Memòria SEPTEM by EU ERAM

MEMÃ&#x2019;RIA DEL PROJECTE

www.septemproject.com 1

1. Introducció 1.1. Presentació del projecte

2. Referents

6 6

2.1. Referents Cinematogràfics

2.2. Referents multimèdia

2.3. Referents Mapping

2.3. Referents Llibre il·lustrat

3. Declaracions i intenció d’equip

3.1. Idea

3.2. Descripció

3.3. Objectius

3.4. Metodologia

3.5. Definició del públic objectiu

3.6. Justificació del títol

3.7. Valors afegits del projecte

3.8. Paraules clau

3.9. Equip i rols corresponents

3.10. Benchmarking

4. Sinopsi

5. Storyline

6. Bíblia dels personatges

6.1. Marta

6.2. Monstre

6.3. Gerard

7. Fases de construcció del guió

8. Realització i producció audiovisual

8.1. Realització audiovisual

8.2. Guió tècnic

8.3. Càsting

8.4. Localització

8.5. Proves de càmera

8.6. Informes de rodatge

8.7. Preproducció

8.8. Equip

8.9. Contractes

8.10. Finançament

9. Disseny audiovisual

103

107

9.1. Estudi i anàlisi de referents

107

9.2. Flux de treball

130

9.3. Programari utilitzat

187

10. Disseny i creació de so 10.1. So del curtmetratge

191 191

10.2. Mapping

194

10.3. Web

194

11. Realització i producció transmedia i multimèdia

194

11.1. Arquitectura de la informació

194

11.2. Disseny d'interfície

199

11.3. Definició de contingut

214

11.4. Programació de la nostra web

228

12. Presentació

240

12.1. Ideació

240

12.2. Museu

240

12.3. Passatge del terror

242

12.4. Exposició

243

12.5. Ambientació

243

12.6. Dinàmica

245

13. Mapping

247

13.1. Ideació

247

13.2. Disseny de l’espai

247

13.3. Contingut visual

248

13.4. Art

250

13.5. Proves de rodatge

251

13.6. Rodatge

251

13.7. Muntatge

251

13.8. Publicitat

252

13.9. Execució

253

13.10. Conclusions

254

14. Llibre il·lustrat

256

14.1. Ideació

256

14.2. Proves de dibuix

256

14.3. Dibuixos lineals

258

14.4. Color

260

14.5. Digitalització

260

14.6. Enquadernació

261

14.7. Final i conclusions

261

15. Conclusions

264

16. Annexes

266

1. Introducció

1. Introducciรณ

4 5

1. Introducció 1.1. Presentació del projecte 1.1.1. Títol Septem neix de les ganes de desenvolupar una narrativa de terror que parli sobre les malediccions. No sempre ens trobarem amb supersticions dolentes en la vida com per exemple: la del trèvol de quatre fulles o trepitjar un excrement de gos, els quals, segons el que diuen els rumors, ens aporten bona sort en la vida. Malgrat això, nosaltres ens volem centrar en una superstició una mica més terrorífica.

El nostre projecte transmèdia gira al voltat d’un curtmetratge en el qual ens centrem en la maledicció dels set anys de mala sort (que dóna nom al nostre projecte), la qual té lloc al trencar un mirall. Per enriquir i donar forma al nostre projecte també hem desenvolupat una pàgina web que té com a objectiu informar sobre el projecte, un mapping que s’ha desenvolupat per generar una experiència immersiva al públic i un llibre il·lustrat que té la funció de mostrar l’origen d’aquesta maledicció.

El títol del nostre projecte és Septem. La maledicció que tractem és molt antiga, els avantpassats llunyans diuen que un dels llocs on va tenir més auge va ser a Itàlia, on fa molt de temps es parlava llatí, per això el títol del nostre projecte és en aquesta llengua. La paraula Septem vol dir “set” (número set). És un número que ha agafat molta força dins del món de les supersticions, sobretot en la qual es basa el nostre projecte.

Aquest curtmetratge està protagonitzat per la Marta. Ella és la noia que pateix la terrible maledicció dels set anys de mala sort al trencar un mirall. Aquesta s’haurà d’enfrontar a un monstre que prové del més enllà, del món dels miralls, per tal de poder fugir de la maledicció. De fet, estem cent per cent segurs que els miralls no són portals a una altra dimensió?

Tot el conjunt d’aquest projecte ens permet conèixer el que ha viscut la Marta, el que l’ha portat a rompre un mirall i, fins i tot, el que ha portat al monstre a atacar a la nostra protagonista. Volem fer veure a tots els espectadors que les malediccions existeixen per algun motiu, encara que molta gent no ho cregui.

Aquesta memòria és un clar reflex de tota la ideació i el procés creatiu del nostre projecte (el curtmetratge, la web, el mapping i el llibre il·lustrat). Els usuaris que la llegeixin podran entendre els nostres objectius, la temàtica, etc.

1.1.2. Procés creatiu L’inici d’aquest projecte va tenir lloc a l’assignatura de 3r de carrera de l’ERAM, dirigida per en Marc Plana i anomenada “Redacció i desenvolupament de guió”. Dins d'aquesta assignatura en Miquel Fernàndez Fuster va voler crear un guió de terror i d’aquí va néixer una primera versió del que seria, en un futur, Septem. Aquest guió no va ser escollit pels professors en una primera selecció. De fet, va sorgir més tard, quan uns quants alumnes de la classe al no veure’s motivats pel projectes escollits van decidir desenvolupar-lo. Primerament tenia un altre títol, però més tard, i amb una votació més consensuada va passar a dir-se com es coneix ara.

Una vegada es va formar aquest grup, el primer pas va ser presentar-nos una mica entre nosaltres i donar-nos els números de telèfon, per així poder contactar entre nosaltres durant l’estiu. També vam aprofitar per repartir-nos els rols dins l’equip, segons les qualitats i capacitats de cada un. Aquests càrrecs són els següents:

-Direcció: aquest departament és l’encarregat de supervisar cada departament des de més a prop, veure la seva evolució i la seva funcionalitat. La seva tasca més important és la de que tots el projectes tingui una unitat i una coherència.

-Ajudant de direcció: l’ajudant de direcció és un dels càrrecs més importants durant la preproducció i el rodatge, ja que és l’encarregat de la planificacions, controlar els tempos, de que no hi sorgeixin imprevistos, etc.

-Producció: és bàsicament el que s’encarrega de tota la part administrativa del projecte i, a més, porta a terme tota la recerca del material necessari perquè el projecte pugui portar-se a terme correctament.

-Direcció de fotografia: Aquest rol és l’encarregat de portar a terme la part visual del projecte i que aquesta sigui de qualitat.

-Direcció d’art: és l’encarregat d’ambientar tots els espais i plataformes per tal de que hi hagi una unitat estètica.

-Programació: és l’encarregat de programar la pàgina web.

-Sonidista: és l’encarregat de gravar tots els sons i de produir els foleys necessaris. Aquests han de ser el més immersius possible.

-Disseny: és l’encarregat de crear la imatge corporativa i l’estètica gràfica del tot el projecte. Per tal de crear una identitat pròpia.

Després d’aclarir els rols i d’atorgar un càrrec i un subcàrrec a cada un dels membres de l’equip, es va dur a terme una xerrada preparatòria per a l’equip i es van imposar tasques per tal de tornar preparats després de l’estiu.

1.1.3. Equip Després de formar l’equip amb nou alumnes de l’ERAM, cada persona va assumir un rol principal i un de secundari. No totes les persones van poder escollir el rol que més els hi agradava, però per aquest motiu es va buscar a gent interessada dins i fora de l’ERAM perquè els pogués ajudar a assumir el seu rol amb més facilitat. Els ajudants externs els hem trobat gràcies a les productores i contactes propers. Amb cada un dels ajudants que hem incorporat a l’equip, ens hem assegurat de que podria aconseguir els objectius que se li proposaven.

