Memòria Taps de suro by EU ERAM

! 1. INTRODUCCIÓ

1.1. Presentació del projecte

1.2. Títol

1.3. Procés creatiu

1.4. Equip

1.5. Justificació

2. LA NARRACIÓ

2.1. Referents cinematogràfics 3. DECLARACIÓ D'INTENCIONS DE L’EQUIP 3.1. Objectius

13 17 17

3.1.1. Objectius generals

3.1.2 Objectius específics

3.2. Benchmarking

3.2.1. Criteris de recerca

3.2.2. Anàlisi de webs d’acord amb el projecte

3.2.3. Anàlisi en profunditat de webs seleccionades

3.2.4. Conclusions

4. STORY LINE

5. SINOPSIS

6. BÍBLIA DELS PERSONATGES

6.1. Món cinematogràfic

6.2. Descripció dels personatges

6.3. Característiques dels personatges

6.4. Anàlisi psicològic dels personatges

7. GUIÓ LITERARI 7.1. Procés creatiu 8. REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL 8.1. Realització audiovisual

47 47 55 55

8.1.1. Versió final del guió

8.1.2. Registre al RPI

8.2. Guió tècnic

8.2.1. Recerca de referents

8.2.2. Guió tècnic capítol

8.2.3. Guió tècnic teaser

8.3. Càsting

8.3.1. Convocatòria de càsting

8.3.2. Proves de càsting

8.3.3. Resultat del càsting i justificació

! 8.4. Localització

8.4.1. Recerca de localització

8.4.2. Resultat de la recerca i justificació

104

8.5. Assajos i proves de càmera

104

8.5.1. Rapport dels assajos i lectures del guió

104

8.5.2. Rapport de les proves de càmera

105

8.5.3. Esquemes d'il·luminació

106

8.5.4. Diagrames aeris

110

8.6. Rapport del rodatge 8.6.1. Fulles de script d’imatge

122 122

8.7. Producció Audiovisual

123

8.7.1. Preproducció

123

8.7.1.1. Calendarització

123

8.7.1.1.1. Pla de treball

123

8.7.1.1.2. Ordres de rodatge

125

8.7.1.1.2. Ordres de rodatge

125

8.7.1.1.3. Ordres de transport

127

8.7.2. Equip 8.7.2.1. Desglós en base al guió

129 129

8.7.2.1.1. Llistat de material

143

8.7.2.1.2. Llistat d’èquip tècnic

156

8.7.2.1.3. Llistat d’equip artístic

157

8.7.3. Contractes 8.7.3.1. Contractes de l’equip tècnic col·laborador 8.7.4. Pressupost 8.7.4.1. Cost real del projecte segons convenis 9. DISSENY AUDIOVISUAL 9.1. Estudi i anàlisi de referències

158 158 159 159 161 161

9.1.1. So

161

9.1.2. Retoc de color i etanalonatge

162

9.1.3. Art

163

9.1.3.1 Referents localització

165

9.1.3.2 Referents vestuari i maquillatge

172

9.1.3.2.1 Personatges principals

172

9.1.3.2.2 Personatges secundaris

175

9.1.4. Muntatge

176

9.1.5. Animació gràfica

176

9.2. Flux de treball

177

! 9.2.1. Direcció

177

9.2.2. Multimèdia

178

9.2.3. Producció

178

9.2.4. Fotografia

179

9.2.5. Art

179

9.2.6. So

191

9.2.7. Etalonatge

193

9.2.8. Disseny

193

9.2.8. Muntatge

194

9.2.8. Animació Gràfica

195

9.3. Programari

196

9.4. Format final d’exhibició i/o distribució

197

10. DISSENY I CREACIÓ DEL SO DIGITAL

198

10.1. Preproducció

198

10.1.1. Mapa sonor i llistes de so

198

10.1.2. Redacció necessitat especials

204

10.1.3. Selecció de material

205

10.1.4. Proves de software

205

10.2. Postproducció

205

10.2.1. Problemes en el rodatge i canvis en el rodatge

205

10.2.2. Gravació de sons complementaris i foley

206

10.2.3. Ús de llibreries i creació sonora

206

10.2.4. Postproducció i mescla

207

11. REALITZACIÓ I PROGRAMACIÓ MULTIMÈDIA

207

11.1. Arquitectura de la Informació

207

11.1.1 Esquemes transmedia

207

11.1.2 Arbes de navegació

208

11.1.2.1 Arbres de navegació web versió 1

208

11.1.2.2 Arbres de navegació web versió final

209

11.1.2.3 Arbres de navegació app versió 1

209

11.1.2.4 Arbres de navegació app versió final

210

11.1.3 Diagrama de fluxe

211

11.1.3.1 Diagrama de fluxe web versió 1

211

11.1.3.2 Diagrama de fluxe web versió final

212

11.1.3.3 Diagrama de fluxe app versió 1

212

11.1.3.4 Diagrama de fluxe app versió final

213

11.2. Disseny de la interfície 11.2.1. Estructura wireframe web

213 213

! 11.2.2. Estructura wireframe app

214

12.2.3 Esbossos de la interfície web

215

12.2.4 Esbossos de la interfície app

216

12.2.5 Interfície web final

217

12.2.6 Interfície app final

219

12.2.3. Imatge corporativa

220

12.3.3.1 Tipografia

220

12.3.3.2 Logotip

221

12.3.3.3 Cromàtica

222

12.3.3.4 Productora

222

12.3.3.5 Cartell

223

12.3.3.4 Merchandising

224

12.2.4. Nivells i subnivells web

225

12.2.5 Nivells i subnivells App

225

11.3. Definició del contingut

226

11.3.1. Audiovisual

226

11.3.2. Multimèdia

226

11.4. Narrativa

226

11.4.1. Experiència

227

11.4.2. Audiències

227

11.4.3. Mitjans / Plataformes

228

11.4.4. Model de negoci

228

11.4.5. Execució

228

12. CONCLUSIONS

230

13. ANNEXOS

231

13.1. ACTES

231

1. INTRODUCCIÓ 1.1. Presentació del projecte Taps de Suro és un projecte crossmèdia que neix com a projecte de Treball Final de Grau de quart de carrera realitzat per tretze estudiants del Grau en Audiovisuals i Multimèdia de l’Escola Universitària ERAM.

Com a eix central del projecte trobem la web sèrie, pertanyent al gènere de la comèdia, que intenta imitar l'estructura de les tan conegudes sitcom. El capítol pilot, anomenat "L'obridor", ens situa en un bloc de pisos de Girona on viuen quatre universitaris: l’Ernest i en Gerard, que viuen al quart pis; i la Beth i la Maia, que viuen a la planta baixa de l’edifici. Aquest primer capítol ens presenta a aquests quatre carismàtics personatges i la peculiar manera en què es coneixen. A partir d’aquí, tots ells hauran d’intentar sobreviure a la vida universitària mentre fan front al pas cap al món laboral i totes les dificultats que ambdós comporten: un gran “i ara què coi fem?” que els personatges viuran en clau d’humor al llarg dels 10 capítols que formaran la primera temporada de la web sèrie.

Aquest audiovisual només és el punt de partida de tot el crossmèdia, que pretén guiar als espectadors a través de diverses plataformes interactives que ajudaran a reforçar el capítol i que, a més, oferiran una innovadora experiència als espectadors. Així doncs, el crossmèdia consta de cinc fases que funcionen com un mapa del tresor en què l’espectador haurà de seguir un recorregut si vol gaudir de totes les experiències que ofereix Taps de Suro. Aquestes fases són:

Fase 1: La web La pàgina web és el recurs central on s’exposa el capítol pilot de la websèrie. En aquesta plataforma, expliquem qui som i què fem gràcies a les interaccions del capítol pilot. Durant el transcurs inicial de la pàgina també se’n podrà saber més. Gràcies a la nostra base de dades dels usuaris, cada usuari serà identificat com un dels quatre personatges. Durant la primera temporada no es presentarà l’aplicació, ja que considerem que cal donar-li més èmfasi al capítol pilot i d’aquesta forma, aconseguir el màxim nombre de fans per la web sèrie.

! Fase 2: El capítol El capítol narra la història de quatre joves que s’enfronten a les inquietuds personals durant l’època universitària que podria patir qualsevol estudiant. A partir d’objectes quotidians com podria ser un obridor, aprofiten per flirtejar. Amb el gènere de comèdia romàntica adolescent, volem generar una sèrie de “gags” amb els que els usuaris es poden sentir identificats. D’aquesta forma volem generar una similitud a Friends, How I met your mother o la sèrie catalana Merlí.

Fase 3: L’aplicació A partir d’aquí, amb el ressò i la audiència que haurem adquirit, oferirem l’aplicació TAPPS. Aquesta aplicació està plantejada per a que els usuaris del nostre món Crossmèdia, puguin compartir les seves experiències, així com conèixer-se entre ells. La particularitat de l’aplicació és que cada usuari és com un personatge de la websèrie. Però per saber quin personatge són, hauran de realitzar un seguit d’interaccions. A traves de les interaccions, i les proves podran acumular punts, aquests punts, els permetràn realitzar les experiències físiques i aquestes els portaran a un event, on finalment es podran conèixer.

Fase 4: L’Escape Room Finalment, presentem l’Escape Room (un dels events físics dels usuaris). Al final de la primera temporada, es presenta l’experiència en la que els usuaris podran gaudir d’un joc físic entre els pròpis usuaris perquè puguin experimentar tots junts l’event. En aquest event, podran disfrutar de més informació dels personatges i de la websèrie. Aquest espai destacarà per ser construït des d’una interfície molt més tecnològica de l’habitual. Així doncs, exposarem aquest joc als usuaris perquè no sols visquin aquest univers en persona, sinó perquè tinguin la possibilitat de conèixer pistes i detalls de la segona temporada. Actualment hi ha una proba pilot a l’Escola Universitària Eram i finalment durant 6 mesos a l’Hotel Ibis Girona.

Fase 5: L'esdeveniment Es farà un esdeveniment a cada final de temporada per celebrar la fi d’aquesta. En aquest sentit es vol agraïr els seguidors més consagrats de la websèrie amb un esdeviment exclusiu on es farà la visualització de l’últim capítol, a més a més, es compartiran petits detalls de la següent temporada.

1.2. Títol El títol inicial de l’audiovisual era “L’obridor” i venia de mà de la guionista, l’Helana Pàmies; però el fet de tractar el projecte com a una web sèrie ens va planetjar el problema de que aquest nom només feia

! referència a un dels elements que apareixien en el primer capítol, de manera que tota la sèrie no podia tenir aquest nom.

A partir d’aquí va començar un llarg procés creatiu per donar-li un nom a la web sèrie. Es van arribar a fer fins a tres pluges d’idees cercant noms que guardessin certa relació amb els personatges i no només amb el capítol pilot. Com que a l’inici sorgien noms massa diferents i per tal d’acotar una mica, es va concloure que per tal que el títol funcionès s’haurien d’establir uns paràmetres de selecció pels quals filtrar els noms de les llistes d’idees. Així doncs, entre tots els membres del grup vam decidir que el nom per la web sèrie havia de ser divertit, còmic i metafòric.

En una primera pluja d'idees va sorgir el nom de "Quart primera", que feia referència al pis on viuen els nois, que també és una localització important per la web sèrie ja que no tot passarà al de les noies; però ho vam descartar per ser massa obvi i per no tenir el toc còmic que buscàvem pel títol. Més tard es va proposar "Filets empanats", que també és una espècie de metàfora dels quatre protagonistes, però vam concloure en que era massa exagerat. Finalment, vam acabar per decidir-nos per “Taps de Suro” com a nom per la web sèrie. A més, també es va concloure que cada capítol prendria el nom de l’objecte entorn el qual girés la història d’aquest.

El nom de la web sèrie “Taps de Suro” neix de l’expressió catalana “cap de suro”, que fa referència a una persona ximpleta, senzilla o una mica tonta. En el nostre cas l’expressió l’utilitzem per referir-nos als personatges de la web sèrie, tot i que no amb aquest significat despectiu, sinó com al tret en comú que tenen els quatre, que es troben en una etapa de la seva vida on de qualsevol cosa es pot fer un drama i tot pot ser motiu de dubte existencial.

A més, el tap de suro representa la connexió entre l'ampolla i l'obridor. Aquests dos objectes són els que representen d'una manera metafòrica els quatre personatges. Per tant, el tap de suro de l'ampolla dels nois que han d'obrir les noies amb el seu obridor és l'element unificador que uneix els dos objectes i que, respectivament, també unifica els quatre personatges de la història.

1.3. Procés creatiu El procés creatiu del projecte es divideix en dues fases. La primera va ser la creació i redacció del guió original, de mà de l’Helena Pàmies, estudiant de tercer del Grau en Arts Escèniques, dins l’assignatura de Redacció de Guió i sota el títol “L’obridor”. El guió va ser triat com a Projecte Final Grupal pel GAM4 i l’Helena va cedir el guió firmant com a autora i col·laborant activament en el projecte. Així, es va donar

! pas a la segoa fase, la creació d’un equip de treball i la determinació d’uns rols per a cada membre d’aquest.

El departament de direcció va relatizar les adients correccions del guió, reforçant els gags i aportant més humor a determinades escenes. Per tal de potenciar el toc de divertiment també va treballar en la definició i l’estudi adient dels personatges i la seva manera de reaccionar definint un background més extens que el que hi havia de base. Per últim, va donar suport als diferents departaments en el moment de cercar referents per donar vida a l’audiovisual.

L’ajudant de direcció es va encarregar d’organitzar i cercar els elements necessaris segons guió, així com l’organització dins del rodatge i la gestió de l’equip durant aquest.

Producció va cercar els elements imprescindibles per a la realització de l’audiovisual: localització, vestuari, art, entre d’altres, en funció de les decisions i el criteri de la resta de departaments. També va gestionar la documentació legal de registres, permisos, etc.

Direcció de fotografia va cercar referents i va posar-los en comú amb direcció per treballar de la mà i va estudiar la forma d’aconseguir l’escenografia desitjada.

Direcció d’art va cercar referents conjuntament amb direcció i va treballar en la creació i la cerca de tot el material necessari, tant d’atrezzo com de vestuari, per la realització de l’audiovisual.

El departament de disseny gràfic va cercar referents de logotips de sèries d’humor i web sèries, tipografies, paletes cromàtiques, etc.; a banda de treballar activament en la creació del disseny de l’aplicació i la pàgina web així com en tota la imatge gràfica de tot el projecte, sempre en feedback amb la resta de l’equip.

El departament de multimèdia i programació va cercar referents per a la interfície web i va treballar activament amb els programadors per tal d’assolir els objectius plantejats a l’inici de forma impecable.

El departament de so va cercar referents i va col·laborar activament amb l’equip d’EUMES i el grup musical PLOU per realitzar la BSO del projecte i una bona postproducció de so.

Al principi l’equip treballava de forma conjunta, però un cop definit el camí a seguir cada departament va començar a treballar de forma independent, però sempre comentant els aspectes que trobava adients

! en les reunions d’equip per tal de realitzar una presa de decisions conjunta d’acord amb tots els punts de vista dels membres de l’equip.

Al llarg del projecte van sorgir dubtes sobre com prendre certes decisions, especialment en el departament de disseny gràfic. Així doncs, es va establir una dinàmica per pendre les decisions amb la intenció de que tots els membres poguessin expressar la seva opinió encara que el tema que es tractés fos d’un departament diferent al seu; que consistia en una votació en què tothom pot opinar, però on el departament sobre el que es debateix té el doble de vots que la resta de membres. Les decisions que es prenen sota aquesta votació s’han de respectar.

1.4. Equip L’equip de Taps de Suro està format per tretze membres que han participat durant tot el procés creatiu. Tots cursen l’últim curs del Grau en Audiovisuals i Multimèdia de l’Escola Universitaria ERAM; i han comptat amb l’activa col·laboració d’una alumna1 del Grau en Arts Escèniques de la mateixa. Tot i ser un grup molt nombrós, cadascú dels membres ha portat a terme una tasca imprescindible en el projecte, cobrint tots els àmbits que aquest necessitava, des de la part més audiovisual com la multimèdia, per així poder tirar Taps de Suro endavant.

En primer lloc, tenim a la directora, la Sheila Quirante. No només ha tingut aquest rol durant el rodatge sinó que ha estat la directora del projecte sencer. Cap detall se li ha escapat i ha estat l'encarregada de coordinar i supervisar cada departament perquè el treball tingués una unitat.

Seguidament trobem a en Pau Triola com a ajudant de direcció. Ell ha estat una peça clau en el projecte, tot posant ordre tant a les reunions d'equip com durant el rodatge, sempre vetllant perquè tot sortís de la millor manera possible. A més, ha donat suport a cada departament quan feia falta.

Tot seguit, la Natàlia Peláez amb el títol de directora de producció. Ha estat pendent de les necessitats del rodatge, i un cop acabat aquest, ha donat un cop de mà en altres tasques més senzilles, com fer les samarretes i aconseguir materials per la realització de l'Escape Room.

Al departament de multimèdia hi trobem la Jordina Corominas al capdavant. Ha estat l’encarregada de la ideació tant de la pàgina web del projecte com de l’aplicació. Donant un cop de mà al departament de 1

L’Helena Pàmies, en el rol de guionista i directora d’actors ha estat present en la creació del projecte en la mesura del possible i ha treballat activament amb l’equip per tal de ser fidels a la seva idea. La considerem un membre més per la seva dedicació i nivell de feina assolida.

! producció en tot moment, ha mogut fils per crear els dos esdeveniments físics: la festa de Taps de Suro i l’Escape Room.

Després tenim a en Marc Seco, que com a rol principal ha fet de director de fotografía i també ha estat l’operador de càmara del projecte. A més a més, ha estat el principal encarregat de l'Escape Room, tant de la seva ideació com de la seva construcció.

En el mateix departament tenim en Marc X. Gómez, el director d’il·luminació de Taps de Suro. També, ha estat molt present en la fase de postproducció, sobretot amb l’etalonatge del capítol.

Després tenim a la Cristina Malcolm, que ha exercit el rol de directora de so. S’ha encarregat de l’àudio tant en el rodatge com a la postproducció, així com de coordinar als estudiants d’EUMES que ens han donat un cop de mà. També ha sigut l'auxiliar en el departament de postproducció, i ha estat qui ha fet la sincronització de tots els clips d’àudio i de vídeo.

En el departament de postproducció hi tenim a la Maria Novich. Ella s’ha encarregat de fer tot el muntatge del capítol i de la seva intro, dels gags i dels dos teasers, tant de la web sèrie com de l'aplicació. Durant el rodatge ha estat la script de so i també ha donat un cop de mà al departament d’art.

La Natàlia Moreno, dins el departament d’art s’ha encarregat del vestuari dels personatges. També ha fet la caracterització d’aquests mateixos i s’ha encarregat, juntament amb la seva companya de departament, de l’atrezzo tant del set de rodatge com de l’Escape Room.

La Cristina Figueras també està dins el departament d’art. Ella s’ha encarregat del disseny del set del capítol i de l’Escape Room, així com d’aconseguir tot l’atrezzo necessari. També ha donat un cop de mà al departament de postproducció.

Canviant de departament, tenim a la Cristina Morillas al capdavant del departament de disseny. S’ha encarregat de tot el contingut gràfic del projecte com per exemple el logotip, el cartell de la web sèrie, el disseny de la interfície de l'aplicació, etc. Tot això juntament amb els seus dos companys de departament. Durant el rodatge va fer de script de vídeo i ha estat molt involucrada en l’Escape Room.

En el mateix departament hi tenim a la Sarah Pérez. Ella també ha estat present en la creació del contingut gràfic de Taps de Suro: logos, tipografíes, cromàtica, dissenys d’interfícies, etc. Durant el

! rodatge va estar al departament de producció, on va planificar tot el càtering dels dies de rodatge; i un cop acabat aquest ha estat també molt present en la ideació de l’Escape Room.

Finalment, en Sergi García tot i que també forma part del departament de disseny ha estat sempre disposat a donar un cop de mà allà on fes falta. Muntant l’Escape Room, fent de gaffer, i ajudant a muntar el set, entre moltes altres coses.

1.5. Justificació El projecte crosmèdia Taps de Suro neix de la creació i ideació del guiò de l’Helena Pàmies de GAE4, ella en l’assignatura de redacció de guió va idear aquest audiovisual bassant-se en una vivencia personal.

En aquesta direcció varèm començar a recrear un món envers del projecte audiovisual. Vàrem començar transformant el curtmetratge en una websèrie amb l’objectiu de poder trobar una continuïtat després de la creació del que seria el capítol pilot.

Amb el capítol pilot planejat, vàrem decidir crear plataformes complementàries per aconseguir augmentar la nostra audiència així com fidelitzar-la desde diferents sectors. En una primera idea vàrem decidir realitzar una aplicació mòbil de segona pantalla per tal de que els nostres usuaris estiguessin més informats. Finalment es va convertir en l’aplicació mòbil la cual servirà els usuaris està interconnectats tant amb la websèrie com entre ells.

Una altre plataforma que varèm crear ha sigut l’scape room, la cual va sorgir per tal de que els usuaris poguessin conèixes físicament i compartir una experiència junts. L’objectiu de les experiències ha estat de que els nostres seguidors continuessin parlant de Taps de Suro en moments en que la temporada s’hagués acabat.

Finalment vàrem creure convenient que la nostra audiència pogués gaudir d’un esdeviment final a cada fi de temporada per tal de poder celebrar i homenetja als nostres seguidors..

2. LA NARRACIÓ 2.1. Referents cinematogràfics Els referents cinematogràfics ajuden a visualitzar i definir l’estètica del projecte audiovisual, Taps de Suro és una web sèrie d’humor en què la narració ve donanda en la seva majoria de la caracterització dels personatges, l’acting i el diàleg. En definitiva, neix com a una sitcom. Tot i així, a nivell estètic pren influències del món del cinema.

Si ens fixem en els referents, veurem que els podem dividir en dos tipus: els temàtics i els estètics. Els principals referents quant a temàtica de la web sèrie són dues de les sitcoms més conegudes: Friends i How I Met Your Mother. La primera va ser la base en el moment d’escriure el guió de mà de l’Helena Pàmies i la segona per part de la directora, Sheila Quirante. Les dues sèries d’humor segueixen un éstil molt similar: un grup d’amics, unes localitzacions determinades, unes personalitats molt definides i carismàtiques, etc. Entrant en detall tant les dues sitcoms com la web sèrie són molt diferents, però a grans trets no deixen de ser un grup d’amics joves que només es tenen els uns als altres i busquen el seu lloc en el món.

Figura 1 - Fotografia de "How I Met Your Mother"

Figura 2 - Fotografia de "Friends"

Un cop explicada la temàtica, ara ens centrarem en l’estètica que s’ha buscat aconseguir pel projecte. Taps de Suro és una web sèrie en la que els personatges i els diàlegs són els protagonistes d’aquesta. És per això que els directors de fotografia van escollir una fotografia més plana i amb un contrast més aviat baix; ja que en ser una comèdia, a l’espectador li xocaria massa una il·luminació més cinematogràfica o molt contrastada.

Ens vam basar en dues tonalitats per a diferenciar els espais on els personatges connecten entre sí. Així doncs, els espais on els quatre tindran més interacció entre ells (en el cas del capítol pilot, el menjador del pis de les noies) tindrà una llum més càlida.

Primer de tot, el departament de fotografia va parlar amb la directora per tal de saber quin estil es volia aconseguir pel capítol pilot. En tractar-se d'una web sèrie, el primer que es va plantejar va ser fer una llum de l'estil d'un plató com la que podem trobar a sèries com "Friends", "How I Met Your Mother" o "Big Bang Theory".

Després d'una primera cerca, ens vam adonar que era un tipus d'il·luminació massa senzilla i plana pel que volíem transmetre, de manera que vam decidir que li donaríem un toc més cinematogràfic i vam decidir utilitzar un estil una mica més dramàtic. Aquest es basa en una llum molt suau i difuminada que genera poques ombres. També ens vam voler basar sobretot en l'ús de les llums pràctiques per a simular que són aquestes les que il·luminen l'ambient. Alguns exemples serien la sèrie "Cites" (figures 3 i 4) o les pel·lícules "Prisioneros" (figura 5 i 8), "Skyfall" (figura 6) o "Sicario" (figura 7).

Figura 3 - Imatge de "Friends"

Figura 4 - Imatge de "Big Bang Theory”

Figura 5 - Imatge de "Cites"

Figura 7 - Imatge de "Prisioneros"

Figura 9 - Imatge de "Sicario"

Figura 6 - Imatge de "Cites"

Figura 8 - Imatge de "Skyfall"

Figura 10 - Imatge de "Prisioneros"

Com podem observar, la llum és força plana però sempre té unes petites ombres que ajuden a donar un cert contrast molt interessant.

Com a referent pictòric, vam trobar Rembrandt, ja que ell va ser el precursor de l'ombra triangular de l'ull.

Figura 11 - Quadre de Rembrandt

Figura 12 - Quadre de Rembrandt

En el tema de la composició sí que ens vam basar en les sitcoms, on podem veure que utilitzen la regla de composició de terços per a enquadrar al protagonista de l’acció al centre o bé per oferir un balanç d’imatge utilitzant els dos terços.

Figura 13 - Llei de terços a "How I Met Your Mother"

Figura 14 - Llei de terços a "New Girl"

3. DECLARACIÓ D'INTENCIONS DE L’EQUIP 3.1. Objectius 3.1.1. Objectius generals • GRAVAR el capítol pilot de la web sèrie • ACONSEGUIR prou espectadors com per poder continuar amb la temporada • ENTRETENIR al públic a la vegada que es diverteix i reflexiona entorn al tema de la sèrie • CREAR una unitat narrativa que giri entorn a l’humor però que convidi a la reflexió i a l’empatia amb els personatges • CREAR un producte crossmèdia entorn al curt per complementar-lo i connectar al seu públic en un únic univers • CREAR un universi fictici que es pugui dur a la realitat a partir del desenvolupament del multimèdia • ACONSEGUIR patrocinadors i col·laboradors per tal de poder continuar duent a terme tot el procés (des del rodatge fins a l’event) • CREAR una experiència positiva pels usuaris amb el nostre projecte

3.1.2 Objectius específics • TREBALLAR un audiovisual d’humor amb influències cinematogràfiques en il·luminació • EMPRAR un objecte per capítol per representar, a partir d’una metàfora, el tema • ACONSEGUIR que l’espectador empatitzi amb els personatges • PRESENTAR l’audiovisual a diversos festivals • CREAR una pàgina web funcional que permeti l’interacció i doni peu al crossmèdia • CREAR un univers interactiu que reforci la part audiovisual • ACONSEGUIR el màxim reconeixement possible entre el públic adolescent • INTERACTUAR amb els nostres usuaris, tant virtualment com personalment • GENERAR contingut visual suficient per reforçar l’audiovisual (fotografies, gifs, etc.) • ACONSEGUIR seguidors a través de les xarxes socials • FOMENTAR la interacció entre els usuaris de forma que es pugui portar a la realitat amb un event

! • PROMOCIONAR el projecte a partir de la imatge gràfica com cartells, samarretes, roll-ups, etc.

3.2. Benchmarking 3.2.1. Criteris de recerca En base a la idea del nostre projecte, a l'hora de fer la recerca de la possible competència ens hem centrat en pàgines de web sèries amb una temàtica similar a la nostra com a principals referents. Tot i així, no hem volgut obviar aquelles pàgines web que, tot i no ser web sèries, per estètica o usabilitat ens semblaven també uns bons referents. És per això que totes les pàgines web pre-seleccionades o seleccionades tenen un format “scroll” i un element principal que és el visualitzador del capítol i/o sèrie. A banda de l'scroll, també ens ha semblat important que totes les pàgines tinguessin un menú per facilitar la usabilitat de l'usuari. En resum, hem buscat webs/web sèries que tot i tenir un format scroll també tenen un menú per facilitar la interacció i l'accessibilitat de l'usuari, i que com a element principal tenen un visualitzador que permet a l'usuari veure el teaser, el capítol o tota la sèrie. A més a més, un altre dels elements que busquem dins de les pàgines web de referència és que s’hi trobin diferents elements interactius que permetin conèixer més a fons la web sèrie. D’aquesta manera, ens centrarem en pàgines web força innovadores i modernes que permetin a l’usuari una interacció transmèdia a partir de la web. La metodologia que hem fet servir per crear les taules de benchmarking en base als criteris de recerca està dividida en dos: referents estètics i referents temàtics, on la usabilitat i l’accessibilitat d’aquestes pàgines està inclosa en els seus respectius punts.

3.2.2. Anàlisi de webs d’acord amb el projecte

3.2.3. Anàlisi en profunditat de webs seleccionades Spaniards in London

Figura 15 - Imatge de la web sèrie "Spaniards in London"

Estètica Aquesta web sèrie té una estètica molt acurada que aconsegueix unir els tons i els colors de la bandera anglesa amb la sèrie i amb la seva web. Tot combina en base als colors blau, blanc i vermell. La tipografia utilitzada és una ‘sans-serif’ molt recta i fina, que encaixa amb el seu contingut en anglès. Per altra banda, també podem ressaltar la importància dels petits elements com poden ser les il·lustracions, les imatges o els quadres de text que fan que tot connecti en relació al país anglès.

Interactivitat En termes d’interactivitat, la web de "Spaniards in London" és molt simple i intuïtiva, ja que els elements interactius són bàsicament selectius. Aquest fet permet una fàcil navegació per a l’usuari. Per aquets motiu, el menú i el format scroll es conformen com elements molt importants per facilitar a l’usuari qualsevol mena d’interacció. Responsive Aquesta pàgina web no presenta un disseny adaptatiu, ja que les imatges i el text no s’adapten a la mida de la pantalla. A més, quan la pantalla es redueix, el menú desapareix i queda un petit requadre, que et redirigeix a la pàgina principal.

Estructura Pel que fa a l’estructura tot i que té molt contingut, està molt ben definida i dividida en cinc apartats que contenen la informació més rellevant. Un dels elements que considerem com a més importants en una web sèrie es que hi hagi un visualitzador d’un primer capítol o teaser que es pugui veure només entrar a la web. En aquest sentit, l’estructura de la web és molt similar a la que busquem: un menú amb els principals elements i un visualitzador del primer capítol situat a la pàgina principal. Respecte els altres apartats del menú, son simples i correctes, de manera que encaixen amb tota l’estructura i l’estètica de "Spaniards in London".

Navegació La navegació és fàcil i intuïtiva. Té el menú principal que ens transporta pels diferents apartats de la web sèrie. En cada apartat es pot navegar utilitzant un format estàtic i de scroll.

47 secrets to a younger you

Figura 16 - Imatge de la web sèrie "47 secrets to a younger you"

Estètica “47 secrets to a younger you” presenta una estètica senzilla i poc treballada. Com a elements principals de tots els apartats podem distingir clarament els colors rosa i blanc, que es relacionen amb el personatge principal. La pàgina web s'obre amb una imatge principal dels premis que ha guanyat.

! Interactivitat En termes d’interactivitat, la web és intuïtiva ja que ens trobem amb sis apartats que ens porten a cada respectiu tema a presentar. A l’últim apartat de la web podem contactar amb els creadors, cosa que trobem que és una forma intel·ligent de poder donar crèdit a les persones que van fer possible el projecte. Repetint el mateix que en la web sèrie anterior, trobem el menú i el format scroll com un element important que volem aportar a la nostra web.

Responsive Com hem comprovat en la web anterior, aquesta tampoc és responsive. Ni les imatges, ni el text s’adapten a la mida de la pantalla.

Estructura L’estructura és simple però funcional. El menú et defineix tots els apartats. A la pàgina principal trobem tots els capítols en diferents visualitzadors, fet que trobem interessant per aplicar-ho a la nostra pròpia web, ja que permet trobar el capítol fàcilment i creiem que aquest és un punt molt important en qualsevol web. La resta d’apartats estan poc treballats, tot i que presenten tots els elements d’una manera molt correcta.

