que dos de tres dibuixos animats, utilitzen colors plans per pintar les seves figures i que en moltes ocasions, aquestes figures són resseguides per una fina línia negra, que ajuda a diferenciar-les i separar-les del fons. Finalment comenten, que l'estil artístic que més es troba representat és la caricatura humana i comenten: “hay una monotonía en la forma de ha-

!30

cer animación, con técnicas e iconografías muy parecidas, primando la rápidez en la ejecución sobre la calidad artística” i aconsellen que els il·lustradors evitin utilitzar sempre els mateixos estils artístics o les mateixes tècniques artístiques, ja que això perjudica a l’infant, ja que com que no veu noves imatges, el seu grau de creativitat i imaginació queda limitat cap al que ja coneixen.

6.2.14 Animació El temps, els diners i molts altres aspectes, influeixen en la poca qualitat dels dibuixos animats actuals. Segons Hidalgo i Pertíñez, si es decidís millorar la qualitat de les animacions, un factor molt important que determina en gran grau la qualitat d’uns dibuixos animats, s’hauria de fer una gran inversió de més temps i més diners per poder-ho produir, fet que no interessa, ja que com hem comentat al paràgraf anterior, es prioritza la rapidesa a la qualitat. En aquest sentit afirmen que: “a la hora de valorar la calidad de una animación es la cantidad de dibujos por segundo que se han realizado. Se considera de calidad alta cuando «se filma a 1» es decir 24-25 fotogramas por segundo, mientras que calidad media es «a 2», 12 fps y calidad baja «a 3», 8 fps”.

Finalment comenten, que la majoria de sèries que ells han analitzat en el treball, tenen una qualitat d’animació mitjana. Per crear una animació de qualitat els creadors han d'intentar aconseguir moviments realistes que permetin entendre als espectadors les accions que estan realitzant els personatges. Per això expliquen que s'han de tenir en compte coses com: Abans de fer una acció, els personatges hauran de fer un petit moviment per anticipar que començaran a moure's. Quan un personatge es vulgui aturar, els animadors hauran d'anar disminuint la velocitat dels seus moviments fins a aturar-los del tot. S'haurà de vigilar de no eliminar moments claus dels moviments, ja que si no es veuran estranys i no s'entendran. Els moviments han de tenir forma d'arc perquè quedin més orgànics i per tant més realistes, entre molts altres exemples.

Segons Radoslav Ivelic k, “Los experimentos realizados con niños han comprobado que caen en un estado cercano al hipnotismo si su actitud es pasiva frente a los programas” (pg 60). Per

!31

això, l’animació entre molts altres, és un aspecte molt important a tenir en compte en el moment de valorar uns dibuixos animats, ja que una bona animació provocarà que els nens i nens exercitin més el cervell. Una altra manera d’evitar aquest estat hipnòtic és fer que els personatges dels dibuixos animats demanin als infants realitzar alguna acció o moviment durant el capítol, d’aquesta manera s'aconsegueix que aquests estiguin atents i actius durant tot el període que dura la sèrie.

6.2.15 Personatges La construcció d’uns bons personatges també determina si uns dibuixos animats tenen una bona qualitat o no. Els personatges actuals, com hem vist en apartats anteriors, segons M. J. Pérez Barco, estan construïts a partir d’ideologies tòxiques. I aquestes no representen adequadament el món actual, ja que eliminen la majoria de característiques que hi trobem. Aquest autor comenta que “el 80% de los personajes son de raza blanca, y eso no se corresponde con la realidad”. Per altra banda, segons Hidalgo i Pertíñez,”nuestros niños ven unas series de dibujos animados que apenas han evolucionado con respecto a la sociedad en la que viven".

Per aconseguir crear uns bons personatges, el creador ha d'intentar allunyar-se d'aquestes idees tòxiques per no contaminar el seu contingut. D'aquesta manera els nens podran créixer amb absoluta llibertat, sense influències externes i decidir lliurement en qui decideixen convertir-se, sense sentir-se diferents i/o inferiors.

6.3 Bloc 3 6.3.1 Introducció Durant la meva època de monitora, vaig treballar amb molts infants de diferents edats, però sobretot amb nens i nenes de 6 i 7 anys. A causa d'això, em vaig començar a interessar especialment pel desenvolupament que experimentaven aquests a aquesta edat. En començar una nova etapa, els infants experimenten molts canvis que els hi provoquen inseguretats. Per això vaig decidir que el contingut educatiu que crearia, aniria dirigit a aquesta franja d'edat amb la finalitat d'ajudar-los a afrontar totes aquestes pors.

!32

Sempre que començava a conèixer un nou grup d'infants, podia observar fàcilment què havia de treballar amb cada un d'ells: la violència, el companyarisme, la timidesa... Jo, a l'haver tingut un comportament tímid i introvertit durant la meva infància, em fixava molt amb els infants que eren semblants a mi. Volia ajudar-los a superar aquesta vergonya que els impedia ser com ells eren.

Per això vaig decidir que la primera història que crearia a través dels meus dibuixos animats tractaria sobre la timidesa i el pànic escènic i com afrontar-lo.

6.3.2 Els nens de 6-7 anys Els nens i nenes d'entre sis i set anys entren dins una nova etapa, en la que segons Ximena Moscoso (2014), experimenten molts canvis. Aquests canvis els viuen a través de l'escola, a la qual comencen a assistir en aquesta edat. Segons “Moderna” (Navarra), durant els primers anys de vida, els infants viuen dins una bombolla protectora, creada per la família, que procura protegir l'infant de possibles problemes. Quan comencen primària, la cosa canvia, ja que els nens han de començar a afrontar sols noves situacions.

A través de l'escola, els infants comencen a viure noves experiències que es converteixen en grans aprenentatges pel seu bon creixement i desenvolupament. Tot i que molts nens i nenes abans d'anar a l'escola, van a la guardaria, s'ha de tenir en compte que allà el sistema és diferent, ja que segons “Moderna”, els professors els atenen d'una manera més individual. Per tant, els nens i nenes, tot i haver anat a la guardaria, a P3, a P4 o a P5, noten aquest gran canvi quan comencen primària.

“Moderna” també comenta que els infants a través de les classes, veuran que ja no tindran la mateixa atenció i els mateixos privilegis que havien tingut fins ara. Hauran d'acostumar-se i adaptar-se a tots els canvis i acceptar que no hi haurà favoritismes. També comenta, que els nens finalment voldran formar part d'aquest nou món i s'esforçaran per aconseguir el seu lloc dins aquest espai on passaran tant de temps. També comenta que hi haurà nens que tots aquests canvis se'ls hi faran més difícils de portar, ja que alguns han agafat molta dependència

!33

cap als seus pares durant aquests primers anys de vida. Gràcies a l'escola però, els nens finalment, aconseguiran tenir més independència.

Tots aquests canvis que viuran, provocaran que els infants agafin diferents pors i inseguretats.

Els professors i els pares, segons Ximena Moscoso U (2014), són els encarregats d'aconseguir que durant aquesta època, els nens i nenes construeixin una bona autoestima per combatre amb èxit totes aquestes pors. Per fer-ho, comenta que els tutors hauran de destacar totes les virtuts que tenen i les coses ben fetes que fan, d’aquesta manera, els nens veuran que són igual de vàlids que els altres per poder fer coses sols. En canvi, quan alguna cosa no els hi surti, se’ls hi haurà d’explicar què fan malament, sense jutjar-los, perquè en un futur puguin aconseguir superar aquest repte.

A través de les vivències que van tenint, els nens comencen a crear la seva autoestima, la qual comença a néixer a aquesta edat. Segons Ximena Moscoso U (2014), si els nens durant aquesta època, reben molts comentaris negatius i passen per experiències dolentes, la seva autoestima queda afectada. Si aquestes inseguretats que es creen durant aquesta etapa infantil no es solucionen a temps, els nens a la seva etapa adulta es trobaran limitats per aquestes pors.

6.3.3 El naixement de l’autoestima Segons l'article "Características del desarrollo en la etapa escolar”, escrit pel Paidopsiquitaria.cat, els nens comencen a crear i desenvolupar la seva autoestima a l'edat dels sis-set anys.

L'article explica que a través de les expectatives socials que els infants reben de l'entorn, els nens comencen a avaluar-se. Per fer-ho comencen a comparar-se amb "l'ideal perfecte de persona" que hi ha imposat a la societat i també al seu entorn immediat. A través d'aquest, fan una autoanàlisi del qual treuen unes conclusions. Com més semblants són a "aquest ideal" imposat, més tenen la percepció que són vàlids com a persones, en canvi, com més s'allunyen, menys tenen aquesta percepció.

Si les conclusions que els nens i nenes extreuen de l'autoanàlisi que han fet són positives, començaran a crear una bona base d'autoestima que s'anirà enfortint amb el pas del temps. El

!34

problema neix quan les conclusions que extreuen són dolentes, ja que a causa d'aquestes començaran a desenvolupar una autoestima insòlita que anirà trontollant amb el pas dels anys.

L'autoestima s'ha d'anar treballant en cas de tenir-la baixa, ja que aquesta afecta la conducta i la personalitat de la gent, provocant que aquesta es comporti d'una manera diferent de la que voldrien per por i inseguretat. Per tant, l'autoestima afecta les nostres habilitats socials, les quals segons Cristina González Correa (2014-2013) són molt importants dominar per poder viure amb normalitat dins la societat, tant a nivell emocional com laboral. Segons l'autora, aquestes habilitats les aprenem, desenvolupem i les enfortim des de la nostra infància, ja que abans d'aprendre llegir, sumar, etc, aprenem a comunicar-nos. Si tenim problemes per fer-ho, és perquè no les hem treballat suficient a causa d’evitar-les per la inseguretat que ens creava la nostra autoestima i al no dominar-les ens convertim en persones incapaces d'interactuar amb els altres, és a dir, en persones tímides.

6.3.4 La timidesa La por, segons Janos Nagy (2014), és un instint natural que tenim tots els animals i que té la finalitat d'evitar i/o protegir a un mateix d'un perill. Aquest sentiment fa que l'individu estigui més atent davant una situació arriscada o una nova situació, per evitar que aquesta li provoqui algun dany. En cas de perill, el cos alerta a l'individu i aquest reacciona amb l'objectiu de protegir-se.

La timidesa neix de la por i segons Midali Rodriguez Hernandez (2005), apareix perquè la persona tímida en aquest cas té por a fracassar. Aquesta creu que no és capaç de realitzar coses, ja que no té les capacitats suficients per fer-les perquè no és una persona prou vàlida. Aquests pensaments neixen a causa de la mala valoració que s'ha fet aquesta persona, la qual ha provocat que acabi tenint una mala autoestima.

Midali Rodriguez Hernandez (2005) ens continua explicant que la timidesa és un problema que s'ha de solucionar, ja que pot ser una conducta molt perillosa, ja que pot acabar limitant totalment la vida de les persones. Com que aquests tenen por a afrontar-se a noves situacions, decideixen evitar-les, d'aquesta manera aconsegueixen passar per desapercebuts i no fracassar en l'activitat. La teòrica (2005) comenta que com que aquesta gent no experimenta noves coses, no aprèn i per tant no evoluciona. Per tant, no poden continuar creixent i desenvolupant-se

!35

adequadament. Segons Janos Nagy (2014), els infants no tenen tanta por com els adults a fracassar, per aquest motiu no els importa fer "el ridícul", però quan la gent es va fent gran, això canvia, ja que tenen un gran pànic a ser jutjats pels altres. Aquest teòric (2014) comenta que la timidesa es pot eliminar, ja que és una conducta que s'adquireix a través d'experiències que has viscut que t'han creat pors, però que treballant-les les pots acabar eliminant totalment.

6.3.5 Tipus de timidesa Segons Eysenck (1965) existeixen dos tipus de timidesa. Una s'anomena timidesa introvertida i l'altra timidesa neuròtica. (Midali Rodriguez Hernandez, 2005). La timidesa introvertida la pateixen les persones solitàries. Aquestes, prefereixen estar soles i no compartir la seva vida amb els altres. Tot i això, són capaces de tenir una vida normal, on poden relacionar-se en qualsevol moment amb la resta de gent sense tenir cap problema. La timidesa neuròtica en canvi, la pateixen persones que s'aïllen del món, per evitar mantenir aquest contacte amb la gent, ja que aquestes no són capasses de relacionar-se. L'única opció que tenen és amagar-se, ja que estan totalment limitades per la por.

Segons S. Chess i A. Thomas (1987), és normal sentir timidesa en algunes ocasions, ja que les noves situacions ens poden fer por. Tot i això el teòric comenta que aquesta conducta si és magnífica fins al punt d'impedir a la persona realitzar diferents activitats, limitant-li la vida, es converteix en un problema molt seriós. Segons Midali Rodriguez Hernandez (2005), els nens sí adquireixen aquesta conducta, se'ls ha d'ajudar a eliminar-la immediatament. Els encarregats d'ajudar als infants a sentir-se segurs, valents, etc, segons aquesta mateixa teòrica (2005) són els pares i mares i el professorat, els quals han d'aconseguir que els infants agafin confiança en ells mateixos per sentir-se segurs i forts per poder afrontar qualsevol situació nova i sols. La teòrica (2005), també comenta que ajudar-los a combatir aquest problema, farà que l'infant visqui amb molta més tranquil·litat, ja que la timidesa els hi provoca molta angoixa i d'aquesta manera podran viure molt més relaxadament.