Després d’unes poques setmanes de començar el projecte, es va comprovar que necessitaríem ajuda en els següents departaments: so, programació, il·luminació i maquillatge. Finalment el nostre equip està format per els següents membres:

Miquel Fernández Guionista i director

Neïs Gutierrez Productora i postproducció

Janet Gutiérrez Programadora i script

Daniel Morales Disseny, ajudant de producció i DIT

Maria Vilà Ajudant de direcció, ajudant de producció i il·lustradora

Pedro Rodríguez Il·lustrador i director de so

Marcos Costa Director de Fotografia i postproducciĂł

Abril Cruz Directora dâ&#x20AC;&#x2122;art, ajudant de disseny i Runner

Nuria Iglesias Ajudant de fotografia i making of

Alícia Bullich Elèctrica i ajudant d’art

Michel Paris Elèctric i ajudant d’art

Ramon Creus Compositor de la Banda Sonora Original

Adrià Reig Ajudant de la postproducció de so

Aida Grande Maquilladora

2. Referents

14 14

2. Referents 2.1. Referents Cinematogràfics 2.1.1. Lights Out El curtmetratge Lights Out és un dels referents principals del nostre projecte. Des dels inicis, el guió s’ha construït a partir d’aquest referent, ja que sempre s’ha buscat crear un curtmetratge breu però intens. Al llarg d’aquest curt el suspens va augmentant, a cada segon que passa, fins arribar al clímax, quan apareix el monstre. En relació amb el nostre guió, nosaltres volíem aconseguir la mateixa sensació, però amb un millor art i fotografia. També cal anomenar que el mateix director té un altre curt anomenat “Cam Closer” que aconsegueix la mateixa sensació: manté a l’espectador sempre a l’espera i al final el sorprèn amb un ensurt que ningú s’espera. Fotograma de la pel·lícula Lights Out

2.1.2. Babadook Aquesta pel·lícula ens ha proporcionat la base fonamental per al nostre curtmetratge, ja que té una direcció d’actors i un ambientació sinistre molt innovadora i tenebrosa, a més, de tenir un guió impecable. Aquesta pel·lícula narra una història amb la qual ens podem quedar bastant sorpresos i pensatius respecte el final. Una altre cosa a destacar és la seva imatge gràfica.

Fotogrames de la pel·lícula Babadook

2.1.3. Expediente Warren Pel que fa a l'ambient, aconsegueix fer por i la música és bastant inquietant a partir de quan trenca el mirall. L'estil que buscàvem era com el d’Expediente Warren, amb música que fa endinsar-te i mantenir-te alerta constantment. En la pel·lícula hi ha un moment en el qual una nena es troba sola a casa amb la seva àvia i comença a experimentar casos paranormals. Aquesta escena és la que trobem bastant adient pel nostre curt.

Fotograma de la pel·lícula Expediente Warren

2.2. Referents multimèdia En quant a referents multimèdia i transmèdia, vam fer una gran recerca de totes les nostres plataformes (curt, llibre il·lustrat, web i mapping). No obstant això, parlarem més endavant en el punt 3.2 de la memòria.

2.3. Referents Mapping Abans d’endinsar-nos en fer el mapping, vam fer una recerca de referents. Posteriorment vam fer una selecció de cinc referents, molt diferents entre ells, tant pel que fa al seu contingut com per la seva estètica. Els referents són els següents:

- Gallery invasion1 de Filip Sterckx. "Gallery invasion" és un mapping molt innovador i dinàmic realitzat per la companyia Skullmapping. Aquest va ser exposat en la galeria Antoon a Leuven (Bèlgica). És un clar referent del que és un mapping ben fet i professionalment executat. Ens agrada en especial perquè juga amb parets i quadres, a l’igual que volem fer nosaltres, malgrat que la temàtica és molt diferent. El protagonista de la instal·lació és un mico que va saltant de quadre en quadre i interactuant amb aquests.

Petita mostra del mapping. "Gallery invasion"

- Aigua, ferro i suro de Xavi Bové i Onionlab2. "Aigua, ferro i suro” és un impactant espectacle de llums de Xavi Bové que va inaugurar el festival “Flors i violes” que es va dur a terme a Palafrugell, el passat mes d’Abril de l’any 2018. Malgrat que l’estil de mapping no s’assembla al que nosaltres volem executar, ja que és a l’aire lliure i de grans dimensions, l’hem de tenir present pel que fa a la sincronia de la imatge i la música.

Petita mostra del mapping "Aigua, ferro i suro" 1

https://vimeo.com/189192769

https://vimeo.com/269377603

- El cicle de la vida de Xavi Bové3 . “El cicle de la vida” és un mapping a l’aire lliure combinat amb la música en directe de l’autor R. Strauss. Aquest es va reproduir el passat mes d’agost del 2018. D’aquest ens crida principalment l’atenció algunes composicions com la que es pot veure en la fotografia de sota. Els feixos de llum ressegueixen les portes i les finestres, dibuixant una composició de quadrats i rectangles (tal com hem dissenyat nosaltres la nostra instal·lació).

Petita mostra del mapping "El cicle de la vida"

- VideoMapping Cube de Guerra Stefano4. Aquest és un mapping molt menys ambiciós, és un treball de l’any 2013-2014 realitzat per un alumne de l’escola Abafg. El fet pel qual el considerem un referent és perquè ens ha servit d’inspiració per a fer el cartell publicitari. Ja que ressegueix les caixes a l’igual que nosaltres hem resseguit els nostres quadres i marcs.

Petita mostra del mapping "Video mapping Cube"

https://vimeo.com/104846862

https://www.youtube.com/watch?v=zKIyTqD7SPg

- Live face projection mapping de Kat Bon D, Sephora i WildBytes5. “Live face project” és un mapping publicitari vinculat a la marca de bellesa de la tatuadora Kad Von D. Quan la marca va arribar a Espanya de la mà de Sephora, van decidir organitzar un sorprenent esdeveniment per llençar els productes. Per cridar l’atenció del públic van optar per fer un face mapping i simular el maquillatge de manera digital. És un referent molt diferent dels anteriors, però tot i això, ens crida l’atenció per la seva delicadesa i l’harmonia que aconsegueixen entre la imatge i la simfonia.

Petita mostra del mapping "Live face projection"

2.3. Referents Llibre il·lustrat Els referents del llibre il·lustrat s'han basat en diferents estils tant de dibuix com de disseny editorial. Abans d'idear el guió, es va fer una recerca de referents per a definir la línia que tindria el nostre llibre. D'una banda es van buscar il·lustracions, tant d'artistes com de pel·lícules de terror conegudes, com per exemple: Babadook. Aquesta última justament té un llibre que explica la història del monstre del film. Una vegada definit l'estil de dibuix, es va decidir com seria l'enquadernació i el format.   El primer referent és el llibre il·lustrat de Babadook. Les il·lustracions tenen un fons neutre, amb una lleugera textura. Les figures tenen un grau icònic baix, amb un traç lineal, la qual cosa afavoria l'ambient espectral i terrorífic. El monstre del llibre té un tractament diferent, és molt més fosc i sense traç lineal. També cal destacar que hi ha parts interactives, en les quals el lector pot moure les il·lustracions.

https://vimeo.com/143267919

Llibre il·lustrat de Babadook

Respecte als artistes referents del llibre trobem a Donen Charley, un il·lustrador de terror. Les seves il·lustracions de monstres ens van inspirar en el tractament que li volíem donar al monstre de la nostra història.