Navegació Respecte la navegació podem dir el mateix que en la anterior web, és intuïtiva i correcte per al bon enteniment. El menú principal ens transporta pels diferents apartats de la web sèrie. El sistema de navegació d’aquesta web és el que volem aconseguir, una web senzilla tant visualment com en la navegació, ja que l’element important a recalcar és la sèrie.

Love Hotel

Figura 17 - Imatge de la web sèrie "Love Hotel"

Estètica Love Hotel té una estètica molt fosca pel tema que vol representar. Per poder entrar s’ha de declarar que l’usuari és major de 16 anys. A partir d’aquí, s’obre un clip repetitiu molt tènue i apareixen les opcions per entrar al portal, opcions que no s’han pogut identificar ja que el portal no carrega.

Interactivitat La interacció de la pàgina web és bona tot i que el portal es bloqueja i, per tant, no podem avançar ni veure més interaccions.

Responsive La web està adaptada als diferents formats de pantalla utilitzant un disseny responsive adequat. Estructura L’estructura és bona. El menú és divideix en tres apartats molt bàsics i directes. En el primer apartat hi ha una petita descripció i l’opció de visualitzar el clip. En el segon i tercer apartat només et permet entrar si tens una reserva d’habitació o bé si en vols fer una nova.

Navegació La navegació ha estat complicada pel fet que el portal web no respon i no permet avançar ni navegar per tota la pàgina web.

! Tinder

Figura 18 - Logotip de Tinder

Estètica Tinder és una aplicació per a mòbils que serveix perquè els usuaris puguin conèixer altres persones. L’estètica és molt acurada tant en els apartats com en el conjunt de l’aplicació en general. Es tracta d’una estètica molt visual, on el focus principal està basat en les fotos de cada usuari. L’aplicació presenta una fotografia principal d'un usuari a l’atzar.

Interactivitat La interactivitat de l’aplicació està molt ben pensada, ja que permet a l’usuari decidir a l'instant si una persona li interessa o no amb un simple gest de dit. La interacció entre usuaris passa quan dos usuaris es donen “m’agrada” l’un a l’altre. A partir d'aquí, l’aplicació et permet xatejar amb l’altre usuari.

Estructura Quan obres l’aplicació tens l’oportunitat de realitzar el registre, on al mateix moment també t'explica com funciona l’aplicació. El registre es pot fer a tavés de Facebook o posant el número de telèfon.

Funcionament del registre: - Correu electrònic - Contrasenya - Nom d’usuari - Aniversari

! - Gènere - Millor foto - Permet conèixer la ubicació: sí / no - Permet rebre notificacions: sí / no

Navegació L’aplicació funciona en base al desplaçament d’imatges/fotografies on pots descartar o donar m’agrada a qui t’interessa per començar a xatejar. Si l’altra persona també et dóna ‘m’agrada’, l’aplicació us avisarà i us permetrà contactar via xat.

3.2.4. Conclusions Un cop estudiades totes les pàgines web i els seus respectius apartats, hem pogut comprovar que les web sèries que més ens serveixen són una barreja entre Spaniard in London i Love Hotel, mentre que d'aplicació ens podíem fixar en Tinder. De cada web o aplicació hem vist que tant per la funcionalitat, l’estètica o la interactivitat podrien funcionar bé amb la nostra plataforma.

4. STORY LINE L’storyline de Taps de Suro se centra primerament en divertir i entretenir a l’espectador, però també en establir una relació entre els personatges i aquest al llarg de tota la sèrie. Així doncs, es tracta d’una web sèrie que pren com a tema un “i ara què?” en què tothom s’hi ha trobat en algun moment de la vida, sobretot en el pas de l’adolescencia a l’edat adulta. Al llarg de la sèrie, els personatges es veuran embolicats en una història relacionada amb diversos objectes, els quals donaran nom als diferents capítols i que seran metàfores del que succeeïx al llarg del mateix.

En el capítol pilot, en Gerard arrosega a l’Ernest a la porta del baix A en busca d’un obridor per obrir una apolla de vi, ampolla que no tenen però que utilitzen com a excusa per lligar amb les dues noies que viuen al pis, la Beth i la Maia. La Beth és la primera en obrir la porta i s'enamora a primera vista de l'Ernest, i presa del pànic li tanca la porta a la cara. Seguidament, la Maia intenta esbrinar qui ha tocat al timbre i com que no reb cap resposta clara per part de la Beth, torna a obrir la porta als nois. Aquest cop, és en Gerard qui s'enamora a primera vista de la Maia i també és ell el que li demana l'obridor.

La Maia es disposa a buscar-lo, però la Beth li esclareix que no en tenen perquè el van perdre. Però com que no li interessa que els nois marxin, ordena a la Maia que els entretingui mentre ella va a canviar-se el pijama per un vestit i es posa guapa per impressionar a l’Ernest. La Maia, guiada pel sentit comú intenta dir la veritat als nois, però abans que pugui fer-ho la Beth l’interromp a temps i fa passar als nois al pis per “prendre’s el vi junts” quan elles hagin acabat de “netejar l’obridor”.

En Gerard busca la manera d’aconseguir una ampolla de vi sense que les noies se n'adonin que no en tenen cap, mentre que la Beth pensa com aconseguir un obridor. Mentrestant, l’Ernest i la Maia tracten d’entendre la situació, sense gaire èxit. Així doncs, obligats per en Gerard i la Beth, seran ells dos qui hauran de baixar al supermercat 24h per aconseguir tant el vi com l’obridor. Finalment, serà en mig del passadís de la secció de vins on es trobaran i naixerà l’amor entre els dos; mentre els altres dos protagonistes, que s'han quedat sols al pis, intenten fer menys incòmode la situació.

5. SINOPSIS En Gerard i la Beth estan disposats a dir i fer el que calgui per seduir als seus amors platònics, mentre l’Ernest i la Maia fracassen en l’intent de comprendre que està passant. El que no saben cap dels quatre és que l’amor no es pot forçar.

6. BÍBLIA DELS PERSONATGES 6.1. Món cinematogràfic Aquest primer capítol de la web sèrie consta de sis localitzacions en total, dues de les quals són a l'exterior. Per crear el món cinematogràfic i l'estètica de Taps de Suro, vam haver de tenir clar l'anàlisi psicològic de cada personatge per tal de crear un ambient que reflectís el seu caràcter, sempre tenint en compte que són quatre estudiants universitaris.

Al capítol pilot apareixen dos interiors a destacar: el més important és el pis de la Beth i la Maia, i l'altre és el supermercat, que només apareix cap al final. El pis havia de ser un que no fos molt gran, ja que havia de semblar un pis d'estudiants on hi vivien dues noies, i la decoració d'aquest havia d'encaixar amb el caràcter d'elles.

Per un costat, havia de ser tot força ordenat, ja que el personatge de la Beth és una obsessiva de la neteja i no suporta que hi hagi res desordenat. També vam haver de tenir en compte que tots els interiors del pis eren compartits pels dos personatges, de manera que que tots havíen de reflectir el caràcter de les dues noies; mentre que en el cas de l'habitació de la Maia, només havíem de tenir en compte de reflectir la seva personalitat.

Així doncs, l'habitació de la Maia havia de ser més desordenada, amb un toc més hippie, ja que és un personatge que no dóna massa importància a l'aspecte físic i és molt més senzilla que la Beth. Tot i això, volíem transmetre que li agrada molt la música, que toca la guitarra, i també que li agrada viatjar. Però deixant a banda l'atrezzo, el més important de l'habitació de la Maia per una necessitat de guió era que constés d'una finestra per la qual ella pogués saltar i, un cop a l'exterior, tocar de peus a terra només fent un petit salt.

Finalment, l'altre localització que calia preparar era el del supermercat. Aqust havia de semblar el típic 24 hores al que van els joves quan els supermercats han tancat i se'ls ha acabat la cervesa en meitat de la festa. Com que l'Ernest havia d'anar a comprar vi, aquest per força havia de tenir una secció de vins la qual encaixés perfectament amb l'estètica de la web sèrie.

6.2. Descripció dels personatges Maia: Té caràcter, és responsable, orgullosa, senzilla, independent i pot semblar borde però en el fons és simpàtica. S'agafa la vida amb tanta filosofia que pràcticament tot li patina. Res te la suficient importància com per preocupar-se. Es pot passar dies sense sortir de casa per poder ficar-se al dia de les noves sèries i, de tant despistada que és, acostuma a fer spoilers.

Beth: És dramàtica, insegura, nerviosa, intel·ligent. És MOLT maniàtica de la neteja, li agrada tenir la casa impecable. La seva idea d’amor romàntic és Grease, espera al seu Danny Zuko amb impaciència. Amaga la seva inseguretat a través del postureo, no deixant-se conèixer fàcilment.

Ernest: És un empanat de la vida. Divertit, però tímid amb la gent desconeguda. Fanàtic de l'anime i del manga. És familiar, respectuós i tolerant amb els seus, és a dir, obert de ment. La seva estació preferida és la primavera. És desordenat i es distreu amb molta facilitat.

Gerard: És guapo, literalment. Creu en l’amor a primera vista. Es pensa que sap lligar però no en sap. És popular i li agrada sortir de festa, té molts amics. Li encanta l’esport, sobretot el tennis, i és supersticiós, per això abans de cada partit fa un petó a la raqueta.

6.3. CaracterĂstiques dels personatges

6.4. Anàlisi psicològic dels personatges

La Maia és una noia de 21 anys amb una personalitat força senzilla que no presenta cap mena de trastorn de la personalitat. En primer lloc, respecte al tret de responsabilitat, la Maia es caracteritza per una vida simple, sense donar-li gaires voltes a les coses, però que al final acaba tot el que es proposa i pensa molt abans de prendre una decisió. És responsable i dins el seu propi caos ho té tot ordenat.

Per altra banda, el seu nivell d’extraversió semblaria ser mig, ja que és una persona que no sempre cau bé a la primera impressió i és per això que no te una colla gran d’amics. En un passat va tenir una relació amorosa llarga, la qual cosa fa que en aquests moments en l'últim que pensi sigui en lligar, contràriament a la seva companya de pis.

Respecte a l’obertura a l’experiència, el nivell de la Maia és també mig. Podem veure que pel que fa a sèries té uns interessos convencionals, però pel que fa a la música (que és una cosa que li apassiona) els seus gustos ja no ho són tant per la seva edat. Les coses no les fa per postureo sinó perquè realment les sent. De vegades amaga algunes aficions perquè no concorden amb la seva manera de fer, i ella prefereix conservar aquesta imatge de “dura” abans que mostar-se del tot.

Pel que fa a l'estabilitat emocional o al nivell de neuroticisme, la Maia és una persona amb caràcter i segura de sí mateixa, així que afronta les situacions complicades sense cap mena de problema.

Finalment, al tret d’amabilitat, és una persona que prové d’una família humil tot i tenir un nivell de vida alt. És molt empàtica i conscienciada amb la resta del món.

La Beth és una noia de 22 anys que es presenta amb una personalitat moderadament dominada per una tendència obsessiva-compulsiva.

En primer lloc, respecte al tret de responsabilitat, la Beth es caracteritza per una vida molt disciplinada, ordenada i estrictament organitzada. És una noia molt nerviosa, la qual cosa li provoca tics (mossegarse les ungles) i té una obsessió per la neteja. També podríem dir que el complexe físic que té la Beth li provoca nerviosisme i és per això que esmorza dietèticament i s’exercita al gimnàs. La necessitat de control i ordre seria la característica principal d’una personalitat obsessiva-compulsiva.

Per altra banda, el seu nivell d’extraversió semblaria ser alt, ja que té molts amics i és una noia sociable i simpàtica. Aquest tret també es pot veure reflectit en el fet que no ha tingut problemes per fer-se amiga de la Maia, que és la seva companya de pis.

Alhora, no sabem si tenir tots aquests amics manifesta les ganes de mantenir relacions socials o la seva por a la soledat, la qual cosa tindria més sentit ja que generalment la tendència obsessiva-compulsiva fa que aquestes persones no mantinguin relacions estretes i no confiïn en els altres degut a que no creuen

! que aquests puguin fer les coses correctament. Aquest podria ser un possible motiu pel qual la Maia és la única veritable amiga de la Beth. A més, la seva idea idealitzada d’amor romàntic fa que li sigui molt complicat tenir una relació amorosa per les altes expectatives que ella mateixa ha creat.

Pel que fa a l’estabilitat emocional o al nivell de neuroticisme, la Beth es mostra com una noia dramàtica, és a dir, amb poca estabilitat emocional i amb problemes per afrontar les situacions complicades de la vida.

Respecte a l’obertura a l’experiència, el nivell de la Beth és baix. Podem veure que té uns interessos convencionals (Gossip Girl, Bruno Mars, etc.) i no es comporta conseqüentment amb les seves emocions. És una noia molt influenciable ja que intenta aparentar ser una persona que no és. De fet, el seu cercle familiar també es comporta de la mateixa manera, ja que és una família que viu molt del postureo. La Beth, per exemple, prefereix dir que li agrada més el sushi que els calçots només perquè està de moda. A més, una clara prova de que és una noia molt influenciable és que creu en l’horòscop, pseudociència que es basa en l’efecte Forer (Barnum). A més, un dels seus hobbies és mirar youtubers influencers per estar a l'última moda.

Finalment, al tret d'amabilitat, la Beth és una persona divertida i que gràcies a aquest postureo que freqüenta, fa que la relació amb les altres persones sigui bona.

L’Ernest és un noi de 21 anys que actualment no presenta cap trastorn de personalitat notable. De petit li van diagnosticar dèficit d’atenció i és per això que d’adult encara té dificultat per prestar atenció durant un període mig de temps i es distreu amb facilitat.

En primer lloc, respecte al tret de responsabilitat, l’Ernest es caracteritza per la falta de concentració i la distracció amb facilitat per qualsevol cosa. Tot i això, és una persona molt intel·ligent.

Per altra banda, el seu nivell d’extraversió semblaria ser alt ja que té molts amics al seu poble natal. És solter i mai ha tingut una relació sèria pròpiament dita. Com que és guapo i diferent, lliga sense voler-ho.

Respecte a l’obertura a l’experiència, el nivell de l’Ernest és alt. Podem veure que té uns interessos molt poc convencionals i incoherents en sí mateixos. Per una banda, li agrada l'anime com ara Bola de Drac, i pel que fa a la música, escolta música clàssica com ara Beethoven o Mozart.

Pel que fa a l'estabilitat emocional, l’Ernest es mostra com una persona tímida i reservada amb els desconeguts però ràpidament agafa confiança. És una persona molt oberta de ment.

Finalment, el tret d’amabilitat, és una persona divertida i simpàtica, que li agrada ser amic dels seus amics.

En Gerard és un noi de 22 anys molt guapo i que sempre vesteix amb roba de marca.

Primerament, esmentar que una de les característiques de responsabilitat que té és la de ser desordenat, però presumit amb el seu aspecte físic. És un noi amb un cert aire de superioritat,perquè és un noi guapo i s'ho té massa cregut. Es pensa que sap lligar, però en realitt no en sap gens. En el cas que aconsegueixi conquistar a algú, és gràcies el seu aspecte físic. També té un complex d'intel·ligència, ja que està fent una carrera d'Administració però no se sent prou satisfet amb els seus resultats, ja que necessita el seu temps per aprendre's-ho detalladament.

El seu nivell d'extraversió és bastant alt, ja que té forces amistats, entre elles la seva colla de l'equip de futbol. És un noi sociable i simpàtic, que tot i el seu to cregut, també és divertit, cosa que el fa ser un dels més populars del seu grup. No té problema en fer-se amic de l'altra gent, ja que mai sol pensar amb el que diran d'ell, cosa que el fa més extrovertit.

Pel que fa a l'estabilitat emocional en Gerard es presenta com un noi d'aspecte atractiu cosa que l'ajuda a tenir una aproximació més física cap a les persones que l'atrauen. Ha tingut forces relacions

! romàntiques en el passat, però aquestes li duren com a màxim un mes, ja que es cansa ràpidament i elles també d'ell. En Gerard, és un noi que encara mai ha mantingut una relació estable, perquè no sap ben bé el que busca en una persona.

Respecte a l'obertura a l'experiència, és bastant baixa. És una persona poc creativa, no sol tenir gaire curiositat per les coses que l'envolten. No té grans interessos en la vida, ja que després d'acabar la carrera podria treballar perfectament a l'empresa del seu pare, però com que encara no li interessa vol continuar estudiant per no haver de posar-se a treballar. També sol donar molta prioritat a l'esport, ja que dedica la major part del temps a entrenar i/o a probar nous esports, i la televisió només l'utilitza per mirar partits esportius. Li agrada sortir de festa i el seu estil de música preferit és l'electrònica, els DJ's que sol escoltar més sovint són Avicii i David Guetta.

En termes d'amabilitat tal com s'ha comentat anteriorment, es presenta com un personatge que tot i que sol tenir sovint un toc de superioritat perquè s'ho té cregut, també és una persona simpàtica i divertida, cosa que l'ajuda a ser una persona sociable i popular entre les seves amistats.

7. GUIÓ LITERARI 7.1. Procés creatiu El procés de creació del guió va ser força extens. L’Helena Pàmies va començar el procés amb un total de quatre versions de guió, però no el va arribar a acabar. Tot i no ser definitiu, l’estructura que presentaba era clara i s’hi podia treballar amb facilitat per tant es van dur a terme dues versions més per tal d’acabar de donar-li el toc d’humor, que es va aconseguir gràcies a la dilatació de certes escenes i sobretot a una caracterització més notable dels personatges. En estar aquests molt més definitis que en les primeres versions, va ésser més senzill determinar les reaccions que tindrien en les diverses situacions. En definitiva, es va treballar l’acció-reacció dels personatges i també es va aprofitar per introduir més gags.

â&#x20AC;©

8. REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL 8.1. Realització audiovisual 8.1.1. Versió final del guió

â&#x20AC;©

8.1.2. Registre al RPI

8.2. Guió tècnic 8.2.1. Recerca de referents Número de pla, enquadrament - angulació, imatge/acció, àudio. llum, T.P., T.T.

Figura 18 - Guió tècnic de referència 1

Aspectes positius:

- Incopora un diagrama aeri dels moviments de càmera - La imatge i l’acció estan ben explicades - La distribució de les columnes està ordenada Aspectes negatius:

- No diu de quina escena es parla - La informació d’atrezzo i vestuari és poc específica - No hi ha informació detallada del tipus de llum

! Aspectes positius: - És molt detallat a nivell de descripció d’escena

Aspectes negatius:

- És poc visual - Els colors no són fàcilment interpretables - No parla de tipus d’iluminació ni de sons - És complicat saber el nombre de plans per escena i se’n desconeix la durada

Figura 19 - Guió tècnic de referència 2

Figura 20 - Guió tècnic de referència 3

Aspectes positius:

- Incorpora un storyboard amb fotografies que fa el pla molt visual Aspectes negatius:

- No defineix altres sons apart dels diàlegs - No defineix cap aspecte de la direcció d’art 60

- No defineix la durada del pla ni de l’escena Despres d’analitzar aquests referents de guió tècnic i vist que es disposa de diverses opcions es va decidir que es definiria una estructura de guiò tècnic que implementés tota la informació necessaria. El model més semblant seria la primera opció, però enlloc de definir un esquema aeri dels moviments de càmera, s’incorporaria una fotografia a mode de storyboard.

8.2.2. Guió tècnic capítol S E Q .

N . P la

Enquadrament/angulació

1 1 pla general, travelling, cuina

1 2 pla general, travelling, menjador

1 3 pla general, travelling de l’habitació de la Maia

Imatge/acció

Àudio

imatge descriptiva de la ubicació

música

imatge descriptiva de la ubicació

música

imatge descriptiva de la ubicació

música

so ambient

Llum

T. P.

T.T.

tarda-nit, càlida i acollidora

03 03 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

06 03 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

09 03 s s

! 2 1 zoom out amb moviment de pla curt a general, interior del pis, rebedor

porta del pis, conversa tarda-nit, alguna cosa hi ha incompr cĂ lida i a lâ&#x20AC;&#x2122;altre cantĂł ensible acollidora

03 12 s s

so ambient

! 3 1 pla mitjà, Gerard i Ernest, replà del bloc de pisos *Des de dins del pis

Gerard i Ernest discutint al replà. Ernest no entén la situació. Gerard ho veu i li vol explicar però l’Ernest continua sense entendre. En Gerard insisteix, clarificant i amb segones intencions i finalment l’Ernest entén que no entén.

so ambient

tarda-nit, foscor i “No trobes grogenc de que és pasadís més lògic

25 41 s s

haver vingut aquí?” “lògic?” “Volem beure vi, oi?” “A veure, tu no vols un obridor?” “un obridor… per obrir el vi” “quin vi? però si no en tenim” timbre “però que fas?” “trucar, que haig de fer? no volem un obridor?” “quin obridor? però si no tenim vi!” escoltem com comença a obrir-se la porta

melodia que reforci l’absurd de la conversa

! 3 2 pla mitjà Beth, escorzo Ernest, deixant veuere la porta, replà del bloc de pisos

La Beth obre la porta casi interrompent, triga una mica en reaccionar fins que se’l queda mirant embadalida

Escolte m com s’acaba d’obrir la porta.

tarda-nit, foscor i grogenc de pasadís

05 46 s s

3 3 primer pla Ernest, càmera lenta, replà del bloc de pisos

Ernest mira extranyat al seu voltant i flipa amb la reacció de la Beth

so ambient

tarda-nit, foscor i grogenc de pasadís

04 50 s s

3 12 primer pla Beth, rebedor del pis

música d’enamo rament

Està empanada, i so tarda-nit, quan reacciona ambient càlida i es posa tensa acollidora melodia que reforci el pas d’empan at a tens

02 52 s s

! 3 13 pla mitjà-curt, lateral (com si fossim en Gerard) Ernest, replà del bloc de pisos

Està a punt de dir alguna cosa però la Beth li tanca la porta a la cara i ell es queda parat

so ambient porta tancantse

tarda-nit, foscor i grogenc de pasadís

04 56 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

07 63 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

04 67 s s

“lò-gic”

4 1 pla general, Beth i Maia, rebedor del pis

Entra la Maia per veure que passa i espanta la Beth. Maia intenta seguir el fil a la Beth i ella es manté parada, esquivant-la.

so ambient “Qui era?” “Nungú.” “Ningú?” “Nungú.” inici música de reforç

4 2 pla general menjador, Beth i Maia

Maia intentant enganxar la Beth, Beth nerviosa, no vol que l’atavalin més. Beth abança cap al menjador i la Maia la segu.

so ambient “No hi havia ningú..?” “No, no. No e-ra ningú“ música de reforç

! 4 3 pla mitjà Maia, rebedor - porta de la cuina Apretant més la so tarda-nit, Beth, abança cap ambient càlida i al menjador acollidora “No era ningú…? ”

01 68 s s

música de reforç

4 4 pla mitjà-curt Beth, menjador

Intentant deslliurar-se

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

01 69 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

02 71 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

01 72 s s

“No, exacte.” música de reforç

4 5 pla mitjà-curt Maia, marc de la porta del menjador

Afirmant segura, apretant al màxim

so ambient “Però hi havia algú” música de reforç

4 6 pla curt Beth, menjador

Nerviosa perquè l’han enganxat

so ambient “si…. nooo!” música de reforç

! 4 7 pla curt Maia, marc de la porta del menjador

Bacilant

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

01 73 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

01 74 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

04 78 s s

“no?” música de reforç

4 8 pla mitjà Beth, menjador

Pensant en la so seguent mentida. ambient “si” música de reforç

4 9 pla mitjà Maia al marc de la porta del passadís

Maia intentant entendre la situació o intentant enganxar a la Beth.

so ambient “És a dir SI hi havia algú, un algú que NO era ningú”

! 4 10 pla mitjà Beth, menjador

4 11 plà genera a plà mitjà-curt de la Maia obrint la porta, escorzo (possibilitat de càmera en mà). Rebedor del pis.

Ha petat, no vol que la Maia l’estiri més de la llengua.

so ambient

La Maia ja ha enganxat a la Beth, ella es rendeix. La Maia s’apropa a obrir la porta

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

04 82 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

06 88 s s

tarda-nit, foscor i grogenc de pasadís

03 91 s s

“Maia… hi havia algú que no era ningú, d’acord … va, deixa’m estar…”

“Un ningú que sí és algú… anem a veure” final de la música de reforç

5 1 pla mitjà, escorzo de la Maia, Gerard, replà del bloc de pisos

Maia obre la porta i els troba discutint, en Gerard fa fora l’Ernest i s’empana mirant la Maia

so ambient porta que s’obre remor de discusió

! 5 2 primer pla Maia, càmera lenta, rebedor del pis

Maia sorpresa, mira al seu voltat flipant

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

04 95 s s

tarda-nit, foscor i grogenc de pasadís

04 99 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

03 10 s 2s

música d'enamo rament

5 3 pla mitjà, escorzo de la Maia, Gerard, replà del pis

5 4 pla mitjà-curt Maia, rebedor del pis

Gerard surt de l’empanament i es posa en mode James Bond, recolzant-se al marc de la porta i referint-se a l’Ernest de reull, la Maia tracta de mirar a qui o que li parla però en Gerard li barra el pas.

so ambient

Sorpesa però intentan ser educada

so ambient

“bona nit, no tindràs pas un obridor?” inici melodia que reforci el rollo James Bond

“… us fa res esperarvos un moment ?” melodia que reforci el rollo James Bond

! 5 5 primer pla, Gerard, replà del bloc de pisos

Gerard seductor, pincat-li l’ullet

so ambient

tarda-nit, foscor i grogenc de “per tu el pasadís que vulguis …”

02 10 s 4s

melodia que reforci el rollo James Bond 5 6 primer pla, Maia

Maia el mira extranyada i somriu per compromis i ajusta la porta

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

02 10 s 6s

melodia que reforci el rollo James Bond i talli de cop

! 6 1 pla general menjador amb Beth i Maia

Beth recollint nerviosa, entra la Maia incordiant-la i buscant l’obridor. Beth i Maia parlen sobre l’obridor i com no en tenen la Maia els hi vol dir però la Beth la frena desesperada tirant-li un coixí, la Maia es gira mig-espantada mig-flipant.

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

10 116 s s

tarda-nit, càlida i acollidora

01 117 s s

“com que ningú eh…?” “que volen?” “un obridor, on el vam possar?” “no en tenim… el vam perdre… tia no t’enrecor des?” “ahhh… si, es veritat! Doncs els hi dic que no en tenim” “nooooo! ”

6 2 pla curt Beth, menjador

Il·luminada, ordena a la Maia

so ambient “entreten t-los!“

! 6 3 pla mitjà-curt Maia al menjador que farà escombrada fins la porta

No enten que està passant però la Beth la segueix escridaçant i al final cedeix.

so ambient

Gerard renya a l’Ernest perquè ha deixat que li tanquin la porta las nassos i quan veu que es torna a obrir l’aparta rapid i s’hi col·loca ell en primer terme.

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

03 12 s 0s

“com?” “va!” ((off ))

6 3

7 1 Escorzo Gerard, replà del bolc de pisos

04 12 s 4s

conversa dels nois porta obrint-se “perdone u, esque la meva company a l’està buscant …”

! 7 2 pla mitjà, escorzo, veiem l’esquena de la Maia, rebedor del pis

Gerard torna a possar-se “seductor”. La Maia els respont referint-se a la Beth i en Gerard avandona per uns instants la seducció.

so ambient “tranquil a guapa! però en teniu d’obridor no?”

tarda-nit, foscor i grogenc de pasadís

04 12 s 8s

tarda-nit, càlida i acollidora

08 13 s 6s

melodia que reforci el rollo James Bond 7 3 pla mitjà de la Maia//Beth al rebedor, des de fora del pis

Maia tallada, no sap que dir ni fer fins que l’interromp la Beth, arreglada i guapa sorprenent a la Maia, aqui fa fora de la porta quedat-se fora de pla.

so ambient

Referint-se a la Maia però buscant a l’Ernest amb la mirada.

“si?” ((off ))

“doncs la veritat és…” “…que si que en tenim!”

“SI”

“si” La Maia mig-creu a la Beth i marxa “si, però cap a la cuina. està brut” “ahhh… està brut…”

! 7 6 pla general, escorzo Beth, veiem Gerard i Beth incorporada Ernest veient l’Ernest. Gerard i Ernest expliquen que tenen vi tot i que l’Ernest encara ho dubta però en Gerard li remarca fins que l’Ernest se’n “convenç” i la Beth els convida a entrar. En Gerard ho celebra i mira l’Ernest rieller, entra i despres d’uns segons entra l’Ernest que no ha entés res al final.

so ambient “ahh… perquè nosaltres tenim vi”

tarda-nit, foscor i grogenc de pasadís

07 14 s 3s

tarda-nit, càlida i acollidora

05 14 s 8s

“tenim vi?” “tenim vi.” “tenim vi.” “i perquè no entreu i ens prenem el vi aquí?” “oi tant!” “lógic!”

8 1 pla general menjador, panoramica que deixa Ernest i Gerard a centre de pla

Entren al menjador, l’Ernest recull un coixí i se’l mira una mica, s’assenten al sofà.

so ambient

! 9 1 pla general cuina, Maia i Beth

Maia estè menjant galetes quan entra la Beth histèrica. Comencen a parlar, Maia molt calmada però Beth dels nervis.

so ambient

9 2 primer pla Maia, cuina

Parla menjant galetes, tranquila i calmada

so ambient

tarda-nit, 04 15 acollidora s 2s però amb un **xiuxiue toc fred dels jant** fluorescents “com pots estar pensant en menjar?”

“nose perquè et preocup es tant si després res surt com has planejat …” 9 3 pla mitjà-curt Beth, cuina

Histèrica i xiuxiuejant

so ambient

9 4 pla mitjà-curt Maia, cuina

Calmada tracta d’oferir una alternativa

so ambient

tarda-nit, 02 15 acollidora s 4s però amb un toc fred dels fluorescents

tarda-nit, 02 15 acollidora s 6s però amb un **xiuxiue toc fred dels jant** fluorescents “vols callar! i ara què fem?”

“què? perquè no els hi oferim un tè??”

tarda-nit, 02 15 acollidora s 8s però amb un toc fred dels fluorescents

! 9 5 primer pla Beth, cuina

Nerviosa per la situació i per la Maia intenta pensar una solució continua xiuxiuejant

so ambient

No compren i no vol comprendre, està tranquila perquè li és força igual

so ambient

+ Pick up: plà més general, amb 25 mm o 14 mm. 9 6 primer pla Maia, cuina

tarda-nit, 03 16 acollidora s 1s però amb un **xiuxiue toc fred dels jant** fluorescents “deixa’t de té… d’on treiem un obridor …“ tarda-nit, 02 16 acollidora s 3s però amb un **xiuxiue toc fred dels jant** fluorescents “perquè parlem així?”

! 9 7 pla general cuina, Maia i Beth

Beth explota i obliga la Maia a buscar l’obridor, però ella no entén la situació i la Beth no vol explicar-li, vol que la deixi pensar

so ambient “vols buscar l’obridor collons!”

tarda-nit, 10 17 acollidora s 3s però amb un toc fred dels fluorescents

“Quin obridor? Beth, tinc moltes pregunte s, no entenc res… Qui és aquest tio?” “Aquests !” “esque només n’he vist un!” “sshhtt! calla, deixa’m pensar” “és que no en tenim!” “busca!” “i tu què fas?” “penso” efecte/ melodia de refoç (fortaleix el canvi a la següent escena)

! 10 1 pla mitjà, centrat, sofà del menjador amb Ernest i Gerard als terços verticals

Ernest i Gerard assentats al sofà, Ernest intenta possar-se en situació però en Gerard l’ignora.