6.3.6 Les limitacions que produeix la timidesa Segons Midali Rodriguez Hernandez (2005) explica que a nivell educatiu els nens tímids no aconsegueixen aprendre tant com la resta. Com que prefereixen no preguntar el dubtes que

!36

tenen, per no cridar l'atenció, no acaben entenguen molts dels continguts que s'expliquen i no els acaben assolint. També comenta que molts professors malinterpreten a aquests estudiants i els acaben considerant com a "estudiants perduts". Creuen que per no aportar cap comentari durant la classe, no tenen gens d'interès per aprendre, o quan no fan bé els exercicis és perquè no hi dediquen el temps suficient, quan simplement l’únic problema que existeix és que són tímids. Un altre problema que comenta (2005) que té la gent tímida és el de no tenir amistats.

Com que no són capaços d'interactuar amb la gent, pel pànic que senten a ser rebutjat, no aconsegueixen mantenir ningú al seu costat. A més, com que les altres persones consideren que són gent peculiar, s'allunyen d'elles. Finalment, comenta que la gent tímida també pot tenir problemes en demostrar les emocions que senten. Per tant, a nivell amorós és possible que també puguin tenir problemes.

Segons Midali Rodriguez Hernandez (2005), si no s'aconsegueix solucionar aquesta conducta i crear una bona i sòlida autoestima durant la infantesa, els nens tindran molts problemes durant la seva etapa adulta, on es toparan en problemes més gran que no podran evitar com el món laboral.

6.3.7 Com neix la timidesa Segons Elizabeth Montejo Osorio (2005), la majoria de psicòlegs diuen que l'ambient pel qual estan rodejats els infants i la seva herència, influeixen significativament en el desenvolupament de la seva conducta. Si un nen viu dins un entorn tòxic on és humilitat, poc valorat, constantment comparat, entre altres, aquest s'acabarà convertint en una persona tímida, per totes les inseguretats que agafarà. Totes aquestes experiències l'acabaran fent sentir inferior i agafar moltes pors. Aquests comportaments els pot viure tant a l'escola com a casa. També comenta (2005) que a l’hora de castigar a un nen, se li ha de fer entendre molt bé què és el que ha fet malament, ja que explica que sinó l'infant se sentirà incomprès i desorientat. Aquests sentiments faran que aquest se senti rebutjat i s'acabi reprimint per por a fer alguna cosa malament.

Segons Janos Nagy (2014) la timidesa es pot heretar. Si els infants tenen uns pares tímids, seran més propensos a tenir aquesta conducta. A més a aquesta edat, com hem comentat ante-

!37

riorment, els nens imiten a les persones que admiren, com els seus pares i si els pares són introvertits, és possible que els nens acabin imitant el seu comportament.

Lewin, explica que el maltracte psicològic és un altre fet que pot provocar que un nen acabi convertint-se en una persona tímida. Per exemple, parla dels pares que són molt estrictes.

Aquests controlen totalment la vida dels seus fills, fet que comporta que aquests es reprimeixin totalment, ja que només fan el que els hi ordenen. (Elizabeth Montejo Osorio, 2005). Segons Elizabeth Montejo Osorio (2005), hi ha nens que han viscut en famílies on no hi ha hagut amor, fet que també comporta a convertir a un infant en introvertit.

Piaget explica que si una mare està embarassada i durant aquella etapa experimenta moltes emocions negatives perquè no vol tenir el fill, el nen ho pot percebre i li pot acabar repercutint en el seu comportament. (Elizabeth Montejo Osorio, 2005). I finalment segons Janos Nagy (2014), la timidesa també pot sorgir de les expectatives que els pares tenen d'un infant. Quan aquestes són massa altes, poden acabar bloquejant als nens.

6.3.8 Com ajudar-los a vèncer aquesta timidesa La timidesa, per tant, és una conducta que podem aconseguir eliminar. Segons Cristina González Correa (2013-2014) per superar-la els tutors dels nens han d'animar-los a fer coses noves i diferents. D'aquesta manera aniran deixant lentament d'evitar situacions. Si en aquestes experiències fracassen, perquè s'equivoquen o actuen de manera incorrecta, se'ls hi ha de fer entendre que tots som humans i que tots aprenem a través dels errors que cometem. És molt important també ensenyar als infants uns bons valors educatius. Gràcies a ells, els nens es convertiran en persones empàtiques, tolerants, pacifistes... I aprendran a ser persones més respectuoses cap als altres i cap a elles mateixes. Com que no tindran tants prejudicis gràcies els valors que hauran après, no podran veure coses negatives ni dels altres ni d'ells mateixos, cosa que no afectarà en el procés de la creació de la seva pròpia autoestima.

Tot i això, la teòrica (2013-2014) comenta que els nens també han de passar per situacions difícils i desagradables, ja que no podem enganyar-los i dir-ls'hi que tot és perfecte i meravellós.

Aquestes "males" experiències també els ajudaran a aprendre i créixer.

!38

6.3.9 Tipus de fòbies La timidesa com hem comentat, limita la vida de gent, la qual evita constantment experimentar noves experiències. Segons Janos Nagy (2014), existeixen dos tipus de fòbies provocades per la timidesa. Aquestes es diferencien pel nombre de situacions a les quals es tenen pànic. Una s'anomena fòbia social i l'altra fòbia específica. La fòbia específica és quan una persona té por i/o pànic a una situació concreta, que no la viu habitualment. En canvi, la fòbia social et provoca constantment ansietat, ja que aquesta fa que la persona tingui moltes i diferents pors i eviti la majoria de situacions. El treball de Janos Nagy (2014), per exemple, ens explica que si els músics senten timidesa o pànic escènic, pateixen una fòbia específica, ja que només tenen por a aquell moment concret, al moment de fer el concert.

6.3.10 Conclusions L'inici de la primària, com hem pogut veure, és una etapa complicada pels infants. Tots els canvis que viuen i les noves situacions que experimenten els fan agafar inseguretats que afecten la seva autoestima. Tot i això, han d'aconseguir afrontar-les i vèncer-les amb èxit per aconseguir que creixin i es desenvolupin de la millor manera possible. Per tant, els tutors han d'evitar que abandonin en els moments difícils, donat-los ànims i suport. També se'ls hi ha de fer entendre, segons Cristina González Correa (2014-2013), que no tot els hi sortirà bé i que hi haurà situacions en les quals es trobaran que perdran, però que per això mai han de rendir-se o enfonsarse.

Per tant, puc dir que és molt important donar seguretat als nens i nenes a aquesta edat per evitar que es tornin persones tímides i gràcies a la investigació que he fet, podré crear una història a través de l'eina educativa que he escollit, que animi i ajudi als més petits a ser forts, valents i a creure en ells mateixos.

!39

!40

7. Fase 2: Ideació i creació del curt “El Teatret” 7.1 Referents

Un cop vaig acabar la fase teòrica, vaig començar a buscar diferents referents de dibuixos animats infantils. A través d’aquests, vaig poder observar diferents maneres de tractar el tema, l’estètica, el so, la narració… Seguidament vaig realitzar una taula per poder anotar les diferents coses que m’interessaven de cadascun dels dibuixos escollits. Els dibuixos que vaig triar, els vaig escollir perquè considerava que tenien prou qualitat, ja que la majoria no tenien missatges tòxics, l’animació i l’estil artístic estaven molt bé, etc.

7.1.1 Ben and Holly Format: Vídeoanimació

Any: 1995

Sinopsi: La Holly és una princesa que està aprenent a utilitzar la màgia i a cada capítol ha de resoldre algun problema que li han provocat els seus poders.

Què m’interessa:

Figura 7 - Imatge dels dibuixos animats “Ben

L’estètica del dibuixos.

and Holly” - Imatge

L’animació dels personatges.

extreta de http://

El contingut que ofereix.

www.firstsenses.com.au/

Narració.

event/ben-holly-messyplay-burnside/

7.1.2 Bob el manetes Format: Vídeoanimació

Any: 1999

Sinopsi: En Bob és un obrer d’un petit poble que resol els problemes dels seus veïns juntament amb les seves màquines animades.

Què m’interessa: El contingut que ofereix.

Figura 8 - Imatge dels dibuixos animats “Bob el manetes” - Imatge extreta d e h t t p s : / / www.timeout.cat/ barcelona/ca/amb-nens/ 2a-trobada-depersonatges-de-conte-1

!41

7.1.3 La vaca Connie Format: Vídeoanimació

Any: 2001

Sinopsi: La Connie és una vaca que viu a la naturalesa i cada dia viu una nova aventura amb els seus amics.

Figura 9 - Imatge dels

Què m’interessa:

dibuixos animats “La vaca

L’animació dels personatges.

Connie” - Imatge extreta

El contingut que ofereix.

d

Narració.

cisnerosmirasol.blogspot.

e

h

t

t

p

:

/

/

com/2014/01/evaluacionde-recurso-multimediala.html 7.1.4 Les tres bessones Format: Vídeoanimació

Any: 1997

Sinopsi: Les tres bessones, són tres germanes que viatgen cada dia a un nou lloc a través de la màgia de la seva antagonista, la bruixa avorrida. A través d’aquest viatge aprenen la història del món, diferents cultures, nous contes…

Què m’interessa:

Figura 10 - Imatge dels dibuixos animats “Les tres

El contingut que ofereix.

bessones” - Imatge

Narració.

extreta de https:// cat.elpais.com/cat/ 2017/12/29/actualidad/ 1514561388_949036.html

7.1.5 Juan y Tolola Format: Vídeoanimació

Any: 2005

Sinopsi: En Joana i la Tolola són dos germans que cada dia viuen una nova situació quotidiana amb la qual aprenen alguna cosa nova.

!42

Què m’interessa: Figura 11 - Imatge dels

L’estètica del dibuixos.

L’animació dels personatges.

El contingut que ofereix. Narració.

Tolola” - Imatge extreta de h t t p : / / t e r c e r a eposha.blogspot.com/

7.1.6 Horaci, l’inuit Format: Vídeoanimació

dibuixos animats “Juan y

Any: 2011

2017/02/juan-y-tololaserie-de-clan-tv.html

Sinopsi: L’Horaci és un nen d’uns sis o set anys. És un inuit i viu

Figura 12 - Imatge dels

aventures juntament amb la seva millor amiga per la neu.

dibuixos animats “Horaci,

Què m’interessa:

l’inuit” - Imatge extreta de

L’estètica del dibuixos.

https://www.ara.cat/me-

L’animació dels personatges.

dia/Horaci-linuit-sestrena-

El contingut que ofereix.

a

Narració.

r3_0_1490850905.html

l

-

S

u

p

e-

7.1.7 Saari Format: Vídeoanimació

Any: 2009

Sinopsi: Saari tracta d’un petit grup d’amics que viuen aventures a

Figura 13 - Imatge dels

l’illa Saari.

dibuixos animats “Saari” -

Què m’interessa:

Imatge extreta de https://

L’animació dels personatges.

www.serpadres.es/3-6-

El contingut que ofereix.

anos/educacion-desarrollo/fotos/fotos-10-dibujosanimados-educativos/ foto-saari

7.1.8 Pepa pig Format: Vídeoanimació Sinopsi:

Any: 2004

!43

La Pepa és una nena porquet que cada dia aprèn alguna cosa nova a través d’alguna situació quotidiana a la que s’enfronta.

Figura 14 - Imatge dels

Què m’interessa:

dibuixos animats “Pepa

L’estètica del dibuixos.

L’animació dels personatges.

El contingut que ofereix.

pig” - Imatge extreta de https://elcomercio.pe/tvmas/television/peppa-pigcirco-live-show-vivo-jugando-grande-entradasnoticia-537779

7.1.9 La Lua i el món (la versió antiga) Format: Vídeoanimació

Any: -

Sinopsi: La Lua és una nena que cada dia aprèn a ser més ecologista a

Figura 15 - Imatge dels

través d’alguna situació quotidiana que viu, que aconsegueix

dibuixos animats “La Lua i

resoldre amb l’ajuda dels seus pares.

el món” - Imatge extreta de

Què m’interessa:

https://blog.tvalacarta.in-

L’estètica del dibuixos.

L’animació dels personatges.

El contingut que ofereix.

fo/video/tv3/la-lua-i-elmon/23-02-2004-la-lua-iel-mon-cap-86-laigua-esvida/

7.1.10 Little einsteins Format: Vídeoanimació

Any: 2005

Sinopsi: Quatre amics viatgen cada dia amb la seva nau especial a un

Figura 16 - Imatge dels

nou indret del món per conèixer la seva història i cultura.

dibuixos animats “Little

Què m’interessa:

Einsteins” - Imatge extre-

El contingut que ofereix.