Esbossos de monstres

Finalment, després de buscar com enquadernar i com donar la textura i el acabat el llibre, vàrem trobar al fotògraf Juanan Requena. Els seus llibres de fotografia són obres d'art per sí mateixes. En específic vam agafar com a referent el seu llibre: “Canvia constantment”. Ens va agradar molt la textura que li havia donat al paper i l'acabat de les vores. També la unió entre les pàgines, que permeten que el llibre es pugui llegir de forma tradicional o bé desplegar-lo per a poder llegir-ho tenint una visió general de tot el llibre.

Referent de llibre il·lustrat

3. Declaracions i intenció d’equip

21 21

3. Declaracions i intenció d’equip Septem tenia com a objectiu principal explicar tot el procés del nostre projecte transmèdia. La principal plataforma és un curtmetratge. Ara bé, el projecte també inclou altres plataformes: una pàgina web, un llibre il·lustrat del monstre, un mapping, i les xarxes socials.

3.1. Idea Volíem desenvolupar un projecte transmèdia que tingués com a nucli del treball un curt. Aquest parla sobre les supersticions i malediccions de la nostra cultura. El curt ens explica la història de la Marta, una noia que trenca un mirall i com a conseqüència és arrossegada al món dels miralls per un espectre.

3.2. Descripció El projecte s’incia amb la idea de desenvolupar el curt, però aquest s’enriqueix i creix amb l’ajuda de quatre plataformes més. El curt ens parla del present, el llibre il·lustrat del passat i a través del circuit interactiu es construeix el futur. Aquestes plataformes creen un fil cronològic, de manera que si visualitzes les tres plataformes amb l’ordre adequat, t’enriqueixies molt més i pots comprendre molt millor la història.

El projecte es divideix en tres grans apartats:

1. El passat queda reflectit en el llibre il·lustrat. En aquest es mostra la vida del monstre abans d’arrossegar a Marta a dins del món dels miralls. Centrant-se sobretot en el començament de la superstició dels miralls.

2. El present que parla de la vida quotidiana de Marta i com aquesta canvia quan trenca el mirall i és maleïda.

3. El futur que tracta de posar el públic en el lloc de Marta i crear una perspectiva de futur, és a dir, una continuació directa del curt (desenvolupant una experiència sensorial).

3.3. Objectius L’objectiu principal del nostre projecte era entretenir a l’espectador, però al mateix temps que aprengués més sobre les malediccions i supersticions. També volíem oferir una experiència on el públic pogués endinsar-se en el món imaginari del nostre projecte. Vam dividir els objectius entre generals i específics: Generals: -

Ensenyar el background de la nostra cultura sobre les malediccions.

Endinsar-se en el món imaginari del nostre projecte.

Portar l’espectador a una experiència sensorial.

Entretenir a l’espectador.

Específics: -

Realitzar un treball del gènere del terror.

Crear una sensació de neguit a l’espectador quan veu el nostre projecte.

3.4. Metodologia Els passos que vam seguir en aquest projecte eren diversos. En un principi, necessitàvem un curt i aquest va sorgir del nostre director i guionista. Posteriorment el vam posar en comú per tal de modificar-lo i adaptar-lo al nostre interès i possibilitats. Un cop parlat, vàrem decidir crear més plataformes i, per tant, era necessari seguir el següent procés:

Preproducció ●

L’elecció d’una història.

●

Fixar els objectius.

●

Definir un públic objectiu.

●

Recerca de referents.

●

Recerca d’informació sobre malediccions i supersticions.

●

Creació de xarxes socials.

●

Realització del background dels personatges i el llibre il·lustrat.

●

Càsting d’actors.

Producció ●

Realització del llibre il·lustrat.

●

Realització de l’arbre d’informació de la web del projecte.

●

Realització del diagrama de fluxos de la web del projecte.

●

Ideació i conceptualització de la interfície de la web.

●

Realització del curt.

Postproducció ●

Procés de postproducció del curt.

●

Creació d’imatge gràfica (Merchandising).

●

Proves respectives de navegació i funcionalitat.

●

Preparació conceptual i física de la presentació final.

●

Millores del projecte necessàries.

●

Feedback del projecte.

3.5. Definició del públic objectiu El públic objectiu (target) del nostre projecte era bastant ampli, ja que el tema englobava diferents aspectes rellevants en la nostra cultura com eren les malediccions i supersticions. Això permetia dirigir-nos tant al públic jove com adult.

No obstant això, la prioritat era mostrar-ho a un públic jove, amb la finalitat que es senti atret per l’essència de terror del projecte.

3.6. Justificació del títol El nom que vam decidir prové del llatí Septem que vol dir set. Creiem que és un número molt important en la nostra cultura, ja que arrossega moltes connotacions:

Set anys de maledicció per trencar un mirall.

Set dies per crear el món segons la religió.

Set vides té un gat.

Set pecats capitals.

Set mars.

Set oracions en el Pare nostre.

Set colors en l’arc de Sant Martí.

…

A més a més, és un número important en el nostre curt, pel fet que la maledicció dels miralls també està relacionada amb el número set. Es va veure en moltes escenes reflectit, per aquest motiu vam voler donar-li la mateixa importància que es dóna a la nostra cultura dotant-nos amb el seu nom.

3.7. Valors afegits del projecte Com bé hem esmentat en anteriors punts, els valors afegits del projecte són els següents: -

Transmetre una història de terror a través del transmèdia, un discurs que s’allunya més enllà del curt.

Inventar un nou monstre relacionat amb el món dels miralls.

Crear un espai on l’espectador pugui posar-se a la pell de la Marta.

Posar les nostres aptituds a prova per veure què som capaços de fer en un temps molt limitat.

La creació d’un projecte nou de caràcter terrorífic en el nostre perfil.

Plasmar un fet del gènere de terror a través de la il·lustració per diferents artistes.

Informar sobre els mites culturals, com per exemple els 7 anys de mala sort al trencar un mirall que es veu en el curt.

Provocar i generar emocions a l’espectador.

Buscar la participació del públic amb una història interactiva.

3.8. Paraules clau Superstició, maledicció, set, mirall, suspens.

3.9. Equip i rols corresponents - Miquel Fernàndez: direcció. - Maria Vilà: ajudant de direcció, ajudant de producció i il·lustració. - Neïs Gutierrez: producció i postproducció. - Marc Costa: direcció de fotografia i postproducció. - Nuria Iglesias: ajudant de fotografia i making of. - Daniel Morales: direcció de disseny, ajudant de producció. - Abril cruz: direcció d’art i ajudant de disseny. - Pedro Rodríguez: direcció de so i il·lustració. - Janet Gutiérrez: direcció de multimèdia i portaveu.