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

05 17 s 8s

“escolta … el vi és blanc o negre?” “ho dic per ferho més lògic…” “sshhtt! calla, estic pensant. .” efecte/ melodia de refoç (fortaleix el canvi a la següent escena)

11 1 primer pla Beth, cuina

Semblant que ha trobat l’obridor

so ambient “Ah! Ja està!”

tarda-nit, 02 18 acollidora s 0s però amb un toc fred dels fluorescents

! 11 2 pla mitjà-curt Maia, cuina

No sap que passa

so ambient “has trobat l’obridor ?”

tarda-nit, 02 18 acollidora s 2s però amb un toc fred dels fluorescents

efecte/ melodia que reforci el canvi ràpid de pla 12 1 primer pla Gerard, menjador

Ha trobat una solució, convençut

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

01 18 s 3s

“ja està!” efecte/ melodia que reforci el canvi ràpid de pla

! 13 1 primer pla Beth i Maia, cuina

Beth, dramativa i nerviosa agafa Maia de les espatlles i la mira als ulls per demanar-li que vagi al super i ella està molt descolocada però hi va

so ambient

tarda-nit, 04 18 acollidora s 4s però amb un “hi ha un toc fred dels 24h fluorescents obert a prop, has d’anar-hi i comprar l’obridor” “creus que podré pagar amb targeta?” efecte/ melodia que reforic el canvi ràpid de pla

! 14 1 primer pla Ernest i Gerard, menjador

Gerard convencut, ordena Ernest anar al super, qui empanat reacciona tard i l’interromp la Beth, que molt convençuda excusa la Maia. Ernest està a punt de cagar-la sense saber-ho però en Gerard el talla de cop mirant-lo fixament i interrompent-lo amb una excusa i fent-lo pringar.

so ambient

tarda-nit, càlida i acollidora

08 19 s 2s

“hauràs d’anar a comprar el vi.” “lògic…” “perdone u, esque la Maia ha hagut d’atendr e una trucada importan t. Us fa res que l’espere m?” “ah, no pateixis si nosaltres /” “NOSAL TRES ens em adonat que ens hem deixat el vi a dalt, ara l’Ernest el a buscar”

! 15 1 pla mitjà 45º contrapicat (Last Vegas, M. Freeman), ext. finestra

15 2 pla general, exterior finestra

16 1 pla general carrer

La Maia està a punt de sortir, espantada, li fa molta por saltar però al final ho fa

so ambient carrer

La Maia acaba de saltar, encara te els genolls flexionats i realment ha fet un salt minuscul. S’espolsa la roba, suspira i marxa.

so ambient carrer

Ernest surt sense dissimular res, s’entrebanca amb les sabates però no cau. Es recoloca els cordons i marxa sortint de pla.

so ambient carrer

tarda-nit, freda, exterior

03 19 s 5s

tarda-nit, freda, exterior

03 19 s 8s

tarda-nit, freda, exterior

03 20 s 1s

tarda-nit, freda, exterior

02 20 s 3s

melodia/ música entre tensa i còmica

so suspir

so porta tancantse so entraban car-se melodia/ música reforç rollo pantera rosa

17 1 gran pla general carrer

Ernest entra al supermercat

so ambient carrer melodia/ música reforç rollo pantera rosa

! 18 1 pla general, interior super

Ernest entra i so tele saluda al dependent però so ell l’ignora perquè ambient està mirant una sèrie

tarda-nit, freda fluorescent

02 20 s 5s

19 1 pla general, secció de vins

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

02 20 s 7s

19 2 pla detall, peus noi, supermercat

peus de noi caminant per la secció de vins

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

02 20 s 9s

19 3 pla detall, peus noia, supermercat

peus de noia caminant per la secció de vins

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

02 211 s s

! 19 4 pla detall peus noi, panoramica ascendent

peus de noi caminant per la secció de vins. Es descobreix que es tracta de Lernest, que agafa una ampolla de vi

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

05 21 s 6s

melodia romàntic a, molt súbtil

19 4

! 19 5 pla detall peus noia, panoramica ascendent, super secció vins

peus de noia caminant fins arribar allà on està l’Ernest, ens esperem la Maia però es tracta d’una senyora gran amb pintes modernilles que li pica l’ullet a l’Ernest.

so ambient

Quan l’Ernest la veu un calfred li recorre el cos i casi li cau l’ampolla de vi, però la salva.

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

05 22 s 1s

tarda-nit, freda fluorescent

03 22 s 4s

melodia romantic a, molt subtil que es talla quan es veu la Paqui

19 5

19 6 plà mitjà Ernest, escorzo amb l’esquena de la Paqui

! 19 7 pla mitjà-curt Paqui, escorzo amb l’esquena de l’Ernest

Paqui passa de llarg, molt dignament, deixant veure darrere d’ella la Maia, l’Ernest segueix amb la mirada la Paqui i quan es gira veu la Maia.

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

02 22 s 6s

19 8 primer pla Maia, càmera lenta

Maia està buscant l’obridor fins que percep que Ernest la mira i quan es gira triga pocs segons en reaccionar de la mateixa manera (enamorada)

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

03 22 s 9s

Empanat mirantla fixament

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

03 23 s 2s

19 9 primer pla Ernest, càmera lenta

música d’enamo rament

! 19 10 pla mitjà Ernest i Maia pano descendent deixant veure ampolla i obridor

20 1 pla mitjà Beth i Gerard al sofà

Ells es seguexient mirant i poc a poc, mentre baixa la càmara arribem al detall de les mans. sostenen una ampolla de vi i un obridor.

so ambient

Situació molt incomode perquè no hi ha conversa ni feeling, Beth intenta trencar el gel

so ambient

tarda-nit, freda fluorescent

05 23 s 7s

tarda-nit, càlida i acollidora

02 23 s 9s

música d’enamo rament

tic-tac rellotge “escolta, vols un tè?”

8.2.3. Guió tècnic teaser SE N. Enquadramen Q. Pla t/angulació

Imatge/acció

Àudio

Llum

T.P.

T.T.

1 pla seqüència, cuina

Maia menjant galetes, la música tarda-nit, càlida 05 s càmera va baixant cap a però amb un toc terra, es veu la Beth que fred dels escombra les engrunes i fluorescents sense donar-se'n conte acaba netejant les sabates d'en Gerard. La càmera puja i el veiem mira el seu reflexe en una cullera i festejant, quan se’n adona que la Beth l’està escombrant els peus es tira enrere, la càmera el segueix fins que xoca amb l’Ernest, que s’espanta i casi cau.

05 s

2 pla mitjà, Maia

Maia menjant galetes nota que l’observen i trenca la quarta paret mirant i sorprenent-se perquè l’han pillat

música tarda-nit, càlida 02 s però amb un toc fred dels fluorescents

07 s

1 pla general menjador

Els 4 fent free style

música tarda-nit, càlida 02 s però amb un toc fred dels fluorescents

10 s

SE N. Enquadrament Q. Pla /angulació 1

1 pla seqüència, cuina

Imatge/acció Beth escombrant les engrunes, mira la Maia enfadada, la càmera segueix la mirada de la Beth. Continua escombrant i arriba als peus de’n Gerard. La càmera puja i el veiem mira el seu reflexe en una cullera i festejant, quan se’n adona que la Beth l’està escombrant els peus es tira enrere, la càmera el segueix fins que xoca amb l’Ernest, que s’espanta i casi cau.

Àudio música

Llum tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

T.P.

T.T.

05 s 05 s

! 1

2 pla mitjà, Beth

Beth escombrant com si res, va fent va fent fins que topa amb la càmera, es sorprén perque l’acaben de pillar i amb la maniga del jersey acaba fregant l’objectiu.

música

tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

02 s 07 s

1 pla general menjador

Els 4 fent free style

música

tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

02 s 10 s

SE N. Enquadrament Q. Pla /angulació

Imatge/acció

Àudio

Llum

T.P.

T.T.

1 pla seqüència, cuina

Gerard mirant-se en una música collera, fent carones se’n adonona que passa alguna cosa, mira la Maia i ella riu i fa el gest de mirar aball, la càmera baixa i veiem la Beth escombrant els peus de’n Gerard, qui els aparta ràpid. Mentre s’aparta veiem uns altres peus que s’entrebanquen amb els seus, la camera puja i veiem l’Ernest a punt de caure i amb cara d’espantat.

tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

05 s

2 pla mitjà, Gerard

Gerard fent cares a la cullera com si res, de com se’n adona que el miren i al principi es sobta però després somriu i pica l’ullet.

música

tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

02 s

07 s

1 pla general menjador

Els 4 fent free style

música

tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

02 s

10 s

SE N. Enquadrament Q. Pla /angulació

Imatge/acció

Àudio

Llum

T.P. T.T .

1 pla seqüència, cuina

Ernest entra a la cuina xiulant música amb les mans a les butxaques i mirant al terre, aixeca la mirada i veu la Maia menjant galetes, baixa la mirada i veu la Beth netejant les angrunes fins arriba als peus de’n Gerard, qui aparta els peus mentre la càmera puja i veiem com xoca amb l’Ernest i aquest casi cau.

tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

05 s 05 s

2 pla mitjà, Ernest

Ernest entra xiulant i mirant al música terre, de cop aixeca la mirada i es sobta perque veu la càmera, es congela durant un segon però l’ignora i segueix.

tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

02 s 07 s

1 pla general menjador

Els 4 fent free style

tarda-nit, càlida però amb un toc fred dels fluorescents

02 s 10 s

música

8.3. Càsting 8.3.1. Convocatòria de càsting Per a la realització de l’audiovisual era molt important trobar uns actors amb un perfil molt determinat i, a més, que sabessin treballar davant de càmera i tinguessin facilitat per l’humor. Havien de ser capaços d’expressar molt amb una sola mirada o una sola acció, d’imporvitzar, etc. Per aconseguir donar amb aquests perfils i per no descartar cap mena de perfil, la convocatòria de càsting era oberta a tothom i l'únic requisit que demanàvem a la gent que es presentava era que tinguessin una edat compresa entre 18 i 25 anys. Es van convocar dos càstings a Girona, un el 24 de setembre i un altre el 3 d’octrubre de 2017. Els cartells d’aquestes convocatòries es van fer arribar tant per medis digitals com físics a diversos centres d’interpretació de Girona i Barcelona, i es va demanava als interessats que contactessin prèviament. A banda d’això també es va revisar l’arxiu d’actors del Galliner per tal de convocar nosaltres mateixos actors que encaixessin en alguns determinats perfils fisics que buscàvem.

A aquella gent que ens va contactar prèviament se li van fer arribar unes escenes seleccionades del guió per tal que la poguessin anar treballant i preparar-se en cas que vulguessin interpretar un personatge en concret. En arribar el càsting els deixàvem improvitzar i després, si ho volien, els donavem més premisses sobre els personatges i l’entorn de l'audiovisual. La metodologia va ser aquesta per poder veure com es defensaven en el moment d’improvitzar, si necessitaven o no d’un guió literari per poder defensar l’escena. Després dels càstings vam revisar els vídeos dels actors i vam anar descartant als que veiem que no funcionarien, i vam tornar a convocar als qui creiem que podrien defensar els perfils. Vam convocar-los tots a la vegada i vam passar-los altres escenes del guió per tal que poguessin interpretar junts i així nosaltres veure com es relacionaven. Els personatges són amics i això requeria certa afinitat entre els actors, per tant no ens negàvem a que entressin de dos en dos ni a que treballessin en parelles les escenes. Figura 21 - Cartell càstings

! Aquesta metodologia va ser la que es va seguir per cercar als quatre personatges principals i la Paqui. Per trobar el dependent del supermercat 24h, vam anar a buscar entre els alumnes del Grau en Arts Escèniques de l’EU ERAM algú que donés el perfil fisic, ja que necessitàvem una persona d'origen paquistanés.

8.3.2. Proves de càsting Aquestes són les persones que van assistir al càsting el 24 de setembre: Ivette Baguer Gironella: Va fer els dos personatges, tant de Maia com de Beth. El seu nerviosisme i la seva força la porten més cap a Beth en termes d’interpretació, però no la defensa bé perquè la pren com un personatge irònic i enfadat quan realment no ho és. El seu perfil no està fet per treballar l’humor, és més de teatre i davant de càmera no funciona.

Guillem Gispert Bronsoms: Es va agafar la seva fitxa del Galliner ja que fisicament és just allò que es necessitava pel paper de Gerard. Tot i així va fer la prova pels dos personatges. Ho va fer bé, és relaxat, expressiu i es deixa emportar per les situacions sense por a improfitzar i donant el seu toc, que és el que es cercava.

Adrià Masbernat: Va fer la prova pels dos personatges masculins, però no encaixa en el que es buscava com a Gerard a nivell físic. En termes d’interpretació l’expressió corporal no expressava el que corresponia al personatge i l’expressió facial no era tot lo pronunciada que calia per cap dels persoatges.

Diana Sofia Muñoz Ginesta: Va fer la prova juntament amb la Laura García Rosa. En el paper de Beth no mostra tot el nerviosisme que hauria, no entra dins dels caos que el personatge requereix. Com a Maia, en canvi, s’hi defensa bé, ja que la fa tranquil·la i mostra, encara que mínimament, la incomprensió del personatge enfront la situació. A banda d’això, la seva dicció en català no s’adeqüa al que es buscava.

! Laura García Rosa: Va fer la prova amb la Diana Sofia Muñoz Ginesta. El seu perfil no és l’adecuat per treballar en clau d’humor, l’expressió facial és minima i la seva interpretació de la Maia era massa borde i passota. Com a Beth actua com si estigués enfadada amb la Maia, i el tipus de nerviosisme que mostra no és el correcte pel personatge.

Clàudia Amela Serrat: És expressiva i pot funcionar molt bé en càmera, però treballar amb humor li costa. Interpreta a la Maia amb to de burla respecte a la Beth i no és el que es busca.

David Ortiz Cabrera: El seu perfil era perfecte per fer de Gerard, però la interpretació no va ser gens adecuada. No seguia o no entenia les pautes que se li donaven. L’expressivitat era quasi inexistent i es mostrava insegur davant la càmera.

Carme Rubio Palol: Es va agafar la seva fitxa del Galliner i va presentarse al paper secundari de la Paqui. No tenia guió així que li vam donar totes les directrius del personatge al mateix càsting i el resultat va ser positiu, ja que és mostrava molt expressiva.

Katja Diao Gano: Va fer la prova pels dos personatges femenins. Com a Beth s’hi defensava molt bé ja que no es mostrava enfadada ni era irònica amb la Maia, sinó que era presa del seu propi pànic tal com el personatge requereix. Com a Maia era massa tranquila i no expressava la incomprenssió del personatge enfront la situació. Pel que fa a l’expressió facial sí que era més pobre.

Ariadna Grau Garcia: Va interpretar els dos personatges. A la Maia li donava un toc massa irònic, com si estigues rient-se de la Beth, i no és el cas. Com a Beth, en canvi, tot i ser molt moguda per treballar en càmera, era molt histèrica i va saber fer-la nerviosa però no enfadada. Té molta expressivitat a nivell corporal i facial i això facilita les coses en el moment de treballar humor; a banda que no té por d’improvitzar.

Paula Garcia Morral: Va interpretar els dos personatges. Com a Beth sabia defensar el nerviosime i la histèria que caracteritza el personatge, però a la vegada li donava un toc d’enfadament que no funcionava. Com a Maia era irònica i la seva expressió corporal no donava a entendre l’essència del personatge.

Abril Pérez Mitchell: Va interpretar els dos personatges. Com a Beth defensa bé el personatge però sembla que estigui enfadada amb la Maia i perd una mica l'essència en segons quins moment. En canvi com a Maia és molt més calmada i capta molt bé l’essència del personatge a tots els nivells.

Júlia Negre Parnau: Va fer la prova amb la Eva Vilar Torres. Com a Maia es mostra enfadada i irònica per la situació i massa pendent de la Beth, quan el tret característic del personatge és la seva despreocupació. Com a Beth és massa estàtica, no es deixa emportar pel nerviosisme de l’escena sinó que se centra massa en la Maia.

Eva Vilar Torres: Va fer la prova amb la Júlia Negre Parnau. Com a Beth es mostra enfadada i tensa quan hauria de ser nerviosa i inquieta. Com a Maia és calmada, però no acaba d’agafar l’essència d’incomprensió del personatge enfront la situació ni té bona dicció parlant amb la boca plena.

Irene Pérez Muñoz: Va fer la prova pels dos personates. Com a Beth està massa enfadada amb la Maia, la tracta com si la situació fos culpa d’ella i fins i tot es mostra irònica. Com a Maia es mostra expressiva i tranquila però no lo suficient com el personatge requereix, i dóna la sensació de que realment sap de què va la cosa, quan el personatge això no ho mostra.

Flor Laiño Varela: Va fer la prova amb la Carla Briansó Carreras. Com a Maia s’hi defensa molt bé, és expressiva i sap defensar la incomprenssió de la Maia en l’escena però no té gaire bona dicció amb la boca plena. Com a Beth està massa pendent de la Maia i abandona el nerviosisme propi del personatge, no es mou per l’espai.

! Carla Briansó Carreras: Va fer la prova amb la Flor Laiño Varela. Com a Beth es mostra enfadada amb la Maia i no és expressiva. Com a Maia és molt irònica, com si volgués riure’s de la Beth i aquesta no és l’essencia ni de l’escena ni del personatge. No té un perfil adequat per treballar l’humor.

Iria Regueiro Cruz: Va fer la prova amb l’Andrea Sancho Sancho. Com a Maia no té bona dicció amb la boca plena, es mostra tanquil·la però dóna la sensació que sap de què parla quan en realitat el personatge no té ni idea del que està passant. Com a Beth està massa quieta, no es mou per l’espai tal com l’escena requereix, sinó que se centra en la Maia i es mostra enfadada amb ella, com si aquesta tingués la culpa de la situació.

Andrea Sancho Sancho: Va fer la prova amb l’Iria Regueiro Cruz. Com a Beth està massa enfadada, dóna la sensació que culpa a la Maia de la situació i no es mou per l’espai presa del nerviosime, sinó que es queda estàtica i no expressa res amb el cos o la cara. Com a Maia és massa dràmatica, es pren l’escena com si fos un caos i parla massa ràpid. El seu perfil no és adecuat per treballar humor.

Trinidad Cruz Perez: Es va presentar al paper secundari de la Paqui. No tenia guió així que li vam donar totes les directrius del personatge al càsting. No va ser tant expressiva facialment com l’escena requereix.

Ariadna Brull: Va fer la prova pels dos personatges femenins. Com a Maia és molt irònica i no funciona amb l’escena, ja que dóna a entendre que sap de què va la situació i vol vacil·lar a la Beth. Com a Beth està massa estàtica, no es mou per l’espai com l'escena requreix i sí sembla una mica enfadada amb la Maia, però de forma que dóna a entendre que és fruit del seu estat de desesperació i nerviosisme.

Marc Ambite Torras: Va fer la prova amb l’Alex Solsona Vallejo i dels dos personatges masculins. Treballa molt bé l’humor, és expressiu i té afinitat amb el seu company. Aconsegueix defensar els dos personatges molt bé però té un toc que el decanta més cap a l’Ernest. Com a Gerard li dóna el

! toc de seguretat que requereix, però com a Ernest sap trobar just aquell nivell d’imcomprensió i empanament que es busca.

Alex Solsona Vallejo: Va fer la prova amb en Marc Ambite Torras dels dos personatges masculins. Tot i que no encaixa en el perfil físic dels personatges, és molt expressiu i treballa molt bé l’humor. A banda d’això, té certa afinitat amb en Marc Ambite. Com a Ernest es defensa bé, tot i que el fa massa exagerat en alguns moments. Com a Gerard, en canvi, li costa més trobar l’essència del personatge i li falta una mica més de seguretat per assolir-lo.

Helena Rodriguez: Va fer la prova amb la Carla Coll Serrano. Com a Beth es mou per l’espai però no busca res, que és el que s’hauria d’estar fent en l’escena, i se centra més en la Maia i s’hi enfada com si ella tingués la culpa de la situació. Com a Maia és tranquila, però no tant com el persoatge requereix, ja que es deixa emportar per la Beth cap al nerviosisme.

Carla Coll Serrano: Va fer la prova amb l'Helena Rodriguez. Com a Maia està tranquila, però no representa la persimònia del personatge en l’escena, està massa pendent de la Beth i de com intentar ajudar-la. Com a Beth és massa irònica i tot i que aprofiti l’espai per moure’s-hi, no expressa el nerviosisme que hauria.

Gemma Isern Hernández: Va fer la prova amb la Maria Cambil de Tena pels dos personatges femenins. Com a Maia és tranquila i es guia per la lògica, però és un pèl “diva” en la seva expressió corporal i no lliga amb el personatge. Com a Beth és molt nerviosa i funciona, però se l'hauria de rebaixar una mica, ja que crida i es mou massa per càmera. Dóna peu a la improvització.

Maria Cambil de Tena: Va fer la prova amb la Gemma Isern Hernández pels dos personatges femenins. Com a Beth la seva expressió corporal no encaixa amb el perfil que estem buscant, és massa “masculina”. Com a Maia no dóna la sensació que estigui perduda en l’escena, sinó que sembla que sap de què parla i això no lliga amb el personatge.

Kesya Leszczyńska: Va presentar-se pels dos personatges femenins. Com a Beth és massa istriònica i moguda, no lliga amb el personatge perquè rasca perillosament la ira. Com a Maia es mostra clamada i es guia

! per la lògica, però dona a entendre de què va la situació quan se suposa que el personatge va totalment perdut en l’escena.

Aquestes són les persones que van assistir al càsting el 3 de octubre:

Camile Latron Llorens: Va presentar-se pels dos personatges femenins. Com a Maia funciona bé, però arriba un punt en què se l’emporta cap a la ironia i deixa de banda l’essència del personatge. Com a Beth no es deixa emportar pel nerviosisme del personatge, es manté estàtica i tot i que és expressiva no ho expressa suficient i encarna el personatge com si estigués enfadat quan no ho està. No té un perfil com per treballar humor, és molt expressiva però la seva manera d’interpretar és més aviat per a peces contemplatives.

Aina Casadevalls Rodriguez: Va fer la prova amb la Clàudia Chavarria Pérez i amb l’Elena Romero Muñoz. Hagués fet bé de Beth, però no aprofita l’espai i no expressa el nerviosisme del personatge. Com a Maia està enfadada i és irònica, no comprén el personatge. Com a Beth l’expressió corporal no acompanya al personatge i no transmet allò que el personatge sent, ja que s’ho emporta cap a la ironia.

Clàudia Chavarria Pérez: Va fer la prova amb l'Aina Casadevalls Rodriguez. No és prou expressiva com a Beth, li falta força tot i que sàpiga com treballar les emocions del personatge no les sap expressar amb el cos sencer. Com a Maia, en canvi, funciona millor a nivell corporal però no capta l’essència del personatge i se l'acaba emportant a la ironia.

Elena Romero Muñoz: Va fer la prova amb l'Aina Casadevalls Rodriguez. Com a Maia no agafa l’essència del personatge, es mostra impassible enfront a tot i no dóna a entendre que la Maia no comprén la situació.

Aram Pou Clavell: Va fer la prova pels dos personatges masculins, però a grans trets el seu perfil no funciona. Físicament no ens funciona pel seu estil. D'altra banda l’audiovisual requereix de bona dicció i veus agradables

! i aquest noi la té massa greu. A nivell d’interpretació tant en un personatge com en l’altre no acaba de captar l’essència.

Oscar Romero Fernandez: Va fer la prova pels dos personatges masculins. Com a Ernest no capta l’empanament, no és prou expressiu com per treballar humor. En Gerard, funciona millor però no expressa la seguretat que el personatge requereix.

Després d’aquests càstings es va tornar a convocar a en Guillem Gispert, en Marc Ambite i l’Alex Solsosa per tal de veure com funcionaven entre ells. Els personatges a interpretar viuen junts i són amics, per tant era important que entre els actors també hi hagués certa afinitat. Deixant-se guiar per l’afinitat, l’Alex i en Marc funcionaven molt bé, però per contra l’Alex no donava el perfil que es buscava per cap dels dos personatges. Després d’aquesta segona convocatòria però, es va poder comprobar que en Guillem i en Marc també funcionaven molt bé a càmera i amb els assajos trobarien aquesta afinitat.

8.3.3. Resultat del càsting i justificació Un cop acabats els càstings, la directora, la directora d’actors i el departament d’art va revisar els vídeos per tal de poder veure un altre cop el perfil dels actors i així poder anar descartant. En un primer moment es buscà entre dos i tres actors que funcionéssin de cada personatge i se’ls convocà un altre cop per veure com treballaven entre ells, com funcionaven, com es relacionaven; aquest cop amb altres escenes i una mica més de contextualització. D’aquí es va acabar concloent que els actors que donarien vida als personatges de Taps de Suro serien en Marc Ambite Torras com a Ernest, en Guillem Gispert Bronsoms com a Gerard, l’Abril Pérez Mitchell com a Maia i l’Ariadna Grau Garcia com a Beth.

Ernest: Tot i que va haver-hi pocs nois que donaven el perfil de l’Ernest, en Marc Ambite va destacar respecte la resta. Des del primer moment va saber donar-li un toc al personatge molt únic, ja que captava l’empanament del personatge a la perfecció i ho expressa de forma brillant.

Gerard: Val a dir que tampoc van haver-hi gaires opcions per aquest personatge, sobretot perquè calia trobar un noi que fos molt atractiu. A en Guillem Gispert se’l va convocar per aquest motiu i a càmera va

! saber donar el que calia per defensar el personatge, ja que és molt expressiu i això ajuda a reforçar el tret característic del personatge (que no sap lligar però creu que sí).

Maia: És el personatge pel que van sortir més opcions, tot i que l’Abril Pérez no era de les preferides de l’equip, la seva forta implicació i tot el que va arribar a treballar el personatge va acabar donant-li el paper. Va comprendre molt bé que la Maia és una noia que es guia per la lògica i que no és gens nerviosa, cosa que va expressar molt clarament en el segon càsting.

Beth: Hi havia moltes opcions pel personatge. Que la Camile no es presentés a la segona convocatòria va fer que el paper fos per l’Ariadna Grau. L’Ariadna treballa molt bé en teatre, és molt moguda i inquieta i això encaixa amb la Beth, però per treballar en càmera se l'havia de rebaixar una mica i portar tota aquesta inquietut a l’expressió fàcial; i ho va fer de meravella.

8.4. Localització 8.4.1. Recerca de localització Referent a les necessitats de rodatge i els seus respectius departaments, s'ha realitzat una recerca de diferents localitzacions per tal de dur a terme el capítol pilot. La recerca està constituïda majoritàriament amb escenaris interiors muntats, no obstant això, el departament d'art ha decorat els diferents espais on es durà a terme el rodatge. La gran majoria d'escenes succeeixen en escenaris d'interior: l'habitació de la Maia, el replà i l'entrada del pis, la cuina, el menjador i l'interior del supermercat (secció de vins). Els exteriors que apareixen són el supermercat i el carrer d'aquest, ambdós de nit.

Figura 22 - Loft Natalia Pelaez

Figura 23 - Menjador pis Natalia Pelaez

Figura 24 - Menjador pis Jordina Corominas (Platja dâ&#x20AC;&#x2122;Aro)

100

Figura 25 - Cuina loft Natalia Peleaz

Figura 26- Cuina pis Natalia Pelaez (Girona)

Figura 27 - Cuina pis Jordina Corominas (Platja dâ&#x20AC;&#x2122;Aro)

101

Figura 28 - Habitació pis Platja d’Aro

Figura 29 - Entrada pis Platja d’Aro

102

Figura 30 i 31 - Supermercat

103

8.4.2. Resultat de la recerca i justificació Per finalitzar, vam decidir valorar totes les opcions en els diferents departaments. Desprès de buscar aquestes alternatives, ens vam quedar amb el pis de la Jordina, situat a Platja D'aro, fet que s'adaptava als nostres requisits. Un dels principals motius de l'elecció varen ser, per tema de desplaçament, ja que podiem gravar totes les escenes d'interior en unas sola localització, fet que va facilitar que s'optés, fet que ens reduïa costos de transport i temps.

La decoració s'adaptava al que buscàvem, ja que en altres localitzacions trobàvem que el pis era massa rústic, fet que no s'adequaven els paràmetres que teníem establerts, ja que cercàvem, una decoració que s'adaptés a un pis d'estudiants, no obstant això, hi havia altres localitzacions que també complien amb els ítems.

En termes d'espai també complia amb els requisits, ja que són suficients espaioses amb la finalitat de gravar. El Replà i l'entrada també va ser un motiu, vare ser el que ens va convèncer més, ja que podiem gravar amb més comoditat.

Referent, al supermercat s'ha optat per Ca l'Àngel, després de negatives per part de supermercats, la complexitat i problemes de so a causa de les neveres, era complicat gravar el so, fet que ens vàrem decantar per Ca L'Àngel situat a Sant Feliu de Guíxols, es dedica exclusivament de vins, la qual cosa referent a les necessitats del departament de so també s'adaptàven, ja que no hi havia problema del soroll de les neveres.

En definitiva, buscàvem una localització amb una estètica més ben aviat universitària, que fos realista.

8.5. Assajos i proves de càmera 8.5.1. Rapport dels assajos i lectures del guió Els assajos amb els actors van ser de gran utilitat, van servir perquè els actors coneguessin a la perfecció els seus personatges i que es coneguessin també entre ells per tal de trobar aquella afinitat que es necessitava per dur a terme l'audiovisual. Altrament el feedback amb els actors va donar peu a canvis en alguns diàlegs, millores i sobretot a acabar de trobar aquell punt d'humor que es buscava.

Els primers assajos es van dedicar a lectures de guió per tal de treballar l'acció-reacció dels personatges en les diferents escenes i situacions i també per poder desenvolupar un rerefons, és a dir,

104

! es debatia sobre allò que podrien estar fent els personatges abans de l'escena concreta. Un cop els actors ja coneixien tant el guió com els personatges es va passar a treballar escena per escena.

Primerament es treballà amb les noies per un cantó i amb els nois per un altre, per definir del tot l'afinitat entre ells i després els assajos van passar a ser generals amb els quatre personatges i un últim en la localització.

Amb les noies es va treballar sobretot l'estat d'ànim d'elles i els seus diàlegs i reaccions respecte la situació amb els nois, perquè es senten com es senten i sobretot a diferenciar els seus personatges dels dels nois. Era molt senzill confondre l'empanament de l'Ernest amb el pasotisme de la Maia. A mesura que els dies passaven les noies coneixien cada cop més el guió i això va donar pas a la improvisació en determinades escenes i allà va ser on va néixer la veritable complicitat entre els personatges i el toc l'humor.

Amb els nois el procediment va ser el mateix, però la disponibilitat d'ells era més reduïda per tant els assajos van ser més intensius. Amb ells els personatges venien molt donats, van captar l'essència molt rapidament i per tant es va donar peu també a la improvisació i sobretot es va reforçar la seva relació tant com va ser possible.

En l'assaig general es va treballar sobre les localitzacions i així els actors sabien quin era l'espai que tenien i com podien utilitzar-lo, es van definir certs paràmetres per tal que la interpretació i l'enregistrament anessin de la mà i el resultat fos correcte.

8.5.2. Rapport de les proves de càmera Per a una major comprensió de la càmera vam decidir infomar-nos de quins eren els paràmetres de la càmera, un cop ho vam fer, vam decidir utilitzar els més adequats pel projecte i els que ens permetia la càmera.

Vam decidir utilitzar aquesta càmera principalment per a la disponibilitat que ens oferia l'ERAM. A part, com veurem més endavant, les especificacions tècniques d'aquesta eren les idònies pel nostre projecte. Aquests assajos es van donar a terme durant a la gravació de l'espot que l'equip de taps de suro va realitzar per l'hotel de Girona Ibis. En un primer contacte i amb la teoria de la càmera apresa, vam aplicar-la a la càmera. Vam configurar-la de forma que poguéssim gravar en 4k, a 24 frames per segon, amb el S-log-3 i amb Cine-EI. Ara explicarem què vol dir tot això.

105

Com s'ha esmentat abans, vam configurar la càmera, i anteriorment ja es van mostrar les especificacions tècniques d'aquesta. Juntament amb la directora, el departament de direcció de fotografia va decidir enregistrar el capítol pilot en 4K, ja que d'aquesta forma si per qualsevol motiu, volguéssim reenquadrar o bé simplement exportar a 1080P sempre estaríem a temps de fer en postproducció. Aquest és un dels punts a favor per a gravar en 4k, un altre és l'alta resolució, i és que si aquest és un projecte que es vol promocionar en festivals sempre va bé oferir un producte de qualitat.