Narració.

ta de https://www.whatson-netflix.com/news/littleeinsteins-is-leaving-netflix-in-may/

!44

7.1.11 Patrulla canina Format: Vídeoanimació

Any: 2013

Sinopsi: La patrulla canina és una patrulla que ajuda a la gent que es troba en perill a cada capítol. Aquesta està formada per diversos gossos i el seu líder, en Ryder, un nen d’uns 10 anys.

Què m’interessa:

Figura 17 - Imatge dels dibuixos animats “Patrulla Canina” - Imatge extreta de https://saposyprincesas.elmundo.es/cine-ni-

El contingut que ofereix.

nos/series/la-patrulla-ca-

Narració.

nina/

7.1.12 El pallasso Jojo Format: Vídeoanimació

Any: 2003

Figura 18 - Imatge dels

Sinopsi:

dibuixos animats “El pa-

En Jojo és un nen pallasso que cada dia va

llasso Jojo” - Imatge ex-

a classes de circ i en elles aprèn noves coses.

treta de https://www.facebook.-

Què m’interessa:

com/127129247391057/

El contingut que ofereix.

p h o t o s / a .

127129360724379/31515 7 3 4 8 5 8 8 2 4 5 / ?

7.1.13 Dora l’exploradora Format: Vídeoanimació

Any: 2000

Sinopsi: La Dora és una nena exploradora que cada dia ha d’aconse-

Figura 19 - Imatge dels

guir realitzar un objectiu que té marcat, juntament amb el seu

dibuixos animats “Dora

mico.

l’exploradora” - Imatge

Què m’interessa: El contingut que ofereix.

extreta de https://www.regio7.cat/gent/2016/04/14/ veu-daura-lexploradoraexpulsada-seu/ 357004.html

!45

7.2 Idees sobre la història dels dibuixos animats

7.2.1 Primeres Idees El segon pas que vaig decidir realitzar després de buscar els referents, va ser la de fer una pluja d'idees de la temàtica que podia tenir la sèrie.

Després de tota la investigació que vaig fer a la fase 1, tenia clar que el capítol giraria entorn el tema de la timidesa, el pànic escènic, etc, ja que la inseguretat és un dels grans problemes que vaig trobar que tenien els nens i nenes de sis i set anys. A l'apartat de pànic escènic de la fase teòrica, menciono un treball que vaig trobar on l'autor relacionava el món de la música amb la por i timidesa escènica, així que vaig pensar que inventar-me una història on hi aparegués la música, era una molt bona opció per representar fàcilment aquest tema. A la meva idea final, sí que hi incorporo aquest món musical, però a les meves primeres idees, no.

El primer que vaig decidir aclarir abans de pensar idees, era si volia que els personatges fossin representats com a persones o animals. Primerament em vaig decantar pels animals, ja que d'aquesta manera eliminaria estereotips físics de raça, discriminació racial, entre altres...

Però dies després vaig pensar que era molt més interessant representar la realitat humana, mostrant al públic la diversitat que existeix, evitant totes les idees tòxiques.

Les primeres idees que se'm van acudir, eren molt bàsiques, ja que situava els personatges a llocs quotidians on és habitual representar-los a les sèries animades. Per exemple, llocs com l'escola, la casa, el casal, etc. Per aquest motiu, vaig intentar variar i modificar les meves propostes per fer-les més originals.

Per exemple, la idea de representar estudiants a una escola assentats, la vaig canviar per la d'un autobús d'excursions. En aquest cas, els alumnes realitzarien cada dia les classes a un lloc diferent del món, entorn, etc. Gràcies a les noves experiències, veuríem com els personatges van ampliant els seus coneixements d'una forma molt més didàctica i divertida. Els espectadors de la sèrie, passarien a convertir-se en companys d'aquests protagonistes, ja que aquests els acompanyarien a cada nova experiència però de manera virtual.

!46

El tema de la timidesa en aquesta trama pensava incorporar-lo a través d'un nou alumne que arriba a l'escola i li és molt difícil relacionar-se amb els altres nens.

La següent idea que vaig decidir modificar va ser la d'un casal. Per aconseguir fer-ho més diferent, vaig pensar que era interessant representar els nens i nenes com escoltes d'un cau i no d'un casal. Tot i que en els dibuixos americans veiem sovint "boyscouts", que són grups similars als d'escoltes i guies i treballen amb els valors i la natura, tenen una manera de funcionar molt diferent. Per això vaig creure que era una proposta bona i diferent per realitzar. A més, li veia moltes perspectives de futur, ja que pensava que es podrien crear fulards (el mocador que porten els escoltes) de la sèrie, a l'estiu fer casals d'estiu temàtics dels dibuixos, etc.

La timidesa en aquest capítol pensava representar-la a través d'un nou personatge escolta que s'incorporaria durant el capítol a l'agrupament. Aquest, li costaria molt relacionar-se i parlar en públic i els seus companys l'ajudarien a agafar força, valentia i seguretat per aconseguir eliminar aquest tret que el limita.

La tercera idea que vaig decidir modificar era la d'una història d'una casa familiar. Jo visc sobre el comerç del meu pare i vaig pensar que crear un edifici de dos pisos, en el que un d'ells hi hagués la casa i l'altre el negoci, ja seria bastant diferent de la que veiem habitualment a les televisions. En l'afegir un nou element diferent a la història envers les altres, uns pares, també havia de tenir en compte com els podia representar perquè fossin diferents. Així que vaig pensar que els pares d'aquesta casa havien de ser homosexuals. Com que segons la meva fase teòrica els nens acostumen a ser els protagonistes de les sèries, vaig decidir que la protagonista d'aquesta fos una nena. El següent problema amb el qual em vaig trobar, va ser amb el de la discriminació de gènere, ja que segons alguns treballs nomenats anteriorment, per cada personatge femení, n'hi havia dos de masculins i a la meva història passava el mateix. Així que vaig decidir que les protagonistes serien dues germanes bessones.

La trama principal d'aquests dibuixos animats aniria sobre la vida quotidiana d'aquesta família i els capítols girarien entorn de les entremaliadures de les dues bessones dins al cafè dels seus pares.

!47

Per incorporar la timidesa en un episodi, vaig pensar que podria aparèixer un nou personatge (no recorrent) extremadament tímid al cafè on les dues germanes l'ajudarien a sortir de la cova.

La quarta idea que vaig tenir va ser la de realitzar una sèrie animada que tractés sobre una perruqueria. Els protagonistes en aquest cas, serien un noi i una noia. Els dos són estilistes i la seva feina concreta és maquillar, tallar i pentinar els cabells dels clients. Els dos personatges tenen uns gustos molt diferents sobre la moda, és per aquest motiu que constantment s'estan barallant per poder fer els clients amb el seu estil. Jo aquests dibuixos, quan me'ls imaginava, els visualitzava sense veu. Només hi veia una música de fons, foleys i sorolls de gemecs dels protagonistes enfadats. El problema d'aquesta idea era que no veia com podia incorporar el tema de la timidesa i tampoc com solucionar la discriminació de gènere amb només tres personatges. Així, que vaig decidir eliminar-la.

Amb aquesta idea només se m'acudia desesteriotipar totalment els rols de gènere.

El mateix em va passar amb la següent idea que tractava sobre un programa de cuina. Amb ell volia aconseguir educar els nens sobre temes importants com són l’ecologisme/el reciclatge, la bona alimentació, etc, però finalment també va ser eliminada.

7.2.2 Idees finals Finalment, després de totes aquestes idees, se'm va acudir la final. Aquesta, transcorreria dins un teatre d'una petita ciutat on s'ofereixen tota mena d’espectacles, des de màgia, balls, esquetxos, música, etc. A cada funció, apareix un artista convidat de nivell internacional. Aquest, sempre actua en penúltima posició. L’última representació que es fa al teatre, sempre és la d'un grup de música compost per uns nens de sis i set anys, que són els protagonistes dels dibuixos animats.

El capítol començaria dins d'un dels vestuaris de l’edifici del teatre “Teatret”. Allà podríem veure com es preparen dos dels personatges principals del grup de música.

Seguidament veuríem com un altre membre del grup entraria per la porta de l’habitació, acom-

!48

panyat per l'estrella convidada de la nit. Els altres dos músics es posarien molt contents en veure-la i decidirien tots junts buscar l'últim membre del grup que falta per reunir-se, perquè la pugui conèixer.

Després de buscar-lo durant molta estona, el trobarien amagat dins el vestuari. Aquest, els hi explicaria que està allà, perquè té un atac de pànic escènic i que li és impossible sortir a l'escenari per culpa dels nervis i la vergonya que sent. Segueix explicant que li fa molta por equivocar-se, fer el ridícul i que tothom se’n rigui d'ell. Els tres membres restants del grup, es posarien molt tristos en sentir la notícia i intentarien animar al seu amic perquè pugui realitzar l’espectacle. Com que no ho aconsegueixen, l’estrella invitada els ajudaria a solucionar-ho, ja que gràcies a la gran experiència que té sobre els escenaris, sap gestionar aquests temes perfectament.

El primer que fa, és ensenyar-li a aquest membre del grup a entendre que equivocar-se és normal, que experimentar coses noves és necessari per créixer, entre moltes altres coses. Finalment, aquesta els hi proposa al grup fer una performance sobre l’escenari, la qual estaria inspirada amb l'art fluxos, concretament en l'obra "silence/ 4'33''" de Jon Cage.

7.2.3 Jon Cage, Silence / 4’33’’ Jon Cage és un artista del moviment fluxos reconegut sobretot per la creació d'aquesta obra mencionada anteriorment, "Silence" o 4'33''. Aquesta va ser una performance que va consistir en col·locar un actor davant d'un piano, sobre l'escenari d'una sala plena de gent, la qual esperava que toqués alguna cançó. Aquest però, dirigit per Jon Cage, no va tocar res i simplement va estar-se durant quatre minuts amb trenta-tres segons sobre d'ell. Quan va passar aquest temps, l'actor va marxar.

Aquesta obra vaig decidir que fos el meu punt de partida per resoldre la trama principal del capítol. A través d'aquesta, el grup de música faria arribar al públic les idees més importants que defensen els artistes que segueixen el moviment fluxos art, com que és important experimentar, que tothom pot fer art, que qualsevol cosa pot ser art, que no s'han de tenir les millors habilitats artístiques per poder crear grans coses, etc. A través d'aquests missatges, la gent s'adonaria que tothom és capaç de realitzar coses, que no s'ha de tenir por a provar coses noves, que

!49

equivocant-se es creix, entre altres idees similars, que ajudarien a les persones menys valentes i decidides a afrontar noves situacions, eliminant la timidesa del seu cos. Com que el curt tracta sobre música, vaig pensar que l'obre artística que havia d'escollir per transmetre aquest contingut, havia d'estar relacionada amb ella, és per això que vaig escollir l'obra "Silence".

7.2.4 Fluxos art A continuació explicaré més detalladament en què consisteix el moviment fluxos art.

Segons Iñigo Sarriugarte Gómez (2010), el moviment fluxos va néixer el 1961 gràcies a l'artista Georige Maciunas. Aquest, va reunir a diferents artistes joves, de diferents branques artístiques, amb la finalitat d'aconseguir que aquests creessin projectes junts. Sarriugarte (2010), comenta que tots els participants que van unir-se al moviment, eren seguidors del dadaisme.

Segons els teòrics Gonzalo De Lucas i Núria Aidelman (2009), la majoria de gent sempre ha pensat que els artistes són els únics que poden crear art, ja que consideren que són els únics que tenen unes grans capacitats i habilitats per crear coses extraordinàries. També expliquen que els artistes per aconseguir que les seves obres obtinguin més valor, les fan poc accessibles a través de les quantitats que creen i els preus que els hi posen. D'aquesta manera, aconsegueixen que només les classes socials més elevades puguin obtenir-les i gaudir-les. Aquests teòrics també comenten que una obra d'art sempre se l'associa a adjectius com profunda, inspiradora, complexa, pretensiosa, etc.

El moviment fluxos, critica tot això explicat, ja que pretén fer tot el contrari. Segons Iñigo Sarriugarte Gómez (2010), aquest moviment volia unir diferents disciplines artístiques, amb la finalitat d'aconseguir crear innovadores obres d'art que pretenien allunyar-se totalment de les obres convencionals. Per fer-ho, aquest teòric (2010) explica com fluxos trenca amb les normes d'art imposades d’aquell moment per començar a experimentar i treballar lliurement, sense la influència de cap branca artística. Per tant, segons Gonzalo De Lucas i Núria Aidelman (2009) les obres fluxos estaven creades per la combinació de literatura, música, arts plàstiques...

!50

Segons Iñigo Sarriugarte Gómez (2010), el moviment fluxos creu que qualsevol cosa pot ser art i que totes les persones poden ser artistes. Per aquest motiu, el moviment fluxos, a diferència del que es creia anteriorment, considerava que l'art era accessible per tothom, ja que aquest el podia crear tothom i tot podia ser art. Segons Gonzalo De Lucas i Núria Aidelman (2009), fluxos creia que les persones no havien de tenir cap habilitat o capacitat especial per poder crear una obra artística. Aquests teòrics (2009) comenten que tot el que és fluxos "debe ser simple, divertido, no pretencioso, preocupado por las insignicancias, que no requiera habilidades o ensayos interminables, que no tenga valor ni institucional ni como mercancía" (pg 4).