Direcció Direcció Miquel Fernandez Ajudant de direcció Maria Vilà

649 632 359 659 004 444

Producció Producció Neïs Gutierrez 665 788 415 Ajudant de producció Maria Vilà 659 004 444 A j u d a n t d e p r o d u c c i ó D a n i e l 689 075 616 Morales

Fotografia Direcció de fotografia Marc Costa 689 109 045 Ajudant de fotografia Nuria Iglesias 646 341 458

Art Direcció d'art Abril Cruz

a 645729295

So Direcció de so Pedro Rodríguez

a 655340956

Disseny Direcció de disseny Daniel Morales Ajudant de disseny Abril Cruz

689 075 616 645 729 295

Postproducció Edició Neïs Gutierrez Edició Marc Costa

665 788 415 689 109 045

Il·lustració Pedro Rodríguez Maria Vilà

618 548 301 659 004 444

Multimèdia Janet Gutierrez

a 655340956

Portaveu Janet Gutiérrez

655 340 956

3.10. Benchmarking 3.10.1. Justificació a nivell temàtic 3.10.1.1. Taula Nom projecte

Nom projecte

Babadook

Jennifer Kent  2014

http:// www.thebabad ook.com/

Sis anys després de la violenta mort del seu marit, Amelia (Essie Davis) no s'ha recuperat encara, però ha d'educar a Samuel (Noah Wiseman), el seu fill de sis anys, que viu aterroritzat per un monstre que se li apareix en somnis i amenaça amb matar-los. Quan un inquietant llibre de contes anomenat “The Babadook” apareix a la seva casa, Samuel arriba al convenciment que el Babadook és la criatura amb la qual ha estat somiant. Llavors les seves al·lucinacions es fan incontrolables i la seva conducta, impredictible i violenta. Amelia, cada vegada més espantada, es veu forçada a medicar-lo. Però, de sobte, comença a sentir al seu al voltant una presència sinistre que la porta a pensar que els temors del seu fill podrien ser reals.

Panzer Chocolate

Robert Figueras 201

http:// www.filmutea.c om/wpcontent/ uploads/ 2013/12/2013120 2_PressBook_P Ch.pdf

Julie, una estudiant anglesa d’arqueologia, viatja a Barcelona buscant proves que argumentin la investigació en la que basa la seva tesis doctoral: les muntanyes del Nord del Pirineu amaguen obres d’art que els Nazis van robar durant la II Guerra Mundial. Aviat ella juntament amb 3 amics descobreixen un búnquer anomenat “Valhalla” pel règim, protegit per Das Kommandant Frank. És una monstruosa criatura creada durant la guerra. A partir d’aquest moment, la pacífica vida d’aquest grup d’amics es convertirà en un terrible malson.

A Quiet place

John Krasinski 2018

http:// www.aquietpla cemovie.com/

En una granja aïllada de tota civilització a Estats Units, una família procedent de l'oest és assetjada per una presència fantasmal.

Lights out

David F. Sandberg 2013

https:// www.youtube.c om/watch? v=adap4rzlM2I

Una noia veu un espectre només quan apaga la llum.

Resident Evil 3

Kazuhiro Aoyama 1999

http:// www.residente vil.com/

Infection

Oriol Costa, Oriol Jiménez, Berta Nicolau, Deli Ponce, Pep Roca, Sara Rodríguez, Guillem Tarrés 2016

La protagonista Jill Valentine, qui va sobreviure al desastre viral de la mansió Spencert, haurà d'escapar de la ciutat abans que el govern dels Estats Units decideixi erradicar-la juntament amb la seva població infectada per mitjà d'un míssil nuclear, però el que no sap és que la corporació Umbrella ha creat un arma biològica programada especialment per eliminar a tots els membres restants de S.T.A.R.S. El protagonista es troba en un món postapocalíptic on l’exterior és insuportable per viure i les persones s’han tornat menys comprensives.

The walking Dead

2011

https:// www.skybound .com/thewalking-dead/

Després d'estar en estat de coma, el policia Rick Grimes descobreix que una malaltia va originar un apocalipsi zombi. Rick liderarà un grup de supervivents per buscar un lloc segur, però les lluites més perilloses sorgiran entre ells mateixos.

Mr.Dentonn

Ivan Villamel 2014

https:// vimeo.com/ 258269539

Un curt de terror. En una nit d'hivern freda, Laura llegeix al seu germà David la història d'una estranya criatura que ataca als nens. De sobte, un calfred recorre el cos de Laura, sentint una estranya presència a la casa. És ell.

Oculus, el espejo Mike Flanagan http:// del mal 2013 www.oculus201 4.com/

Fa temps que un assassinat va deixar orfes a dos nens. Les autoritats van culpar al germà, però la germana va créixer creient que el veritable culpable havia estat un antic mirall maleït. Ara, completament rehabilitat i amb vint anys complerts, el germà està llest per començar de nou, però la germana està decidida a demostrar que va ser el mirall el que va destrossar la seva família.

Dansmonsters

Es tracta d’un artista que dibuixa monstres a tinta.

Dansmonters

http:// dansmonsters. com/

3.10.1.2. Anàlisi 3.10.1.2.1 A quiet Place

“A quiet place” és un exemple cinematogràfic de pel·lícula de terror. Tracta molt bé el context dels protagonistes, que han de fer molts preparatius per no ser descoberts, parlar amb llenguatge de signes, posar sorra al terra… És un exemple de que els detalls importen, per fer més realista la situació que viuen els protagonistes. La part del curt on hi ha més tensió i terror, com per exemple quan els protagonistes són perseguits pels monstres, estan molt ben muntades tècnicament, utilitzant el contrast de llums. Quan no hi ha perill els plans són generals i amb una il·luminació càlida, en canvi, quan hi ha perill els plans són tancats i amb llum freda. Els foleys d'aquesta cinta també estan molt ben aconseguits. Són un bon referent per al departament de so.

Cartell de la pel·lícula Un lugar tranquilo

En la part de disseny vam voler destacar un ús senzill però pràctic de la tipografia, marcant les paraules clau amb el color vermell. La pàgina web era molt simple, simplement amb la sinopsi, el tràiler i enllaços per comprar els blu-ray.

3.10.1.2.2. Babadook

Aquest film ens va ajudar molt en un punt específic del nostre treball, com desenvolupar el llibre il·lustrat. Però també tenim en compte la importància de la pel·lícula. Aquesta estpa molt ben realitzada i és un referent indispensable que mostra una l’estètica molt semblant a la que nosaltres busquem. Un altre detall interessant és el leitmotive del monstre, quan es sent un soroll de grills ja podem intuïr que aviat apareixerà. La il·luminació des del principi és fúnebre i ajuda a endinsar-se en la història. També destaca el treball de maquillatge que esdevé molt important per ressaltar l'estat mental i físic de la protagonista.    La web estava totalment caiguda i no es podia accedir. No obstant això, hi ha un vídeo a Vimeo que realitza un “walkthrough” per la web, ensenyaven un scroll molt elaborat que ens va permetre observar algunes escenes de la pel·lícula intercalades amb animacions del llibre il·lustrat.

3.10.1.2.3. Mr.Dentonn

Aquest curtmetratge també és un referents clau. Aquest curt ens ensenya com es pot fer una bona producció amb una història senzilla però intensa com la nostra. Té molts efectes, com el reflex dels miralls que ens servien de referents (tot que a vegades són una mica confusos). La il·luminació està molt ben treballada i és un clar exemple de com s’ha de il·luminar. Hi ha bon treball de decoració i atrezzo (cases de nines, casa antiga, el recurs del fum, etc). Repetició de sons al llarg del curt, aquests són els típics com per exemple les passes o cops. Hi ha una profunditat de camp curta i hi ha nombrosos canivis d’enfoc a desenfoc.

Fotogrames de Mr. Dentonn

3.10.1.2.4. Panzer Chocolate

D'aquest projecte transmèdia solament vàrem poder veure el pressbook, però aquest ens va ajudar molt. A part del llargmetratge, el projecte també inclou interactivitat amb la pel·lícula en temps real, un doble final, un videojoc, una novel·la i un còmic, que es distribueix a través d'una App.

Dels fotogrames que vam veure del llargmetratge vam poder extreure alguns aspectes útils com el canvi d'il·luminació entre els càlids i freds i un esplèndid treball d'art.   El còmic realitzat era interessant doncs no mostra la història del llargmetratge sinó que es tracta d'una preqüela amb molts nexes apreciables. La novel·la, que era una adaptació del guió, compte amb diferents finals alternatius, un total de cinc.

