Eloi Crusells Judith Navarra Ferran Castelló Joan Regí
Anna Fàbrega Júlia Recarens
“Es necesario suicidarse cada cierto tiempo [...] Para aferrarse de nuevo a la vida”
Ilona Mazmanova Carlos Calvo Èlia Bosch
Clara Camps
Dirigida por: Núria Sallés
"
- 2-
"
ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ
19
1.1.Presentació del projecte
20
1.1.1. Títol
20
1.1.2. Procés creatiu
20
1.1.3. Equip
22
1.1.4. Justificació
23
2. LA NARRACIÓ
25
2.1.Referents
26
2.1.1. Referents bibliogràfics
26
3. DECLARACIÓ D’INTENCIONS DE L’EQUIP 3.1.Objectius
29 30
3.1.1.
Principals
30
3.1.2.
Secundaris
30
3.1.3.
Específics
30
4. SINOPSI
31
5. STORYLINE
33
6. BÍBLIA DELS PERSONATGES
35
6.1.Nut
36
6.2. Morgan
36
6.3. Ibai
36
6.4. Pablo
36
6.5. Treballador
37
6.6. Adriana i Bruna
37
7. GUIÓ LITERARI / TRACTAMENT LITERARI 7.1.Procés creatiu
39 40
7.1.1.Versions anteriors
40
- 3-
" 8. REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL 8.1.Realització audiovisual
43 44
8.1.1.Versió final del guió
44
8.1.2. Registre del guió al RPI
53
8.1.3. Producció audiovisual. Referents i desglòs
54
8.2.Guió tècnic
56
8.2.1.Referents
56
8.3. Càsting
70
8.3.1.Convocatòries
70
8.3.2.Proves de càsting
70
8.3.3. Resultat del càsting
71
8.4. Localitzacions
72
8.4.1. Recerca de localitzacions
72
8.4.2. Resultats de la recerca de localitzacions
72
8.5. Assajos i proves de càmera
76
8.5.1. Informe dels assajos i lectures guió
76
8.5.2. Informe de les proves de càmera
77
8.6. Informe del rodatge
78
8.6.1. Script
78
8.6.2. Preproducció
98
8.7.Equip
104
8.8.Contractes
113
8.8.1. Contractes de col.laboració de l’equip tècnic
113
8.8.2. Contracte dels intèrprets i cessions de drets d’imatge
114
8.8.3. Reserva de material
117
8.8.4. Contractes de localitzacions i permisos
124
8.9. Pressupost
129
8.9.1. Cost real del projecte segons els convenis
129
8.9.2. Previsió del cost real del projecte
130
- 4-
" 9. DISSENY AUDIOVISUAL
131
9.1.Estudi i anàlisi de referents
132
9.1.1. So
132
9.1.2. Fotografia
133
9.1.3. Muntatge
136
9.1.4.Art
137
9.1.5. Disseny
142
9.1.6. Il.lustració
145
9.1.7.Llibreta
147
9.2. Flux de treball
149
9.2.1. Direcció
149
9.2.2. Producció
151
9.2.3. Fotografia
152
9.2.4. Art
157
9.2.5. So
169
9.2.6. Muntatge
173
9.2.7. Etalonatge
174
9.2.8. Disseny
181
9.2.9. Il.lustracions
185
9.2.10. Llibreta
188
9.3. Programari
189
9.3.1. So
189
9.3.2. Muntatge
189
9.3.3. Retoc de color i etalonatge
189
9.3.4. Disseny
190
9.3.5. Il.lustració
190
9.3.6. Llibreta
191
9.3.7. Web
191
9.3.8. Xarxes socials
191
- 5-
" 10. REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ MULTIMÈDIA/TRANSMÈDIA 193 10.1. Introducció i conceptualització
194
10.1.1. Introducció
194
10.1.2. Idea
194
10.1.3. Descripció
194
10.1.4. Objectius
195
10.1.5. Metodologia
196
10.1.6. Definició del públic objectiu
196
10.1.7. Justificació del títol
197
10.1.8. Valors afegits del projecte
197
10.1.9. Paraules clau
197
10.1.10. Equip i rols corresponents
198
10.2. Estat de desenvolupament
199
10.2.1. Marc teòric
199
10.2.2. Estudi de la competència
205
10.3. Arquitectura de la informació
228
10.3.1. Relacions entre suports
228
10.3.2. Arbres de navegació
229
10.4.Disseny de l’interfície
232
10.4.1. Identitat corporativa
232
10.4.2.Disseny de la interfície
232
10.4.3.Requeriments tecnològics
259
10.5. Projecte transmèdia
261
10.5.1. Narrativa
261
10.5.2. Experiència
261
10.5.3. Audiències
262
10.5.4. Mitjans i plataformes
262
10.5.5. Model de negoci
262
10.5.6. Execució
262
- 6-
" 11. DISSENY I CREACIÓ DEL SO DIGITAL 11.1. Preproducció
265 266
11.1.1. Selecció de necessitats i material per escenes
266
11.1.2. Assajos i proves
273
11.2. Postproducció
278
11.2.1. Problemes del rodatge i canvis en el rodatge
278
11.2.2. Wild-tracks
278
11.2.3. Conclusions
279
12.CONCLUSIONS GENERALS
281
12.1. Conclusions generals
282
12.1.1. Principals
282
12.1.2. Secundaris
282
12.1.3. Específics
283
12.2. Conclusions finals
283
13.BIBLIOGRAFIA
285
14. ANNEXOS
289
14.1. Xarxes socials
290
14.2. Presentació
344
14.3. Manual corporatiu
351
- 7-
"
- 8-
"
ÍNDEX DE FIGURES Figura 1. Equip tècnic del projecte
23
Figura 2. Imatge de Bob i Charlotte a Lost in Translation, de Sofia Coppola, 2004.
26
Figura 3. Imatge de Driver a la pel·lícula Drive de Nicolas Winding, 2011.
27
Figura 4. Diane i el seu fill Steve en la pel·lícula Mommy de Xavier Dolan, 2014.
27
Figura 5. Murphy i Electra al llit, a la pel·lícula Love de Gaspar Noé, 2015.
27
Figura 6. Brandon en la pel·lícula Shame” (2011)
57
Figura 7. Mrs. O’Brien en la pel·lícula “The tree of Life” (2011)
57
Figura 8. Bar/restaurant Lawyer’s de Sant Feliu de Guíxols
73
Figura 9. Bar/Restaurant La Diva de Girona
73
Figura 10. Sunset Jazz Club
73
Figura 10. Habitació de la Clara
74
Figura 11. Sala La Mirona
74
Figura 12. Parc Nou d’Olot
75
Figura 13. Vies del tren de Girona
75
Figura 14. Núria Sallés amb Marta Mas i Àngels López (Nut i Morgan)
76
Figura 15. Núria Sallés amb Marta Mas (Nut)
77
Figura 16. Núria Sallés amb Àngels López (Morgan) i Marta Mas (Nut)
77
Figura 17. Diagrama de Gantt
98
Figura 18. Fotograma de la pel·lícula Wiplash
132
Figura 19. Brandon en la pel·lícula “Shame” (2011)
134
Figura 20. Charlotte en la pel·lícula “Lost in Translation” (2004)
135
Figura 21. Pintura de Edward Hopper “Automat” (1927)
135
Figura 22. Jimmy Tree en la pel·lícula “Youth” (2016)
136
Figura 23. Fotografies del Bar Sunset Jazz Club
137
Figura 24. Fotograma del film Love
137
Figura 25. Referents del banc
138
Figura 26. Fotograma del film Tres metros sobre el cielo
138
- 9-
"
Figura 27. Habitació de la Nut
139
Figura 28. Salvador Dalí en la pel·lícula “Midnight in Paris” (2011)
140
Figura 29. Escenari de la pel·lícula “Birdman” (2014)
140
Figura 30. Claire i John en la pel·lícula “Melancholia” (2011)
140
Figura 31. Karl Glusman en la pel·lícula “Love” (2015)
141
Figura 32. Nina Sayers en la pel·lícula “El Cisne Negro” (2011)
141
Figura 33. Conjunt de referents gràfics
144
Figura 34. Referents japonesos
144
Figura 35. Referents gràfics
145
Figura 36. Il·lustracions de la web de Lia
145
Figura 37. Il·lustracions d’exemple d’estil oneline
146
Figura 38. Retrats de Paula B0net
146
Figura 39. Exemples de composicions del contingut de la llibreta
147
Figura 40. Llibretes de l’autor Juanan Raquena
148
Figura 41. Explicació dels canvis de la Nut
149
Figura 42. Posicions de càmera de l’habitació
154
Figura 43. Esquema d’il·luminació de l’habitació
155
Figura 44. Posicions de càmera al Sunset
155
Figura 45. Esquema d’il·luminació de les vies del tren
156
Figura 46. Esquema d’il·luminació del Sunset
156
Figura 47. Bar Sunset
157
Figura 48. Fotografia original de l’escenari del Sunset
158
Figura 49. Muntatge a partir de la primera proposta d’art
158
Figura 50. Cortina verda que tapa el rètol
159
Figura 51. Escenari final vist des de la barra
159
Figura 52. Mobiliari del Sunset abans del rodatge
159
Figura 53. Escena final amb tot l’art muntat
160
Figura 54. Proposta gamma cromàtica per l’habitació de la Nut
160
Figura 55. Moviment d’objectes a l’habitació
161
-10 -
"
Figura 56. Mural de l’habitació de la Nut
161
Figura 57. Habitació sense canviar els elements
162
Figura 58. Habitació final de la Nut
162
Figura 59. Proposta gamma cromàtica escena del parc
163
Figura 60. Rodatge del banc al Parc Nou
163
Figura 61. Proposta gamma cromàtica per l’arbre
163
Figura 62. Rodatge sota l’arbre del Parc Nou
164
Figura 63. Rodatge de la Mirona
164
Figura 64. Proposta gamma cromàtica per la discoteca
164
Figura 65. Outfit bar
165
Figura 66. Outfit habitació
165
Figura 67. Vestuari sota vies del tren
166
Figura 68. Vestuari del parc
166
Figura 69. Vestuari de la festa de la Mirona
167
Figura 70. Vestuari final
167
Figura 71. Vestuari de les vies del tren
168
Figura 72. Vestuari de l'habitació
168
Figura 73. Vestuari de la discoteca
168
Figura 74. Vestuari del parc
169
Figura 75. Estructura de carpetes
170
Figura 76. Captura de pantalla del Logic Pro X
171
Figura 77. Captura de pantalla del Logic Pro X
172
Figura 78. Equip de so a l’estudi
172
Figura 79. Projectes i timeline del Final Cut Pro X
173
Figura 80. Propostes d’etalonatge
176
Figura 81. Retocs de color
177
Figura 82. Retocs de color
178
Figura 83. Retocs de color del teaser
179
Figura 84. Captura de pantalla dels retocs
180
-11 -
"
Figura 85. Captura de pantalla dels retocs
181
Figura 86. Logotip del projecte amb la retícula
181
Figura 87. Fotografies de motius naturals
182
Figura 88. Fotografies de motius naturals
182
Figura 89. Fotografies duotons
183
Figura 90. Mockup de la pàgina web
183
Figura 91. Cartell final i crèdits
184
Figura 92. Cartell de la festa a Tsarau
184
Figura 93. Conjunt de cartells
185
Figura 94. Referent d’estètica Spicy no spicy
211
Figura 95. Referent d’estètica Spicy no spicy
211
Figura 96. Referent d’estètica Spicy no spicy
212
Figura 97. Referent d’estètica Rawww
213
Figura 98. Referent d’estètica Rawww
213
Figura 99. Referent d’estètica Rawww
214
Figura 100. Referent d’estètica Alafut
215
Figura 101. Referent d’estètica Alafut
215
Figura 102. Referent d’estètica Alafut
216
Figura 103. Referent d’estructura Cromosoma Cinco
217
Figura 104. Referent d’estructura Cromosoma Cinco
217
Figura 105. Referent d’estructura Cromosoma Cinco
218
Figura 106. Referent d’estructura Soñadores
219
Figura 107. Referent d’estructura The Bold
220
Figura 108. Referent d’estructura The Bold
220
Figura 109. Referent d’estructura The Bold
221
Figura 110. Referent d’estructura Squarefish
222
Figura 111. Referent d’estructura Squarefish
222
Figura 112. Referent d’estructura Squarefish
223
Figura 113. Referent de tema Project Semicolon
224
-12 -
"
Figura 114. Referent de tema Psycom
225
Figura 115. Referent de tema Suicide Project
226
Figura 116. Referent de tema Suicide Project
226
Figura 117. Relacions entre les plataformes del projecte
228
Figura 118. Arbre de navegació de la web
229
Figura 119. Diagrama de flux de la web
230
Figura 120. Diagrama de flux de la llibreta
231
Figura 121. Portada principal del projecte amb la retícula de proporcions àuries
232
Figura 122. Versió mòbil de la portada principal
233
Figura 123. Portada principal del projecte amb la retícula de proporcions àuries
234
Figura 124. Portada principal del projecte sense retícula
234
Figura 125. Variants de disposició de la imatge
235
Figura 126. Portada en versió mòbil
236
Figura 127. Pàgina informativa sense la retícula
237
Figura 128. Pàgina informativa amb la retícula
238
Figura 129. Disseny de la pàgina informativa
239
Figura 130. Apartat de “Sinopsis” dins de “Proyecto”
240
Figura 131. Apartat de “Proyecto” dins de “Proyecto”
240
Figura 132. Apartat d’“Actores” dins de “Proyecto”
241
Figura 133. Primera fila de l’apartat d’“Equipo” dins de “Proyecto”
242
Figura 134. Segona fila de l’apartat d’“Equipo” dins de “Proyecto”
242
Figura 135. Tercera fila de l’apartat d’“Equipo” dins de “Proyecto”
243
Figura 136. Quarta fila de l’apartat d’“Equipo” dins de “Proyecto”
243
Figura 137. Apartat de “Colaboradores” dins de “Proyecto”
244
Figura 138. Apartat de “Sponsors” dins de “Proyecto”
245
Figura 139. Apartats de “Sinopsis”, “Proyecto” i “Actores” de “Proyecto” (mòbil)
245
Figura 140. Apartats d’“Equipo”, “Colaboradores” i “Sponsors” de “Proyecto” (mòbil)
245
Figura 141. Apartat de “Referentes” dins d’“Extras”
246
Figura 142. Apartat de “Mite de Sísif” i “Proporció àuria” dins d’“Extras”
247
-13 -
"
Figura 143. Apartat de “Galeria” i “Making of” dins d’“Extras”
248
Figura 144. Apartat de “Colabora” dins d’“Extras”
249
Figura 145. Apartat “Extras” en versió mòbil
250
Figura 146. Visió de la llibreta
251
Figura 147. Finestra d’ampliació de la informació de la llibreta
252
Figura 148. Finestra d’ampliació de la informació de la llibreta
252
Figura 149. Portada de la llibreta
253
Figura 150. Visió d’una pàgina de la llibreta
254
Figura 151. Visió ampliada de la pàgina
254
Figura 152. Botons d’ampliació d’informació al lateral de la pàgina
255
Figura 153. Visió de l’ampliació d’informació amb l’Spotify
256
Figura 154. Visions de la llibreta al mòbil
256
Figura 155. Menú a la versió de mòbil
257
Figura 156. Menú a la versió d’escriptori
258
Figura 157. Desglòs del guió
266
Figura 158. Desglòs del guió
267
Figura 159. Llegenda del desglòs i necessitat de sons
268
Figura 160. Llista de necessitats sonores
269
Figura 161. Mapa sonor
271
Figura 162. Mapa sonor
272
Figura 163. Planificació sonora
273
Figura 164. Proves de so sota les vies del tren
274
Figura 165. Proves de so a Olot
274
Figura 166. L’Èlia, la Núria i en Carlos treballant
275
Figura 166. Proves de so al Sunset
275
Figura 167. Captures de pantalla del Logic Pro X
276
Figura 168. Gravació de la veu en off
277
Figura 169. L’Èlia i en Carlos gravant
278
Figura 170. Estant de la fase de negació
344
-14 -
"
Figura 171. Estant de la fase d’ira
345
Figura 172. Estant de la fase de negociaciĂł
346
Figura 173. Estant de la fase de depressiĂł
346
Figura 174. Estant del making of
347
-15 -
"
-16 -
"
ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Desglòs d’actors
104
Taula 2. Desglòs de localitzacions
105
Taula 3. Desglòs d’interiors
105
Taula 4. Desglòs d’Utilleria i Atrezzo
108
Taula 5. Desglòs de vestuari per escena
109
Taula 6. Llistat d’equip tècnic
110
Taula 7. Desglòs de vestuari per escena
111
Taula 8. Llistat de material
112
Taula 9. Pressupost
129
Taula 10. Previsió del cost real del projecte
130
Taula 11. Referents d’estètica
207
Taula 12. Referents d’estructura
208
Taula 13. Referents de temàtica
210
Taula 14. Taula de les publicacions a Instagram
296
Taula 15. Taula de les publicacions a Facebook
327
Taula 16. Taula de les publicacions a Twitter
332
Taula 17. Taula de les properes publicacions
332
Taula 18. Participació dels usuaris a Instagram
342
Taula 19. Participació dels usuaris a Facebook
343
-17 -
"
-18 -
"
1. INTRODUCCIÓ
-19 -
"
1.1. Presentació del projecte 1.1.1. Títol “Suicidio” és un projecte transmèdia formant com a eix principal un curtmetratge i seguit d’una web i una presentació, complementat amb unes actives xarxes socials que t’expliquen més sobre el projecte i la seva protagonista, així com el seu rerefons. El nom del projecte prové d’un poema anomenat Suicidio de la poetessa Ana Elena Pena, la qual narra que “és necessari suicidar-se cada cert temps [...] per a després, aferrar-se de nou a la vida”. Aquest rerefons que intentem transmetre tracta sobre la necessitat de deixar enrere tot allò que ens ha fet mal, per poder tornar a renéixer. Una temàtica “Dramàtica” que tracta sobre trobar el sentit a la vida i seguir lluitant vers els esdeveniments que puguin succeir. El projecte està format per un grup d’11 persones estudiants del grau en Audiovisuals i Multimèdia a l’Escola Universitària ERAM, centre adscrit a la Universitat de Girona (UdG). L’objectiu és poder crear una empatia amb el públic, ja que creiem que tothom ha “patit” aquest sentiment de sentir-se perdut, desubicat… Per diverses raons i que ha hagut de lluitar per ser ell/a mateix altra vegada, aquest cop renovat. El fet que creiem que tothom ha passat o passarà alguna vegada a la vida per aquest suïcidi metafòric, ens fa que vulguem transmetre aquest afany que té la protagonista finalment- de superació. El curtmetratge narra una història sobre la Nut, una noia que se sent perduda en aquesta etapa de la seva vida, i que gràcies a l’ajut indirecte de la Morgan (perquè, finalment és decisió de la mateixa protagonista) aconsegueix trobar un sentit pel qual seguir lluitant. Aquest canvi que pateix la protagonista és un crit d’esperança al públic i a tota persona que s’hi hagi trobat, així com trobar el sentit a cada paraula i cada vers del poema.
1.1.2. Procés creatiu El procés creatiu comença a partir del poema d’Ana Elena Pena anomenat “Suicidio” és un poema que la guionista Núria Sallés tenia molt en ment. Un dia passant per un mal moment, vaig trobar sentit a cada vers i cada paraula que rellegia una i altra vegada, fins que vaig veure que allà hi havia una història a explicar. Va ser a l’assignatura de Redacció i desenvolupament de guió quan es va començar un guió a partir d’aquest poema, construint una història des de 0 que expliqués el rerefons a partir d’alguna experiència1. A partir d’aquí el professor encarregat de l’assignatura, Marc Plana, decideix presentar-lo com a projecte de 4t. Allà neix Suicidio. ‑
Un cop seleccionat es comença per formar un equip de persones per portar a terme el projecte. Es construeix un equip d’11 persones que es divideixen diferents departaments: art, fotografia, so, disseny, multimèdia… Els rols van ser els següents: 1
S’explica millor a l’apartat del guió 3.2.
-20 -
" Direcció: Núria Sallés com a directora i guionista i Clara Camps com a ajudant de direcció. Des de direcció es comença per tancar el guió i exposar-lo al grup, hi ha diferents modificacions fins al novembre. Seguidament es plantegen els diferents departaments i les tasques de cadascú. Producció: Anna Fàbrega com a cap i Júlia Recarens com a ajudant i script. Entre les dues s’encarreguen de buscar diferents formes de finançament per al projecte, col·laboradors, permisos i tot el procés burocràtic. Direcció de fotografia: Ilona Mazmanova: Encarregada de dur a terme tot el procés d’il·luminació i composició dels plans del curtmetratge, així com etalonatge a la postproducció. Direcció d’art: Èlia Bosch com a cap del departament, s’encarrega de donar forma al món de la Nut, tots els decorats que comporten el seu entorn; com el bar Aura, la seva habitació, la discoteca… Així com la vestimenta, complements i detalls que conformen la personalitat de la Nut. Direcció i disseny de so: Carlos Calvo com a cap de direcció i Eloi Crusells com a ajudant de so, porten junts cada element sonor que comporta tot el projecte; així com foleys, diàlegs, música, veus en off per a la presentació… Multimèdia i comunicació: Ferran Castelló com a cap i Joan Regí com ajudant, porten en conjunt tot l’apartat de multimèdia, principalment la pàgina web. També tots els elements tècnics de la presentació com so i il·luminació i les xarxes socials. Fins el 21 de desembre les xarxes socials les dugué a terme en Ferran Castelló i a partir d’aquella data, la Judith Navarra. Disseny gràfic: Eloi Crusells s’encarrega de tot l’apartat d’imatge corporativa, des de la composició de la pàgina web, com cartells, logotip… La Judith Navarra, dins el departament gràfic, il·lustra la llibreta de la Nut.
-21 -
"
1.1.3. Equip
! !
! Núria Sallés, Directora i Guionista
Anna Fàbrega, Productora
Ilona Mazmanova, Directora de Fotografia i entalonatge
! ! ! Carlos Calvo, Director del Departament de So
Ferran Castelló, Director del Departament de Comunicació Multimèdia
-22 -
Èlia Bosch, Directora d’Art i muntatge
"
! ! Clara Camps, Ajudant de Direcció
! Júlia Recarens, Ajudant de Producció i Script
Judith Navarra, Il·lustradora i xarxes socials
! ! Eloi Crusells, Dissenyador gràfic i Ajudant del Departament de So
Joan Regí, Ajudant del Departament de Comunicació Multimèdia
Figura 1. Equip tècnic del projecte
1.1.4. Justificació Un cop el professorat escull Suicidio per a desenvolupar com a projecte transmèdia grupal, es posa a disposició de tota la classe el guió del projecte i els documents relacionats del seu univers. Suicidio com a projecte transmèdia és produïble dins el marc de possibilitats creatives i materials de l’escola. Independentment, l’empatia que es pot desenvolupar amb la història del projecte i el seu missatge són un punt fort més d’aquest.
-23 -
"
-24 -
"
2. LA NARRACIÓ
-25 -
"
2.1. Referents 2.1.1. Referents bibliogràfics Els referents cinematogràfics de Suicidio, es poden dividir en dos apartats, el primer; el curtmetratge en si, i el segon; la part onírica (flashback i flashforward). Pel que fa al curtmetratge, el primer referent és Lost in Translation de Sofia Coppola, 2004. Aquest film és una inspiració pel que fa a la contemplació del muntatge i la gravació, el ritme, el to i l’estil. Bob i Charlotte es troben al Japó, on atordits per les imatges i sons de la immensa ciutat, també comparteixen el vuit de les seves vides. Una pel·lícula que narra la soledat d’una manera pausada i contemplativa, disposada a què l’espectador conegui a poc a poc l’interior dels personatges.
Figura 2. Imatge de Bob i Charlotte a Lost in Translation, de Sofia Coppola, 2004.
El segon referent, és Drive de Nicolas Winding, 2011. Aquesta pel·lícula és tot un referent pel que fa a tonalitats, colors, llums, i ritme. També com a història, explica la vida de Driver el qual busca l'estabilitat emocional i per molt que la busca no ho aconsegueix. Aquest tractament de la sensibilitat que fa que l’espectador es posi en la pell del protagonista, és el recurs buscat a Suicidio.
-26 -
" Figura 3. Imatge de Driver a la pel·lícula Drive de Nicolas Winding, 2011.
Pel que fa a la part onírica del curtmetratge, el primer referent va ser Mommy, de Xavier Dolan, 2014. Aquesta pel·lícula té una part onírica on Diane somia en un futur pel seu fill. Aquest “somni” és espectacular pel ritme, la música i les emocions que arriba a fer sentir, realment posa els pèls de punta. Aquest referent de fet, va servir per inspirar a la guionista en el ritme, el to i l’estil de la part onírica de Suicidio, així com aquesta capacitat de fer sentir a l’espectador.
Figura 4. Diane i el seu fill Steve en la pel·lícula Mommy de Xavier Dolan, 2014.
L’últim referent cinematogràfic és Love de Gaspar Noé, 2015. Aquesta pel·lícula no té res a veure amb Suicidio però la llum i la força que transmet en els moments de dolor, van ser un referent per a la part onírica. Love és una pel·lícula sobre una relació d’amor que després passa a ser tòxica, on narra la troballa d’Electra, la protagonista.
Figura 5. Murphy i Electra al llit, a la pel·lícula Love de Gaspar Noé, 2015.
-27 -
"
-28 -
"
3. DECLARACIÓ D’INTENCIONS DE L’EQUIP -29 -
"
3.1. Objectius 3.1.1. Principals 1. Fer un audiovisual que ens aporti aprenentatge. 2. Poder crear sentiment d'empatia a l’espectador amb la protagonista. 3. Crear una xarxa transmèdia que narri el rerefons de Suicidio. 4. Transmetre a l’espectador el significat del curtmetratge “es necesario suicidarse cada cierto tiempo [...] para aferrarse de nuevo a la vida”.
3.1.2. Secundaris 1. Crear una imatge gràfica acord amb la filosofia del projecte. 2. Que aquesta imatge gràfica s’estengui a tots els continguts transmèdia. 3. Poder optar a festivals audiovisuals. 4. Crear una banda sonora pel flashback que transmeti el sentiment. 5. Formar una pàgina web interactiva i fàcil de manejar.
3.1.3. Específics 1. Crear una bona participació de l’equip en el projecte. 2. Que cada persona del grup pugui aprendre en el seu departament. 3. Cooperació en equip. 4. Crear un projecte el qual pugui servir de portfoli.
-30 -
"
4. SINOPSI
-31 -
" Nut està immersa en una etapa trista de la seva vida, però gràcies a la poesia se n’adona de què hi ha motius per mantenir l’esperança, trencar amb l’apatia i esforçarse per buscar la plenitud i la felicitat.
-32 -
"
5. STORYLINE
-33 -
" Nut entra en el bar Aura, disposada a prendre alguna cosa mentre escolta recitals de poesia lliure. Immersa en els seus pensaments, Nut s’entristeix en sentir-se reflectida pel que diuen els poetes. Morgan, la cambrera del bar, intenta animar indirectament a la Nut donant-li un llibre amb un poema perquè pugi a recitar-lo. Nut, després d’un moment de pressió i indecisió, decideix pujar a llegir el poema que sense saber-ho, canviarà la seva visió d'enfrontar-se a la vida.
-34 -
"
6. BÍBLIA DELS PERSONATGES
-35 -
"
6.1. Nut És una noia de 25 anys, estudia filosofia i el seu somni és canviar el model educatiu que tenim actualment, per un amb més oportunitats per a tots. També li encanta la poesia, de fet acudeix sovint a un bar literari a escoltar recitals. Viu sola i és una persona independent i extravertida. Últimament, està passant per un mal moment, el qual la fet tancar-se en ella mateixa. La Nut viu a Girona, per estudis va haver de marxar de casa i s’hi ha quedat. Els seus pares sempre li van ensenyar a ser independent i a decidir per si sola, així què no ha tingut mai problemes per relacionar-se. Excepte quan està malament, quan la Nut no té un bon dia o una bona època, pensa en solitari, no li agrada massa relacionar-se i el què més necessita és fer alguna cosa que no comporti haver d’avisar amics, sinó anar algun lloc on li agradi, s’hi senti bé i allunyar-se. El bar Aura és on sol acudir, és el bar literari on tenen micro obert, algun cop ha pujat a recitar els seus millors poemes de poetes i poetesses, però quan no està bé, només vol aprendre, escoltar i sentir. En el curtmetratge, la Nut està passant pel suïcidi metafòric, on necessita allunyar-se de tot.
6.2. Morgan Morgan és la cambrera del bar Aura, però també n’és la propietària. El bar Aura és un bar literari on es fan recitals de poesia i molts cops deixen el micro obert, per tothom qui vulgui pujar. Seguidament una banda de Jazz sempre acompanya la vetllada. Morgan té 44 anys i coneix a la Nut de fa temps, ja que freqüenta el seu bar. Elles que han compartir moltes anècdotes, no dubta en ajudar-la quan la veu malament. La Morgan, té un cor gegant, el bar Aura és característic pel seu ambient, i moltes recomanacions són pel tracte de la propietària, sempre comprensiva, atenta i molt dolça. Morgan serà la “messies” de la Nut en el curtmetratge, qui l'empenyarà a sortir del forat moral.
6.3. Ibai Ibai té 29 anys i és un noi alt, formós, extravertit i una mica “xulo”. L’Ibai amaga alguna cosa i és que darrere aquesta cuirassa hi ha un tendre aficionat a la poesia.
6.4. Pablo Pablo, és un home d’uns 60 anys, introvertit i que sent passió per a la poesia. Encara que a vegades li costa relacionar-se, el bar Aura és per ell el seu refugi més apreciat.
-36 -
"
6.5. Treballador El treballador del bar Aura, té uns 32 anys i és un company de confiança de la propietària. Ell, què és un noi molt versàtil i gens vergonyós, és l’encarregat tècnic del so.
6.6. Adriana i Bruna Juntes componen una part del nucli de la Nut, elles que són les seves veïnes, donen un punt de complicitat que ens ajuda a descobrir més sobre la protagonista dins el curtmetratge.
-37 -
"
-38 -
"
7. GUIÓ LITERARI / TRACTAMENT LITERARI -39 -
"
7.1. Procés creatiu L’origen del guió “Suicidio” neix de l’assignatura optativa de Redacció i desenvolupament de guió al tercer curs del grau. Tot s’origina a partir del poema Suicidio d’Ana Elena Pena. Va ser a partir d’una història real i personal quan la guionista se n’adona de què en aquell poema hi ha una història a narrar, que explicar… Una història per la qual ella passava i per la que tothom ha passat alguna vegada en la vida. A partir d’aquesta idea es va començar a escriure una història una mica allunyada de la final, on una noia narrava el poema i tenia una discussió posterior amb algú, on comentaven el significat. Pel que la idea de la narració del poema a partir de la noia protagonista, ha estat des d’un principi allà. La base principal del guió, sempre va ser poder narrar a l’espectador el que transmetia el poema a partir del reflex de la protagonista, d’aquesta manera l’espectador ho entendria més fàcilment amb un toc d’empatia. El guió té un total de 8 versions oficials i moltes més versions que es van acumular de manera inicial. Aquesta idea va sorgir de casualitat (a partir d’un sentiment real) així que va ser en diferents arravataments on la història evolucionava, només d’aquesta manera es va poder construir. Al principi, es tractava d’un guió on hi havia molta narració, per no dir, que pràcticament era una narració de dues persones assegudes, a partir d’allà va anar evolucionant. Finalment ja quasi acabat i amb el grup ja format, es va formar una crisi, on per diferents opinions tant de professors com d’alumnes, la guionista va canviar una i altra vegada el guió, al final va veure que no estaria mai al gust de tothom i va decidir seguir el seu instint.
7.1.1. Versions anteriors 7.1.1.1. Primeres proves. 01/02/2018. Acumular i variar. A la versió inicial es creava la idea principal del poema i es construïa una història base. Aquesta primera versió, consistia en acumular i variar idees, conceptes, definicions, buscant el sentit. La primera prova de diàleg consistia en una conversa entre dues persones, les quals parlaven de com se sentia la protagonista. Començava amb la narració del poema, en negre i una veu en off, fins que acabava i començava el pla, allà era on s’iniciava la gran xerrada. Després de diversos dies escrivint diferents formes de seguir el relat, es queda la següent idea com la inicial i punt de partida: Una noia amb una crisi d’identitat, falta d’autoestima i confiança en si mateixa, se n’adona de què és necessari seguir lluitant. Es recitarà el poema i hi haurà text però encara no queda clar.
7.1.1.2. Primera versió. 17/04/2018. La primera versió del guió escrit amb el programa Celtx, comença aquí. Aquesta primera versió ens dona una imatge de la Nut diferent, ella és una noia que passa per un mal moment, però que té la ironia per davant de tot, fent comentaris d’una manera
-40 -
" més extravertida. El cambrer del bar (al principi era del sexe masculí) i ella tenien conversacions, on ella presumia de la poesia que llegiria.
7.1.1.3. Segona versió. 24/04/2018. Aquesta segona versió, ja mostra una Nut més trista amb el qual li està passant, ja té la intenció de crear més empatia. Encara que amb un diàleg diferent, on pretén tractar el tema d’una manera més subjectiva. Nut puja a l’escenari a llegir el poema (que el porta ella) i el públic veu les seves reaccions al poema, mentre se sent identificada. (No hi ha flashback).
7.1.1.4.Tercera versió. 10/05/2018. Aquí és el cambrer qui anima a la Nut a pujar a l’escenari a llegir, ella sense pensar-ho puja. Ell és com el seu messies, mentre ella llegeix el poema, el busca amb la mirada.
7.1.1.5. Quarta versió. 13/06/2018. Versió final abans d’acabar el curs. Aquí els diàlegs són molt semblants als definitius, tret d’alguna petita paraula o frase. Els poemes dels poetes que pugen encara no són elegits, i el flashback entra per primera vegada amb imatges al cap de la Nut. L’estructura i el significat és semblant al final.
7.1.1.6. Cinquena versió. 06/09/2018. La tristesa de la Nut ja és alguna cosa present al curtmetratge, però el cambrer actua de manera molt directe en la protagonista, dient-li que ha de llegir com a diàleg.
7.1.1.7. Sisena versió. 17/09/2018. Els personatges ja tenen descripció física, ja hi han els poemes definitius col·locats i el joc del llibre i el posagots ja n’és un fet. El cambrer actua de manera més indirecta sobre la Nut, i els diàlegs ja són oficials.
7.1.1.8. Setena versió. 03/10/2018. Es modifiquen algunes coses del guió. Es planteja canviar el sexe del cambrer per no entrar en tema de patriarcat i es prefereix trencar-lo (Home gran i savi que ajuda a noia jove i fràgil). S’afegeix una frase més a la cambrera per donar èmfasis a la Nut perquè reaccioni “Quedarte aquí lamentándote no te va a servir de nada”. Es planteja el flashback durant el poema.
-41 -
" 7.1.1.9. Vuitena versió. 14/11/2018. Després de patir una “crisi” la Núria (guionista) decideix deixar-se d’influenciar i seguir el seu instint, construint així la història en la qual ella creia. Es canvia el flashback per la idea original però reformada i es fan uns petits retocs. El guió està oficialment acabat.