7.2.5 Més idees Per seguir desenvolupant més històries, vaig decidir buscar altres alternatives d'aquesta última idea perquè considerava que em permetia tractar d’una manera molt senzilla, tots els problemes que abarquen els nens i nenes de 6 i 7 anys. En aquest capítol concret com sabem, tractem el problema de la baixa autoestima. Tot i buscar altres històries, finalment em vaig decantar per aquesta última explicada, tot i això, a continuació explicaré aquestes alternatives que vaig pensar i descartar.

La primera versió d'aquesta història, en comptes de situar-se en un teatre, transcorria dins una furgoneta. En cada episodi, el presentador del teatre, conduiria aquesta furgoneta per portar els músics i els instruments cap a l’espectacle. El presentador, en aquesta versió, seria major d’edat i el germà d’un dels membres del grup. L’aventura de l’episodi començaria pel mig del viatge per carretera, on els protagonistes trobarien un obstacle que no els deixaria seguir endavant. En aquest moment, apareixeria un nou personatge no recurrent, que els ajudaria a solucionar el problema. A través de diferents valors com el treball en equip, el companyarisme, l'empatia, l'amistat, la participació, l'amabilitat, la bondat, etc, els protagonistes aconseguirien solucionar el problema i seguir endavant.

En aquest cas, l’obstacle seria el pànic que agafa un dels membres del grup per actuar davant tanta gent.

!51

La segona versió d'aquesta història sí que transcorreria dins el teatre. En cada capítol es treballaria un valor diferent, el qual els espectadors aprendrien a entendre'l i desenvolupar-lo durant aquest.

La història consistiria en que el teatre, cada divendres faria una festa temàtica sobre un valor diferent i els nens protagonistes són el grup de música que toca durant aquesta. En cada capítol, el presentador els hi demanaria que s'inventin una cançó nova que parli sobre aquell valor.

Per poder escriure sobre aquest però, els nens tenen clar que han d'aprendre'l a fer servir, és per això que en cada episodi es proposen actuar com aquell valor.

En cas d'haver triat aquesta opció, el capítol hauria anat sobre ser un mateix, no tenir por, ser valent, no preocupar-se per fallar sinó per aprendre, etc.

7.2.6 La psicologia dels personatges Un cop vaig tenir clara la història que volia seguir desenvolupant, vaig començar a crear la psicologia dels 6 personatges existents. Durant aquesta etapa, vaig tenir molt en compte la meva primera fase del treball, ja que havia d'aconseguir crear uns protagonistes totalment desesteriotipats i evitar missatges negatius de gènere, raça, violència, etc. També havia de procurar molt atentament no ser manipulada en cap moment pels missatges tòxics que m’envien constanment els mitjans de comunicació, per poder aconseguir crear uns personatges realment positius per l'aprenentatge dels infants als quals em dirigeixo.

El primer que vaig fer, va ser una gran taula on vaig apuntar diferents característiques de cada personatge. Un cop la vaig tenir plena, vaig escriure una breu descripció de cada un d'ells a través de les paraules claus amb les quals els havia definit.

Gràcies a aquestes descripcions, vaig poder realitzar el guió d'una manera molt més senzilla, ja que al conèixer molt millor els meus personatges, sabia que dirien en cada moment, qui faria cada acció, com reaccionaria cadascun d'ells a "x" situació, etc.

!52

Anna

Joel

Mariona

Pau

Estrella convidada: Clara

Presentador : Andreu

Edad

7 anys

7 anys

7 anys

7 anys

12 anys

16 anys

Càrrec en el club

Artista

Artista

Artista

Artista

Artista

Presentador

Habilitat

Guitarra

Veu

Piano

Trompeta

Bateria

Baix

Guitarra

Ballarina

Presentador

Físic

Alta

Pell blanca

Prima

Cabells:

curts

pèl-rojos

arrissats

Altura mitjana

Pell blanca

Rodonet

Cabells:

llargs

rossos

ondulats

Baixa

Pell morena

Prima

Cabells:

llargs

marrons

estirats

Alt

Pell morena

Prim

Cabells:

curts

negres

estirats

Alta

Pell morena

Rodoneta

Cabells:

curts

negres

arrissats

amb monyo

Altíssim

Pell blanca

Prim

Cabells:

curts

negres

arrissats

Vestimenta

Camisa blanca i pantalons acapanats verds

Mono de color blau amb jersèi groc

Pantalons i camisa fosques, amb una cinta vermella al cap

Camisa de color groc i vermell amb uns texans

Vestit de dansa

Cadira de rodes

Esmoquin lila amb una camisa de color blanc

Caràcter

Alegre

Creativa

Empàtica

Divertida

Despistada

Desordena da

Activa

Tímid

Dolç

Sensible

Amigable

Insegur

Carinyós

Intel·ligent

Talentós

Extravertida

Tossuda

Mandrosa

Atrevida

Valenta

Dormilega

Xarraire

Senzilla

Presumit

Responsable

Pesat

Maniàtic

Perfeccionista

Orgullós

Dramàtic

Xulo

Alegre

Alegre

Extravertida Extravertit

Intel·ligent

Presumit Responsable

Empàtica

Creativa

Dolça

Sensible

Pors

Gats

Por escènic

A res

Al fracàs

A res

Aranyes

Estil de música

Pop

Clàssica

Rock

Pop

Clàssica

Pop

Família

Pare

Pare

Gos

Pare

Germana

Mare

Pare

Germana

Mare

Mare

Germà

No en té

Bessona

Hobbies

Jocs de taula

Jardinaria

Fútbol

Mirar pel·lícules

Màgia

Ioga

Color preferit

Vermell

Verd

Blau

Negre

Groc

Lila

Menjar preferit

Xocolata

Xuxes

Kiwi

Plàtan

Fuet

Pernil

Pasta

Iogurt amb Hamburguesa maduixes

Peix

Arrós

!53

Anna

Joel

Mariona

Pau

Estrella convidada: Clara

Presentador : Andreu

Animal preferit

Gos

Peixos

Lleó

Gat

Balena

Cangur

Com es van conèixer tots els personatges?

Amb en Joel, en Pau i la Mariona:

Gràcies a l’escola de música del seu poble, els protagonits es es van conèixer, fer amics i inventar el grup

Amb l’Anna, la Mariona i en Pau:

Gràcies a l’escola de música del seu poble, els protagonitses es van conèixer, fer amics i inventar el grup

Amb l’Anna, en Joel i en Pau:

Gràcies a l’escola de música del seu poble, els protagonitse s es van conèixer, fer amics i inventar el grup

Amb l’Anna, en Joel i la Mariona:

Gràcies a l’escola de música del seu poble, els protagonitses es van conèixer, fer amics i inventar el grup

Amb l’Anna, en Joel, la Mariona i en Pau:

A través del club on va a tocar

Amb l’Anna, en Joel, la Mariona i en Pau:

A través del club on va a tocar

Amb l’Andreu el presentador:

A través del club on va a tocar

Amb la Clara, l’estrella convidada:

A través del club on va a tocar

Amb l’Andreu el Amb presentador:

l’Andreu el A través del presentador club on va a :

tocar

A través del club on va Amb la Clara, a tocar

l’estrella convidada:

Amb la A través del Clara, club on va a l’estrella tocar convidada:

A través del club on va a tocar

Amb l’Andreu el presentador:

A través del club on va a tocar

Amb la Clara, l’estrella convidada:

A través del club on va a tocar

Amb l’Andreu el presentador:

A través del club on va a tocar

Amb la Clara, l’estrella convidada:

A través del club on va a tocar

Transport

Bicicleta

Patinet

Skate

Bicicleta

Cotxe

Cotxe

Mar, camp o muntanya

Tot

Camp

Muntanya

Mar

Mar

Mar

Estació preferida

Estiu

Primavera

Estiu

Estiu

Tardor

Estiu

Estudis

Estudiant de 5

Bon estudiant

Bon estudiant

Bon estudiant Ballarina professional

Bon estudiant

L’ecologisme

L’art

La música

La fama

Coses Els animals important per ells

La bondat

!54

7.2.7 Breu resum de la psicologia dels personatges

7.2.7.1 La Mariona La Mariona té una personalitat molt forta. És molt extravertida, xarraire i no té por a res ni a ningú. Sempre diu el que pensa i s'atreveix a fer qualsevol bogeria. Quan s'enfada, té molt de caràcter i a l'hora de prendre decisions, es converteix en una persona molt tossuda. Tota l'energia que té, la descarrega quan toca la bateria amb el seu grup. Tot i ser molt moguda, també és una nena molt mandrosa i dormilega. Els seus amics l'admiren molt per la seva gran valentia.

7.2.7.2 En Joel En Joel, transmet una gran tendresa, ja que té una personalitat molt dolça i agradable. Gràcies a la seva gran sensibilitat i intel·ligència, és una persona molt talentosa en l'àmbit artístic. Toca el piano i la trompeta. Els seus amics consideren que és una peça clau pel grup. Tot i això, no el valoren només pel seu gran do musical, sinó també per ser un amic de 10. Tot i tenir una personalitat molt bonica, és molt insegur i tímid, trets que el paralitzen en moltes ocasions diferents. Constantment està abraçant a tothom, ja que és molt afectuós. És el més petit del grup.

7.2.7.3 En Pau En Pau és un personatge amb una personalitat molt teatrera. Viu totes les emocions molt intensament. Tothom sempre li diu que és un dramàtic. Tot i tenir una personalitat tan oberta, és el més responsable i perfeccionista del grup, en primer lloc, perquè és el membre més gran de la banda, i en segon lloc i més important, perquè s'agafa la seva carrera musical molt professionalment. Li agraden molt els elogis i per aquest motiu després de cada actuació, sempre va a parlar amb la gent del públic. Gaudeix molt coneixent les estrelles famoses convidades del club. És molt presumit i pot arribar a ser bastant maniàtic en algunes ocasions. Toca el baix i la guitarra.

!55

7.2.7.4 L'Anna L'Anna porta molta alegria als dibuixos animats, sempre va amb un somriure a la cara. És un personatge molt divertit a causa de la seva caòtica personalitat. És despistada, desordenada, impuntual... Però molt bona persona i gràcies a la seva empatia, ajuda sempre als seus companys, fet que la converteix en una gran amiga. És un personatge molt estimat per tothom. Sempre veu les coses d'una manera positiva i en cas de no ser-ho, busca solucions. Té molta imaginació i viu majoritàriament als núvols, però gràcies a això, és una persona molt creativa i resolutiva. És la cantant i guitarrista del grup.

7.2.7.5 El presentador Andreu El presentador Andreu és un personatge molt animat i extravertit. Sempre intenta alegrar i animar al públic. Aquest personatge és el que menys coneixem, ja que només el veiem durant uns segons al final de l'audiovisual. Tot i això, podem detectar que és una persona bastant presumida.

Com que els meus dibuixos animats lluiten contra la desigualtat de gènere, entre altres causes, vaig creure necessari crear una germana bessona d'aquest personatge, l'Olívia. Aquesta tindria les mateixes característiques físiques i emocionals que el seu bessó.

L'Olívia, la vaig crear per igualar la quantitat de nois i noies que apareixerien en cada episodi.

En cas que se seguís realitzant la sèrie, l'estella convidada aniria canviant i en algunes ocasions tindria gènere masculí. Si en aquest cas presentés l'Andreu, hi hauria el doble de personatges masculins que femenins a la pantalla. Per tant, l'Olívia sortiria en els capítols on l'estrella convidada fos un home, per igualar els gèneres.

7.2.7.6 L'estrella convidada Clara La Clara és el primer personatge convidat de la sèrie animada i és una ballarina professional.

Durant l'episodi, l'únic moment on la podem conèixer, ja que no és un personatge recurrent, podrem veure que és una persona molt alegre, dolça, sensible, empàtica... Gràcies a aquestes qualitats, ajudarà als protagonistes a solucionar el problema que tenen. A través de la seva creativitat i intel·ligència, la ballarina proposa una nova manera de tocar música als petits i aquest accepten. Una característica d’ella és que va amb cadira de rodes.

!56

7.2.7.7 El motiu d’incorporar una estrella convidada a la sèrie El meu projecte, com he comentat anteriorment, no només consisteix en fer créixer els nens a través de l'aprenentatge de diferents situacions, sinó també en eliminar els missatges de violència, racisme, discriminació de gènere i estereotips de gènere. També vol incorporar minories existents (com gent amb problemes de mobilitat), altres formats de família (pares solters, homosexuals…), etc. D’aquesta manera aconseguiré que els nens puguin veure la gran diversitat que existeix en el món.

Per això, vaig creure interessant crear un personatge com la Clara, una ballarina sobre una cadira de rodes, per demostrar als infants que tot i tenir un problema de mobilitat, no l’impedeix realitzar grans coses. Així doncs, en futurs capítols, utilitzaria la figura de l'estrella convidada per introduir aquesta diversitat, sense necessitat de fer girar el capítol entorn a aquesta, normalitzant totalment temes com l’homosexualitat.