Fotogrames de Panzer Chocolate

3.10.1.2.5. Dansmonster

“Dansmonster” és un referent diferent, es tracta d'un il·lustrador de monstres. És un referent molt útil pel departament d'il·lustració, considerant que té una àmplia biblioteca de monstres creats per ell mateix. Aquests són il·lustrats amb tinta, amb pocs degradats, essent una estètica bastant terrorífica.

Referents de monstres

La seu web és incompleta, està força buida i amb poques il·lustracions. El seu perfil d’Instagram és realment la plataforma on penja totes les seves il·lustracions, un compte actiu.

3.10.2. Justificació de nivell estètic 3.10.2.1. Taula Nom projecte

Autor any

URL

Descripció

Animales de cristal

Sergi Salas, http:// Albert animalesdecristal.co Almario, Laura m/ Gázquez, Guillermo Enrique Osorto, Marti Aguer, Ingrid Miralpeix, Agusti Lopez, Ernest Fernandez, Imanol Fernández, Aina Quintana, Claudia Augé, Albert Luis, Pau Rodríguez. 2018

Animales de cristal és un projecte transmèdia que parla sobre la por a créixer. Utilitza un curtmetratge contemplatiu i introspectiu i una web complementària que et permet aprofundir més en la temàtica.

Mientras duermes

Jaume Balagueró, 2011

http:// www.filmax.com/ peliculas/mientrasduermes.4

César és el superintendent d'un edifici de departaments i és molt proper als hostes. Ell en secret gaudeix provocant dolor als altres, i l'ocupant del departament 5B serà el seu següent objectiu.

Heli

ThemeSun, 2014

https:// ar.pinterest.com/pin/ 54873553583803898 6/

Tema singlepage per a compartir en PSD creat per ThemeSun a la pàgina de Themeforest.net. S’hi mostra un estil blanc i negre minimalista.

SAO Aliacization

Kadokawa production, 2018

https://saoalicization.net/

Sword Art Online és una sèrie de novel·les lleugeres japoneses escrites per Reki Kawahara i il·lustrades per Abec. A partir d'aquestes, s'han creat diverses adaptacions, tant de manga com d'anime. La web està dedicada a la tercera temporada de la saga.

Phantasy Star 2 Online

SEGA, 2015

http://pso2.jp/

És una sèrie de videojocs de rol de videoconsoles i altres mitjans, creada per SEGA. El joc original va debutar l’any 1987 en la Sega Master System amb Phantasy Star on al jugador se li presenten diferents laberints en els quals ha de trobar la sortida per seguir amb la seva aventura, trobant de forma aleatòria diferents enemics. Segueix fins al present amb Phantasy Star Online 2, la incursió de Sega en el regne dels MMORPG i Phantasy Star Nova, la incursió de Sega en el regne dels jocs de Rol d'acció. Cadascun dels jocs de la sèrie compta amb un escenari de ciència ficció amb una combinació de cross-gènere de la màgia i la tecnologia.

Vampiros

Meritxell Ribas, 2012

https:// meritxell.carbonma de.com/projects/ 4149215

Una antologia dels millors relats clàssics sobre vampirs. El vampir és un clàssic. El gran clàssic dels mites de terror. De l'imaginari al paper, mai ha deixat d'estar present en la literatura, com a adaptació o com una aparició en altres obres. L'interès no sembla esgotar-se: la seva figura és immortal i continua reinventant-se, com és propi de la seva condició. Aquesta antologia pretén mostrar com era Dràcula abans que Bram Stoker li donés el nom i la forma que tots coneixem. El poder del vampir havia temptat, abans que a ell, als més grans genis de la literatura: Goethe, Gógol, Dumas, Tolstoi, Byron, Conan Doyle... i totes les seves visions estan aquí reflectides.

Murders in the Rue Morgue

Bela Lugosi Sidney Fox, 1932

https:// catalog.afi.com/ Catalog/ moviedetails/3927

Canapés de muerte

James https:// Abaddon, 2017 www.facebook.com/ jamesabaddonartist /

Murders in the Rue Morgue és una pel·lícula de terror nord-americana de 1932, basada molt vagament en el relat d'Edgar Allan Poe “Els crims del carrer Morgue”. Bela Lugosi, un any després de la seva actuació de Dràcula, retrata a un científic boig que segresta a dones i les injecta amb sang del seu simi engabiat i malhumorat. La fotografia de Karl Freund i la direcció de Robert Florey han estat lloades per la premsa especialitzada i caracteritzades com a "expressionistes" pel crític Leonard Maltin. Les seqüències violentes van portar a Universal Pictures a reduir la seva duració de 80 minuts a 61 minuts. Canapés de muerte (Microrelats de terror) és una sucosa col·lecció d'històries macabres curtes amb un brillant final inesperat, i magistralment il·lustrades pel llegendari dibuixant Esteban Maroto, el mestre del terror Santipérez i per Rafater.

No respires

Don't Breathe

http:// sites.sonypictures.co m/dontbreathe/ discanddigital/

Don't Breathe (No Respires) és una pel·lícula nordamericana de terror i thriller dirigida per Federico Álvarez i escrita pel mateix Álvarez i Rodo Sayagues. La història parla d'uns lladres que saben que un cec guarda molts diners en el seu habitatge, i entren a la seva casa per robar-los-hi. El que descobreixen és que l'home guarda un secret terrible, i el que semblava un robatori senzill s'acaba convertint en el pitjor malson de les seves vides.

Bates Motel

Carlton Cuse Kerry Ehrin Anthony Cipriano

https://blazetv.es/

Bates Motel és una sèrie de televisió de terror psicològic dramàtic nord-americà. És una preqüela contemporània i una reimaginació de la pel·lícula de 1960 d'Alfred Hitchcock “Psycho”. Representa la vida de Norman Bates i la seva mare Norma abans dels esdeveniments retratats en la pel·lícula, encara que en una ciutat fictícia i un entorn modern. Max Thieriot i Olivia Cooke van ser protagonistes del repartiment principal al llarg de la durada de la sèrie.

3.10.2.2 Anàlisi 3.10.2.2.1 No respires

Aquest film té un gran treball d’il·luminació. A l’inici de la pel·lícula la llum és molt blanca. Però quan arribem al nucli, dins de la localització principal, la il·luminació del film canviava completament. La llum és verdosa, creant una atmosfera molt freda. Aquesta queda contrastada per petites fonts de llum càlida, a través de petites làmpades o llums de paret. És un punt que vam voler aconseguir en el nostre curt. On es va veure una sèrie de contrasts entre quan es sentia segura la protagonista (llum càlida) i quan es sentia insegura (llum freda).

No obstant, la pel·lícula mostra un art i vestuari treballat, perfectament ambientat. Cosa que nosaltres també volíem potenciar.

Fotogrames de la pel·lícula No respires

3.10.2.2.2. SAO - Aliacization

La seva estructura és simple, però ergonòmica i viva. Es desenvolupava un moviment subtil al fons que enriqueix la lectura.

També cal fer un incís en el seu fons i empaquetament de la web. És un exemple de disseny ben pensat, globalitzant tota la temàtica del propi projecte. La intenció no era copiar l'estil, però sí que volíem realitzar una web amb una estètica unificada que concordés amb tot el projecte transmèdia.

3.10.2.2.3. Vampiros

En el cas de Vampiros, el dibuix transmet bé el tema de la història. Utilitza tota la pàgina sense deixar ni una sola vora, la qual cosa t'ajudava a entrar completament a l’atmosfera.