-42 -
"
8. REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL -43 -
"
8.1. Realització audiovisual 8.1.1.Versió final del guió
SUICIDIO Escrito por Núria Sallés Milà RPI: GI-232-18
-44 -
"
-45 -
"
-46 -
"
-47 -
"
-48 -
"
-49 -
"
-50 -
"
-51 -
"
-52 -
"
8.1.2. Registre del guiรณ al RPI โ ฉ
-53 -
"
8.1.3. Producció audiovisual. Referents i desglòs Per a la producció audiovisual la directora va partir del guió, separant cada departament i omplint-lo així de diferents referents per poder crear el món de la protagonista i cada detall de cada personatge de la història. La personalitat de la protagonista va sorgir durant la creació del guió, on a poc a poc anava apareixent trets, detalls i la personalitat de la Nut. A partir d’aquí en l’imaginari s’anava creant com vestia, com podia ser el seu entorn, la decoració de casa seva… Creant així un munt de referents. La Nut, físicament, sempre havia sigut castanya, de cabell llarg i ondulat, prima però no en desmesura, alta, però sense sobresaltar. Segons la seva personalitat independent, lliure, amb ganes de canviar el món, i pensant a base de filosofia, s’escrivia sola la seva manera de vestir, amb roba com ara de segona mà, de mercats ambulants, seguint estils més hippies i indie. Sentir-se bé, comode i a gust amb ella mateixa i també amb el que porta és sempre la seva intenció. A partir d’aquí el món de la Nut s’anava descobrint i descrivint, al mateix temps què s'escrivia el guió, tot d’imatges venien al cap veient així cada racó, vestimenta, color, llum… Ella, tindria una habitació amb mandales, tot de dibuixos seus, càmeres de fotografia, fotografies seves i dels seus viatges preferits, records, llibres… Té una habitació que cada racó la descriu, única i acollidora, que pogués fer i ser el seu món secret. Un cop la Nut estava descrita, es començava a veure quins entorns freqüentaria una noia com ella. Si va a un bar literari, segur que té molt d’encant o té alguna cosa que li crida l’atenció. El bar Aura, des d’un inici sempre havia tingut la mateixa descripció: Un bar fosc, amb petits tocs de llum, estanteries plenes de llibres, cadires de vellut vermell i taules de fusta petites i rodones, amb una llum enmig. Tot completant amb un toc d’estètica americana, aquells bars que ja no se solen trobar per aquí. De rajoles desgastades pel temps, i no de parquets moderns, de parets amb pedra o fosques, i no blancs amb dissenys estranys. Al fons, un petit escenari era el protagonista de totes les nits, i al costat un barra, on l’esperava el cambrer/a de sempre, amb un somriure a la cara, el gran confident. Si ja teníem l’estètica, el següent era la il·luminació, sense voler, en descriure el bar ja s’olorava la llum que hi hauria, un local fosc amb petits tocs de llum que ressalten. Sens dubte un repte a l’hora de gravar. El cartell d’“èxit” al fons o dels serveis il·luminats, les petites làmpades de les taules i els petits llums penjats de la barra… Tot ells conformarien un local amb molt de confort i sobretot amb molta màgia. Després, entrava tot l’apartat del somni oníric o bé, flashback i flashforward, aquí diferents imatges componien les estrofes que recitava la Nut, veient-se en ella mateixa. Tot comença veient-se tal com recita el poema, “perduda” caminant, únicament caminant no cal estar perduda físicament, mentre el cap què és el què ho controla tot, és el què no hi és, i el que no sap on anar (metafòricament). Sota el pont, la
-54 -
" il·luminació començava sent fosca, només petits tocs de llum seria el que il·luminarien el carrer, amb l’ajuda de la il·luminació natural de la lluna. Semàfors i cotxes il·luminarien amb petits fleurs i punts de llum, de diferents colors l’escena. Ella, caminant per sota el pont (en el cas de la gravació, sota les vies del tren) marxava algun lloc on no sabem, sola, amb la mirada perduda. La vestimenta que la complementava és una jaqueta d’estil bomber i amb material impermeable, què fa reflectir la llum. El reflex de la llum era el punt a jugar en aquesta escena, el terra, mullat per la pluja faria reflectir cada punt creat. Seguidament ens veiem a l’habitació de la Nut, allà en el seu santuari, veiem de fons cada objecte i record que ens fa descobrir una miqueta més sobre ella, sense que ella, en primer pla, ho sàpiga. La protagonista, asseguda a terra i arrepenjada al llit, es fuma una cigarreta. Amb la mirada perduda en els seus pensaments es refrega la cara una vegada i una altra com a signe de cansament. La roba que acompanya al context, és poca, i d’anar per casa. De mentre la il·luminació càlida de nit, li dona confort dins el seu món. A continuació, la Nut comença a entrar en una etapa més difícil, la rendició. Aquí el personatge s’entrega a la nit, descrivint amb imatges més sutilment el què el text ens pretén explicar. Dins la discoteca, tothom riu i salta, mentre la protagonista posada dins el seu món i porta una copa a la mà, va prou beguda per a raonar. Seguidament se li acosta un noi, on ella, amb els ulls oberts però sense veure res, s’entrega a la màgia de la nit, sense importar-li l’endemà. La Nut vestida de festa i amb una samarreta blanca, d’aquesta manera es veuria destacada per sobre dels demés, això fa què la càmera pugui tenir més joc a l’hora de gravar i encara així es pugui localitzar a la protagonista en tot moment, els contrastos en la vestimenta de la gent havien de complementar. I després, la pantalla està en negre. Respirem. Desconcertem al públic. No sabem que vindrà. La pantalla en negre simbolitza l’abans i el després, la finalització del flashback i l’inici del flash-forward, la parada que es necessita fer a la vida, per poder replantejar-nos en seguir endavant, aquesta vegada de veritat i amb forces. Tornem a la realitat, la Nut, encara a l’escenari, mira al públic, no es pot creure el què el poema li ha fet arribar a sentir, arribar a connectar. Es segueix amb el mateix estil que al bar. Hi torna. Segueix llegint. Inici del flashforward. Aquí tornem a veure a la Nut però, sembla tot diferent. En un exterior, el sol, els fleurs i el somriure de la protagonista aporten alguna cosa nova a la pantalla. Està feliç. El muntatge i el so en aquesta part del flashforward canvia, ha de ser més dinàmica però emotiva a l’hora. Els colors de tardor, els seus jocs i les seves troballes, fan que amb una metàfora de renéixer amb un fleur del sol a la cara de la Nut, se n'adona que és necessari deixar enrere tot allò que li ha fet mal, per tornar a renéixer, perquè la vida és canvi i és evolució. Aquí la veiem amb un vestit o faldilla, aquí la Nut, es torna a iniciar i el seu somriure havia de ser una prova d’això. Finalment tornem a la realitat, no podem acabar sense que es digui la resposta final. La Nut, mira al públic, i adonant-se de què realment cal canviar la seva situació, acaba el poema responent amb un clar i segur “Jodidamente bien, gracias”. La Nut, descansada i somrient baixa de l’escenari. Aquesta part requeria de molta força, el
-55 -
" muntatge s’havia de muntar en base a aquest final, per d’aquesta manera ajudar a la part emocional. El so ha tingut un pes important al curtmetratge, des d’un principi sabíem que dins el bar Aura, un fil de jazz ambiental havia d’acompanyar a tots els lectors i espectadors de la nit, i que la música i l’edició de so seria un plus a l’hora d’entendre el món de la Nut, què li agrada i com se sent. En els moments que la Nut està enfonsada dins del seu món, afectada pels versos què està sentint, els efectes sonors farien que l’espectador ho entengués. Per altra banda, el somni oníric es va construir a partir de la inspiració que va donar la part onírica de la pel·lícula Mommy de Xavier Dolan, on l’acompanya la música anomenada Expèrience de Ludovico Einaudi. En descriure d’aquesta manera el guió es feien automàticament detalls i llistes de tot el que era necessari per a cada set de rodatge: persones, colors, il·luminació, el sentiment què ha de tenir la protagonista, el so, el ritme del muntatge…
8.2.Guió tècnic 8.2.1.Referents El guió tècnic és una eina molt important que ens permet passar el guió literari al audiovisual a través del llenguatge cinematogràfic, això ens permet veure el guió i la idea d’una forma més visual. El fet de no tenir grans coneixements ni molta experiència en la preproducció d’un curtmetratge va ser una de les feines més complicades i em va portar a realitzar un total de quatre guions tècnics diferents. A l’hora de començar el guió tècnic, el departament de fotografia, vam tenir en compte els referents més directes que es van presentar a l’equip juntament amb el guió literari. Per exemple, Lost in Translation, Mommy i Love. També vam presentar a direcció noves propostes i canvis per millorar la dinàmica interior del curtmetratge. Per l’altra part, el departament de fotografia no només ens vam basar en els referents sinó que vam visitar i estudiar les localitzacions amb l’objectiu de plantejar els plans de forma que transmetin la seva força. Lost in Translation de Sofia Coppola és un referent en quant als plans on la protagonista reflexa un estat d’introspecció i soledat. Aquesta pel·lícula va inspirar els plans del flashback, quan la Nut es troba asseguda al terra de l’habitació. En el film Shame de Steve McQueen (2011), el protagonista, Brondon, no pot controlar els seus desitjos per lo qual es sent confós i avergonyit al llarg de la pel·lícula. És un referent dels primers plans de la Nut al bar quan està en un estat de confusió, el que la porta al constant estat d’introspecció.
-56 -
"
Figura 6. Brandon en la pel·lícula Shame” (2011)
El árbol de la vida (2011) i To the Wonder (2012) de Terrence Malick són els referents dels plans i de la il·luminació de les escenes del flashforward a l’exterior. El árbol de la vida també és un referent en quant a la idea de connectar la protagonista amb la naturalesa i així donar pas a la idea principal del curtmetratge.
Figura 7. Mrs. O’Brien en la pel·lícula “The tree of Life” (2011)
El cisne negro de Darren Aronofsky (2011) és un clar referent en quant al plantejament del pla i a la il·luminació del moment quan la protagonista Nut es troba en un dels moment de confusió, ballant a la discoteca. Per la presentació dels personatges secundaris, Poeta 1 i Poeta 2 vam utilitzar la pel·lícula Youth de Paolo Sorrentino (2015). On el director presenta als personatges amb un pla dedicat únicament a aquests. La relació que té amb el curtmetratge Suicidio és que, tot i ser secundaris tenen un pes sobre la nostra protagonista. Quan pugen a l’escenari a recitar els poemes, causen efecte sobre la Nut a qui desperten un sentiment d’introspecció i reflexió sobre la seva vida.
-57 -
"
El ritme dels plans subjectius va ser una inspiració de la pel·lícula Enter the Void de Gaspar Noé (2011), film que narra una història a través de la mirada subjectiva del protagonista Oscar. Les pel·lícules Predestination de Michael Spierig i Peret Spierig (2014) i Payback de Brian Helgeland (1999) em van servir com referents a l’hora de plantejar els plans quan la protagonista es troba a la barra parlant amb la cambrera Morgan i quan es mou cap a la taula.
8.2.2. Guió tècnic
-58 -
"
-59 -
"
-60 -
"
-61 -
"
-62 -
"
-63 -
"
-64 -
"
-65 -
"
-66 -
"
-67 -
"
-68 -
"
-69 -
"
8.3. Càsting 8.3.1.Convocatòries El procés complet del càsting es divideix en dues parts, en ordre de prioritat: La recerca de les dues actrius principals i la recerca dels actors secundaris. Pels dos papers principals, per Nut i per Morgan, es realitzen dos càstings, un a Barcelona i un altre a Girona. L’equip del càsting utilitza diverses plataformes (com Yatecasting o la pàgina web de l’Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya) per començar una recerca de possibles candidates. Paral·lelament, també iniciem una recerca de possibles espais on realitzar el càsting. Es crea un anunci per difondre per les xarxes socials del projecte i diversos anuncis per penjar en aquest tipus de plataformes. També s’envien correus específics a possibles candidates que trobem molt adients pels papers protagonistes. En pocs dies comencem a rebre sol·licituds, photobooks i videobooks d’actrius, els quals l’equip de càsting filtra i selecciona en funció de les necessitats del projecte. Es creen diverses fitxes d’actrius i actors amb la informació bàsica de cadascun. A partir d’aquest document, comencem a convocar les candidates pels càstings a través d’una aplicació per seleccionar i organitzar els horaris per optimitzar els temps de les proves.
8.3.2.Proves de càsting Per les proves de càsting es desenvolupen dos models per a cada un de les protagonistes. Per la prova pel paper de Nut, les candidates seleccionades havien d’interpretar un fragment d’un diàleg de la pel·lícula de Sofia Coppola, Lost in translation i recitar un poema d’Ana Elena Pena. Pel que fa al paper per a Morgan, les seleccionades havien d’interpretar un fragment de la pel·lícula Mommy de Xavier Dolan. El primer càsting es realitza a l’Espai Jove La Fontana (Vila de Gràcia, Barcelona). Per aquesta audició es seleccionen diverses candidates, que com hem comentat anteriorment, a partir d’un sistema d’organització d’horaris, escullen una hora per assistir a la prova. Per la preparació de l’espai i la dinàmica de la jornada del càsting a Barcelona, un cop l’equip arriba a l’espai, una part de l’equip es dedica a reorganitzar el mobiliari de l’espai per adequar-lo i a preparar el material tècnic per documentar les audicions2. Mentrestant, la resta de l’equip compra intendència per l’equip i les candidates. També es preparen tota la documentació necessària per seguir la dinàmica de l’audició i també els documents necessaris perquè les actrius permetin i acceptin ser gravades per a tal de tenir un registre de la prova. ‑
La dinàmica del càsting és la següent, un cop l’Ajudant de Direcció procedeix a presentar el projecte, tot l’equip present (Directora, Directora d’Art, Productora, Director del Departament de So i l’Ajudant de Direcció) i a recordar el funcionament del càsting (explica’t en el correu informatiu del càsting enviat prèviament). Després de firmar el document de “Sessió de Drets d’Imatge” cada candidata procedeix a interpretar el guió facilitat anteriorment i a recitar el poema, en el cas de les candidates pel paper de Nut. El mateix procediment es segueix pel càsting de Girona, realitzat en una aula cedida per l’Universitat de Girona a la Facultat de Lletres. 2 Totes
les candidates són gravades amb dues càmeres des de dues perspectives diferents (un pla general i un pla més tancat) i també es realitza un enregistrament de la seva veu.
-70 -
" Independentment als càstings presencials, també es va obrir una convocatòria de videocàstings que funcionava de la mateixa manera que el presencial. Cada candidata havia d’interpretar el fragment del guió facilitat i el poema (en el cas de les candidates pel paper de Nut). Un cop rebuts els vídeos es va procedir amb el mateix mètode de selecció que amb els vídeos dels càstings presencials.
8.3.3. Resultat del càsting En la setmana següent l’equip de càsting juntament amb la directora s’encarrega de fer una preselecció de les candidates que van assistir al càsting. Un cop feta la tria es posa en comú amb la resta de l’equip per a fer una tria definitiva, basant-nos en els criteris de selecció preestablerts i especialment, en els pros i els contres d’optar per una actriu o una altra en funció de les necessitats del projecte. Les seleccionades finals són Marta Mas, pel paper de Nut, i Àngels López, pel paper de Morgan. Contactem amb elles per confirmar que han estat triades i per confirmar per segona vegada la seva disponibilitat durant les dates de rodatge. La Marta té 23 anys i viu a Barcelona, actualment es dedica a la fotografia. L’equip va conèixer-la a través d’Instagram. La directora va deixar molt clar quin era el perfil de noia que volia per a interpretar la Nut, en el procés de recerca, un dels integrants de l’equip va ensenyar a la resta el perfil d’Instagram de la Marta (tant el professional com a fotògrafa com el personal). Des d’un primer moment gran part de l’equip coincidia en dir que la Marta donava el perfil per a donar vida a la Nut, i per aquest motiu vam voler contactar amb ella perquè assistís al càsting de Barcelona. Un cop fetes totes les audicions, en el procés de preselecció l’equip de càsting es va dedicar a desenvolupar un llistat de pros i contres de cada candidata per intentar prendre una decisió adequada i realista atenint-nos a les característiques del projecte (intentant trobar un equilibri entre les necessitats creatives i les necessitats d’execució i producció). El fet que la Marta no tingués una experiència formada en l’àmbit escènic i que sigués una persona amb una projecció professional ocupada, degut a la seva trajectòria com a fotògrafa, era un motiu de preocupació per l’equip. Des d’un primer moment l’equip va dir que per a interpretar el paper de Nut, era necessari un compromís total amb el projecte i això comportava tenir disponibilitat d’horaris i mantenir el rigor i la seriositat en tot moment. Malgrat aquest parell d’inconvenients, l’equip va decidir seleccionar-la, ja que la Marta ens va mostrar molt d’interès, motivació i compromís pel projecte des del primer moment. Disposada a col·laborar, participar i amb bona predisposició per treballar en equip i contribuir tant com pogués en tots els aspectes del projecte. Un altre punt important que ens va fer decantar per la Marta va ser la seva naturalitat i la seva personalitat, ja que es una persona propera i activa. Des que vam valorar la seva actuació en el càsting vam veure que la seva forma de ser coincidia amb el que la directora tenia en ment sobre la Nut, un motiu més que va conduir l’equip a triar-la per a interpretar la Nut.
-71 -
"
8.4. Localitzacions 8.4.1. Recerca de localitzacions La recerca de localitzacions és un dels punts que s’han de tancar a la primícia del projecte. Un cop vam tenir el guió definitiu amb els espais corresponents, vam haver de buscar un total de cinc localitzacions, tres interiors i dos exteriors.
Des d’un bon principi es tenia una idea molt clara de l’estètica de la localització principal, el bar on succeeix trama de la història. Es buscava un bar musical el qual disposés d’un ambient càlid, amb tons foscos i vermellosos i sobretot amb un escenari. Primerament, al ser tots els membres del grup de les afores de Girona, vam optar per fer una pluja d’idees de locals dels nostres pobles o rodalies que poguessin adaptar-se al que volíem, sense deixar de banda dos grans locals de Girona que s’adaptaven a la perfecció al que buscàvem.
A més a més de l’espai principal, en el flashback del curtmetratge hi apareix l’habitació de la Nut, un espai molt personal. Buscàvem una habitació molt senzilla, amb parets blanques i suficientment gran com perquè l’equip del set pogués treballar sense cap mena de problema. Des d'un bon principi la Clara (ajudant de direcció) va oferir la seva habitació, ja que s’adaptava al que estàvem buscant. Altres espais que apareixen en el mateix flashback del film són una discoteca i dos exteriors. Per guanyar finançament per al projecte, vam contactar amb dues discoteques per tal de dur-hi a terme festes i endur-nos part del benefici, per tant, teníem dues opcions molt clares per tal de dur a terme l’escena corresponent.
Pel que fa als exteriors, necessitàvem un parc en plena època de tardor i llum del dia, i un espai nocturn que ja vam tenir al cap des d'un bon inici, les columnes de sota les vies del tren a Girona.
8.4.2. Resultats de la recerca de localitzacions Per a la localització principal de la història, el bar musical, vam estar entre tres opcions: Lawyer’s (Sant Feliu de Guíxols), La Diva (Girona) i el Sunset Jazz Club. El que més s’adaptava a les nostres expectatives era el Sunset Jazz Club amb les seves parets vermelles, la barra central i espai en general. La idea principal era aconseguir totes les localitzacions que necessitàvem sense cap mena de cost, però en el cas del Sunset, al ser un negoci i un espai amb cert reconeixament, i la propietària no residir a Girona, es va haver de buscar una persona externa, en aquest cas l’encarregat i una de les cambreres els quals es van encarregar d’obrir-nos el local i que durant el rodatge estigués tot en ordre, fet que ens va portar a firmar una autorització de cessió de local i acordar un preu/hora per als treballadors.
-72 -
"
Figura 8. Bar/restaurant Lawyer’s de Sant Feliu de Guíxols
Figura 9. Bar/Restaurant La Diva de Girona
Figura 10. Sunset Jazz Club
Pel que fa als plans de l’habitació, com s’ha comentat anteriorment, la Clara Camps Quintana ens va oferir la seva -centre de Girona i de fàcil accés per a tots- per tal de dur-ho a terme. Tot i així per comprovar si s’adaptava al que buscàvem, vam fer unes primeres proves de càmera per valorar si seria possible instal·lar el set amb l’espai que disposàvem. Gràcies a aquestes proves vam valorar l'opció la qual va ser la localització final.
-73 -
"
Figura 10. Habitació de la Clara
Per al tercer espai interior, el pla de la discoteca, vam optar per contactar amb La Mirona, ja que des de que vam dur a terme la festa, vam seguir en contacte amb ells, motiu que ens va facilitar la gestió.
Figura 11. Sala La Mirona
Quant als exteriors, en Carlos (director del departament de so), viu a Sant Esteve d’en Bas i disposa d’un estudi de so, al conèixer bé la zona ens va recomanar un parc d’Olot que podria encaixar amb el parc que buscàvem per dur a terme les escenes del flashback. Un dia que vam dedicar a fer proves de so a St. Esteve, vam aprofitar per visitar el Parc Nou d’Olot. En plena tardor, aquell parc es va adaptar a la perfecció al que estàvem buscant, disposava de grans espais amb molts arbres, bancs, un rierol, i gràcies a l’estació de l’any el terra estava ple de fulles i hi predominaven els tons càlids, marrons i grocs de les fulles.
-74 -
"
Figura 12. Parc Nou d’Olot
Per últim, l’únic pla exterior nocturn teníem molt clar gravar-ho sota les vies del tren de Girona, però no teníem clara la localització exacta. El mateix dia que vam dur a terme les proves de càmera al pis de la Clara, vam sortir pels carrers de Girona per tal de trobar la localització perfecta per al pla de sota de les vies, finalment vam optar per la zona de l’estació.
Figura 13. Vies del tren de Girona
-75 -
"
8.5. Assajos i proves de càmera 8.5.1. Informe dels assajos i lectures guió Cap de les dues actrius principals resideix a Girona, així què el contacte va ser prèviament via telèfon, Skype i alguna escapada què va fer l’equip a Barcelona. Principalment pel que fa a la protagonista, la Nut, l’equip es va moure a Barcelona en un parell d’ocasions per fer els primers contactes amb la Marta la nostra actora. En aquests contactes se li explica com és la Nut, les seves inquietuds, personalitats i què compon el seu món. Seguidament es fa una primera lectura del guió i s’explica la composició i el rerefons. Pel que fa a l’actriu secundària, la Morgan, vam tenir-ho més complicat per fer l’explicació, ja que estava de gira amb una obra de teatre. La solució va ser contactar via Skype, on vam repassar el rerefons, la intenció de la Morgan cap a la Nut, la seva manera de fer, de veure les coses i sobretot de ser. Els primers assajos van ser dies abans de la gravació, on es va demanar que les dues actrius visquessin uns dies juntes a Girona per tal que agafessin confiança i pogués ser més fàcil a l’hora de plasmar la complicitat davant de càmera. La primera trobada per assajar es va fer a l’ERAM, on vam passar guió, text, accions i maneres de fer de cada personatge. Aquell dia també vam aprofitar per passar guió amb la resta de personatges secundaris, poetes i treballador. Finalment vam fer una primera prova de contacte amb el local i les actrius dos dies abans del rodatge, de manera què poguessin assajar en l’ambient corresponent, d’aquesta manera els seus moviments ja serien més marcats a l’hora de gravar.
Figura 14. Núria Sallés amb Marta Mas i Àngels López (Nut i Morgan)
-76 -
"
També es feia una preparació prèvia a l'hora d’actuar amb les actrius de manera que es repassava el seu estat anímic en la localització amb art i fotografia muntat de manera què ella es pogués trobar còmode i situar.
Figura 15. Núria Sallés amb Marta Mas (Nut)
Figura 16. Núria Sallés amb Àngels López (Morgan) i Marta Mas (Nut)
8.5.2. Informe de les proves de càmera Hi havia moltes càmeres que rondaven al cap a l’equip sense saber cap a quina decantar-nos. Ens debatíem entre la possibilitat de gravar amb la Sony FS7, càmera URSA BlackMagic, i Arri Alexa. Aquesta última es va descobrir durant el seminari de fotografia, on es va veure que la qualitat i el rang dinàmic era superior a les demés, es va contemplar la possibilitat de comptar amb aquesta càmera però apujava molt el pressupost.
-77 -
" Seguidament es va gairebé descartar la Sony FS7 per tenir poc marge a la foscor i a la posterior edició dels vídeos. Per últim ens va portar a la càmera URSA Blackmagic, càmera què tolera més els clars-obscurs, té molt de marge d’edició a la postproducció amb RAW i compta amb la gravació a càmera lenta, junt amb les òptiques Xenn. Quant a llums, es treballa amb llums Kinoflo al seminari de fotografia les quals veiem què donen molta més potència i marge a l’hora de la gravació, pel que finalment ens basem amb aquestes per la il·luminació del set i les complementem junt amb llums LEDs més bàsiques i Quars.
8.6. Informe del rodatge 8.6.1. Script A continuació s’adjunten les fulles d’Script, tant dels clips de vídeo com dels d’àudio en aquest mateix ordre.
-78 -
"
-79 -
"
-80 -
"
-81 -
"
-82 -
"
-83 -
"
-84 -
"
-85 -
"
-86 -
"
-87 -
"
-88 -
"
-89 -
"
-90 -
"
-91 -
"
-92 -
"
-93 -
"
-94 -
"
-95 -
"
-96 -
"
-97 -
"
8.6.2. Preproducció 8.6.2.1. Pla de treball Per a organitzar-nos millor vam utilitzar la tècnica del Diagrama de Gantt.
Figura 17. Diagrama de Gantt
-98 -
" 8.6.2.2. Plans de rodatge i ordres de rodatge 8.6.2.2.1. Pla i ordre de rodatge jornada I: Dimecres 28 de
Novembre. Localització Olot
DIES
DIMECRES 28 DE NOVEMBRE
NUM PLA
DESCRIPCIÓ
POSICIÓ CAM
LOCATZACIONS
Actrius
1
EXT - ARBRE - DIA Nut està a sota un gran arbre.
1 Pla seqüència CAM D
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1 i Infant 1
2.1
EXT - ARBRE - DIA Nut està a sota un gran arbre, s’aproximen un nen i la seva mare.
1 Pla seqüència CAM D
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1 i Infant 1
2.2
EXT - ARBRE - DIA Nut està a sota un gran arbre, s’aproximen un nen i la seva mare.
2 General CAM G
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1 i Infant 1
3
EXT - ARBRE - DIA La mare diu “Qué tal estás preciosa?”.
3 Pla mig CAM E
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1 i Infant 1
3.1
EXT - ARBRE - DIA La mare diu “Qué tal estás preciosa?”. Escorç
3 Pla mig CAM E
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1
4
EXT - ARBRE - DIA Nut alegre, com per anar a contestar (tanquem flashback). Escorç
4 Pla mig curt CAM F
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1
5
EXT - ARBRE - DIA Nut mira el sol
Primer pla (moviment de càmera fins el sol) CAM
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1 i Infant 1
6
EXT - ARBRE - DIA Nut camina sota una arbre NUL
Seguiment de la Nut entre les fulles CAM
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1 i Infant 1
7
EXT - ARBRE - DIA Mare i infant caminant
Pla mig lateral CAM
Parc Nou (Olot) L .1
Nut, Dona 1 i Infant 1
8
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant.
1 General CAM A
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
9
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant.
2 Lateral 3 quarts CAM B
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
10
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant. Nut fa un moviment amb el cap des de la llibreta fins al sol.
Contrapla Nut cara el sol
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
11
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant.
3 Detall llibreta CAM C
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
12
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant.
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
-99 -
4 Lateral (mig oposat) CAM B
" 13
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant.
Pla mig lateral Nut CAM B
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
14
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant.
5 (escorç des de darrere) CAM C
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
15
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant.
Pla mig contrapicat Nut CAM B
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
16
EXT - BANC - DIA Nut està assentada a un banc d’un parc dibuixant. Nut fa un moviment amb el cap des de la llibrea fins al sol.
Primer Pla Nut CAM C
Parc Nou (Olot) L .2
Nut
-
Parc Nou (Olot)
-
EXT - DIA- Plans recurs varis
-100 -
" 8.6.2.2.2. Pla i ordre de rodatge jornada II: Dilluns 10 de
Desembre. Localitzaciรณ Girona (habitaciรณ i vies del tren)
8.6.2.2.3. Pla i ordre de rodatge jornada III i IV: Dimecres i dijous
12 i 13 de Gener. Localitzaciรณ Sunset
-101 -
"


-102 -
" 8.6.2.2.4. Pla i ordre de rodatge jornada V: Dimarts 8 de Gener.
Localització Salt, Sala La Mirona (local nocturn)
8.6.3. Ordres del transport Vàrem gestionar el transport en funció dels vehicles personals que disposàvem i la capacitat i horaris de cada un. És a dir, vam distribuir-nos cada vegada segons l’equip, el material i els horaris preestablerts a l’ordre de rodatge.
El dia 12 de Desembre vam disposar de una furgoneta d’AVIS per poder transportar tot el material fins al set de rodatge d’un sol viatge, la qual vam llogar amb l’ajuda de l’ERAM.
-103 -
"
8.7. Equip 8.7.1.Desglòs en base del guió tècnic i llistat de material A continuació s’adjunta el desglòs d’actors, localitzacions, atrezzo i vestimenta.
Llistat de desglòs
Títol: Suicidio Productora: Anna Fàbrega Directora: Núria Sallés Ajudant de direcció: Clara Camps Full 1. - Desglòs d’Actors Número assignat
Personatge
Artista
1
Nut
Marta Mas
2
Morgan
Àngles López
3
Pablo
Jaume Lleonart
4
Ibai
David Manzano
5
Treballador
Jonathan Trull
6
Kike
Quintín Manzano
7
Mare
Adriana Bosch
8
Filla
Bruna Sanchez
Taula 1. Desglòs d’actors
-104 -
" Títol: Suicidio Productora: Anna Fàbrega Directora: Núria Sallés Ajudant de direcció: Clara Camps Full 2. - Desglòs Localitzacions Número consecutiu
Localització
1
Arbre Olot
2
Banc Olot
3
Vies del tren
Nº posicions de càmera
Taula 2. Desglòs de localitzacions
Títol: Suicidio Productora: Anna Fàbrega Directora: Núria Sallés Ajudant de direcció: Clara Camps Full 3. - Desglòs Interiors Número consecutiu
Localització
1
Sunset interior
2
Hab. Nut
3
Discoteca
Nº posicions de càmera
Taula 3. Desglòs d’interiors
-105 -
" Títol: Suicidio Productora: Anna Fàbrega Directora: Núria Sallés Ajudant de direcció: Clara Camps Full 4. - Desglòs Utilleria i atrezzo Directora d’art: Èlia Bosch Aj. Art 1: Irene Barroso Aj. Art 2: Linet Mensen Set o decorat
Mobiliari
Atrezzo
Acció
INT. BAR NIT Bar d’estètica americana amb una barra i un escenari
- Escenari
- Micròfon
- Barra
- Altaveus
- Taules rodones
- Safata
La Nut entra en un bar literari es pren una cervesa i recita un poema.
- Cadires de fusta - Tamborets - Cortines Escenari
- Cervesa Nut - Vasos - Llibres - Baieta
- Làmpades taules
- Llibreta Nut
- Làmpada piano
- Bolígraf Morgan
- Piano
- Llibre poesia Pablo i Ibai
- Estanteria llibres
- Monedes - Posavasos - Vinils - Trompeta - Centre flors per les taules - Gerros de vidre - Bol - Blat de moro fregit
-106 -
Es c. 1
Localitza ció INT.1
" EXT. VIES DEL TREN Sota les vies del tren, d’estètica urbana i moderna amb el Terra mullat, com si hagués acabat de ploure. INT HABITACIÓ NUT Habitació desordenada i càlida
- Llit
- Llençols
- Tauleta de nit
-Coixins
-Làmpada tauleta
-Alfombra
La Nut camina per sota les vies del tren
2
EXT. 1
La Nut es troba a la seva habitació absorta.
3
INT.2
Veiem a la Nut enmig d’una multitud de gent en una discoteca
4
INT. 3
La Nut camina sota un arbre i es troba a una mare amb la seva filla
5
EXT. 2
-Llibres -Flors (pitimini) -Gerro -Polaroids -Dibuixos fets a mà -Tapís pared (Mandala) -Llums petites Il·lustracion s i Posters -Cigars -Cendrer
INT. DISCOTECA Discoteca plena de gent
- Barra
- Vasos - Ampolles d’alcohol - Multitud d’extres
EXT. ARBRE Arbre gran amb un entorn ple de fulles seques al terra
-Fulles seques
-107 -
" EXT. BANC Banc de fusta
-Banc de fusta
-Fulles seques al terra
La Nut està sentada al banc dibuixa a la seva llibreta
6
EXT 3.
Taula 4. Desglòs d’Utilleria i Atrezzo
Títol: Suicidio Productora: Anna Fàbrega Directora: Núria Sallés Ajudant de direcció: Clara Camps Full 5. - Desglòs Vestuari per personatge Directora d’art: Èlia Bosch Aj. Art 1: Irene Barroso Aj. Art 2: Linet Mensen Personatge
Escena
Nut 1 (Bar)
1
Vestimenta - Vestit color vi -Caçadora texana -Botes negres -Rinyonera -Mitges -Arrecades d’aro
Nut 2 (Vies del tren)
2
-Anorac negre -Jersei de llana gris -Pantalons “mom” - Botes negres -Arrecades d’aro
Nut 3 (Habitació)
3
-Jersei granate “oversized” -Mitges -Mitjons
-108 -
" Nut 4 (Discoteca)
4
- Pantalons ratllats de tir alt - Crop top blanc -Arrecades d’aro -Botes negres
Nut 5 (Parc)
5,6
-Vestit granat de flors -Mitges -Abric parca marró -Arrecades d’aro -Botes negres
Morgan (Bar)
1
-Camisa blanca -Pantalons de pinça negre -Botes negres
Pablo (Bar)
1
-America terrosa -Camisa de ratlles blanca -Texans
Ibai (Bar)
1
-Camiseta blanca -Jaqueta de cuir -Texans
Kike (Bar)
1
-Camisa negre -Texans
Mare (Olot)
5
-Camisa blanca -Jaqueta de llana color cru -Bufanda amb colors pastel -Pantalons tirant cap a verdosos -Botes marrons
Filla (Olot)
5
-Jaqueta de llana blanca -Faldilla de pana de color rosa -Mitges pastels roses -botes negres
Taula 5. Desglòs de vestuari per escena
-109 -
"
8.7.2. Llistat d’equip tècnic L’equip tècnic de Suicidio està format pels onze integrants de l’equip, distribuïts en diversos departaments i re-adequant-se en funció de les necessitats del projecte. Seguint les peticions dels caps de departament, s’escullen diversos ajudants i auxiliars per fer front a les tasques que l’equip original no pot assolir per si sol. En total, es compta amb un equip de 28 persones.
Taula 6. Llistat d’equip tècnic
-110 -
" 8.7.3. Llistat d’equip artístic
Taula 7. Desglòs de vestuari per escena
8.7.4. Llistat de material Aquesta llista és el material de fotografia i il·luminació que vam reservar pels dies de rodatge.
ERAM Atomos Shogun Inferno
3 x Manfrotto Autopole
2 x Bandera Gran
3 x Marc 1x1
2 x Bandera Mitjana
Monitor JVC ProHD
2 x Bandera Petita
Monitor LCD 4K de 15”
2 x Bateria Gran
Motorola TLKR T80 Extreme
7 x Bateria V-Lock
4 x Perxa Gran
4 x Bobina cable 15m
4 x Pinces il·luminació
Bobina cable 25m
2 x Porex 1x1m
Bobina cable 40m
2 x Porex 50x50cm
-111 -
" 3 x Braç Manfrotto 143
2 x Porta Porex
Cable SDI
10 x Sacs de sorra
Carregador bateries V-Lock
4 x Super Pinça Manfrotto
12 x Ceferinos
Suport Benro
Claqueta PVC
2 x Trípode Talla M
Dedolight
2 x Trípode Talla L
Dedolight LED
4 x Trípode Talla XL
Dimmer 1kw
2 x Trípode Talla XXL
FlyCam
Torxa de LEDs Quadrada
Follow Focus
Tràvelling
Fotòmetre Gossen
Kit Palio 2x2
Fresnel 2000W
Kit Palio 3x3
2 x Fresnel 650W
Kit Quars 1000W
Girafa Manfrotto
Kit Quars 800W
Kit BlackMagic Cinema Camera
Kit Quars 300W
2 x Kit LED Bicolor
2 x LED CN2000
LED CN100F
2 x LED CN30F
CIFOG BlackMagic URSA Mini Pro Kit òptiques Samyang Xeen Màquina de fum 2 x Kit LED RGB
AVISUAL PRO BlackMagic URSA Mini Pro Filtre Tiffen Black Pro-Mist 1/8 Kino FilmGear 120cm Taula 8. Llistat de material
-112 -
"
8.8.Contractes 8.8.1. Contractes de col.laboració de l’equip tècnic
CONTRACTE DE COL·LABORACIÓ Girona, 10 de Desembre de 2018
Suicidio, de Núria Sallés Milà
D’una part, Anna Fàbrega Hernández, productora del curtmetratge “Suicidio”, amb DNI 39407355Y per endavant la “PRODUCTORA” i Núria Sallés Milà, amb DNI 45827915R per endavant la “DIRECTORA”.
De l’altra part, ___________________________________________ amb DNI _____________________ per endavant la persona “COL·LABORADORA”.
ACORDEN PRIMER.
La PRODUCTORA porta a terme un curtmetratge titulat “Suicidio”, el qual participarà la persona COL·LABORADORA exercint el rol de ____________________________________________________.
SEGON.
Aquesta col·laboració no és remunerada, però es proporciona per part de la PRODUCTORA les dietes corresponents durant el rodatge.
TERCER.
El plaç d’aquest compromís serà durant el projecte, del 21 de Novembre de 2018 fins el 7 de Febrer del 2019. La persona COL·LABORADORA es compromet a prestar la seva funció durant el temps necessari que decideixi la DIRECTORA, vetllant pel bon funcionament del rodatge, així com seguir les instruccions i directrius dictades per aquesta.
QUART.
La persona COL·LABORADORA participa en el projecte de forma voluntària, com a part d’un projecte universitari de l’Escola Universitària ERAM, a Salt, Girona.
CINQUÈ.
La persona COL·LABORADORA cedeix tots els drets d’imatge generats en cas de gravació de making of, autoritzant a la DIRECTORA a utilitzar, difondre i publicar la seva imatge sense cap mena de limitació i renunciant a cap reclamació posterior.
El o la COL·LABORADOR/A
La DIRECTORA
-113 -
"
8.8.2. Contracte dels intèrprets i cessions de drets d’imatge Tot seguit hi ha els contracte de les actrius.
ACORD DE COL·LABORACIÓ Girona, 10 de Desembre de 2018
Suicidio, de Núria Sallés Milà
D’una part, Anna Fàbrega Hernández, directora de producció del curtmetratge “Suicidio”, amb DNI 39407355Y per endavant la “PRODUCTORA”.
De l’altra part, ___________________________________________ amb DNI _____________________ per endavant l’ “ACTRIU”.
ACORDEN PRIMER.
Anna Fàbrega Hernández, com a productora comptarà amb la col·laboració de l’ACTRIU per interpretar un paper, remunerat amb una quantitat de _____€ ,a Girona, en el mencionat curtmetratge Suicicio, dirigit per Núria Sallés Milà.
SEGON.
El plaç d’aquest compromís serà del 10 de Desembre de 2018 fins el 27 de Desembre del mateix any. L’ACTRIU es compromet a prestar la seva funció durant el temps necessari que decideixi la directora, vetllant pel bon funcionament del rodatge, així com seguir les instruccions i directrius dictades per aquesta.
TERCER.
Amb el document l’ACTRIU autoritza a la PRODUCTORA, així com a totes aquelles terceres persones físiques o jurídiques a les que la productora pugui cedir els drets d’explotació, reproducció i difusió sobre la seva obra audiovisual, o part d’aquesta, amb què indiferentment puguin ser utilitzades tots els registres audiovisuals, o parts dels mateixos en els que l’ACTRIU apareixi amb la seva pròpia imatge i veu.
QUART.
Aquesta autorització és d’àmbit mundial i sense limitació geogràfica, amb qualsevol suport i medi tècnic conegut i els que puguin desenvolupar-se en el futur i per un plaç indefinit.
L’ ACTRIU
La PRODUCTORA
-114 -
"
A continuació, hi ha l’acord dels actors secundaris.
ACORD DE COL·LABORACIÓ Girona, 10 de Desembre de 2018
Suicidio, de Núria Sallés Milà
D’una part, Anna Fàbrega Hernández, directora de producció del curtmetratge “Suicidio”, amb DNI 39407355Y per endavant la “PRODUCTORA”.
De l’altra part, ___________________________________________ amb DNI _____________________ per endavant l’ “ACTOR/ACTRIU SECUNDARI”.
ACORDEN PRIMER.
Anna Fàbrega Hernández, com a directora de producció comptarà amb la col·laboració de l’ACTOR/ACTRIU SECUNDARI per interpretar un paper, no remunerat, a Girona, en el mencionat curtmetratge Suicicio, dirigit per Núria Sallés Milà.
SEGON.
El plaç d’aquest compromís serà del 10 de Desembre de 2018 fins el 27 de Desembre del mateix any. L’ACTOR/ACTRIU SECUNDARI es compromet a prestar la seva funció durant el temps necessari que decideixi la directora, vetllant pel bon funcionament del rodatge, així com seguir les instruccions i directrius dictades per aquesta.
TERCER.
Amb el document l’ACTOR/ACTRIU SECUNDARI autoritza a la PRODUCTORA, així com a totes aquelles terceres persones físiques o jurídiques a les que la productora pugui cedir els drets d’explotació, reproducció i difusió sobre la seva obra audiovisual, o part d’aquesta, amb què indiferentment puguin ser utilitzades tots els registres audiovisuals, o parts dels mateixos en els que l’ACTOR/ACTRIU SECUNDARI apareixi amb la seva pròpia imatge i veu.
QUART.
Aquesta autorització és d’àmbit mundial i sense limitació geogràfica, amb qualsevol suport i medi tècnic conegut i els que puguin desenvolupar-se en el futur i per un plaç indefinit.
L’ ACTOR/ACTRIU SECUNDARI
La PRODUCTORA
-115 -
" Els extres van signar el segĂźent acord.
-116 -
"
8.8.3. Reserva de material C/ S e púlve da 58, 08015 Ba rc e lo na T.(+3 4) 93 4 3 56 489 Em a il: info@avis ualpro.es
PRESUPUESTO Número:
1231602
Fecha:
04/12/2018
CLIENT E Júlia Recarens Bisbe NIF: 41592887D C/ Sant Romà 5 17190 Salt T. 691 910 249 / auraproduccions@gmail.com
Referencia cliente: Proyecto:
DESCRIPCION
CANT IDAD
JORNADAS
T ARIFA
T OT AL
Blackmagic URSA Mini Pro 4.6K
1
2,0
97,50
195,00
Micrófono unidireccional Sennheiser MKH 416 P48
2
2,0
30,00
60,00
Transporte
1
1,0
69,10
69,10
ALQUILER MAT ERIAL AUDIOVISUAL
FORMA DE PAGO:
SUBTOTAL
Forma de pago: Efectivo, Tarjeta bancaria o Transferencia Banc Sabadell: ES17 0081 0391 6000 0132 9136 Bankia: ES72 2038 6904 9960 0003 0976 CaixaBank: ES45 2100 0818 9302 0104 5980 100% a la aceptación del presupuesto. De ser de su conformidad, rogamos confirmación escrita, ya que de no estar firmado y sellado no se considerará aceptado. Firma y sello cliente:
324,10 €
IVA (21%)
68,06 €
SEGURO
15,30 €
T OT AL
4 07,4 6 €
Avisual Europe S.L. · B65557951 · C/ Sepúlveda 58, 08015 Barcelona · Tel. 934 356 489 · Fax. 932 931 798 · info@avisualpro.es.