Com que durant la fase teòrica vaig trobar que els homes sempre realitzaven els personatges protagonistes, que sempre solucionen els problemes, que salven a tothom, entre altres conceptes similars, vaig decidir que la ballarina fos una noia, perquè és un personatge molt important, molt principal i que gràcies a ell es pot resoldre el conflicte que hi ha.

7.3 Noms dels personatges i naming de la sèrie animada

El que tenia clar des d'un començament era que volia que tant el nom de la sèrie com el dels personatges, fossin catalans, ja que el meu target inicial són els nens i nenes de primària, d'entre sis i set anys, de Catalunya.

Durant el procés de creació de la psicològica dels personatges, intentava imaginar-me noms que s'adaptessin a la personalitat dels protagonistes. Per saber quins noms encaixaven, buscava significats de noms a pàgines d'entreteniment d'Internet. Tot i això, no vaig decantar-me per cap opció. Dies més tard, se'm va acudir inspirar-me amb els noms dels meus cosins de part paterna.

Des de sempre, he viscut en un petit indret anomenat la Cellera de Ter, el qual és bastant conegut per la quantitat de grups de música que hi han nascut. Alguns d'ells amb molt de recorre-

!57

gut, com Le Croupier i l'Orchestra Fireluche. És per això, que tots els nens que neixen al poble, se'n va a aprendre música, pel gran ambient musical que s'hi respira. Així ho vam fer els meus cosins i jo durant la nostra infància i és per això que els personatges em recorden a ells.

En total érem cinc cosins, la meva germana i jo. Com que només apareixen sis personatges al capítol, vaig decidir que el meu nom no l'utilitzaria i que connumeraria només a la meva família.

El que em va sorprendre més i vaig pensar que era cosa del destí, era que encaixaven el nombre de noms de noies i nois de la meva família i de personatges femenins i masculins de la sèrie.

La nena 1, vaig decidir que s'anomenaria Anna, com la meva germana. La nena 2, Mariona, com la meva cosina. El nen 1, Joel, com el meu cosí petit i el nen 2, Pau, com el meu cosí mitjà. El presentador Andreu, com el meu cosí gran i l'estrella convidada Clara, com la meva cosina mitjana. Tot i que cap personatge té la personalitat dels meus cosins, ni de la meva germana, al moment de decidir com s'anomenaria cada protagonista, vaig tenir-ho molt clar, ja que tots compartien algun tret petit amb els nens/presentador/o estrella invitada. L'Andreu compartia l'espontaneïtat i l'extroversió del presentador. En Joel, compartia ser la figura més petita de la família. L'Anna el somriure, l'alegria i la bona amistat que ofereix als altres. La Mariona, les ganes de fer coses pels altres, la Clara, la valentia i en Pau va ser per eliminació, ja que ell sí que no compartia res amb el seu.

Com que finalment vaig decidir que els personatges es dirien com els meus familiars, vaig pensar que el grup musical es podria dir com el sobrenom que té la meva família, “Els Blanxó”. El comerç que té la meva família s’anomena Can Novich, com el nostre cognom, però la gent li diu Can Blanxó per una antiga familiar que es va casar amb un Novich.

El nom del club, volia que fos molt simple i identificatiu de la temàtica de la sèrie, és per això que vaig decidir anomenar-la, “El teatret”. A través d’aquest nom, comunicava al meu públic que la història tanscorria dins un teatre. El diminutiu el vaig afegir per crear un nom més infantil i que la gent percebes que el seu target eren nens i nenes.

!58

7.4 Dibuixos

A través dels referents que vaig buscar, vaig observar que l'estil que més m'interessava era el dibuix digital, així que vaig decidir decantar-me per aquest. Com que no tenia cap eina a casa que em permetés dibuixar d'aquesta manera, vaig començar a buscar per Internet diferents productes d'il·lustració digital, tant a nivell de programes i apps, com de màquines i ordinadors.

Finalment, vaig trobar una app anomenada Procreate que em va encantar. Abans de comprarla però, vaig mirar-me molts vídeos tutorials pel YouTube per conèixer exactament totes les possibilitats que m'oferia i assegurar-me que era l'eina exacta que m'interessava. Un cop ho vaig tenir clar, vaig comprar-me un iPad pro i l'aplicació Procreate.

Tot i mirar molts vídeos d'aprenentatge de l'app i ser una aplicació molt senzilla, vaig estar un temps d'investigació per conèixer bé el seu funcionament. Vaig estar fent proves de pinzells, barreges de colors, dibuixos d'estil geomètric, d'estil més artístic i lliure...

Un cop dominat tot, vaig començar a dibuixar. Com que jo sempre havia pintat de manera tradicional, les úniques eines que utilitzava eren les aquarel·les Van Gogh, els bolígrafs negres marca Vic i els retoladors negres marca Promarker. Aquest material combinat, m'ajudava a aconseguir un estil de pintura molt propi i identificatiu, cosa que també volia tenir en els meus dibuixos digitals. Vaig creure necessari buscar un nou estil artístic personal pel digital, ja que el que normalment utilitzava, tot i tenir un aire infantil, no s'adaptava a uns dibuixos animats.

Aquí mostro alguns exemples dels meus dibuixos habituals:

!59

Figura 20 - Dibuixos fets per mi

Durant els primers esbossos de l'iPad, vaig pintar personatges aleatoris, els quals no representaven cap paper concret de la història, ja que l'única cosa que m'interessava en aquell moment, era trobar un estil nou, diferent i que funcionés per l'animació. L'estètica d'uns dibuixos animats és molt important, no només pel simple fet de que serà la imatge del producte, sinó que a través d'ella podrem expressar moltes coses que no es poden dir en veu alta. Com he comentat, a l'aplicació hi havia molt tipus de pinzells, però en vaig trobar un anomenat "tinta seca" que em va cridar especialment l'atenció. Aquest, tenia una textura irregular, que semblava que pintessis amb un carbonet, un guix... Vaig trobar que era molt interessant fer uns dibuixos amb aquesta estètica, ja que no és gent habitual trobar-la. A més, aquest material em permetia pin-

!60

tar amb un aire despreocupat, com el que normalment utilitzo. Va ser per aquest motiu que vaig decidir utilitzar el "tinta seca" pels meus dibuixos finals.

Aquí mostro alguns exemples dels meus primers esbossos ràpids de l’iPad:

Figura 21 - Dibuixos fets per mi

!61

7.4.1 Estil seleccionat L'estil final seleccionat per caracteritzar els meus personatges és el de la nena de la camiseta vermella. Crec que gràcies a aquest pinzell "tinta seca", els dibuixos agafen un estil molt diferent del que estem acostumats a veure. També m'agrada la paleta de colors escollida, de tonalitats pastels però amb un toc més fosc. I finalment un altre punt a favor que li poso a aquest estil, és que pot funcionar molt bé a l'hora d'animar-lo.

7.5 Càsting

El primer pas per poder realitzar el càsting va ser preparar l’anunci. En ell, vaig decidir escriurehi aquesta informació: Càsting (per doblar uns dibuixos animats d’un TFG)

- No remunerat.

- Disponibilitat necessària en cas de seleccionar-vos: Maig. Horari flexible, ens adaptem a la vostra disponibilitat. Gravació i assajos: Girona o rodalies.

- El càsting es realitzarà entre finals d’Abril i principis de Maig a Girona o rodalies. Acordem dia i hora a través de les nostres vies de contacte.

Si esteu interessats, contacteu a: xnovichx@gmail.com o via whatsapp al 663 851 836

Vaig publicar aquest missatge a totes les meves xarxes socials, ja que com que a mi també m'agrada molt el món del teatre i he conegut bastanta gent de dins d’ell, ja sigui a través de colònies, teatres, dansa, música, l'Eram, batxillerat, etc, vaig pensar que era el millor lloc per on podia distribuir aquesta informació.

Segons el caràcter del personatge, li vaig adjudicar una tonalitat de veu concreta, ja que aquesta m’ajudaria a comunicar millor el seu caràcter. És a dir, per una noia habitualment s'utilitza una veu més aguda i fina, però si volem representar que aquesta té molta força i caràcter, ho comunicarem millor utilitzant una veu més gruixuda i greu. La veu d'en Joel per exemple, volia que fos dolça, aguda... La de la Mariona, aguda, cridanera… La de l'Anna aguda, alegre, sim-

!62

pàtica... La d'en Pau dramàtica, exagerada... La de la Clara, dolça, aguda, madura, suau... I finalment la de l'Andreu, tirant aguda, cantada...

Vaig creure necessari contactar amb alguna persona que estudiés actuació perquè m’ajudés a dirigir, aconsellar i millorar la interpretació dels actors. L’any passat, vaig realitzar un treball on l’Helena Pàmies de Gae de l’Eram va ser la directora d’actors, així que em vaig posar en contacte amb ella per si tenia temps i ganes d’ajudar-me amb aquest projecte i ella va acceptar immediatament.

En total es van presentar 13 persones, les quals els hi vaig fer llegir el guió davant meu. La llista de candidats amb les seves característiques de veu, va ser la següent: 1. Estel Moles, 22 anys, Bonmatí - Vocalitza, veu aguda, veu infantil 2. Míriam Peracaula, 22 anys, Anglés - Vocalitza, veu greu, veu adulta, potent 3. Núria Boada, 22 anys, Sant Julià del Llor - Vocalitza, veu greu, veu adulta, potent 4. Cristina Figueras, 22 anys, Banyoles - Vocalitza, veu aguda, veu infantil 5. Helena Pàmies, 23 anys, Reus - Vocalitza, veu aguda, veu infantil 6. Natàlia Moreno, 24 anys, Olot - Vocalitza, veu aguda, veu adulta, potent 7. Cristina Rodriguez, 22 anys, Girona - Vocalitza, veu aguda, veu infantil 8. Anna Vilarrubias, 20 anys, La Cellera de Ter - Vocalitza, veu greu, veu adulta, potent 9. Anna Novich, 26 anys, La Cellera de Ter - Vocalitza, veu greu, veu adulta, potent 10. Chiraf Souilah, 22 anys, Anglès -Vocalitza, veu aguda, veu infantil 11. Eva Jou, 20 anys, Anglès - Vocalitza, veu aguda, veu infantil 12. Gemma Pujalràs, 22 anys, Anglès - Vocalitza, veu greu, veu adulta, potent 13. Xènia Serra, 22 anys, Riuderenes - Vocalitza, veu greu, veu adulta, potent

7.5.1 Selecció final del càsting Un cop finalitzat el càsting, vaig fer la selecció d’actors juntament amb la meva assessora, l’Helena Pàmies. Ràpidament, em vaig adonar que la Natàlia Moreno era la candidata perfecte per interpretar el personatge de la Clara. La veu que li va posar durant les proves transmetia dolçor, saviesa, pau, bondat, maduresa… Exactament les característiques que té el personatge, així

!63

que va aconseguir el paper. La veu que posava la Cristina Rodriguez al personatge de la Mariona, era exactament la que buscava. Aquest personatge, com he explicat anteriorment, té molt de caràcter i per afegir-li un toc humorístic, buscava una veu aguda i cridanera, perquè contrastes. En Xàvier Pàmies, tenia la veu indicada per interpretar en Pau. Necessitava una persona amb una veu de noi, aguda, potent, exagerada… L’Eva Jou, tenia la veu ideal per interpretar en Joel. Una veu aguda, dolça, tendre… L’Helena Pàimes tenia una veu aguda, divertida, forta, potent, com la de l’Anna. I finalment, vaig decidir que al presentador, li posaria la veu jo.

7.6 Direcció d’art

Abans de començar a dibuixar, vaig buscar diferents referents d’imatges d’espais similars a un teatre, per poder inspirar-me amb els objectes que s’hi troben, els colors que s’utilitzen, etc.

Figura 22 - Imatge d’un vestuari - Imatge extreta de https://www.xlsemanal.com/actualidad/20160124/ minuto-escena-9428.html

Figura 23 - Imatge d’un vestuari - Imatge extreta de https://www.pinterest.dk/pin/ 461900505505856177/

!64

Figura 24 - Imatge d’un

Figura 25 - Imatge d’un

Figura 26 - Imatge d’un

vestuari - Imatge extreta

vestuari - Imatge extreta

vestuari - Imatge extreta

de

de

de

https://

https://

https://

w w w. p i n t e r e s t . d k / p i n /

w w w. p i n t e r e s t . d k / p i n /

w w w. p i n t e r e s t . d k / p i n /

243405554837028915/

628533691725988433/

539446861586773299/ Figura 27 - Imatge d’un vestuari Imatge extreta de https:// www.pinterest.dk/pin/ 213991419766081170/

!65

7.7 Dibuixos dels personatges finals

Un cop vaig decidir l’estil amb el qual volia pintar, vaig començar a crear els personatges amb l’estètica amb la qual me’ls havia imaginat, segons la seva personalitat, gustos, evitant discriminacions racials, de gènere, gent amb mobilitat reduïda, etc.

Figura 28 - Dibuixos finals dels personatges fets per mi

La nena pèl-roja és l'Anna. El nen ros és en Joel, la noia amb un turbant vermell al cap és la Mariona. El nen amb la camisa vermella és en Pau. La ballarina és la Clara i l'Andreu és el que va vestit de lila.