No vam enregistrar el capítol en 24 fps, vam decidir utilitzar la variant en angle, concretament a 172,8º. Aquest angle és l'equivalent a 24 fps, vam decidir aquesta velocitat, ja que volíem un estil molt més cinematogràfic per a donar contrast. Per una altra banda, vam enregistrar quatre escenes en les quals la càmera era lenta. Aquestes les vam disparar a 60 fps per a després a postproducció poder ralentitzar aquestes escenes, ja que era una petició de guió.

Tot el material del capítol pilot va ser enregistrat amb el S-LOG3. El S-LOG3 és una corba de gamma que facilita molt la feina a la postproducció, ja que augmenta els nivells de ombres i tons mitjos. També dóna molt poc contrast i això fa que per càmera obtinguem un resultat molt "netejat" i blanquinós. Això és un avantatge ja que a postproducció podrem modificar aquestes imatges modificant el contrast, la saturació i fins i tot la luminància amb els coneixements tècnics dels que disposem.

El sistema CineEi de Sony és un dels modes en que es pot treballar amb la Sony FS7. Aquest mode ens dona una imatge molt menys contrastada i amb un rang dinàmic molt més elevat que el custom. Concretament segons Sony aquesta càmera arriba als 12 stops de rang dinàmic. A la pràctica i informant-nos vam poder veure que el seu límit sol arribar als 10 stops.

8.5.3. Esquemes d'il·luminació

106

Figura 32 - Plànol pis. Esquema d’il·luminació

Especificacions Sony PXW - Fs7

Muntura E Està pensada per càmeres fotogràfiques, no obstant això tenim certs avantatges. - Distància focal de brida de 18 mm. - Diàmetre: 46,10 mm - Es poden introduir adaptadors per a una gran varietat d'òptiques. Podrem col·locar qualsevol adaptador sense tenir pèrdua de lluminositat en qualsevol tipus d'òptica. En aquest cas em utilitzat les Samyang.

Sensor CMOS EXMOR 4K de Súper 35mm Conversor A/D de 16 bits lineals, ens permet treballar a 12 bits.

Latitud. Dependrà de les corbes de gamma.

107

! - Gamma STD5 (REC. 709) entre 11 i 12 Stops útils. Estableix la gamma de color d’emissió broadcast, està limitada amb altes llums. - Hypergamma 7 (interval tonal de 800% amb gris mitjà al 40% aprox.) entre 12 i 13 Stops útils. - S-Log3/S-Gamut3. Cine (Aprofitem tot l'Interval tonal del sensor de 1300% amb gris mitjà al 41%) aprox 13 Stops útils, dels 14 que pot “arribar”, però que a la pràctica arriba als 10 Stops. Ofereix una òptima reproducció en les seves característiques de graduació amb ombres i gamma de tons mitjans en comparació de S-Log 2, que s’empraria més ben aviat per a documentals. La qual cosa, les característiques de la S-Log 3 s’adapten millor a les nostres necessitats.

Hi ha 2 modes de gravació: Custom i CineEl El Custom (imatge processada) mode adequat per treballar i postproduïr a gran velocitat, ens permet tenir gran quantitat d’ajustos a la càmera. En aquest mode, podem previsualitzar la imatge final, fent pocs ajustos en postproducció. L’aspecte de la càmera el decidim nosaltres mitjançant els ajustaments.

6 Gammes estàndard. Molt limitades, perquè està restringida amb 5 Stops i 3/4 De -3 a 18 dB, equival els valors de ISO 800 - 6400 0 dB = ISO 2000

6 Hipergammes De -3 a 18 dB De ISO 1600 a 12500 0 dB = ISO 2000 (Aprox)

S-Log3 De -3 a 18 dB De ISO 2000 a 16000 0 dB = ISO 2500. El recomanat per Sony és 2000, podem treballar amb un rang

dinàmic més

ampli.

CineEI, Ens aporta moltes més possibilitats que l’anterior, no obstant requereix major treball amb postproducció. Tindrem un rang dinàmic més ampli, la qual generarà una imatge més plana sense contrastos donant una imatge més saturada.

Gamma S-Log3/S-Gamut3.Cine Permet carregar MLUT/LUT/LOOK

108

! Es poden Carregar LUT 3D Externs

Lut. Els 3 són corves de gamma. El monitor Lut, està pensat per monotoritzar i poder treballar després amb postproducció.

Resolucions 4K DCI (4096 x 2160) 1-60 fps QFHD (3840 x 2160) 1-60 fps 2 K (2048 x 1080) 240 fps HD (1920 x 1080) 1-60 fps; 72 -180 fps

Còdegs de gravació XAVC - I (Bit rate màxim 600 Mbps) Utilitza una compressió intraquadre, és una compressió la qual cada fotograma conté informació per si mateixa. La seva compressió té pèrdua, però no l'apreciem a ull humà. XAVC - L (Bit rate màxim 150 Mbps) En el cas que necessitem més espai a la targeta. Té compressió interquadre, depèn d'un grup de fotogrames. No és tan precís. MPEG - 2 (Bit rate màxim 50 Mbps) 4: 2: 2 a 10 Bits.

109

8.5.4. Diagrames aeris

110

! 111

! 112

! 113

114

! 115

! 116

117

118

119

120

121

8.6. Rapport del rodatge 8.6.1. Fulles de script d’imatge Els documents d’script estàn adjuntats a l’annex, a partir del qual es pot veure tot el procés que es va seguir en els dies de rodatges i per tal que a postproducció hi hagués un ordre concret.

122

8.7. Producciรณ Audiovisual 8.7.1. Preproducciรณ 8.7.1.1. Calendaritzaciรณ

8.7.1.1.1. Pla de treball

123

124

8.7.1.1.2. Ordres de rodatge

125

126

8.7.1.1.3. Ordres de transport

127

â&#x20AC;©

128

8.7.2. Equip 8.7.2.1. Desglรณs en base al guiรณ

129

130

! Després de realitzar la senyalitazció del guió literari, passem a realitzar el desglòs per apartats: Personatges: - Ernest - Gerard - Maia - Beth - Iaia - Dependent 24h Localitzacions: - Escales - Pis noies: entrada - Pis noies; Menjador - Pis noies; Cuina - Pis noies; Habitació Maia - Carrer supermercat - Supermercat Utilería: - Coixí (Imatge de l’idol de la Maia (Slash, el guitarrista de Guns N' Roses). - Galetes cuetara de dibuixos animats. - Botella de vi. - Obridor - Timbre Atrezzo: 1. Sofà blanc i butaca blanca (avis Natàlia). 2. Coixins de flors (avis Natàlia). 3. Coixins hippies (loft Natàlia). 4. Estora sala d’estar. 5. Estora habitació. 6. Estora entrada. 7. Taules sala d’estar. 8. Llit. 9. Llençol del llit (nòrdic). 10. Manta 11. Pòsters per les parets. 12. Quadres per les parets. 13. Llums per l’habitació. 14. Televisió. 15. Taula. 16. Cadires. 17. Gots. 18. Plats. 19. Flors (cactus). 20. Plantes. 21. Llibres. 22. Material universitari (bolis, maleta, llibretes,llibre, etc.). 23. Cortines. 24. Làmpara. 25. Ampolles buides de cervesa. 26. Lleixes i armaris.

131

! 27. Espelmes. 28. Coixins de colors. 29. Mapa mundi. 30. Guitarra. 31. Atrapasomnis. 32. Timbre. 33. Coixí. 34. Sofà. 35. Imatge de l’idol de la Maia (Slash, el guitarrista de Guns N' Roses). 36. Finestra (ha de ser una finestra baixa, ja que el personatge ha de tocar amb els peus a terra). 37. Secció de vins. 38. Rellotge. Vestuari i caracterització: Maia Pijama: - Samarreta ample i vella - Pantalons de pijama - Sabatilles d’hivern baixes - Mitjons de llana Roba carrer - Pantalons texans (negres) - Converse negres - Jersei de llana ample (gris, blanc, negre...) - Jaqueta (Depèn quin jersei portarà jaqueta o no). - Samarreta per sota el jersei - Bandolera petita - Mitjons curts Accessoris - Ulleres - Goma de cabell Beth Pijama: Conjunt de pijama tipo Oysho o Women Secret - Sabatilles d’hivern altes Roba carrer Mitges fosques Jersei llarg o vestit. - Botes Accessoris Ulleres de pasta (per llegir, etc.) - Arracades Ernest Roba carrer Pantalons texans (negres o blaus) Samarreta Bola de Drac - Sudadera oberta o camisa - Bambes (Converse o similar) - Mitjons curts Accessoris - Ulleres - Cartera Gerard Roba carrer - Pantalons texans (negres) - Camisa blava o blanca - Jersei normal tancat

132

! - Sabates de vestir o Bluchers marrons - Mitjons estampats (?) - Cinturó Accessoris - Rellotge

Paqui Dependent Els dos nois porten la mateixa roba des de la primera escena a la última. Pel que fa a les noies, les dues van amb pijama en un primer moment, després la Beth es canvia a mig curt per posar-se un vestit y la Maia es canvia per sortir el supermarcat, únicament amb uns legins i un jersei.

133

â&#x20AC;©

134

135

136

â&#x20AC;©

137

138

â&#x20AC;©

139

140

141

142

! 8.7.2.1.1. Llistat de material Material d'atrezzo

143

144

145

146

147

148

149

150

151

152

153

Material de vídeo - Fresnel 2000 W - Fresnel 650 W - Kit quars 1000 W - Fotòmetre Sekonie - Torxa leds quadrada - Suport Benro Hombro - Filtres ND 4x4 - Manfroto MVH500 (x2) - Follow focus - Kit òptiques samyang 01 - Sony Fs7 - Travelling - Kit leds bicolor (x2) - Bateríes V-lock (TOTES) - Porexs (x2) - Braç Malfrotto - Super pinça manfrotto (3) - Led Cn200 - Sacs de sorra (6) - Trípode talla M (x1) - Trípode XL - Girafa Manfrotto - Ceferinos (x6) - Marc 1x1 (x4) - Bandera mitjana (x2) - Porta porex (x2) - Palio 2x2 - Bobina (x5) - Claqueta - Rotuladors per la claqueta - Difusors i gelatina (CTO I CTB) - Monitor marshall

154

! - Dedolight - Dimmer (2) - Walkies - Autopole (5) - Cablejat monitor - Monitor - Generador

Material de so - Kit f8 - Zoom H-4n (x2) - micro de canรณ - Micro de canรณ Sennheiser - Micros de solapa inalambric Sennheiser eW100G3 (x3) - Adaptador de Jack a minijack - cables canon (preferiblement 5m) (x6) - Perxa fibra de carboni

155

8.7.2.1.2. Llistat d’èquip tècnic ROL DE RODATGE

EQUIP TÈCNIC

CORREU ELECTRÒNIC

Direcció

Sheila Quirante

sheila.quirante.sq@gmail.com

Direcció d’actors

Helena Pàmies

hpamies@gmail.com

Aj. de direcció

Pau Triola

triola00@gmail.com

Aux. de direcció

Brahim Ahmed

brahimahmed@gmail.com

Cap de producció

Natàlia Peláez

sulera11@gmail.com

Aj, de producció

Sarah Pèrez

sarahperezperez@gmail.com

Direcció d’art (personatges)

Natàlia Moreno

natmorenosolis@gmail.com

Direcció d’art (atrezzo)

Cristina Figueres

ccrriissttiinnaa21@gmail.com

Direcció de fotografia

Marc Seco

fizaxe@gmail.com

Aj. de direcció de foto

Marc Gomez

marcx.gomez@gmail.com

Aj, de càmera

Sergi Garcia

sergisgs33@gmail.com

Aux. de il·luminació

Júlia Camps

julia.ordis@gmail.com

Tècnic de so

Cristina Malcolm

crismalc19@gmail.com

Aux. de càmera

Margalida Batle

margalida1999@gmail.com

Script de so

Maria Novich

xnovichx@gmail.com

Perxista

Guillem Mirabent

castorman9@gmail.com

Perxista

Jordi Cardeña

nykmusic@gmail.com

Perxista

Aitor Castillo

aitor0015@hotmail.com

Gàffer

Jordina Corominas

jordina.coromina@gmail.com

Maquillatge i perruqueria

Ana Ferrer

Maquillatge i perruqueria

Esther Mendez

Script

Cristina Morillas

cristina.morillas.garcia@gmail.com

Making of

Marta Gallego

martaginfo@gmail.com

Making of foto fixe

Sergi Jordan

dont.stay.nine@gmail.com

156

8.7.2.1.3. Llistat d’equip artístic NOM

PERSONATGE

Abril Perez

Maia

Ariadna Grau

Beth

Guillem Gisperd

Gerard

Marc Ambite

Ernest

Carme Buixo

La Paqui

Gil Harpreet

El paqui

157

8.7.3. Contractes 8.7.3.1. Contractes de l’equip tècnic col·laborador Els documents dels contactes de l’equip tècnic col·laboratiu estan adjuntats a l’annex.

158

8.7.4. Pressupost 8.7.4.1. Cost real del projecte segons convenis

BUDGET PROJECT (DOSSIER EXECUTIU) WEBSÈRIE (Season 1) STAFF Director

5.000,00 €

Director asistant

3.500,00 €

Writer

3.000,00 €

Producer

5.000,00 €

BUDGET PROJECT (PITCH PRESENTATION)

Producer asistant

3.000,00 €

Director photography

5.000,00 €

STAFF

50.000,00 €

Director’s photography asistant

3.500,00 €

SOCIAL MEDIA

10.000,00 €

Electrical

2.000,00 €

CHAPTERS

60.000,00 €

Sound producer

4.000,00 €

Producer’s sound asistant

2.500,00 €

APLICATION & WEB

35.000,00 €

Art direction

3.500,00 €

PHSYCALL EXPERIENCE

15.000,00 €

Post production

4.000,00 €

EXCLUSIVE EVENT

Designer staff

3.000,00 €

TOTAL

50.000,00 €

Community manager

3.000,00 €

Marketing & Publicity

4.500,00 €

WEBSÈRIE

€/Season 1

INTERACTIVITY

10.000,00 € 180.000,00 €

SOCIAL MEDIA

Exhibitions

2.500,00 €

TOTAL

10.000,00 €

Props & Set dressing

4.000,00 €

Stunts & Extras

5.000,00 €

Set construction

3.000,00 €

Special Effects

4.000,00 €

Make-up & Hairstylists

2.000,00 €

Diets

8.000,00 €

Travel & Living

5.000,00 €

CHAPTERS

Locations

2.000,00 €

Camera equipment

10.000,00 €

Ligtning / Spotting labour

4.500,00 €

Electrical equipment

5.000,00 €

Postproduction sound

4.000,00 €

Music

3.500,00 €

TOTAL

60.000,00 €

INTERACTIVITY APLICATION & WEB Server

10.000,00 €

Web domain

10.000,00 €

Community manager

5.000,00 €

Computer programmer

10.000,00 €

TOTAL

35.000,00 €

PHSYCALL EXPERIENCE rental local

1.000,00 €

Props

4.000,00 €

technological material

500,00 €

media interface

100,00 €

RPP

1.500,00 €

TOTAL

15.000,00 €

Discotheque / Local

1.500,00 €

Dj / producer music

2.000,00 €

Lightning set

1.500,00 €

Electrical set

2.000,00 €

RPP

2.000,00 €

EXCLUSIVE EVENT

TOTAL BUDGET

Props

1.000,00 €

TOTAL

10.000,00 € 180.000,00 €

159

Pressupost real PRE-PRODUCCIÓ

Departament

TASCA

Preu

Setembre

Attrezzo

Obtenció material rodatge

10,00 €

Vestuari

50,00 €

Multimèdia

Obtenció domini

12,00 €

Producció

Dietes (25 pers.)

250,00 €

Utilleria Rodatge

100,00 €

Marchandasing

140,00 €

Obtenció Materials Fusteria Scape Room

200,00 €

Obtenció material físic per atrezzo Scape Room

200,00 €

PRODUCCIÓ Desembre

POST-PRODUCCIÓ Gener

Multimèdia

Impressions exposició

TOTAL

100,00 €

1062,00 €

160

9. DISSENY AUDIOVISUAL

9.1. Estudi i anàlisi de referències 9.1.1. So Com que els nostres referents de sèries amb el mateix gènere són F.R.I.E.N.D.S, How I Met Your Mother, Big Bang Theory, entre d’altres similars, vam començar a fixar-nos en com treballen el so. Des del primer moment vam eliminar el so de riures falsos, ja que no ho volíem utilitzar en el nostre projecte perquè no ens agradava. Un cop acabada la recerca vam adonar-nos que si no era per algun gag o algun moment concret, en aquestes sèries no juguen tant amb el so com ens agradaria a nosaltres. Tot i això sí que vam trobar-ne d’altres com la sèrie New Girl que sí que ho fa molt més, per tant vam decidir començar a mirar pel·lícules amb el mateix gènere, ja que vam veure que aquestes ho treballaven molt. Tot i això, totes aquestes sèries saben utilitzar molt bé la música per potenciar i fer molt més divertits els gags, cosa que sí que ens n’emportem, sobretot de la sèrie F.R.I.E.N.D.S. Les pel·lícules com Love Actually treballen molt millor el so ambient i els foleys que a les sèries nomenades i això acaba de donar una molt més bona qualitat a la pel·lícula. Altres pel·lícules que ens poden servir són: Notting Hill, Something’s Gotta Give, No Strings Attached, Tu la letra y yo la música, Friends with Benefits, Algo prestado... Vam fer una reunió amb uns nois d’Eumes que es van interessar pel nostre projecte i els hi vam comentar que havíem pensat tant de música com de so. Vam comentar, que igual que utilitzen a les sèries, volíem algunes musiques que fossin característiques per la nostra sèrie, com a la sèrie de Merlí la música principal o per exemple a cada canvi d’escena de F.R.I.E.N.D.S. Des del primer moment vam decidir que la música de la web serie fos catalana, així que vam començar a buscar sèries i pel·lícules catalanes amb el mateix gènere que el nostre projecte, comèdia romàntica, per fixar-nos amb la seva banda sonora. Les bandes sonores de les pel·lícules “Barcelona nit d’estiu” i la de “Barcelona nit d’hivern” eren exactament l’estil de música que estàvem buscant, igual que la banda sonora de la sèrie “Merlí”. Aquest estil de música el podríem definir com música pop/pop rock, cançons més tranquil·les amb lletres més romàntiques. Així que vam començar a fer recerca d’alguns cantautors semblants a Joan Dausà, un cantautor que trobem dins la banda sonora de “Barcelona nit d’estiu”, que ens va agradar especialment. Finalment, van sortir una sèrie de noms i grups que podrien funcionar molt bé a la web

161

! sèrie com: Pau Alabajos, Feliu ventura, Gemma Hummet, Ovidi Montllor, Andreu Valor, Cesk Freixas, Els Vuit... Un dels membres de l’equip un cop va saber l’estil de música que estàvem buscant ens va ensenyar un grup d’uns amics seus que toquen música similar. Així que vam fer recerca sobre aquest grup i vam decidir contactar amb ells per si volien participar en el projecte i compondre una cançó única per la sèrie i ens van contestar que sí. El seu grup es diu “Plou” i igual que els nostres referents, són un grup de pop/pop rock amb cançons tranquil·les i romàntiques.

9.1.2. Retoc de color i etanalonatge

! Figura 33 - Exemples paletes de colors: “Barcelona nit d’estiu”

En els següents 3 frames de la pel·lícula Barcelona nit d’estiu (2013) Dir. Dani de la Orden, podem apreciar un ambient càlid. On hi predominen tonalitats grogues, ataronjades i marrons.

Figura 34 - Exemple paletes de colors: “Cites”

162

! En la següent escena de la sèrie cites produïda per Tv3 (2015) Dirigida per Pau Freixas, com en el primer cas s’empra el mateix estil d’il·luminació. No obstant això, la imatge és més suau i neta, no s’empren forts contrastos, té una llum més ben aviat blanquinosa. Respecte a les paletes que podem veure s’emprem tonalitats neutres.

! Figura 35 - Exemples paletes de colors: “Stockholm”

En el següent frame de la pel·lícula Stockholm (2013) dirigida per Rodrigo Sorogoyen. Podem veure una escena en un replà, aquesta conté una llum difusa. La paleta de colors compren tonalitats neutres.

9.1.3. Art A l'inici el nostre principal referent audiovisual va ser la sèrie nord-americana “Friends”, però com que no acabava de tenir l’estil juvenil que buscàvem vam inspirar-nos, entre d’altres, en vídeos al YouTube de

163

! joves que ensenyen les seves cases o en algunes escenes de la pel·lícula “Las ventajas de ser un marginado” de Stephen Chbosky.

Figura 36 - Imatge d'un vídeo d'una persona ensenyant la seva casa 1

Figura 37 - Imatge del film "Las ventajas de ser un marginado" 1

Figura 38 - Imatge del film "Las ventajas de ser un marginado" 2

164

! 9.1.3.1 Referents localització La localització era una part molt important del projecte, ja que donava una base i una personalitat a tots els personatges que hi apareixen, especialment a les dues noies; és una manera de donar-li informació a l’espectador sobre la personalitat dels personatges en un primer capítol sense haver-ho de verbalitzar. La recerca de referents ha estat principalment a través de Pinterest i pàgines web de decoració que més s’apropaven a l’estètica que volíem donar-li, adequant-les sobretot a la personalitat de les dues noies protagonistes.

Podríem dir que es tracta d’un estil ben diferenciat en cadascuna de les zones del pis. Per començar la Beth i la Maia tenen una personalitat molt diferent, i és per això que el pis havia de tenir una barreja d’estils a les zones comunes i puresa de cada personalitat a les seves respectives habitacions.

Començant per l'entrada, els referents que vam buscar eren força simples, ja que és una de les estances que sol estar menys decorada en els pisos d'estudiants. Així doncs, l'entrada del nostre pis constaria d’una tauleta de mida mitjana rectangular de fusta fosca enganxada a la paret. En aquesta hi hauria diferents objectes més moderns però al mateix temps juvenils, com ara una planta feta de branques amb molts colors, un clauer de fusta, un quadre d'un mapamundi a la paret i un fil de llumetes enceses que envoltin el quadre i que ajudin a donar vida i lluminositat a l’entrada.

165

Figura 39 - Referents per l'entrada del pis

166

! Pel menjador també vam buscar referents a Pinterest, i allà vam veure que l'estil denominat hippie boho ens ajudava a plasmar la barreja de personalitats que volíem aconseguir, ja que constava especialment de tocs desenfadats amb molt de color. És per això que el sofà calia que fos de colors estampats, amb molts coixins de colors, amb una tauleta davant del sofà i un altra al costat on es poguessin posar llibres i altres objectes, com ara una làmpara o plantes, que donessin més vida i varietat a la localtizació. També vam voler donar-li un toc diferent creant mobles manualment, per emfatitzar que és un pis d'estudiants que no tenen gaires diners per comprar mobles i que prefereixen reciclar i reutilitzar materials per crear nous objectes. Així doncs, vam crear un moble pel costat del sofà reutilitzant un palet i pintant-lo de blanc. A les imatges dels referents podem veure els colors que variaran a l'escena de la sala d'estar: blancs, vermells, grocs i marrons. Els elements de referència que hem agafat són els pòsters que, enganxats a la paret, ajudaran a aprofitar i jugar amb la cantonada del menjador.

Figura 40 - Referents pel menjador 1

167

Figura 41 - Referents pel menjador 2

168

! En el cas de la cuina ho vam tenir més complicat, ja que la cuina que vam aconseguir era massa moderna en comparació a l'estil boho que li volíem donar. Tot i això, vam fer molta recerca d'imatges per trobar diferents referents que ens ajudessin a aconseguir un estil més juvenil.

Els referents que més ens van ajudar a saber que el que buscàvem eren els que presentaven una cuina amb molts colors, que no fos tan blanca. Els tocs de color els donarien els plats, bols i gots i que captarien l'interès de l'espectador per la seva varietat. En els referents, vàrem veure que els mobles sempre solien ser de colors vius o bé estaven tapats amb teles que anaven d'un armari a un altre. Per aconseguir que tots aquests objectes encaixessin entre si, vàrem escollir el color vermell com a element que relacionés tots els objectes en un mateix estil.

Ens vam inspirar sobretot en la primera imatge. Gràcies a aquesta vam veure clarament quin era l'estil que volíem, i també ens vam adonar que havíem de centrar-nos en la cuina que teníem i intentar modificar-la per aconseguir aquest estil. Els següents referents també estan basats en aquesta barreja entre la cuina que disposem i el referent principal que buscàvem. Aquests són amb mobiliari blanc, però tot i així sempre juguen amb els colors dels objectes, ressaltant els colors vermellosos i groguencs, utilitzant elements com les teles estampades per tapar els armaris, etc. Finalment, podem observar que són cuines molt plenes, amb un cert aire de joventut i modernisme, però que al mateix temps hi ha elements, com ara les paelles amb menjar, plats per rentar, entre d'altres, que donen un toc de realisme a l'escena deixant-nos veure que allà hi viu algú i que no només és un simple decorat.

Figura 42 - Principal referent per la cuina

169

Figura 43 - Referents per la cuina 1

Figura 44 - Referents per la cuina 2

170

! Pel que fa a l'habitació, volíem que estigués totalment atapaida de coses i que tingués moltes llums, ja que en estar envoltada de pòsters, aquestes li donen més calidesa a l’habitació i també ajuden a ressaltar que és de nit. També ens hem basat en referents d'habitacions més actuals de joves, els quals emplenen tota la paret de pòsters, en aquest cas de cantants, actors i actrius, viatges i fotografies Polaroids. El llit sol estar enganxat a la paret, i sempre està ple de coixins de colors i un mandala que actua de cobrellit.

Figura 45 - Referents per l'habitació de la Maia

171

9.1.3.2 Referents vestuari i maquillatge 9.1.3.2.1 Personatges principals MAIA Durant la primera part del capítol, la Maia està en pijama al sofà veient una pel·lícula. Vam decidir que seria un pijama bastant comú, però amb algun toc una mica més hipster. El maquillatge era subtil, ja que representa que el personatge va al natural i el pentinat desenfadat d’estar per casa.

Figura 46 - Referents pel primer vestuari de la Maia

Quan la Maia es canvia de roba, vam decidir que seria una roba còmode típica d’adolescents. Unes bambes Converse, uns pantalons texans, un jersei ample i una caçadora. D’accessoris vam afegir-hi un gorro de llana i una ronyonera per donar-li aquest toc diferent que té la Maia. Pel que fa al maquillatge i al pentinat no hi ha un excessiu canvi, ja que no és una noia que se solgui maquillar.

Figura 47 - Referents pel segon vestuari de la Maia

172

! BETH La Beth, durant la primera part del capítol també està en pijama i asseguda al sofà. En aquest cas vam decidir que el pijama de la Beth fos molt més infantil i recarregat i que, tinguent en compte la seva personalitat, li fes vergonya obrir la porta amb aquell vestuari. Volíem que veient els dos personatges de costat l’espectador ja notés la diferencia de personalitat entre totes dues. El maquillatge en aquest cas també era subtil i al natural i el pentinat també desenfadat.

Figura 48 - Referents pel primer vestuari de la Beth

A l’hora de canviar-se de roba, vam decidir que la Beth anés el més exagerat possible també. Que passés d’estar en pijama a estar vestida per sortir de festa. Per això vam acordar que es vestiria amb faldilla i talons. També s’havia de notar la diferència a través del maquillatge, i és per això que finalment la Beth apareix amb un maquillatge carregat i amb els llavis pintats de vermell.

Figura 49 - Referents pel segon vestuari de la Beth

173

ERNEST Pel que fa a l’Ernest es va buscar un estil casual, amb un toc hipster i desenfadat. Porta una samarreta de Bola de Drac que informa a l’espectador dels seus gustos i també una mica de la seva personalitat.

Figura 50 - Referents pel vestuari de l'Ernest

GERARD Per en Gerard es va buscar un estil sofisticat i pijo, tal i com és la personalitat del personatge. En aquest cas també es volia diferenciar molt la personalitat entre els dos nois, i que al posar-se de costat, l’espectador veiés la diferencia entre els dos. En aquest cas portava uns pantalons foscos pitillo, una camisa blanca amb coll sortint per sobre el jersei de coll rodó de punt.

Figura 51 - Referents pel vestuari d'en Gerard

174

9.1.3.2.2 Personatges secundaris PAQUI Referent al vestuari de l’àvia, volíem que fos extremat i modern. Una caçadora de pell vermella, uns pantalons negres pitillo i unes sabates iguals a les que porta la Maia. Pel que fa al maquillatge, també havia d’anar en concordança al seu vestuari així que vam decidir que també fos extremat, amb els llavis vermells. Finalment el pentinat, també havia de ser exagerat i molt treballat.

Figura 52 - Referents pel vestuari de la Paqui

DEPENDENT DEL 24H Pel que fa al seu vestuari, es va buscar un estil que s’adequés al que solen portar els dependents d’aquest estil de supermercats 24h, que consisteix en una camisa, pantalons marrons i bambes blanques.

Figura 53 - Referents pel vestuari del dependent del 24h

175

9.1.4. Muntatge Molt abans de començar el rodatge, vam estar mirant diferents capítols de sèries de comèdia per tenir una referència de com en muntaven les escenes. Vam poder veure que tots els capítols tenien un ritme molt dinàmic de muntatge que feia que sempre estiguéssim entretinguts, ja que no teníem temps d'avorrir-nos. També vam veure que segons el gag, l'escena estava muntada d'una manera o d'una altra per potenciar-lo, ja sigui amb pantalla partida, en veu en off, ensenyant el contrari del que s'explica, etc. També ens vam fixar molt en com feien els el·lipsis per passar d'una escena a una altra, per aconseguir que els nostres també quedessin semblants i realistes. Les series de comèdia que vam agafar com a referents van ser, Friends, How I met you mother, Big Bang theory.

9.1.5. Animació gràfica La idea de crear un opening amb il·lustracions va sortir de diferents videoclips famosos que utilitzen aquest efecte. Els videoclips que hem agafat de referència per fer la nostra animació gràfica, que enceta el capítol, són de Bruno Mars i de l’Ana Mena. Artistes que coneixem i que, a més ens han agradat i sorprès en l’estil que utilitzàven. Les cançons en concret són “That’s what I like” de Bruno Mars i “No soy como tú crees” de l’Ana Mena. https://www.youtube.com/watch?v=PMivT7MJ41M https://www.youtube.com/watch?v=36EdLR3cFak

Figura 54 - Imatges dels referents d’animació gràfica

176

9.2. Flux de treball 9.2.1. Direcció La feina de direcció durant la preproducció es va centrar en definir els personatges i coneixer-los al detall per tal d’arribar molt més enllà en el rodatge, ja que el guió es va donar per tancat i la resta de gags havien de néixer de la interpretació dels actors. Per tal d’aconseguir això es van definir els personatges a conciència i es van treballar en profunditat els càstings i els assajos per trobar-hi el toc còmic. Paral·lelament es mantenia el contacte amb la resta de departaments per tal que la seva feina s’encaminés en una mateixa direcció sempre sota la premissa principal de que “Taps de Suro ens ha de fer riure”. En aquest punt, la resta de departaments treballaven independement ja que s’havien quedat molt ben definits els referents i per tant el departament de direcció va poder centrar-se en la creació del guió tècnic i després, en funció de l’espai disponible en el set de rodatge es va anar retocant fins aconseguir la versió final. Els càstings i els assajos també van recaure sobre aquest departament, juntament amb la directora d’actors, l'Helena Pàmies. Potser aquesta va ser la part més complicada ja que el més important de la web sèrie és l’humor i havia de néixer aquí. Això comportà que els actors havien de tenir clar el personatge, no tenir por a interactuar entre ells, etc. En definitiva, havíem de crear un vincle entre ells que els donés peu a sentir-se comodes en tot moment. El rodatge va ser intenssiu però va anar bé, les presses eren bones i tot l’equip anava a primera i sabia què havia de fer i com. Pel que fa als actors, ells coneixien bé el guió, els inputs que se’ls va donar i també l’espai, per tant sabien fins a quin punt portar cada interpretació per tal de donar-ho tot a càmera. L’ambient era tant bo que fins i tot va donar peu a certes improvitzacions, material que en prostproducció va ser molt útil per la realització del teaser, making of, etc.; és a dir que en general va ajudar-nos a promocionar el projecte. La postproducció va donar molta feina, però va acabar sent efectiva. Es va decidir fer alguns canvis en determinades escenes per tal que no s’allargués massa i finalment vam acabar prescindit dels dos personatges secundaris.