-117 -
"
-118 -
"
-119 -
"
-120 -
"
-121 -
"
-122 -
"
-123 -
"
8.8.4. Contractes de localitzacions i permisos Es va signar un contracte de rodatge amb el local Sunset Jazz Club.
-124 -
" El contracte de Multi-Art Produccions va permetre acordar el rodatge a la Sala la Mirona.
-125 -
"
-126 -
" Es signà un contracte de col·laboració amb els embotits la Selva.
-127 -
" Per acabar, es va demanar permĂs de rodatge a la ciutat de Girona per fer el rodatge sota les vies del tren.
-128 -
"
8.9. Pressupost 8.9.1. Cost real del projecte segons els convenis Aquest pressupost del projecte Ês segons convenis, Ês a dir, hem comptabilitzat cada apartat i departament sense tenir en compte el fet de tenir descomptes i facilitats per ser un projecte d’estudiants.
! Taula 9. Pressupost
-129 -
"
8.9.2. Previsió del cost real del projecte
En aquesta graella es mostra el cost real del projecte.
Taula 10. Previsió del cost real del projecte
-130 -
"
9. DISSENY AUDIOVISUAL
-131 -
"
9.1. Estudi i anàlisi de referents 9.1.1. So Per els referents en quant a so, es va dividir el curtmetratge en dues parts: La realitat (bar) i el record (flashback). Ja que trobem dos tipus de localitzacions amb sons i ambients diferenciats. Els referents de so per a la realitat serien escenes de bar de gairebé qualsevol film, en aquest cas un exemple seria la pel·lícula de Wiplash (Damien Chazelle, 2014) a una escena on els personatges tenen una conversació en aquest espai.
Figura 18. Fotograma de la pel·lícula Wiplash
Aquí el món sonor, al igual que es voldrà aconseguir al nostre projecte, és ric en ambients i sons directes que provenen de l’espai, quedant en una posició d’underscore per sota del volum dels diàlegs, aconseguint així un background ric i ple però sense treure importància a les paraules de les figures protagonistes. En quant a la ficció, el flashback, vaig trobar varis referents i diferents formes de tractar-ho com el monòleg de la película Blade Runner, el flashback del film Parix Texas o el flashback de Enter the void, centrant-me molt en aquest últim referent. Es tracta d’un seguit d’imatges en les quals el món sonor es forma a partir dels sons i ambients que provenen de cada imatge, de cada espai, els quals son intensificats fins a un punt àlgid a partir del qual es crea un filtre de freqüències. Aquesta és la sensació que el flashback al nostre curt hauria de donar. Donant molta importància a la veu en off, però deixant sonar els respectius sons de les escenes corresponents.
-132 -
"
9.1.2. Fotografia En la primera reunió de l’equip, es va fer una lectura del guió on la Núria ens va explicar amb més detall els personatges i les seves característiques, la idea principal del curtmetratge, el que vol comunicar i, finalment, ens va presentar el referents cinematogràfics que han de servir a tots els departaments amb l’objectiu de mantenir coherència estètica en conjunt. Aquests van ser: ● ● ● ● ●
Lost in Translation de Sofia Coppola Drive de Nicolas Winding Refn Mommy de Xavier Dolan Love de Gaspar Noé Her de Spike Jonze
A partir dels referents Lost in Translation i Mommy, referents que van inspirar el curtmetratge, el departament de fotografia va començar a buscar. La idea sorgeix d’un poema, en concret una frase és la que capta l’atenció i en torn a aquesta gira tot el curtmetratge. “Es necesario suicidarse cada cierto tiempo […] para aferrarse de nuevo a la vida”. La protagonista està passant per una etapa trista de la seva vida però la frase li dóna peu a buscar la felicitat. Per explicar aquest contrast es va dividir el curtmetratge en tres etapes i localitzacions. El bar literari Aura (present), el flashback on es veu a la protagonista introspectiva buscant el plaer, i finalment, el flashforward on la protagonista ha trobat la plenitud i el sentit de la vida. Al igual que el curt, la frase també va ser l’element clau en quan a la recerca dels referents. Els principals van ser Lost in Translation i Shame on el personatge transmet aquest sentiment de soledat, culpabilitat, introspecció i incomprensió que busquem per al nostre curtmetratge. També el pintor Edward Hopper, qui pintava l’aïllament i la soledat dels éssers humans enfonsats en la tristesa i la malenconia, va ser un referent i va servir d’inspiració. D’aquests referents s’extreuen l’enquadre dels plans, moments en que la Nut es troba en l’estat esmentat anteriorment. Shame per una part, també ens serveix com referent cromàtic, tot i que té tonalitats fredes, en alguns plans predomina l’ambient càlid que simbolitza la seva sensació d’inestabilitat emocional. Per l’altra, manté una ratio de contrast suau però juga amb contrast més alts en determinades escenes. A partir d’aquí busquem reforçar el significat del curtmetratge a partir del color. El vermell ens serveix per mostrar moments desestabilitzadors de la protagonista, la seva tristesa i dolor, en canvi, el seu complementari, verd, simbolitza l’esperança que finalment sent la Nut. Pensant en com transmetre el sentiment de superació i de l’assoliment de la felicitat, del perdó, vaig donar amb la pel·lícula El árbol de la vida on a nivell fotogràfic utilitza una llum suau i la ràtio és baixa, sense ombres. Juga amb els colors clars i explota al màxim la llum natural. L’ús de la càmera en mà que es fa en aquesta pel·lícula em va semblar interessant per remarcar el canvi de sentiment i pensament de la protagonista del nostre curt, ja que generalment els plans són fixos i lents per ajudar a l’espectador a empatitzar i conèixer a la Nut.
-133 -
" Faltava trobar referents més concrets en quant a l’enquadrament i la visualització dels plans que ens poguessin servir per al guió tècnic. Per als fragments visuals del bar, vam escollir Predestination on quasi bé tota l’acció del film es localitza també en un. Love va ser un referent visual per l’escena de les vies en el moment del flashback, com també la pel·lícula El Cisne Negro de l’escena de la discoteca. Ens va agradar la idea de la pel·lícula Youth en quant a la presentació del personatges abans de que aquests entrin en acció. Aquest recurs ens va semblar interessant per crear més dinàmica i donar-los més importància, ja que tenen un efecte sobre la protagonista. La il·luminació i el look del film Eyes wide Shut ens va inspirar en utilitzar el filtre Pro Mist el qual suavitza el contrast i aplica una boira als reflexos i fonts de llums. Finalment, li dona un aspecte més orgànic a la imatge i crea harmonia.
Figura 19. Brandon en la pel·lícula “Shame” (2011)
-134 -
"
Figura 20. Charlotte en la pel·lícula “Lost in Translation” (2004)
Figura 21. Pintura de Edward Hopper “Automat” (1927)
-135 -
"
Figura 22. Jimmy Tree en la pel·lícula “Youth” (2016)
9.1.3. Muntatge Pel que fa a el muntatge s’han buscat plans llargs i contemplatius, però en diversos moments on es necessitava crear més tensió, s’ha tornat un estil més ràpid i dinàmic. Un dels referents pel que fa a muntatge podria ser Lost in Translation i Mommy, ja que parteixen de ser films contemplatius i molt dels seus plans es dilaten molt en el temps. No obstant això, al final no s’abusa gaire d’aquest recurs, ja que també es vol generar moments d’angoixa fent que el muntatge no sigui del tot pla i afegint més ritme i dinamisme amb plans més curts i subjectius. Per tal de generar més tensió a algunes circumstàncies del curtmetratge, es va escollir com a referent Réquiem por un sueño, ja que es pot veure que utilitzen un muntatge molt dinàmic i ràpid en determinats moments. En definitiva, el curtmetratge es basa en una estructura creixent de tensió, on el principi es pot identificar la tendència d'allargar més els plans, i a mesura que s’avança es comença a dinamitzar, per després tornar a un estat contemplatiu.
-136 -
"
9.1.4.Art Hi ha diverses localitzacions al curtmetratge. Algunes d’elles ja estan clares des de direcció, d’altres es deixa total llibertat al departament d’art. A continuació es pot veure la idea que es tenen per cadascuna d’elles.
Bar literari Des d’un bon començament es té una idea molt clara que la localització d’aquest bar ha de ser el “Sunset Jazz Club”, ja que té l’ambientació que es busca des de d’un bon principi. Es tracta d’un bar que té una estètica americana, i el més importat de tot és que també disposa d’un escenari, cosa indispensable pel nostre curt. A més, també es realitzen concerts de jazz, cosa que el local compta amb una bona sonoritat i el més important, la decoració encaixava a la perfecció, no s’haurien de fer canvis significatius.
Figura 23. Fotografies del Bar Sunset Jazz Club
Vies del tren Des de direcció també es té clara la localització, però es busca un to urbà i sobretot un mica deixat, s’agafa com a referent la pel·lícula de Love, ja que ens interessen les llums que es reflecteixen a la roba del protagonista. Es té en compte doncs, el vestuari de l’actriu, ja que ha de portar algun tipus de vestimenta que no fos opaca. També ens interessa mullar la superfície del terra per crear més formes i crear ambient.
Figura 24. Fotograma del film Love
-137 -
" El parc - banc Per la part del flashback busquem com a referent un banc de fusta que sigui rústic i típic d’un parc, ja que es vol transmetre una aura contemplativa i romàntica. També com que el curt està ambientat a la tardor es vol un entorn omplert de fulles seques a terra.
Figura 25. Referents del banc
Festa Per la festa del flashback s’agafa com a referent Tres metros sobre el cielo. Per tema art ens interessa destacar la protagonista per sobre els extres, així doncs, es va decidir que la vestimenta dels extres fos més fosca que la de l’actriu, fent així, que ressaltés envers els altres.
Figura 26. Fotograma del film Tres metros sobre el cielo
Habitació Per aquest espai es té molta llibertat, els requisits centrals però, són buscar un estil bohemi i càlid. L’habitació ha de reflectir l’estat de la protagonista i la personalitat, així que es busquen referents que es poden adequar a la Nut.
-138 -
" Es necessita un espai que les parets siguin blanques i sigui ampli. També es troba adequat posar un mandala de tons terrossos i una paret on hi hagin diverses fotografies i dibuixos fets per la protagonista. L’ideal és crear un desordre dins l’habitació, ja que ens serveix per reflectir l’estat interior de la Nut.
Figura 27. Habitació de la Nut
9.1.5. Retoc de color i etalonatge Per realitzar l’etalonatge del curtmetratge s’ha partit de la idea cromàtica d’alguns referents ja esmentats anteriorment. En tots els referents s’observa una tonalitat càlida en la que ens hem inspirat per etalonat el nostre curtmetratge. Vaig partir de la cromàtica de les pel·lícules Midnight in Paris i Shame on els tons generalment són càlids però en el nostre cas no busquem plans amb tanta saturació. En les pel·lícules Melancholía i Birdman es veuen plans amb una saturació més baixa i menys contrast. També Birdman és un referent de la il·luminació de l’escenari quan els personatges del curtmetratge pugen a recitar el poema. Eyes wide shut és el referent de quan la Nut es troba asseguda a la taula, el color vermell, fosc de fons i ella il·luminada amb una llum càlida. En quan al flashback hi ha diversos referents, de Lost in Translation em va inspirar la ràtio baixa per a l’escena quan la Nut es troba pensativa a l’habitació. Els colors saturats de Love quan la protagonista camina sota les vies, al igual que el El Cisne Negro quan aquesta es troba ballant a la discoteca. La dessaturació i quasi bé la inexistència del contrast als plans de l’escena del parc prové de la pel·lícula El árbol de la vida.
-139 -
"
Figura 28. Salvador Dalí en la pel·lícula “Midnight in Paris” (2011)
Figura 29. Escenari de la pel·lícula “Birdman” (2014)
Figura 30. Claire i John en la pel·lícula “Melancholia” (2011)
-140 -
"
Figura 31. Karl Glusman en la pel·lícula “Love” (2015)
Figura 32. Nina Sayers en la pel·lícula “El Cisne Negro” (2011)
-141 -
"
9.1.6. Disseny 9.1.6.1. Referents teòrics S’ha realitzat una investigació sobre diferentes corrents filosòfiques fins donar amb l’existencialisme, amb autors com Albert Camus, Kierkengaard, Sartre, que han donat amb la base del concepte que es volia mirar de representar en el projecte: l’angoixa existencialista. A través del Mite de Sísif de Camus, junt amb les reflexions d’altres autors més contemporanis com Byung Chul Han o Bauman, han acabat donant la reflexió que es troba plasmada en l’animació realitzada per argumentar l’ús de la proporció àuria en el projecte. Un altre referent molt important ha estat el grup de música Tool, amb el seu CD Lateralus, no sols per donar l’idea de la utilització de la proporció àuria en un treball, sinó també per l’ajuda que va suposar per entendre l’ordre de l’univers i la vida com una espiral.
9.1.6.2. Referents gràfics A partir de tots aquests elements teòric i filosòfics es va intentar donar una traducció visual a tot allò que es volia transmetre. Primer buscant quines serien les formes de poder aconseguir-ho i després exemples i referents visuals. Proporció àuria: Es planteja l’ús de aquesta proporció matemàtica en les composicions dels diferents elements gràfics que composen el projecte per tal de donar ordre a els elements i plasmar la organicitat i cohesió dels elements que podem trobar en la poesía. On les diferents paraules i inclús les pauses son triades i col·locades amb molta cura per poder donar a entendre molt més del que farien les paraules per si soles, ja que, tan sols amb la variació d’una paraula, d’una pausa o de la mètrica el poema pot variar molt. Intentar captar aquesta subtilesa, instint i vida que s’aplica a les paraules per ordenar-les a l’hora d’escriure. Tracking ample: Dona més espai a les lletres, tan per donar-li més lleugeresa com fragilitat. Flors, fruita: Serveix per representar també aquest cicle orgànic de renaixement del que ens parla el curt, ja que no és més que el cicle en que l’arbre floreix, dóna fruits que moren pero que tornen a brotar l’any següent. La tardor: La tardor es relaciona amb el fet d’estar-se morint, perquè és l’estació on la llum del sol es va apagant, els dies s’escurcen i els arbres deixen de créixer. Durant aquesta època de l’any, es col·loquen flors blanques per poder plorar per allò que has perdut. Marges amples i espai en blanc: L’escassetat d’elements rodejats per grans espais en blanc els dota de lleugeresa i en general dóna impressió d’efímer a les imatges. Intentant captar la bellesa de l’instant, la subtilesa i l’elegància tractant cada element com una petita obra d’art.
-142 -
" A partir d’aquí es van buscar referents visuals de coses que introduïen aquests elements.
-143 -
"
Figura 33. Conjunt de referents gràfics
Durant aquesta recerca de referents es va veure que sobretot que molts dels elements que es volien treballar eren molt presents en l’art i el disseny asiàtic. A partir d’aquí es va realitzar un estudi més profund d’aquests exemples. Sobretot l’art i la cultura japonesa han estat també una altra part important dels referents. Ja que la seva tradició i filosofia clàssiques també estan fortament relacionades amb la poesia i aquesta tracta de presentar conceptes complexes de la forma més senzilla i breu possible, com podem veure en els haikus. Petits poemes de tres versos, en els que, normalment, es capta la impressió d’un moment que serveix de metàfora per reflexionar molt àmpliament al voltant d’un tema. Figura 34. Referents japonesos
Aquesta mateixa forma de fer i pensar queda també plasmada en la resta de l'art, en el que també es juga amb composicions amb els elements indispensables, espais blancs que deixen respirar les obres (sobretot en la pintura sumi-e). En l'àmbit pictòric, juguen també amb la senzillesa i amb aprofitar els trets que l'eina mateixa aporta al traç, tant per aprofitar la textura dels pinzells com per aprofitar les taques aiguades i els blancs del mateix suport. Molts cops obres acompanyades de text, en les que cada part respecta el seu espai però sense perdre una coherència entre ells. Tractant molts cops temes i motius relacionats amb la natura, paisatges i animals, donant molts cops una visió romàntica d'aquesta com podem veure en el gravat més representatiu de l'art japonès, "la gran ona de Kanagawa" d'Hokusai. Podem apreciar l'herència d'aquesta tradició en les obres i el disseny posterior. No tan sols en el respecte de l'espai buit i l'equilibri que mantenen els diferents elements de les composicions, sinó a més també es repeteixen els motius naturals. També un tret
-144 -
" que s'ha adoptat per a la gràfica del projecte que prové d'aquests referents ha estat l'escriptura vertical que s'ha adaptat a l'escriptura occidental.
Figura 35. Referents gràfics
9.1.7. Il.lustració El punt principal va ser trobar una estètica que fos de fàcil relació amb el disseny gràfic, ja que eren dos elements que havien d’estar en constant relació. Un dels principals referents era Lia, ja que principalment buscàvem el mateix: la reproducció dels membres del grup en il·lustració. Però alhora, volíem anar molt més enllà, tenir un tret característic, per així ser diferenciats de la resta.
! Figura 36. Il·lustracions de la web de Lia
-145 -
" L’estil oneline ha estat molt present en el nostre moodboard. És un traç molt delicat però brusc, cosa que aporta molta personalitat al treball. Però al ser tan recurrent últimament, ens feia allunyar-nos del nostre objectiu que era diferenciar-nos.
Figura 37. Il·lustracions d’exemple d’estil oneline
Una de les artistes més emblemàtiques dels nostres temps és Paula Bonet. El seu matís amb aquarel·les i els seus rostres característics, fan que els seus treballs siguin fàcilment reconeixibles. En cada una de les seves obres trobem circumferències, traços bruscos però alhora ordenats, l’absència del pur negre i l’abundància de magentes i blaus.
!
! Figura 38. Retrats de Paula B0net
-146 -
"
9.1.8.Llibreta Al principi no hi havia una idea molt clara sobre el que acabaria sent la llibreta, així doncs, ens trobem amb un llarg ventall de referents que, amb el pas del temps, alguns han anat quedant obsolets. Pinterest era la màxima font d’inspiració. Realment, no teníem que fixar-nos en un artista molt concret, ja que volíem que el suport tingués un gran ventall de peces artístiques, passant per diversos estils i sent així com un llibre variat i sorprenent. Així doncs el nostre punt de partida era semblar-nos a un estil colorit, abundant en il·lustració i on les lletres, eren una peça més del collage.
Figura 39. Exemples de composicions del contingut de la llibreta
En veure que la trajectòria que s’estava agafant s’allunyava molt de l'estil que teníem establert, un disseny senzill on l’espai buit és a dir, el color blanc, predominés, buscàrem alternatives.
-147 -
"
Figura 40. Llibretes de l’autor Juanan Raquena
Juanan Raquena, cada una dels seus treballs podia il·lustrar a la perfecció cada una de les fases de la llibreta i alhora tenir, un catàleg variat de contingut artístic.
-148 -
"
9.2. Flux de treball 9.2.1. Direcció Un cop es decideix passar a 4t curs com a projecte final de grau grupal el guió Suicidio, comença la feina de direcció. Es construeix l’equip amb diferents perfils que junts completin cada apartat del projecte, de manera que s’assignen uns rols corresponents a els departaments. Seguidament s’estableixen uns dies i horaris per treballar tot l’equip unit, des de direcció es proposa establir un horari diari. Finalment vam acordar establir un dia a la setmana per posar en comú la feina de tots els departaments, també s’aprofita per comentar coses noves i també per fer explicacions de dubtes sobre el projecte. Les primeres reunions es parla del sentit lineal del curtmetratge, del rerefons que es vol transmetre i del món de la Nut, d'aquesta manera tots puguin comprendre-la millor. En les primeres reunions, s’exposa el guió i es llegeix conjuntament per poder debatre diferents dubtes, possibles errors, dificultats, etc. Es repassen les imatges de la part del flashback per tal que art i fotografia puguin començar a construir tot el món de la Nut. Des de direcció es porta paral·lelament la modificació d’algunes parts d’aquest guió durant un cert temps amb diferents professors, explicant cada canvi a l’equip fins que finalment ja amb el guió acabat es comenta i es tira endavant la proposta amb la producció.
Figura 41. Explicació dels canvis de la Nut
-149 -
" A partir d’aquí, es segueix amb les reunions on la directora es va reunint amb cada departament per veure l’avanç, comentar-lo i poder opinar per així poder construir el món de la Nut més a la perfecció. Es creen diferents materials en reflexió al rerefons per fer de tot una millor comunicació entre l’equip i la Nut. Com per exemple, diferents esquematitzacions i diferents propostes de metàfores, mites, paraules clau, cartes de la Nut dirigida a la il·lustradora de la llibreta per tal d’explicar com se sent… I així, ajudar a la comprensió. Es porten propostes com el mite de Sísif, la idea del nihilisme en què es veu submergida la protagonista, el cicle de la vida format per moments bons i dolents, les fases del dol (negació, ira, negociació, depressió i acceptació), el fet de caure en la mateixa pedra, la importància de la poesia en tot el món de Suicidio… Des de direcció i es fa una llista del conjunt de tasques, fet que suposarà la necessitat de la presència de cada departament. Algunes són el pressupost que necessitarem per portar-ho a terme; tots els suports gràfics, multimèdia, audiovisuals, materials com la càmera, la il·luminació, els drets d’autor, drets d’imatge, entre d’altres. A les reunions grupals s’estudia totes les possibilitats per compondre el projecte més fidel a la idea possible d’una manera original. Es planteja la interactivitat, des de disseny la proporció aura i on aplicar-la, etc. Seguidament, es comença a construir la part tècnica per poder pensar en el futur rodatge; es fa el desglòs de guió de cada departament; la construcció d’un storyboard des de fotografia; un guió tècnic i una ordre de rodatge des de direcció; juntament amb el departament de fotografia. Abans del rodatge es comunica a tot l’equip tècnic i l’equip extra els rols que hauran de dur a terme com el control del transport, el muntatge i desmuntatge, la càrrega de material... Quant a l’equip tècnic i material, en portaven el control tres departaments: producció, direcció i direcció de fotografia. Sempre hi ha imprevistos així que des de l’ajudant de direcció i departament de fotografia es planteja canviar, substituir o eliminar alguns plans o moviments de càmera per tal d’optimitzar el rodatge i poder complir amb les hores i dates seleccionades. El rodatge s’estén des del 28 de novembre fins el 8 de gener, passant per les dates facilitades el 10, 12 i 13 de desembre. Amb aquesta organització, s’aconsegueix optimitzar els recursos i coordinar tot l’equip tècnic i artístic pels rodatges. Un cop finalitza el rodatge es comença la postproducció. Des de direcció es proposa assignar diferents rols a cada departament, ja que molts ja han acabat la seva tasca amb la finalització de la producció, de manera que ara s’havia de completar altres rols propis de la postproducció del curt (muntador, etalonatge, equip de conceptualització i disseny de la presentació final, etc.) El primer muntatge es realitzat per una persona externa a l’equip, seguidament l’Èlia assumeix la tasca de muntar el curtmetratge amb l’ajuda d’altres integrants de l’equip i les tutoritzacions del professorat. Un cop finalitzat el muntatge s’inicia la postproducció del so i l’etalonatge. Paral·lelament a la postproducció del curtmetratge com a tal, es treballa en la memòria del projecte i la presentació final d’aquest, la qual es realitza el dia 7 de febrer del 2019 a l’Ateneu Cultural Coma Cros.
-150 -
" Finalment el dia 7 de febrer es duu a terme la presentació final del projecte, la qual va començar amb un spitch per part de la directora, seguidament una veu en off que explicava els diferents espais amb les fases del dol i et portava directament a la visualització del curtmetratge. Per altra banda, un cop va finalitzar el curt, el factor sorpresa era l’aparició de la Nut per acabar de completar el fil conductor de la presentació, la veu en off.
9.2.2. Producció La nostra principal ambició ha sigut, en tot moment, mantenir un ordre dins el grup i fer-lo funcionar de manera ordenada per aconseguir més efectivitat. Per tant, la logística ha sigut la nostra principal tasca. Per portar-la a terme hem tingut sempre en compte tots i cada un dels departaments del nostre equip, des de l’inici vam creure que el més important és mantenir sempre el grup ben cohesionat i comunicat. Quan aquestes coses s’han complert, hem sigut un equip. Malgrat les eines emprades per a organitzar-nos, com ara el Diagrama de Gantt o les reunions setmanals, entre altres, no podem obviar la dificultat que hem tingut com a grup. Vam començar a fer coses útils molt tard, més del que les dates oficials indicades pel professorat ens marcaven. Per començar, Anna Fàbrega i Júlia Recarens, vam començar per informar-nos del que significaria, més enllà de la logística, complir aquesta tasca. Primerament parlàvem del pressupost, quelcom que ens ha perseguit durant tot el projecte però del que hem après molt. A l’inici vam acordar una aportació de diners fixa per a cada membre del grup, tenint en compte que, més endavant, sumaríem aportacions d’empreses col·laboradores. És aquí on vàrem començar a contactar amb empreses, de coneguts, familiars, o senzillament que tinguessin a veure amb el projecte, per així crear-hi un vincle més enllà de l’aportació de productes o diners. Des de producció sempre hem cregut que aquest hauria d’haver sigut un projecte molt humà, molt íntim i orgànic, ja que, en part, d’això es tracta la poesía. Mentrestant -ja que la major part de tasques que hem fet han sigut de tipus acumulables fins al final- hem estat disponibles per a totes les necessitats que l’equip necessitava cobrir. Tanmateix, a l’inici, vam disposar d’ajudes d’altres departaments a petició de l’equip directiu -que aleshores encara no tenien massa feina- ja que es va creure necessari, com ara amb la recerca d’actrius. La recerca de localitzacions; els contactes amb diferents persones i empreses; la recerca d’extres pels dies de rodatge, cosa que ens va portar molts problemes degut al retràs que portàvem acumulat des de l’inici; alternatives per aconseguir finançament, com ara esmorzars a l’ERAM, les nostres “xocolatades” i la creació d’un compte PayPal; no oblidem tampoc totes aquelles gestions burocràtiques, convenis, permisos… Són algunes de les tasques que engloben tot allò que probablement no es vegi però hi és, i molt necessari. Des de producció, sempre hem intentat vetllar pel bon funcionament de l’equip, encara que sovint complicat per la falta de comunicació i logística d’alguns membres. Sembla ser que ha fallat quelcom dins el grup que, a vegades, feia trontollar la part més humana del projecte. Tot i així, sempre ens hem organitzat per poder estar sempre a l’abast de tothom, informant setmanalment de l’estat del projecte -sempre i quan fos necessari- i, evidentment, prioritzant allò amb més urgència. Creiem haver-nos comunicat amb la resta de l’equip correctament, hem portat sempre
-151 -
" al dia les tasques malgrat no sempre ho hagi semblat -els processos burocràtics, com ja se sap, solen ser lents-, i sentim orgull per la feina feta des de producció. Durant les dates de rodatge, Anna Fàbrega -amb l’ajuda de diverses auxiliars, alumnes de cursos inferiors del GAM- va funcionar com a productora i, com és degut, va passar hores fora les localitzacions movent fils per tot allò que fós necessari. Totes dues havíem deixat tot allò necessari preparat -com ara els càterings i els respectius pagaments, els locals, transports…- per poder estar tranquil·les i poder respondre amb més facilitat als possibles problemes/imprevistos que sorgissin durant el rodatge. Júlia Recarens, se centrava en Script. La fase de postproducció ha estat un moment d’intensitat pel que fa les tasques que havíem anat acumulant com és degut, però l’organització que dúiem plegades i la fluïda comunicació entre nosaltres ha calmat el procés. Sovint ens trobàvem fora de l’àmbit acadèmic, o bé fora horari establert, per així avançar o bé repassar i comunicar a la perfecció a la resta de l’equip coses que crèiem necessàries que havien de saber per poder avançar, o bé poguessin pujar els ànims de l’equip. Vam creure i seguim creient que “perdre temps” organitzant la nostra feina i les nostres setmanes, alhora que repassant i actualitzant les dels nostres companys i companyes, és essencial per a un bon funcionament d’equip, ja sigui per la durada del projecte com per l’ambient positiu que es genera si la informació que es transmet es fa de manera amable, sintètica, visual i correctament parlant.
9.2.3. Fotografia Primerament es defineix el significat del curtmetratge seguit d’una recerca de referents estètics. Es visiten les localitzacions i es procedeix a l’elaboració del guió tècnic. A causa de diversos canvis de guió literari constantment hi havien canvis al guió tècnic. Vam definir l’equip del Departament de fotografia amb qui es feia una reunió setmanal per acabar de definir el guió tècnic, visitar les localitzacions i elaborar esquemes d’il·luminació. El principal problema que va sorgir és que la localització més important i on es gravava gairebé tot el curt ens donava molt poca flexibilitat a l’hora de visitar-lo i fer proves de càmera. El mateix ens va passar amb la localització de l’habitació, per tant, vam visitar aquestes dues localitzacions diverses vegades i vam fer proves amb la càmera reflex 600D, el que ens va ajudar a estudiar l’espai i organitzar-nos dins del departament de fotografia. En canvi, no vam tenir cap imprevist a les localitzacions del parc i sota les vies on vam fer les proves amb una càmera reflex 600D i amb la càmera FS7 a les localitzacions del parc i sota les vies. Abans del rodatge es van preparar els esquemes d’il·luminació, les posicions de càmera, seguit de l’ordre de rodatge i el guió tècnic en ordre d’aquest. El primer dia de rodatge va ser a Olot el 28 de novembre. L’escena consistia en gravar amb càmera en mà i amb la llum natural. Mantenir un coherència lumínica no és una feina fàcil i amb la que ens vam topar a l’hora de rodar aquesta seqüència. El sol no ens va ajudar i entre els plans es veuen els ràcords de llum. Això s’ha intentat solucionar al muntatge i després a l’etalonatge.
-152 -
" Els altres plans del flashback, com ara les vies del tren i l’habitació es van rodar el dia 10 de desembre. Tot i no haver fet el prelight a l’habitació, no ens va portar molt de temps il·luminar-ho, ja que teníem fets els esquemes d’il·luminació i mentre acabàvem de rodar l’equip tècnic de llums van anar a muntar la il·luminació a les vies del tren per anar més ràpids perquè les dos seqüències es gravaven durant la nit. Els dies més importants del rodatge van ser el 12 i 13 de desembre al bar Sunset. La bona organització dins del departament de fotografia ens va ajudar moltíssim, ja que cada integrant d’aquest departament feia la seva feina i quan l’acabava ajudava als altres, portavem el guió tècnic i l’ordre de rodatge ben clars i estudiats el que ens va ajudar a mantenir un bon ritme de treball. Tot i això, el fet d’haver fer una única prova amb poc material i només durant una tarda, per la poca flexibilitat de la localització, va endarrerir la nostra feina i va crear moments molt tensos i plens de nervis perquè tan sols teníem dos dies per rodar. Aquest contratemps ens va obligar, des del Departament de Fotografia a eliminar alguns dels plans proposats al guió tècnic. El rodatge a la discoteca Mirona va ser el dia 9 de gener. Va ser el rodatge que ens va portar menys temps, teníem clar com volíem la il·luminació i els plans es rodaven amb la càmera en mà. Finalment, gràcies a la qualitat i experiència del nostre departament ens vam enfrontar a tots els inconvenients que van sorgir i vam sortir endavant, satisfets del resultat final però conscients de la seva millora. Després del rodatge es va fer un seguiment del muntatge per donar l’opinió sobre la part visual i el resultat final. Paral·lelament, juntament amb l’Èlia i la Júlia, vam començar a treballar el tràiler. Es realitzà una pluja d’idees i el tràiler a partir dels plans ja gravats. Quan es va acabar el muntatge es va prosseguir el muntatge i etalonatge el tràiler.
FOTOGRAMA Per seguir l’estètica del disseny i el significat que pretén transmetre, s’aplica la proporció àuria també en la composició dels plans. Després de realitzar una investigació sobre aquesta proporció matemàtica descobrim que el seu aspect ratio és de 1.66 semblant al que coneixem i hem vist utilitzat, el 1.61. L’aspect ratio 1.66 comprimeix el pla i permet treballar més els primers plans, l’enquadrament i el desenfoc ajuda que l’atenció de l’espectador es centri al personatge i s’apropi al seu interior fent que conegui millor la seva psicologia.
LENTS Es treballà amb tres objectius diferents (24mm, 35mm i 50mm). El 24mm es va utilitzar quan rodàvem amb càmera subjectiva, ja que és el que més s’assembla a la vista humana. El 35, per plans mitjos i els primers plans i plans detall, amb 50mm, ja que permet donar més profunditat de camp i crear una sensació de soledat i buit.
TEXTURA Ús del filtre Pro Mist el qual suavitza el contrast i aplica una boira als reflexos i fonts de llums. Li dona un aspecte més orgànic a la imatge i crea harmonia. El gra també serveix per reforçar aquesta idea de crear una imatge més orgànica.
-153 -
" Posicions de càmera i diagrames aeris A continuació, s’indiquen els diagrames aeris que mostren les posicions de càmera i els esquemes d’il·luminació usats durant les jornades de rodatge.
Figura 42. Posicions de càmera de l’habitació
INT. - Habitació - NIT
-154 -
"
Figura 43. Esquema d’il·luminació de l’habitació Figura 44. Posicions de càmera al Sunset
EXT. - Vies del tren - NIT
!
-155 -
" Figura 45. Esquema d’il·luminació de les vies del tren
INT./EXT. - Bar Sunset - DIA/NIT
Figura 46. Esquema d’il·luminació del Sunset
-156 -
"
9.2.4. Art 9.2.4.1. To i conceptes generals Suicidio ens parla de la Nut, una noia que està passant per una època difícil i per diverses etapes. Per aquest motiu, s’ha de tenir en compte el moment anímic en el qual es troba dins el curt. Més que explicar una història en concret, el projecte ens mostra la visió de la Nut des d’una forma contemplativa. Per aquesta raó, s’ha intentat transmetre a través de l’estètica com se sent la protagonista. En conceptes generals el curt gira sobre aquestes sensacions i emocions: -
Tristesa Acceptació Fragilitat Fortalesa Resiliència Introspecció Renéixer Retrobament
Tots aquests valors poden semblar uns molt contraris als altres, i és per això que trobarem un abans i un després, per tant, en el curt podem trobar diverses fases, en la forma de vestir i en la cromàtica. Les tonalitats del nostre curt sempre tiren cap a un color molt terrós i molt contrastat. Però també trobarem tons molt foscos i tirant cap a blavós.
9.2.4.2. Localitzacions 9.2.4.2.1. Bar literari Una vegada s’ha trobat el to general del curt, s’han de trobar les localitzacions que evoquin el que es vol transmetre. Una d’elles és el bar literari, que ja es té clar des d’un bon principi a on es realitzarà. El Sunset Jazz Club ens permet mantenir molts elements decoratius que ja té el mateix establiment. El bar ja ens aporta una estètica molt americana i la sensació d’estar dins d’una cova, aïllat de la resta de societat. El que es vol transmetre amb aquest entorn és la sensació d’aïllament, un bar on la Nut va sempre per evadir-se dels seus problemes i gaudir del que més l’hi agrada, la poesia.
Figura 47. Bar Sunset
-157 -
" El bar del curtmetratge és un bar on es fa música (principalment jazz) però també poesia, per tant s’ha d’ambientar de tal manera que també hi hagi elements literaris. Un cop s’ha definit el to que tindrà el bar (familiar, càlid, distès) es passa a fer un mapa de l’entorn i proves d’art, ja que aquest ens servirà per repartir els elements, els actors, els extres i les posicions de càmera. Ja que el mateix Sunset tenia a l’escenari unes llums on posava el nom del local, es va haver de pensar una manera de tapar-les, així doncs es va plantejar la possibilitat de penjar unes cortines i inicialment, també unes llums (després es va descartar aquesta opció, ja que per tema de fotografia no es veia gaire compatible).
Figura 48. Fotografia original de l’escenari del Sunset
Figura 49. Muntatge a partir de la primera proposta d’art
Així doncs, es van buscar unes cortines per tal de tapar el rètol lluminós. Com que es volia jugar amb els colors complementaris vermell i verd, es van posar unes cortines verdes. Es va deixar el piano que ja hi havia l’escenari del propi bar i se li va posar una làmpada de libèl·lula de tonalitats vermelloses.
-158 -
"
Figura 50. Cortina verda que tapa el rètol
Figura 51. Escenari final vist des de la barra
Per la zona de les taules es van demanar les taules al bar/restaurant La Diva les quals eren més altes al contrari que les del Sunset, ja que disposava d’unes taules i cadires molt baixes i a més a més tenien enganxades espelmes de plàstic, cosa que per art no deixava gaire marge de modificació. Es volia que a cada taula hi hagués un ram de flors de “pitiminí” per lligar la nostra gràfica amb el curt. També es posarien unes làmpades a cada taula per tal de donar un toc de calidesa a l’escena.
Figura 52. Mobiliari del Sunset abans del rodatge
-159 -
"
Figura 53. Escena final amb tot l’art muntat
9.2.4.2.2.Habitació de la Nut L’habitació de la Nut és l’espai on més la podem conèixer, a partir d’ella sabrem què li agrada, quins hobbies té i fins i tot una mica la seva personalitat. És per això que es treballa molt a fons en les cromàtiques que s’utiltizaran de la distribució dels elements de l’entorn. La Nut és una noia que li agrada molt l’art, ja sigui la poesia, el dibuix i la fotografia, i tots aquests estaran presents a la seva habitació. És molt reservada i no està passant per un bon moment, així que no serà d’estranyar que no tingui la habitació molt ordenada, un desordre dins l’ordre. Se seguiran uns colors càlids i terrosos per tal de crear un entorn íntim.
Figura 54. Proposta gamma cromàtica per l’habitació de la Nut
-160 -
"
Es va triar com a localització l’habitació de la Clara, ja que era molt espaiosa i tenia les parets blanques. Per tal de distribuir el mobiliari vam fer uns esquemes de la disposició dels elements.
Figura 55. Moviment d’objectes a l’habitació
Un dels espais més importants de l’habitació, era el mural que havia d’anar a la paret, ja que això ens explicaria els seus gustos i les passions de la protagonista. Vam fer una prova amb diversos dibuixos que creiem que podrien encaixar amb el seu estil, molts d’ells relacionats amb la natura i el cos femení. També vam creure necessari posar una càmera Polaroid antiga i fotografies per tal d’il·lustrar com és l’entorn de la Nut i què és el que li agrada fotografiar.
Figura 56. Mural de l’habitació de la Nut
-161 -
" Així doncs, tota la paret que està al costat del llit s’omple de les fotografies i els dibuixos de la protagonista. Sempre se segueix la cromàtica inicial i es comença a posar el tapís central que serà el protagonista de l’habitació. Aquest s’acompanya amb unes llums decoratives per tal de fer un ambient més íntim i càlid a l’escena. I per últim i trobarem una tauleta on podem trobar llibres de poesia, una Polaroid retro i un gerro amb flors de “pitiminí”.
Figura 57. Habitació sense canviar els elements
Figura 58. Habitació final de la Nut
-162 -
" 9.2.4.2.3. Parc d’Olot Parc Banc En el rodatge de l’escena del banc no hi ha gaire direcció d’art, es segueix però, la gamma cromàtica proposada, i el més indispensable és trobar un banc que sigui de fusta, a poder ser desgastat.