!66

7.8 Dibuixos escenaris

7.8.1 Vestuari

Figura 29 - Dibuix del vestuari fet per mi 7.8.2 Escenari (taló tancat i taló obert)

Figura 30 - Dibuixos de l’escenari fet per mi

!67

7.9 Creació del guió

Poc després de realitzar tota la investigació inicial i trobar la idea final del capítol, vaig començar a escriure el guió.

Tot aquest procés va ser bastant ràpid, ja que l'audiovisual que havia pensat realitzar, tenia una duració tan curta que no existia la necessitat d'escriure massa pàgines. Vaig tardar una setmana a escriure'l, però el desenllaç de la història, mesos. Com he esmentat anteriorment, el meu objectiu era fer entendre als nens que havien d'eliminar la timidesa de les seves vides, perquè aquesta no els deixa créixer. Aquest concepte però, l'havia de lligar amb el moviment artístic fluxos, que com també he comentat anteriorment, defensa que l'art serveix per divertir-se, experimentar, etc. Així que d'una manera senzilla havia de fer arribar als nens el missatge de ser valents, a no tenir por a afrontar noves situacions, que no passa res equivocar-se, ja que forma part de l'aprenentatge, que han de viure relaxats i contents sense estar constantment en estat d'alerta per la pròxima aventura que se'ls hi posi per davant, etc. Trobar aquesta manera senzilla em va costar molt, ja que tant el moviment fluxos, com el tema de la timidesa, eren temes molt complexos per tractar amb infants i s'havia d'aconseguir obtenir un bon resultat perquè tot el meu treball tingués sentit. Així que vaig decidir resoldre'l amb un monòleg fet pel personatge de la Clara, creat a través de paraules claus dels dos temes, de fluxos, experimentar, innovar, divertir-se, trencar amb el que és habitual... I de la timidesa, valentia, aprendre... Gràcies a les paraules claus més senzilles que vaig trobar, vaig aconseguir crear el monòleg més important de tota la història, el qual resolia tot el conflicte.

7.10 Creació del so

Per assegurar-me que tot l'àudio de l'audiovisual sortís bé, vaig decidir buscar una persona d'aquest món perquè m'ajudés, ja que jo no el domino massa. En Joel Novich, el meu cosí, és un estudiant d'últim curs de l'Eumes i va ser ell qui finalment em va ajudar durant tot el procés.

El dia 25 de Maig, va ser el dia que vam realitzar l'enregistrament dels diàlegs a l'estudi que té en Joel a la Cellera de Ter. Una hora abans de la gravació, vam assajar per últim cop el guió perquè l'actuació dels actors sortís fantàstica i així va ser. Dins l’estudi d’en Joel, vam muntar

!68

una petita estructura al voltant del micròfon principal perquè el so no se n’anés. Durant la gravació, dins l’estudi només hi havia en Joel, l’actor o actriu i jo.

Després del rodatge vaig començar a buscar diferents referents de música per poder crear un guió musical del capítol. D’aquesta manera podria ensenyar-li al meu director de so, què és el que buscava exactament transmetre en cada moment. Un cop li vaig enviar, vam fer diverses reunions per parlar del que li havia escrit, per resoldre tots els dubtes que li havien sorgit. També, durant aquestes, vam parlar dels foleys que podíem afegir perquè cada moviment quedés més realista. Finalment, setmanes més tard, en Joel va acabar de realitzar totes les pe-

Figura 31 - Gravació final del pilot

ces musicals que li havia demanat i com que el resultat

de la sèrie animada “El teatret”

em va agradar tant, no vam modificar-ho més.

Per gravar i editar tot el so, vam utilitzar el programa Logic pro X. El primer dia que vam començar a treballar el so, va ser el dia de la gravació i vam crear un projecte en aquest programa, amb sis pistes, una per cada personatge. Cada actor que gravàvem, el situàvem a una pista diferent i en ella, hi enregistràvem diverses tomes de l'actuació dels actors. Cada vegada que paràvem de realitzar una toma, l'escoltàvem per veure els defectes que havia tingut, com l'actuació, el micròfon, sorolls externs... Com que guardàvem totes les tomes, durant el muntatge de so vam poder combinar diferents moments d'actuacions per

aconseguir un resultat perfecte.

!69

Figura 32 - Muntatge dels sons dels dibuixos animats “El teatret” Un cop vam escollir els millors moments de cada personatge, vam crear noves pistes per afegir-hi foleys, música...

7.11 Assajos amb els actors

Els actors van poder llegir per primera vegada el guió durant els càstings. Els trossos que els hi vaig permetre llegir van ser, el que l’Andreu presenta l’espectacle, el que l’Anna i en Pau busquen el micròfon i finalment el que en Joel surt de l’amagatall (aquesta última no estava del tot acabada). D’aquesta manera, podia veure com cada participant, representava cada personatge, ja que en aquests trossos sortien tots.

Un cop vaig escollir els actors, els hi vaig enviar un document per correu on explicava la història del capítol, la psico-

Figura 33 - Assajos amb els actors del “El teatret”

logia dels personatges, el guió, com eren els dibuixos i quin personatge els hi havia tocat, d'aquesta manera podien començar-s'ho a mirar. Pocs dies després vam realitzar una reunió. En ella, vaig donar un guió a cada actor perquè se'l pogués endur i vaig fer una breu introducció de quina finalitat tenia el meu capítol, ja que ells no coneixien la meva fase teòrica del treball. Un cop van conèixer el que volia aconseguir, ajudar als nens i nens a ser valents a través d'un audiovisual, el qual estaria totalment

!70

aïllat de missatges tòxics, els hi va encantar la idea. Seguidament vam començar a parlar de com era cada personatge i amb quin to de veu m'interessava que el representessin. Finalment, abans d'acabar l'assaig, van interpretar diferents vegades el guió. Tot aquest procés, des de l'elecció dels actors fins a l'últim assaig, el vaig realitzar juntament amb la meva assessora d'interpretació, la qual també va acabar sent un dels personatges del curt animat.

Després d'aquest dia, vam realitzar altres assajos, però aquests van ser en parella, individuals, etc, segons la necessitat de cada tros del capítol.

Durant els assajos, vaig veure que l'animació no la tindria acabada el dia del rodatge, així que vaig haver de buscar un segon pla.

Figura 34 - Assajos amb els actors del “El teatret”

Aquest va consistir en que els personatges tinguessin una animació més simple en el moviment de les seves boques, és a dir, que aquestes es mourien segons la intensitat del diàleg i no segons la seva pronunciació. D’aquesta manera, jo vaig tenir més temps per fer l’animació i els actors se’ls hi va fer més fàcil assajar i gravar sense haver d’anar sincronitzats amb els dibuixos.

7.12 Creació del guió il·lustrat Un cop vaig acabar de realitzar el guió, vaig començar a dibuixar el guió il·lustrat, és a dir, el storyboard. Aquest, el vaig realitzar a través de l'aplicació de l'iPad. L'estètica dels dibuixos vaig decidir que fos molt simple, amb la finalitat d'aconseguir que s'entengués perfectament l'acció que estava realitzant cada personatge. En total necessitava 45 plans per explicar tota la història. La majoria d'ells eren plans mitjans o primers plans, només el moment de la performance es veuria un pla general.

Poc després de parlar i donar-li el guió musical al meu director de so, em va demanar que li passes l'storyboad, així podia imaginar-se millor les situacions. Com que el rodatge del so el vam realitzar molt abans de jo crear aquestes il·lustracions, no necessitava indicar-li una previsió del temps que durava cada pla, ja que ell ja tenia la duració exacte que tardava cada perso-

!71

natge a dir la seva frase. Així que en aquest guió, només hi ha indicat la seqüència en la qual es troba cada pla i el número d'aquests que existeixen (annex).

Aquest document, jo el vaig començar a necessitar al moment del muntatge, ja que necessitava veure com havia decidit representar cada pla, perquè la història s'entengués millor. Durant aquesta fase, el guió va acabar modificant-se en petits moments, ja que s'entenien millor representats d'una altra manera o quedaven més bé estèticament. Aquests canvis però, no van modificar-se en el guió posteriorment, ja que el guió era una eina anterior a la de l'animació i no tenia cap sentit.

7.13 Creació de l’animació Finalment, quan vaig acabar de realitzar totes les parts, vaig començar amb el muntatge.

Primer de tot, per aconseguir que els personatges es moguessin, vaig haver de separar totes les parts del cos dels personatges amb Photoshop, d’aquesta manera podria animar-les més tard amb el programa After Efects. En separar-les, vaig haver de reconstruir algunes parts amb Photoshop, com per exemple el coll i l’entrecuix, d’aquesta manera evitava que quedessin espais en blanc durant l’animació i moviments estranys.

Figura 35 - Personatges descompostos del Teatret Des d'un inici tenia clar que els braços serien l'element clau de l'animació dels personatges, ja que la línia estètica dels dibuixos final no em permetia fer animacions molt elaborades, per aquest motiu, durant la creació del storyboard, vaig decidir que la majoria de plans serien "pla mitjà". Tot i això, sabia que havia de fer algun pla general per mostrar els escenaris a l'es-

!72

pectador per ajudar-los a situar-se, és per això, que vaig separar altres elements del cos, com les cames, per poder crear moviments de tot el cos en aquests plans concrets.

Durant l'inici del procés de muntatge, vaig realitzar diferents proves, les quals em van ajudar a determinar com seria l'animació final. Aquesta, vaig decidir que la realitzaria a través de moviments molt ràpids i secs, ja que com he comentat anteriorment, a causa de l'estètica dels dibuixos no podia fer grans moviments i a través d'aquesta tècnica el resultat quedava bastant realista. Cal destacar també, que aquest tipus d'animació, em van permetre crear unes escenes molt més dinàmiques, evitant totalment la lentitud, la qual no esqueixava amb el tipus de diàleg que mantenien els personatges. Finalment però, vaig haver de realitzar algunes accions concretes amb una animació progressiva, és a dir, que es veu tot el moviment que fa l'element, ja que aquest no és un cop sec, perquè sinó no aquestes no quedaven ben representades, com per exemple pentinar-se, espolsar-se, caminar...

Abans de tot això però, vaig haver d’escollir la resolució del meu resultat final, la qual vaig decidir que fos 1080p HD, 1920x1080p, Apple ProRes 422HQ. Seguidament, vaig començar a crear les expressions dels personatges per poder animar les seves cares. Vaig dibuixar diferents boques a través de l'iPad i les vaig passar al Photoshop.

Unes les vaig pintar de diferents mides d'obertura i somrient, unes altres en forma de rodones (grans i petites), també vaig pintar-ne en forma de tira ovalada mirant a dalt i d'altres avall, etc.

Figura 36 - Boques dels personatges de “El teatret” A través d’aquests elements, vaig anar construint a través del Photoshop cares enfadades, tristes, divertides... Una característica física dels personatges, és que no tenen celles. Aquest tret, durant la construcció de les cares enfadades, em va suposar un problema, ja que aquestes

!73

semblaven tristes. Així que per aquestes, vaig haver de crear una línia inclinada sobre l’ull per simular l’enfadament. Aquesta línia que afegiria però, no simularia les celles, perquè si a les altres escenes els personatges no en tenen, seria massa estrany afegir-ne, sinó que representarien la part superior de l’ull més marcada.

Figura 37 - Emocions personatge Anna Les boques que utilitzaria per representar tristor, serien les mateixes que representarien enfado, però aquestes últimes anirien acompanyades per aquestes línies sobre els ulls.

En total, hi ha 8 tipus de boques, tres de diferents mides somrient, tres de diferents mides rodones, una amb la boca tancada somrient i finalment una altra amb la boca tancada trista. Les boques en forma de rodona, són les que representen enfado i tristesa. Les boques tancades les vaig crear més tard, ja que durant l'animació vaig adonar-me que eren necessàries per simular que feien una pausa en el seu diàleg o deixaven de parlar.

Seguidament, vaig haver de construir els escenaris.

A través de l'app de l'iPad, vaig dibuixar tots els objectes que volia incloure a cada espai, les ombres que la llum provocava en aquests i el sostre i el terra d'aquestes localitzacions. Un cop vaig acabar, vaig posar tots els arxius al Photoshop per anar-los col·locant segons com havia dissenyat cada espai. Com que tant les localitzacions com els personatges tenen colors plans, tot i barrejar algunes ombres i textures, vaig tenir problemes perquè es diferenciessin. Com que no volia resseguir els personatges amb una línia negre perquè ressaltessin, vaig haver de buscar la tonalitat perfecte a cada fons perquè no opaques cap dels 6 personatges.

Finalment, vaig afegir tots els personatges que sortirien a cada escena per poder veure com els

distribuiria.