177

9.2.2. Multimèdia La metodologia que utilitzarem durant el procés de creació del projecte, tan en la part multimèdia com en la part audiovisual, constarà de tres fases: pre-producció, producció i post-producció.

1. Pre-producció i/o preparació del projecte Aconseguir tota la informació, material i els coneixements necessaris per preparar i idear totes les plataformes anteriorment comentades. Aquesta fase s’inicia una vegada s’ha definit el guió fnal. D’aquesta manera, utilitzem la tècnica del “Brain Storming” i trobar els avantatges i desavantatges de les idees plantejades.

2. Producció i/o desenvolupament del projecte En aquesta fase portarem a terme la creació de les plataformes corresponents, segons els coneixement i l’ajuda obtinguda en la fase anterior. Tot i no tenir molta habilitat en el món multimèdia, tenim recursos i contactes per dur a terme la part de la programació.

3. Post- producció i/o fase nal del projecte Una vegada desenvolupat el projecte, arribarem al moment de per lar els re-tocs i les proves finals. A més a més, començarem amb la comercialització i promoció de la futura sèrie, i fer el tasteig públicament de les diverses plataformes ja creades i desenvolupades. I així captar l’interés dels espectadors per tal que vulguin una continuïtat del projecte.

9.2.3. Producció Pre-producció: Durant la fase de pre-rodatge, es va centrar en la recerca de les localitzacions i del càtering. A més a més, es va a dur terme tota la reserva del material pel que fa al rodatge, i l’obtenció del domini de multimèdia.

Producció: Durant el rodatge, la principal tasca va ser el control i organització dels espais. Tanmateix, l’obtenció de tots els béns necessaris tant materials com personals i finalment, establir els ordres de rodatge. Al coincidir en les vacances de nadal, va haver-hi la ocasió de marchandasing i es va a dur a terme aquest.

178

! Post-producció: En el darrer mes el propòsit de producció va ser la obtenció de finançament per fer realitat la exposició final. No només ha set aquesta tasca, sinó també tenir el control del pressupost i cumplir amb tots els requisits legals, ja que hi havien empreses col·laborant pel mig.

9.2.4. Fotografia El pla de treball emprat en el departament de direcció de fotografia va ser definit en funció de l'execució de diferents tasques, prèviament constituïdes al cronograma. En primer terme vam iniciar el procés de documentació, amb la finalitat de buscar referents estètics i narratius que s'adequaven més per tal de dur a terme la web sèrie. Posteriorment, la directora i els dos membres de direcció de fotografia, ens vam posar a treballar en el primer guió tècnic. La directora va elaborar el guió tècnic, i a partir d'aquí vam començar a fer correccions fins a obtenir el guió tècnic final. Sobre aquests, vam començar a el·laborar els primers esquemes i treballs, a banda de documentar-nos sobre aspectes tècnics i d'il·luminació. Al mateix temps, vam iniciar la recerca de localitzacions en diferents llocs. Després de debatir grupalment i segons les necessitats de rodatge, vam decidir gravar a Platja d'Aro i a Sant Feliu de Guíxols. Per una altra banda, vam realitzar un seminari de direcció de fotografia, amb la qual cosa vam poder realitzar les proves de càmera amb una Arri Alexa, duent a terme proves d'il·luminació, recreant diferents seqüències del menjador a l'espai de lliure creativitat. Tanmateix, vam fer el rapport de les proves de càmera, concretament de la Sony Fs7, ja que mai l'havíem utilitzat. Al mateix temps vam començar amb la confecció dels diagrames aeris i els esquemes d'il·luminació finals. Després, al desembre vam iniciar el rodatge del capítol pilot, dels gags i del teaser de la web sèrie i de l'aplicació. Van ser dies molt intensos i amb molta pressió. Després del rodatge vam fer un seguiment del muntatge i etalonatge per donar la nostra visió des d'un punt de vista més fotogràfic.

9.2.5. Art PLÀNOL Primerament es va realitzar un plànol per tenir una idea aproximada de la distribució del pis. A partir de la qual, vam poder tenir una idea de l’espai i com voldríem col·locar el mobiliari.

179

Figura 55 - Plànol del pis

És un pis de planta baixa. Només d'entrar per la porta hi trobem l'entrada formada per un passadís. Tot recte hi ha la sala d’estar, a mà esquerra la cuina, i a la dreta hi ha el passadís amb les dues habitacions i el quarto de bany.

L'entrada està formada per una tauleta rectangular a la dreta, on hi deixen les claus, etc. La cuina és senzilla, força ample i tota blanca.

Figura 56 - Disseny en 3D de l’entrada

180

A la sala d'estar hi trobem un sofà de dues places, amb una tauleta petita situada al costat amb una planta. Davant del sofà hi ha una tauleta una mica més gran per posar-hi les coses (llibres, gots, etc.). A la zona de la sala d’estar més situada al costat de la finestra s'hi troba la taula del menjador amb quatre cadires.

L'habitació de la Maia dona just al costat de la sala d'estar. És una habitació senzilla i petita, formada per un llit individual, una tauleta d'estudi, i un armari.

En canvi, l'habitació de la Beth es troba entre l'habitació de la Maia i el quarto de bany. Té una estructura similar a l'anterior, composta per un llit individual, tauleta d'estudi i un armari. Finalment, trobem el lavabo, que és força ampli però senzill. És tot blanc, hi ha una pica, mirall, lavabo, una calaixera i una banyera antiga.

Figura 57 - Disseny en 3D de la sala d’estar.

181

Figura 58 - Disseny en 3D de la cuina.

Figura 60 - Disseny en 3D de l’habitació de la Maia.

Figura 59 - Disseny en 3D del passadís.

Figura 61 - Disseny en 3D de l’habitació de la Beth.

182

Figura 62 - Disseny en 3D del bany.

L'ABANS I EL DESPRÉS

Abans de trobar la localització final, vam mirar diferents pisos que s’adaptessin a l’estil. Alguns ens agradaven més que d’altres, però que per diferents motius no vam acabar escollint fins arribar a trobar el pis final. Primer dia a la localització escollida Aquesta era l’habitació de la Maia abans de canviar res. Una habitació molt senzilla, amb un sofà llit, una taula d’estudi i una finestra.

Figura 63, 64 i 65 - Imatges de l’habitació abans

183

La sala d’estar del pis era totalment diferent al que podem observar ara a les següents imatges. Aquesta sala es feia servir de menjador i tots els mobles eren vermells. Des del primer dia ja vam decidir que el sofà aniria col·locat en aquest espai, i que tot el que abans era menjador, ara es convertiria en una sala d’estar, on hi vàrem portar un sofà i dues taules, una per davant del sofà i l'altra pel costat, on hi posariem llibres i altres elements decoratius. El que si que vam haver de tenir en compte va ser la làmpada, ja que com es pot veure, estava just al mig de la sala i era molt baixa, per això es va mirar de trobar alguna solució com ara treure-la o mirar de pujar-la d'alguna manera.

Figura 66 - Imatge del menjador abans

La cuina ens va agradar molt des del primer moment. Totalment blanca i amb un marbre força ample que ens ajudaria a gravar més bé. A més, el color que tenia ens va agradar perquè ens permetia un ventall més ampli de possibilitats per incorporar elements i colors nous. L’entrada està situada al mig, és a dir, que quan obres la porta pots veure la sala d’estar. Aquesta entrada és senzilla, amb una tauleta amb objectes al damunt.

Figura 67 - Imatge de la cuina abans

184

Figura 68 - Imatge del passadís abans

Evolució de les quatre sales Vam pensar en posar un moble al costat del sofà per fer un efecte més tancat, ja que a l’hora de gravar, mig menjador no sortia a càmera i quedava massa obert en pantalla. Fent una recerca de mobles vam veure que se’ns sortien de pressupost i que els mobles que ens deixaven no encaixaven amb l’estil que buscàvem. Per això, vam buscar idees reciclables, i se’ns va acudir fer-ho amb un palet de fusta. Vam anar a buscar un palet de fusta i a continuació el vam haver de llimar tot, i després es va haver de fer una comparació de preus per comprar les tres fustes que faríem servir d’estanteria. Un cop vam tenir les fustes, vam prendre les mides i ho vam tallar. Fet aquest pas, vam començar a pintar les fustes per una part i el palet per una altra, utilitzant la mateixa pintura de color blanc. Quan va estar tot sec, es van clavar les fustes amb claus al palet, i continuació es va portar a la localització, ficant diferents objectes decoratius al damunt.

Figura 69 - Imatge de l’estanteria abans i després

185

En aquesta mateixa sala d’estar es van fer diferents proves per col·locar una catifa que encaixés amb el color groc de la paret i, al mateix temps, amb l’estil del pis.

Figura 70 - Imatge on es veuen les proves de catifa.

També es va fer recerca de pòsters que encaixessin amb el pis i amb el caràcter dels personatges. Un cop escollits, es van enganxar a la paret de la sala d’estar, sobre el sofà. Figura 71 - Imatges on es veuen com es pengen els cartells.

186

! En el cas de l’habitació, es va canviar la taula d’estudi per un armari, on també se li van enganxar pòsters i fotografies impreses en format Polaroid. En aquesta mateixa habitació també s’hi van incorporar unes llums enganxades a la paret, juntament amb altres fotografies i un CD de vinil.

Figura 72 - Imatge on es veuen els primers canvis de l’habitació

187

! Pel que fa a la cuina, vam decidir treure tots els objectes i tornar-los a col·locar tot de nou. També vam canviar la col·locació d’alguns electrodomèstics, com ara el microones més cap a la paret, la cafetera a un altre costat, la torradora més a la dreta, entre d’altres elements.

Figura 73 - Imatges de canvis fets a la cuina.

Figura 74 - Esbós de la cuina.

Estructura més actualitzada En aquest cas veiem més definitivament tots els canvis que s’han anat comentant en els apartats anteriors, fins al punt en què el pis que teníem el principi va canviant gradualment per esdevenir un pis de dues noies estudiants d’universitat, sempre tenint en compte l’anàlisi de psicològic de cada personatge.

188

Figura 75, 76 i 77 - Imatges del resultat final dels espais.

189

Figura 78, 79, 80 i 81 - Imatges de com ha quedat el set.

190

9.2.6. So A la primera classe de projectes de disseny i creació de so digital ens vam conscienciar de tot el que involucrava formar part del departament de so en un projecte audiovisual. Des dels rols que tindríem fins a com podríem gravar amb la millor qualitat tot passant per l’equipament tècnic d’enregistrament. És a dir, vam compendre totes les etapes que comprèn el so: preproducció, producció i postproducció.

Per iniciar-nos en la preproducció, la primera feina que vam portar a terme va ser buscar i analitzar sèries similars a la nostra per a poder identificar com havien treballat el so. Les referents en quant a temàtica, i que per tant vam tractar primerament van ser Friends, How I Met Your Mother, Big Bang Theory, That 70’s Show, i New Girl, entre d’altres. Després d’observar-les i disposades a treure’n suc, vam veure que el so no estava massa treballat. Per aquest motiu, vam fer una segona recerca - aquesta vegada de pel·lícules. Buscàvem escenes semblants a les nostres, en una cuina, un menjador o en algun replà d’escala. A la pel·lícula de Drive i també a Love Actually hi vam trobar escenes de gran utilitat, ja que teníen el so ben treballat amb ambients, foleys i diàlegs que podriem agafar perfectament de referència.

Després d’aquesta recerca de referents vam prendre la primera decisió important del departament de so: no incloure riures enllaunats per emfatitzar l’humor a les escenes. A continuació vam seguir buscant referents, aquesta vegada de bandes sonores. De bones a primeres sí que ens imaginàvem la sèrie amb cançons similars a les que utilitzen les sèries esmentades prèviament. Finalments, però, ens vam decantar per l’estil de música que utilitza la pel·lícula Barcelona, nit d’hivern. Aquesta pel·lícula té una banda sonora pop/pop-rock, amb cançons tranquil·les i romàntiques. La primera pràctica que vam realitzar per a l’assignatura consistia en buscar dues escenes del mateix gènere que els nostre projecte i analitza’ls-hi els so. Més tard vam fer el desglòs del guió i, finalment, el mapa sonor.

També, vam estar ajudant a l’hora de fer l’apartat sonor del guió tècnic. Vam analitzar escena per escena per intentar tenir una idea clara dels sons que volíem exactament per tal de potenciar tot allò que prosperàvem en comunicar a l’espectador.

La darrera pràctica de so va consistir en gravar dues escenes del nostre guió amb la finalitat de practicar amb el material que utilitzaríem al llarg del rodatge per tal d’aconseguir el millor resultat possible. Les primeres dues escenes que varem gravar, van ser les que consideràvem més

191

! complicades en quant a acústica espacial. Degut a la poca pràctica que teníem tant amb la gravador com amb els micròfons, vam haver de repetir aquestes primeres proves forces vegades fins a aconseguir un resultat decent.

El proper dia de classe, el professor ens va mostrar com començar la postproducció sonora tot utilitzant el Final Cut i després el Logic Pro X. Parlàrem de sincronització d’audios i videos així com la manera en què s’havien de identificar cada clip d’àudio amb un color diferent per després passar-ho al Logic Pro X a través d’un XML. Llavors, ordenar cadasuna de les pistes segons els personatges i les escenes.

Al llarg d’aquest període, i paral·lelament a tot el que acabem d’explicar, vam anar creant una enorme llista d’ambients que ens va demanar el professor per tal d’utilitzar-la durant el procés de postproducció. Prèviament, vam fer una gran recerca de referents d’ambients a pel·lícules i sèries on hi havia localitzacions similars a les nostres amb la intenció d’observar com les havíen treballat i agafar-les de referència.

Després de tot aquest procés es va iniciar el rodatge. En general tots els sons que vam gravar, tant els diàlegs com els ambients van sortir bé. El primer dia confessem que ens sentíem bastant més insegures - trigàvem més i teníem més problemes. En part, seguíem bastant les indicacions dels nois d’Eumes, que en tenien més experiència però alhora es contradeien amb el que ens havien ensenyat a classe. Per això, anavem força perdudes. A partir del segon, les gravacions van millorar. En part perquè va venir en Pere a les primeres hores de la tarda i gràcies a la seva ajuda, als nois d’Eumes i als les nostres companyes d’universitat, que van venir a donar un cop de ma, els sons van quedar molt bé.

El menjador, la cuina, el rebedor, les escales i el super, van ser els cinc espais en els que es va gravar so durant el rodatge. El menjador tenia forma de quadrat i només utilitzàvem la meitat d'aquest d'escenari. La resta el vam ocupar amb mobles que havíem tret per l’atrezzo però que ens ajudaven a fer que l'espai no tingués tanta reverberació. A més a més, els dies del rodatge, vam forrar el terra amb diverses mantes gruixudes, plafons i mantes per la zona de les parets i el passadís que estava just al costat. El rebedor era molt petit i tenia forma de rectangle. Al final d'aquest rectangle tenia tres obertures, una per la cuina, l'altre pel menjador i el tercer per un passadís. Aquests tres espais els vam emplenar amb els plafons que teníem i amb mantes que aguantaven els auxiliars de so. A tot el terra d'aquest espai també hi havia mantes.

192

! A l'espai de la cuina, també vam posar-hi mantes a terra, plafons pel voltant de les parets, ja que eren de rajola cosa que feia que hi hagués molta reverberació i, finalment també una manta a la porta per tancar més l'espai perquè no s'escapes el so per allà. A les escales vam posar mantes a terra i vam penjar forces mantes amb un autopole per tancar l'escenari de les escales per tal que no s'escapés el so.

Finalment al supermercat vam posar mantes a terra a més d’aguantar-les pel voltant de l'espai on rodàvem.

El 19 i el 21 de Gener es va gravar la cançó a Barcelona, al local d’assaig de Plou. I el següent dilluns, vam anar als estudis dels nois d’Eumes on ens van ensenyar com portaven la postproducció de la mateixa cançó. I, aprofitant la nostra presència allà, els hi vam passar el muntatge perquè poguessin començar amb els foleys i la banda sonora. Aquesta els hi vam detallar pla per pla com la volíem. A partir del 19 de Gener, dia en què el muntatge es va acabar, va començar la postproducció de so. Setmana rere setmana anàvem millorant el so amb l’ajuda d’en Pere, el professor, fins a tenir la última i millor versió.

9.2.7. Etalonatge El pla de treball emprat en etalonatge va ser definit en funció de l'execució de diferents tasques, prèviament constituïdes al cronograma. Una vegada finalitzat el muntatge del capítol pilot, els teasers i gags, vàrem començar a fer l'etalonatge dels diferents audiovisuals amb el software de DaVinci Resolve, per una banda en el mateix temps s'estava realitzant la postproducció de so.

Va ser un procés complex i feixuc, no obstant això ho vam dur a terme els membres de muntatge, direcció i fotografia alternant les tasques. En primer terme vam realitzar les correccions primàries de color. Amb la finalitat de corregir la imatge en general i cercar un "look" per les diferents zones on interactuen els personatges, intentant que tinguessin correlació entre els plans. Finalment vam dur a terme les correccions secundàries, emprant diferents eines que ens han ajudat a millorar i corregir diferents zones.

9.2.8. Disseny L’equip de disseny va començar per el·laborar un logotip tant per la web sèrie com per la productora, tot i que a causa de tots els canvis de nom que hi va haver, el logotip que es va fer inicialment va quedar descartat. Tot seguit, van començar a cercar tipografies i paleta cromàtica pel projecte i finalment s’ha

193

! decidit unes quantes per tal de poder avançar amb l’estètica en un futur. Entremig d’aquestes tasques, ens vam trobar amb el Festival de Cinema, en el que vam participar creant una campanya per recaptar fons pel projecte, així que l’equip de disseny va haver de centrar-se a fer cartells per promocionar Taps de Suro i aconseguir fons pel projecte. Tot seguit, vam intentar contactar amb un actor que ens interessava pel curtmetratge, de manera que l’equip de disseny va el·laborar un pressbook sobre el personatge que interpretaria aquest actor per ferli una presentació del projecte i del paper que tindria dins la web sèrie. En quant a la resta, també es va haver de fer el cartellisme del càsting, per aconseguir els actors necessaris. Més endavant, l’equip va seguir definint l’estil del projecte, amb les icones i el tipus de disseny que volien, però també van haver de desviar-se del tema per centrar-se a preparar el pitch que es va fer a l’ERAM, on s’havia de tenir llesta una presentació amb material interessant per promocionar el nostre projecte davant dels possibles inversors. Així doncs, van dissenyar tot el que era l’aplicació pel mòbil de Taps de Suro i la interfície web, per tal que els programadors poguessin anar avançant i tenir-ho tot més o menys enllestit el dia del pitch. Després de preparar la web i l’aplicació, quan ja tenien tot el material disponible, la setmana anterior al pitch van crear la presentació que es projectaria acompanyant l’explicació del projecte, juntament amb vídeos i imatges de mostra de les interaccions, de la web i de l’aplicació. Així doncs, l’equip de disseny finalment ha creat un logotip, amb una imatge coorporativa potent i animada, que es veu reflectida en les diverses plataformes. És per això, que la exposició ha ajudat a promocionar la feina, ja que a l’event final, s’ha pogut demostar al públic un tasteig del nostre projecte.

9.2.8. Muntatge Després de sincronitzar manualment tots els àudios i els vídeos perquè durant el rodatge no se li va incloure un micròfon a la càmara, vam fer la primera tirada en un projecte del Final Cut dels millors plans, segons l’script.

El primer muntatge que vam realitzar ens va quedar massa llarg, durava uns 20 minuts. Això implicava que el capítol en general quedés bastant avorrit, així que vam haver de reduir-lo. No va ser fins a la tercera versió del muntatge que vam aconseguir reduir el capítol a 9 minuts. Durant aquests muntatges, vam anar canviant plans que no ens agradaven suficient, ja fos per les actuacions dels actors o l’enregistrament.

194

! Un cop vam arribar a aquest punt vam començar a jugar amb els plans, eliminant diàlegs innecessaris, combinant-los amb un ordre diferent del que s'havia pensat, afegint efectes als plans com zoom ins, entre d’altres.

Una de les coses que va canviar radicalment del guió durant el muntatge va ser l'eliminació de la iaia i el dependent del supermercat a la penúltima escena del capítol. Com que no ens agradava com quedava el gag, vam decidir eliminar-lo i muntar l'escena només amb els dos protagonistes.  L'escena de la cuina de les dues noies buscant l'obridor va ser una de les més problemàtiques, ja que era molt llarga i només hi havia un pla. Això feia que quedés molt avorrida i tingués un punt teatral. Finalment, pensant possibles solucions, vam veure que hi podíem combinar moments de silenci dels dos nois esperant a l'altre sala. Això no només va fer que l'escena no quedés tant llarga, sinó que la va fer més divertida.  A les escenes d'enamorament, per fer més entenedor qui s'enamora de qui, vam decidir posar zoom al pla del personatge que no s'enamora, per potenciar que la persona que s'està enamorant, només veu a aquesta. L’escena de la Maia sortint per la finestra de l’habitació no es volia posar. Tot i això, finalment, la vam incloure i la vam convertir en un moment divertit posicionant-la quan la Beth explica el contrari del que està passant a la sala del costat.

Un cop vam tenir el muntatge final, vam posar-hi les músiques que teníem de referent per veure si les escenes així funcionaven sense fer-se pesades sinó divertides. Un cop vam veure que sí, vam fer l’.xml del projecte per començar amb les següents fases de postproducció. Aquest mateix procediment el vam dur a terme amb tots els altres vídeos que tenim.

9.2.8. Animació Gràfica Després de fer el muntatge de l’animació gràfica pel Final Cut i posar el nom dels personatges, vam portar el projecte al programa d’After Effects. A través d'ell, vam crear una animació il·lustrada del vídeo. Les il·lustracions que vam dibuixar-hi potenciaven les accions que feien els personatges. Totes aquestes il·lustracions les vam poder fer a través d'una tauleta gràfica que vam aconseguir. Per aconseguir-ho, vam haver de pintar a cada fotograma el que nosaltres volíem que hi aparegués. Però per no fer el vídeo massa carregat de dibuixos, hi havia fotogrames sense pintar. Les il·lustracions ens expliquen d'una manera sintètica quina és la personalitat dels cadascún dels personatges.

195

! Per exemple, cada vegada que els personatges amb el dit feien un espetec, dibuixàvem línies de sorpresa quan apareixia alguna cosa. Quan els personatges no entenien alguna cosa, acompanyàvem les imatges amb interrogants. Quan s'enamoraven, hi posàvem cors, etc.

9.3. Programari So Quant al so vam utilitzar diferents programaris basant-nos en la producció i la postproducció. Durant la producció vam utilitzar la gravadora F8 que ens permetia una àmplia connexió de canals i amb la que vam poder gravar tant amb micròfon de canó amb perxa com amb micròfons de solapa. A més a més, amb aquesta gravadora podíem captar els sons amb freqüències altes per si en algun moment el so “clipava” i quedava en desús. Per altra banda, en l’apartat de postproducció vam utilitzar el Final Cut Pro X per a la sincronització dels clips de vídeo amb els d’àudio i a partir d’aquí, vam crear un arxiu AAF amb el que vam poder treballar les equalitzacions de tot el mapa sonor del projecte.

Disseny Per al disseny del projecte es van utilitzar diferents programes segons les diferents necessitats del projecte. Per a la elaboració del projecte i la vectorització es va usar el Illustrator CC amb el que es va crear la imatge. Per l'edició de fotografies i creació de composicions cromàtiques es va utilitzar el Photoshop CC i per la creació dels dibuixos fets a mà del cartell de la web sèrie es va utilitzar el programa MediBang Paint PRO.

Muntatge Pel procés de muntatge només es va utilitzar un sol programa, el Final Cut Pro X. Vam treballar tots des de la mateixa versió per no trobar-nos amb problemes. Vam escollir treballar amb aquest programa perquè, a banda de ser molt intuïtiu, és amb el que més sabem muntar i el que sempre hem utilitzat.

Etalonatge Per l’etalonatge del capítol pilot vam utilitzar el programa DaVinci Resolve de Blackmagic, ja que amb les curves S-log III amb les que vam enregistrar el capítol era el programa d’edició de color més complert i, alhora, el més accessible pel fet que és gratuït. Per altra banda, és el programa amb el que hem après a treballar i el que ens permet anar més ràpid.

196

9.4. Format final d’exhibició i/o distribució En l'àmbit tècnic, el format màster final serà en una resolució 4k amb un còdec de vídeo Apple Prores 422 (HQ), l'àudio està en un format de 23,9 fps i un aspect ratio de 2:35. Els documents audiovisuals també es realitzaran amb una resolució de 1080 HD I Mpeg4. En els quals hi ha englobats els audiovisuals del curt (capítol "l'Obridor), l'espot, el making of, els teasers de la pàgina web i els teasers de l'aplicació. Aquestes resolucions ens ajudaran a tenir un format més àgil, per poder-ho col·locar a la plataforma web i per futurs festivals.

En els festivals que tenim plantejat presentar-nos són principalment els de Catalunya, però no hem descartat en presentar-nos en festivals més internacionals. Ja que, molts que ens han recomanat de fora d'Espanya també són molt adequats pel nostre estil audiovisual en l'àmbit de la Websèrie.

Els festivals de websèries nacionals que tenim present són: Girona film festival (Girona, 10 d'Abril). Zoom Festival (Igualada, 10 d'Octubre). CPAC (Barcelona, 1 de Setembre). Bilbao Web Fest (Bilbao, 15 de Juny). Laus (Barcelona, 8 de Juny).

Festivals crossmèdia, transmèdia i de websèries que són molt interessants i que són festivals més internacionals: European Cinematography awards (Varsòvia, 20 de Gener). Marseille Web Fest (Marsella, 30 d'Abril).

Tots aquests, són festivals que veiem molt idonis per presentar-nos d'hagut a la temàtica del nostre projecte.

197

10. DISSENY I CREACIÓ DEL SO DIGITAL 10.1. Preproducció 10.1.1. Mapa sonor i llistes de so SEQ. 1 - INT. PIS MAIA I BETH Sons concrets

Ambients

Paraules clau Transicions Sons musicals

Cuina Menjador Bany

Música

Veu

Música

Veu

Pla general fent una escombrada .

SEQ. 2 - INT. ENTRADA PIS DE LA MAIA I LA BETH Sons concrets

Ambients

- S’escolten unes veus a l’altre cantó.

Replà

Paraules clau Transicions Sons musicals Pla general fent una escombrada .

veus intel·ligible s

SEQ. 3 - INT. PLANTA TERCERA D’UN BLOC DE PISOS Sons concrets

Ambients

- Esbufec d’en Replà Gerard. - Timbre - S’obre la porta - Tanca la porta

Paraules clau Transicions Sons musicals

Música

Ernest > escandalitzat Beth > pànic

Quelcom de l’estil “I’ll make love to you”

Veu

198

! SEQ. 4 - INT. ENTRADA PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

- Cop de porta Entrada - La Beth es gira espantada - La Beth marxa fugint - Obra la porta

Paraules clau Transicions Sons musicals

Música

Veu

Música

Veu

Beth > com una adolescent

SEQ. 5 - INT. ENTRADA PIS DE LA MAIA I LA BETH/PORTA EDIFICI - NIT Sons concrets

Ambients

- Obre la porta i Entrada pis els troba discutint. - Arrecolzant-se en el marc de la porta. - Maia riu forçadament.

Paraules clau

Transicion Sons s musicals

Gerard > veu tipus James Bond Maia > estranyada

Quelcom de l’estil “I’ll make love to you”

SEQ. 6 - INT. MENJADOR DEL PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

Paraules clau Transicions Sons musicals

Música

Veu

199

! - Maia entra al menjador i busca l’obridor. - Beth recull la casa. - Maia va cap a la porta. - Beth tira un coixí - Maia es gira espantada - Maia va cap a la porta

Menjador

Beth > recull a tota pastilla Beth > nerviosa Beth > desesperada Beth > il·luminada

Veu en off, desde l’habitació o passadís.

SEQ. 7 - INT. ENTRADA PIS DE LA MAIA I LA BETH/PORTA EDIFICI - NIT Sons concrets

Ambients

- La Maia obre la porta. - Entra la Beth. - Gerard railler. - Gerard entra per la porta. - Ernest entra per la porta.

Paraules clau

Transicion s

Sons musicals

Música

Gerard > seductor Beth > nerviosa, desesperada.

Veu Gerard i Ernest parlant en off. Maia parla en off, a la Beth.

SEQ. 8 - INT. MENJADOR DEL PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

Paraules clau

Transicions

Sons musicals

Música

Veu

Transicions Sons musicals

Música

Veu

- Es senten al Menjador sofà. - Recull allò que ha tirat la Beth.

SEQ. 9 - INT. CUINA PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

Paraules clau

200

! - La Maia menja Cuina unes galetes - Entra la Beth a la cuina. - La Maia busca l’obridor.

Beth > xiuxiuejant però histèrica.

SEQ. 10 - INT. MENJADOR DEL PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

Paraules clau

Transicions

Sons musicals

Música

Veu

Sons musicals

Música

Veu

Sons musicals

Música

Veu

Sons musicals

Música

Veu

Menjador

SEQ. 11 - INT. CUINA DEL PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

- sembla que troba l’obridor.

Cuina

Paraules clau

Transicion s

SEQ. 12 - INT. MENJADOR DEL PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

Paraules clau

Transicions

Menjador

SEQ. 13 - INT. CUINA DEL PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

Paraules clau

Cuina

Beth > dramàtica

Transicion s

SEQ. 14 - INT. MENJADOR DEL PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT

201

! Sons concrets

Ambients

Paraules clau

- Entra la Beth

Menjador

Gerard > decidit Ernest > empanat

Transicion s

Sons musicals

Música

Veu

Transicion s

Sons musicals

Música

Veu

Transicion s

Sons musicals

Música

Veu

Transicion s

Sons musicals

Música

Veu

SEQ. 15 - INT. HABITACIÓ DE LA MAIA - NIT Sons concrets

Ambients

Paraules clau

- La Maia surt per la finestra - La Maia salta 2 pams. - La Maia suspira, s’espolsa la roba i camina ràpid.

Habitació

Maia > sembla que ha de fer un gran salt.

SEQ. 16 - EXT. CARRER DEL SUPERMERCAT - NIT Sons concrets

Ambients

- l’Ernest surt del portal i s’entrebanca amb les sabates. - l’Ernest es posa els cordons per dins i corre.

Carrer

Paraules clau

SEQ. 17 - EXT. SUPERMERCAT 24h - NIT Sons concrets

Ambients

- L’Ernest entra al súper.

Carrer

Paraules clau

del carrer a dins el super.

202

! SEQ. 18 - EXT. CARRER DEL SUPERMERCAT - NIT Sons concrets

Ambients

- L’Ernest entra al súpermercat - L’Ernest saluda al dependent

Carrer

Paraules clau

Transicion s

Sons musicals

Música

Veu

Volum a tot drap d’una sèrie/ pel·lícula esteriotip ada.

SEQ. 19 - INT. SUPERMERCAT 24 HORES - NIT Sons concrets

Ambients

- Persona Supermerc caminant. at - Dos peus més. - Agada una ampolla de vi. - Casi li cau l’ampolla de vi al terra.