! Figura 59. Proposta gamma cromàtica escena del parc
Només fa falta posar algunes fulles seques al banc i a terra per tal de fer-ho molt més creïble.
Figura 60. Rodatge del banc al Parc Nou
Arbre Olot El mateix passa en rodar sota l’arbre de parc, no hi ha gaire bé res de feina d’art, només es neteja i es treu la brossa que hi ha a l’entorn. Es segueix també la gamma cromàtica on trobarem colors molt més clars, tirant cap a pastels.
! Figura 61. Proposta gamma cromàtica per l’arbre
-163 -
"
Figura 62. Rodatge sota l’arbre del Parc Nou
Discoteca A la discoteca tampoc hi ha gaire feina d’art, ja que la mateixa Mirona compta amb la barra industrial que es buscava des d’un bon principi. També disposa de llums led a la barra que fan que l’ambient sigui més festiu i de discoteca.
Figura 63. Rodatge de la Mirona
Es té molt present també la gamma cromàtica, amb els colors primaris i molt saturats, ja que es volen simular les llums de les discoteques.
! Figura 64. Proposta gamma cromàtica per la discoteca
-164 -
" 9.2.4.3. Vestuari de la Nut Hem de tenir en compte que el curt està ambientat a la tardor, llavors, tota la roba haurà d’estar adequada per aquesta època. L’Estil de la Nut és molt personal, no és la típica noia addicte a la moda, hi podem observar un estil molt relaxat i còmode. Per tant, es proposa seguir estil d’una línia entre la moda dels vuitanta i alternativa, ja que no es pot classificar el seu estil. També sempre porta un maquillatge molt neutre i natural, ja que està en aquell punt de la seva vida que no s'obsessiona per la imatge que pugui donar , simplement no els té en compte. Depenent del seu estat anímic es va canviant la seva paleta de colors, pel bar portarà uns tons més apagats i llisos en contraposició del flashforward, on veurem més estampats. Sabent tot això es comença a fer proves de vestuari amb l’actriu, amb roba nostre i també la seva pròpia. Vam veure que l’estil que ens imaginàvem per la Nut era molt aproximat el que tenia la pròpia Marta.
Figura 65. Outfit bar
Figura 66. Outfit habitació
-165 -
"
Figura 67. Vestuari sota vies del tren
Figura 68. Vestuari del parc
-166 -
"
Figura 69. Vestuari de la festa de la Mirona
Nut look final Bar L’Escena del bar, és una de les més llargues, per això ens interessa que la Nut vagi vestida d’una forma còmode i també molt del seu estil. Es vol donar una primera impressió d’una noia segura, però dins seu no es troba així. Podem veure que també porta una rinyonera que afegeix el toc bohemi i hippie que es busca. També fa servir una caçadora texana entallada que es transporta molt als anys 80. El vestit color vi és una gran representació del seu estil, a la Nut li encanten, però com es pot veure és llis, i és d’un color molt apagat. Amb això es vol fer referència al fet que està en una fase difícil.
Figura 70. Vestuari final
Vies del tren Les vies del tren podem dir que és una de les etapes més difícils de la Nut, es vol transmetre una visió molt pessimista de la vida. Per tant, s’utilitzen els tons negres per l’anorac i la motxilla, es combinen amb uns texans tipus “mom” (aquest serà el toc dels anys 80) i un jersei de llana. També s’utilitzen molt els colls alts, tant l’anorac com el jersei ho són, per tal d’expressar la sensació d’angoixa i d’ofegament.
-167 -
"
Figura 71. Vestuari de les vies del tren
Outfit final vies del tren Habitació Per l’habitació s’ha triat un look còmode d’estar per casa, amb un jersei “oversized” de color terra per tal de combinar amb la cromàtica. No es vol recarregar el look, es vol que sigui el més real possible, per això no porta ni arracades ni maquillatge.
Figura 72. Vestuari de l'habitació
Discoteca Pel look de la discoteca el més indispensable era que vestís de blanc, ja que vam fer vestir tots els extres amb tons més foscos per tal que l’actriu ressaltés de la resta. A més el color blanc va ajudar a reflectir les llums de discoteca. El look que porta està compost d’un crop top blanc i uns pantalons de tir alt negres. És un look bàsic per sortir de festa. Si ens fixem, no és un look accessiblement cridaner i atrevit, ja que no és el que la Nut vol en aquests moments.
Figura 73. Vestuari de la discoteca
-168 -
" Parc Per aquest look s’ha triat un vestit estampat amb motius florals i una jaqueta de tons marrons. Tot l’outfit està compost per tons càlids i marrons per tal de reforçar la sensació de tardor. Aquesta vegada sí que hi podem trobar colors més vius i estampats més atrevits. Amb això es vol transmetre com la Nut ja està en la fase d’acceptació.
Figura 74. Vestuari del parc
9.2.5. So Respecte al so, el que s'havia de fer era bàsicament dissenyar-lo: decidir què sonarà i quan, quin estil tindria, quina música hi hauria, quin ritme tindrien els sons, fins a quin punt les coses sonarien o no, si hi haurien sons diegètics o no diegètics, etc. El primer que vam fer va ser un desglòs de guió per tipus de sons, distingint així els diàlegs, sons directes, efectes, sons de transició, música, foleys, etc. Així vàrem obtenir una llista de tots els sons que haurien d'aparèixer segons el guió, els quals a partir d’allà es podria començar a gravar per a crear una biblioteca de sons. Fet el desglòs, vam fer un primer mapa sonor i esquemes per definir la quantitat de so que trobaríem a les escenes, quins efectes hi apareixen per reforçar el guió i donar a entendre la narrativa amb més recursos que només la imatge, etc. En aquest punt es va començar a planejar com sería la part de ficció del curt (flashback). Les darreres setmanes es van dedicar a gravar els sons que es van obtenir de la llista per anar creant la llibreria de sons i foleys. També, Carlos, va estar investigant i estudiant sobre tractament acústic, per tal d'aprendre a condicionar una localització per tal d’eliminar reverberacions dolentes, ecos i sons metàl·lics que no interessen. Vam visitar la localització (Sunset) i es va fer un estudi de la resposta sonora del lloc per provar l’acústica de la sala gravant amb una Hn6 l’ambient i veus del lloc i comprovant posteriorment la reverberació al programa Logic Pro. Durant aquest temps, es va fer una prova de diàleg per a saber amb quins micròfons i quin material gravaríem al rodatge, al no tenir disponible la localització, es va buscar un espai amb condicions semblants al Sunset, trobant un menjador d'una casa de pagès amb parets altes i corbades de pedra. La setmana següent vam poder realitzar una segona prova de diàlegs aquest cop a la localització final, factor que va ajudar no només a familiaritzar-se amb la postproducció que vindria, sinó també a acabar de definir quin material es faria servir al rodatge, quins recursos i quin mètode. Paral·lelament s’anava treballant el flashback visitant les seves localitzacions per tal d’estudiar els sons provinents d'aquestes. Un cop triats els llocs estratègics dins les localitzacions on els sons interessaven més, es van enregistrar de forma binaural, i
-169 -
" vam fer diferents proves de muntatge del flashback amb aquests ambients. Aquest procÊs es va anar repetint a mans d’en Carlos durant setmanes fins a aconseguir els millors resultats.
Figura 75. Estructura de carpetes
-170 -
" Un cop feta la llista de material, planejar el mètode de gravació amb els col·laboradors per auxiliar el so i condicionar el millor que vam poder el Sunset (intentant tapar el soroll de les neveres amb melamina absorbent de diferents gruixos per a cobrir les freqüències que no interessaven) el rodatge en quant a mètode va anar sobre rodes: vam enregistrar l'àudio amb 8 canals i 4 micros diferents, captant el so de cada escena i cada diàleg diverses vegades per a tenir prou material. També vam aprofitar per tornar a gravar tots els sons directes i foleys que apareixen al guió, així tenint dues llibreries de sons (la prèvia i la del rodatge). A la postproducció es va fer una tria de les pistes correctes que sonarien, es va eliminar -a mans de Carlos- qualsevol so que no fossin diàlegs, quedant el curtmetratge en total silenci exceptuant les paraules dels personatges. Un cop net, vaig emplenar el projecte amb sons de la llibreria, sons enregistrats al rodatge, foleys, ambients, diferents efectes etc, per a tenir un total control de el lloc i el temps en el que sona cada element. La banda sonora es va dur a terme entre un col·laborador de l’EUMES i en Carlos, allargant les cançons que ell va compondre degut a necessitats de ritme. També vaig compondre i gravar les cançons que es troben als crèdits. Paral·lelament durant tot el procés es va enregistrar vàries vegades la veu en off del poema, la veu en off del vídeo d’explicació de la proporció àuria de la web, i la veu en off de la narració que trobaríem a la presentació en escena del projecte.
Figura 76. Captura de pantalla del Logic Pro X
-171 -
"
Figura 77. Captura de pantalla del Logic Pro X
Figura 78. Equip de so a l’estudi
-172 -
"
9.2.6. Muntatge Pel que respecta al procés de muntatge, des d’un principi l’idea era narrar tots els fets des d’un ordre cronològic i lineal excepte per la part del flashback i el flashforward. Des d’un principi es volia utilitzar el recurs d’allargar molt els plans, ja que així seria un muntatge més contemplatiu i relaxat. No obstant això, a mesura que es va avançant en el curtmetratge ja es tenia pensat afegir molt més dinamisme i tensió en el moment de decisió de la protagonista. Per l’edició del flashback i el flashforward es va tenir més llibertat per experimentar. Durant el rodatge, el DIT i el departament de fotografia van estar realitzant algunes proves d’edició i color per tal de detectar possibles salts d’eix i també si els plans entre ells concordaven. Un cop acabat el rodatge es fa servir un codi de color per tal de seleccionar les preses bones i així agilitzar el procés d’edició. El procés de traspàs d’arxius va ser una mica tediós, ja que el format en què s’havia gravat era un que el mateix Final Cut Pro X no reconeixia a l’importar els arxius. Per tant, es va passar a Apple ProRes 422 HQ cada clip, a través del Da Vinci Resolve. Quan ja es van tenir tots els clips convertits, es va donar pas a la sincronització. Llavors es va passar a ordenar cronològicament a la timeline tot el curtmetratge, amb tots els clips que s’havien donat per bons. Tots aquests passos els va fer la muntadora, l’Èlia. Quan l’Agustí el va acabar, llavors se li va passar a la muntadora del projecte. En aquest cas però, no es va voler ensenyar-li el resultat del primer muntatge. Això es va fer per tal que la muntadora no es contaminés i pogués editar el seu propi muntatge per així comparar les dues visions. Les dues eren completament diferents, podies identificar que una era molt més contemplativa i l’altre més dinàmica. Això ens va servir per crear la versió del muntatge final, on es van fusionar totes les coses bones de manera hegemònica.
Figura 79. Projectes i timeline del Final Cut Pro X
-173 -
"
9.2.7. Etalonatge Primerament, es va acordar una reunió amb direcció per definir el look que la Núria tenia visualitzat, es van presentar diferents referents amb colors i saturacions diferents però tot i així no es va arribar a cap conclusió, ja que no es tenia cap idea definida. Amb l’ajuda d’en Martí vam procedir a elaborar fins a 5 looks diferents per presentar a direcció, escollir i treballar sobre aquesta. Després de realitzar canvis des de les proves, se’n va escollir una i vam començar a treballar sobre el curt amb el referent de la prova escollida.
-174 -
"
-175 -
"
Figura 80. Propostes d’etalonatge
-176 -
"
El procés de correcció de color i d’etalonatge va començar per les correccions primàries. La càmera Blackmagic URSA Mini Pro que vam llogar a l’empresa audiovisual Avisual Pro contenia un defecte, els clips que vam gravar amb aquesta va transformar els negres a color blau, això va ser un problema a l’hora de la correcció de color, ja que va comportar moltes hores d’etalonatge per igualar els plans. Tot i el temps dedicat, alguns plans van ser impossibles. L’etalonatge va ser clar quan es va escollir finalment la prova, es buscaven plans amb una tonalitat càlida i poc saturats, per tant, en alguns plans es va haver de baixar i ajustar la saturació. Per seguir la idea inicial de la cromàtica del curtmetratge, vam saturar el color verd dels objectes repartits per la localització. Al baixar les altes llums del fons es va donar més profunditat al pla mitjançant les màscares.
Figura 81. Retocs de color
Als plans de les vies del tren al igual que de la discoteca, vam seguir el mateix procediment de les correccions primàries i, seguidament, vam pujar la saturació dels colors predominants del curtmetratge, el verd i vermell.
-177 -
"
Figura 82. Retocs de color
L’escena del parc representa el moment més feliç de la Nut, per això vam buscar uns plans poc saturats i plans, amb poc contrast. També vam seguir en la línia de la temperatura càlida, desapareix el color vermell al igual que desapareix la seva etapa desestabilitzadora i predomina el color verd, l’esperança. Per últim, amb el programa Da Vinci Resolve es va treure el gran d’alguns plans on predominen els negres. El retoc de color del teaser segueix la mateixa idea i colors que el curtmetratge.
-178 -
"
Figura 83. Retocs de color del teaser
El retoc de color del teaser segueix la mateixa idea i colors que el curtmetratge.
-179 -
"
Figura 84. Captura de pantalla dels retocs
-180 -
"
Figura 85. Captura de pantalla dels retocs
9.2.8. Disseny Es va començar per una investigació en l'àmbit teòric dels fonaments d'allò que es volia transmetre amb el projecte, es van recórrer a diversos tipus de referents: filòsofs (Sartre, Kierkengaard, Camus, Byung Chul Han...), escriptors (Bukowsky) i artistes (Hopper, Tool...). A través d'aquests coneixements es van buscar referents visuals i realitzar les primeres hipòtesis de treball, buscant quins serien els elements que podien formar part del llenguatge que es buscava per la identitat gràfica del projecte. Durant la primera part del projecte es va haver de fer, en poc temps, el logotip i el pressbook i diversos cartells (càsting, esmorzars...), ja que eren necessaris per poder aconseguir finançament i per la preproducció del projecte. Això va servir també per començar a desenvolupar i millorar el llenguatge compositiu i fer moltes proves que a poc a poc anirien avançant i ajudarien a després poder desenvolupar un grau de complexitat més elevat en les posteriors plataformes.
Figura 86. Logotip del projecte amb la retícula
-181 -
"
Per intentar definir si els motius que s'havien pensat per les imatges funcionaven, es va fer un recull de flors i diferents plantes, sobretot buscant flors blanques i plantes característiques de la tardor. Amb aquest material es va fer una petita prova de com es podrien tractar les imatges del projecte.
Figura 87. Fotografies de motius naturals
També es van realitzar cartells de diferents esdeveniments que sobretot van servir per determinar el tractament que es volia fer de les imatges. Quan es va establir quins serien els motius principals i el tò, també va donar pas a fer una sessió de fotos al plató amb l'ajuda de la Judith. Allí es va provar diferents tipus de composicions variant la seva aleatorietat (algunes van ser llençant les flors a l'aire i a veure com quedaven), la quantitat d'elements, el tipus de flors, posicions de càmera... Al final totes les fotos que formen part de la gràfica provenen d'aquesta sessió. La web es va començar a gestar juntament amb el Departament de Multimèdia per tal d'analitzar quin havia de ser el contingut i l'arquitectura de la web. Posteriorment es va passar a l'etapa de disseny, donant amb un primer concepte que afegiria un grau de complexitat extra a la programació que era simular la tridimensionalitat del contingut. Mentre es valoren les diferents idees i la seva aplicació, en paral·lel, es realitza el manual d'identitat corporativa.
Figura 88. Fotografies de motius naturals
Ara que ja hi havia una identitat gràfica plantejada es va començar a veure que era la resta de material que s'havia de generar i com podria adaptar-s'hi, plantejant el problema que podia suposar el cartell del curtmetratge, ja que s'havia plantejat trobar punts en comú entre la gràfica i el curtmetratge. I es van començar a fer proves amb un altre tipus de fotografies i colors per tal d’adequar-s'hi.
-182 -
"
Figura 89. Fotografies duotons
Figura 90. Mockup de la pàgina web
A partir d'aquí es van començar a introduir diverses idees des del departament de producció per recaptar diners, com organitzar festes i fer un sorteig... I es va realitzar tant els cartells i imatges de patrocini per les xarxes socials d'aquests esdeveniments així com les butlletes del sorteig. També es va introduir la possibilitat de col·laborar al projecte a través de PayPal i es van realitzar les recompenses promeses, un punt de llibre i un cartell amb el poema principal sencer. Quan la web ja estava dissenyada, es va pensar en què seria interessant fer un vídeo en què s'expliqués d'on havia sorgit la idea d'utilitzar la proporció àuria en el projecte. Així que després de pensar en la millor manera d'explicar-ho, es va fer una animació amb AfterEffects i un guió que es va passar al departament de so pel seu enregistrament. Quan es va tindre la veu es van ajustar les animacions al ritme de la veu. Després d'això es van començar a idear els crèdits, que al tindre problemes amb el format de vídeo de allò enregistrat al Sunset, no es va poder utilitzar un dels plans que estaven pensats per realitzar els crèdits. Així que es va pensar en una alternativa utilitzant imatges d'arxiu que després van ser tractades per donar-los un to semblant a l'utilitzat en les fotografies. Després es va afegir la tipografia corporativa, i es va deixar preparat per quan estigués llesta la música. Després només va fer falta ajustar els temps amb la música. Després es va reprendre el cartell, del que després d'intentar totes les variants possibles que intentessin barrejar l'estètica del curt amb la gràfica ja existent, es va decidir tirar per seguir pel camí que ja s'havia estat treballant des del principi apostant al màxim per trencar amb els tòpics i el codi que se sol utilitzar en cartells de cinema.
-183 -
"
Figura 91. Cartell final i crèdits
També es van realitzar, a petició de la Judith encarregada de la presentació, 5 plafons din-A5 explicant les diferents fases del dol per tal de diferenciar les diferents zones que hi haurien en l’espai i un cartell din-A2 amb el poema “Suicidio”. Mentrestant s'acabaven d'ultimar tots els detalls, es va començar a preparar la presentació del projecte als premis Laus, i es van preparar junt amb la Judith, en Ferran i la Núria els textos i 5 plafons din-A2 resumint el projecte.
Figura 92. Cartell de la festa a Tsarau
-184 -
"
Figura 93. Conjunt de cartells
9.2.9. Il.lustracions Les il·lustracions consisteixen a fer tant els retrats dels membres del grup com els col·laboradors del PayPal entre d’altres. El primer va ser trobar un estil característic, basant-nos amb els nostres referents i fent unes quantes proves, ja l’obtinguerem. Alhora de fer els retrats, tots seguien el mateix procediment: fer una foto de referència i passar-la a il·lustració. Per tenir una idea aproximada de la feina que comportava l’execució, un dibuix com a mínim em portava una hora de treball.
!
! !
Foto referència Bruna
Il·lustració Bruna
-185 -
! Foto referència Mare
Il·lustració Mare
"
!
! !
!
Foto referència Ibai
Il·lustració Ibai
!
Il·lustració Poeta 1
Foto referència Poeta 1
! !
!
Foto referència Morgan
Il·lustració Morgan
!
Il·lustració Treballador
Foto referència Treballador
! !
!
Foto referència Kike
Il·lustració Kike
Il·lustració Nut
Foto referència Nut
!
!
!
!
Il·lustració Clara
Il·lustració Carlos
Il·lustració Ferran
Il·lustració Núria
-186 -
"
!
!
!
!
Il·lustració Joan
Il·lustració Eloi
Il·lustració Ilona
Il·lustració Judith
!
!
!
!
Il·lustració Júlia
Il·lustració Anna
Il·lustració Èlia
Il·lustració PayPal La Selva
!
!
!
!
Il·lustració PayPal Xavier Navarra
Il·lustració PayPal Sònia Soto
Il·lustració PayPal Eduard Miquel
Il·lustració PayPal Eduard Miquel descartada
!
!
!
Il·lustració sorteig panera gran
Il·lustració sorteig panera mitjana
Il·lustració sorteig panera petita
-187 -
"
9.2.10. Llibreta El primer pas va ser buscar una estètica que agradés i que alhora fos viable. Aquest, va ser un procés llarg, sense gaires bons resultats. Foren moltes proves, però cap suficientment bona. El problema estava en que primer s’havia de fer un esquema del seu contingut i a partir d’aquí maquetar-lo. Així doncs, el procés va tornar a començar. Primerament vaig fer una cerca sobre les fases del dol i què comportava, a nivell psicològic, cada una d’aquestes. Llavors vaig desenvolupar una llista de possibles interactivitats que podria tenir la llibreta, per així tenir clar quins elements haurien d’haver. A partir d’aquí començà la creació de l’índex. La llibreta es dividia en cinc fases: motivació, negació, ira, negociació i depressió, i cada una d’aquestes havia de tenir com a mínim: una il·lustració, una cançó, un poema i una fotografia, i opcionalment un vídeo o GIF. Així doncs, després d’estudiar cada una de les fases, havia de trobar contingut que suggerís cada una d’aquestes, ja que ensenyar-les explícitament era, d’alguna manera, com treure el factor sorpresa. Aquí vaig iniciar la fase de creació de contingut, jo feia un índex en brut i el presentava a una reunió on passava prova. Un cop estava a net i tenia el vistiplau, desenvolupava cada punt, cosa que comportava sempre una cerca d’informació i de referents. Llavors comença l’execució, que era maquetar tot el contingut generat, a la llibreta de proves. A les pàgines que hi havia múltiples suports, abans de passar-les directament al paper, feia un esbós per distribuir els elements. L’execució comportava un gran treball creatiu, és per això que, un cop acabada una fase abans de començar la següent, passava prova a tutoria amb en Carlat. Si l’avaluació era bona, continuava. D’aquesta manera també, tenia marge de correcció. Quan tota la llibreta de prova estava acabada, tocava fer l’autèntica. Abans de començar-la però, havia de substituir totes les fotografies de referència per les finals, d’aquesta manera sabríem si encaixaven bé amb l’estètica. Això va comportar fer una recerca de fotografies, passar-les a una plantilla per convertir-les en Polaroid, imprimir-les, col·locar-les i en alguns casos, modificar algun detall. Amb tot avaluat i acceptat, es comença la fase final: passar-ho tot a net. Aquesta no té cap secret, va ser agafar tota la llibreta anterior i recrear-la pàgina per pàgina, afegint o traient algun element que al final no funcionava. Es va acabar amb algun retoc de la coberta per donar-li aire a desgastada. Tota la part física estava finalitzada, però faltava la interactivitat. Aquesta consistia a redactar continguts extra per la web, pàgina per pàgina. Primerament s’havia de buscar un fil conductor el qual fos atractiu pel públic i un cop trobat, redactar de nou contingut i generar més elements com: GIFs o llistes de reproducció. La llibreta s’acaba quan, la programació aconsegueix encaixar el món físic amb el virtual i tot funciona a la perfecció.
-188 -
"
9.3. Programari 9.3.1. So Final Cut Pro X El qual s’ha fet servir per a fer un muntatge previ a la postproducció de so per a netejar pistes, assignar rols i nombrar i ordenar canals.
Logic Pro X La major part de postproducció de so a un nivell més profund s’ha realitzat amb Logic Pro, per tal de equalitzar, comprimir, crear “fades”, efectes, filtres, jerarquía de sons, enregistrar música etc.
9.3.2. Muntatge DaVinci Resolve: S’ha utilitzat aquest programari per passar els clips que estaven en RAW (la BlackMagic gravava en un format que no era compatible amb el programa d’edició), a Apple ProRess 422 HQ, per tal de poder-ho importar al Final Cut Pro X.
Final Cut Pro X S’ha utilitzat aquest programari per a la sincronització dels clips i també l’edició del nostre curtmetratge.
9.3.3. Retoc de color i etalonatge Da vinci Resolve: S’ha utilitzat Da vinci Resolve en la versió 15.2.2.007 per retocar el color i etalonar tot el projecte Suicidio, tant el curtmetratge com el trailer. És un programa molt complet que permet treballar a partir de la creació de nodos el que facilita molt la feina, és possible primer realitzar la correcció dels primaris i després jugar amb el color. Disposa de moltes opcions diferents que faciliten el treball i donen un bon resultat final.
Photoshop: Aquest programa s’utilitza per crear les barres verticals d’una amplada de 213 px i posteriorment aplicar-les al curtmetratge per crear l’aspect ratio 1.66 com es va acordar al principi del procés.
-189 -
" Final Cut Pro X: Per adjuntar el so i vídeo s’ha utilitzat el programa Final Cut Pro X. Primer de tot s’ha exportat el projecte des del Da Vinci Resolve en formal .XML i aquest s’ha importat al Final Cut Pro X. D’aquesta forma els clips estaven per separat el que va permetre ajustar la imatge individualment dins de les barres verticals. A continuació, s’ha importat el material de so i els crèdits i s’ha ajustat amb el vídeo.
9.3.4. Disseny Adobe Illustrator: S’ha utilitzat aquesta eina per realitzar totes les peces de disseny vectorial que no fossin editorials. Tant per la creació i normalització del logotip, com pel disseny web, cartelleria (tant de esdeveniments com el càsting i les xocolatades, com el cartell en sí del curtmetratge), així com per la preparació i els esbossos de les animacions en AfterEffects
Adobe Indesign: S’ha fet servir per realitzar tot el material editorial, tot aquell que requerís de una extensió més considerable, com el manual corporatiu i el pressbook.
Adobe Bridge: Ha estat molt útil per l’organització dels arxius en RAW i primer retoc (Camera RAW) de les fotografies utilitzades en tots els mitjans, així com la seva exportació en JPEG.
Adobe Photoshop: Per fer la investigació sobre el tractament de les imatges en la gràfica i crear els duotons de les imatges seleccionades.
Adobe After Effects: S’han realitzat diverses animacions per conformar un vídeo que explica l’ús de la proporció àuria en el conjunt de la identitat gràfica del projecte.
9.3.5. Il.lustració Procreate: S’ha utilitzat aquesta eina per realitzar totes les il·lustracions. És una aplicació per iPad.
-190 -
"
9.3.6. Llibreta Adobe Illustrator: S’ha fet servir per a transformar les fotografies en Polaroids.
Procreate: Els GIFs de la llibreta interactiva s’han realitzat exportant el vídeo del traç en aquest programa.
Adobe Photoshop: S’ha utilitzat per a igualar el fons de les imatges de la llibreta interactiva.
9.3.7. Web Visual Studio Code: El programari usat per a la programació va ser el Visual Studio Code, un editor de text web que permetia la programació amb una interfície senzilla.
9.3.8. Xarxes socials Afterlight: S’ha utilitzat per posar els diferents filtres per les imatges d’Instagram. Des d’aquí s’aplicava el polsim de fotografia antiga, el to blavós o marronós, segons calgués i els afectes de llum.
Lightroom CC: La versió mòbil d’aquest programa d’Adobe s’ha fet servir per a retocar el color dels diferents fotogrames que utilitzàvem com a imatge. Bàsicament era útil per moure els canals de colors i aconseguir una tonalitat similar en les imatges.
Unum: És una aplicació que permet veure el teu feed d’Instagram. Servia per a controlar l’estètica d’aquest i establir un ordre a les publicacions.
Unfold: Aquesta aplicació s’ha utilitzar bàsicament per a fer unes històries d’Instagram acords amb l’estètica. Amb aquesta s’aplicaven els marcs blancs i es feien diferents collages.
-191 -
"
-192 -
"
10. REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ MULTIMÈDIA/TRANSMÈDIA -193 -
" El Departament de comunicació i programació ha tingut com a Cap en Ferran Castelló i ajudant en Joan Regí. També hi han participat l’Eloi Crusells com a disseny gràfic i la Judith Navarra per les il·lustracions i les xarxes socials. Les tasques dutes a terme han estat les següents: - Redacció de la memòria transmèdia: Ferran Castelló i Joan Regí - Programació de la web: Ferran Castelló - Suport amb la programació de la web (recerca de llibreries, plugins, opcions per a programar la llibreta…): Joan Regí - Documentació de referents per a la presentació i instal·lacions interactives: Joan Regí - Disseny de la interfície gràfica de la web: Eloi Crusells - Il·lustracions de la web i llibreta: Judith Navarra - Xarxes socials: Ferran Castelló (fins el 21 de desembre de 2018) i Judith Navarra (a partir del 21 de desembre de 2018). - Spotify: Ferran Castelló i Judith Navarra
10.1. Introducció i conceptualització 10.1.1. Introducció Suicidio és un projecte transmèdia portat a terme per un grup d’onze estudiants del quart curs del Grau en Audiovisual i Multimèdia de l’Escola Universitària ERAM (centre adscrit a la Universitat de Girona). El projecte pretén tractar des d’una perspectiva humana una situació que tothom ha viscut o viurà en algun moment de la seva vida. Aquesta és la necessitat de deixar enrere tot allò que en algun dia ens ha perjudicat, per tal de retrobar-se amb un mateix. A través de les diferents plataformes del projecte es vol presentar la reflexió des de diferents perspectives, per tal d’empatitzar amb la protagonista de la història i comunicar-ho amb més emoció a l’espectador.
10.1.2. Idea Aquesta és la història de la Nut, una jove que al llegir un poema, se n’adona de la necessitat de deixar enrere tot allò que li ha fet mal i renéixer a partir del seu propi suïcidi metafòric.
10.1.3. Descripció Es tracta d’un projecte transmèdia que té com a eix principal el tema del suïcidi metafòric i renéixer a partir de la pèrdua d’un mateix. La part principal del projecte és un curtmetratge sobre la Nut, una jove que està passant per un mal moment però que gràcies la lectura d’una poesia pren consciència sobre la necessitat de reviure el seu estat d’ànim. Aquest curtmetratge està acompanyat d’una pàgina web que engloba tota la informació relacionada amb el projecte: dades del curtmetratge, l’equip productor, el teaser, els actors, informació sobre les plataformes transmèdia, vincles a les xarxes socials, el making of del projecte i el món interior de la Nut (la protagonista) que queda il·lustrat amb la llibreta interactiva que pot ser consultada a la pàgina web amb informació complementària.
-194 -
" La llibreta interactiva és un dels altres suports clau al projecte. Permeten conèixer més sobre el passat de la Nut i com és que pateix depressió, tot partint d’una estètica minimalista, referents musicals, poemes, fotografies, cites i il·lustracions. A la versió web es pot ampliar la informació apareguda. La paraula i la poesia són l’eix central del nostre projecte amb una imatge molt neta i minimalista. L’espiral format per la successió de Fibonacci i les proporcions àuries són clau a la imatge gràfica del projecte perquè expressen un espiral vital que sempre es va repetint. Les xarxes socials usades són Instagram i Facebook i permeten promocionar-nos. Instagram és una plataforma que permet informar als seguidors mitjançant un contingut gràfic, més proper a les generacions joves, i assolir el feedback amb els comentaris de les històries. En canvi, Facebook té un públic d’una edat més avançada, amb menys feedback, però sí que es consulta per rebre informació. Des del setembre fins al Nadal les xarxes socials eren informatives sobre les tasques que es duien a terme com el rodatge, esmorzars, festes per a finançar-se. A partir de Nadal fins a acabar el projecte s’ha buscat la interacció dels usuaris per a continuar la narrativa treballada. A Facebook s’han fet les #SuicidioShortFilmPoll en el qual cada dilluns o dimarts s’ha fet una enquesta amb una narració i els usuaris han pogut decidir com acabava la història. Amb aquesta enquesta els seguidors podien conèixer més detalls sobre el curtmetratge o la llibreta interactiva. Pel que fa a Instagram, mitjançant històries, els usuaris han pogut compartir cançons o poemes al nostre compte i després eren compartits a la resta de seguidors. Una altra plataforma que s’utilitza és Spotify, ja que permet compartir totes les cançons que apareixen a la llibreta il·lustrada interactiva. Per acabar, per la presentació final s’ha partit del món interior de la Nut i de les etapes de la depressió treballades a la llibreta interactiva. Mitjançant aquestes fases i els referents poètics, visuals i musicals es construeixen espais amb una estètica minimalista que permeten a l’espectador entrar a l’atmosfera de la nostra protagonista.
10.1.4. Objectius Els objectius principals del projecte es basen en despertar empatia de l’espectador envers la Nut. -
Sensibilitzar el públic sobre l’existència d’un cicle constant referent a la pèrdua d’un mateix i el posterior retrobament.
D’altra banda, com a objectiu secundari, tenim els següents: -
Remarcar la poesia com una de les millors formes per expressar el món interior, el pensament. Mitjà idoni per tal d’expressar allò feixuc i tortuós i apropar-lo al sector audiovisual. Incorporar il·lustracions. Aquestes han de quedar integrades en tots els suports per tal de formar un tot unitari, com també, per a tal de generar uns títols de crèdit. Procurar per a la unitat estètica del conjunt del projecte. Les proporcions àuries i la successió de Fibonacci han permès mantenir una unitat gràfica als diferents suports i els recursos naturals, com les flors, també han estat sovint presents arreu.
-195 -
" -
Treballar el recorregut dels espectadors per a les diferents plataformes. És necessari treballar els conceptes d’usabilitat per tal de facilitar la interacció dels usuaris i a més, crear una unitat estètica i narrativa del conjunt del projecte, facilitant-ne la comprensió i la unitat de les diferents peces del puzle.
10.1.5. Metodologia L’obra parteix d’un guió original redactat prèviament en una altra assignatura per part de directora i guionista del projecte. Per a la seva confecció la guionista ja va cercar diferents referents per tal d’ampliar-ne el seu valor conceptual i facilitar-ne una possible adaptació a curtmetratge, que va arribar després d’escollir-lo per la seva originalitat i qualitat acabada l’assignatura. A partir d’aquesta decisió comencen les tasques de preproducció. Es crea el grup encarregat d’adaptar el guió de curtmetratge a projecte transmèdia i divideixen les feines. Cada divisió s’encarrega d’una part específica: Departament de Direcció, Departament de Producció, Departament d’Art, Departament de so i Departament de Comunicació Multimèdia. El projecte llavors comença a agafar forma: càstings, recerca de localitzacions, investigació de referents d’imatge, vestuari i d’art, cerca de capital financer i redactat de documentació de producció (diagrama de Gantt, desglòs de guió, guions tècnics, i projecte multimèdia, entre d’altres). Un cop acabada la fase de preproducció, es comença amb la producció del curtmetratge amb els rodatges, enregistrament dels efectes sonors, el disseny de la imatge corporativa, programació i disseny web, construcció dels elements interactius, escriptura i il·lustració de la llibreta de la Nut, publicació a les xarxes socials… Per acabar, durant la fase de postproducció es s’ha dut a terme l’edició sonora i de vídeo, el retoc de color, proves d’errors de les plataformes interactives, impressions de cartellisme… Tot amb la voluntat d’acabar les darreres tasques del projecte. No obstant, simultàniament s’han anat redactant les diferents memòries per tal de deixar registre de totes les accions treballades.
10.1.6. Definició del públic objectiu Es considera que el públic objectiu és a partir dels 16 anys. És important que qui interactuï amb el nostre projecte sigui prou madur per tal d’entendre les metàfores de la poesia i que hagi pogut viure moments complicats a la seva vida, per tal de sentir l’empatia buscada i ja esmentada en els objectius del projecte. Tanmateix, tampoc ens volem tancar en un públic molt concret, ja que considerem que tant l’audiovisual, com la llibreta o la presentació han d’anar destinades a tots els públics, sobretot en el cas de la pàgina web. Som conscients que hi ha persones, sovint d’edat avançada, que no estan habituades al consum de productes digitals. Per aquest motiu cal treballar els conceptes d’usabilitat i d’accessibilitat.
-196 -
"
10.1.7. Justificació del títol El títol del projecte, Suicidio, prové del nom del poema homònim d’Ana Elena Pena que apareix al curt. La Nut està passant per un moment complicat i arriba el moment en què s’atura i passa a ser conscient que cal fer un canvi en el seu estat d’ànim per tal d’intentar millorar. Sovint s’entén aquest com el final d’un cicle, és el renaixement d’una nova etapa vital millor que l’anterior. És un suïcidi metafòric. Aquest suïcidi metafòric es concep com a quelcom natural, quelcom que ha de ser acceptat perquè al llarg de la vida se’n fan diversos, atès que la vida és un cicle de moments bons i dolents. Per això creiem de vital importància remarcar el suïcidi com a títol del projecte.
10.1.8. Valors afegits del projecte La forma de representar el jo interior de la protagonista mitjançant la poesia pot ser un dels valors afegits del projecte. Sovint la poesia ja és usada per a aquesta finalitat, no obstant, en aquest cas queda integrada no només dins el curtmetratge sinó a totes les plataformes desenvolupades. És la que permet reflectir la idea del “suïcidi emocional” que viu la Nut, però també és el fil narratiu que permet conduir l’espectador dins del viatge en els diversos suports. Com que té un pes tan important dins el projecte, els recursos literaris, com la metàfora, també han de ser-hi presents. Aquesta figura literària ens permet transmetre unes idees i uns valors sense mostrar-los de forma explícita tot reforçant el significat. Aquest món interior expressat queda representat amb l’ús de referents poètics, musicals i il·lustratius. Tot ha de ser representat amb una estètica delicada i senzilla d’acord amb la personalitat de la Nut. Per acabar, es vol donar un brot d’esperança als moments complicats, usant el “suïcidi emocional” com una manera de recuperar-se de les pitjors fases vitals, com una forma de començar des de zero.
10.1.9. Paraules clau Català: metàfora, suïcidi, poesia, filosofia, rerefons, cicle, renaixença, evolució, canvi, serendipitat. Castellà: metáfora, suicidio, poesía, filosofía, trasfondo, ciclo, renacimiento, evolución, cambio, serendipia. Anglès: metaphor, suicide, poetry, philosophy, background, cycle, rebirth, evolution, change, serendipity.
-197 -
"
10.1.10. Equip i rols corresponents Audiovisual
Multimèdia
Èlia Bosch: Directora d’art Carlos Calvo: Director de so Clara Camps: Ajudant de direcció Eloi Crusells: Director de disseny Anna Fàbrega: Producció Ilona Mazmanova: Directora de fotografia i etalonatge Judith Navarra: Il·lustradora Júlia Recarens: Ajudant de producció i Script Núria Sallés: Directora del projecte
Ferran Castelló: Director de programació i comunicació multimèdia i xarxes socials (fins 21 desembre) Joan Regí: Ajudant de programació i comunicació multimèdia Eloi Crusells: Director de disseny (disseny web) Judith Navarra: Il·lustradora (material gràfic) i xarxes socials (a partir 21 desembre)
-198 -
"
10.2. Estat de desenvolupament 10.2.1. Marc teòric 10.2.1.1.Introducció Tot seguit es durà a terme una recerca teòrica per tal de fonamentar informacions els fils conductors de les diferents plataformes transmèdia del projecte: la salut mental i les seves malalties i la mentalitat oriental.