!74

Figura 38 - Fotograma dels dibuixos “El teatret” Vaig decidir animar els meus dibuixos a través del programa After Efects, ja que aquest et permet realitzar grans animacions molt ràpidament i fàcilment. El seu funcionament consisteix en incloure un o diversos punts sobre l’element que vols moure, els quals actuen com articulacions del cos. Per exemple, en el cas d’un braç, afegeixes tres punts, un a l’ombro, l’altre a la zona del colze i finalment un a la mà. Per moure’l, hauràs de col·locar la mà en una altra direcció i el punt del colze actuarà com una articulació i aconseguiràs moure l’avantbraç.

Figura 39 - Braç de l’Anna al After Efects Per animar les boques dels personatges, vaig haver d’utilitzar un altre sistema. Aquest, consistia en mostrar i amagar al mateix temps dues boques. La que mostrava en primer lloc, la posava seguidament amb opacitat i n’ensenyava una altra. D’aquesta manera aconseguia que els personatges parlessin.

!75

Figura 40 - Fotografies del programa After Efects durant el procés de muntatge

Per animar altres parts del cos, com les cames, vaig seguir el mateix procediment que el dels braços. Per moure els personatges en canvi, havia de moure’ls a través dels eixos X i Y, els quals marcava a través d’uns punts, que em permetien dir, “en el segon 3, aquest personatge ha d’estar aquí i al segon 5, ha d’estar allà”.

Figura 41 - Fotografia del programa After Efects durant el procés de muntatge Mentre anava fent les animacions, anava guardant diferents vídeos amb diferents moviments de cada personatge, els quals després combinaria des del programa Final Cut.

Figura 42 - Composicions creades al After Efects

!76

Finalment, vaig posar tots els vídeos al programa Final Cut, per poder anar unint totes les escenes. Tot i que durant el procés d'animació des del programa After Efects, procurava que les boques esqueixessin amb el diàleg, vaig haver de reajustar velocitats des del Final Cut perquè quedés exactament com ho volia.

Un cop vaig acabar de muntar la història, vaig afegir tots els sons (les músiques, els foleys, i els sons ambient). Finalment, vaig crear un tràiler a través d'imatges del capítol.

Figura 43 - Fotografia del Final Cut durant el procés de munatge

Figura 44 - Fotografia del Final Cut durant el procés de munatge

!77

7.14 Mockups

Figura 45 - Merchandising d’una lliberta de la sèrie “El Tetatret” Imatge extreta de: https:// w w w. f r e e p i k . e s / p s d - g r a t i s / mockup-decorativo-calendariolapices_4592249.htm

Figura 47 - Merchandising d’un coixí de la sèrie “El Figura 46 - Cartell publicitari de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https:// graphicburger.com/street-billboard-psd-

Te t a t r e t ” - I m a t g e e x t r e t a d e : h t t p s : / / www.pixeden.com/psd-mock-up-templates/ rectangular-psd-pillow-mockup

mockup-2/ Figura 48 - Merchandising d’un paper regal de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https://graphicburger.com/gift-wrapping-papermockup/

!78

Figura

50

-

Merchandising d’unes enganxines de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: http://www.pixeden.com/miscellaneous/ psd-foil-sticker-badges

Figura 49 - Merchandising d’una bossa

Figura 51 - Merchandising d’uns pins de la

de roba de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta

sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de:

de: http://www.pixeden.com/psd-mock-up-

https://www.freepik.es/psd-gratis/mockup-

templates/drawstring-psd-bag-mockup-vol2

elegante-etiquetamerchandising_4398511.htm

Figura 54 i 55 - Merchandising d’unes tasses de la sèrie “El Tetatret” Imatge extreta de: https://graphicburger.com/mug-psdmockup-3/ Figura 52 i 53 - Merchandising d’unes camisetes de la sèrie “El Tetatret” - Imatge extreta de: https://graphicburger.com/t-shirt-mockup-psd-2/

!79

7.15 Cartell 

Figura 56 - Cartell dels dibuixos animats

!80

7.16 Xarxes Socials

Figura 57 - Fotografies de les meves xarxes socials https://www.instagram.com/el.teatret/ https://twitter.com/TeatretEl https://www.facebook.com/El-teatret-717650018652192/?modal=admin_todo_tour

  Figura 58 - Fotografia de la meva pà gina web https://larinxolsdoroficia.wixsite.com/elteatrett

!81

!82

8. Fase 3 8.1 Valoració del resultat en funció de si s'han acomplert els objectiu o no, i en funció de la formació adquirida a través del tfg

Ara que ja he acabat de realitzar el meu treball, puc dir que estic molt contenta del meu resultat. Cal destacar que sense tota la investigació inicial que vaig fer, no hauria aconseguit crear aquesta sèrie animada, ja que no hauria set conscient del que realment aquest món de l'animació necessitava renovar. A més, puc afirmar que he complert tots els objectius que inicialment em vaig marcar, com eliminar els missatges tòxics que s'hi trobaven, crear un bon contingut educatiu que no tingués cap més finalitat que el bon creixement dels nens, incloure temes "tabú", demostrar que els dibuixos animats són una gran eina educativa, crear un estil il·lustratiu personal, entre molts altres.

També vull comentar que a través d'aquest tfg, he pogut tocar molts dels aspectes que he treballat durant la carrera, ja que considero que era un projecte molt complet.

He treballat la il·lustració, a través de tots els dibuixos que necessitava crear per explicar la història. Per poder crear aquesta història, vaig haver d'inventar-me un guió, una psicologia de personatges... També he agut de treballar el so, enregistrant veus, creant foleys, inventant-me música juntament amb un músic… A través de tota l'animació que requerien els dibuixos i l'edició que necessitava el tràiler, també vaig treballar el muntatge. I finalment per fer publicitat de la sèrie, vaig haver de crear diferents dissenys de branding. Per tant, puc dir afirmar que m'endinso cap al món laboral sabent realitzar diverses coses de diferents especialitats.

8.2 Avaluació de la creativitat del projecte

Després de tota la investigació inicial que vaig fer dels infants, vaig veure que m'interessava molt aportar alguna cosa educativa al món dels nens i nenes de 6 i 7 anys, ja que vaig trobar que durant aquesta època es començava a desenvolupar la seva autoestima, un tema molt interessant. Així que vaig decidir buscar els diferents problemes que podies patir si

!83

no construïes una bona autoestima a aquesta edat. La timidesa, era una d'ells, i com jo l'havia patit, vaig decidir anar cap aquest camí.

El que tenia clar des d'un inici, era que volia parlar sobre aquest tema a través d'uns dibuixos animats, ja que durant la investigació vaig llegir que els audiovisuals tenien un gran impacte en tothom, tant per l'entreteniment que ofereixen com per la gran influència que provoquen. Així que durant la fase de fluïdesa, bàsicament vaig informar-me sobre com eren els infants durant aquesta edat, la influència dels dibuixos animats i els missatges educatius a ensenyar als nens i nenes.

Un cop vaig acabar aquest procés, vaig començar la fase de la flexibilitat, la qual considero que vaig desenvolupar prou bé. Primer de tot, vaig pensar moltes idees al voltant de què podrien anar els meus dibuixos animats, intentant allunyar-me de les típiques històries de famílies, escoles, etc, que es veuen representades habitualment a les televisions. Seguidament, de cada idea, vaig intentar buscar diferents trames per poder-hi introduir el tema de la timidesa. I finalment, quan ja tenia la idea final amb la vergonya inclosa, vaig intentar buscar alternatives d'aquesta, per aconseguir buscar una història encara més diferent. Però finalment, em vaig acabar quedant amb la inicial.

El segon pas, va ser el de crear els personatges i la seva psicologia. Per fer-ho, vaig haver d'estar molt alerta per evitar incloure inconscientment missatges tòxics, com els que havia vist durant la fase 1 del treball. Com qualsevol persona, jo també estic contaminada pels missatges tòxics que m'envien diàriament els mitjans de comunicació i per això vaig tenir molta cura en la creació d'aquesta part.

Per acabar, vaig estar pensant i practicant diferents estètiques pels personatges, amb la finalitat d'aconseguir un estil molt personal perquè tothom pogués identificar ràpidament la sèrie animada. També vaig haver d'adaptar els meus dibuixos a un estil de pintura més senzill, per poder realitzar una millor animació gràcies a la simplicitat dels seus cossos.

Finalment, durant la fase d'elaboració, vaig estar construint el meu curt d’animació final, incloent-hi tots els bons valors que volia transmetre, les ajudes que volia comunicar al meu públic, etc.

!84

8.3 Autoavaluació personal i millora del tfg

L'autoavaluació general que em faig sobre el meu "TFG" és molt positiva, ja que considero que la sèrie animada que he creat és molt útil i necessària pel desenvolupament dels infants. Tot i que ja existeixen coses similars, és important continuar buscant i creant novetats pel món educatiu, per aconseguir millorar-lo i fer-lo créixer amb la finalitat d'acabar construint una societat sabia, crítica i bondadosa.

Tot i això, haig de destacar que la majoria de productes audiovisuals que existeixen per nens i nenes per gaudir durant les seves hores de descans, no són ni educatius ni pretenen enviar missatges adequats, tot el contrari, els volen manipular. Per això crec que el meu treball també serveix com a crítica, per explicar el que passa als pares i tutors, i aconseguir que el contingut que es transmeti sigui a partir d’ara de qualitat. També haig de destacar que he intentat donar-li un toc innovador per diferenciar-me dels productes similars. Això ho he aconseguit a través d'introduir la música, la dansa i l'art en general, a la vida dels personatges. Aquestes activitats fan la sèrie més animada, divertida i juganera.

Tot i tenir totes aquestes coses positives, hi ha coses dins el treball que podrien millorar. Un dels punts més febles que personalment trobo de la meva sèrie animada, són les il·lustracions del fons dels personatges. Estic més acostumada a realitzar persones que paisatges/fons arquitectònics i això es pot percebre. Tot i això, els errors de perspectiva són buscats, ja que no la volia introduir perquè buscava una estètica més lliure i bohèmia.

L'animació és un dels altres punts febles que hi trobo. Tot i que els moviments dels personatges s'entenen perfectament, són molt simples i com havia comentat a la fase teòrica, l'animació és una característica molt important a realitzar adequadament, ja que aquesta fa treballar el cervell dels nens. Així doncs, l'animació és un dels aspectes que haig de seguir treballant per millorar en un futur.

Finalment l'última cosa que comentaré que ha de millorar del treball, és l'escriptura de la teòrica del meu TFG. Sempre m'ha costat redactar i sé que és un dels meus punts dèbils i que haig de practicar.

!85

Tot i que he dit aquests tres punts podrien millorar, estic contenta i orgullosa de com m'han sortit.

8.4 Prospectiva del projecte i disseminació

La primera perspectiva de futur que tinc pel treball, és la d'introduir-lo al món de la neuropsicopedagogia. Actualment, els psicòlegs, utilitzen vídeos interactius per explicar als nens i nenes, coses com, que els hi passa, com funciona el seu cervell, etc. A través d'aquesta informació, vaig pensar que els metges em podrien fer una llista dels diferents problemes i obstacles que pateixen els infants amb les seves solucions, per poder crear animacions sobre aquests temes amb la finalitat de poder proporcionar als psicòlegs un suport visual. Per exemple, a través d'aquest capítol que he creat, els psicòlegs podrien ajudar als nens tímids.

La segona perspectiva de futur que m'imagino, seria la d'incloure aquest material audiovisual a les aules de primària. Aquest, s'utilitzaria a les classes de tutoria, on els professors i professores treballen temes que la sèrie tracta, com els valors, els problemes que sorgeixen durant aquelles edats, les emocions...

I per últim l'última perspectiva de futur que tinc és la de televisar els dibuixos per un canal de televisió infantil. Com he esmentat a la part teòrica, molts dels tutors, utilitzen diàriament les noves tecnologies per distreure els seus infants i és millor que durant aquestes estones, observin un material de qualitat.

8.5 Conclusions

Des de petita, m'ha encantat pintar i durant la meva època escolar, vaig consumir molts dibuixos animats, ja que m'encantaven totes aquelles il·lustracions. Quan tothom corria cap al sofà per anar a veure "x" sèrie animada, jo anava corrents al meu quarto per agafar una llibreta i tots els colors necessaris per poder asseurem al menjador a dibuixar tot el que veia per la pantalla i

!86

sempre deia "que quan fos gran, en crearia uns". Així que finalment ho he pogut fer, gràcies a tots els coneixements que he adquirit durant aquests cinc anys a l'Eram.

Estic molt contenta d'haver sortit de la meva zona de confort, la il·lustració, per finalment atrevir-me a escriure, una cosa que com he comentat anteriorment, no m'és gents fàcil. Inicialment havia pensat crear un conte il·lustrat sense lletra, que tot hi haver d'escriure, no era el mateix que crear un guió, finalment però, vaig agafar valor per fer el que realment volia fer, uns dibuixos animats.

També he gaudit molt renovant tots els missatges que jo havia rebut durant la meva infantesa, els quals ara he pogut comprovar que eren totalment tòxics. Espero que treballs com el meu, puguin arribar als infants ràpidament per substituir les velles ideologies per les noves. També espero que es puguin començar a incorporar a les aules escolars eines com els dibuixos animats, les quals a través de tots els informes que he trobat, puc confirmar que són una nova manera d'aprendre, que els facilita molt més el contingut als infants i aquest el gaudeixen molt més.