Paraules clau

Transicion s

Sons musicals

públic > decepció Ernest > calfred.

Música

Veu

Quelcom de l’estil “I’ll make love to you”

SEQ. 20 - INT. MENJADOR DEL PIS DE LA MAIA I LA BETH - NIT Sons concrets

Ambients

Paraules clau

Menjador

Transicion s

Sons musicals

Música

Veu

Tic-tac del rellotge.

Escena 1 (Escena entrada i pis) Veus (no s’enten que diuen) Esbufeg Timbre Porta obrint-se

203

! Música semblant a I’ll make love to you Cop de porta Cop de porta Porta obrint-se Música semblant a I’ll make love to you porta obrint-se veu james bond Escena 2 (Escena dins el pis) xiuxiueigs Escena 3 (Escena anant cap al super) Suspir Escena 4 (Escena super / Beth i Gerard a casa) So d’una pel·lícula So casi cau ampolla al terra Música semblant a I’ll make love to you So tic-tac rellotge

10.1.2. Redacció necessitat especials La necessitat més gran amb la que ens vam trobar era que els espais on gravàvem eren molt grans i per tant, teniem molta reverberació quan enregistravem els sons. Una altra necessitat que ens trobàvem era trobar la millor posició on col·locar als perxistes sense molestar a la resta de companys i companyes. Per això abans de gravar cada pla formulàvem de quina manera sería més fàcil enregistrar el so correctament. Durant el rodatge ens vam trobar també que teníem sons que proveníen de l’exterior degut a que teníem una carretera principal darrere l’edifici així com veïns amb infants directament a sota. Aquestes

204

! necessitats les vàrem solucionar amb una notifiació als veïns amb els que compartíem edifici i portant a terme el rodatge a hores en les que passaven menys vehicles.

10.1.3. Selecció de material -

Kit F8

Zoom H-H4n (x2)

Micròfon de canó

Micròfon de canó Sennheiser

Micròfons de solapa inalambric Sennheiser eW100G3 (x2)

Adaptador de jack a minijack

Cables Canons (preferiblement de 5m) (x6)

Perxa de fibra de carboni

10.1.4. Proves de software Les proves de software les vam portar a terme a l’assignatura de disseny i creació del so digital, a l’ERAM. En aquestes, ens van ensenyar a ordenar els tracks, a sincronitzar audios i vídeos utilitzant el Final Cut, a equalitzar, a nivellar els àudios i a filtrar sons indesitjats utilitzant el Logic Pro X.

10.2. Postproducció

10.2.1. Problemes en el rodatge i canvis en el rodatge Durant les proves de so, vam comprovar que l’acústica de l’espai era pèssima i necessitaríem de diferents materials per millorar el so. Un cop el professor va escoltar les proves, ens va demanar que gravéssim un petit diàleg a totes les sales on es faria el rodatge per poder tenir en compte com s’escoltaven les veus i poder-nos aconsellar millores. Després d’ensenyar-li, varem buscar els materials necessàries per aconseguir millorar el so de cada espai. Alguns d’aquests materials han estat oueres, mantes, coixins i nòrdics. Un cop col·locats aquests materials pels espais, vàrem tornar a gravar els diàlegs i així vam poder notar una gran millora en el so. Durant el rodatge, vàrem veure que les oueres que havíem posat a la cuina eren dispensables, de manera que les vam treure.

205

10.2.2. Gravació de sons complementaris i foley Els primers sons que vam gravar van ser els carrers de nit. A la majoria d’escenes que tenim fan falta aquests sons, ja que succeeixen al carrer o a la vora d’aquest. Així que vam gravar veus de persones passejant, animals, cotxes, fulles… Seguidament, vam intentar gravar i recrear sons que es poden escoltar en un bloc de pisos: veus, passes a les escales, portes tancant-se, sorolls dels veïns. Aquests, però, no ens van agrada i hem escollit no utilitzar-los. Finalment vam gravar ambients de supermercat. Aquests han estat els més difícils de gravar a causa de diversos problemes com ara que els supermercats no ens donaven permís per gravar o que hi havia música de fons que no podíen parar. Un afegit, és que no es podien parar mai les neveres ni els congeladors de manera que vam intentar allunyar-nos al màxim d’aquests aparatos. També vam gravar alguns foleys però els nois d’Eumes es van proposar per fer-los ells i nosaltres vam acceptar per falta de temps.

10.2.3. Ús de llibreries i creació sonora Uns nois d’Eumes es van posar en contacte amb nosaltres per comentar que els hi feia gràcia ajudarnos a tirar endavant el projecte, així ells també agafaven experiència treballant en rodatges. A partir d’aquest punt, vam reunir-nos diverses vegades per parlar sobre aquest guió tècnic sonor i posar les nostres idees sobre la taula, tenint en compte la seva experiència i el seu coneixement.

Tot el disseny sonor ha estat creat per en Guillem Mirabent, un d’aquests nois d’Eumes, que participava en el nostre projecte. Ell ha estat l’encarregat de tot el so, a l’hora de la postproducció, que no incloïa els diàlegs ni els ambients. Per als foleys utilitzava una llibreria sonora pròpia, i en cas de no tenir el so que feia falta en gravava. Per a la banda sonora, a partir de les nostres indicacions i els nostres referents, ha creat el que ara podem escoltar en el capítol. La nostra guionista ens va mostrar un grup musical d’un company seu anomenat Plou. S’adequava força al que estàvem buscant per als crèdits inicials de manera que ens vam posar en contacte amb ells i vam tenir la sort de que van voler participar amb nosaltres. Vam fer una videotrucada per deixar clares les condicions que havíen de complir, així com paraules que podien o no utilitzar, el contingut de la cançó, etc. Al llarg del rodatge, vam rebre una primera proposta de cançó per als crèdits inicials. Els components del projecte teníem opinions força contràries, ja que a alguns els hi va agradar per d’altres la trobaven

206

! massa cursi. En acabar el rodatge, vam analitzar bé la cançó i els hi vam traspassar què havien de canviar. La segona proposta, que es va presentar durant les vacances de Nadal, ens va agradar molt més i, per tant, vam donar el vist i plau perquè passessin a gravar-la en estudi amb els nois d’Eumes.

10.2.4. Postproducció i mescla A partir del 19 de Gener, dia en què el muntatge es va acabar, va començar la postproducció de so. Vam fer un .xml d'aquest i en vam crear un .aff. Aquest, el vam portar al Logic Pro X i vam començar el muntatge de so. A la classe que vam tenir amb en Pere, ens va ensenyar com tractar els diàlegs. Un cop vam tenir totes les pistes ordenades per personatges i escenes, vam començar escollir quins eren els millors micròfons que podíem utilitzar. En alguns casos, n’havíem de combinar dos perquè el so tingués la millor qualitat. De cares al següent dilluns ja teníem cada pista passada per un equalitzador, amb un compressor i amb fade ins/outs. Seguidament vam ficar els roomtones. Vam haver d'escollir els millors trossos d'aquests, ja que en alguns se sentien petits sorolls. Setmana rere setmana anàvem millorant el so amb l’ajuda d’en Pere, el professor, fins a tenir la última i millor versió. Finalment vam posar-hi la banda sonora i els foleys que ens va passar en Guillem. Aquest mateix procediment el vam seguir en la postproducció de so de tots els altres vídeos que tenim.

11. REALITZACIÓ I PROGRAMACIÓ MULTIMÈDIA 11.1. Arquitectura de la Informació 11.1.1 Esquemes transmedia

Figura 82 - Mapa web

207

Figura 83 - Mapa Transmèdia

11.1.2 Arbes de navegació 11.1.2.1 Arbres de navegació web versió 1

Figura 84 - Primera versió de l’arbre de navegació.

208

11.1.2.2 Arbres de navegació web versió final

Figura 85 - Versió final de l’arbre de navegació.

11.1.2.3 Arbres de navegació app versió 1

Figura 86 - Primera versió de l’abre de la navegació de l’app

209

! 11.1.2.4 Arbres de navegació app versió final

Figura 87 - Última versió de l’arbre de navegacció de l’app.

210

11.1.3 Diagrama de fluxe 11.1.3.1 Diagrama de fluxe web versiรณ 1

Figura 88 - Primera versiรณ del diagrama de fluxe de la web

211

! 11.1.3.2 Diagrama de fluxe web versiรณ final

Figura 89 - ร ltima versiรณ del diagrama de fluxe de la web

11.1.3.3 Diagrama de fluxe app versiรณ 1

Figura 90 - Primer versiรณ del diagrama de fluxe de la app.

212

! 11.1.3.4 Diagrama de fluxe app versió final

Figura 91 - Última versió del diagrama de fluxe de l’app.

11.2. Disseny de la interfície 11.2.1. Estructura wireframe web

Figura 92 - Disseny de l’estructura wireframe de la pàgina web.

213

11.2.2. Estructura wireframe app

Figura 93 - Imatges de la estructura wireframe de lâ&#x20AC;&#x2122;app.

214

12.2.3 Esbossos de la interfície web

Figura 94 - Esbossos de la interfície de la pàgina web.

215

12.2.4 Esbossos de la interfície app

Figura 95 - Imatges dels esbossos de la interfície de l’aplicació.

216

12.2.5 InterfĂcie web final

217

218

Figura 96 - Imatges finals de la interfície de la pàgina web.

12.2.6 Interfície app final

219

Figura 97 - Imatges finals de la interfície de la web.

12.2.3. Imatge corporativa 12.3.3.1 Tipografia

L'elecció d'una tipografia per la web sèrie va ser un procés molt llarg que va durar gran part de la totalitat del projecte. En una primera recerca, els membres del departament de disseny van buscar tipografies que poguessin anar bé amb el projecte; però un cop feta vam veure que cadascú buscava

220

! coses massa diferents. Així doncs, abans de fer una altra cerca, vam decidir fer una pluja d'idees entre tots els membres del l'equip amb els atributs que creiem que havia de transmetre la tipografia que utilitzariem per crear el logotip o com creiem que havia de ser estèticament. Així doncs, es va decidir que la tipografia havia de tenir un estil desenfadat, que havia de ser lletra no lligada, poc proporcionada i arrodonida. Amb aquestes directrius, finalment vam escollir la tipografia Mix Tumble, de tipus script i creada per Mikko Sumulong.

12.3.3.2 Logotip

Per la creació del logotip vam

tenir en compte els tres objectes que engloven el capítol pilot,

l’obridor, la botella de vi i el tap de suro que connecta els dos anteriors. En aquest sentit, vam voler incloure parts dels diferents elements dins del logotip final. No obstant això quan vam barrejar tots els elements amb el naming vam veure que el resultat no era ni de bon tros l’adequat per una websèrie d’humor. Per aquest motiu vam canvir d’estrategia i vam començar a buscar i a fer proves amb diferents tipografies. Quan vam tenir algunes tipografies preseleccionades va ser quan vam tornar a afegir elements anteriorment esmentats. Primer vam probar en barrejar amb tots els elements (sense resultat) i vam seguir provant amb els objectes per separat, tot sempre, conjuntament amb les diferents tipografies preseleccionades. Finalment ja cap al final del projecte, i amb la tipografia final seleccionada vam veure que el tap de suro (element d’unió entre l’obridor i la botella de vi) servia com element d’unió entre els diferents mots del naming. Aixií doncs vam utilitzar el tap de suro entre els mots TAP i SURO, substituint el de i transforman-lo en un tap de suro.

221

! 12.3.3.3 Cromàtica

El principal problema que hem tingut en escollir la cromàtica ha estat en trobar el to adequat que representes un adiovisual d’humor. Per això en aquest sentit sempre hem tingut en compte colors vius i saturats per tal de potenciar aquest to. Tot i així, influïent molts els colors que identificaven els persontages així com els representatius dels objectes. per això vam voler sortir d’aquest cercle i vam escolllir un color turquesa. Aquest el vam proba de contrastar amb un taronja però no lligava amb la línia del que buscaem. Per últim vam probar amb difernets colors complementàris, i el que vam trobar més adecuat tant per estètica com per simbologia va ser el granat lilós, simbolitzant el vi.

12.3.3.4 Productora

Cavattapi productions és el nom que hem donat a la nostra productora. Cavattapi en italià significa obridor que era el nom que la guionista li havía donat al curtmetratge. En aquet sentit i fent referència a l’equip, així com a l’evolució del projecte crossmedia a tots ens va semblar perfecte el to i el significat del nom. Per acabar i continuant amb la internacionalitat del nom hem posat el mot productora en anglès.

222

! 12.3.3.5 Cartell

Respecte la creació del cartell hem utilitzat els protagonistes de la série conjuntament amb diferents ilustracions i icones per donar el to d’humor. Les illustracions i les icones han estat realitzades amb un estil “scribble”, és a dir com si fòs dibuixat a mà. Respecte les fotos vam crear un reportatge fotogràfic al plató de l’ERAM de tots els protagonistes; priemr per individual, després conjuntament. La idea era fotografiar els persontages per separat i unir-los en el cartell, la cual finalmente es va utilizar per la entrada dels capítols. Tot i així en el cartell vam utilitzar una fotografia on sortien tots els persontages sobre una butaca en un moment en que cauen tots, uns a sobre dels altres. Finalment la unió de la fotografia amb les icones, estil “dibuix a mà”, i el logotip de fons ha creat l’estètica divertida i alegre que buscavem en tot moment. Pel que fa el cartell secundari s’ha utilitzat la mateixa estètica que l’anterior, però utilitzant una fotografia en el cual només apareixen la part del ulls cap amunt dels persontages.

223

12.3.3.4 Merchandising

Per la realització del merchandising s’ha pensat en fer algo senzill i pràctic. Per aquest motiu hem creat samarretes i bosses del logotip i de la primera botella creada amb les diferents icones que s’han utilitzat durant el transcurs del treball. Pel que fa a les samarretes amb el logotip s’ha incrustat aquest en el mig. Pel que fa la botella amb les icones s’ha distribuït per la samarreta creant una cascada d’icones al voltant d’aquesta.

224

12.2.4. Nivells i subnivells web Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Contingut

0. Entrar

Pàgina inicial per accedir a la plataforma

1. Visualtzació Teaser

Apartat per poder entrar a la plataforma a traves de la visualització dels Pàgina on hi ha l’explicació de tot el mapa crossmedia del nostre univers

2. Inici mapa web 3.websèrie

3.1 Taps de Suro

Explicació del que és la nostra plataforma

3.2 Capítols

Apartat on poder visualitzar els capítols

3.3 Personatges

Explicació detallada de cada personatge de la série.

4.Aplicació

4.1 Visualització del teaser de l’app

Apartat on poder descarregar i informar-se sobre l’aplicació.

5. Experiència

5.1 Escape Room

L’escape room serà una activitat que podràn realitzar els usuaris (conjuntament) que obtinguin suficients punts

5.2 Sopar

Segona activitat (encara no oberta)

5.3 Nit d’hotel

Tercera activitat (encara no oberta)

6. Event

Esdeveniment per final de temporada, pels usuaris amb més punts.

7. Contacte

apartat per conectar amb la plataforma

8. Qui som

8.1 equip

9. Notícies

Apartat per descobrir els creadors de Taps de suro Apartat per descobrir les últimes tendències de taps de suro

12.2.5 Nivells i subnivells App Nivell 1 0. Iniciar

Nivell 2

Nivell 3

Contingut

Pàgina inicial de l’aplicació on iniciem sessió amb Google.

225

! 1. Configuració de perfil

Preguntes, per determinar el teu perfil.

2. Test de personalitat

Test per definir l’usuari amb un dels personatjes de Taps de Suro 3.Perfil

Visualització del perfil de l’usuari i de les seves dades.

4. Chat

Espai online per chatejar i interactuar.

5. Rànking

Posicionament i diferenciació del total de punts que té l’usuari i obtenir l’accès a les experiències

6. Configuració

Apartat per configurar l’aplicació

11.3. Definició del contingut 11.3.1. Audiovisual El nostra contingut audiovisual consta de un capítol pilot com a principal element audivisual que està complementat per diferents gasg o petites capsules d’humor. A més d’aquest contingut també podrem gaudir de 2 teasers, el teaser de la websèrie i el teaser de l’alicació.

11.3.2. Multimèdia Per altra banda el contingut multimèdia està involucrat en tots els elements de la plataforma. Des del disseny de la interfície de la websèrie, com de l’app fins a la creació d’aquestes plataformes respectivament. Per altra banda forma tot l’univers crossmedia que permet als nostes usuaris accedir a les altres plataformes fisíques com l’scape room o l’esdevniment final. Per últim, el contingut multimèdia també el podem trobar en les xarxes socials existents com instagram o facebook que complementen tot aquest contingut.

11.4. Narrativa El projecte que es vol dur a terme es tracta d’una plataforma Transmèdia, la qual tindrà com a principal plataforma, el capítol pilot d’una web sèrie anomenada “Taps de Suro”. Aquest primer capítol s’anomena “L’obridor”, i ha estat creat per l’Helena Pàmies. El capítol narra la història de quatre joves que s’enfronten a les inquietuds de l’època universitària, on a partir d’objectes quotidians com podria ser un obridor, aprofiten per flirtejar. En aquest sentit tractem un gènere de comèdia romàntica adolescent amb l’èmfasi de produir “Gags” d’humor per tal de relacionar-ho com el que es coneix les sèries “Sitcom”, com podrien ser “Friends”, “How I met your mother” o la sèrie catalana “Merlí”.

226

! Amb aquesta idea de primer capítol, volem presentar l’espai i l’escenari, així com els personatges principals de la sèrie. En un altre sentit, també es presentaran alguns fets i idees que podran sorgir i que s’aniran desenvolupant al llarg de la primera temporada.

11.4.1. Experiència Primer de tot, la pàgina web és el recurs central d’on s’exposa el capítol pilot. En aquesta plataforma, comencem a donar pistes del què som i què fem amb interaccions en el capítol pilot i també durant el transcurs inicial de la pàgina. D’aquí comencem a treballar la base de dades dels usuaris, donant pas al sistema de puntuacions on cada usuari serà identificat per un personatge, a més de buscar-li el seu personatge ideal. En la primera temporada no presentem l’aplicació, ja que considerem que cal donar-li emfasi al capítol i aconseguir el màxim de públic per la web sèrie. A partir d’aquí, amb el ressó i audiència, en la següent temporada oferirem l’aplicació a més de les altres plataformes del món crossmèdia que tenim establertes i pre-definides. És per això, que ens centrem en el capítol pilot, en començar a presentar els escenaris i els personatges sense cap mena d’interrupció durant el transcurs del vídeo. Al acabar, es presenten els crèdits i en aquí presentem les interaccions on lliurament l’usuari podrà respondre o ometre, si ho desitja. L’avantatge de durles a terme, és que podrà obtenir informació i més detalls del que serà la segona temporada. Pel que fa al teaser, es presentarà al inici de la pàgina web a través d’una interacció prèvia. Es presentaran els personatges en format siluetes i donarem l’opció que esculli el personatge que més agradi al usuari. A partir d’aquí, en funció del que trïi, el teaser començarà amb uns 20 segons d’aquest/ta personatge escollit i seguidament es mostrarà el teaser complet. D’aquesta manera, comencem a obtenir dades de qui és l’usuari i amb quin personatge s’identifica. Finalment, presentem l’Scape Room en el final de la primera temporada on s’idea un joc físic entre els usuaris perquè puguin experimentar amb els cinc sentits l’escenari i més informació dels personatges. Aquest espai destacarà per ser construït des d’una interfície molt més tecnològic de lo habitual. Així doncs, exposarem aquest joc als usuaris perquè no sols visquin aquest univers en persona, sinó perquè tinguin la possibilitat de conèixer pistes i detalls de la segona temporada.

11.4.2. Audiències Al tractar una trama amb protagonistes “post-adolescents”, centrem el nostre públic objectiu en una franja d’entre 20-30 anys. Tot i que sabem que la franja és molt alta, hi haurà elements que permetran definir certes parts de la sèrie per una franja més universitària i per l’altra banda, hi hauran altres fets que focalitzaran més cap a un públic major o “post-universitari”. El nostre principal referent és la sèrie “Friends”, que es centra en un grup de joves majors de trenta anys que comparteixen pis. Tot i així, al estar formant part d’una vida universitària, ens facilita i ens interessa recrear

227

! una trama similar amb un públic més adolescent, al sentir-nos més identificats. A més a més, en el nostre país hi ha una sèrie juvenil que creix exponencialment anomenada “Merlí” que també agafem com a referent.

11.4.3. Mitjans / Plataformes El projecte “Taps de Suro” es basa en un projecte de ficció on l’element central és una web sèrie. La productora vol utilitzar la web sèrie com a nucli central del projecte, d’on en sorgiran altres plataformes com l’aplicació “Appdown”, la promoció a través de les xarxes socials i una última plataforma física, com el “Room Scape” i una presentació final en format esdeveniment. Partin d’aquest capítol pílot establim un ordre lineal de les plataformes convertint aquest projecte transmèdia en un crossmèdia, ja que cada plataforma sorgirà a mesura que l’usuari vagi descobrint el nostre univers “Taps de Suro”. El nostre propòsit és plantejar la ignaguració del capítol pilot, amb tota la interfície crossmedia dissenyada, per tal que a la segona temporada, es pugui dur a terme. Tot i així, oferim una simulació del Escape Room, ja que tenim a un principal promotor que el vol dur a terme.

11.4.4. Model de negoci Tap de Suro es centra en un model de negoci enfocat els internautes, que cada evgada més busquen una major varietat en les seves recerques. Per altra banda, cada vegada es necessita d’un major contingut audiovisual. Plataformes com Netflix, Amazon Prime o HBO han acaparat el mercat de les gran super produccions de sèries o películes, però tot i així encara existeixen petites plataformes que creen el seu propi i unic contingut. En aquest sentit la nostra plataforma busca ésser una d’aquestespetites platafotmes que subsisteix independement de les grans produccions. Per altra banda, l’univers Taps de Suro, no només té el model de negoci del sector audiovisual com tindria qualsevol série. sinó que com que compta d’altres plataformes, permet obtenir ingressos d’altres models com seria al cas de l’aplicació Tapps. Una aplicació que com hem explicat permet conèixer altres usuaris. Finalment, però no menys important l’univers Taps de suro també té un altre model de negoci enfocat al mercat del oci; gràcies a les experiències que els nostres seguidors podràn gaudir, ens permet obrir un nou segment de mercat, començant amb la primera experiència: l’Escape Room, un mercat nou i innovador, el qual dia darrera dia té més seguidors.

11.4.5. Execució El període de desenvolupament s’ha establert en cinc mesos, pel que fa a la part d’audiovisual. En la part multimèdia, s’ha desenvolupat el que seria la interacció en la pàgina web, a més de la programació de la interfície web i aplicació. I per últim, la simulació del Escape Room per a la exposició final del projecte.

228

! S’ha dividit el temps en tres parts:

- Els dos primeres mesos han set exclussius de la preparació de la interfície, en l’àmbit del transmèdia i la interacció dels usuaris amb les plataformes.

- Seguidament, hi ha hagut la fase més audiovisual de plantejar els teasers, a més de les històries dels Gags i els crèdits finals. Tanmateix, s’ha realitzat la part gràfica de les interfícies amb l’inici d’un primer tasteig de programació.

- En l’entrada del nou any, el mes últim s’ha centrat exclussivament en la ideació i el·laboració de la exposició física, concretament en la preparació de la exposició i la simulació del Escape Room. Aquesta fase ha set la més complexa ja que també hi ha hagut material audiovisual per editar i proporcionar a la programació de la pàgina web i l’aplicació.

229

12. CONCLUSIONS Al llarg dels últims sis mesos l'equip ha estat treballant intensivament en la creació de l'audiovisual "L'obridor" (tal com es titulava a l'inici). Al llarg d'aquest temps el grup ha fet reunions i tutories diàries en una aula de la UNED i es pot dir que entregada la memòria es dóna per conclosa la major part del projecte.

El grup es va crear amb perfils molt diferents, molts dels membres no havien treballat mai junts al llarg dels anys anteriors però en general es va assolir una dinàmica positiva i un ambient còmode que va acabar donant vida a l'univers Taps de Suro.

Les primeres setmanes l'equip es van centrar en desenvolupar la idea d'acord amb el guió i es va definir el projecte com una web-sèrie, ja que es va considerar que no s'han desenvolupat projectes d'aquest tipus en l'escola i ha estat una forma d'innovar. L'equip es va organitzar molt bé per departament i un cop definit el camí a seguir els diversos departaments van anar treballant de forma individual en les seves tasques. Al llarg dels mesos el projecte creixia, tret dels inconvenients que anessin sorgint sempre es va saber trobar la forma de solucionar-ho.

Pel que fa a la part audiovisual va ser el repte més important, ja que realitzar un audiovisual d'humor correctament i que realment acabi tenint gràcia és complicat. A partir d'aquí, els diferents departaments es van integrar de nou en el projecte i posant les idees en comú, vam obtenir el resultat final: el capítol pilot de Taps de Suro.

L'apartat de multimèdia es va basar en realitzar un crosmèdia del projecte en què el punt de partida era l'audiovisual i arran d'aquí es guia l'usuari per un seguit d'interaccions generant una experiència única dins l'univers gràcies a l'aplicació i la pàgina web. Es va pensar tot el projecte entorn dels usuaris, ja que es volia fer una websèrie diferent en el sentit en què fos una experiència completa; i s'ha aconseguit.

Per últim, volem donar les gràcies a tothom que va fer possible aquest projecte, així com a tots els nostres col·laboradors, als actors que van plasmar als personatges i a tots els professors que van seguir el projecte.

230

13. ANNEXOS 13.1. ACTES ACTA 11/9/2017 10h a 13:30h ASSISTENTS Sheila, Marc G., Cristina M., Natàlia M., Jordina, Pau, Sara, Cristina F., Maria, Marc S., Natàlia P.

INFORME En aquest acte ens reunim per primera vegada en grup per començar a elaborar el calendari de tots els processos que es portaran a terme en el projecte. A més a més, estudiem grupalment el guió i proposem retocs pel guió. Tot i així, arribem a l’acord de fer aquesta tasca primerament nosaltres i després consultar-ho amb l’escriptora del guió, l’Helena Pàmies.

RETOCS DE GUIÓ (Pag. 1) Inici de la història, presentar els personatges a partir de:

1. plans recursos amb el diàleg dels nois en “off” fins a mostrar-los 2. Agafar de referent “Big Bang Theory” en quan pujen les escales els dos nois mentre parlen. 3. Un pla subjectiu d’una àvia mirant des del forat de la seva porta. 4. Zoom in apropant-nos a la porta escoltant la veu dels nois a fora 5. Presentar els personatges fora del carrer a partir de plans dels peus/ sabates dels personatges finals que es trobaran (imatge far)

- Les càmeres lentes humoritzar-les a l’estil “Friends” i utilitzar el recurs del “Zoom in”

(Pag.8 abans del supermercat) Incloure l’escena de la Maia en el lavabo surtin per la finestra (escena humorista). Intercalar amb l’Ernest surtin del pis d’amagat cap a fora al carrer.

A. Pantalles partides en el moment de la “fuga” de l’Ernest i la Maia cap al

231

! supermercat B. Maia caient a les escombraries (soroll gat)

ACLARIMENTS La Sheila presentarĂ la proposta al prĂ˛xim dia.

232

! ACTA 18/9/17 12:30h (Comunicació multimèdia) CALENDARI TUTORIES (10h - 14h - 1h per grup) WHOA (10h - 11h) More Than Bodies (11h - 12h) L’obridor (12h - 13h) Animales de cristal (13h - 14h)

PARAULES CLAU PER A BUSCAR FINANÇAMENT I/O RECONEIXEMENT Ajuda ComUNIca CPAC Premis MAC YUZZ Bifrutas European Youth Awards LAUS (Eram paga la quota d’inscripció)

*És obligatòria l’assistència de tots els components del grup (amb alguna excepció negociable) fins al novembre.

Parts bàsiques d’un projecte multimèdia: Introducció i contextualització (25/9) Estat de desenvolupament (9/10) Arquitectura d’informació (a partir del 9/10) - una per cada plataforma Disseny d’interfície (a partir del 20/10) Conclusions * Cada entrega s’ha de fer presentar per part del responsable de multimèdia el diumenge previ abans de les 00h.

ASSISTENTS Marc Seco, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Cristina Morillas, Sheila Quirante, Cristina Malcolm, Maria Novich, Jordina Coromines, Natàlia Soler, Pau Triola

ABSENTS Marc Gómez, Sarah Pérez

233

ORDRE DEL DIA Pàgina web i xarxes socials Interacció física Joc virtual

Es presenten dues PROPOSTES D’INTERFICIE física: Trencar una ampolla per inaugurar la pàgina web. Tenir quatre ampolles o quatre coses que mentre s’obre, s’obre un apartat a la web. (obridor - nois, ampolles - noies?)

Es proposa fer una escape room per la setmana cultural.

La Cristina Morillas comenta que la direcció de disseny manca un tercer integrant. Es proposa en Jordi Caralt com a referent per cobrir aquesta necessitat.

Es parla que per trobar una futura continuïtat del projecte cal tractar-lo com a capítol pilot d’un sit-com o com una escena d’un llargmetratge.

S’acorda intentar potenciar l’estètica per manca de contingut del guió.

Es proposa a la part de disseny prendre de referent els crèdits inicials de BCN nit d’estiu. Per tant, S’HA DE MIRAR BCN NIT D’ESTIU I NIT D’HIVERN.

TUTORIA AMB ARNAU GIFRÉU Acordem que la Jordina és la responsable de comunicar-se amb l’Arnau. S’explica la idea de futur. No tenim del tot clar quant durarà el curt. Comentem que tenim recursos externs per multimèdia - no és cap problema! El professor diu que com que som molts formants al grup, no serveix només una pàgina web sinó que també necessitem una quarta plataforma. Proposa afegir una aplicació de segona pantalla. Suggereix que mirem “Orgull de Baix” a ccma.cat/interactius. Dóna a entendre que intentem fer les coses com més visuals i interactives possibles.

234

! ACTA 19/9/17 9:30h (Realització multimèdia) ASSISTENTS Marc Seco, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Cristina Morillas, Sheila Quirante, Cristina Malcolm, Maria Novich, Jordina Coromines, Natàlia Soler, Pau Triola, Marc Gómez, Sarah Pérez, Sergi

ORDRE DEL DIA Canvis de guió

S’incorpora un nou membre al grup (Sergi). S’ha parlat de l’inici del curt, de l’ordre dels plans recurs. Es parla de l’escena de la fugida de la noia per la finestra, es donen idees de com tractar-la Es parla d’incorporar la pantalla partida en algunes escenes, en concret en les més còmiques. Es parla del final del curt, l’escena del supermercat. Es parla dels plans recurs introduïts en el curt entre la caiguda i l’entrada del mercat.

TUTORIA AMB EN TERENCI S’expliquen els canvis de guió, es parla que s’ha de tenir en compte de que s’ha de tractar con a un capítol pilot d’una sitcom. La primera escena introduïda en el curt, te l’objectiu de aclarir, introduir l’espai de on passen aquest fets i que els curt no comenci tan de cop. Comentem la idea de fer en alguns moment la pantalla partida, en Terenci aclarí que aquest recurs es mes de transició. Expliquem la idea de que la maia surti de la finestra però de una manera molt còmica, i de introduir elements còmics al llarg del curt. -Decidim que l’escena de la finestra és com el gag que interpreta Morgan Freeman en “noche en las vegas” En Terenci proposa de fer una comèdia romàntica però amb escenes d’acció a lo “mision impoisible” Comentem la escena del supermercat i de com tractar-la, en Terenci comenta que és una escena molt llarga i que es dilata molt, ens recomana parlar una mica més.