A més a més, tornem a veure el recurs d’utilitzar el color negre contrastat amb una mica de color. Tal i com es pot veure en la fotografia.

Referent de llibre il·lustrat

No vam utilitzar el mateix estil de dibuix ni empaquetament simple, però sí que vam volem arribar a transmetre les emocions de la il·lustració mitjançant el blanc i negre, afegint una monocromia.

3.10.2.2.4. Mientras duermes

És una pel·lícula excel·lent, però tarda molt en definir el caràcter dels personatges i a més a més, en l’aspecte tècnic no plasma al que volem aconseguir.

És un film que genera moltíssima tensió en un espai tancat. Provocant a l’espectador la sensació que està acorralat i sense sortides. És una sensació que volem reproduir tant en el nostre curtmetratge com en la nostra presentació.

També ressaltem la seva il·luminació. Novament, trobem el joc de contrastos entre les llums fredes i càlides.

Fotograma de la pel·lícula Mientras Duermes

3.10.2.2.5. Animales de cristal

Animales de cristal consta d’una pàgina web amb una sola plana, amb un fons llis de color negre, lletres blanques i decorat amb algunes icones importants del seu projecte.

La nostra idea era realitzar un header interactiu i jugar amb les icones importants del projecte, al igual que ells.

No obstant això, el que no volíem reproduir era un fons llis ni un menú bàsic desplegable. Tampoc vam voler realitzar una sola pàgina, sinó que vam disposar de diferents llocs i recorreguts dins de la pàgina web.

Pàgina web d’Animales de Cristal

3.10.3. Conclusions En conclusió cal dir que els referents serveixen per analitzar les coses que ens agraden i les que no pel nostre projecte. També per millorar les idees obtingudes i aconseguir-ne de noves. El nostre projecte ha tingut molts punts dels nostres referents. Vam voler realitzar un joc d’il·luminacions fredes i càlides, sobretot quan la protagonista se sent segura (càlid) i insegura (fred).

També vam voler tenir una part introductòria en la nostra web, com es pot veure a “Animales de Cristal” i “Babadook”, que consisteix amb una pantalla que conté el nostre logo. Necessites donar set cops de ratolí per poder trencar-la i veure tot el contingut de la web. La web té un estil similar als nostres referents, és a dir, l’estètica de la web funciona amb la resta de plataformes del transmèdia.

Pel que fa al llibre il·lustrat, aquest està inspirat en l’estil de “Babadook”, malgrat que l'empaquetament és completament diferent.

4. Sinopsi

44 44

La Marta trenca un mirall quan se'n va a dormir i a partir d’aquest moment és assetjada i perseguida per un monstre que es troba dins dels miralls. La Marta intenta trobar la manera d’escapar del monstre però finalment és atrapada.

5. Storyline La Marta es troba cansada i vol anar-se’n a dormir, però sense voler trenca un mirall quan s’aixeca del sofà. A partir d’aquest moment, l’ambient comença a tornar-se cada

5. Storyline

46 46

vegada més sinistre, ja que una presència estranya s’apodera del seu pis (malgrat que ella tarda en adonar-se’n). Això l’espectador ja ho pot veure abans de que ella se'n vagi a dormir.

A partir del moment que ella arriba al llit, li envia un missatge desitjant-li bona nit al seu nòvio mentre veiem una ombra estranya al mirall. Aquest moment genera el dubte a la Marta sobre si ha de desconfiar d’ella mateixa o realment ha vist alguna cosa en el mirall. Per aquest motiu, va al bany a rentar-se a la cara i aquesta es mostra alertada. Tot seguit se’n torna a dormir confiant que tot ha estat producte de la seva imaginació.

Un soroll desperta a la Marta, s’incorpora ràpidament del llit i veu tota la seva habitació plena de pintades, les quals posen “seven years”. La Marta comença a sentir por de veritat i per fi se n'adona que a la seva casa hi passa alguna cosa estranya. Espantada intenta demanar ajuda al seu nòvio a través del mòbil. Finalment, però, no aconsegueix contactar amb ningú i decideix escapar. Amb la llanterna del mòbil intenta creuar el passadís però és clava un tros de mirall trencat al peu, cau al terra de dolor i finalment, indefensa, és atrapada pel monstre.

Tot seguit, veiem al seu nòvio anant a veure la Marta. Ella no es troba al llit, sinó a dins del mirall. Es troba atrapada dins de la dimensió dels miralls.

6. Bíblia dels personatges 6.1. Marta

6. BĂblia de personatges

48 48

La Marta és la protagonista del nostre projecte. És una noia de 26 anys, cansada de la rutina però que de tan en tan té alguna oportunitat per viatjar amb el seu nòvio. Està treballant de metgessa en un hospital de Barcelona i sempre arriba molt cansada a casa. El dia en el qual es basa el curtmetratge, just fa un any que van acusar a la Marta de negligència mèdica i encara se sent culpable. Per sort el seu nòvio l’ha ajudat a superar-ho i ara ja no està tan afectada, però encara sent remordiments. Ella és una persona molt dependent, realista i no creu amb els fantasmes, ja que al haver estudiat durant tant de temps ciència mèdica ha llegit mols estudis que afirmen que no hi ha res més enllà de la mort. Tot i no creure-hi a vegades, quan mira pel·lícules de por a la televisió, s’amaga sota la manta per evitar els moments d’ensurt.

6.2. Monstre El Monstre és la personificació de la maledicció dels set anys de mala sort que s’obtenen al trencar un mirall. El que caracteritza el nostre monstre són les seves extremitats negres com el carbó, amb unes ungles allargades que provoquen angúnia a tothom qui ho veu. El monstre porta més de set anys so empresonat a dins del mirall, ja que abans era una persona com qualsevol altra, però va patir la mateixa maledicció que la Marta. Cada set anys el monstre pot atrapar a algú dins del mirall. Així, aquest podrà morir en pau sense viure més en aquella solitud eterna. Mentrestant la persona que hagi atrapat a dins el mirall es convertirà en el nou monstre. Les víctimes del monstre sempre han pecat d’alguna cosa. En aquest cas, la Marta va matar a un pacient al equivocar-se mentre exercia de metge i per això va ser acusada de negligència. El monstre és la personificació de la maledicció, del desig irrefrenable del contacte social i de la bogeria que la solitud provoca. Com a exemple cinematogràfic ens podem basar amb la bogeria a la que arriba Tom Hanks a la pel·lícula “Náufrago" quan s'inventar un amic imaginari anomenat Wilson.

6.3. Gerard Gerard és el nòvio de la Marta. Aquest no té un gran paper dins la història, però si que és important per a la protagonista, la Marta. Ella el truca cada vegada que se sent insegura. És el seu recolzament més gran. Ella no està acostumada a anar-se’n a dormir

sola perquè en Gerard, malgrat que és empresari, mai sol tenir les seves reunions fins tan tard.

7. Fases de construcciรณ del guiรณ

51 51

7. Fases de construcció del guió Les idees del guió es van començar a formar en els primers dies de començar l’assignatura de “Redacció i desenvolupament de guió”. Primer de tot es va buscar la idea: el terror. El guionista volia fer un guió de terror però no sabia amb quina història començar. El primer mes va aconseguir tenir una primer idea del guió, però no acabava de tenir un final molt quadrat, per aquest motiu va demanar ajuda al seu professor, en Marc Plana, perquè l’ajudés a sortir d’aquest pou. Més endavant, el guió va anar avançant i agafant forma fins a assemblar-se bastant al curtmetratge final. Al final de l’assignatura es va entregar la Bíblia amb la qual s’havia d’adjuntar el guió final,. D'aquesta manera podria sortir com a Treball de fi de grau grupal i es podria formar un grup amb el qual realitzar el curtmetratge d’aquest guió.