10.2.1.2. La salut mental i possibles malalties Segons la OMS, la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. La bona salut mental és un element bàsic que permet millorar la qualitat de vida de les persones de forma individual i alhora de forma col·lectiva dins la societat. És igual de necessària que la salut física, sovint més visible i amb més repercussió, per tal de mantenir un bon equilibri emocional, bones relacions socials amb la resta d’individus i un bon estat mental propi que permet mantenir una bona autoestima. Encara que durant els últims anys la societat ha anat prenent consciència de que és també una part fonamental de la salut pròpia, les malalties que afecten a la salut mental sovint solen quedar en un segon terme perquè no són tan visibles exteriorment i sovint queden reprimides per l’individu per la por a mostrar les seves emocions i sentiments. Malalties com la depressió, l’ansietat, el trastorn obsessiu compulsiu, la paranoia, l’anorèxia i la bulímia cada vegada tenen més repercussió i es tracten abans gràcies a la consciència col·lectiva, però encara hi ha milers de casos que no han sortit a la llum i no reben el tractament que seria necessari. Aquests casos poden empitjorar i acabar resultant en malalties encara pitjors i, en casos extrems, arribar al suïcidi.
10.2.1.3. La depressió i les seves afectacions La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim, que varia entre transitori o permanent, que té com a símptomes sentiments de tristesa o buit, desesperació, irritabilitat, ansietat, culpa, pèrdua d’interès general, cansament, dificultat per a concentrar-se i recordar detalls, excés o manca de menjar i son, dolors de cap, problemes digestius tot i tenir bona salut física i, en casos greus, pensaments i intencions suïcides 3.
10.2.1.3.1. Afectacions actuals A nivell mundial hi ha diagnosticats més de 350 milions de casos de persones amb depressió. Segons l’apartat de Salut de l’agència EFE, entre el 8% i el 15% de la
Chinchilla Moreno, A., (2008). La Depresión y sus Máscaras, Buenos Aires i Madrid, Argentina i Espanya, Editorial Médica Panamericana 3
-199 -
" població pateix al llarg de la seva vida aquesta patologia. Aquest fet es tradueix, segons l’Organització Mundial de la Salut, en què és la causa principal de discapacitat i la principal malaltia mental que afecta a l’ésser humà 4. Als EUA fins a 19 milions de persones (un 6,3% del total) pateixen depressió, mentre que a la Unió Europea la xifra es situa en quasi 30 milions (un 6,8%). A nivell de sexes, a Espanya les dones tenen el doble de probabilitat que pateixin depressió greu que els homes (mentre que els homes que diuen tenir o haver tingut depressió són el 5,5% del total, a nivell de dones el percentatge ronda el 10%). A nivell laboral, representa quasi el 12% de totes les baixes mèdiques dins la Unió Europea i és un important factor desencadenant de baixa productivitat, baixes mèdiques, jubilacions anticipades i pensions per invalidesa. Pel que fa a l’economia, l’any 2010 la Unió Europea va calcular el cost de la depressió en més de 92.000 milions d’euros, quasi un 1% del PIB total de la Unió 5.
10.2.1.3.2. Tipus de personalitats amb més tendència a patir depressió Hi ha diverses teories sobre el tipus de personalitat amb més predisposició a caure en depressió quan s’han anat desenvolupant al llarg del segle XX: -
-
-
Segons el psiquiatre alemany Ernst Kretschmer 6 (Heilbronn, Baden-Württemberg, 1888 - Heilbronn, Baden-Württemberg, 1964) realment hi ha personalitats amb més tendència a la depressió. En èpoques tranquil·les aquests perfils solen tenir un temperament tranquil, callat i tou, tirant a preocupat, mentre que en moments més difícils o estressants és quan pateixen el decaïment. Segons els estudis del psiquiatre japonès Mitsuzo Shimoda l’any 1950 sobre la personalitat cohesiva, les persones que la tenen han de desenvolupar totes les activitats amb excel·lència per a tal de sentir-se bé i, en cas contrari, no són feliços (la qual cosa significa que mai estan feliços). El psiquiatre alemany Hubertus Tellenbach (Colònia, 1914 - Munic, 1994) va definir que la personalitat estava regida per dos conceptes: la includència i la remanència. La includència és la que fa referència a l’alteració de l’espacialitat. Les persones necessiten un espai vital en el qual totes les accions hi tenen un lloc i un trencament d’aquest, pot provocar desequilibris en la personalitat. Els canvis poden ser, per exemple, una mudança o un canvi de lloc de treball, fins i tot un ascens. La remanència és una alteració de la temporalitat, deguda a què les persones sovint es senten malament per tal de no haver pogut respondre als alts nivells d’exigència autoimposats.
10.2.1.4. El suïcidi Al continent europeu és la causa del 7% de mortalitat prematura i se situa com una de les principals, sinó la principal, causa de mort no natural. A EFE. (2015). Las cifras de la depresión. Recuperat el 06-10- 2018 de https:// www.efesalud.com/las-cifras-de-la-depresion/ 4
Médicos y pacientes.com. (2017). El 6,8% de la población adulta de la Unión Europea tiene depresión, según un informe de Eurostat. Recuperat el 07-10-2018 de http:// www.medicosypacientes.com/articulo/el-68-de-la-poblacion-adulta-de-la-union-europeatiene-depresion-segun-un-informe-de 5
Enciclopèdia. (sense data). Ernst Kretschmer. Recuperat el 07-10-2018 de https:// www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0036000.xml 6
-200 -
" Espanya, el 2016 el suïcidi es va mantenir com a primera causa de mort externa, amb 3.569 morts, quasi el doble que els accidents de trànsit7. La predicció del suïcidi és complicada perquè hi ha molts factors que ho dificulten, però entre aquests diversos, per a cada antecedent de suïcidi fallit, les probabilitats augmenten en un 30%; la impulsivitat i agressivitat, en comparació amb raons per continuar vivint, poden ser alguns factors que poden ajudar a la previsió i també, el fet de patir malalties com el trastorn bipolar que poden afavorir-lo. Segons l’agència EFE, la taxa del suïcidi és de 6,5 - 7 per cada 100.000 habitants, fet que significa que hi ha 11 morts per suïcidi per cada 100.000 habitants fet que sigui la primera causa de mort no natural.
10.2.1.5. El dol Es concep el dol com la resposta emotiva per la pèrdua d’una persona o d’alguna cosa. Pot provenir des de pèrdues d’éssers estimats; pèrdues d’una part del nostre cos, ja siguin físiques com sensorials, cognitives, motrius o psicològiques; pèrdues d’objectes externs com pèrdues de feina, pertinences, econòmiques…; pèrdues emocionals, com trencaments de parella o objectes o bé, pèrdues lligades al desenvolupament marcades pel cicle vital com el pas dels anys, la menopausa, la vellesa… La forma en com s’entén el dol depèn de la concepció social d’aquest i en l’època en que es viu. A l’Edat Mitjana, per exemple, les morts lentes eren les considerades bones; en canvi, les sobtades eren les que es consideraven com a negatives.
10.2.1.5.1. Fases del dol 1. Fase de l’atordiment. Es basa pel desconcert que es sent i la persona pot comportar-se com si no hagués succeït o bé, quedar paralitzats. El xoc és un mecanisme de defensa. 2. Fase d’anhel i recerca. Està marcada per la necessitat de reunir-se amb la persona que s’ha perdut i és quan es comença a ser conscient de la nova situació. 3. Fase de desorganització i desesperació. Es pateix una profunda tristesa perquè la persona assimila que el seu ésser estimat no tornarà i pot sentir una sensació de buidor i una gran soledat. 4. Fase de reorganització. És un moment d’adaptació amb els canvis que es viu sense aquella persona.
10.2.1.5.2. Dimensions del dol El dol pot presentar-se de diferents formes a la persona que el pateix. -
Dimensió física. Fa referència a les molèsties físiques que pot sentir la persona com una sensació de “buit” a l’estómac, la boca seca, opressió al pit o manca d’energia entre d’altres. Dimensió emocional. Fa referència a emocions com sentiments de tristesa, de ràbia, culpa o por, entre d’altres.
Eurostat. Statics explained. (2018). Estadísticas sobre la muerte. Recuperat el 08-10-2018 de https:// ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Causes_of_death_statistics/es 7
-201 -
" -
Dimensió cognitiva. Es refereix a les conseqüències mentals, com la dificultat de concentrar-se, confusió, falta d’interès per fer coses… Dimensió conductual. Es tracta dels canvis que s’experimenta a l’hora de comportar-se, com l’aïllament social, el consum de drogues, alcohol, psicofàrmacs o altres substàncies. Dimensió social. Ressentiment a la resta de persones. Dimensió espiritual. Es replantegen les pròpies creences, es formulen preguntes sobre el sentit de la vida o la mort…
10.2.1.6. La pèrdua d’un mateix i la depressió El si mateix es defineix com la totalitat de la persona, fent referència tant al cos com a la psicologia. L’autorepresentació prové, d’una banda, del coneixement directe d’experiències internes, sensacions i processos emocionals i, d’altra banda, de la percepció indirecta per part de la introspecció8. La pèrdua de la consciència d’un mateix pot anar condicionada per malalties i trastorns o bé, per medicacions que es pugui vendre9 . Les crisis d’un mateix, conegudes com a pèrdua del self, poden estar causades per elements d’identitat corporal, psicosexual, actitudinal, moral, ideal o social. Moltes vegades cal remarcar que les crisis depressives del self esdevenen com a conseqüència d’unes expectatives irreals que no són aconseguides10. El no assolir-se aquesta meta, que sovint és idealitzada per part del subjecte, produeix una crisi personal i d’identitat.
10.2.1.7. Crisi d’identitat En l’actualitat i en la nostra societat, tota persona ha de construir-se una identitat; això significa preguntar-se qui és, què fa, què sent, què li agrada o com se sent, entre milers d’altres paràmetres. En èpoques passades, com en l’Edat Mitjana, la identitat ja venia assignada tenint en compte el rang social, gènere o clan familiar. No obstant, factors com l’ètnia o la sexualitat són elements que condicionen la construcció identitària actual. La identitat és la resposta que dona tota persona per tal d’identificar-se amb la comunitat que es vol pertànyer amb la voluntat de ser reconegut. Pot ser, per exemple, les nacionalitats d’un país que permet formar una comunitat11 . El fet de tenir una identitat diferent als dels altres o no sentir-se formar part d’un col·lectiu pot provocar un sentiment de buit, especialment durant l’adolescència. Això
De Rivera, J. L. G. (1980). Psicopatologia del si mismo (Trastornos de la experiencia del ser). Recuperat el 05-10-2018 de http://www.psicoter.es/_arts/80_C010_03.pdf 8
9
Ortiz Frágola, A. (2009). El self y el proceso del duelo. Psicoanálisis, 21, 353 - 366
Alfonso Ledesma Jimeno, L., (1989). Estudio sobre las depresiones, Salamanca, Espanya, Universitat de Salamanca 10
Rodrigo Alsina, M., Medina Bravo, P. (2006). Posmodernidad y Crisis de Identidad. Revista Científica de Información y Comunicación, 3, 125 - 146 11
-202 -
" pot fer que es senti poc tolerant amb les diferències socials, culturals, físiques, d’aptituds o característiques individuals fet que pot dur a una pèrdua d’identitat12.
10.2.1.8. Referents teòrics Per tal d’expressar les vivències de la protagonista del projecte, tot seguit es farà una recerca de referents teòrics de la cultura que poden ajudar a expressar-ho.
10.2.1.8.1. El mite de Sísif Sísif 13 va ser condemnat pels déus a empènyer una roca fins al cim de la muntanya sense parar, des d’on la pedra tornava a caure pel seu propi pes i ho havia de repetir eternament. Es tractava d’un càstig terrible perquè era una feina inútil i sense esperança. Com deia Albert Camus, Sísif experimentava la llibertat durant un instant, just abans que la roca tornés rodolant a la falda de la muntanya. En aquest instant, Sísif era lliure de la seva condemna. Amb aquest mite Camus pretén explicar que la vida es compon de moments bons i dolents, i ambdós són totalment necessaris. Un no té sentit sense l’altre, i per aquest motiu, com diu Camus, “Cal imaginar a Sísif feliç” i per tant, sempre cal mantenir l’esperança en els moments foscos perquè la llum acabarà tornant.
10.2.1.8.2. La mentalitat budista14 El budisme no només és una religió, sinó també una forma i filosofia de viure. Una filosofia basada en la ment i la meditació, en la que tot el que ens envolta està dins la nostra ment i en la que el millor estat consisteix en arribar al nirvana: un estat contemplatiu basat en l’absència de la causa i la conseqüència. Per poder arribar a aquest estat es fa necessària una vida plena de quietud, contemplació, austeritat i disciplina moral. Aquesta forma de vida té en el benestar i la quietud mental complets el millor dels estats possibles, gràcies a la força que dona trobar-se a un mateix i no necessitar res de l’exterior de la nostra ment. No fa falta ni el llenguatge, el moviment o els sentits, perquè tot es genera al nostre interior i no fa falta que ens vingui de fora. El budisme deixa tot el que altres filosofies atribueixen al mal, com el patiment i el dolor, com a resultat dels desitjos i la ignorància. Quan es vol més del que es pot abastar i només provoca desil·lusions, es pateix i es perd el món de vista; el budisme diu que és llavors quan més cal abandonar les males companyies i els mals llocs i retrobar-se a un mateix, sense fugir, sinó acceptant la situació i realitzant un canvi en Eddy Ives, L. S. (2014). La identidad del Adolescente. Como se construye. Revista de Formación Continuada de la Sociedad Española de Medicina de la Adolescencia, 2, 2014 12
XTEC. (sense data). El mito de Sísifo. Recuperat el 05-10-2018 de http://www.xtec.cat/~jortiz15/ sisif.htm 13
Rincón de la psicología. (2015). 10 consejos del Budismo Tibetano para vivir de forma más plena y equilibrada. Recuperat el 09-10-2018 de https://www.rinconpsicologia.com/ 2015/05/10-consejos-del-budismo-tibetano-para.html 14
-203 -
" el nostre ser. Tampoc és que siguin un problema les emocions negatives en cas de tenir-ne, sempre que aprenguem a deixar-les anar i no alimentar-les ni desenvoluparles15. Per això cal desenvolupar la comprensió i aprendre a acceptar els altres i l’entorn. Només hem d’intentar no fer el mal, de pensar abans de fer les coses si a nosaltres mateixos ens molesten, perquè som responsables de nosaltres mateixos i del camí que seguim, dels nostres fracassos però també dels nostres encerts. Cal, doncs, aprendre a respectar-nos a nosaltres mateixos i aprendre a representar als altres aplicant els mateixos criteris que ens apliquem personalment.
10.2.1.8.3. Karl Jaspers Karl Jaspers16 (1883 - 1969) va ser un psiquiatra i líder de l’existencialisme alemany. Per a ell, l’existència humana pren sentit quan la persona està passant per situacions límit, com moments de malalties, morts, culpes… Ho justifica dient que és en aquestes etapes quan l’individu s’oblida de les preocupacions quotidianes i dels interessos ideals de la realitat.
Tu nueva información. (sense data). 12 reflexiones del budismo Zen para comprender cómo funciona nuestra mente. Recuperat el 10-10-2018 de http://www.tunuevainformacion.com/ etica-filosofia-de-vida/606-12-reflexiones-del-budismo-zen-para-comprender-como-funcionanuestra-mente.html 15
Diccionario filosófico. (sense data). Karl Jaspers. Recuperat el 08-10-2018 de http:// www.filosofia.org/enc/ros/jas.htm 16
-204 -
"
10.2.2. Estudi de la competència 10.2.2.1. Criteris de recerca S’ha fet una recerca tenint en compte d’una banda l’estètica i l’estructura de les pàgines web per tal de ser analitzats, per altra, també s’ha buscat com són les pàgines web de temàtiques similars al nostre projecte. En el cas de l’estètica, els factors d’interès són els diferents tipus de punters del cursor, disposició del menú i altres elements, com es marquen els ítems seleccionats o les animacions, entre d’altres. Pel que fa l’estructura, hem analitzat quines formes hi ha per dividir els apartats de les plataformes, quines són les millors maneres per tal de crear una narrativa dins la web per tal que els usuaris no es perdin… Finalment, en el cas de les pàgines d’una mateixa temàtica, s’ha analitzat com es mostren per tal de conèixer quines diferències podem tenir respecte aquestes i ser un dels elements a destacar com a factor diferencial.
-205 -
" 10.2.2.2. Taules de pàgines web 10.2.2.2.1. Referents d’estètica
1
Nom
Any
Autor
Descripció
Spicy no spicy
2018
Spicy no spicy
Aquesta pàgina ha estat seleccionada per la tipologia del punter que s’utilitza; no és la típica fletxa sinó una taca de color. D’altra banda, disposa d’una estètica que pot ser del nostre interès, ja que empra il·lustracions, textos que es solapen i textos amb diferents orientacions.
Enllaç: https://spicynospicy.com.ua
Rawww Ltd
2018
Rawww Ltd
2
Aquesta ha estat escollida per l’ús d’il·lustracions, ja que en el nostre projecte se n’usaran, tot i que seran d’un estil diferent. Considerem que és interessant que el menú de navegació es situï al lateral esquerre a diferència de la part superior. Els enllaços a les xarxes socials són al lateral dret. És una pàgina amb pocs elements, però conté una estètica elegant i minimalista.
Enllaç: https://rawww.com
3
Moxy
2018
Made with Moxy
D’aquesta pàgina en remarquem la funció de l’scroll que és usat en abundància. En alguns apartats no serveix per a descendir com s’està habituat, sinó que permet canviar les il·lustracions que hi apareixen per tal d’expressar una narrativa. Un altre element a destacar és que l’apartat que està seleccionat al menú queda ratllat i que pot servir com a exemple de poder-ho aplicar nosaltres amb l’estètica de la poesia.
Enllaç: https://moxy.studio/team
4
The bold animation studio
2016
The Bold Animation Studio
Estructura mínima amb una web principal amb un tràiler dels projectes i un menú amb apartats similars als que nosaltres tindríem.
Enllaç: http://www.thebold.tv/
-206 -
" 5
Cromosoma Cinco
2013
María Ripoll & Lisa Pram
Estructura de llibreta ampliada amb possibilitats interactives gràcies a una sèrie de vídeos units per una línia de temps i articles i textos periodístics.
Enllaç: http://www.rtve.es/cromosomacinco/ver/index.html
Taula 11. Referents d’estètica
10.2.2.2.2. Referents d’estructura
1
Nom
Any
Autor
Descripció
Soñadores
2018
LAB RTVE
Podcast amb un costat interactiu a partir de qüestionaris online sobre el contingut que es tracta al programa, per ampliar-lo.
Enllaç: http://lab.rtve.es/sonadores/
Squareish
2017
Squarefish
2
La web disposa d’una animació de càrrega ben estilitzada, un home amb dos botons principals que canvien de color segons la posició del ratolí i dues pàgines amb scroll infinit amb la resta d’informació.
Enllaç: https://squarefish.eu/
3
Universe Within
2015
Katerina Cizek
Projecte transmèdia interactiu amb una timeline que et permet avançar dins la línia temporal del projecte.
Enllaç: http://universewithin.nfb.ca/desktop.html#index
-207 -
" 4
Alafut
2018
Alafut
L’element principal a destacar són les animacions dels diferents elements que conformen la pàgina web.
Enllaç: https://www.alafut.qc.ca/menu/a-lentree/
5
Lia
2017
B a m b o o D’aquest s’ha seleccionat l’estètica d’il·lustració Films com a eix central de tot el projecte, element que tenim en comú a Suicidio. Tanmateix, també és interessant com es mostren els diferents elements transmèdia del projecte.
Enllaç: http://projectes.eram.cat/lia/
Taula 12. Referents d’estructura
10.2.2.2.3. Referents de temàtica
Nom 1
Any
Autor
2013
Descripció Plantilla de web amb l’estructura de la llibreta que busquem, amb un menú superior i marques per a les diferents seccions de la llibreta.
Enllaç: http://sc.chinaz.com/psd/130721346071.htm
2
Project Semicolon
2017
Amy Bleuel
Enllaç: https://projectsemicolon.com
-208 -
Pàgina informativa sobre la depressió amb l’opció que l’usuari pugui compartir la seva experiència, explicació dels símptomes, reptes perquè puguin ser duts a terme, la depressió a l’escola, entre altres temes.
" 3
Project Helping
2015
Project Helping
S’expressen els símptomes i les senyals per tal de detectar la depressió, experts expressen el seu punt de vista, es donen consells d’activitats com el Kindfulness o Kyndhub, hi ha un blog i també, recursos d’interès.
Enllaç: https://projecthelping.org/the-symptoms/
4
Project Impact: Depression
2018
APhA Foundation
Es tracta d’una pàgina web amb una estètica moderna i com a element interessant disposa d’un conjunt de botons per escollir els apartats. No obstant, l’estètica no és la del projecte i conté massa contingut de lletra.
Enllaç: https://www.aphafoundation.org/project-impact-depression
5
S u i c i d e 2004 Project
The Suicide Tot i que l’estètica no és la que ens interessa, Project permet compartir les històries i les vivències de cadascú, com el que es vol expressar a la llibreta d’artista.
Enllaç: https://suicideproject.org
6
S u i c i d e : 2018 The Ripple Effect
Suicide: The Es tracta de la pàgina informativa d’un Ripple Effect projecte audiovisual. Té com a interessant els apartats informatius com un teaser, fotografies del procés de creació, entre d’altres.
Enllaç: http://suicidetherippleeffect.com
7
Psycom
2018
Psycom
Integració d’un test a la pàgina web per tal que els usuaris puguin expressar la seva situació amb la depressió. Permet aconseguir interactivitat.
Enllaç: https://www.psycom.net/depression-test/
8
Beyondblu 2018 e
Beyondblue
La pàgina permet un contacte amb psicòlegs i també disposa d’informació.
Enllaç: https://www.beyondblue.org.au/who-does-it-affect/men/looking-out-foryourself 9
Suicide Forum
2016
Suicideforu Web i fòrum anglès que permet posar en m contacte afectats, metges i proporcionar informació.
Enllaç: https://www.suicideforum.com/
-209 -
" 10
Prevensuic
2018
Prevensuic
Web amb continguts de vídeo i una app interactiva per prevenir el suïcidi a partir d’experiències d’altra gent.
Enllaç: https://www.prevensuic.org/
Taula 13. Referents de temàtica
10.2.2.3. Pàgines seleccionades 10.2.2.3.1. Spicy no spicy Pàgina web d’un restaurant de Kíev que utilitzem com a referent estètic pel minimalisme que la construeix i la seva estructura. La web carrega ràpid i mostra un home amb una estètica blanca minimalista, amb un dibuix de línia que va canviant, un menú lateral amb tres subapartats i una estructura totalment responsive. Les diferents pàgines són totes de tipus scroll. Té una paleta de colors que incorpora colors primaris i secundaris, combinats amb diferents tons de grisos, i acompanyats per fotografies del restaurant a tot color. Els diferents cossos es solapen seguint una estètica de caire oriental, amb text col·locat tan de forma horitzontal com vertical a diferents zones de la pàgina. Per altra banda, també ens interessen alguns detalls com poden ser els efectes de canvi de color quan passem el punter sobre les lletres, l’efecte flotant dels continguts sobre el fons, els canvis de punter segons on es troba i els canvis d’imatge de fons en obrir menús.
-210 -
"
! Figura 94. Referent d’estètica Spicy no spicy
! Figura 95. Referent d’estètica Spicy no spicy
-211 -
"
! Figura 96. Referent d’estètica Spicy no spicy
10.2.2.3.2. Rawww Amb una estètica minimalista similar a la web “Spicy no Spicy”, aquesta web responsive d’una agència creativa d’Anglaterra també és un bon referent estètic. La web carrega molt ràpid i i mostra al home un menú lateral en vertical, una breu descripció de qui són i algunes il·lustracions. També inclou un resum de la resta d’apartats i de les notícies. S’ha escollit aquesta web sobretot per l’ús intel·ligent de les il·lustracions que mostra (perquè en el projecte se n’usaran, tot i que seran d’un estil diferent). Considerem que és interessant que el menú de navegació es situï al lateral esquerre i els enllaços a les xarxes socials al lateral dret. També que el mateix home ja tingui apartats de contacte i que cada càrrega de pàgina tingui una petita animació de càrrega.
-212 -
"
! Figura 97. Referent d’estètica Rawww
! Figura 98. Referent d’estètica Rawww
-213 -
"
! Figura 99. Referent d’estètica Rawww
10.2.2.3.3. Alafut Aquesta web responsive d’una braseria canadenca és destacable per l’ús de les animacions al llarg de tota la web, de forma que quedem perfectament integrades i aporten un aire elegant i modern a la pàgina. La web mostra una animació de càrrega durant uns segons fins que entrem a la web. Llavors ens trobem amb una web amb scroll suavitzat que incorpora diferents scroll horitzontals amb diferents productes. També incorpora un botó flotant que enllaça a una botiga en línia. El menú és un desplegable animat que trobem a la barra flotant fixa superior. Hi ha animacions a la icona de menú i a tots els botons quan hi passem per sobre el punter. Cada pàgina està animada i va apareixent a mesura que la despleguem. La de l’equip, per exemple, inclou fotos animades de tots els treballadors i fotografies del servei juntament amb enllaços a les xarxes socials. Tot i que el tema de les animacions sol ser difícil de programar creiem que integrar-ne algunes podria ser molt interessant a nivell estètic.
-214 -
"
! Figura 100. Referent d’estètica Alafut
!
Figura 101. Referent d’estètica Alafut
-215 -
"
! Figura 102. Referent d’estètica Alafut
10.2.2.3.4. Cromosoma Cinco Pàgina web allotjada per RTVE sobre el projecte Cromosoma 5, un webdoc sobre la vida de l’Andrea, una nena amb el síndrome 5P-. L’estructura de la web és complexa i no completament responsive (l’apartat interactiu no es pot gaudir des del mòbil). Només entrar ens trobem amb un documental que ocupa el centre de la pantalla juntament amb una barra interactiva que permet anar canviant de continguts i avançant el documental, un botó superior que permet visualitzar la llibreta complementària enllaçada amb cada capítol i un petit menú de navegació inferior que enllaça amb els continguts extra. Volem destacar d’aquesta web, més que la pròpia estètica de la web, l’estètica de la llibreta que hi apareix. Aquestes pàgines de llibreta amplien la informació de cada apartat i es relacionen amb uns continguts extra a partir d’enllaços fixos. Aquests continguts extra inclouen articles i textos periodístics.
-216 -
"
! Figura 103. Referent d’estructura Cromosoma Cinco
! Figura 104. Referent d’estructura Cromosoma Cinco
-217 -
"
! Figura 105. Referent d’estructura Cromosoma Cinco
10.2.2.3.6. Soñadores Web del podcast de RTVE Soñadores que tracta sobre històries d’espanyols a Nova York. És una web responsive que inclou informació del programa i qüestionaris sobre els temes dels que es parlen i enllaços als podcasts.
Mentre que la web a nivell estètic no ens interessa, la part del qüestionari i la seva estructura és molt interessant. És un qüestionari simple, que a nivell estètic funciona, amplia els coneixements que tenim sobre els temes dels que tracten. Per al nostre projecte és important poder reforçar algunes de les idees que volem donar i, en aquest cas, un qüestionari podria ser un bon reforç.
-218 -
"
! Figura 106. Referent d’estructura Soñadores
10.2.2.3.6. The Bold La web de l’estudi d’animació Bold, especialitzat tan en 2D com en 3D i situat a Barcelona, proposa una estructura similar a la que plantegem. Només entrar al home, que carrega molt ràpid, es reprodueix un teaser del que es porta a terme a l’estudi i, en fer scroll, trobem altres projectes amb els que han treballat. La web disposa un menú superior que es desplega sobre la resta de la web i que permet anar a un dels altres tres apartats que inclou: equip, projectes i xarxes. La seva simplicitat estètica i estructural creiem que pot ser representativa.
-219 -
"
! Figura 107. Referent d’estructura The Bold
! Figura 108. Referent d’estructura The Bold
-220 -
"
! Figura 109. Referent d’estructura The Bold
10.2.2.3.7. Squarefish L’estudi de disseny i animació Squarefish, amb seu a Brussel·les, disposa d’una agradable web responsible que, si bé d’estètica està molt treballada, no s’ajusta al nostre projecte. El que sí que s’hi ajusta és l’estructura i els wireframes de la web. El home de la web, que apareix després d’una animació de càrrega, està format per dos botons principals que porten a les dues pàgines principals de la web. A part dels botons també inclou un menú desplegable lateral que permet canviar de pàgina mantenint el footer amb la informació de contacte i els enllaços a les xarxes. Les dues pàgines a les que accedim des del home inclouen un tràiler la primera i un showroom amb un scroll d’imatges la segona (que en el nostre cas podria ser la de l’equip). Una pàgina, doncs, a tenir en compte a l’hora de fer l’estructura de la nostra (encara que segurament la nostra no tindrà un menú similar).
-221 -
"
! Figura 110. Referent d’estructura Squarefish
! Figura 111. Referent d’estructura Squarefish
-222 -
"
! Figura 112. Referent d’estructura Squarefish
10.2.2.3.8. Project semicolon És una pàgina informativa sobre la depressió i el suïcidi creada per una associació homònima dels EUA que pretén evitar que els joves es suïcidin a partir de l’educació i l’ajuda tan mútua amb altres afectats com de professionals. A grans trets la web permet primer que l’usuari pugui compartir la seva experiència, explicar els símptomes que es nota i sentir-se identificat amb altres afectats per després millorar a partir de reptes dissenyats per guanyar autoestima i tornar a tenir una vida sana i feliç. També inclou un apartat per a donacions i una botiga en línia per a finançar-se (perquè és una ONG benèfica). Creiem que part de la informació que exposa pot ser important per al públic que veurà el nostre projecte i que podria tenir un lloc a la nostra web.
-223 -
"
! Figura 113. Referent de tema Project Semicolon
10.2.2.3.9. Psycom Psycom és una web que tracta sobre tot tipus de malalties mentals, des de la depressió a la bipolaritat passant per l’anorèxia o la paranoia, donant veu a professionals del sector mèdic treballant dins de VerticalHealth, una empresa americana que es dedica a divulgar contingut informatiu de caire sanitari. És especial aquest projecte des del punt de vista tant per la forma com ho tracta (amb qüestionaris interactius per saber si algú pateix d’una malaltia i amb articles de caire divulgatiu en un blog) com per les guies amb directrius a seguir quan tens problemes escrites per professionals amb experiència del sector que ja han vist molts altres casos similars i que poden ser de molta ajuda.
-224 -
"
! Figura 114. Referent de tema Psycom
10.2.2.3.10. Suicide Project Per acabar, Suicide Project és una web creada de forma anònima l’any 2004 per ajudar a tothom qui tingui ganes de suïcidar-se. Permet que tothom pugui publicar de forma anònima els seus problemes i experiències relacionats amb el suïcidi, bé siguin propis o de persones properes i estimades. Tot i que l’estètica que denota la seva antiguitat, les idees que la web vol transmetre no es perden. Permetre compartir les històries i les vivències de cadascú creiem que realment pot ajudar molt a tothom qui tingui problemes d’aquest caire. Per aquest motiu creiem que ens pot ser útil per als continguts que busquem per a la llibreta de la Nut.
-225 -
"
! Figura 115. Referent de tema Suicide Project
! Figura 116. Referent de tema Suicide Project
-226 -
" 10.2.2.4. Conclusions dels referents Després de dur a terme el benchmarking s’han desenvolupat diverses idees que es consideren suficientment fermes per aplicar a la construcció dels elements multimèdia del projecte. -
Composició simple, continguts ajustats a cada pàgina, ben distribuïts amb la possibilitat de ser creats amb capacitats responsive. Els referents són Spicy no Spicy o Rawww. La barra lineal interactiva de Cromosoma Cinco pot ser útil per tal de representar les diferents fases del dol que viu la Nut i avançar dins la llibreta. Pot aparèixer un menú desplegable scroll sense desentonar. Un exemple en pot ser la pàgina web de Bold. El footer fix, els apartats simples i concisos i els membres del projecte exposats en forma de il·lustracions amb una animació de hover pot usar-se. L’exemple de web és Squarefish. Les pàgines com Suicide Project, PsyCom o Project SemiColon són útils a nivell temàtic i poden servir com a referents per a crear l’atmosfera, tot i que a la nostra pàgina no hi apareixerà experiències reals.
En definitiva, creiem que el millor és crear una web simple, donant molt de pes als textos i a les fotografies, però amb el contingut ben distribuit i sense sobrecarregar-la d’informació. Pensem que la millor proposta estaria formada per una home que mostra el teaser o tràiler del projecte, un apartat per a la informació del projecte amb scroll suavitzat i animacions, un altre apartat igual que l’anterior amb informació extra del projecte (com el making of) i un apartat per a la llibreta interactiva amb una barra interactiva i informació d’interès sobre el que es diu.
-227 -
"
10.3. Arquitectura de la informació 10.3.1. Relacions entre suports Seguidament s’especifiquen quines són les relacions entre els diferents suports del projecte.
! Figura 117. Relacions entre les plataformes del projecte
El curtmetratge és el suport central del projecte i aquest podrà ser vist íntegrament a la presentació i, si s’escau i els concursos permeten, no descartem ni assegurem que pugui acabar a Vimeo en un futur. El que sí que és segur és que a la web i a les xarxes socials s’hi podrà veure el teaser. La web és des d’on es podrà tenir més informació del projecte i consultar la llibreta. Aquesta estarà permanentment online, allotjada als servidors de l’ERAM, i podrà ser vista també a la presentació. S’hi accedirà també des de les xarxes socials. La llibreta serà vista al curtmetratge i es consultarà tan a la web en format virtual interactiu com a la presentació en format físic.
-228 -
"
10.3.2. Arbres de navegació 10.3.2.1.
Arbres de navegació de la web
La web estarà formada per una pantalla inicial amb diferents botons per tal d’escollir si es vol veure el teaser, la llibreta, la informació general i l’apartat d’extres. A més, s’ha de poder accedir a les xarxes socials. Tots els subapartats es troben al mateix nivell i contenen material ben diferenciat, de tal forma que no es solapen i l’usuari els ha de visitar tots per tenir tota la informació de la que pot disposar.
! Figura 118. Arbre de navegació de la web
10.3.3. Diagrames de flux 10.3.3.1. Diagrama de flux de la web Els usuaris podran escollir si conèixer més sobre el projecte, la vida de la Nut, el teaser o a les xarxes socials. Un cop consultat l’apartat, es podrà accedir a la resta a través d’un menú desplegable que trobarem a totes les pàgines.
-229 -
"
! Figura 119. Diagrama de flux de la web
10.3.3.2. Diagrama de flux de l’apartat de la llibreta La llibreta podrà ser consultada tan de forma lineal com per fases a través d’una línia del temps.
-230 -
"
! Figura 120. Diagrama de flux de la llibreta
-231 -
"
10.4.Disseny de l’interfície 10.4.1. Identitat corporativa Tots els elements referents a la identitat corporativa estan especificats al llibre d’estil del projecte 17.
10.4.2.Disseny de la interfície 10.4.2.1.
Disseny de la interfície
10.4.2.1.1. Portada inicial
! Figura 121. Portada principal del projecte amb la retícula de proporcions àuries
17
El llibre d’estil es pot trobar a l’apartat 14.3 d’Annexos. -232 -
"
! Figura 122. Versió mòbil de la portada principal
10.4.2.2. Descomposició esquemàtica dels diferents nivells i subnivells
10.4.2.3.Portada inicial La portada principal està construïda, com la resta de pantalles i elements gràfics del projecte, seguint la proporció àuria. Seguidament, es pot veure quina és la disposició de tots els elements. La disposició del menú dels diferents apartats segueix l’espiral àuria fet que els elements de major importància són més propers al seu centre. El logotip del projecte es situa a l’inici de l’espiral. També tindrà una imatge que va canviant la seva orientació i disposició cada cop que es carrega la pàgina web.
-233 -
"
! Figura 123. Portada principal del projecte amb la retícula de proporcions àuries
!
Figura 124. Portada principal del projecte sense retícula
-234 -
" Tal i com s’exposa en les següents imatges, es pot veure com variaran les disposicions de les imatges.
! Figura 125. Variants de disposició de la imatge
La pàgina web està construïda amb els llenguatges de programació HTML, CSS i JavaScript. Els elements es van disposar seguint la retícula àuria amb 13 columnes. Cada cop que es carrega la pàgina, es calcula un valor aleatori entre 0 i 4 que correspon a cada una de les possibilitats de situar la fotografia. A partir d’aquest valor, es situa el div de la imatge en un lloc determinat i amb unes mides concretes. Seguidament, es comencen a mostrar els elements, ja que fins llavors l’usuari veu una pàgina web totalment blanca. Els elements comencen a aparèixer seguint l’espiral àuria, començant amb el logotip, i amb les paraules que porten a cada apartat (teaser, llibreta, projecte, extres) i finalment, la imatge. En el cas de la versió mòbil, l’usuari arriba al home, que conté només logo i imatge aleatòria, i el menú es desplega en ser clicada l’hamburguesa. S’eliminen els elements per tal d’aportar claredat a l’usuari. Per altra banda, la web està completament traduïda a l’anglès, per tal de poder-la mostrar a festivals o mostres d’arreu del planeta sense necessitar una posterior traducció.
-235 -
"
! Figura 126. Portada en versió mòbil
10.4.2.4. Pàgina informativa “Proyecto” Des de la portada principal del portal es pot accedir, dins la pestanya “Proyecto”, que conté la informació general de Suicidio. La pàgina conté una breu sinopsi del projecte, informació general, l’equip artístic i tècnic, els ajudants i col·laboradors del projecte i els patrocinadors que ho han fet possible. Aquest apartat també està construït seguint la retícula de les proporcions àuries. Els elements van apareixent amb diferents velocitats per tal de representar les diverses profunditats de l’espiral. Per tal d’aconseguir aquest efecte, s’ha emprat un codi JavaScript anomenat ScrollMe. Aquest efecte també s’utilitza en les versions per a mòbils i tauletes. El menú que permet navegar a les xarxes socials sempre és fixat a la part inferior dreta de la pantalla a la versió escriptori, i a la inferior als mòbils.
-236 -
"
! Figura 127. PĂ gina informativa sense la retĂcula
-237 -
"
! Figura 128. PĂ gina informativa amb la retĂcula
-238 -
"
! Figura 129. Disseny de la pĂ gina informativa
-239 -
" Seguidament es poden veure les captures de pantalla del resultat final de l’apartat.
! Figura 130. Apartat de “Sinopsis” dins de “Proyecto”
Sempre es parteix de la mateixa base, els textos apareixen amb més velocitat ja que es troben més al davant que la fotografia del darrere. Aquest efecte permet aportar més dinamisme i una clarificació del contingut. Al principi havíem optat per una llibreria que permetia fer aquest efecte amb més profunditat, però d’una forma molt més complexa i no suficientment adaptable a dispositius mòbils, per la qual cosa vam passar a Scrollme.
! Figura 131. Apartat de “Proyecto” dins de “Proyecto”
-240 -
" Les fotografies del fons estan formades per un div amb una alçada i amplada prèviament marcada mitjançant estils CSS i amb un background-image per aquesta manera ajustar-se amb més facilitat a les diferents versions de la web.
!
! Figura 132. Apartat d’“Actores” dins de “Proyecto”
Els actors es separen segons la seva importància. Les dues primeres actrius són les principals i, per aquest motiu, estan separades de la resta i tenen una major mida. La col·locació de les imatges es basa en l’espiral àuria i la successió de Fibonacci.
-241 -
"
! Figura 133. Primera fila de l’apartat d’“Equipo” dins de “Proyecto”
! Figura 134. Segona fila de l’apartat d’“Equipo” dins de “Proyecto”
-242 -
"
! Figura 135. Tercera fila de l’apartat d’“Equipo” dins de “Proyecto”
! Figura 136. Quarta fila de l’apartat d’“Equipo” dins de “Proyecto”
L’equip del projecte apareix en files de tres il·lustracions mostrant el càrrec i el nom de cada persona. En aquest cas també s’ha volgut apostar pel format il·lustratiu, que permet aportar senzillesa a la vegada que suavitat i delicadesa, quelcom interessant que s’ha volgut mostrar sempre en tots els elements gràfics dissenyats.