235

! REUNIÓ AMB L’HELENA Parlem del personatges, el seu estil, la manera de ser… li presentem els canvis que hem realitzat en el guió I decidim introduir mes gags al llarg del curt, per això fem una revisió del tot el curt

**Avui hem revisat el guió. La Sheila ens ha presentat la seva versió i hem tingut un debat sobre el començament. No sabem si fer diversos plans des de fora del pis cap a dintre o a la inversa. El que volem és fer una imatge far que anticipi el destí dels dos personatges a través de les imatges de les seves sabates. Ha quedat una mica a l’aire l’inici del curtmetratge, encara s’ha d’especificar. Seguim llegint el guió i debati’m la forma de gravar la fugida de la Maia per la finestra. Finalment hem decidit que sigui una primera planta o un baix i no hagi de saltar gaire. Jugar amb aquesta idea de la sorpresa. Hem introduït també la figura de la iaia, per donar continuïtat i aportar humor.

Ha vingut la Helena i ens ha ajudat a reescriure el guió. A més, ens ha ajudat a definir els personatges:

Maia: és una noia més empanada, no s’entera de les coses. Està al seu món, és més innocent que la Beth. És molt friqui de les sèries. No viu l’estress que està visquent la Beth, sinó que ho viu amb més calma i indiferència. La maia va amb xàndal o leggins, convers, jersei, etc.

Beth: és més materialista, vol agradar i lligar. És una mica histèrica, més presumida. Té un caràcter més impulsiu que la Maia i es preocupa més per tot. Quan es vesteix, va amb camisa, texans, etc.

En Gerard és molt presumit, cuida molt la seva aparença i busca tota l’estona apropar-se a la Maia. Li agrada lligar i a més és molt segur d’ell mateix, i això es veu en la seva forma de parlar, ferma i gairebé exagerada, a lo James Bond.

L’Ernest és molt empanat, en aquest sentit s’assembla a la Maia. No busca lligar, de fet li és igual estar al pis de les noies. És un noi maldestre, però és llest i té un caràcter divertit.

Hem definit als personatges com nois de 22/23 anys, universitaris vivint en un pis d’estudiants, i l’Helena ha dit que s’imagina l’estil de la sèrie “Friends”, així com l’estètica.

Finalment, hem deixat de costat la idea de les sabates i hem acordat fer una sèrie de plànols de l’interior del pis, a mode de presentació, però sense veure qui hi viu allà. Després d’aquests plànols passarem al

236

! zoom in cap a la porta del pis des de dintre, on anirem sentint les veus dels nois, per passar després a l’exterior de la porta, on començarà la història. Després de repassar tot el guió i anar-lo escrivint hem canviat algunes cosetes però tots estem d’acord en que es podrien afegir més gags entre mig de la història. No hem pogut acabar de redactar el guió, però la Sheila ha quedat dijous amb l’Helena per acabar de fer-ho. Hem quedat en tornar a veure’ns divendres i fer pluja d’idees sobre el nom de la sèrie, i sobre el festival que es fa a Girona la setmana que ve, on tindrem una paradeta perfecta per anunciar-nos i donar-nos a conèixer.

237

! ACTA 22/9 9:00 (REUNIÓ D’EQUIP) ASSISTENTS Sheila Quirante, Maria Novich, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Natàlia Soler, Marc Seco, Marc Gómez, Cristina Malcolm, Jordina Corominas, Pau Triola, Cristina Morillas, Sarah Pérez.

ABSENTS Sergi

ORDRE DEL DIA Informacions Decidir el nom de la productora Decidir el nom de la sèrie Decidir què vendre al festival Mirar-nos el guió

*Es decideix canviar el format a web-sèrie en comptes de sit-com.

El 24 d’Octubre es lloga el Plató de 14:30h a 20:30h per fer el càsting. Ens reservem la primera i l’última mitja hora per muntar i desmuntar.

El segon càsting no pot ser el dia 31 d’Octubre i s’acorda canviar-ho al dia 2 de Novembre a la tarda.

PROPOSTES NOM PRODUCTORA Cavattapi Productions (10 vots) La Claqueta (6 vots) ← ja està agafat Sino Fós (3 vots) Mandarí Boudeous Prod. Limonchello (1 vot)

PROPOSTES NOM SÈRIE Vida Universitària Coses que passen (4 vots)

238

! Nom carrer + nº (4 vots) Cosmos Universitàri Doncs clar, lògic Joc de portes (3 vots) L’obridor - cada capítol un nom d’alcohol 4t 1a Can Tonada (4 vots) 4 caps fent història Calle Opuesta Roomate Planta Baixa

Aquí ens adonem que ens estem estancant una mica amb el tema edifici i s’afegeixen alternatives: Empanades i… Brides Filets empanats Petxines i raps/naps Birres i Braves Cafè amb llet Ressaques Torrats Tupper’s Dijous Nit Divendres matí Saps què va passar ahir? No s’acaba Llits individuals Fletxes i dianes

Agafem les opcions més populars: Fletxes i Dianes Saps què va passar ahir? Dijous Nit Torrats Cafè amb llet

239

! Coses que passen Quart Primera Filets Empanats

QUÈ VENDRE AL FESTIVAL Fotomaton polaroid Concurs musical Sorteig i/o loteria → entrades de cine + sopar Tasses (muert súbita) * En el cas que una de les dues opcions no es vengui, farem un 2 en 1.

240

! ACTA 25/9/17 10:30h (REALITZACIÓ MULTIMÈDIA) ASSISTENTS Sheila Quirante, Maria Novich, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Natàlia Soler, Marc Seco, Marc Gómez, Cristina Malcolm, Jordina Corominas, Pau Triola, Sergi

ABSENTS Cristina Morillas, Sarah Pérez

ORDRE DEL DIA Presentar el que portem preparat Decidir el nom de la productora Decidir el nom de la sèrie Decidir l'horari del festival Dissenyar la interfície de la web-serie Tutoria amb l'Arnau Gifré Dividir-nos la feina

Presentar el que portem preparat:

Primer de tot hem opinat sobre les correccions del guió que havien fet la Sheila i l'Helena. La Cristina F. i la Natàlia M. han presentat els referents sobre la vestimenta de cada personatge, segons la descripció que havia donat l'Helena.

NOM PRODUCTORA Hem triat finalment "Cavatappi" com a nom de la productora oficial.

NOM SÈRIE A continuació, hem fet una votació dels noms per la sèrie que havien quedat finalistes el dia anterior. "Filets empanats" va quedar amb quatre vots a favor, "4t primera" amb dos vots, "Coses que passen" també amb dos vots, i una abstenció. Per tant, el nom finalista de la sèrie és "Filets empanats".

HORARI FESTIVAL GIRONA

241

! La Natàlia Soler ha creat un horari per poder organitzar quines hores podrà assistir cada persona al festival de Girona per poder guanyar diners per realitzar el rodatge, entre dimecres 27, dijous 28 i divendres 29.

La Natàlia S. també ha fet una reserva de material pel festival (leds).

WEB-SÈRIE (INTERFICIE) La Sheila ha deixat clar que definitivament es tractaria de realitzar un capítol pilot d'una web-serie, i els altres membres del grup han confirmat que seria el més adequat, ja que és més innovador.

Tot seguit, en confirmar que seria una web-serie, hem plantejat de canviar la interfície. És a dir, en Pau ha optat per tornar a redissenyar la pàgina web, per tal que quedés més clar i més ben organitzat.

La Sheila ha anat apuntant en una pissarra les idees que ens sorgien entre tots plegats amb la finalitat d’estructurar la pàgina web d'una manera més general. Es proposa un apartat de segona pantalla per a veure la serie mentre l’espectador interactua. Es proposen també diversos punts per a organitzar la web com ara “productora”, “teaser”...etc. També hem anat comparant el nostre esquema amb webs de diferents webseries com per exemple “Les coses grans”. És llavors quan s’afegeixen els apartats “capítols” i un apartat de finançament.

TUTORIA AMB ARNAU GIFREU Primer de tot li hem explicat aquest canvi de passar a ser una sèrie televisiva a una web-sèrie, fet que li ha semblat molt bona idea, perquè pot ser més eficaç. Ens ha donat idees per tal de que aquest projecte pugui tenir una bona rebuda i arribar lluny. Una d'aquestes opcions ha sigut la d'introduir subtítols traduïts amb Francès i Anglès en els capítols de la web-sèrie, per tal que sigui més internacional. En aquest cas, hem estat discutint les idees, ja que per part de tots els membres del grup, ens ha semblat una bona idea, no obstant això és difícil d'executar, fet que, hem arribat a la conclusió de que no cal introduir una veu en off amb un altre idioma, sinó que simplement amb subtítols podríem completar aquest concepte, cosa que l’hem vist molt més efectiva.

També hem plantejat la idea de jugar amb una segona pantalla, cosa que haurem de buscar referents i informació (exemple: Guernica pintura de guerra).

DIVIDIR-NOS LA FEINA Hem acabat fent una reunió grupal després de parlar amb l'Arnau Gifreu, per repartir-nos la feina.

242

! En una pissarra hem apuntat que el departament de multimèdia hauria de buscar referents de web interactives, que el departament de direcció busques referents més audiovisuals de sèries sitcom, i que el departament de direcció d'art escollís diferents referents de sèries web. També, hem dividit la feina pel departament de disseny, ja que hauran de començar a pensar idees pel pròxim dia de com dissenyar la pàgina web.

243

ABSENTS Sergi

ORDRE DEL DIA Informacions Decidir el nom de la productora Decidir el nom de la sèrie Decidir què vendre al festival Mirar-nos el guió

*Es decideix canviar el format a web-sèrie en comptes de sit-com.

El 24 d’Octubre es lloga el Plató de 14:30h a 20:30h per fer el càsting. Ens reservem la primera i l’última mitja hora per muntar i desmuntar.

El segon càsting no pot ser el dia 31 d’Octubre i s’acorda canviar-ho al dia 2 de Novembre a la tarda.

PROPOSTES NOM PRODUCTORA Cavattapi Productions (10 vots) La Claqueta (6 vots) ← ja està agafat Sino Fós (3 vots) Mandarí Boudeous Prod. Limonchello (1 vot)

PROPOSTES NOM SÈRIE Vida Universitària Coses que passen (4 vots)

244

Aquí ens adonem que ens estem estancant una mica amb el tema edifici i s’afegeixen alternatives: Empanadilles i… Brides Filets empanats Petxines i raps/naps Birres i Braves Cafè amb llet Ressaques Torrats Tupper’s Dijous Nit Divendres matí Saps què va passar ahir? No s’acaba Llits individuals Fletxes i dianes

Agafem les opcions més populars: Fletxes i Dianes Saps què va passar ahir? Dijous Nit Torrats Cafè amb llet

245

! Coses que passen Quart Primera Filets Empanats

246

! ACTA 26/9/17 9h a 13h ASSISTENTS Sheila Quirante, Jordina Corominas, Pau Triola, Natàlia Peláez, Cristina Malcolm, Cristina Morillas, Marc Gómez, Marc Seco, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich, Sarah Pérez

ABSENTS Sergi

ORDRE DEL DIA Vendes Festival Horari Festival Tancar temes disseny pel festival Parlar sobre EUMES i concretar reunió Multimèdia Cronograma Referents

REUNIÓ INICIAL AMB EN TERENCI El 28 de Novembre, s’ha d’entregar la primera auto i co-avaluació.

VENDES FESTIVALS Quedem que quan la gent participi en el sorteig, ens apuntem el DNI i el seu correu electrònic. Als guanyadors hi contactarem per correu. Preu foto → 2’50€ Preu sorteig → 1€ Pack → 3€

HORARI FESTIVALS Es presenten els horaris del festival després que tothom hagi proporcionat la seva disponibilitat. Tancat disseny pel festival Es presenta tipografia de la productora i la webserie. Les propostes són rebudes positivament! Es proposa afegir color, però un cop acabat el festival. La Cristina Morillas i la Sarah preguntaran preus de les enganxines. S’acorda fer 200 fotos i 200 tiquets (amb marge d’ampliació).

247

EUMES S’explica que han contactat amb nosaltres tres noies de l’EUMES interessats en fer-nos la banda sonora. Tothom aprova la seva adjunció al projecte, fins i tot es comenta proposar-los-hi que vinguin al rodatge. Es respondrà al correu amb la proposta de quedar dilluns que ve a la tarda, després de la classe de so.

MULTIMÈDIA S’ha de repartir la feina de benchmarking. Els departaments de Disseny i Art s’encarregaràn de fer benchmarking d’estètica, mentre que la resta faran benchmarking de temàtica. S’han de buscar dues idees per cap (algo que realment serveixi). Es suggereix crear xarxes socials als personatges (Tinder, FB, Insta, etc.) Es diu de parlar amb Escapis i FuGir.

CRONOGRAMA Està penjat al drive, se li ha de fer un cop d’ull. Està dividit per departaments. Per qüestions de disponibilitat, ’Helena comenta de fer el rodatge del 15 al 18.

REFERENTS En Marc G. explica els referents d’il·luminació. La Natàlia Moreno i la Cristina Figueras mostren els referents de direcció d’art. La Cristina Morillas explica com ha creat el logo i els referents de disseny.

*S’acorda que la història passa a finals d’octubre, principis de novembre.

La Natàlia P. penjarà totes les justificacions econòmiques al Drive. QUALSEVOL DESPESA DEL CURT NECESSITA TIQUET DE JUSTIFICACIÓ.

248

! ACTA 02/10/17 9:30h (REealització multimèdia) ASSISTENTS Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Sheila Quirante, Maria Novich, Jordina Coromines, Natàlia Soler, Marc Gómez, Marc Seco, Serigi, Cristina Morillas, Pau Triola.

ABSENTS Sarah Pérez.

ORDRE DEL DIA Parlar de l'assistència. Parlar dels beneficis del festival. Parlar del registre de guió. Parlar de la reunió de so. Multimèdia.

PARLAR DE L’ASSISTÈNCIA La Sheila explica que en Sergi no va venir cap dels dos dies que havia d'haver vingut a fer de guàrdia en el festival, i tampoc va avisar en cap cas. Tot seguit, la Sheila ens comunica en si estem d'acord de parlar amb ell uns quants en el cas que no assisteixi a la reunió d'avui.

La Jordina diu que va parlar amb en Marc Plana el divendres i que està bé avisar-lo que està fallant, i que cal que ens digui si no està còmode o si no ho fa perquè no vol.

La Cristina Malcolm diu que no cal fer-li crits, sinó primer preguntar-li els problemes que té i motivar-lo, en cas que veiem que no mostra interès després sí que podríem anar a parlar amb els professors.

PARLAR DELS BENEFICIS DEL FESTIVAL La Natàlia Soler afirma que es van recaptar 137'5€ nets, a part d'això encara ens queden 119 fotografies per poder fer un altre dia, i poder recaptar més diners.

PARLAR DEL REGISTRE DE GUIÓ Es parla de fer-ho entre el departament de direcció i de producció quan acabem la reunió.

PARLAR DE LA REUNIÓ DE SO

249

! Parlar de què estem disposats nosaltres, la idea que tenim nosaltres i la idea que tenen ells pel projecte.

Parlar de la música dels crèdits, d'una música repetitiva i distintiva que faci especial la web serie, i també parlar de la banda sonora.

MULTIMÈDIA La Jordina ens explica una idea que té sobre el projecte multimèdia a partir d’una aplicació.

Cadascú fa feina del seu departament: Pel pròxim dia portar referents, amb una estètica concreta per a tots.

250

! ACTA 7/10/17 9h a 13h ASSISTENTS Sheila Quirante, Jordina Corominas, Pau Triola, Natàlia Peláez, Cristina Malcolm, Cristina Morillas, Marc Gómez, Marc Seco, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich, Sarah Pérez, Sergi

ORDRE DEL DIA Rodatge divendres, hotel ibis Pressupost Tutoria amb en Jordi Caralt (hi ha vaga el dia de classe) Pràctica de so Festivals Teasers Scaperoom Micromecenatge

RODATGE DE DINVENDRES, IBIS HOTEL Per tal de recaptar diners es realitzarà un spot de l’hotel ibis, també ens servirà per veure com ens movem en rodatge per tant els rols són els mateixos. S’ha organitzat l’equip que assitirà, i en Pau ha enviarà l’ordre de rodatge pel dia 10 al rodatge. Direcció: Sheila Quirante Ajudant de direcció: Pau Triola Direcció de foto: Marc Seco i Marc Gomez Producció: Natalia Pelaez Suport: Jordina Coromines, Cristina Malcom i Maria Novich

El departament de so aprofitarà per fer pràctiques de so.

TUTORIA AMB JORDI CARALT El dia de classe hi ha convocada vaga general, per tant en Jordi ens ha proposat uns horaris de tutoria que no acaben d’anar bé al departament de disseny. Aquest s’organitzaran i decidiran si s’accepta la tutoria que ell planteja dins els seus horaris o bé si es fa un skype un altre dia.

PRÀCTIQUES DE SO

251

! El departament de so fa feedback sobre la pràctica de so que es va entregar dilluns, hi van haver alguns problemes de procediment que van fer que el resultat no fos l’esperat. Canon en mal estat. Es va gravar en estero enlloc de mono

Es decideix fer una tutoria amb en Pere Gifre per repassar els conceptes i de cares a la propera pràctica tenir els conceptes més clars.

FESTIVALS En Marc Seco i en Marc Gomez treballaran més en profunditat els festivals als quals podem presentarnos i portaran una llista molt més definida el proper dilluns 13 de novembre.

TEASERS Els teasers han quedat de costats aquests últims dies, el proper dilluns 13 de novembre la Maria Novich i la Cristina Figueres portaran una proposta pel teaser de la web-sèrie i una altra pel teaser de l’aplicació.

ESCAPEROOM L’equip que porta el disseny de l’escape room es reunirà dimarts per parlar sobre les condicions que ens imposen i fins a quin punt estem disposats a cedir.

MICROMECENATGE Està penjat al drive, se li ha de donar un cop d’ull. Està dividit per departaments. Per qüestions de disponibilitat, ’Helena comenta de fer el rodatge del 15 al 18.

252

! ACTA 9/10/17 ASSISTENTS Natàlia Pelaez, Sheila Quirante, Marc Seco, Cristina Morillas, Natàlia Moreneo, Cristina Figueras, Cristina Malcolm, Sergi García, Pau Triola.

ABSENTS Sarah Pérez, Marc Gómez, Jordina Corominas

ORDRE DEL DIA Referents: so, audiovisuals (foto, il·luminació, composició), art, disseny. Reunió Eumes Vaga General Naming Festivals i diners Desglòs La noia d’en Marc (l’altra) Localitzacions

REFERENTS So està penjat (li falta la portada). Audiovisuals està penjat però no en indesign. La secció d’art ho té tot fet i molt bé, la secció de disseny no ha acabat de presentar els referents.

REUNIÓ EUMES El departament de so explica que els nois d’Eumes estan molt motivats per portar a terme la banda sonora. Han demanat referents i se’ls ha compartit la carpeta del drive. Se’ls hi va proposar venir al rodatge i van acceptar la proposta molt contents. Van demanar la durada dels crèdits, i els intèrval de temps de la música. Quan tinguem el guió tècnic, la setmana que ve, els hi passem.

VAGA GENERAL Acordem seguir quedant encara que hi hagi vaga general sempre respectant la gent que vulgui anar a les manifestacions.

NAMING

253

! Per dimecres, tothom aporta mínim 5 noms per la sèrie i 5 per l’applicació. Que siguin internacionals.

FESTIVALS I DINERS Es parla de fer esmorzars però no s’arriba a enlloc.

DESGLÒS En Pau Triola no ha pogut fer el desglòs perquè no tenia bateria al portàtil. Els departaments d’art, fotografia i so han fet el desglòs.

CÀSTING S’acorda fer un document amb actors/actrius al Drive. Es proposa fer un dels càsting en divendres pels actors que visquin a Girona entre setmana. Així doncs, en comptes de 2 de Novembre, decidim fer el segon càsting el 3 de Novembre.

LOCALITZACIONS La Natàlia ens ensenya fotos de dues localitzacions. El proper dimarts els caps de departament aniran a mirar les localitzacions.

254

! ACTA 16/10/17 ASSISTENTS Marc Seco, Pau Triola, Helena Pàmies, Cristina Morillas, Cristina Malcolm, Maria Novich, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Natàlia Pelaez, Sergi Garcia, Jordina Coromines, Sheila Quirante.

ABSENTS Marc Gómez, Sarah Pérez.

ORDRE DEL DIA Elements extres de l’audiovisual Pensar atributs pel nom Departament de multimèdia Cartell Guió tècnic Pressupost i Cronograma Hotel

ELEMENTS EXTRES DE L'AUDIOVISUAL GAGS (4gags x capítol) (8 gags - 2 accions =) Teaser sèrie → Sheila busca referents (23/11) Teaser App → Departament multimèdia (6/11) Rodatge (crèdits inicials/finals) → Sheila i Pau T busquen referents Making of (foto/vídeo) → algú d'un altre curs Sessió fotos - equip/personatges → Sheila i Marc G s'encarreguen Gags Room Escape → nosaltres portem el material audiovisual que hi hagi en el Room Escape. (departament de foto)

PENSAR ATRIBUTS PEL NOM Tenim nom però no és definitiu. En Jordi Caralt ens proposa trobar atributs per definir el nom de l'audiovisual. Atributs escollits: CURT UNA MICA SERIÓS PERÒ AMB GANXO SIMBÒLIC CATALÀ

255

! AMISTAT HUMOR

DEPARTAMENT MULTIMÈDIA Departament d’Art i So

→ Anàlisi psicològic (23/10) → Redacció personatges

Direcció

→ GAGS “identifiques” (4) → GAGS “qui t’agrada” (8-12)

Disseny

→ paleta cromàtica (18/10) → pàgina web (20/10)

Direcció de fotografia → Room Escape Producció

→ Pressupost

CARTELL La Cristina Morillas ens ensenya el cartell pel càsting. Considerem que hi ha molta lletra però és l’essencial. L’estructura està bé, tenim problemes amb la cromàtica. DIMARTS 17 S’HA DE COMENÇAR A DISTRIBUIR.

GUIÓ TÈCNIC “La Sheila està en ello”, ha parlat amb en Marc S i en Pau T. El departament de so demana que es tingui en compte la música per passar-ho als d’Eumes.

PRESSUPOST I CRONOGRAMA Qui no ho hagi fet, fer cronograma individual i penjar-la al Drive. Del 25 a l’1 d’Octubre → Experiment per Girona de 10:30h - 20h Hi podem fer TALLERS per gastar fotos Polaroid (120 fotos)

HOTEL S’encarreguen en Pau T i en Marc S.

256

! ACTA 17/10/17 ASSISTENTS Sarah Pérez, Cristina Morillas, Cristina Malcolm, Sheila Quirante, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Marc Gómez, Sergi García.

ABSENTS Marc Seco, Maria Novich, Jordina Corominas, Pau Triola, Natàlia Peláez, Helena Pàmies.

ORDRE DEL DIA Càsting Escenes càsting So Memòria Final (repartiment) Xarxes Socials Actualitat sociocultural de Catalunya. Cartells “Extrajobs”

CÀSTING Qui estarà present? Dimarts 24 a la tarda: Sheila/Helena/foto/Sarah/Art Documentació que necessitem → drets d'imatge Divendres 3 a la tarda: Sheila/Helena/foto/Sarah/Art

ESCENES CÀSTING Són triades i penjades al Drive.

DEPARTAMENT SO Hem de fer pràctiques conjuntament amb direcció de foto de dues escenes. Pel 7 de Novembre.

MEMÒRIA FINAL Al Drive hi ha una carpeta amb una memòria - ens hem de repartir les parts. I començar a fer-les perquè no ens quedi per l'últim moment. *Arriben la Natàlia P i l'Helena - Registre Fet!

257

XARXES SOCIALS Està pensat crear un FB i un Instagram. Twitter no perquè s'hi ha d'estar constantment. Fins que no tinguem logo

EXTRAJOBS Polaroid - 28 d'Oct fins a l'1 de Nov. Es crearà un horari al Drive i cadascú ha d'afegir la seva disponibilitat.

ACTUALITAT SOCIOCULTURAL DE CATALUNYA (LLIURE!) Hem de tenir en compte que les actituds que està prenent l'estat espanyol envers Catalunya, pot afectar el nostre projecte.

CARTELL A la Natàlia P no li agrada el cartell però tampoc aporta propostes alternatives. La resta de persones estan d'acord en el fet que sigui de color negre.

“EXTRAJOBS” Gofres, entrepans, biquinis i begudes.Mirem si és rentable i en cas que sí proposem un dia. *Arriben en Pau i la Jordina

DEPARTAMENT MULTIMÈDIA Ens expliquen com funcionarà la pàgina web. En conclusió, hi ha feina.

PRESSUPOST Que tothom pensi quants diners pot aportar i dilluns ens posem d'acord. La Sheila proposa introduir un Verkami en els nostres plans.

REUNIÓ AMB EN TERENCI Anem una mica tard quant a càstings. Proposa que busquem a actors coneguts que entrin en el perfil, i en cas que no puguin obrir el càsting a la resta de persones. Tenir en compte que si el nivell d'actuar és diferent es pot notar en càmera.

258

! ACTA 23/10/2017 9:58h (Projectes de comunicació multimèdia ) ASSISTENTS Marc Seco, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Maria Novich, Jordina Coromines, Natàlia Pelaez, Sheila Quirante, Sarah, Cristina Morillas, Sergi, Cristina Malcolm

ORDRE DEL DIA Presentar el que portem preparat Càsting Scaperoom Reunió Jordi Caralt Localitzacions Micromecenatge Pau Triola i hotel Event Nom de l'app Compromís reunions Foto i art Xarxes socials Euros

Presentar el que portem preparat. Cada departament ha exposat el que vàrem fer durant la setmana passada i la Natàlia Soler s'ho apunta per col·locar-ho en el cronograma.

CÀSTING La majoria dels alumnes que es presenten i vénen de l'Eram, vindran a les 7. Tots els altres, vindran durant les primeres hores de la sessió. És presentaran 20 persones aproximadament. Es decideix, quina persona de cada departament anirà al càsting. Fotografia: Marc Seco Atrezzo: Natàlia Moreno fins les 5 i la Cristina Figueras a partir de les 5. So: Maria Novich

ESCAPE ROOM A la reunió va anar-hi la Jordina, en Marc, la Natàlia Pelaez i en Pau. Semblen interessats però encara no ens han donat el sí final. Hi ha molta feina i tenim menys de 2 mesos. Es proposa que cada persona

259

! que ha estat participant a l' Scaperoom, un cop sigui oficial fer-lo, reparteixin feina a cada departament. Passat el rodatge, muntar el Roomscape, durant la resta d'Octubre i de Novembre acabar la seva ideació.

REUNIÓ JORDI CARALT En Jordi va proposar que per decidir el logo es fes igual que es va fer amb el namming, una llista d'atributs i que després els de disseny portessin propostes que després haurien de passar per aquest filtre.És decideix que el departament de disseny passarà a tenir més pes a partir d'ara.

LOCALITZACIONS La cuina on es volia anar a gravar, al final no s'hi pot anar perquè la casa està ocupada i s'haurà d'anar a la del loft. Es discuteix com solucionar la grandària de la finestra de la cuina del loft. Es decideix que no s'hi posarà un quadre a sobre com s'havia proposat i es taparà amb una cortina. La productora elimina la idea d'anar a un supermercat perquè no en troba cap i proposa un local vuit i que s'empleni. La Maria proposa que té una amiga que és l'encarregada del supermercat Veritas de Girona i diu que li preguntarà si hi hauria la possibilitat d'anar a gravar allà. Es comenta que les localitzacions s'haurien d'intentar buscar més a prop entre elles, ja que si no perdem molt de temps per fer altres hores. La productora i la directora diuen que la zona de l'entrada i el rebedor i la del menjador i pis, seran dues localitzacions diferents.

Fem una llista de tot el que necessitem de localitzacions: Loca 1: Menjador/cuina - Santa Cristina Loca 2: Replà/Rebedor - No se sap, però hauria de ser a Santa Cristina Loca 3: Super (ext/inter) - Sant Feliu de Guixols La Jordina proposa que com a últim cas, coneix un bloc de pisos de Platja d'Aro, amb un estíl hippies, amb totes les característiques que necessitem i a més és un pis de segona residència. Ella viu sobre aquest pis i tots tenen la mateixa forma, que si hi hagués la necessitat de falsificar-se alguna cosa, ens aniria bé.

MICROMECENATGE S'ha penjat en el Drive un document on s'hi ha escrit webs que es creuen que poden anar bé per aconseguir diners.

260

! Pau Triola i hotel: Ens paguen 500 euros. En Marc i ell, el divendres van a fer fotos. Falta fer un vídeo promocional. Ha portat uns dossiers en els quals hi ha escrit tots els paràmetres de com volen el vídeo i les fotos. Fins que no ens acceptin que els nostres productes són bons, no ens pagaran.

ESDEVENIMENT No es pot fer la idea de les Polaroid. Es proposa fer-ho per Barraques.

NOM DE L’APP El nom escollit per l'aplicació és TAPP'S, nom que té relació amb el nom de la web-sèrie (Taps de Suro), i al mateix temps amb l'aplicació (app).

COMPROMÍS REUNIONS Es queda a les 9:30 i no es pot arribar tard.

FOTO I ART Reunir-se aquesta setmana.

XARXES SOCIALS Començar-les ja. Quines xarxes? Instagram (Cristina Malcolm i Cristina Morillas) i Facebook (Cristina Figueras, Natàlia Moreno). Quan els encarregats no puguin fer-ho, ho faran la Jordina i en Pau.

EUROS Es proposa que cadascú inverteixi 50 euros. També que és faci un pressupost i que es tanqui els diners que la gent ha d'invertir. Elecció dels colors i tipografies que és presentaran a en Jordi Caralt. Els de departament de disseny presenten les propostes de color i tipografia que han passat pel filtre.

COLORS De les propostes d'en Sergi de color guanya la quarta tira. La primera té 3 vots i la segona 4. De les propostes de la Cristina de color guanya la quarta tira. La primera té 3 vots, la tercera 4 i la cinquena 5. De les propostes de la Sarah de color guanya la cinquena. La segona 1 i la quatre 3.

261

! Es fa la votació entre les tres guanyadores i guanya la de la Cristina Morillas. Els de diseny proposen la mateixa proposta que la Cristina Morillas però amb una modificació, el taronja canviar per un to més vermellós. Tothom decideix que aquesta paleta és la paleta final.

TIPOGRAFIES S'han de triar 3 tipografies i cadascú té tres vots. Es pot votar qualsevol de les tipografies proposades. La tipografia escollida només és pel logo.

Els resultats han set: Sergi Cristina Sarah 1. 3 vots 1. 10 vots 1. 2. 2. (és la mateixa que la de la Sara número 3) 2. 3. 3. 2 vots 3. 8 vots 4. 4. 1 vot 4. 11 vots 5. 5. 9 vots 5. 1 vot

Guanya la tipografia de la Sarah, la número 4, però és lletra lligada, és la única que no compleix els requisits que s’havien dit. Es presentaran els resultats en el professor i segons el que els hi comenti, els de disseny prendran un decisió.

MICROMECENATGE Webs finalistes que tenim per escollir: wele.com verkami.com totsuma.com kickstarter.com

Jordina ens informa de la REUNIÓ AMB L’ARNAU 24-25 de novembre, venen els de París. S'ha de fer una presentació i preferiblement amb angles. El 20 de novembre, s'ha de tenir prototip web per ensenyar els francesos i ha de ser amb angles. La Cristina Malcolm s'encarrega de traduir els textos, Sheila i departament de personatges tenir a punt per a la setmana que ve els textos que apareixeran a la web.

262

! ACTA 18/10/17 ASSISTENTS Pau Triola, Natàlia Peláez, Sheila Quirante, Jordina Corominas, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Cristina Malcolm, Helena Pàmies, Cristina Morillas, Sergi García, Marc Seco, Marc Gómez.

ABSENTS Sarah Pérez, Maria Novich.

LOCALITZACIONS Habitació → Hotel/Buscant Replà + entrada → Helena/Buscant Menjador → Natàlia Cuina → Natàlia Finestra Ext. → Buscant Super Int. → Bodega vins/buscant Super Ext. → Sta. Cristina

FINANÇAMENT Sheila i Natàlia s'encarreguen de buscar coses tipus Verkami. La Cris Malcolm proposa Totsuma.cat

NOM APLICACIÓ Es proposa Tapps de Suro, que passa a ser TAPP'S.