Un cop es va escollir aquest guió per tirar-lo endavant, el 19 de juliol del 2018 es va fer un Skype amb els professors David Gimbernat i Marc Plana per veure els punts forts de cada clímax i cada acte de Septem amb l’objectiu de perfeccionar el guió. El principal problema que s’havia de resoldre va ser decidir si la noia sempre veuria el monstre en persona o a través del mirall. Finalment, es va consensuar que a partir del moment en què la protagonista estigués dormint la nostra protagonista ella ja estaria a dins el món dels miralls i, per tant, totes les vegades que es veiés el monstre ja no seria mai a través del mirall.

8. Realitzaciรณ i producciรณ audiovisual

53 53

8. Realització i producció audiovisual 8.1. Realització audiovisual 8.1.1. Versió final del guió

ESC. 1 INT. NIT SALA Un travelling mostra un passadís fosc que arriba fins la sala d'estar que desprèn certa claror. L'habitació està decorada amb mobles austers i plena d'antiguitats. La MARTA està mirant la televisió. La llum es veu notablement reduïda perquè la televisió s'apaga. Tot seguit se sent un mirall trencant-se i una veu. MARTA Joder! El travelling segueix fent el seu camí. La MARTA (27), morena amb aspecte mediterrani, porta pijama. Estava a la sala d'estar i es dirigeix cap a la cuina per agafar una pala i una escombra. Després torna i recull el mirall del terra. MARTA marxa de la sala i entra a la cuina per tirar les restes a la brossa. Tot seguit surt de la cuina i se'n va cap a l'habitació. Una vegada s'ha perdut de vista a la MARTA la càmera fa una panoràmica i es veu a un monstre sortir de la cuina. ESC. 4 INT. NIT. HABITACIÓ La MARTA s'asseu al llit davant del qual hi ha un mirall, es desfà la cua i ho deixa tot a la tauleta de nit. Agafa el seu mòbil i li fa una nota de veu al seu AL·LOT(28) dient-li que se'n va a dormir i que li vagi bé la reunió.

MARTA Que vagi bé amor, jo ja me'n vaig a dormir... T'estimo molt!!! Al mirar-se al mirall que té davant el llit veu l'ombra que abans l'havia estat perseguint. La llum canvia de cop i veu a través del mirall que la seva habitació ara està plena de diferents escrits estranys on hi posa "sreay 7" Es gira ràpidament però no ho veu. Creu que s'ho ha imaginat. Torna a mirar al mirall i ja no veu res. ESC. 5 INT. NIT. LAVABO La MARTA es renta la cara a l'aixeta del lavabo i intenta no mirar-se al mirall. Se la veu alertada ESC. 6 INT. NIT. HABITACIÓ La MARTA es tapa amb la manta i apaga la petita llum de la (CONTINUED) Created using Celtx

2. CONTINUED: (2) tauleta de nit. Sense que ella se n'adoni, la CÀMERA fa una panoràmica en la qual es tornen a veure els estranys escrits on posa "sraey 7" i l'ombra maligna. FOSA A NEGRE ESC. 7 INT. NIT. HABITACIÓ La llum és molt lleugera i freda, només es veu l'habitació gracies a la llum que prové del carrer. De sobte, mentre la MARTA dorm, se sent un soroll d'algú rascant la paret. La MARTA es desperta de cop espantada i obre la llum de la tauleta de nit. Mira al seu voltant i se n'adona de que la seva habitació està vestida d'escrits on hi posa "7 years". Ràpidament i molt espantada la MARTA mira d'agafar el mòbil que hi ha a la tauleta de nit però quan el té a les mans la llum s'apaga i la MARTA fa un crit. Amb la llanterna del mòbil decideix mirar per tota l'habitació. Escolta de nou un soroll d'algú rascant una paret però com si aquest provingués de sota el llit. Amb lentitud i molt espantada mira sota el llit. No veu res, però al fixars'hi veu que un peu desapareix darrera la porta i que aquesta s'obre un poc. S'aixeca ràpidament per mirar qui hi ha però no veu res. Només es veu la llum de la pantalla del mòbil i la cara de la MARTA. Truca al seu AL·LOT:

MARTA Vinga va... El mòbil no té senyal i la Marta, cada vegada més espantada, no sap molt bé cap a quin costat vigilar. Tot seguit, la llum comença a parpellejar.

MARTA (CONT'D) (Espantada, mentre ho vigila tot) Joder... La llum deixa de parpellejar i la MARTA es tranquilitza. La velocitat de la seva respiració minva. La llum s'apaga de nou i ella decideix escapar-se utilitzant la llum del seu mòbil. Aconsegueix arribar fins el passadís i es dirigeix cap a la porta de sortida, però a mig camí nota (CONTINUED) Created using Celtx

3. CONTINUED: (2) com es clava un vidre i cau al terra del dolor. Il·lumina el seu peu amb el mòbil i observa tots els peus plens de vidres. Amb el mòbil mira cap al sostre on hi veu mil vidres punxeguts penjant. De sobte l'ombra està al darrera de la MARTA, ella mira cap al darrera, i és arrastrada fins a l'habitació. TALL ESC. 8 INT. NIT. CASA El seu al·lot obre la porta de casa i va cap a l'habitació en silenci, encén la llum i al no trobar-s'hi a la Marta dóna mitja volta. AL·LOT MARTA? Tot seguit, al mirall al costat del llit hi apareixen unes mans que intenten sortir del mirall, però poc després, són arrossegades a dins i desapareixen.

Created using Celtx

8.1.2. Registre de propietat intelÂˇlectual (RPI)

8.2. Guió tècnic 8.2.1. Referents fotogràfics El guió tècnic ens va ajudar a materialitzar i narrar el nostre contingut amb l’ajuda de referents audiovisuals escollits prèviament. Hereditary n’és el principal.

Hereditary ajuda a il·luminar cada un dels espais on es desenvolupa l’acció amb la fusió de la llum exterior i freda amb la llum interior i càlida. La banda sonora original contribueix a donar un ambient de tensió i suspens amb el qual ajuda a construir una sinergia amb els sentiments i les emocions que sent el personatge protagonista.

Hereditary (2018)

Un altre referent és el de We need to talk about Kevin que utilitza plans de mans al llarg de tot el llargmetratge com a recurs narratiu i agafa un pes simbòlic molt important. En el nostre cas, són els miralls que es troben al llarg de tot el pis de la Marta.

We need to talk about Kevin (2011)

Un cop trobada la localització o localitzacions on desenvolupar el guió escrit, va ajudar a acabar d'ajustar les escenes i plans que s’havien agafat de referents i adaptar-los a l’espai del que es va disposar.

8.2.2. Storyboard Vam il·lustrar un storyboard per així tenir una referència visual de com seria o hauria de reproduir-se el curt un cop l’anéssim a gravar. D’aquesta manera podíem saber si ens agradava com estaven enfocats els plans i, si era així, donar-los per bons.

8.2.3. Guió tècnic ESC.

PL.

STORYBOARD

DESCRIPCIÓ

OPT.

MOVIMENT

P.G. Marta trenca un mirall quan està mirant la TV. Recull els trossos i va a la seva habitació

15mm

Travelling In + Seguiment

TV + Mirall + Passes

P.G. S’asseu al llit

15mm

Fix

Passes + Llençols

P.A. Envia una nota de veu

35mm

Fix

Veu

P.G. Veu una persona a través del reflex del mirall i es gira per comprovar-ho

15mm

Panoràmica

P.G. No veu ningú i torna a mirar el reflex del mirall

15mm

Panoràmica

P.M.L Es renta la cara, mira al seu darrera a través del mirall

35mm

Travelling In + Transfoc

Aixeta + Aigua + Tovallola

P.M.L. Es fica dins del llit, apaga la llum i dorm.