-243 -
"
! Figura 137. Apartat de “Colaboradores” dins de “Proyecto”
Com que s’ha rebut molta ajuda per part de persones externes a l’equip fundador hem volgut dedicar-los un espai propi on mostrar els seus noms i els càrrecs que han dut a terme durant les diverses jornades de rodatge. També hem rebut ajuda d’empreses patrocinadores que, per mitjà de donacions econòmiques o de productes, cessions d’espais o de materials, entre d’altres, han col·laborat en l’elaboració del projecte. Les empreses es disposen en files de quatre patrocinadors amb els corresponents logotips i un vincle a les pàgines web d’aquestes que s’obren en una pestanya nova.
!
-244 -
" Figura 138. Apartat de “Sponsors” dins de “Proyecto”
Per a la versió mòbil s’ha fet una adaptació dels mateixos continguts, però tenint en compte les mides més reduïdes.
! Figura 139. Apartats de “Sinopsis”, “Proyecto” i “Actores” de “Proyecto” (mòbil)
! Figura 140. Apartats d’“Equipo”, “Colaboradores” i “Sponsors” de “Proyecto” (mòbil)
-245 -
" A la versió mòbil l’equip es troba en un carousel que presenta els membres de dos en dos. Aquesta opció facilita la navegació per part de l’usuari. Els col·laboradors apareixen d’un en un i els patrocinadors també de dos en dos.
10.4.2.2.3. Pàgina informativa “Extras” L’apartat d’extres de la pàgina web parteix d’una estètica i un funcionament similar a l’anterior apartat esmentat. L’objectiu d’aquest és exposar informació complementària sobre el projecte i permetre a l’usuari conèixer més sobre l’equip i el projecte. Els apartats que la formen són el poema d’Ana Elena Pena Suicidio, l’explicació de com s’ha integrat la proporció àuria al disseny de la web, l’explicació del Mite de Sísif, una galeria de fotografies, el making of del projecte en format vídeo i un apartat per fer donatius.
! Figura 141. Apartat de “Referentes” dins d’“Extras”
-246 -
"
!
!
Figura 142. Apartat de “Mite de Sísif” i “Proporció àuria” dins d’“Extras”
En aquest cas, la proporció àuria és expressada mitjançant un vídeo que pot ser reproduït.
-247 -
"
!
! Figura 143. Apartat de “Galeria” i “Making of” dins d’“Extras”
Per acabar, hi ha una galeria de fotografies, un vídeo de making of i un botó per a poder fer donatius i ajudar a finançar el projecte.
-248 -
"
! Figura 144. Apartat de “Colabora” dins d’“Extras”
A la versió mòbil s’ha seguit una disposició similar a l’usada a l’apartat anterior.
-249 -
"
! Figura 145. Apartat “Extras” en versió mòbil
-250 -
" 10.4.2.2.4. Llibreta interactiva Un dels apartats més importants del portal web és la llibreta interactiva, que permet la narrativa interactiva de l’usuari amb el projecte. Mitjançant unes il·lustracions íntimes, referents poètics, de cançons i experiències vitals, entre d’altres, es pot conèixer el món interior de la Nut i les fases de la depressió que viu. Tenint en compte que la llibreta exposa les fases, aquesta pot ser consultada de forma lineal (mitjançant les fletxes), però també, de forma fragmentada escollint cada una de les fases. A part, també conté informació extra de cada una d’aquestes.
! Figura 146. Visió de la llibreta
Visió de la pàgina de la llibreta amb les fletxes per canviar de pàgina i la barra temporal a la part inferior per seleccionar cada una de les fases.
-251 -
"
! Figura 147. Finestra d’ampliació de la informació de la llibreta
A l’anterior wireframe es pot veure com apareixen finestres amb una ampliació de la informació que es podrà veure il·lustrada. Els continguts podran ser variats com textos, imatges, vídeos, cançons o mapes.
! Figura 148. Finestra d’ampliació de la informació de la llibreta
-252 -
"
La llibreta interactiva està programada mitjançant un carrousel que permet passar les pàgines mitjançant les fletxes que duu per defecte; no obstant, també s’hi ha integrat un range slider que permet integrar-hi una línia temporal per tal que l’usuari es situï dins de cada una de les fases. Aquests dos elements funcionaven de forma separada i va ser necessari unir-les, és a dir, que treballessin amb les mateixes variables i per tant, en el moment en què es canviés de pàgina amb les fletxes s’actualitzés la línia temporal (i a l’inversa). D’altra banda, en tot moment apareix en quina fase es troba la Nut per ubicar l’espectador i que es va actualitzant segons la pàgina que es mostra.
!
Figura 149. Portada de la llibreta
-253 -
"
! Figura 150. Visió d’una pàgina de la llibreta
Per facilitar la lectura de l’espectador, les pàgines poden ser ampliades en fer clic i moure’s per aquestes. Al tornar-ho a clicar, es desactiva l’efecte i es pot tornar a visualitzar la imatge amb la mida original.
! Figura 151. Visió ampliada de la pàgina
A cada una de les pàgines hi ha un botó que permet ampliar la informació d’allò que apareix a la pàgina com, per exemple, per visualitzar un vídeo, escoltar una cançó,
-254 -
" llegir un poema o conèixer més sobre les reflexions de la Nut. Els vídeos són integrats des de YouTube i les cançons des de Spotify. Ha estat necessari ser conscient sobre les regulacions dels drets d’autor perquè molts vídeos amb cançons no permetien fer un embed a la pàgina. Pel que fa a Spotify, només permet escoltar 30 segons de la cançó i per sentir-la sencera s’ha de fer des de la seva plataforma. Per solucionar aquest problema, s’ha desenvolupat una llista de reproducció accessible per a tothom qui vulgui seguir-la i escoltar-ne la selecció musical.
! Figura 152. Botons d’ampliació d’informació al lateral de la pàgina
-255 -
"
! Figura 153. Visió de l’ampliació d’informació amb l’Spotify
A la versió mòbil desapareix la línia temporal i la fase en què es troba la Nut. A més, cal visualitzar-la des d’una orientació horitzontal. Tot això succeeix per tal d’eliminar elements de la pantalla i facilitar-ne l’experiència de l’usuari. Si la visió és vertical, apareix un missatge demanant el canvi d’orientació del mòbil o una ampliació de la finestra del navegador.
Figura 154. Visions de la llibreta al mòbil
-256 -
" 10.4.2.2.5. Menú de navegació Per a tal d’accedir a cada una de les pàgines, es pot desplegar un menú clicant a l’hamburguesa que hi ha al lateral a la versió d’escriptori i a la part inferior, a la versió mòbil. Aquest, en el cas de la versió d’escriptori, manté la forma de l’espiral sempre present arreu. No obstant, en el cas del mòbil s’ha prescindit d’aquest perquè la pantalla és més petita i podria dificultar-ne la navegació de l’usuari. El fons del menú parteix del degradat que s’ha usat en altres indrets, com a la barra de navegació de la llibreta. Aquest permet diferenciar amb facilitat a l’usuari les pàgines i el menú.
! Figura 155. Menú a la versió de mòbil
-257 -
"
! Figura 156. Menú a la versió d’escriptori
-258 -
"
10.4.3.Requeriments tecnològics 10.4.3.1.
Programari utilitzat
Per tal de generar la nostra web responsive i interactiva de forma ràpida i eficaç s’han usat els llenguatges de programació estàndards HTML5, CSS3 i JS i i editats principalment amb un programa d’edició de codi enfocat a web, com pot ser el Brackets o el Visual Studio Code. A grans trets podem dir que l’HTML5 forma l’estructura de la web, les llibreries CSS controlen l’aspecte visible i el JS les interaccions dels visitants. Com a llibreries CSS s’ha usat l’ScrollMe per aconseguir l’efecte que apareixen els elements de la pàgina , en el cas de les llibreries JavaScript, el RangeSlider.JS per fer la línia temporal de la llibreta; el Zoom Master per ampliar les pàgines de la llibreta; JQuery per fer les accions dels diferents botons i els menús i també perquè ho requerien les llibreries externes. Per a poder treballar el projecte s’ha emprat un editor de codi; en el nostre cas la primera opció és el Visual Studio Code, un editor lliure orientat precisament a la programació web. Aquest programa multiplataforma és un editor lleuger però potent. Tornant al codi, podem dir que crear des de zero una web utilitzant el codi HTML5, molt versàtil per tal de desenvolupar pàgines web responsive amb formes i estils completament lliures, és la millor opció. Així es situa per davant d’alternatives de tipus WordPress (que tenen plantilles preconfigurades i que ens treuen personalitat i capacitat de crear un disseny original per al projecte) o de programar la web utilitzant Bootstrap (pràctic però amb una estètica i unes condicions estructurals ja molt marcades i poc lliures). Aquestes webs generades en HTML5 no tenen una única forma fixa, és a dir, que serveixen tan per mòbils com per ordinadors i altres plataformes gràcies a que s’adapten a les dimensions de la pantalla des de la que es visualitzin: aquestes webs s’anomenen responsive. El sistema organitza la web visible en contenidors horitzontals que després s'omplen de continguts; en un ordinador, que té una pantalla ample, la web tindrà més ample de contingut, mentre que en un mòbil en tindrà menys. Així ens podem assegurar com a desenvolupadors que tothom podrà visualitzar bé la web, sigui des del dispositiu que sigui. De tota manera, com que la nostra web inclou una llibreta interactiva, s’ha hagut de posar limitacions a l’hora de visualitzar-la al mòbil en segons quines orientacions.
10.4.3.2.
Navegació i visualització de la pàgina web
La pàgina web està disponible en línia a través de qualsevol ordinador o dispositiu que tingui un navegador web. Programes com el Google Chrome, el Mozilla Firefox, el Safari o l’Opera a nivell d’escriptori com el Chrome mòbil, el Firefox mòbil i el navegador stock d’Android, entre d’altres, poden visualitzar la web de forma correcta gràcies a la creació de continguts adaptatius. La navegació de la web es pot realitzar tan de forma tàctil com amb ratolí (fent scroll o clicks). Igual que qualsevol altra web té una pàgina home principal que serveix d’introducció al tema i de hub cap a la resta de pàgines. La introducció de gestos tàctils de navegació és bàsica i es porta a terme tal com està plantejada de fàbrica en tots els aparells; els gestos que venen per defecte amb els
-259 -
" aparells mòbils, com els de la pinça, arrossegar o fer scroll amb dos dits són interpretats pel navegador i portaran les seves funcions a terme. En el cas de la llibreta, la part més interactiva del projecte, els gestos són necessaris per veure-la: arrossegar la barra inferior per canviar de pàgina (s’ha descartat l’opció de fer passar la pàgina amb el dit o arrossegant), prémer la pantalla per amplicar el contingut s’amplia (cosa que hem cregut pràctica) i clicar o tocar els botons de cada costat per passar pàgines com a segona forma de passar pàgines de forma més precisa.
10.4.3.3.
Dispositius mòbils (vista mòbil i tauleta responsive)
L’adaptació de la web als dispositius mòbils és una necessitat bàsica per al nostre món actual. Un gran percentatge de gent utilitza el mòbil per a buscar informació a l’instant i que ens puguin trobar serà vital. No obstant, cal tenir en compte que l’experiència d’usuari no serà la mateixa que en la versió d’escriptori. Per això s’ha procurat que sigui un disseny optimitzat, net i organitzat, amb menús senzills i apartats lineals i preparats per a la interactivitat tàctil. Aquest fet és visible sobretot a la llibreta, on cal girar la pantalla i deixar-la en format horitzontal per poder-la veure: vam fer proves i vam considerar que en vertical no es veia correctament, per la qual cosa vam decidir això.
-260 -
"
10.5. Projecte transmèdia 10.5.1. Narrativa Tots els elements narratius del projecte transmèdia van encarats en mostrar el món interior de la Nut i la seva evolució durant els últims mesos. Partint de les fases de la depressió, referents musicals i de poemes, textos filosòfics, il·lustracions i reflexions, pot ser consultat. Les experiències són expressades des d’un punt de vista intern, mitjançant un diari de la Nut, la protagonista del projecte, on va escrivint tot allò que creu interessant. L’apartat més important de la pàgina web és una llibreta interactiva il·lustrada que va ser feta a mà, fotografiada i seguidament, programada per poder ser consultada des dels diferents dispositius mòbil i d’escriptori. Però, com a element extra, es poden llegir textos complementaris per conèixer més sobre els referents, poder llegir els poemes o escoltar cançons entre d’altres. Les pàgines poden ser passades a través de fletxes o en una línia temporal, que mitjançant un degradat i una informació al lateral, permet saber en quina fase es troba la protagonista. D’altra banda, prement les fotografies, aquestes són ampliades per poder ser llegides millor i gaudir dels petits detalls. El relat està ambientat en un moment anterior al que es pot veure al curtmetratge: a l’hora de construir la llibreta es va partir de les fases de la depressió i com aquestes van succeint durant els mesos anteriors a l’acció de l’audiovisual. L’última pàgina d’aquesta de la llibreta es situa al moment en què la Nut s’adona que cal fer quelcom per superar la seva depressió, fet que es percep als darrers instants del curtmetratge. És en aquesta quan hi ha una connexió entre els diversos suports: el posagots amb el número 63 és el que es pot veure al final de l’audiovisual, com també la frase “Jodidamente bien, gracias”. No obstant, no és només l’única connexió, la llibreta és present en diverses escenes. Tot i que es parteix d’una narració de ficció, tant al curtmetratge com a la llibreta, els referents reals de cançons, poemes o localitzacions són reals.
10.5.2. Experiència Com que es tracta d’un projecte transmèdia, es busca que cada un dels suports tingui suficient autonomia i unitat narrativa, però la voluntat és que l’espectador faci un recorregut per tota l’univers del projecte per conèixer més sobre la nostra protagonista, la Nut. Els usuaris poden tenir un feedback a través de les xarxes socials (Instagram i Facebook) i aquestes també serviran per enllaçar el curtmetratge amb la web informativa i la llibreta interactiva.
-261 -
"
10.5.3. Audiències Es considera que el públic objectiu serà a partir dels 16 anys. És important que qui interactuï amb el nostre projecte sigui prou madur per tal d’entendre les metàfores de la poesia i que hagi pogut viure moments complicats a la seva vida, per tal de sentir l’empatia buscada i ja esmentada en els objectius del projecte. En cap cas s’ha volgut encarar el projecte a un públic determinat, però sí que cal fer esment que a Instagram hi ha uns seguidors força joves i que tenen molta interacció, tant entrant al perfil com consultant les històries. En canvi, a Facebook, el públic objectiu és més madur i no tenen tanta interacció pel que fa a comentaris, però sí amb m’agrades. Pel que fa als perfils tecnològics, per a poder consultar la llibreta interactiva de forma còmode es necessita una connexió ràpida i preferiblement des d’un ordinador.
10.5.4. Mitjans i plataformes El projecte transmèdia està format per diverses plataformes amb un audiovisual com a eix central i seguidament, d’altres que permeten conèixer més sobre el projecte i de la Nut com poden ser la pàgina web, la llibreta o les xarxes socials. L’audiovisual permet expressar la narració d’una forma més tradicional i lineal, però la web i les xarxes socials permeten arribar a un públic més ampli de forma més fàcil. Malgrat tot, a diferència dels primers, els darrers permeten ser visualitzats d’una forma no lineal amb llibertat de consulta.
10.5.5. Model de negoci Els projecte serà consultat de forma gratuïta, tant l’audiovisual com les plataformes web. No obstant, s’ha finançat mitjançant el patrocini de diverses empreses que han fet donacions econòmiques o de productes o rebaixes en el seu servei. Algunes d’aquestes han aparegut com a emplaçament publicitari. El finançament per part dels membres del projecte també ha estat clau a l’hora de poder tirar-lo endavant. D’altra banda, s’ha comptat amb la disponibilitat de material audiovisual de l’Escola Universitària ERAM i el CIFOG. L’objectiu és presentar-se a concursos i festivals que, en cas de guanyar, es pot rebre una aportació econòmica que permetrà recuperar les inversions.
10.5.6. Execució El projecte comença amb la creació de comptes a les diferents xarxes socials per a començar a presentar l’activitat que es durà a terme. També serveix com a carta de presentació a l’hora de buscar patrocinadors.
-262 -
" Paral·lelament hi ha un equip audiovisual que comença a preparar tot el procés de creació del producte audiovisual, un equip de disseny crea la imatge gràfica i la llibreta i uns altres membres comencen amb la construcció de les plataformes web. Les diferents plataformes es van construint simultàniament i tot convergeix en un dia en què es fa una presentació de les diferents plataformes.
-263 -
"
-264 -
"
11. DISSENY I CREACIÓ DEL SO DIGITAL -265 -
"
11.1. Preproducció 11.1.1. Selecció de necessitats i material per escenes
Figura 157. Desglòs del guió
Com s’ha mencionat anteriorment, el primer pas va ser realitzar un desglòs de guió per colors en quant a so. El procés es va repetir tants cops com el guió va ser canviat per així tenir en compte cada detall i alteració.
-266 -
"
Figura 158. Desglòs del guió
-267 -
"
Figura 159. Llegenda del desglòs i necessitat de sons
Després analitzar el guió, es va obtenir una llista de sons, els quals haurien de ser gravats per així avançar temps i tenir-los abans del rodatge per tenir una postproducció més còmode. Amb aquesta primera llista de sons s’aniria treballant enregistrant-los, mentrestant, es va desenvolupar un mapa sonor amb la classificació d’aquests sons per escenes. Saber què és el que ha de sonar a cada lloc, i ordenar cada so del guió en diferents grups segons la seva tipologia, va ser essencial.
-268 -
" Aquesta va ser la primera versiĂł del mapa sonor, la qual va quedar obsoleta al actualitzar el guiĂł. AixĂ doncs es va dur a terme un altre mapa sonor actualitzat i millorat.
Figura 160. Llista de necessitats sonores
-269 -
"
-270 -
"
Figura 161. Mapa sonor
-271 -
"
Figura 162. Mapa sonor
-272 -
"
Un cop classificats els sons per escenes i feta la llista de necessitats, es va fer un esquema per a establir la jerarquia d’importància dels sons al llarg del curtmetratge, un ordre per a tenir en compte a l’hora d'enregistrar i de posteriorment, fer la postproducció de so.
! Figura 163. Planificació sonora
11.1.2. Assajos i proves Es van fer diverses proves i assajos dins el Departament de So, començant per les proves. Es van realitzar proves sobretot pels ambients, proves de gravació de backgrounds sonors en diferents espais per crear diferents flashbacks. Es va enregistrar una prèvia dels ambients les primeres setmanes de projecte, una altre prova aprofitant les proves de direcció de fotografia als espais del flashback, on es va fer una recreació prèvia de com es gravaria i quins plans s’agafarien, etc. Finalment enregistrant a setmanes del rodatge les pistes finals dels ambients que formarien part del curtmetratge amb els micròfons binaurals per tal d’aconseguir una immersió major i millor experiència sonora. D’aquesta manera, es podien anar fent varis esbossos del flashback, ja que era la part potser més complicada d’aconseguir, i anar preparat per a la postproducció al gener.
-273 -
"
Figura 164. Proves de so sota les vies del tren
Figura 165. Proves de so a Olot
-274 -
"
Figura 166. L’Èlia, la Núria i en Carlos treballant
Figura 166. Proves de so al Sunset
-275 -
"
Figura 167. Captures de pantalla del Logic Pro X
-276 -
" Amb les pistes agafades dels sons ambients, es va començar a crear un mur de so, que consistia en ajuntar diverses pistes d’una mateixa localització i ajuntar-les per crear un ambient molt potent i carregat. També es van realitzar moltes proves per a la part experimental del flashback, aplicant filtres de freqüències i jugant amb automatitzacions de volums i compressions per a crear una atmosfera especial.
Figura 168. Gravació de la veu en off
La veu en off es un element clau del curtmetratge, i acompanya al flashback, així que també es van realitzar varies proves per enregistrar la veu, primer amb integrants del grup, per anar practicant l'equalització i tractament de la veu femenina, i posteriorment amb l’actriu, fins a aconseguir l’enregistrament que seria el determinant pel curt.
No totes les proves del Departament de So són referents a l’enregistrament de sons i ambients o veu en off, es van fer assajos d’escenes del curtmetratge per preparar l’àudio i saber desenvolupar-nos millor al rodatge. La primera prova de diàleg va ser a Olot, a una localització amb unes condicions semblants al Sunset, mencionades a l’apartat de So anterior. Les segones proves de so es van realitzar a la localització del rodatge (el bar Sunset de Girona) i van servir per acabar de definir els micròfons escollits i les posicions i estratègies de enregistrament de so envers el rodatge. Tal i com s’ha mencionat anteriorment, van ser molt útils per familiaritzar-nos amb el muntatge de so tant en Final Cut com en Logic Pro, agafar tècnica apropant-nos a l’edició de diàlegs, l’ús del roomtone, els “fades”, etc.
-277 -
"
Figura 169. L’Èlia i en Carlos gravant
11.2. Postproducció 11.2.1. Problemes del rodatge i canvis en el rodatge El principal problema que es va trobar al rodatge va ser el soroll de les neveres del Sunset, una de les quals feia soroll permanent, i les altres dues es complementaven per engegar-se de forma intermitent i filtrar freqüències molestes a les pistes d'àudio. A causa d’això tots els sons d’escenes rodades a prop de les neveres van haver de substituir-se a postproducció, i tractar les veus de forma que passessin el més desapercebudes possible. També es van haver d’aïllar a postproducció totes les pistes en les quals algun personatge caminava, doncs el terra de fusta provocava un cruixit molest. Un altre problema no tant destacable eren les converses de personatges de fons que en teoria haurien d'aparèixer, al no tenir gaires extres van haver de crear-se a postproducció.
11.2.2. Wild-tracks Com s’ha explicat anteriorment, tots els sons directes o efectes es van gravar amb anterioritat al rodatge, així com els sons ambients de les diferents localitzacions i la veu en off de la protagonista. Tot i que vam aprofitar els temps morts del rodatge i els micros no actius a alguna escena per a gravar els sons de les accions en directe.
-278 -
"
11.2.3. Conclusions Parlo ara en primera persona, com a representant del departament de so. Sóc músic, i gaudeixo fent composicions musicals, tocant i gravant música a un petit estudi a casa meva durant el meu temps lliure. De totes maneres, no esperava la complexitat que comporta realitzar el so d’un projecte transmèdia com ho és Suicidio. Ha sigut tot un repte i una experiència realitzar el so des de el plantejament, la cerca de referents, creació de mapes sonors, organitzar el rodatge en quant a àudio, l’enregistrament i la postproducció. Ja que, si bé es pot dir a priori que el curtmetratge no té cap gran complicació destacable a nivell de so, ja que trobem poc diàleg i sempre hi interactuen només dues persones màxim, hi ha una bona part més experimental que escapa a la teoria (flashback, jugar amb la jerarquia per donar importància a diferents accions que estan succeint alhora, entrar al cap de personatge, etc) per la quals vam apostar amb solucions de gust personal i, creiem, amb èxit. Estic orgullós, personalment, de la feina feta, sobretot a postproducció, ja que he pogut dedicar-hi temps per aprendre i provar diferents tècniques, divertir-me jugant amb filtres, volums, panejos, i haver-me enfrontat al disseny de so d’un projecte transmèdia, un repte que venía de nou.
-279 -
"
-280 -
"
12.CONCLUSIONS GENERALS
-281 -
"
12.1. Conclusions generals Crear des de zero un projecte tan gran suposava un gran repte per tots nosaltres. Per a tots, ha estat un procés d’aprenentatge. Pots imaginar que tard o d’hora hi haurà contratemps o inconvenients que alterin el ritme però mai et pots arribar a fer la idea fins que t’hi trobes. Realment ens hem apropat molt a la idea inicial de projecte global que teníem planejat, encara que potser no a la perfecció. Donat que som estudiants i és el primer treball a gran escala que desenvolupàvem. Amb tot això, valorarem els objectius que es van proposar inicialment per poder fer un balanç.
12.1.1. Principals -
Fer un audiovisual que ens aporti aprenentatge. Aquest punt sens dubte s’ha complert, de tota experiència fos bona o dolenta, hi ha aprenentatge i d’aquest projecte s’ha après de les dues formes.
-
Poder crear sentiment d'empatia a l’espectador amb la protagonista. S’ha intentat apropar mitjançant la recerca i l’intent d’aprofundir amb la seva situació emocional.
-
Crear una xarxa transmèdia que narri el rerefons de Suicidio. La nostra xarxa transmèdia ha intentat lligar totes les plataformes, en cada una d’elles s’ha intentat plasmar tot allò que volíem transmetre.
-
Transmetre a l’espectador el significat del curtmetratge “es necesario suicidarse cada cierto tiempo [...] para aferrarse de nuevo a la vida”.
A cada una de les plataformes que componen el projecte s’hi exposa aquesta filosofia.
12.1.2. Secundaris -
Crear una imatge gràfica acord amb la filosofia del projecte. La imatge gràfica què s’ha creat està molt aconseguida. Tant la pàgina web com cada un dels components gràfics, van afins amb l’austeritat, la netedat, la simplicitat, la narració i l’elegància del projecte.
-
Que aquesta imatge gràfica s’estengui a tots els continguts transmèdia. Hem treballat perquè això es complís en tots els continguts, incloses les xarxes socials.
-
Poder optar a festivals audiovisuals. Era un dels incentius del projecte i, encara que les expectatives encara hi siguin, s’ha d’arribar a un acord grupal.
-282 -
" -
Crear una banda sonora pel flashback que transmeti el sentiment. La part sonora del projecte vam creure que havia de ser un punt fort, fet que ajudés a l’espectador a entrar al món de la Nut.
-
Formar una pàgina web interactiva i fàcil de manejar. La pàgina web és un dels punts més importants de tot el projecte i, precisament la seva fàcil usabilitat i interactivitat ja són un fet. L’elegància i la senzillesa visual són dos conceptes que podrien definir molt bé aquest objectiu.
12.1.3. Específics -
Crear una bona participació de l’equip en el projecte. En un inici l’equip es va unir per una objectiu comú: la realització i producció del projecte transmèdia, i la participació per part de tots. En un inici, semblava faltar-hi cohesió i comunicació. A mesura que va transcórrer el projecte, les discrepàncies entre els membres van augmentar. No s’ha aconseguit funcionar com a equip -o grup organitzat- fet que ha portat que no fos possible el compliment d’aquest punt al 100%.
-
Que cada persona del grup pugui aprendre en el seu departament. Tots els càrrecs eren nous per a nosaltres, i han suposat una gran responsabilitat per a cada un de nosaltres. Tots hem aconseguit treure’n quelcom de profit, ja fos per a sentir-nos útils o bé per aprendre’n i treure’n el millor de si.
-
Cooperació en equip. La cooperació sempre ha sigut un punt dèbil d’entre alguns membres de l’equip, hi ha fallat la comunicació en alguna ocasió i això ha dificultat l’efectivitat de les tasques.
-
Crear un projecte el qual pugui servir de portafoli. Era un dels punts més importants per a tots: més enllà d’un projecte aparentment professional, contem haver-ne après quelcom que en un futur ens pugui servir.
12.2. Conclusions finals La rigorositat i la responsabilitat que comporta formar part d’un equip amb un projecte entre mans amb aquestes dimensions porta molta feina. Malgrat tot, hem mirat de treure’n tots el millor de sí per aconseguir bons resultats. L’experiència que ens ha faltat en bastantes ocasions podrà servir-nos a la llarga per saber què pot funcionar o què no en futures ocasions. Aprofitant l’ocasió, donem gràcies a tota aquella gent que directa i indirectament ha ajudat a fer possible aquest projecte: entitats col·laboradores, alumnes i exalumnes de la mateixa escola, companys, professorat que ens ha guiat i donat suport… Com tot projecte, i més vist acabat, sabem que podria millorar. De moment, però, ja és un gran pas per a tots nosaltres haver arribat fins aquí amb aquests resultats.
-283 -
"
-284 -
"
13.BIBLIOGRAFIA
-285 -
" Alfonso Ledesma Jimeno, L., (1989). Estudio sobre las depresiones, Salamanca, Espanya, Universitat de Salamanca Cabodevilla, I. (2007). Las pérdidas y sus duelos. Anales Sis San Navarra, 2007, p. 163 - 173. ISSN 1137-6627 Chinchilla Moreno, A., (2008). La Depresión y sus Máscaras, Buenos Aires i Madrid, Argentina i Espanya, Editorial Médica Panamericana Corrales D., D. (2011). La pérdida del self. Recuperat el 09-10-2018 de https:// semanariouniversidad.com/author/semanario/ De Rivera, J. L. G. (1980). Psicopatologia del si mismo (Trastornos de la experiencia del ser). Recuperat el 05-10-2018 de http://www.psicoter.es/_arts/80_C010_03.pdf Diccionario filosófico. (sense data). Karl Jaspers. Recuperat el 08-10-2018 de http:// www.filosofia.org/enc/ros/jas.htm Eddy Ives, L. S. (2014). La identidad del Adolescente. Como se construye. Revista de Formación Continuada de la Sociedad Española de Medicina de la Adolescencia, 2, 2014 EFE. (2015). Las cifras de la depresión. Recuperat el 06-10- 2018 de https:// www.efesalud.com/las-cifras-de-la-depresion/ Enciclopèdia. (sense data). Ernst Kretschmer. Recuperat el 07-10-2018 de https:// www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0036000.xml Eurostat. Statics explained. (2018). Estadísticas sobre la muerte. Recuperat el 08-10-2018 de https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php? title=Causes_of_death_statistics/es Instituto Nacional de la Salud Mental (2015). La depresión: Lo que usted debe saber. [Fullet]. Bethesda: Autor Médicos y pacientes.com. (2017). El 6,8% de la población adulta de la Unión Europea tiene depresión, según un informe de Eurostat. Recuperat el 07-10-2018 de http://www.medicosypacientes.com/articulo/el-68-de-la-poblacion-adulta-de-launion-europea-tiene-depresion-segun-un-informe-de Ortiz Frágola, A. (2009). El self y el proceso del duelo. Psicoanálisis, 21, 353 - 366 Ortiz Frágola, A. (2009). Vulnerabilidad adoelscente y psicopatología de las adicciones. De las transferencias narcisistas a los circuitos cerebrales de refuerzo. Psicoanálisis, 21, 337 - 359 Rincón de la psicología. (2015). 10 consejos del Budismo Tibetano para vivir de forma más plena y equilibrada. Recuperat el 09-10-2018 de https:// www.rinconpsicologia.com/2015/05/10-consejos-del-budismo-tibetano-para.html Rodrigo Alsina, M., Medina Bravo, P. (2006). Posmodernidad y Crisis de Identidad. Revista Científica de Información y Comunicación, 3, 125 - 146 Tu nueva información. (sense data). 12 reflexiones del budismo Zen para comprender cómo funciona nuestra mente. Recuperat el 10-10-2018 de http:// www.tunuevainformacion.com/etica-filosofia-de-vida/606-12-reflexiones-delbudismo-zen-para-comprender-como-funciona-nuestra-mente.html
-286 -
" XTEC. (sense data). El mito de SÃsifo. Recuperat el 05-10-2018 de http:// www.xtec.cat/~jortiz15/sisif.htm
-287 -
"
-288 -
"
14. ANNEXOS

-289 -
"
14.1. Xarxes socials S’ha deixat un registre de tota l’activitat de les xarxes socials, tant de les publicacions que s’hi van dur a terme com també, de les interaccions del públic. Seguidament es pot veure la taula de les publicacions d’Instagram. Data
Hora
Tema
Text
08/10/2018
12:00
Presentació Equip - Joan Regí
Conoce a Joan Regí, nuestro ayudante de
Presentació Equip Ferran Castelló
Conoce a Ferran Castelló, nuestro jefe de
Presentació Equip - Judith Navarra
Conoce a Judith, nuestra ilustradora y ayudante
Presentació Equip - Eloi Crusells
Conoce a Eloi Crusells, nuestro jefe del
Presentació Equip - Carlos Calvo
Conoce a Carlos Calvo, nuestro jefe del
Presentació Equip - Èlia Bosch
Conoce a Èlia Bosch, nuestra directora de arte
Presentació Equip - Ilona
Conoce a Ilona Mazmanova, nuestra directora de
09/10/2018
09/10/2018
10/10/2018
10/10/2018
10/10/2018
11/10/2018
10:00
15:00
12:00
15:00
18:00
12:00
programación y comunicación multimedia ! "
programación y comunicación mutimedia # $
en el departamento de diseño % &
departamento de diseño gráfico ' #
departamento de sonido ( )
*+
fotografía , -
11/10/2018
15:00
Presentació equip Logotip
¿Os gusta nuestra logotipo?
11/10/2018
18:00
Presentació equip - Júlia Recarens
Conoce a Júlia Recarens, nuestra ayudante de
Presentació equip - Anna Fàbrega
Conoce a Anna Fàbrega, nuestra productora 0
Presentació equip - Clara Camps
Conoce a Clara Camps, nuestra ayudante de
Presentació equip - Núria Sallés
Conoce a Núria Sallés, nuestra directora del
15/10/2018
15/10/2018
15/10/2018
12:00
15:00
18:00
-290 -
producción . /
1
dirección 2 3
proyecto 4 &
" 25/10/2018
12:00
Sorteig llibretes Canson
¡Tenemos un sorteo en marcha! Desarrolla tu alma creativa con estas libretas de #artista @cansonpaper Para participar tienes que... 5 1. Seguirnos 5 2. Mencionar a tres amigos 5 3. Puedes comentar tantas veces como quieras, pero siempre mencionar a amigos distintos ¡Tienes hasta el viernes 2 de noviembre a las 11 de la mañana! ' 6
02/11/2018
13:00
Sorteig llibretes Canson
7 ' ¡Ya conocemos la ganadora de las libretas de #artista @cansonpaper! La afortunada ha sido @ainaberenguer. Pronto nos pondremos en contacto contigo para decidir cómo te las enviamos. ¡Muchas gracias a todos los que habéis participado! % 8
05/11/2018
07:00
Festa Tsarau Dimecres 7 Novembre
Aquest dimecres 7 de novembre vine a Tsarau a desfer-te de tots aquells apunts que t'han portat tants mals de cap, i aconsegueix un xupito gratis. 9 9 Què se'n farà dels apunts? D'això ja ens n’encarregarem nosaltres... : ; Festa organitzada pel grup de treball de final de grau del projecte Suicidio de l’Escola Universitària ERAM. · Preu de l'entrada: 10€ (2 consumicions o 4 birres) · Venda d'entrades dimarts i dimecres: Anna Fàbrega 629 41 31 79 / Júlia Recarens 691 91 02 49
08/11/2018
10:00
Xocolatada ERAM
☕ = Quina oloreta... Avui xocolatada amb melindros a l’ERAM! > 1€: xocolata desfeta > 1,50€: xocolata desfeta amb melindros
12/11/2018
16:00
Concert La Masovera Barbuda a La Mirona
9 ? El divendres 30 vine a veure La Masovera Barbuda a la Mirona! Els clàssics de tota la vida en seran els protagonistes: versions de rock espanyol dels 80 i dels 2000, de les cançons de l’estiu, del rock català, de la música comercial actual… @ A Amb la teva entrada ens ajudaràs a finançar el nostre projecte. No te’n quedis sense, el preu a la taquilla és de 7 euros, però si la compres ara l’aconseguiràs per 5. Compra-la a l’enllaç de la bio!
-291 -
" 16/11/2018
10:00
Imatge flors
Cansado. ¡Sí! Cansado de usar un solo bazo, dos labios, veinte dedos, no sé cuántas palabras, no sé cuántos recuerdos, grisáceos, fragmentarios. Fragmento de “Cansancio” de Oliverio Girondo
20/11/2018
11:30
Imatge flors
Yo sé que existo porque tú me imaginas. Soy alto porque tú me crees alto, y limpio porque tú me miras con buenos ojos, con mirada limpia. Tu pensamiento me hace inteligente, y en tu sencilla ternura, yo soy también sencillo y bondadoso. Pero si tú me olvidas quedaré muerto sin que nadie lo sepa. Verán viva mi carne, pero será otro hombre —oscuro, torpe, malo— el que la habita...
“Muerto de olvido” de Ángel González 01/12/2018
09:00
Campanya finançament
B C Suicidio es nuestro trabajo de fin de grado, un proyecto transmedia inspirado en los versos del poema “Suicidio” de Ana Elena Pena. Suicidio quiere ser un proyecto que vaya más allá de la pantalla. Se narra la necesidad de vivir la vida intensamente disfrutando los momentos de felicidad y afrontando los de dificultad para así comprender que la vida es cambio y evolución. 6 ¡Colabora con nosotros con una aportación y ayúdanos a hacer realidad éste proyecto, consulta las recompensas que te ofrecemos!
04/12/2018
14:30
Fotografia proves rodatge al Sunset
D 6 ¡Haciendo pruebas de rodaje!
06/12/2018
10:30
Fotografies rodatge a Olot
D E ¡Rodando en Olot!
07/12/2018
11:00
Fotografies prova flashback
F B ¡Qué nervios! Cada vez falta menos para
-292 -
grabar... Aquí tenemos nuestra directora de arte en las pruebas de rodaje.
" 09/12/2018
12:30
Fotografia Marta Mas
11/12/2018
17:30
Fotografia oques Rodatge Olot
G H Ellas nos visitaron durante el rodaje en Olot
15/12/2018
11:15
Fotografia proves Rodatge Sunset
D F Vamos recuperando las fuerzas después de estos días de rodaje...
18/12/2018
10:00
Fotografia rodatge Olot
D F ¡Os vamos enseñando más fotografías de
Fotografia panera 1
Llega la #Navidad y queremos agradeceros vuestra ayuda por hacer el proyecto suicidio posible. Entra en el #SORTEO de estos tres fantásticos lotes proporcionados por nuestros increibles patrocinadores.
20/12/2018
19:00
¡Tenemos ganas de que este proyecto sea una realidad y por eso estamos trabajando a tope!
nuestros rodajes!
CESTA 1. I 2 cervezas @labravabeer y 1 vale del 15% de descuento para las próximas compras. J Pack de 2 libretas @cansonpaper. K 3 piezas embutido @laselva_es.
L Participa comprando tu boleto a 3€ o dos a 5€ fisicamente cualquiera de los miembros del equipo o hazlo de manera online enviandonos un MD. ⚠ Estate atento, siguenos para más información. El Ganador se anunciará el 24 de enero en las redes sociales
-293 -
" 20/12/2018
20:00
Fotografia panera 2
Llega la Navidad y queremos agradeceros vuestra ayuda por hacer el proyecto suicidio posible. Entra en el #SORTEO y GANA uno de estos tres fantásticos lotes proporcionados por nuestros increibles patrocinadores. CESTA 2: I 6 cervezas @labravabeer y 2 vales del 15% de descuento para las próximas compras. J Pack de 3 libretas @cansonpaper. K 3 piezas embutido @laselva_es.
L PARTICIPA comprando tu boleto a 3€ o dos a 5€ fisicamente cualquiera de los miembros del equipo o hazlo de manera ONLINE enviandonos un MD. ⚠ Estate atento, siguenos para más información. El Ganador se anunciará el 24 de enero en las redes sociales. 20/12/2018
21:00
Fotografia panera 3
Llega la Navidad y queremos agradeceros vuestra ayuda por hacer el proyecto suicidio posible. Entra en el #SORTEO y GANA uno de estos tres fantásticos lotes proporcionados por nuestros increibles patrocinadores. CESTA 3 I 12 cervezas @labravabeer y 2 vales del 15% de descuento para las próximas compras. J Pack de 6 libretas @cansonpaper. K 3 piezas embutido @laselva_es.