263

! ACTA 24/10/2017 9:30h (Projectes de realització audiovisual) ASSISTENTS Marc Seco, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Maria Novich, Jordina Coromines, Natàlia Pelaez, Sheila Quirante, Sarah, Cristina Morillas, Sergi, Cristina Malcolm

ABSENTS Ningú

ORDRE DEL DIA Reunió Terenci Localitzacions Classe de so: Reunió Jordi Caralt Localitzacions Fotos intsgram Atrezzo Dominis

REUNIÓ TERENCI Hem ensenyat el desglòs ja acabat a en Terenci. Tot seguit, hem parlat del càsting que tindríem aquesta mateixa tarda, en el qual ens ha donat consells per tractar els actors. També li hem explicat que teníem l'opció de contactar amb un actor famós que encaixaria perfectament en el paper de Gerard, en Carlos Cuevas. A partir d'aquesta proposta, ens ha ensenyat com hem de contactar amb ell i que cal fer un presbook exclusiu pel seu personatge per tal que li cridi l'atenció. El presbook també ha de tenir un disseny concret i amb moltes imatges que li serveixin de referència per tenir una idea de com serà el seu personatge i la web-serie.

LOCALITZACIONS Hem parlat de les localitzacions, ja que la Jordina ha presentat un pis nou, en el qual ens permet gravarho tot allà mateix sense la necessitat de transportar tot el material d'un costat a l'altre. Després hem organitzat dos cotxes per poder anar el divendres 27 a veure la localització. En el cotxe de la Jordina, hi haurà la Natàlia Moreno, Cristina Figueras i la Maria. En el cotxe d'en Marc Seco, Pau, Marc Xavier, Sheila i Cristina Malcolm.

264

! CLASSE DE SO Els que van assistir ahir a la classe de so han explicat que en Pere va dir que millor que no gravíssim en un supermercat amb neveres, però veien que era quasi impossible va proposar que com a última opció podem gravar la freqüència del so de les neveres i després restar-lo a postproducció. També va dir que no hi hauria cap problema de so a les escenes on xiuxiuejant els personatges.

FOTOS INSTAGRAM Sheila proposa que és penjin fotos amb un obridor amagat i que l'espectador l'hagi de buscar. Gifts+fotots equip Que cada departament comenci a pensar idees de com seran els gifts de cada departament.

ATREZZO Comenta que no li agrada el pis i la productora ofereix noves possibilitats, la casa dels seus tiets de Girona que està buida durant el Desembre.

DOMINIS .com està agafat, els de multimèdia tenen més per escollir Els disponibles són: .es 6'95 euros .net 9,95 euros .eu 4,50 euros .org 4,95 euros .cat 9,95 euros Les votacions queden en: .es 6'95 euros - 1 vot .net 9,95 euros - 2 vots .eu 4,50 euros - 7 vots .org 4,95 euros - 1 vot .cat 9,95 euros - 6 vots

265

! ACTA 25/10/2017 9:30h (Projecte de disseny audiovisual) ASSISTENTS Pau Triola, Marc Gòmez, Cristina Morillas, Sheila Quirante, Natàlia Pelaez, Maria Novich, Cristina Figueras, Cristina Malcolm, Natàlia Moreno

ABSENTS Marc Seco, Sergi, Sarah

ORDRE DEL DIA Què fem amb la setmana de festa? Direcció de fotografia El dia 10 de novembre s'ha d'anar a gravar a l'hotel d'en Pau Triar domini Mirem els càstings Parlem amb en David Deures

Què fem amb la SETMANA DE FESTA? Es decideix que durant les vacances quedarem algun dia per fer feina a l'Eram. S'adjudica que es queda el dia 31 de novembre a les 9:30 del matí a l'Eram (està obert, ja ens hem informat). El dijous dia 2 de novembre, com que la classe de multimèdia del dia 30 de novembre s'ha passat a aquest dia, es queda a les 9:30 i la gent que té guió amb en Font que no vingui, ja que després ens quedarem a dinar tots i per fer feina durant la tarda.

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA Hi ha un problema d'horaris entre el càsting del dia 3 de Novembre, i en Marc Gòmez. És un dels caps del departament de fotografia però se li "solapa" amb el seminari. El dia 10 de novembre s'ha d'anar a gravar a l'hotel d'en Pau. S'ha de triar qui anirà a l'hotel a gravar.

TRIAR DOMINI Només hi ha aquests disponibles, totes valen 9,95 euros:

elstapsdesuru.com

266

! somtapsdesuru.com tapsdesurulaserie.com tapsdesuruwebserie.com tapsdesuru.cat

S'afegeix la proposta, tapsdesuruserie.com Es decideix fer votacions:

elstapsdesuru.com somtapsdesuru.com tapsdesurulaserie.com Té 3 vots tapsdesuruwebserie.com tapsdesuru.cat Té 6 vots tapsdesuruserie.com Té 1 vot Guanya tapsdesuru.cat

Mirem els CÀSTING Es fa una primera tria. Parlem amb en David

xiptv.cat —>; programes i series (20/30 cadenes que no poden comprar una seria de televisió) Li ensenyem a en David el wikpeals (s'han de doblar en Castella si o sí si ens presentem aquí)

Coses que hem de tenir: Càsting Xarxes socials Festivals

LOCALITZACIONS Hem de tenir 500 - 1000 euros per: Menjar (Càtering) Gasolina Pagar localitzacions (llum...)

DEURES

267

Mecenatge: 1. Acotar festivals MARCS 2. Buscar TV locals MARCS 3. Buscar webs que comprin contingut marc 4. Micromecenatge (plataforma) PELAEZ/SHEILA 5. Mecenatge (empreses) (dossier d'imatge gràfica) PAU 6. Dossier actors (dossier d'imatge gràfica) MORENO

Audiovisual: tancat 1. Capítol pilot 2. 4 gags narratius i 4 gags interactius SHEILA HELENA 3. Teaser app FIGUERAS - MARIA 4. Teaser web sèrie FIGUERAS - MARIA 5. Crèdits final SHEILA I DEPERTAMENT DISNEY I MARIA 6. Roomscape (?) 7. Fotos + gift equip 8. Fotos + gift personatges 9. Definir equip tècnic

NECESSITATS Traducció anglès i castellà del capítol Localitzacions (urgent molt urgent, super urgent. Si no morim, o en Pau ens mata, en Terenci ens mata.) Actors URGENT Imatge corporativa URGENT Xarxes socials CRISTINES I MORENO Material audiovisual rodatge Equip tècnic Documents (desglòs, tècnic, pla rodatge, permisos rodatge, storyboard)

Memòria: Reports càmera

Multimèdia: Estructura Diagrames de flux

268

! Arbres de flux Arbres de navegació Room scape (proves i necessitats) Proves

So: Pràctiques so Grup plou Eumes Llibreria d'ambients

Disseny: Logo Presbook Web Disseny memòria final Diferenciar mecenatge

Atrezzo: En procés

269

! ACTA 25/10/17 18:00h a 19:00h ASSISTENTS Sarah Pérez, Cristina Morillas, Sergi García.

ABSENTS Marc Seco, Maria Novich, Jordina Corominas, Pau Triola, Natàlia Peláez, Helena Pàmies, Cristina Malcolm, Sheila Quirante, Natàlia Moreno, Cristina Figueras, Marc Gómez.

ORDRE DEL DIA Ensenyar-li a en Caralt les proves del pressbook, logotips i colors Parlar sobre com fer la web responsive Preguntar-li com organitzar-nos la feina Preguntar-li què s'ha de canviar del logotip de la productora

En Caralt ens ha aconsellat crear una guia de llenguatge visual bàsic on definim bé l'estil que seguirà el projecte, és a dir, definir la paleta cromàtica, les diferents tipografies que s'utilitzaran (tant pel logotip com pels títols i el cos de la web), el tractament de la fotografia que utilitzarem, el tipus d'iconografia, etc.

Així doncs, un cop feta aquesta guia ens podem distribuir la feina de la manera que vulguem, però sempre tenint en compte les directrius que marquen aquesta guia perquè tot tingui un mateix estil definit.

A més, ens ha donat algunes directrius per millorar el logotip de la productora: fer que l'obridor sembli més una T (l'hiperrealisme no és important aquí), fer més marcat el tirabuixó perquè no es perdi en escalar-lo, fer més petit el "produccions" perquè no li resti importància al títol de la productora i, finalment, provar de canviar la tipografia.

També ens ha dit que per tal de fer el disseny de la web "responsive", fem servir el "Bootstrap". En Sergi ha comentat que preguntaria als seus amics, que saben sobre programació.

270

! ACTA 10/11/17 ASSISTENTS Cristina Morillas, Marc Gómez, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich, Sergi, Sheila Quirante, Cristina Malcolm, Natàlia Peláez, Jordina Corominas, Pau Triola i Marc Seco.

ABSENTS Sarah Perez

ORDRE DEL DIA Entregar referents Parlar del registre 12h - Marc Plana (tutoria psicologia personatges. 13h - Skype amb Plou.

ENTREGAR REFERENTS Hem ficat en comú tota la feina dels diferents departaments amb l’estètica que varem acordar el dia passat.

271

! ACTA 11/10/17 9:15h a 13:15h ASSISTENTS Pau Triola, Cristina Morillas, Marc Gómez, Marc Seco, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich, Sarah Pérez, Sergi

ABSENTS Sheila Quirante, Jordina Corominas, Natàlia Peláez, Cristina Malcolm

PROJECTE DE DISSENY AUDIOVISUAL Aquesta assignatura és obligatòria per tots els membres del grup, tot i que més endavant en David Gimbernat triarà qui ha de venir i qui no. S’ha de fer un cronograma general de totes les assignatures amb cada persona. Hem de fer una sinopsi global del projecte explicant el nostre objectiu de dues línies, com si fos el nostre pitching. També hem de començar a pensar en la presentació del nostre projecte i els nostres objectius (anar a X festival, etc.). Ens ensenyen Klynt, un programa per elaborar vídeos interactius.

Es decideix que el nom de la sèrie serà “De dalt a baix” i el nom de la sèrie “AppDown”.

REUNIÓ AMB EN DAVID GIMBERNAT Li expliquem la nostra idea a en Gimbernat, tant de la web com de l’app. “Tenim un projecte transmèdia que tracta sobre X i el nostre principal punt fort és la websèrie que va de X”. Dins d’aquestes tres o quatre línies hem de deixar molt clar què volem aconseguir i on volem arribar, ja que això s’ha de dir a la presentació. Si ens volem presentar a festivals, hem de tenir en compte què demana cadascun: si demanen una sinopsi dels següents capítols, si demanen un tràiler, etc. i tenir-ho en compte a l’hora de crear el projecte. En Pau demana poder fer les tutories a primera o segona hora per qüestions de disponibilitat dels membres del grup.

Es decideix escriure per divendres les tasques que cadascun ha fet i ha de fer perquè després la Natàlia P. i la Jordina ho puguin ajuntar i fer el cronograma individual. En Marc Seco i en Marc Gòmez buscaran festivals als quals ens puguem presentar. La Jordina i en Pau seguiran amb la seva feina de multimèdia.

272

! Les de direcció d’art han d’acabar amb l’anàlisi psicològic i resumir en tres línies cada personatge. Els de disseny han d’acabar amb els wireframes (per divendres) i fer el cartell pel càsting.

ACTA 11/10/17 16:00h a 19:00h (disseny gràfic) ASSISTENTS Cristina Morillas, Marc Gómez, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich, Sergi, Sheila Quirante

ABSENTS Pau Triola, Jordina Corominas, Natàlia Peláez, Cristina Malcolm, Sarah Pérez, Marc Seco

DISSENY I COMUNICACIÓ GRÀFICA L’assignatura té tres crèdits. Pensar en els atributs o temes que tracta la sèrie i triar els noms en funció d’aquests atributs. S’ha de trobar un sistema de valoració grupal, és a dir, com es prendran les decisions.

273

! ACTA 20/11/17 9h a 13:30h ASSISTENTS Cristina F, Cristina Mo, Natàlia Moreno, Cristina Ma, Pau Triola, Sheila, Natalia Pelaez

ABSENTS tots els altres

ORDRE DEL DIA Tungada de problemes que estem tinguent en Marc està malalt, no sabem si aquesta setmana estarà bé. El material que necessitem no el tenim. Al Plató tenim dos hores. La Jordina proposa fer-ho en una altra sala però d'aquesta manera li fotem la iluminació a en Marc. Els actors tmpoc poden. Per tant, es proposa o fer fotos, o gifs, o after effects. Atrezzo necessita proves de vestuari amb els actors. Estem d'acord en que es vegin els personatges per el pitch però hem de fer algo viable.

DINÀMICA CONSTRUCTIVA La cris buscarà un dia per fer aquesta dinàmica quan no hi hagi massa feina.

DISSENY La responsive la està fent en sergi i la web l'està fent la sarah. La responsive depèn de la web. La sarah li ha de passar a en sergi però encara no ho ha fet. La Cris Mo creu que van bastant bé. En Pau recorda que els programadors només podien al novembre, potser que al desembre ens deixin tirats. Proposa enviar-li primer les coses a en Caralt perquè sino potser ens ho tira pel terra si li enviem directament a el programador.

MICROMECENATGE La Sheila comenta que indiegogo és mundial, per tant, si algu de tomar pel cul ens posa diners li haurem d'enviar el premi i valdrà molta pasta. Una altra proposta és fer verkami i posar nosaltres els diners que falten (en el cas que faltin) perquè ens donin la totalitat dels diners. Decideixen la Sheila i la Natàlia tinguent en compte les nostres opinions. Ha guanyat verkami. Estaria bé tenir-ho per la setmana vinent fet.

274

! ESCAPE ROOM Aquest dimecres hi ha reunió a la tarda/nit. Parlar de calendari i condicions. Un cop acabem el rodatge ens posem a fondo amb el escape room menys so i postpo i disseny en el cas que tingui motla feina acomulada.

TEASER APP S'expliquen les tres propostes de teaser. S'intenta fer una barreja de la primera i la tercera opció. Les dues responsables de les idees s'ajunten i creen una idea final.

TEASER WEB-SÈRIE La Cris F explica la idea que tenien. La Sheila i la Jordina s'encarreguen d'acabar de donar forma al teaser.

CRÈDITS INICIALS Passen mentre els plans recursos

CRÈDITS FINALS Falta especificar els gags finals però seran els gags intercalats amb les lletres.

PLA DE RODATGE La Natàlia explica les disponibilitats dels actors. Quan la tingui completa, li passa a en Pau. Ell farà el pla de rodatge tan ràpid.

PITCH Li expliquem a la Jordina que en lloc de fer vídeo farem fotos. No li sembla correcte i explica que necessitem alguna cosa visual perquè no és positiu fotre tot el rollo.

WEB Disseny no ha passat l'html a temps per l'Emili i encara no tenim pàgina web. En Pau els hi explica la situació i necessitem que hi fotin canya.

PRESSUPOST DE MENJAR

275

! Hi ha una idea: els pares de la Natàlia tenen un restaurant i ens farien una olla de menjar.La Natàlia farà pressupostos de totes les opcions que hi hagi. La Cris Morillas preguntarà als restaurants dels seus pares.

276

! ACTA 15/11/17 ASSISTENTS Sheila, Cristina Morillas, Cristina Malcolm, Marc Seco, Pau Triola, Marc Gómez, Maria Novich, Natàlia Moreno, Natàlia Soler.

ABSENTS Sarah, Jordina, Cristina Figueras, Sergi, Helena

ORDRE DEL DIA Intervenció a la Natàlia Reunió amb els d’Eumes XXSS Escape Room Pitch Micromescenatge Panera Pressupost Benzina Classes d’encistellar la brossa (x la Sheila) Vídeos d’hotel Assajos Super Material audiovisual

INTERVENCIÓ A LA NATÀLIA En Pau comença una intervenció a la Natàlia amb l'objectiu que hi hagi bon rollo. Es parla de la manera de fer les coses, del pressupost, de trepitjar-nos els uns als altres.

REUNIÓ AMB EUMES Va anar molt bé, no tenen transport per tant se'ls ha de contemplar en l'ordre de transport. Els millors dies per ells són del 18 - 21 però s'intentaran adaptar tot el possible. Vindrà un cada dia, i ja ens hem repartit els rols. Ens faran tota la banda sonora, comencen ja però hi ha coses que no podran fer fins a postpo. La postpo del so la faran ells, i els foleys també.

277

! XXSS Les xarxes socials ja estan creades. A l'Insta es penjarà alguna cosa cada dos dies. Cada dues setmanes es farà una estadística de com van les xarxes: la gent nova que ens segueix, els "me gusta", etc. Al Facebook i a l'Instagram es penjarà el mateix i a més a més, al FB es penjaran coses més importants. Mirar Hotsuite.

ESCAPE ROOM Necessitem dos espais, un semblant a la sala d'estar i una habitació. I una llista de material molt llarga. De cares a la setmana vinent, fer els audiovisuals de l'Escape Room. Atrezzo només s'encarrega de la vestimenta. El 29 es fa sessió de fotos.

PITCH De cares a la setmana vinent un equip s'encarrega d'escriure el Pitch. La Jordina proposa gravar algunes imatges per mostrar als francesos què tenim! El preparen la Jordina i en Pau, en Marc parlarà.

MICROMECENATGE Han començat a redactar el contingut del qual seria l'entrada d'indigogo. Es proposa donar recompenses a qui inverteixi en els nostres projectes. Es comenta enviar el dossier de mecenatge a empreses relacionades. Però per correu és molt fàcil dir no, per tant s'hauria de trucar.

PANERA Es sorteja amb la loteria de Nadal, el 22 de desembre. La Natàlia proposa tenir 200 números a 2€ el número. Per tant, tindríem 400€ i cadascú hauria de vendre 15 números.S'aprova posar els diners si no vens els números.

FOTOS DE NADAL No es van concretar dies, però es volien treure diners a partir. Ho deixem en StandBy.

ESMORZARS Dilluns la Sarah porta un document amb totes les opcions d'esmorzars.

278

! PRESSUPOST Es tornarà a fer el pressupost.

ATREZZO Aquest dissabte decidiran què volen, dilluns ja s'ha de portar a localització.

BETZINA De moment no es paga, quan tinguem l'ordre de transport calcularem què s'ha d'invertir i què posarem de diners. I ja veurem què donarem a la gent que ha posat transport prèviament.

ASSAJOS Ja els farem.

SUPER Diumenge 17 a la tarda podem gravar al supermercat.

MATERIAL AUDIOVISUAL Ho fa la Sheila.

279

! ACTA 27/11/2017 10h a 13:30h ASSISTENTS sergi, cris mo, sarah, cris f, maria, sheila, marc s, marc g, pau t, cris ma, natalia p

ABSENTS natàlia m, jordina, helena

DISSENY WEB comenten que no saben que fer de plantilla web. Ens ensenyen icones i botons per a la pàgina web. Mostren "slider" de la web.

ART Han trobat un programa que estructura la casa. Mostra el menjador (no tenen tele), cuina, habitació maia, habitació beth i lavabo.

Comenten tot el material que fa falta, és important mirar el document i passar els hi fotos de tot el que puguem tenir.

SO El divendres hem llogat material per fer una pràctica però fan falta persones que puguin gravar vídeo i facin d'actors. Plou, fa crèdits inicials, Eumes fa la resta. El guió tècnic està, falta passar-ho a net. Llavors els hi passem als d'Eumes. Intentarem fer el càsting a la tarda per a poder fer la pràctica al matí en marc i la Cris agafen cotxe, intentem aprofitar el viatge per portar attrezzo

MULTIMÈDIA la feina de multimèdia ha traslladat la informació necessària als de disseny

PRODUCCIÓ Ha fet un compte al banc amb IBAN Només tenim 75€, s'ha comprat domini de la web. Tenim super (ca l'Àngel)

280

! Podem rodar de 21 a 00h en dos dies. Ens diu ell els dies. La Natàlia ha de trucar ja. Qualsevol cosa que ens paguin, no es pot declarar. s'ha de declarar com a donatiu, Si es fa com a feina tenim problemes!

De cada departament per rodatge, si s'ha de llogar o comprar alguna cosa, s'ha de començar a mirar què es vol.

GAGS La Sheila li ha ensenyat propostes en pau, li passarà a attrezzo i ho ha de posar al guió tècnic.

TEASER El teaser de la web s'ha plantejat a l'inrevés. app - web serie. web serie - 5 seg personatge i 25 normal app - encara no es sap

ACTA 28/11/2017 10h a 13:30h ASSISTENTS Sheila, Pau, Natàlia Pelaez, Marc G, Natàlia Moreno, Cristina F, Marc S, Cristina Mo, Sarah, Maria, Cristina Mo, Sergi.

ABSENTS Jordina

Assistència és important arribar a l'hora. de 9 a 10 fem reunió a partir d'ara i després cadascú fa la seva feina.

PITCH Hi ha molt bones sensacions que anirem a França (menys la maria). El 10 de Gener tinguem-lo present. Van comentar: • Importància de la història - evolució dels personatges. • No féssim els gags narratius del final. Que la gent pugui anar a buscar aquesta informació a un altre lloc. • L'app deixar-la per la segona temporada (si es fa) • Utilitzar les xarxes socials amb els personatges.

281

! • Escape Room - van proposar fer un escape room a l'hotel. • Hem de doblar el pressupost

PRESSUPOST Es presenta les coses que s'han pagat i les coses que no. De cara a l'1 de desembre hem de posar 50€ Tema menjar: entrepans → 2,5€, plat → 3€, pollastre a l'as → 2,5€ Tenir en compte de calefacció/gas/aigua del pis de la Jordina Tenim paperetes - 13 per cap

DISSENY Se'ls hi comenta el powerpoint. I se li fa un toc d'assistència a la sarah.

SPOT IBIS Hi ha hagut una falta de comunicació entre la Jordina i la maria per la postproducció. Falta fer fotos del buffet, hi anirà en marc avui a les set.

PROVES Hem quedat el dimecres al migdia

PATROCINADORS Tenim un dossier que s'ha de traduir al català i a l'anglès. No es pot enviar dossier i prou si no que hem d'anar a parlar amb l'empresa.

XXSS Una cooperació entre el personatge i qui porta la xarxasocial. Twitter - Ernest → el portarà la Natàlia Moreno Tinder - Gerard → el porta la Sarah Instagram - Beth → el porta la Cristina Malcolm Facebook - Maia - el porta la Cris F.

La Natàlia es posarà en contacte amb els actors per tenir el seu acord

COSES A FER

282

! Attrezzo - finestra del pis de baix i la llum del menjador s'ha de treure. Els hi preocupa la cortina.

PEL DIA 1 DE DESEMBRE TOTHOM POSI 50â&#x201A;¬

283

! ACTA 8/1/2018 10h a 13:30h ASSISTENTS Maria, Cristina M., Sheila, Natàlia S., Pau, Jordina, Marc S., Marc X.G. i Cristina F.

ABSENTS Sarah, Cristina Morillas, Sergi i Natàlia Moreno

ORDRE DEL DIA

Multimèdia Presentació final Coses a fer Sincronització Avançar feina Acords

MULTIMÈDIA En Pau i la Jordina, fan un requadre a la pissarra amb tota l'organització i plans que ens han d'ensenyar perquè estiguem el corrent de la part més multimèdia del projecte que comença després del rodatge. És a dir, que d'ara endavant ja ens haurem de centrar en aquests passos.

Hi ha tres parts dividides:

Machines Team (Post-producció) —> Sheila, Malcolm, Maria, Pau, Marc X.G. Manitas Team (Scape-Room + caixa) —> Jordina, Marc X.G., Marc S., Sergi, Figueras, Natàlia Moreno. Papelitos Team (Memória - presentació escrita) —> Natàlia P., Sarah, Cris i Jordina.

PRESENTACIÓ FINAL Han posat de manera escamàtica un resum de les parts que tindrà la presentació per poder-ho tenir més clar grupalment, i per poder aportar noves idees.

Introducció —> Primer hi haurà una introducció a la classe amb quatre persones del grup que ho presentaran.

284

! Teaser —> Presentem el teaser. Feines —> Cadascú explica ràpidament el seu departament (30 segons per cap). Codi QR —> El públic es descarregarà un codi QR, per poder veure l'aplicació. 4 Usuaris —> Seleccionarem a 4 persones per poder fer la prova de l'app. Caixa —> Aquests 4 usuaris aniran a la caixa. Història i personatges —> Explicació de la història i personatges, i hauran de buscar objectes. Classe —> Explicació. Ex. Scape Room —> Seran els de l'escape room. Capítol Pilot —> Finalment hi haurà la presentació del Capítol Pilot. Conclusions —> Crèdits, enllaç i presentació de l'esdeveniment que crearem la mateixa nit per poder fer una festa per conèixer a gent.

COSES A FER Teaser 18 Gener —> Delta team. Festivals → Merchmarsing Justificant → Event (festa). Bermarching. Pressupost

SINCRONITZACIÓ Mirar els vídeos sincronitzats del rodatge. Veure com han quedat, errors de llum, i d'altres aspectes a comentar sobre l'àudio i el muntatge. Avançar feina:

Cadascú s'ha posat en el seu rol, i a començar avançar feina sobre el suport que li toca fer, segons si és més de muntatge, disseny o scape room.

ACORDS Els pròxims dies primer parlarem amb grupalment per posar-nos al dia, però tot seguit un cop tinguem tots els dubtes clars, ens reunirem amb els tres grups que s'han comentat anteriorment. És a dir, els de postproducció, els d'escape-room i els de disseny.

285

! ACTA 12/01/2018 9:30h ASSISTENTS Sheila Quirante, Jordina Corominas, Pau Triola, Natàlia Peláez, Cristina Malcolm, Cristina Morillas, Marc Gómez, Marc Seco, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich i Sarah Pérez.

ABSENTS Sergi

Parlar dels problemes Escape Room Memòria Muntatge

PARLAR DELS PROBLEMES Hem comentat grupalment els problemes que tenim i que un membre del grup està.

Dimecres 17 —> Fotos grup. Dijous 18 —>Teaser.

ESCAPE ROOM Tenir tot el material, muntatge de la caixa la setmana que ve.

DISSENY Memòria tothom que la pengi, així la Sheila ja la pot ajuntar tota.

Dimarts 16 —> Memòria feta (text). Dimarts 23 —> Memòria feta final. Dimecres 17 —> Logos finals. Divendres 19 —> Presentar logos finals al grup.

MUNTATGE Revisió primera versió.

BENCHMARKING

286

! European Crossmedia Market 40€. Tous Eram: Geneva. International. Film festival. CPAC (Catalunya i gratis).

SELECCIÓ DE FESTIVALS European Cinematography (Varsòvia). European Crossmdia (París). Tous Ecran (Ginebra-Suïssa).

CPAC (Barcelona). LAUS (Barcelona). Girona film festival (Girona). Zoom Festival (Igualada). Bilbao web fest (Bilbao). Marseille Web Fest (Marsella).

287

! ACTA 15/01/2018 9:30h ASSISTENTS Sheila Quirante, Jordina Corominas, Pau Triola, Natàlia Peláez, Cristina Malcolm, Cristina Morillas, Marc Gómez, Marc Seco, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich, Sarah Pérez, Sergi

ORDRE DEL DIA

Memòria final Disseny Temps reduït Xurro capítol EUMES so/Plou Room Escape Acords

MEMÒRIA FINAL Tothom li ha passat a la Sheila perquè ho ordeni tot i per tal que el professor ho corregeixi (DIVENDRES tindrà un primer esborrany).

DISSENY La plantilla de la memòria l'han de tenir feta per aquesta setmana. El logotip estarà fet aquest dimecres (el DIJOUS ho presentarà a la resta del grup). Així i tot, presenten els logos que tenen pensats davant del grup. Els companys un com vists els logotips, ja que cadascú ha aportat la seva opinió, ja sigui sobre el disseny, els colors o la tipografia.

MULTIMÈDIA Temps reduït:

Hem de plantejar-nos la feina que falta, perquè queda poc temps per tota la feina que falta.

DIVENDRES - esbossos presentació

XURRO CAPÍTOL

288

! Tots hem vist el capítol i el muntatge, hi ha certs moments que cal canviar. També parlem dels crèdits inicials amb after effects. S'han de començar els muntatges dels gags per l'apartat multimèdia. Els teasers i el capítol pilot s'encarrega la Maria i la Sarah. Dels gags s'encarrega la Sheila i la Jordina.

EUMES so/Plou: Necessitem recordar i apretar els de l'EUMES, i tenir el so.

ESCAPE ROOM La caixa estarà muntada el Dimecres. La Jordina explica que hem aconseguit patrocinadors, que ens ajudin amb el tema econòmic.

ACORDS DIMECRES: Cronograma. DIMECRES: S'ha de comprar el material de l'escape room. DIJOUS: Logotip. DIVENDRES: Esbós memòria. DIVENDRES: Esbossos presentació. DIVENDRES: Tenir ja el so acabat.

289

! ACTA 22/01/18 9h a 13:30h ASSISTENTS Sheila Quirante, Jordina Corominas, Pau Triola, Natàlia Peláez, Cristina Malcolm, Cristina Morillas, Marc Gómez, Marc Seco, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich, Sarah Pérez, Sergi

ORDRE DEL DIA Repassar el que falta Repartir feines

REPASSAR EL QUE FALTA Només de començar la reunió grupal, s'ha comentat el que ja hem fet i a continuació el que faltava fer. Per això, a continuació s'ha decidit que a partir de tot el que faltava per crear l'escaper room, doncs ens dividiríem en grups per poder començar a construir-lo per passos.

Els que no tenien feines de transmèdia, ja havien de començar a fer el muntatge dels teasers de la pàgina web i de l'aplicació.

Finalment, un altre grup que organitzes tot el tema de la introducció de la websèrie. Com ara, localització per gravar-ho, la idea principal, com fer-ho, citar els actors, entre d'altres aspectes.

REPARTIR FEINES Cal comprar fustes per les parets que falten —> Cris Morillas i Sarah. Pintura —> Cris Morillas i Sarah. Atrezzo Room Scape —> Cris Morillas i Sarah. Marc i Sergi —> Localitzacions intro a la Devesa. Maria —> Teasers. Fustes More than Bodies —> Sheila i Marc Seco. Roba intro —> Natàlia Moreno i Cris Figueras. Missatge actors —> Natàlia Moreno i Cris Figueras.

290

! ACTA 23/01/2018 9h a 13:30h ASSISTENTS Sheila Quirante, Jordina Corominas, Pau Triola, Natàlia Peláez, Cristina Malcolm, Cristina Morillas, Marc Gómez, Marc Seco, Cristina Figueras, Natàlia Moreno, Maria Novich, Sarah Pérez, Sergi

ORDRE DEL DIA Departament de disseny Divisió d’equips Començar a fer feina

DEPARTAMENT DE DISSENY El departament de disseny ha presentat totes les idees que tenia fins ara, i les modificacions que han fet. També han volgut presentar el logotip per tal que cadascú aportes la seva opinió.

S'ha fet el primer disseny del tríptic que es podrà passar durant la presentació del projecte. El qual serà un petit sobre vertical on hi haurà una ampolla de vi dibuixada, i dintre del sobre un tríptic, que contindrà un dibuix d'un tap de suro. De manera que quan extreguis el full semblarà que treguis el tap. A dins hi haurà informació variada sobre el projecte, però també amb poca lletra que el faci més dinàmic. Es parla de la idea de crear un pressbook, i de com organitzar la presentació del projecte.

DIVISIÓ D’EQUIPS ESCAPE ROOM: Marc S. Marc X. Sergi Jordina Natàlia Moreno Cris F. Pau Natàlia

PRESENTACIÓ: Pau Sergi

291

DISSENY: Sarah Cris

RODATGE INTRO: Sarah Marc S. Natàlia Moreno Cris F.

POSTPRODUCCIÓ: Sheila Maria Cris Malcolm Marc X.

CONTINGUT WEB I CARTELLS: Jordina.

292