20mm

Panoràmica

Llençols + Interruptor

P.G. -

20mm

Travelling Out

ESC.

PL.

STORYBOARD

DESCRIPCIÓ

OPT.

MOVIMENT

P.G. -

20mm

Travelling Out

P.G. -

20mm

Travelling Out

P.G. -

20mm

Travelling In

5.1

P.M.C. Sent un soroll, obra el llum i s’incorpora

20mm

Seguiment + Gir

Vidre + Interruptor + Llençols

5.2

P.G. Veu uns escrits a la paret de l’habitació

20mm

Fix

5.3

P.D. Agafa el mòbil de la tauleta de nit

50mm

Fix

Fregament de fusta

5.4

P.M.L. Intenta trucar a la seva parella però comunica. La llum s’apaga

35mm

Fix

Veu + Tall de llum

5.5

P.M.C. Amb la llum del mòbil mira si hi ha algú a l’habitació

20mm

Seguiment

Respiració

5.6

P.G. Mira sota al llit i s’incorpora ràpidament

15mm

Seguiment + Transfoc

Respiració

ESC.

PL.

5.7

STORYBOARD

DESCRIPCIÓ

OPT.

MOVIMENT

P.A. Torna a intentar trucar amb el mòbil i les llums fan pampalluges

35mm

Fix

Veu + Respiració + Tall de llum

5.8

P.D. 50mm Torna a intentar trucar amb el mòbil i les llums fan pampalluges

Fix

Veu + Respiració + Tall de llum

5.9

P.G. Marta s’aixeca del llit i va cap al passadís

15mm

Fix

Respiració + Llençols + Passes

6.1

P.M.C. Camina pel passadís mentre s’il·lumina amb el flaix del mòbil

20mm

Seguiment

Respiració + Passes

6.2

P.M.C. Camina pel passadís mentre s’il·lumina amb el flaix del mòbil

20mm

Seguiment

Respiració + Passes

6.3

P.D. Trepitja un tros de mirall

50mm

Fix

Respiració + Passes + Tall

6.4

P.M.C. Cau al terra

20mm

Seguiment

Respiració + Veu + Cop

6.5

P.M.C. Cau al terra i plora de dolor

20mm

Fix

Respiració + Veu

6.6

P.G. Plora de dolor

15mm

Fix

Respiració + Veu

ESC.

PL.

6.7

STORYBOARD

DESCRIPCIÓ

OPT.

MOVIMENT

P.M.C. Plora i es sorpren de la ferida que té

35mm

Fix

Respiració + Veu

6.8

P.G. Veu que cau un mirall al seu costat i mira cap al sostre. Una mà li agafa l’espatlla i es gira.

15mm

Panoràmica

Veu + Mirall

P.G. Gerard entra a casa, travessa el passadís i entra a l’habitació.

15mm

Panoràmica

Passes

2.1

P.M.C. Obra la port i veu que no està dormint

35mm

Fix + Panoràmica

Porta obrint-se

2.2

P.M.C. Marta intenta sortir de dins el mirall però el monstre no li deixa

35mm

Panoràmica + Fix

Graella guió tècnic

8.3. Càsting 8.3.1. Convocatòria Com es pot observar en el cartell creat pel nostre equip de disseny, en aquest adjuntem el correu electrònic de l'equip perquè els candidats puguin contactar amb nosaltres i inscriure's a l'esdeveniment adjuntant una fotografia (o més) i informació addicional de contacte. Perquè els candidats inscrits siguin els adequats, en el cartell també afegim com a informació addicional, els perfils que busquem. D'aquesta manera ens van contactar vint-i-quatre candidats/es dels quals vam fer una selecció d’uns nou per poder realitzar un càsting professional acord amb l'experiència professional i les característiques relacionades amb la protagonista i figurant del nostre curtmetratge.

Des de bon principi es tenia clar quin perfil d'actriu protagonista es volia aconseguir pel curt, de manera que la cerca es va portar a terme per aparença i edat. Les nostres necessitats eren:

- Protagonista: Noia entre 20 i 30 anys, pell pàl·lida, cabell mig/curt i d'estatura mitjana.

- Figurant: Home entre 20 i 35 anys alt, cabell fosc i mig/curt. Era molt important també veure quin perfil d'acting ens demostrava per veure si encaixava dins el perfil de terror. Per això es demanava, a l'hora de contactar, una petita presentació personal i fotografia/es de perfil. També s'havia de buscar qui representés el monstre, que no tenia cap necessitat i vam utilitzar contactes dels membres de l'equip. La recerca d'actors la vam fer en geografia territorial Gironina per temes de pressupost i de localització de rodatge. Es van utilitzar cartells repartits per la ciutat, escoles d'actors, alumnes del GAE, xarxes socials i contactes previs de membres del projecte. També es van enviar correus personals a actrius que encaixaven molt bé en el projecte i es van posar diversos anuncis en pàgines web de càsting com "vibuk" i "yatecasting". La convocatòria era pel dia 19 d'Octubre de 2018 d'11h a 18:30h. A mesura que ens contactàvem els hi assignàvem (segons també les seves necessitats) un horari, de

manera que no se solapessin. Es buscava que tinguessin el temps necessari per actuar la part demanada i que no s'haguessin d'esperar El disseny del cartell va servir de punt de sortida en la línia del departament gràfic per començar a descobrir quin camí es volia seguir. Es van començar a fer proves de tipografia, colors, textures i es va donar vida a la idea de jugar amb els miralls i els vidres trencats. Es va utilitzar el mínim d'informació, la imprescindible, intentant remarcar dia i l’hora del càsting.

Cartell Casting Septem

8.3.2. Proves de Casting El càsting es va realitzar durant tot un dia i es va dur a terme a l'Escola Universitària ERAM, Factoria Cultural Coma-Cros. Així doncs vam rebre fins a set candidats i dos videobooks, ja que per limitacions geogràfiques no van poder assistir el dia de la convocatòria del càsting.

La dinàmica de l'acte va ser la següent: primer s'arribava al plató de l'Eram i s'organitzava l'espai per a les proves del càsting com les càmeres per gravar les audicions, una estàtica amb el pla general del plató i una altra a mà per seguir als candidats actuant; per una altra banda teníem el so amb una perxa; l'organització de la taula on es trobaria el director, l'ajudant de direcció i producció per prendre les corresponents notes i guiar al candidat en tot moment. Per poder gravar als candidats presentats la productora va encarregar-se de fer-los firmar els documents de la cessió de drets d'imatge que adjuntem a les fitxes de les actrius, que es trobaran als annexes. En aquesta organització d'espai també vam preparar la compra de menjar i begudes per als candidats que es presentarien al càsting.

Seguidament vam rebre als candidats a l'entrada de la classe/plató. Cada actriu tenia una hora assignada, com adjuntarem a continuació a l'horari del càsting. Una vegada situada la persona al lloc vam procedir a donar la benvinguda i a explicar la dinàmica de l'esdeveniment, ja que haurien d'interpretar una sèrie de situacions escollides pel director, acord amb la història del curtmetratge. Aquesta situació per interpretar se'ls hi va comunicar a les actrius i actor en el mateix moment, ja que valoràvem la improvisació de l'actuació i la ràpida resposta de resolució del moment.

Finalment es va informar a les actrius i actors de les dates de rodatge i horaris per acordar la disponibilitat d'aquests per a la filmació.

Horari càsting Hora

Actriu