L PARTICIPA comprando tu boleto a 3€ o dos a 5€ fisicamente cualquiera de los miembros del equipo o hazlo de manera ONLINE enviandonos un MD. ⚠ Estate atento, siguenos para más información. El Ganador se anunciará el 24 de enero en las redes sociales. 21/12/2018
21:00
Fotografia rodatge equip
En Suicidio Short Film hemos tenido la suerte de contar con gente increíble durante el rodaje. Gracias por hacer esto posible.
23/12/2018
18:00
Fotografia probes vies del tren
Recordando las pruebas de rodaje para amenizar la espera de lo que está por llegar... ¡que nervios!
-294 -
N
" 26/12/2018
17:00
Il·lustració Bruna
Bruna aprece por primera vez en pantalla con nosotrxs. A su personaje le encantan las cosquillas, y a ella también O P #SuicidioShortFilmCast
26/12/2018
23:00
Il·lustració Adriana
Ella es @adrianabosch, la madre de Bruna y también tendrá un papel en nuestro cortometraje. Será la vecina de nuestra protagonista Q R #suicidioshortfilmcast
27/12/2018
15:00
Il·lustració Kike
@quintinmanzano hará de Kike, el trompetista de la banda invitada la noche en la que Nut dará el paso. S T #SuicidioShortFilmCast #ilustration#shortfilm
27/12/2018
21:00
Il·lustració Treballador
Conoce a Jonatan Trull, el trabajador de Aura, el bar literario dónde suele ir nuestra protagonista U ( #SuicidioShortFilmCast #cortometraje#ilustracion
28/12/2018
15:00
Presentació Logo
Antes de que acabe el año sabréis todo nuestro reparto...¿Estáis preparadxs para descubrir los demás? N #suicidioshortfilmcast
28/12/2018
21:00
Il·lustració Poeta 2
Conoce a @davidmlopez88 que interpreta a Ibai, uno de los poetas que recitará en el Bar Literario Aura V ( #SuicidioShortFilmCast #Ilustracion#cortometraje
29/12/2018
29/12/2018
15:00
21:00
Il·lustració Poeta 1
Jaume dará vida a Pablo quién cautivará a Nut
Il·lustració Morgan
@angels_lopez_actrizinterpretará a Morgan, la dueña del bar Literario Aura. Es sin dudar, uno
recitando Oliverio Girondo W X
de los personajes clave de nuestra historia. 4 I 30/12/2018
21:00
Il·lustració Nut
Antes de cerrar el año os presentamos a @martacorne, nuestra Nut, la protagonista, a quién le encanta la naturaleza y la poesía. Siempre lleva encima su libreta, dónde apunta sus vivencias y pensamientos. Y Z
02/01/2019
21:00
Foto Nut Sunset
Cansado, sobretodo, de estar siempre conmigo (...)
04/01/2019
21:00
Foto actrius sunset
Entre actos #SuicidioShortFilm
07/01/2019
21:00
Foto Morgan Sunset
Preparando #SuicidioShortFilm
09/01/2019
21:00
Primer Frame
(...) Muerte es quedarse solo, mudo y quieto Gloria Fuertes
-295 -
" 11/01/2019
15:00
Segon Frame
Yo, yo subo.
13/01/2019
21:00
Tercer Frame
Cuando termine el sueño, allí donde me encuentre.
16/01/2019
21:00
Primera Olot
Reencontrarse
18/01/2019
15:00
Segona Olot
Aferrarse de nuevo
20/01/2019
21:00
Tercera Olot
Podríamos decir que la libreta, es su bien más preciado.
23/01/2019
21:00
Primera Habitació
(...) saben que miento cuando les digo que es algo y no alguien quien ha interrumpido mi parpadeo. - Elvira Sastre
25/01/2019
15:00
Segona Habitació
Inside my heart is breaking My make-up may be feaking. But my simile still stay on. - Queen
27/01/2019
21:00
Tercera habitació
Sentir el cuerpo vacío, agotado, dolorido.
29/01/2019
21:00
Primera Llibreta
Al volver a casa sola tengo miedo y eso me jode.
Segona Llibreta
No te sentías como en casa, nada era tuyo ya. Perdiste las ganas y sobre todo las fuerzas para volverlo a intentar. Y te encerraste, desististe y te dejaste llevar...
01/02/2019
Entra en la libreta de Nut, conócela, entiéndela.
03/02/2019
21:00
Tercera Llibreta
Sus pasatiempos favoritos son arte: poesía, música y pintura.
10/02/2019
21:00
Primera sèrie post projecte
¿De quién es esta canción? #LaLibretadeNut
13/02/2019
15:00
Segona sèrie post projecte
En la cultura china, el otoño se relaciona con el hecho de estarse muriendo ya que es la estación donde la luz del sol se va apagando, los días se acortan y los árboles dejan de crecer. Durante esta época del año, se colocan flores bancas para poder llorar por aquello que has perdido. Esta estación del año, se celebra mirando el oeste, para focalizarse en tus sueños y entender la dirección que debes coger a partir de aquí, después de la tristeza.
17/02/2019
21:00
Tercera sèrie post projecte
En junio...
Taula 14. Taula de les publicacions a Instagram
-296 -
" A continuació, hi ha el registre del conjunt de les publicacions de Facebook. Data
Tema
Text
02/10/2018
Publicació inicial
¡Bienvenido! Esta es la página del proyecto transmedia Suicidio Short Film. Los próximos días conocerás más sobre nosotros…
08/10/2018
Presentació Equip
¡Buenos días! A partir de hoy os presentaremos el
Presentació Equip - Joan Regí
Conoce a Joan Regí, nuestro ayudante de
Presentació Equip Ferran Castelló
Conoce a Ferran Castelló, nuestro jefe de
Presentació Equip - Judith Navarra
Conoce a Judith, nuestra ilustradora y ayudante en
Presentació Equip - Eloi Crusells
Conoce a Eloi Crusells, nuestro jefe del
Presentació Equip - Carlos Calvo
Conoce a Carlos Calvo, nuestro jefe del
08/10/2018
09/10/2018
09/10/2018
10/10/2018
10/10/2018
Hora
12:00
10:00
15:00
12:00
15:00
equipo de Suicido Short Film
programación y comunicación multimedia ! "
programación y comunicación mutimedia # $
el departamento de diseño % &
departamento de diseño gráfico ' #
departamento de sonido ( )
10/10/2018
18:00
Presentació Equip - Èlia Bosch
Conoce a Èlia Bosch, nuestra directora de arte * +
11/10/2018
12:00
Presentació Equip - Ilona
Conoce a Ilona Mazmanova, nuestra directora de fotografía , -
11/10/2018
15:00
Cartells càsting
¿Quieres presentarte a nuestro casting de Girona?
11/10/2018
18:00
Presentació equip - Júlia Recarens
Conoce a Júlia Recarens, nuestra ayudante de producción . /
15/10/2018
12:00
Presentació equip - Anna Fàbrega
Conoce a Anna Fàbrega, nuestra productora 0 1
15/10/2018
15:00
Presentació equip - Clara Camps
Conoce a Clara Camps, nuestra ayudante de
Presentació equip - Núria Sallés
Conoce a Núria Sallés, nuestra directora del
Càsting
¿Quieres presentarte a nuestro casting de Girona? #SuicidioShortFilm
15/10/2018
16/10/2018
18:00
12:05
dirección 2 3
proyecto 4 &
-297 -
" 18/10/2018
12:05
Videobook
6 D ¿Quieres enviarnos tu videobook? ¡Tienes hasta el 23 de octubre! #SuicidioShortFilm
25/10/2018
12:25
Sorteig llibretes Canson
[ ' ¿Quieres ganar unas libretas de #artista Canson? ¡Participa en nuestro sorteo de Instagram! Tienes hasta el viernes 2 de noviembre a las 11 de la mañana. #SuicidioShortFilm
01/11/2018
19:00
Sorteig llibretes Canson (recordatori)
\ ' ¿Aún no has participado? ¡Recuerda que tienes hasta mañana a las 11 horas para participar y ganar unas libretas de #artista Canson! #SuicidioShortFilm
02/11/2018
13:30
Sorteig llibretes Canson
% 8 ¡Ya conocemos la persona ganadora de las
Festa Tsarau Dimecres 7 Novembre
CAT: ] ^ Tens ganes de festa? Tens ganes de
05/11/2018
10:00
libretas de #artista Canson! ¿Quieres saber quién ha sido la afortunada? Muchas gracias a todas la personas que habéis participado. #SuicidioShortFilm
celebrar que has acabat els exàmens? Vine aquest dimecres 7 de novembre a Tsarau i porta els teus apunts per guanyar un xupito gratis! Per a més informació, aquí ⬇ ESP: ] ^ ¿Tienes ganas de fiesta? ¿Tienes ganas de celebrar que has terminado tus exámenes? Ven este miércoles 7 de noviembre a Tsarau y trae tus apuntes para ganar un chupito gratis! Para más información, aquí ⬇
06/11/2018
11:00
Festa Tsarau Dimecres 7 Novembre Venda entrades
CAT: ` @ Vols les teves entrades anticipades? Recorda que per 10 euros tindràs una oferta ben especial: 2 consumicions o 4 birres! Si les vols, envia'ns un missatge! ESP: ` @ Quieres tus entradas anticipadas? Recuerda que por 10 euros tendrás una oferta muy especial: 2 consumiciones o 4 birras! Si las quieres, envíanos un mensaje!
-298 -
" 07/11/2018
10:00
Festa Tsarau Dimecres 7 Novembre Venda entrades
CAT: ` ^ Recorda que és aquesta nit! Vine a celebrar amb nosaltres que s'han acabat els #exàmens! Si no tens les teves entrades anticipades envia'ns un missatge! ESP: ` ^ ¡Recuerda que es esta noche! ¡Ven a celebrar con nosotros que se acabaron los #exámenes! ¡Si no tienes tus entradas anticipadas envíanos un mensaje!
08/11/2018
09:00
Xocolatada ERAM
CAT: ☕ = Has sortit de casa i te n'has adonat que fa fred? T'has oblidat l'esmorzar a casa? O simplement et vindria de gust una xocolata desfeta.. Vine'ns a buscar a les taules de l'ERAM que tenim preparada una xocolata per llepar-se'n els dits! Ah! I no ens hem oblidat dels melindros! ESP: ☕ = ¿Has salido de casa y te has dado cuenta que hace frío? ¿Te has olvidado el desayuno en casa? O simplemente te apetecería un chocolate caliente… Ven a buscarnos en las mesas del ERAM que tenemos preparada un chocolate ¡para chuparse los dedos! ¡Ah! Y no nos hemos olvidado de los melindres…
-299 -
" 12/11/2018
16:00
Concert La Masovera Barbuda a La Mirona
CAT: 9 ? El divendres 30 vine a veure La Masovera Barbuda a la Sala La Mirona! Els clàssics de tota la vida en seran els protagonistes: versions de rock espanyol dels 80 i dels 2000, de les cançons de l’estiu, del rock català, de la música comercial actual…
@ A Amb la teva entrada ens ajudaràs a finançar el nostre projecte. No te’n quedis sense, el preu a la taquilla és de 7 euros, però si la compres ara l’aconseguiràs per 5. Compra-la aquí ESP: 9 ? ¡El viernes 30 ven a ver La Masovera Barbuda en Sala La Mirona! Los clásicos de toda la vida serán los protagonistas: versiones de rock español de los 80 y los 2000, de las canciones del verano, del rock catalán, de la música comercial actual...
@ A Con tu entrada nos ayudarás a financiar nuestro proyecto. No te quedes sin, el precio en taquilla es de 7 euros, pero si la compras ahora la conseguirás por 5. Cómprala aquí 14/11/2018
12:30
Esdeveniment La Mirona compartit
@ 9 Recorda que el proper 30 de novembre hi haurà el concert de La Masovera Barbuda a la Sala La Mirona! Si vols les entrades anticipades, envia'ns un missatge. Vindràs?
15/11/2018
19:30
Cartell La Masovera Barbuda a La Mirona
CAT: a ✏ T’has apuntat el divendres, 30 de novembre al calendari? ESP: a ✏ ¿Te has apuntado el viernes, 30 de noviembre en el calendario?
16/11/2018
14:30
Vincle a Instagram
CAT: c ⬇ Encara no ens segueixes a Instagram? #SuicidioShortFilm ESP: c ⬇ ¿Aún no nos sigues en Instagram? #SuicidioShortFilm
20/11/2018
12:00
Vincle a Tiwtter
CAT: d ⬇ Encara no ens segueixes a Twitter? #SuicidioShortFilm ESP: d ⬇ ¿Aún no nos sigues en Twitter? #SuicidioShortFilm
-300 -
" 20/11/2018
22:00
Concert La Mirona
CAT: ^ @ Ja pots comprar les teves entrades pel concert de La Masovera Barbuda a la Sala La Mirona per aquest pròxim 30 de novembre! Amb els diners de l'entrada ens ajudaràs a finançar el nostre projecte. I també t’ho passaràs molt bé… No te'n quedis sense i compra-les aquí ⬇ ESP: ^ @ ¡Ya puedes comprar tus entradas para el concierto de La Masovera Barbuda en la Sala La Mirona para este próximo 30 de noviembre! Con el dinero de la entrada nos ayudarás a financiar nuestro proyecto. Y también te lo pasarás muy bien... No te quedes sin y cómpralas aquí
21/11/2018
16:00
Xocolatada
CAT: = ☕ Demà al matí podràs tornar a beure xocolata desfeta acompanyada amb melindros! Nosaltres ja ens l'esperem... #SuicidioShortFilm ESP: = ☕ ¡Mañana por la mañana podrás volver a beber chocolate caliente acompañada con melindres! Nosotros ya nos lo esperamos... #SuicidioShortFilm
22/11/2018
9:30
Xocolatada
CAT: = ☕ Vine avui a la pausa a menjar #xocolata desfeta amb melindros. Ens trobaràs a la zona de les taules de l'Escola Universitària ERAM #SuicidioShortFilm ESP: = ☕ Ven hoy a la pausa a comer #chocolate caliente con melindres. Nos encontrarás en la zona de las mesas de la Escola Universitària ERAM. #SuicidioShortFilm
30/11/2018
9:45
Concert La Mirona
CAT: ` ^ Vine a la Sala La Mirona a veure La Masovera Barbuda! Última oportunitat per comprar les entrades anticipades! Recorda que si les compres ara et costaran 5 euros i a la taquilla, 7! No t’ho pensis! ESP: ` ^ ¡Ven en la Sala La Mirona a ver La Masovera Barbuda! ¡Última oportunidad para comprar las entradas anticipadas! Recuerda que si las compras ahora te costarán 5 euros y en taquilla, 7. ¡No lo dudes!
-301 -
" 01/12/2018
15:30
Campanya donatiu
CAT: B C Suicidio és el nostre treball de final de grau, un projecte transmèdia inspirat en els versos del poema "Suicidio” d'Ana Elena Pena. Suicidio vol ser un projecte que vagi més enllà de la pantalla. Es narra la necessitat de viure la vida intensament gaudint els moments de felicitat i afrontant els de dificultat per així comprendre que la vida és canvi i evolució.
⚠ 6 Col·labora amb nosaltres fent una aportació i ajudeu-nos a fer realitat aquest projecte, consulta les recompenses que t'oferim! ESP:B C Suicidio es nuestro trabajo de fin de grado, un proyecto transmedia inspirado en los versos del poema “Suicidio” de Ana Elena Pena. Suicidio quiere ser un proyecto que vaya más allá de la pantalla. Se narra la necesidad de vivir la vida intensamente disfrutando los momentos de felicidad y afrontando los de dificultad para así comprender que la vida es cambio y evolución.
⚠ 6 ¡Colabora con nosotros con una aportación y ayúdanos a hacer realidad éste proyecto, consulta las recompensas que te ofrecemos! 04/12/2018
14:30
Fotografia proves rodatge al Sunset
CAT: 6 D Ja estem preparats pel rodatge de la setmana vinent... #SuicidioShortFilm ESP: 6 D Ya estamos preparados por el rodaje de la próxima semana... #SuicidioShortFilm
06/12/2018
10:30
Fotografies rodatge a Olot
CAT: D e Tenim ganes de què aquest projecte sigui una realitat i per això, estem treballant al màxim! #SuicidioShortFilm ESP: D e ¡Tenemos ganas de que este proyecto sea una realidad y por eso estamos trabajando a tope! #SuicidioShortFilm
-302 -
" 07/12/2018
11:00
Departament producció treballant
CAT: e ❄ Avui el departament de producció s’ha llevat aviat per tenir-ho tot preparat per al rodatge! #SuicidioShortFilm ESP: e ❄ ¡Hoy el departamento de producción se ha levantado temprano para tenerlo todo listo para el rodaje! #SuicidioShortFilm
07/12/2018
17:30
Fotografies prova flashback
CAT: F B Quins nervis! Cada cop falta menys per gravar… Aquí tenim la nostra directora d’art durant les proves de rodatge. #SuicidioShortFilm ESP: F B ¡Qué nervios! Cada vez falta menos para grabar... Aquí tenemos nuestra directora de arte en las pruebas de rodaje. #SuicidioShortFilm
08/12/2018
17:00
Il·lustracions Llibreta Judith
CAT: H ' Aquí pots veure com queda la llibreta que està confeccionant la nostra il·lustradora. A nosaltres ens encanta! #SuicidioShortFilm ESP: H ' Aquí puedes ver cómo queda la libreta que está confeccionando nuestra ilustradora. ¡A nosotros/as nos encanta! #SuicidioShortFilm
09/12/2018
09/12/2018
12:45
16:00
Campanya finançament
¿Nos ayudas?
Fotografia Marta Mas
CAT: D g Les actrius i els actors ja estan preparats
#SuicidioShortFilm + VÍDEO
per actuar! #SuicidioShortFilm ESP: D g ¡Las actrices y los actores ya están a punto de actuar! #SuicidioShortFilm
-303 -
" 10/12/2018
15:45
Extres pel rodatge
CAT: D h Tens entre 25 i 60 anys? Vols venir d'extra al nostre curtmetratge? Si estàs interessat, envia'ns un missatge. Les dietes en hores de rodatge estan cobertes i el teu nom figurarà als crèdits. ESP: D h ¿Tienes entre 25 y 60 años? ¿Quieres venir de extra en nuestro cortometraje? Si estás interesado, envíanos un mensaje. Las dietas en horas de rodaje están cubiertas y tu nombre figurará en los créditos.
10/12/2018
17:30
Vídeo Habitació Nut
H i Mira cómo es la habitación de Nut #SuicidioShortFilm
11/12/2018
17:45
Fotografia oques rodatge Olot
CAT: H D Elles ens van visitar durant el rodatge a Olot. #SuicidioShortFilm ESP: H D Ellas nos visitaron durante el rodaje en Olot. #SuicidioShortFilm
11/12/2018
22:36
Assaig actrius
CAT: D j Les nostres actrius principals estan assajant pel rodatge de demà! #SuicidioShortFilm ESP: D j ¡Nuestras actrices principales están ensayando para el rodaje de mañana! #SuicidioShortFilm
12/12/2018
8:30
Rodatge Sunset Dimecres
CAT: D ⏰ Bon dia! Ja ho tenim tot a punt pel rodatge d'avui! ESP: D ⏰ ¡Buenos días! Ya lo tenemos todo preparado para el rodaje de hoy.
13/12/2018
8:30
Rodatge Sunset Dijous
CAT: D e Un altre dia! Estem una mica cansats perquè no hem dormit gaire… Però encara tenim molta energia! #SuicidioShortFilm ESP: D e ¡Otro día más! Estamos un poco cansados porque no hemos dormido mucho... ¡Pero aún tenemos mucha energía! #SuicidioShortFilm
-304 -
" 13/12/2018
13:30
Rodatge Sunset Dijous
CAT: F H Continuem! #SuicidioShortFilm ESP: F H ¡Seguimos! #SuicidioShortFilm
14/12/2018
9:37
Agraïments ajudants rodatge
CAT: C P Avui només podem dir-vos això: Gràcies per venir-nos a ajudar al nostre rodatge! #SuicidioShortFilm33 ESP: C P Hoy solo podemos deciros esto: ¡Gracias por venirnos a ayudar a nuestro rodaje! #SuicidioShortFilm
15/12/2018
11:30
Proves rodatge Sunset
CAT: S l Anem recuperant les forces després d’aquests dies de rodatge… Però encara tenim molta feina per fer! #SuicidioShortFilm ESP: S l Vamos recuperando fuerzas después de estos días de rodaje... ¡Pero todavía tenemos mucho trabajo por hacer! #SuicidioShortFilm
18/12/2018
10:00
Fotografia rodatge Olot
CAT: D F Us anem ensenyant més imatges dels nostres rodatges! #SuicidioShortFilm ESP: D F ¡Os vamos enseñando más imágenes de nuestros rodajes! #SuicidioShortFilm
20/12/2018
9:30
Xocolatada ERAM
CAT: P ☕ Bon dijous! Vine durant la pausa de la teva classe a beure xocolata desfeta i menjar uns melindros ben bons! Ens trobaràs a les taules de l'Escola Universitària ERAM! #SuicidioShortFilm ESP: P ☕ ¡Feliz jueves! ¡Ven durante la pausa de tu clase a beber chocolate caliente y comer unos melindres buenísimos! Nos encontrarás en las mesas de la Escola Universitària ERAM. #SuicidioShortFilm
-305 -
" 20/12/2018
21:09
Sortejos de Nadal
CAT: S'acosta el Nadal i volem donar-vos les gràcies per ajudar-nos a fer el projecte "Suicidio". Entreu al SORTEIG i GUANYA una d'aquestes tres fantàstiques paneres proporcionades pels nostres increïbles patrocinadors. Cistella 1 I 2 cerveses Cervesa La Brava i 1 val un 15 % de descompte per a les properes compres. J pack de 2 llibretes Canson K 3 peces s'embotits La Selva Cistella 2 I 6 cerveses Cervesa La Brava i 2 vals del 15 % de descompte per a les properes compres. J pack de 3 llebretes Canson K 3 peces d'embotits La Selva Cistella 3 I 12 cerveses Cervesa La Brava i 2 vals del 15 % de descompte per a les properes compres. J pack de 6 llibretes Canson K 3 peces d'embotits La Selva L PARTICIPA comprant la teva entrada a 3 € o dos a 5 € físicament qualsevol dels membres de l’equip o fes-ho online enviant-nos un md ⚠ Estigueu atents i seguiu-nos per a més informació. El guanyador es donarà a conèixer el 24 de gener a les xarxes socials.
-306 -
" CAST: Llega la Navidad y queremos agradeceros vuestra ayuda por hacer el proyecto suicidio posible. Entra en el SORTEO y GANA uno de estos tres fantásticos lotes proporcionados por nuestros increíbles patrocinadores. CESTA 1 I 2 cervezas Cervesa La Brava y 1 vale del 15% de descuento para las próximas compras. J Pack de 2 libretas Canson K 3 piezas embutido La Selva
CESTA 2 I 6 cervezas Cervesa La Brava y 2 vales del 15% de descuento para las próximas compras. J Pack de 3 libretas Canson K 3 piezas embutido La Selva
CESTA 3 I 12 cervezas Cervesa La Brava y 2 vales del 15% de descuento para las próximas compras. J Pack de 6 libretas Canson K 3 piezas embutido La Selva
L PARTICIPA comprando tu boleto a 3€ o dos a 5€ físicamente cualquiera de los miembros del equipo o hazlo de manera online enviandonos un MD
⚠ Estate atento, síguenos para más información. El Ganador se anunciará el 24 de enero en las redes sociales.
-307 -
" 23/12/2018
17:30
Fotografia sortejos de Nadal
CAST: 20 cervezasI 11 libretas J 9 embutidosK
¿Te lo vas a perder? Envíanos un mensaje y consigue la tuya =
1x3€ 2x5€ CAT: 20 cervesesI 11 llibretes J 9 embotits K
No ho deixis córrer!! Envia'ns un missatge i aconsegueix la teva! =
1x3€ 2x5€ 25/12/2018
14:00
Felicitación Navidad
Todo el equipo de Suicidio Short Film os desea unas felices Fiestas, que estarán ¡¡repletas de sorpresas!! mn
27/12/2018
10:00
Presentación cast Bruna
Bruna aprece por primera vez en pantalla con nosotrxs. A su personaje le encantan las cosquillas, y a ella también O P #SuicidioShortFilmCast
27/12/2018
10:00
Presentación Cast Adriana
Ella es Adriana Bosch Roca, la madre de Bruna y también tendrá un papel en nuestro cortometraje. Será la vecina de nuestra protagonista Q R #suicidioshortfilmcast
27/12/2018
21:30
Presentación cast Kike
Quintín Manzano hará de Kike, el trompetista de la banda invitada la noche en la que Nut dará el paso. S T #SuicidioShortFilmCast
27/12/18
21:30
Presentación Trabajador
Conoce a Jonatan Trull Martin, el trabajador de Aura, el bar literario dónde suele ir nuestra protagonista o I #SuicidioShortFilmCast
-308 -
" 28/12/18
15:40
Presentación Logo color
Antes de que acabe el año sabréis todo nuestro reparto...¿Estáis preparadxs para descubrir los demás? N #suicidioshortfilmcast
28/12/18
21:00
Presentación Cast Ibai
Conoce a David Manzano que interpretará a Ibai, uno de los poetas que recitará en el bar literario Aura. V ( #SuicidioShortFilmCast
29/12/18
16:16
Presentación cast Poeta 1
Jaume Lleonart dará vida a Pablo quién cautivará a Nut recitando Oliverio GirondoW #SuicidioShortFilmCast
30/12/19
17:19
Presentación cast Morgan
Angels Lopez interpretará a Morgan, la dueña del bar Literario Aura. Es sin dudar, uno de los personajes clave de nuestra historia. 4 #SuicidioShortFilmCast
31/12/19
12:34
Presentación cast Nut
Antes de cerrar el año os presentamos a @martacorne, nuestra Nut, la protagonista, a quién le encanta la naturaleza y la poesía. Siempre lleva encima su libreta, donde apunta sus vivencias y pensamientos. Y #SuicidioShortFilmCast
-309 -
" 2/01/2019
16:00
Anuncio Extras
CAST: BUSCAMOS EXTRAS PARA SIMULAR UNA FIESTA p 8 de enero ⏰ 17:00 a 20:00 q Salt, La Mirona. r Mayor de 18 años K Habrá catering para los participantes ¿Estás interesadx? ¡Envíanos un mensaje! CAT: BUSQUEM EXTRES PER A SIMULAR UNA FESTA p 8 de gener ⏰ 17:00 un 20:00 q Salt, La Mirona. r Majors de 18 anys K Hi haurà catering pels participants Estàs interessat/da? Envia'ns un missatge!
-310 -
" 3/01/2019
20:40
Ajuda’ns a finançar el nostre projecte
CAST: ¿Quieres colaborar con nosotrxs y obtener tu #ilustración personalizada?A
r Si inviertes de 20 a 29€ en nuestro proyecto, a parte de salir en los créditos de nuestro #cortometraje, te haremos entrega de la ilustración de la foto que tu escojas vía correo electrónico.
r Si inviertes 50€ + en nuestro proyecto, además de salir en los créditos de nuestro cortometraje, te haremos entrega de la ilustración de la foto que escojas enmarcada vía correo o presencialmente. Entra en nuestra web para saber cómo hacerlo y entérate de más ofertas: http://www.suicidioshortfilm.com
s ¡AYÚDANOS A FINANCIAR NUESTRO TRABAJO DE FINAL DE GRADO! O COMPARTE ESTA PUBLICACIÓN DÁNOS MÁS VOZ!
-311 -
" CAT: Vols col·laborar amb nosaltres i aconseguir la teva il·lustració personalitzada? A
r Si inverteixes de 20 a 29 € en el nostre projecte, a part de sortir en els títols de crèdit del curtmetratge, t'enviarem la il·lustració de la foto que escullis via correu electrònic.
r Si inverteixes 50 € + en el nostre projecte, a més de sortir en títols de crèdit del #curtmetratge, et farem entrega de la il·lustració de la foto que escullis emmarcada via correu o presencialment. Entra a la nostra pàgina web per saber com fer-ho i trobar-ne més ofertes: http://www.suicidioshortfilm.com
s AJUDA'NS A FINANÇAR EL NOSTRE PROJECTE DE FINAL DE GRAU! O COMPARTEIX LA PUBLICACIÓ I DONA'NS MÉS VEU! 06/01/2019
20:30
Crear un event per busca d’extres
Para nuestro cortometraje simularemos una fiesta y... ¡te necesitamos como extra! t I
⚡ Para poder PARTICIPAR solo necesitas tener entre 18 - 25 años y muchas ganas de pasartelo en grande ⚡
v K w x y Habrá catering para los participantes!! RECUERDA: 8 de Enero 17:00 - 20:00 h La Mirona, Salt
z ENVÍANOS UN MENSAJE PARA CONFIRMAR TU ASISTENCIAz
-312 -
" 09/01/2019
15:40
Resum rodatge la Mirona
CAST: Ayer estuvimos en Sala La Mirona rodando los últimos planos de nuestro #cortometraje. Fueron unas horas llenas de trabajo, pero también de alegría por poder estar haciendo un proyecto tan grande como este. No podíamos no agradecer la dedicación de nuestro equipo de técnicos externos, las ganas de nuestros extras y la confianza en dejarnos la instalación. #SuicidioShortFilm está a punto de hacerse realidad... ¿Nos acompañas? { D
CAT: Ahir vam estar a la Sala La Mirona rodant els últims plans del nostre #curtmetratge. Van ser unes hores plenes de feina, però també d'alegria per poder estar fent un projecte tan gran com aquest. Volem agrair la dedicació del nostre equip tècnic extern, les ganes dels nostres extres i la confiança per deixar-nos la instal·lació. #SuicidioShortFilm està a punt de fer-se realitat... Ens acompanyes? { D 09/01/2019
21:00
Primer Frame
(...) Muerte es quedarse solo, mudo y quieto Gloria Fuertes Primeras imágenes de #SuicidioShortFilm Gracias David Manzano Lopez, por tu voz, tu talento y dedicación.
11/01/2019
15:00
Segon Frame
Yo, yo subo. Una noche como cualquier otra Nut se encontraba en el bar literario Aura solo para escuchar el recital de poesía. ¿Quién o qué le habrá empujado a subir? ... #SuicidioShortFilm
-313 -
" 13/01/2019
21:00
Tercer Frame
Cuando termina el sueño, allí donde me encuentre.
Esa noche él es el primero a subir, y lo hace recitando a un grande: Oliverio Girondo. Sus palabras cautivaran a Nut, nuestra protagonista. 15/01/2019
19:45
Muntatge projecte
¡Empezamos el montaje! La sala de edición ya está más que lista, estamos deseando ver ya el resultado O
16/01/2019
12:00
Primera Enquesta
CAST:
Crema de cacau i avellanes o tauleta de xocolata
respuestas creativo sobre nuestro trabajo y hemos
En Instagram hemos hecho un preguntas y pensado que aquí también podríamos hacer algo divertido.
Así que empezaremos una sección de enquestas sobre nuestros personajes. Pero lo emocionante de esto es que las respuestas de estas, determinarán qué pasará en la siguiente.
Cómo ya sabéis, nuestro #cortometraje gira entorno a la vida de Nut, quién tiene la cabeza repleta de preguntas de las cuales no encuentra respuesta.
Pongamos el caso de nuestra protagonista se encuentra en la cocina, tiene mucha prisa pero también hambre. En la despensa encuentra una rebanada de pan pero no sabe si untarle crema de cacao y avellanas o ponerle directamente tres o cuatro onzas de chocolate.
¿Qué quieres que haga? #SuicidioShortFilmPoll
-314 -
" CAT: A l'Instagram hem fet una secció de preguntes i respostres sobre el nostre projecte i hem pensat que aquí també podríem fer algo divertit.
Així que avui començarem una secció d'enquestes sobre els nostres personatges. Però lo emocionant de tot això és que les respostes d'aquestes determinaran el que passarà en les següents.
Com ja sabeu, el nostre #curtmetratge gira entorn la vida de Nut, la qual té el cap replet de preguntes per les quals no troba resposta.
Posem el cas de que la nostra protagonista es troba a la cuina, té molta pressa però també gana. Al rebost troba una llesca de pa però no sap si xucar-la amb crema de cacau i avellanes o posar-li directament un tall de tauleta de xocolata.
#SuicidioShortFilmPoll ¿Què voleu que faci? 19/01/2019
14:45
Muntatge projecte
Esto es un no parar, nuestra #script y directora de montaje ¡están a tope! Dentro de poquito tendréis noticias| #SiuicidioShortFilmIsComing
20/01/2019
17:00
Publicació serie de tres fotos de l’instagram
Olot fue uno de los escenarios de #SuicidioShortFilm y salieron imágenes así de bonitas H ¿Qué tendrá que ver el otoño con todo esto?
-315 -
" 21/01/2019
15:00
Secció enquestes
CAST: Hoy es #BlueMonday, por eso os traemos un #SuicidioShortFilmPoll para alegraros el día más triste del año. Decidisteis dejar las ondas de chocolate así que ahora la historia continua así...
Coge rápidamente su sandwich de crema de cacao y avellanas y se dirige hacia el bar literario Aura. Llega con el tiempo justo para sentarse en su mesa, pedir una Cervesa La Brava y escuchar el recital.
Ahora es Marta quien sube al escenario, suele venir cada dos viernes y tiene un gusto exquisito para escoger poemas. Así que Nut se prepara para apuntar algún fragmento en su libreta (...) ¡LA LIBRETA! Se ha entretenido tanto preparándose el almuerzo que con las prisas se la ha dejado en casa... y ahora, ¿qué va a hacer? El micrófono ya está preparado, la chica se aclara la voz y...
"Uno es de dónde llora de Elvira Sastre"
Nut no se lo piensa dos veces, coge el típico papel de bar con un "gracias por su visita" tintado y apunta con atención algunos de los versos. También aprovecha y escribe Irene X., para echarle un ojo cuando llegue a casa, pues es una poetisa que le han recomendado un montón de veces
Sus amigos saben que los recitales son sagrados para ella, así que siempre la llaman alrededor de las nueve, cuando ya está de vuelta. Cada viernes, suele quedar con sus amigxs, pero hace unas semanas que pasa del tema ya que últimamente solo salen de fiesta y ella no tiene ganas. Esta vez pero, la dejan escoger a ella.
Abel está al teléfono, ¿qué plan le propondrá a sus amigxs? Se animará finalmente a salir o les invitará a ver una peli en su casa?
¿Qué queréis que haga Nut?
-316 -
" CAT: Avui és #BlueMonday i és per això que us portem un #SuicidioShortFilmPoll per alegrar-vos el dia més trist de l'any. Vàreu decidir deixar la tauleta de xocolata, així que l'història continua així...
Agafa a correcuita el seu triangle de crema de cacau i es dirigeix cap al bar literari Aura. Arriba amb el temps just d'asseure's a la taula de sempre, demanar una Cervesa La Brava i escoltar el recital.
Ara puja la Marta a l'escenari, ve cada dos divendres i té un gust exquisit a l'hora d'escollir poemes. Així que la Nut es prepara per apuntar-se els versos a la llibreta... La llibreta!! S'ha entretingut tant amb l'entrepà que se l'ha deixat a casa, i ara, què farà? El micròfon ja està preparat, la noia s'aclareix la veu i...
"Uno es de dónde llora de Elvira Sastre"
Nut no s'ho pensa dues vegades, agafa el típic tovalló de bar que posa "gracias por su visita" i apunta amb atenció cada paraula. També aprofita i s'escriu el nom Irene X, per donar-li un cop d'ull quan arribi a casa, doncs és una poetessa de la qual li han parlat d'allò més bé.
Els seus amics saben que els recitals son sagrats per ella, així que sempre la truquen bora les nou, quan ja està tornant. Cada divendres sol quedar amb tota la colla, però fa unes setmanes que passa del tema, ja que últimament sempre escullen sortir de festa i ella no en té ganes. Aquest cop però, la deixen escollir a ella.
Quin pla li proposarà a l'Abel? S'animarà finalment a sortir? O els hi oferirà venir a casa?
-317 -
" 23/01/2019
12:00
Presentació web
CAST: 9 ¡EXTRA, EXTRA!9 ¡Nuestra página #web ya está disponible! 7 Id a echarle un ojo, que hay muchas muchas novedades como la famosa LIBRETA de Nut Y ✨ http://www.suicidioshortfilm.com ¡Vamos! ¿Qué os ha parecido? #SuicidioShortFilmNews
CAT: 9 EXTRA, EXTRA! 9 La nostre pàgina web ja està disponible! 7 Aneu-li a donar un cop d'ull, que hi han moltes i moltes novetats com la famosa LLIBRETA de la Nut Y✨ http://www.suicidioshortfilm.com Som-hi! Què us ha semblat? #SuicidioShortFilmNews
-318 -
" 27/01/2019
12:00
Fotos Instagram
CAST: (...) saben que miento cuando les digo que es algo y no alguien quien ha interrumpido mi parpadeo.
- Elvira Sastre
Nuestra directora de arte, junto a sus dos ayudantes, remodelaron a todo prisa, una habitación entera para poder conseguir este maravilloso y cálido entorno.
Por cierto... ¿alguién recuerda a esta autora? Quizás de nuestra última #SuicidioShortFilmPoll...
Descúbrelo tu mismx, entra en nuestra libreta y corred 12 páginas... Hicisteis que olvidara su libreta
CAT: (...) saben que miento cuando les digo que es algo y no alguien quien ha interrumpido mi parpadeo.
- Elvira Sastre
La nostra directora d'art (Elia Bosch Roca), juntament amb les seves dos ajudants, varen remodelar una habitació entera per poder aconseguir aquest màravellós i càlid entorn, i tot en menys d'un dia.
Per cert... a algú li sona aquesta autora? Pot ser que sigui de la nostra última #SuicidioShortFilmPoll...
Descobreixo tu mateix/a, entra a la nostra llibreta (que és a la web) i avança 12 pàgines... Vosaltres vau fer que oblidés la seva llibreta.
-319 -
" 29/01/2018
11:15
Secció enquestes
CAST: En el pasado #SuicidioShortFilmPoll escogisteis salir de fiesta antes que quedarse en casa, y esto es lo que pasó...
Después de tener un buen rato a Abel al teléfono, decidió que hoy, era día de fiesta. Su amigo se quedó realmente sorprendido pues, últimamente pasaba de cada noche de discoteca.
Al llegar a casa, escoge qué se pondrá esta noche, un top blanco con pantalones negros, básico y cómodo, perfecto para la ocasión. Se repasa el eyeliner, se moldea el pelo y lista, para ir a casa de Abel.
La cena no podía ir mejor, era la combinación perfecta: pizza, cerveza y todxs juntos. Hacia las dos, ya bajaban a la discoteca, que estaba a tan solo dos calles más abajo.
Estaba a rebosar de gente que bailaba sin parar. No podías pasar sin chocarte con alguien. Nut, se sentía incómoda, pero seguía el ritmo de sus amigxs, ya que fue ella quién había escogido estar aquí. Cuando se hicieron con su sitio, todxs empezaron a bailar y a cantar a pleno pulmón cada canción, pero ella, solo se balanceaba, de un lado para el otro, como si nada.