Considero que el meu treball pot ser una molt bona influència per fer reflexionar als tutors, com educar els seus nens i nenes a través del nou món tecnològic pel qual estem envoltats.

!87

9. Bibliografia Chess, S., & Thomas, A. 1987. La timidez en los niños. Red de Padres. En línea: http://www.wpen.net/PDF/PENNotes/Spanish/Espanol31LaTimidezenlosNinos.pdf. Última visualització: 5 de Novembre del 2018 Nagy, Janos. 2014. El miedo escénico. Federación de enseñanza de CC.OO. de Andalucia. En línea: https://www.feandalucia.ccoo.es/docu/p5sd10781.pdf. Última visualització: 5 de Novembre del 2018 (pg 1-3) ; (Pg inici 1 pg final 5) Parra Ortiz, José María. 2003. “La educación en valores y su práctica en el aula”. Universidad Complutense de Madrid. En línea: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/1012022.pdf. Última visualització: 5 de Gener del 2019. (pg 70-71) ; (Pg inici 69 pg final 88) Rajadell Puiggròs, Núria; Pujol, Maria Antònia; Violant Holz, Verónica. 2005. “Los dibujos animados como recurso de transmisión de los valores educativos y culturales”. Grupo comunicar.

En línea: http://www.redalyc.org/pdf/158/15825191.pdf. Última visualització: 5 d’Octubre del 2018.

2011. “El uso didáctico de video”. Revista digital para profesionales de la enseñanza. En línea: https://www.feandalucia.ccoo.es/docu/p5sd8279.pdf. Última visualització: 7 de Gener del 2019. (pg 2-3) ; (Pg inici 1 pg final 5) Hidalgo Rodríguez, Ma Carmen; Pertíñez López, Jesús. La Calidad en los dibujos animados en televisión. La television que queremos, hacia una Tv de calidad. En línea: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2927326.pdf. Última visualització: 5 d’Octubre del 2018.

Moscoso U, Ximena. 2014. El niño en la etapa escolar inicial “(6 y 7 años)”. Instituto La Salle, Equipo Interdisciplinario. En línea: http://www.institutolasalle.cl/PDFs/psicopedagogia/Perfil_del_ni%C3%B1o_de_6-7_NB1.pdf. Última visualització: 8 de novembre del 2018.

Pérez Molina, David, Pérez Molina, Ana Isabel, Sánchez Serra, Rocío. 2013. “El cuento como recurso educativo. 3ciencias. En línea: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4817922.pdf. Última visualització: 5 de Gener del 2019. (pg 3-5) ; (Pg inici 1 pg final 29) 9.1 Articles de revista Pérez Barco, M. J. “Dibujos animados, «Bullying», sexismo, violencia…”. Madrid, ABC. En línea: https://www.ucm.es/data/cont/media/www/pag-54215/UGR.pdf. Última visualització: 5

d’Octubre del 2018.

!88

9.2 Capítols de llibre - Llibres Ivelic k., Radoslav. “Televisión infantil y dibujos animados”. En línea: http://estetica.uc.cl/images/ s t o r i e s / A i s t h e s i s 1 / A i s t h e s i s 1 4 / televisin%20infantil%20y%20dibujos%20animados_radoslav%20ivelic%20k.pdf. Última visualització: 5 d’Octubre del 2018. (pg 55-64) Pritchett, James. Lo que el silencio enseñó a John Cage: la historia de 4’33’’. En línea: https:// www.macba.cat/PDFs/jamespritchett_cage_cas.pdf. Última visualització: 26 de gener del 2019. (pg 171-173) Shirley R. Steinberg. 2015. Contextualizing Corporate Kids: Kinderculture as Cultural Pedagogy. Última visualització: 17 de juny del 2019.(pg 30-38) De Lucas, Gonzalo; Aidelman, Núria. 2009. Fuera de formato: Fluxusm1. Michael Corris, O x f o r d U n i v e r s i t y P r e s s . E n l í n e a : h t t p : / / w w w. c c c b . o r g / r c s _ g e n e / fullma_web_xcentric_3_cast.pdf. Última visualització: 26 de gener del 2019. (pg 3-4) 9.3 Webgrafia Lluís Matalí, Josep; García, Sara; Martín, María; Pardo, Marta. (2015) Las nuevas tecnologías en niños y adolescentes Guía para educar saludablemente en una sociedad digital. Cuaderno Faros 9. En línea: http://www.codajic.org/sites/www.codajic.org/files/Las%20nuevas%20tecnolog%C3%ADas%20en%20%20ni%C3%B1os%20y%20adolescentes.pdf. Última visualització: 13 de Gener del 2019. (pg 113-115) Riccio-Anastacio, Francisco R; Molestina-Malta, Carlos J; Veliz-Ozaeta, Mayra A. 2017. “Impacto del uso de videos educativos complementando las clases presenciales en educación superior”. Polo del conocimiento, Edición núm. 9, Vol. 2, No 7. En línea: https://polodelconocimiento.com/ojs/index.php/es/.../pdf. Última visualització: 7 de Gener del 2019. (pg 8) Sarriugarte Gómez, Iñigo. 2010. Fluxus: entre el Koan y la práctica artística. En línea: https:// terebess.hu/zen/mesterek/Fluxus-Koan.pdf. Última visualització: 26 de gener del 2019. (pg 194196) Bloque II - Etapas del desarrolo evolutivo, etapa 7 a 10 años. Escuelas de Familia Moderna. En l í n e a : h t t p s : / / w w w. e d u c a c i o n . n a v a r r a . e s / d o c u m e n t s / 2 7 5 9 0 / 5 1 3 5 2 / BLOQUE+II+ETAPAS+DESARROLLO+EVOLUTIVO+%287-10+A%C3%91OS%29.pdf/6ac881ef-2dfd-4faa-bfa1-4bacc1816d23. Última visualització: 8 de novembre del 2018. (pg 7-11) Características del desarrollo en la etapa escolar. Paidopsiquiatria.cat. En línea: http://www.paidopsiquiatria.cat/archivos/14-texto-caracteristicas-desarrollo-escolar.pdf. Última visualització: 5

!89

de Novembre del 2018.

González Correa, Cristina. 2013-14. Las Habilidades Sociales y Emocionales en la infancia.

Facultad de Ciencias de la Educación. En línea: https://rodin.uca.es/xmlui/bitstream/handle/ 10498/16715/Trabajo%20Final%20de%20Grado_Cristina%20Gonz%C3%A1lez%20Correa.pdf. Última visualització: 5 de Novembre del 2018 (pg 10-14) Mancinas Chávez, Rosalba, García Orta, María José, Reig, Ramón. “El discurso de poder de los dibujos animados. Una propuesta teórica y metodológica”. En línea: http://www.aeic2010malaga.org/upload/ok/370.pdf. Última visualització: 5 d’Octubre del 2018. (pg 1-10) Rodriguez Hernandez, Midali. 2005. La Conducta timida, factor que limita el aprendizaje de los alumnos de educacion basica. Secretaria de educacion, cultura y deporte del estado de campeche unidad UPN 042. En línea: http://200.23.113.51/pdf/22879.pdf. Última visualització: 5 de

Novembre del 2018.

!90

10. Annexos 10.1 Guió EL TEATRET SEQ 1 INT. VESTIDOR GRUP DE MÚSICA Veiem un dels vestidors del teatre teatret, on dos membres d'un grup de música, l'Anna i en Pau, s'estan preparant per poder sortir a l'escenari. Podem observar, que dins l'espai hi ha diferents partitures de música, molts conjunts de roba, maquillatge, miralls... En Pau va vestit com el seu cantant preferit, en Chris Martin i l'Anna amb un estil hippie.

ANNA (Desesperada) Pau, no trobo el meu micròfon!

Es forma un silenci.

ANNA (Preocupada) Has vist el meu micròfon?

Es forma un silenci.

ANNA (Desesperada) Pau! PAU No Anna, no he vist el teu micròfon.

!91

ANNA Estic convençuda que l'he deixat aquí.

PAU Sempre que perds alguna cosa, dius el mateix.

I sempre ho trobem a un lloc totalment diferent.

ANNA Potser algú l'ha agafat...

PAU Anna, pots explicar-me perquè carai voldria algú el teu micròfon?

En Pau desvia la seva mirada per mirar la maleta que es troba darrere l'Anna.

PAU Anna! Però si està darrere teu!

Sobre la teva maleta!

De sobte, entre la Mariona al vestidor, una altra de les membres del grup, vestida amb una roba més rockera i la ballarina Clara, l'estrella convidada de la nit.

ANNA (Cridant) La ballarina Clara!

PAU (Cridant com un fanàtic) No m'ho puc creure! És el millor dia de la meva vida!

!92

CLARA (Agradablement) Hola nois! Encantada.

PAU Clara, sóc un gran admirador.

Em sé totes les corografies que t'has inventat!

CLARA Carai, moltes gràcies.

PAU Ja veuràs, ens convertirem amb els millors amics.

I junts, crearem els millors espectacles del món!

MARIONA (Enfadada) Andreu, deixa-la!

L'estàs molestant!

No ho veus?

PAU (Cridant) No és veritat!

ANNA I on és en Joel?

Ell també l'ha de conèixer!

No s'ho pot perdre!

CLARA (Estranyada)

!93

Fa una estona que m'he fixat que aquell puff... Té ulls! És possible que darrere d'ell hi hagi algú amagat?

MARIONA (Cridant) Joel!!

Què hi fas aquí dins?

En Joel surt de l’amagatall.

JOEL Amagar-me...

MARIONA (Estranyada) Per què?

JOEL Perquè no vull sortir a l'escenari...

PAU, ANNA, MARIONA (Cridant) Com? MARIONA (Cridant) Què dius tu ara!

PAU (Cridant) Sense tu Joel, no podrem tocar!

!94

JOEL (Apunt de plorar) Nois, no vull sortir, em sap greu...

No puc, de veritat!

ANNA (Preocupada) Que t'ha passat alguna cosa Joel?

Ja saps que pots confiar amb nosaltres no?

Sempre estarem al teu costat.

JOEL No sé què m'ha passat...

De cop... He agafat molta por...

I si m'equivoco de notes?

I si la gent se’n riu de mi?

ANNA Als assajos ho feies molt bé.

Jo crec que no t'has de preocupar.

CLARA Joel, saps que jo abans tampoc m'atrevia a pujar a l'escenari?

JOEL (Sorprès) Ah no?

CLARA (Somriu) No.

!95

JOEL I... Com vas aconseguir pujar-hi?

CLARA Pensant... Clara, deixaràs de fer una cosa que t'encanta, per por?

Joel, no passa res per equivocar-se.

Dels errors, s'aprèn.

Si deixes de fer coses, no aprendràs mai.

Tinc una idea!

I si no toques Joel?

Quede-vos tots en silenci.

ANNA (Cridant) Què?

JOEL I de què en treure'm de fer-ho malament?

CLARA Joel! Això no és fer-ho malament! És fer alguna cosa diferent!

Nois, heu de fer volar la vostra imaginació.

Que res us limiti!

Què és el que està ben fet i el que no?

El més important és divertir-se.

Així nois, què?

Esteu amb mi?

JOEL Sí, fem-ho.

!96

SEQ 3. INT. ESCENARI CLUB Veiem l'escenari del teatre “teatret”. Sobre d'ell, hi trobem l'Anna, situada al mig de l'espai, amb un micròfon. També hi trobem la Mariona, just darrere d'ella, a la bateria. En Joel, al costat esquerre amb el piano i en Pau al costat dret amb la guitarra.

MARIONA Un, dos...

Un, dos, tres i...

Veiem a tots els membres del grup col·locats al seu lloc sense fer res durant uns 10 segons.

Un cop passa aquest temps, el taló es tanca.

ANDREU Carai nois, quin gran espectacle!

Moltíssimes gràcies a tots.

Ens veiem al següent espectacle.

Arreveure.

!97

10.2 Referents de so SEQ 1 INT. VESTIDOR GRUP DE MÚSICA

- Quan la Clara apareix per la porta, es sent una música angelical (durant uns 4 segons).

minut 0:25 https://www.youtube.com/watch?v=YsiuaZmkAtY fins al minut 0:30

SEQ 2 INT. ESCENARI CLUB - Durant la performance, la sala del teatre es queda totalment en silenci durant uns 10 segons, el qual ha d’estar acompanyat per un so ambient.

- Un cop acabada l’actuació, el públic aplaudeix.

minut 0:15 https://www.youtube.com/watch?v=bEQXcbqvbT0 fins al minut 0:18

- Seguidament surt el presentador mentre sona una música que indica el final de l’espectacle.

minut 0:00 https://www.youtube.com/watch?v=bIayDXISKVo fins al minut 0:08

minut 1:26 https://www.youtube.com/watch?v=bEQXcbqvbT0 fins al minut 1:28

minut 0:31 https://www.youtube.com/watch?v=GUtyl1uSn0o fins al minut 0:40

minut 0:00 https://www.youtube.com/watch?v=yl-v3x_EKvA fins al minut 0:03

10.3 Storyboard

!98




!99

!100