Decidió ir a por un cubata, para animarse un poquito, pero ni lo probó. ¿Qué estaba haciendo allí? ¿Por qué había escogido salir?
No se lo pensó dos veces y se marchó, sin despedirse siquiera.
Eran las tres de la mañana, entra en casa, se quita los zapatos y se lanza al sofá. No se entiende y eso no le gusta. Después de darle unas cuantas vueltas a la cabeza, Nut decide levantarse e irse a la cama.
Al día siguiente el despertador les suena a las nueve...
-320 -
" CAT: Avui és #BlueMonday i és per això que us portem un #SuicidioShortFilmPoll per alegrar-vos el dia més trist de l'any. Vàreu decidir deixar la tauleta de xocolata, així que l'història continua així...
Agafa a corre-cuita el seu triangle de crema de cacau i es dirigeix cap al bar literari Aura. Arriba amb el temps just d'asseure's a la taula de sempre, demanar una Cervesa La Brava i escoltar el recital.
Ara puja la Marta a l'escenari, ve cada dos divendres i té un gust exquisit a l'hora d'escollir poemes. Així que la Nut es prepara per apuntar-se els versos a la llibreta... La llibreta!! S'ha entretingut tant amb l'entrepà que se l'ha deixat a casa, i ara, què farà? El micròfon ja està preparat, la noia s'aclareix la veu i...
"Uno es de dónde llora de Elvira Sastre"
Nut no s'ho pensa dues vegades, agafa el típic tovalló de bar que posa "gracias por su visita" i apunta amb atenció cada paraula. També aprofita i s'escriu el nom Irene X, per donar-li un cop d'ull quan arribi a casa, doncs és una poetessa de la qual li han parlat d'allò més bé.
Els seus amics saben que els recitals son sagrats per ella, així que sempre la truquen bora les nou, quan ja està tornant. Cada divendres sol quedar amb tota la colla, però fa unes setmanes que passa del tema, ja que últimament sempre escullen sortir de festa i ella no en té ganes. Aquest cop però, la deixen escollir a ella.
Quin pla li proposarà a l'Abel? S'animarà finalment a sortir? O els hi oferirà venir a casa?
-321 -
" 31/01/2018
15:00
Descobriment enquesta
CAST: En el último #SuicidioShortFilmPoll hicisteis que Nut se fuera de fiesta. Quizás, para ella, esta no fue una muy buena opción, pero gracias a ello ahora sabéis qué pasó en esta escena. Pronto lo entenderéis todo. De momento solo diremos: 7 de febrero, estreno. ¿Qué descubriréis en este nuevo #SuicidioShortFilmPoll?
CAT: A l'últim #SuicidioShortFilmPoll vau fer que la Nut, sortís de festa, descobrint així, una de les escenes del nostre curtmetratge.
Aviat ho entendreu tot. Per ara només podem dir: 7 de febrer, estrena.
Què descobrireu en aquest nou #SuicidioShortFilmPoll? 06/02/2018
14:30
Anunci presentació
CAST: ¡Estáis todxs invitados! ¿Os apuntáis? ⚡ ~ Z #SuicidioShortFilm
-322 -
" 05/02/2018
Enquesta
CAST: Seguimos con los #SuicidioShortFilmPoll, la historia continua así...
El despertador le sonó a las nueve, pero sin pensarselo dos veces lo paró y siguió durmiendo. Estaba cansadísima, salir de fiesta siempre la deja rendida.
Hacia las once se levantó tranquilamente, sin prisas. La barriga le roncaba, así que fué hacía la despensa, pero estaba vacía… Así que cogió el abrigo y se fué a comprar.
Iba caminando por la calle, con los cascos puestos y la música a todo volumen… y de repente.. ¡Mierda, el pijama! Ya notaba que la gente la miraba más de lo habitual… Se abrochó rápidamente el abrigo para taparse los dos corderitos enamorados de su pijama… mira que era feo, pero era taaaaaan calentito… y al levantar la cabeza ve a Jonathan, el trabajador del bar literario al que va cada viernes.
El chico, sin dejar de andar, la mira, y le sonríe levantando la cabeza para saludarla. Ella, le devuelve la sonrisa, pero tampoco se para. Seguramente tendría prisa... porque normalmente siempre tiene alguna cosa interesante de la que hablar.
Aprovecha para hacer la compra de la semana. Cuando ya lo tiene casi todo, pasa por la zona de los congelados... y no sabe si coger una pizza de jamón y queso de toda la vida o coger una Hawaiana…
-323 -
" CAT: Seguim amb els #SuicidioShortFilmPoll, la història continua així...
El despertador va sonar a les nou, però sense pensar-ho dos cops, el va parar per seguir dormint. Estava cansadíssima... sortir de festa sempre la deixa esgotada.
Cap a les onze, es va llevar, tranquil·lament sense pressa. La panxa li roncava així que va cap al rebost, però... estava buit. Així que agafa l'abric i se'n va a comprar.
Anava caminant pel carrer, amb els cascos i la música a tot volum... i de sobte se n'adona... Merda, el pijama! Al caminar, ja notava que la gent la mirava més de lo normal... Es va cordar l'abric ràpidament per tapar-se els dos xaiets enamorats del seu pijama... mira que era lleig, però és tan calentó... i a l'aixecar el cap veu a en Jonathan, el treballador del bar literari al qual va cada divendres.
El noi, sense deixar de caminar, la mira i somriu, aixecant el cap per saludar-la. Ella, li torna el somriure, però tampoc es para. Deuria tenir pressa... normalment sempre té alguna cosa interessant de la que parlar...
Entra al súper i aprofita per fer la compra de la setmana. Quan ja ho té gairebé tot, passa per la zona dels congelats i no sap si... agafar la típica pizza de pernil dolç i formatge o una hawaiana.... 07/02/2018
15:30
Publicació del teaser
Hoy ha sido la presentación de #SuicidioShortFilm, un proyecto de cinco meses muy intensos. Desde aquí queremos dar las gracias a nuestros patrocinadores Canson, Cervesa La Brava y La Selva y a todas las personas que han hecho que hoy, esto posible. A nuestrxs actorxs y equipo externo. Gracias de corazón. Aquí os dejamos el tráiler, pero más adelante podréis ver que ha sucedido hoy.
-324 -
" 10/02/2018
12:00
Descobriment enquesta
CAST: En el anterior #SuicidioShortFilmPoll hicisteis que Nut se encontrará con Jonathan, que trabaja en Aura, el bar dónde nuestra protagonista va cada viernes. Pero las circunstancias solo dieron para un saludo amistoso.
Jonatan Trull Martin suma una h para convertirse en Jonathan, nuestro trabajador. Él es quién se ocupa de presentar los recitales y dar paso a todas las personas que se atrevan a subir.
¿Porqué tenía tanta prisa Jonathan? Puede que en el siguiente lo descubramos... Depende de si Nut escoge pizza con o sin piña. ¿Te animas a participar?
https://www.facebook.com/Suicidio.ShortFilm/ posts/2249731971964493
CAT: A l'anterior #SuicidioShortFilmPoll vàreu fer que la Nut es trobés a en Jonathan, que treballa a Aura, el bar on la nostra protagonista va cada divendres. Però les circumstàncies només van donar per un hola amistós.
Jonatan Trull Martin suma una h per a convertir-se en Jonathan, el nostre treballador. Ell és qui s'ocupa de presentar els recitals i donar pas a totes les persones que s'atreveixen a pujar.
Per què tenia tanta pressa? Potser en la següent enquesta ho descobrim... Depèn de si la Nut escull pizza amb o sense pinya. T'animes a participar?
https://www.facebook.com/Suicidio.ShortFilm/ posts/2249731971964493
-325 -
" 12/02/2019
12:00
Enquesta
CAST: Como cada martes hoy toca #SuicidioShortFilmPoll, y la historia continua así… La pizza Hawaiana era una de sus favoritas, pero esta vez no le apetecía, así que cogió una margarita… Que además era unos céntimos más barata. Cuando regresó a casa, ordenó la compra y se fué a su habitación. Hace ya unos días que le apetece hacerle un cambio a su cuarto, pues hay algo, no sabe muy bien el qué, que la hace no sentirse cómoda al cien por cien. Así pues, empezó a mover muebles y a remover cajones. Con la música a todo volumen, empezó a tirar todo lo que ya no la hacía feliz. Dibujos, ropa, chorradas varias que no sabía ni por qué guardaba, cajas vacías que tenía amontonadas… Hasta que entremedio del desorden encontró un taco de fotos reveladas. Empezó a mirarlas una a una, recordaba exactamente el momento de cada una de esas fotos, viajes, amigos, paisajes, animales, flores, retratos… Y vió esa foto, que le encantaba… Cuando la miraba veía su alma, se veía a ella, pura. Era tan feliz, en ese momento… Pero ahora, con ella entre sus manos, la observaba y ya no sentía nada, Nada de nada… Cogió la foto y la rompió. ¿Por qué no sentía nada? ¿Por qué? Pero era tan feliz allí, le venían tantos recuerdos que… Ahora mismo le hacían rabiar… Pero, esa foto era tan especial… ¡Joder! Arrepentida, cogió su libreta y pegó en ella los dos pedazos, y a garabatos escribió, la canción que estaba sonando… Que oportuna era por cierto… No paró de recoger hasta que la barriga le ronco. ¿Qué coge Nut para mirar la hora?
-326 -
" CAT: Com cada dimarts, toca #SuicidioShortFilm i la història continua així… La pizza Hawaiana era una de les seves preferides, però aquest cop no li venia de gust, així que va agafar una margarida que a més… Era uns cèntims més barata. Després d’ordenar la compra, va anar cap a la seva habitació. Feia uns dies ja, que li rondava pel cap donar-li un nou aire, ja que hi havia alguna cosa, no sabia el que exactament, que no la feia sentir còmode al cent per cent. Així doncs, va començar a moure mobles i remenar calaixos. Amb la música a tot volum, va començar a llençar tot allò que ja no la feina feliç. Dibuixos, roba, xorrades vàries que no sabia ni perquè guardava, caixes buides que tenia apilonades… Fins que entremig del desordre, va trobar un plec de fotos revelades. Va començar a mirar-les, una a una, recordava exactament el moment de cada una d’elles, viatges, amics, paisatges, animals, flors, retrats… I de sobte, va veure aquella foto que li encantava… quan la mirava veia la seva ànima, es veia autèntica, pura… Era tan feliç… Però ara, amb la foto entre les mans, l’observava i no sentia res, Res de res. Amb un rampell, va agafar la foto i la va trencar. Per què no sentia res? Per què? Però era tan feliç allà, li venien tants records que… Ara mateix la feien enrabiar... Però aquella foto era tan especial… Joder! Penedida, va agafar la llibreta i va enganxar en ella els dos retalls i a guixades va escriure la cançó que estava sonant… Que oportuna per cert… No va parar de recollir fins que la panxa li va roncar… Què agafa la Nut per a mirar l’hora? Taula 15. Taula de les publicacions a Facebook
-327 -
" Pel que fa a Twitter, en un inici es van començar a fer publicacions amb la mateixa freqüència, però més endavant es va decidir de deixar de fer-les perquè no hi havia suficients seguidors ni retorn del públic. Data
Tema
Text
02/10/2018
Publicació inicial
¡Bienvenido! Esta es la página del proyecto transmedia Suicidio Short Film. Los próximos días conocerás más sobre nosotros… #SuicidioShortFilm
08/10/2018
Presentació Equip
¡Buenos días! A partir de hoy os presentaremos el
Presentació Equip Joan Regí
Conoce a Joan Regí, nuestro ayudante de
Presentació Equip Ferran Castelló
Conoce a Ferran Castelló, nuestro jefe de
Presentació Equip Judith Navarra
Conoce a Judith, nuestra ilustradora y ayudante en
Presentació Equip - Eloi Crusells
Conoce a Eloi Crusells, nuestro jefe del
Presentació Equip Carlos Calvo
Conoce a Carlos Calvo, nuestro jefe del
08/10/2018
09/10/2018
09/10/2018
10/10/2018
10/10/2018
Hora
12:00
10:00
15:00
12:00
15:00
equipo de Suicido Short Film ! #SuicidioShortFilm
programación y comunicación multimedia ! " #SuicidioShortFilm
programación y comunicación mutimedia # $ #SuicidioShortFilm
el departamento de diseño % & #SuicidioShortFilm
departamento de diseño gráfico ' # #SuicidioShortFilm
departamento de sonido ( ) #SuicidioShortFilm
10/10/2018
18:00
Presentació Equip - Èlia Bosch
Conoce a Èlia Bosch, nuestra directora de arte * + #SuicidioShortFilm
11/10/2018
12:00
Presentació Equip Ilona
Conoce a Ilona Mazmanova, nuestra directora de fotografía , #SuicidioShortFilm
11/10/2018
15:00
Cartells càsting
¿Quieres presentarte a nuestro cásting de Girona? #SuicidioShortFilm
11/10/2018
18:00
Presentació equip Júlia Recarens
Conoce a Júlia Recarens, nuestra ayudante de
Presentació equip Anna Fàbrega
Conoce a Anna Fàbrega, nuestra productora 0 1 #SuicidioShortFilm
15/10/2018
12:00
producción . / #SuicidioShortFilm
-328 -
" 15/10/2018
15:00
Presentació equip Clara Camps
Conoce a Clara Camps, nuestra ayudante de dirección 2 3 #SuicidioShortFilm
15/10/2018
18:00
Presentació Conoce a Núria Sallés, nuestra directora del proyecto equip 4& Núria Sallés #SuicidioShortFilm
16/10/2018
10:00
Càsting
¿Quieres presentarte a nuestro casting de Girona? #SuicidioShortFilm
18/10/2018
11:00
Videobook
6 D ¿Quieres enviarnos tu #videobook? ¡Tienes hasta el 23 de octubre! #SuicidioShortFilm
25/10/2018
12:25
Sorteig llibretes Canson
01/11/2018
19:00
Sorteig ¿Aún no has participado? ¡Recuerda que llibretes tienes hasta mañana a las 11 horas para participar y Canson ganar unas libretas de #artista @CansonPaper! (recordatori #SuicidioShortFilm https://www.instagram.com/p/ ) BpWeq3kFiV9/? utm_source=ig_web_button_share_sheet …
02/11/2018
13.30
Sorteig llibretes Canson
05/11/2018
10:00
Festa Tsarau Dimecres 7 Novembre
¿Quieres ganar unas libretas de #artista @CansonPaper? ¡Participa en nuestro sorteo de Instagram! Tienes hasta el viernes 2 de noviembre a las 11 de la mañana. https://www.instagram.com/p/ BpWeq3kFiV9/? utm_source=ig_web_button_share_sheet …
¡Ya conocemos la persona ganadora de las libretas de #artista @CansonPaper! ¿Quieres saber quién ha sido la afortunada? Muchas gracias a todas la personas que habéis participado. #SuicidioShortFilm https://www.instagram.com/p/ BprXvM_l9X0/? utm_source=ig_web_button_share_sheet … ¿Tienes ganas de fiesta? ¿Tienes ganas de celebrar que has terminado tus exámenes? Ven este miércoles 7 de noviembre a Tsarau y trae tus apuntes para ganar un chupito gratis! Para más información, aquí
https://www.instagram.com/p/
BpybzRPFM56/? utm_source=ig_web_button_share_sheet … 06/11/2018
11:00
Festa Tsarau Dimecres 7 Novembre Venda entrades
Quieres tus entradas anticipadas? Recuerda que por 10 euros tendrás una oferta muy especial: 2 consumiciones o 4 birras! Si las quieres, envíanos un mensaje!
-329 -
" 07/11/2018
10:00
Festa Tsarau Dimecres 7 Novembre
¡Recuerda que es esta noche! ¡Ven a celebrar con nosotros que se acabaron los #exámenes! ¡Si no tienes tus entradas anticipadas envíanos un mensaje!
08/11/2018
09:0 0
Xocolatada ERAM
¿Has salido de casa y te has dado cuenta que hace frío? ¿Te has olvidado el desayuno en casa? O simplemente te apetecería un chocolate caliente… Ven a buscarnos en las mesas del ERAM que tenemos preparada un chocolate ¡para chuparse los dedos! También tenemos melindres...
12/11/2018
16:00
Concert La Masovera Barbuda a La Mirona
¡El viernes 30 ven a ver La Masovera Barbuda en @la_mirona! Los clásicos de toda la vida serán los protagonistas: versiones de rock español de los 80 y los 2000, de las canciones del verano, del rock catalán, de la música comercial actual…
Compra tus entradas aquí
https://
entradas.codetickets.com/entradas/la-masoverabarbuda/5672/lamirona/online 14/11/2018
12:30
Entrades La ¡Recuerda que el próximo 30 de noviembre Masovera habrá el concierto de La Masovera Barbuda en Barbuda a @la_mirona! Si quieres las entradas anticipadas, La Mirona envíanos un mensaje. ¿Vendrás?
15/11/2018
19:30
Cartell La Masovera Barbuda a La Mirona
30/11/2018
9:45
Concert La Mirona
¿Te has apuntado el viernes, 30 de noviembre en el calendario? @la_mirona
¡Ven en @la_mirona a ver La Masovera Barbuda! ¡Última oportunidad para comprar las entradas anticipadas! Recuerda que si las compras ahora te costarán 5 euros y en taquilla, 7. ¡No lo dudes!
01/12/2018
16:00
Campanya donatiu
Suicidio narra la necesidad de vivir la vida intensamente disfrutando los momentos de felicidad y afrontando los de dificultad para así comprender que la vida es cambio y evolución. ¿Nos quieres ayudar? http://www.suicidioshortfilm.com #SuicidioShortFilm
04/12/2018
14:30
Fotografia proves rodatge al Sunset
¡La próxima semana vamos a empezar nuestro rodaje! De momento vamos haciendo pruebas...
-330 -
" 06/12/2018
07/12/2018
10:30
11:00
Fotografies rodatge a Olot
¡Tenemos ganas de que este proyecto sea una realidad y por eso estamos trabajando a tope!
Departame nt producció treballant
¡Hoy el departamento de producción se ha levantado temprano para tenerlo todo listo para el
#SuicidioShortFilm
rodaje! #SuicidioShortFilm
07/12/2018
17:45
Fotografies prova flashback
¡Qué nervios! Cada vez falta menos para grabar... Aquí tenemos nuestra directora de arte en las pruebas de rodaje. #SuicidioShortFilm
08/12/2018
17:00
Il·lustracion Aquí puedes ver cómo está quedando la s llibreta libreta que está confeccionando nuestra ilustradora. Judith ¡Muy buen trabajo! #SuicidioShortFilm
09/12/2018
16:00
Fotografia Marta Mas
¡Las actrices y los actores ya están a punto de actuar! #SuicidioShortFilm
10/12/2018
16:30
Extres pel rodatge
¿Tienes entre 25 y 60 años? ¿Quieres venir de extra en nuestro cortometraje? Si estás interesado, envíanos un mensaje. Las dietas en horas de rodaje están cubiertas y tu nombre figurará en los créditos.
10/12/2018
17:30
Vídeo Habitació Nut
Mira cómo es la habitación de Nut. #SuicidioShortFilm
11/12/2018
17:45
Fotografia oques rodatge Olot
Ellas nos visitaron durante el rodaje en Olot. #SuicidioShortFilm
11/12/2018
22:38
Assaig actrius
¡Nuestras actrices principales están ensayando para el rodaje de mañana! #SuicidioShortFilm
12/12/2018
8:30
Rodatge Sunset Dimecres
¡Buenos días! Ya lo tenemos todo preparado para el rodaje de hoy.
13/12/2018
8:30
Rodatge Sunset Dijous
¡Otro día más! Estamos un poco cansados porque no hemos dormido mucho... ¡Pero aún tenemos mucha energía! #SuicidioShortFilm
-331 -
" 13/12/2018
13:30
Rodatge Sunset Dijous
¡Seguimos! #SuicidioShortFilm
14/12/2018
9:37
Agraïments ajudants rodatge
Hoy solo podemos deciros esto: ¡Gracias por venirnos ayudar a nuestro rodaje!
15/12/2018
11:30
Fotografia proves rodatge Sunset
#SuicidioShortFilm !
! Vamos recuperando fuerzas después de estos días de rodaje... ¡Pero todavía tenemos mucho trabajo por hacer! #SuicidioShortFilm
18/12/2018
20/12/2018
10:00
9:30
Imatge rodatge Olot !
! ¡Os vamos enseñando más fotografías de nuestros rodajes! #SuicidioShortFilm
Xocolatada ERAM !
! Suicidio narra la necesidad de vivir la vida intensamente disfrutando los momentos de felicidad y afrontando los de dificultad para así comprender que la vida es cambio y evolución. ¿Nos quieres ayudar? http://www.suicidioshortfilm.com #SuicidioShortFilm
Taula 16. Taula de les publicacions a Twitter
Seguidament es pot consultar quines seran les pròximes publicacions a les xarxes socials.
Taula 17. Taula de les properes publicacions
-332 -
"
-333 -
"
-334 -
"
-335 -
"
-336 -
"
-337 -
"
-338 -
"
Mitjançant l’eina de les històries d’Instagram es va obrir un apartat de preguntes sobre el projecte i el dilluns literari, que consisteix en obrir un adhesiu de qüestions per a que el nostre públic pugui compartir amb nosaltres els seus autors/es preferits/ des i nosaltres difondre’ls.
Preguntes sobre del 15 al 16 de el projecte gener
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
-339 -
" Cançons per posar a la playlist de Spotify
19 de gener
Respostes:
Don’t try suicide - Queen Wonderwall Oasis Creep RadioHead Love of my life Queen
!
Roots in the Air - Iseo & Dodosound Compartim art (Cada dilluns)
del 12 al 13 de gener + 26 followers
Textos que es van quedar sense publicació
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fíjese que cuando sonríe se le forma unas comillas en cada extremo de la boca. Esa, su boca, es mi cita favorita - Mario Benedetti
Que no te entiendan no siempre significa que estés haciendo algo mal. - The Acoack
-340 -
" Quiero ser tus ganas de no estar con nadie más - Jorge Alfredo Sánchez
!
!
! Compartit per autors: @selamwearing @tresvoltesrebe l
Si os dan papel pautado, escribid por el otro lado - Juan Ramón Jiménez.
Preguntes
Compartim art (cada dilluns)
Compartit per públic: @adryver97 @marionasuros @georgina16_ @melolopez @anasanchez
!
!
!
!
!
!
!
!
27 de gener
28 de gener
-341 -
"
!
!
!
!
!
!
Taula 18. Participació dels usuaris a Instagram
A Facebook es van fer enquestes per tal que els usuaris poguessin respondre-les i mitjançant les respostes, es pogués anar coneguent més sobre el curtmetratge i la llibreta interactiva. Aquestes són publicades cada dilluns o dimarts amb el hashtag #SuicidioShortFilmPoll. Les enquestes són les següents:
Dia
Temps
Accions
Què passarà
Temps
Particip.
16 de gener
1 dia (era una prova)
crema de cacau
es deixa la llibreta (pàg. 12 gracias por su visita)
54 %
13
tall de xocolata
marxa a la muntanya (pàg. 11 polaroid)
46 %
fiesta de la buena
es descriu escena festa flashback curt
52%
pel·li sofà o manta
es parla dels fulls arrencats de la llibreta
48%
segueix dormint va a comprar i es troba al treballador del Sunset
67%
21 de gener
29 de gener
1 setmana
1 setmana
-342 -
23
12
"
4 de gener
11 de febrer
18 de febrer
25 de febrer
4 de març
1 setmana
1 setmana
1 setmana
1 setmana
1 setmana
s’aixeca
va a comprar i es descriu l’assetjament masclista al carrer
33%
pizza pinya
passa l’escena de l’habitació
38%
pizza sense pinya
es fa la pàgina de la foto trencada de la llibreta (descriu com i perquè)
62%
mira l’hora al rellotge
passa l’escena de l’habitació
mira hora al mòbil
decideix anar de viatge
*dependrà de la resposta anterior
decideix anar de viatge/passa escena de l’habitació
-
-
*dependrà de la resposta anterior
va al bar literari aura i escriu poema de Mario Benedetti
-
-
maleta
opció anterior *
-
-
bossa de muntanya
parla de la Morgan
-
-
* dependrà de la opció anterior * resposta anterior
-
-
* dependrà de la veu a l’Ibai resposta anterior
-
-
Taula 19. Participació dels usuaris a Facebook
-343 -
13
"
14.2. Presentació La presentació es divideix en quatre fases: pitch, experiència sonora, projecció i lliure recorregut. La gent va entrar a la sala amb un ambient fosc; un cop t0thom va ser a dins, s’apagaren les poques llums que hi havia enceses i s’il·luminà l’escenari. La directora pujà i exposà el seu pitch. Un cop acabat, s’apagaren les llums i començà l’experiència sonora. L’experiència sonora es regia per una veu en off que explica els antecedents del curt i un joc d’il·luminació per donar més èmfasi al que s’explicava. Com la protagonista es sentia i què l’ha fet arribar a aquest estat d’ànim. Aquesta mateixa acabava donant entrada al curtmetratge. Un cop projectat, s’apagaren els llums i pujà a l’escenari la protagonista donant un factor sorpresa a la presentació. Llegí unes paraules animant a la gent a fer el recorregut. El recorregut explicà les cinc fases del dol, amb les quals s’ha basat tot el projecte. Cada expositor temia un element que fa referència al curt i un altre a l’estat d’ànim de la Nut. Aquests són els diferents apartats de l’exposició:
Negació. Primera fase Text: El mundo se vuelve más lejano y absurdo. Se dosifica el dolor, es una forma de dejar entrar solo lo que en ese momento podemos soportar.
! Figura 170. Estant de la fase de negació
-344 -
"
Ira. Segona fase. Text: Esta se nos liga con la injusticia y desencadena rabia hacia terceras personas.
! Figura 171. Estant de la fase d’ira
Negociació. Tercera fase. Text: Intentamos que la vida vuelva a ser la que era antes. Es una fase larga y ligada a la culpa. Que no se acaba hasta que te das cuenta de que nada volverá a ser como antes.
-345 -
"
! Figura 172. Estant de la fase de negociació
Depressió. Quarta fase. Text: Podríamos decir que entrar a la ducha te es igual de costoso que escalar el Everest. Es el momento de reconstruirse desde cero, limpiar el camino para volver a hacerlo.
! Figura 173. Estant de la fase de depressió
-346 -
" Acceptació. Cinquena fase. Text: Es comprender que no podemos mantener el pasado intacto. Que es necesario estar mal e impregnarse de emociones negativas, para darse cuenta del valor que tiene la vida. L’acceptació la representa el curt, per tant, l’escenari serà el seu expositor.
Making of S’ha afegit un altre racó a l’exposició per a mostrar la feina que s’ha fet durant aquests cinc mesos. Es divideix en dos apartats: -
Un expositor de fotografies del rodatge Tres ordinadors on es pot veure la web, el making of i una explicació de la proporció àuria.
! Figura 174. Estant del making of
Seguidament es pot veure el guió tècnic de la presentació, amb els rols de cada encarregat, la veu en off i els moviments de llum que s’havien de realitzar.
Encarregats Encarregat 1: Engegar el projector al principi, posar a reproduir el vídeo amb la veu en off i el curt, parar el projector acabat el curt. Està situat darrera la cortina sobre l’escenari. Encarregat 2: Controlar els focus de l’escenari i els de la pista quan pugi gent a l’escenari i quan s’acabi. Està situat al costat dret de l’escenari.
-347 -
" Encarregat 3: Controlar els leds dels quatre estants que s’obren quan la veu en off els va anomenant. Es troba situat al costat de l’encarregat de la taula dels llums. Encarregat 4: Controla les bombetes del sostre i els focus del making of. Amagat darrera la barra al costat de la finestra. Encarregat 5: Posa a punt els ordinadors quan s’acabi el curt per als visitants. Encarregat 6: Situat al costat dret de l’escenari, al costat de la taula de llums, té el micro controlat, l’engega i el para i el passa a la Núria i la Marta quan pugin. Encarregat 7: Puja dalt l’escenari a les fosques per treure les cortines de davant la pantalla de projecció.
Moviments a realitzar Encarregat 4: Encén les quatre bombetes del sostre. Encarregat 1: Tenim el projector engegat amb el vídeo en pausa a negre. Tothom entra a la sala. Encarregat 4: Quan tothom està a dins, s’apaguen les bombetes. Encarregat 6: Engega i dóna el micro a Núria, puja a l’escenari. Encarregat 2: S'encenen els focus de l’escenari amb llum blanca. S’inicia el pitch. S’acaba el pitch i la Núria baixa i deixa el micro a l’Encarregat 6, que el para. Encarregat 2: S’apaguen el focus de l’escenari. Estem totalment a les fosques. Encarregat 1: toca el play i comença veu en off (vídeo adjuntat amb curt) Ella es Nut, una chica como cualquier otra, pero un tanto peculiar. Todos sus pasatiempos favoritos son arte: fotografía, poesía, música y pintura; y todos los guarda en su libreta, que podríamos decir que es su bien más preciado. Le encanta pasar tiempo consigo misma, pero también disfrutar de los suyos. Dice que es muy afortunada pues, tiene unos amigos que la apoyan y la respetan, y una família que daría la vida por ella. Pero hubo un día en que su mundo empezó a tambalearse y ni ella misma sabía ya dónde agarrarse. Encarregat 3: S’engega estant de poesia ¿Sabes qué es estar en un vaivén de emociones constante? Ahora estoy bien, ahora no, ahora sí, ahora no… ¿y no entender al cien por cien que te está pasando? Ya no hay salida, ni sonrisas para taparte, ni lado bueno para engañarte. Y aquí empiezas a preguntarte, quién fué el culpable… y señalas al mundo, responsable de todos tus males…
-348 -
" Sin embargo, con el tiempo te das cuenta de que el problema no era él, sino tú… y luego, …. te enfadas. Encarregat 3: S’engega estant de la llibreta Y solo la rabia, puede llenar ese vacío. (...) Fue un trance largo y sombrío, lleno de rabia, quejas y protestas, al fin y al cabo inútiles, por qué ese vacío a gritos no iba a saciarse.
Y es que a veces, es necesario perderse, hacer las maletas y largarse. Romper con todo, atreverte a estar sola, a conocerte, a perdonarte y sobre todo a quererte. Marruecos, Encarregat 3: S’engega estant del Marroc […] para ella, fué desierto de libertad, anhelo de vida y tormenta de verdad. Pero sobre todo, fue realidad. Realidad que al volver se esfumó Cargada de ilusiones llegabas a casa, totalmente renovada y con ganas. Retomaste sensaciones, costumbres, horarios, personas, actitudes, que ahora mismo no te encajaban. Y volvías, a todo aquello de lo que huías. Encarregat 3: S’engega espai depressió No te sentías como en casa, nada era tuyo ya. Perdiste las ganas y sobre todo las fuerzas para volverlo a intentar. Y te encerraste, desististe, y te dejaste llevar, en un sin fin de oscuridad. Encarregat 3: S’apaga tot de cop. Encarregat 7: Retira les cortines de davant la pantalla. Hasta que un dia, te atreviste a salir… Comença el curt automàticament passats uns segons S’acaba el curt. Encarregat 1: S’apaga el projector amb el mando. Encarregat 6: Engega el micro i li passa a la Marta Mas, que puja a l’escenari. Encarregat 2: S’encén el focus de l’escenari. Y comprender que no podemos mantener el pasado intacto. Que es necesario estar mal e impregnarse de emociones negativas, para darse cuenta del valor que tiene la
-349 -
" vida. Somos cambio y evolución, y es que, para crecer y ser felices, tenemos que experimentar tanto lo bueno, como lo malo. Ahora tomaros el tiempo que querráis y descubrid mi historia, quizás también sea la tuya. Encarregat 5: Es comencen a posar en marxa els ordinadors de making of i en acabat els gira mirant cap a fora la barra. Encarregat 3: S’engega Poesia Encarregat 3: S’engega Llibreta Encarregat 3: S’engega Marroc Encarregat 3: S’engega Depressió Encarregat 4: S’engeguen les quatre bombetes centrals i els dos focus de making of i ordinadors La gent es passeja per totes les zones el temps que cregui convenient. En acabat es tanquen focus i ordinadors, es comença a recollir i es marxa cap a la següent presentació. A la tarda cal que en Joan es trobi amb l’encarregat de l’Ateneu per valorar l’experiència.
-350 -
"
14.3. Manual corporatiu Tot seguit es pot consultar el llibre d’estil del projecte.
-351 -
Manual de identidad corporativa
manual de identidad corporativo
I N T R O D U C C I Ó N
-2-
Todo el mundo alguna vez ha vivido una etapa marcada por todo tipo de emociones negativas provocándonos un estado marcado por la apatía, la sensación de desubicación y la pérdida de uno mismo.
-3-
“Es necesario suicidarse cada cierto tiempo [...] Para aferrarse de nuevo a la vida” La protagonista de nuestro proyecto, Nut, está inmersa en una etapa triste de su vida, pero gracias a la poesía se da cuenta que la vida realmente es un ciclo de malos y buenos momentos en que todo va y viene, y donde realmente hay que saber estar mal para estar bien y viceversa. Se da cuenta de que hay motivos para mantener la esperanza, romper con la apatía, y esforzarse por buscar la plenitud y la felicidad.
aura produccions
manual de identidad corporativo
P R E S E N T A C I Ó N
La identidad corporativa creada para ese proyecto se ancla en el concepto nuclear del proyecto, tratando así de representar distintos aspectos que la protagonista del cortometraje ha aprendido a través de sus experiencias. -4-
Sobretodo a nivel estructural y de retícula se ha dado un orden a los distintos elementos que, a primera vista, parecen situados aleatoriamente en un espacio en blanco y vacío, a través de proporciones y formas basadas en la proporción áurea y la secuencia de Fibonacci. Tratar de encontrar el orden orgánico que distribuye los distintos elementos de la vida y que se encuentra oculto, así como cambiar una estructura lineal, cartesiana por otra orgánica y tridimensional.
-5Una escasez de elementos rodeados por grandes espacios en blanco que les dota de ligereza y en general da una impresión de efimeridad a las imágenes. Intentando captar como en la poesía la belleza del mismo instante y a través de conceptos como la sutileza y la elegancia tratar cada elemento como una pequeña obra de arte. En conjunto una imagen muy marcada por la misma metodología de creación de los distintos elementos y buscando una relación armónica entre estos, una paz que solo se encuentra en el orden encontrado en lo que antes parecía caótico.
aura produccions
manual de identidad corporativo
-6-
-7-
Logotipo
La palabra suicidio está dividida en tres partes, como si parara y volviera a empezar, con las “i” como tope, hasta que consigue sobrepasarlo con la “o”. El gran espacio vacío entre las letras da ligereza y pausa al conjunto, contrapuesto con una tipografía pesada y cursiva.
aura produccions
Tamaño mínimo de reproducción
-8-
Area mínima de respeto
manual de identidad corporativo
L O G O T I P O
10 mm
aura produccions
-9-
Normalización
Las proporciones usadas tanto en el logotipo como en las retículas composiciones han sido creadas a través de la proporción áurea. Se plantea el uso de esta proporción matemática para dar orden a los elementos y tratar de plasmar la organicidad y cohesión de los elementos que encontramos en la poesía. Donde las palabras e incluso las pausas son escogidas y colocadas cuidadosamente para dar a entender mucho más de lo que las palabras por sí solas podrían.
manual de identidad corporativo
2D
- 10 3D
1
3
5
8
13
Intentar captar esa sutileza, instinto y vida que se aplica a las palabras para ordenarlas cuando se escribe. Pero además también para hablar del cambio que sufre la protagonista, quien deja de comprender la vida como una línea para tener una comprensión de esta más tridimensional. Concebir la vida no solo como una línea con altibajos, o un circulo que empieza y acaba en el mismo sitio, sino como una espiral. Así podemos encontrar, si la vemos desde un lateral, las oscilaciones de una linea recta, pero también vemos un círculo desde la parte frontal. Es un círculo que va avanzando en el tiempo, aplicandole esta tercera dimensión podemos apreciar como a veces estaremos en la misma zona de la espiral, pero nunca a la misma profundidad, así como en la vida podemos vivir situaciones parecidas, pero nunca iguales pues vamos creciendo y cambiando.
21
aura produccions
- 11 -
2
Proporción aurea
1
manual de identidad corporativo
T I P O G R A F Í A
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890 /_.,:` ¿?()&%$·”!+-oa - 12 -
Regular
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890 /_.,:` ¿?()&%$·”!+-oa
WTC Goudy
Light
Bold
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890 /_.,:` ¿?()&%$·”!+-oa
Se ha escogido una única familia tipográfica y se ha apostado por los juegos entre la tipografía en cursiva y distintos pesos. Una letra con una gran presencia y solemnidad, con un carácter propio detalles muy distintivos sobretodo en sus variantes más pesadas.
- 13 -
La tipografía cursiva, por su carácter más expresivo y dinámico, se reserva para títulos y destacados, dejando para la tipografáa normal los textos que requieren de una mejor legibilidad.
Light
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890 /_.,:` ¿?()&%$·”!+-oa Regular
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890 /_.,:` ¿?()&%$·”!+-oa Bold
ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz 1234567890 /_.,:` ¿?()&%$·”!+-oa
aura auraproduccions producions
manual de identidad corporativo
C O L O R E S
- 14 -
Principal
PANTONE: 7608 C C: 21
M: 74
Y: 66
R: 188
G: 86
B: 75
HEXADECIMAL: #BC564B
La paleta de colores ha sido inspirada por las hojas de los árboles en otoño. El rojo como color principal por su intensidad y como secundarios un verde, un amarillo y un color azul que sirve de contraposición al rojo y trata de dar un toque más frío a la paleta.
K: 10
Secundarios
PANTONE: 325 C C: 62
M: 09
Y: 33
R: 100
G: 180
B: 179
K: 00
- 15 -
HEXADECIMAL: #64B4B3
PANTONE: 360 C C: 53 R: 139
M: 12
Y: 72
K: 00
G: 178
B: 102
HEXADECIMAL: #8BB266 PANTONE: 1365 C C: 02
M: 35
Y: 71
R: 219
G: 161
B: 81
K: 14
HEXADECIMAL: #DBA151
aura produccions
manual de identidad corporativo
Degradados
0%
- 16 -
0%
100%
#64B4B3
#da7f61
58%
#BC564B
100%
#DBA151
Cogiendo como color principal el rojo se han creado distintos degradados con los colores secundarios tratando de plasmar esa transiciรณn por la que pasa la protagonista.
#BC564B
0%
55%
100%
#8BB266
#d6814f
#BC564B
Las imágenes que acompañan todo el proyecto siguen también la idea de otoño, siendo todo flores blancas o plantas otoñales. Han sido tratadas como un duotono para sumarle delicadeza y sutilez a las imágenes para captar de esta forma la suavidad de las flores.
aura produccions
- 17 -
Duotonos
I M Á G E N E S
manual de identidad corporativo
C O M P O S I C I Ó N
- 18 -
En todas las aplicaciones se han escogido tamaños de papeles ordinarios, Din, y márgenes hechos a través de metodologías clásicas, como forma de explicar que dentro de aquello ordinario podemos encontrar belleza, plasmada en los elementos que encontramos dentro.
- 19 La mancha se calcula a través de las diagonales formadas en las dobles páginas, pero se han usado también para las retículas de elementos con una sola página de forma que aunque no la veamos se le supone una segunda página. Pues igual que en la poesía no todo es visible y el trasfondo y la reflexión posterior al contenido, aunque no se vea también forma parte de ella.
aura produccions
manual de identidad corporativo
aura produccions
"
-391 -