TREBALL FINAL DE GRAU Jordina Corominas Pedro Desenvolupament d’un projecte interactiu en format d’homenatge
JULIOL 2019
“El record és real, és la pausa entre el passat i el present, una versemblança del subconscient, sempre i quan el recordis amb sentiment” de Jordina Corominas Pedro.
2
Índex Resum i paraules clau ........................................................................................................................ 6 Justificació ......................................................................................................................................... 9 Objectius ........................................................................................................................................... Metodologia ...................................................................................................................................... 10 Pròleg, quant tot té un sentit ............................................................................................................. 11
FASE 1. Idea i elecció del tema Introducció i contextualització 1.1 Identificar el tema ................................................................................................................. 12 1.1.1 Defensa de l’Assaig Audiovisual, com a tècnica principal ............................................... 1.1.2 Documental, la seves característiques i la evolució al món de la interactivitat ................. 17 1.1.3 Pili Fernández Rosado, un viatge per la seva vida .......................................................... 21
1.2 Estudi de mercat: Projectes referent 1.2.1 Welcome to Pine Point ...................................................................................... 27 1.2.2 Becoming Human ............................................................................................. 29 1.2.3 Out my Window ................................................................................................ 31
1.3 Conclusions ...........................................................................................................................
33
1.4 Crear i comunicar idees i propostes ............................................................................... 34
3
FASE 2. Planificació i realització 2.1 Establiment dels objectius que orientin l’operativitat del treball .............................
35
2.2 Desenvolupament .................................................................................................................
36
2.2.1 Disseny gràfic 2.2.1.1 Logotip ............................................................................................... 38 2.2.1.2 Metàfora gràfica ................................................................................. 39 2.2.1.3 Tipografia ........................................................................................... 40 2.2.1.4 Colors corporatius .............................................................................. 2.2.1.5 Imatge corporativa del projecte ......................................................... 42
2.2.2 Estructura narrativa 2.2.2.1 Documentació 2.2.2.1.1 Capítol 1 .......................................................................................... 43 2.2.2.1.2 Capítol 2 ......................................................................................... 44 2.2.2.1.3 Capítol 3 .......................................................................................... 45 2.2.2.1.4 Capítol 4 .......................................................................................... 46
2.2.3 Preproducció audiovisual 2.2..3.1 Storyboards ........................................................................................ 47 2.2.3.2 Plans de rodatge ................................................................................. 52
2.2.4 Estructura interactiva 2.2.4.1 Interactivitat ......................................................................................... 55 2.2.4.2 Arbre de navegació ............................................................................... 56 2.2.4.3 Diagrama de flux ................................................................................... 57
4
2.2.4.4 Wireframes ........................................................................................... 63
2.2.5 Creació del projecte 2.2.5.1 Desenvolupament Trama Narrativa ...................................................... 65 2.2.5.2 Fotogrames pàgina web ...................................................................... 77 2.2.5.3 Difusió de les xarxes socials ................................................................. 78
FASE 3. Autoavaluació, millora i prospectiva 3.1 Conclusions i valoració dels objectius ............................................................................... 80 3.2 Avaluació del procés de creativitat ..................................................................................... 3.2.1 Factor de fluïdesa ............................................................................................................ 3.2.2 Factor de flexibilitat ......................................................................................................... 81 3.2.3 Factor d’elaboració ......................................................................................................... 3.2.4 Factor de la innovació ..................................................................................................... 82
3.3 Autoavaluació i millora ........................................................................................................... 3.4 Prospectiva i disseminació del projecte ............................................................................ 83
Bibliografia i webgrafia ................................................................................................................ 84 Índex de figures ............................................................................................................................ 87
5
Resum Projecte audiovisual interactiu amb la finalitat de convertir-se en un homenatge a la meva àvia, Pili Fernández Rosado. El propòsit principal és donar-li una versemblança al seu record a través del camp audiovisual, i crear una interfície interactiva, on qualsevol qui vulgui, podrà navegar dins la història de qui va ser i què va aconseguir, en el món del patinatge artístic, família i de la ràdio. El projecte parteix de la recerca de fonts primàries i secundàries per fomentar la importància de l’aviia dins al món de l’esport i la ràdio. Seguidament, hi haurà la part de producció de vídeos propis, per crear una història fictícia lligada amb la trama documental. Finalment, hi haurà la fase de programació de la part interactiva, aconseguint la forma d’assaig audiovisual a través de l’edició i muntatge, a més de difondre el projecte a les xarxes socials, per tal de fer créixer aquest homenatge amb la participació de les persones que hi vulguin formar part. D’aquesta manera, el seu record perdurarà per sempre i serà recordada tal i com es mereix: com una dona que ha deixa’t petjada en el món del esport a lla comarca de Girona, a la localitat de Salt amb els seus exitosos programes radiofònics, i en els cors de la família i amics.
Paraules clau Pili Fernández Rosado Homenatge Història biogràfica Audiovisual Interactivitat Muntatge
6
Resum Proyecto audiovisual interactivo con la finalidad de convertirse en un homenaje para mi abuela, Pili Fernández Rosado. El propósito es darle una verosimilitud a su recuerdo a través del campo audiovisual, i crear un espacio interactivo, donde cualquier usuario, podrá navegar por la historia de quien fue i qué consiguió Pili, en el mundo del patinaje, de la familia i de la radio. El proyecto parte de la recerca de fuentes primarias y secundarias para fomentar la importancia de la Pili en el mundo del patinaje artístico, juntamente con el mundo de la comunicación radiofónica. Seguidamente, habrá la parte de producción de vídeos propios, para crear una historia ficticia, ligada a la trama documental. Finalmente, habrá la fase de programación de la parte interactiva, obteniendo la forma de ensayo audiovisual a partir de la edición i montaje, además de difundir el proyecto en las redes sociales, por tal de hacer crecer el homenaje con la participación de la gente interesada en formar parte de ello. De esta manera, su recuerdo va a perdurar por siempre i será recordada tal i como se merece, una mujer que ha dejado huella en el mundo del deporte en la comarca de Gerona, en la localidad de Salt con sus exitosos programas radiofónicos, i en los corazones de la familia i amigos.
Palabras clave Pili Fernández Rosado Homenatge Història biogràfica Audiovisual Interactivitat Muntatge
7
Resum Interactive audiovisual project with the purpose of becoming a tribute to my grandmother, Pili Fernández Rosado. The purpose is to give a reality to your memory through the audiovisual field, create an interactive space, where any user can navigate through the history of who was and what got Pili, in the world of skating, family and radio. The project starts from the investigation of primary and secondary sources to promote the importance of Pili in the world of figure skating, together with the world of radio communication. Next, there will be the production part of own videos, to create a fictional story, linked to the documentary plot. Finally, there will be the programming phase of the interactive part, obtaining the form of audiovisual rehearsal from the editing and editing, in addition to disseminating the project on social networks, in order to make the homage grow with the participation of the people interested in being part of it. In this way, his memory will last forever and will be remembered as he deserves, a woman who has left a mark in the world of sports in the region of Gerona, in the town of Salt with his successful radio programs, and in the hearts of family and friends.
Palabras clave Pili Fernández Rosado Homenatge Història biogràfica Audiovisual Interactivitat Muntatge
8
Justificació La Pili Fernández Rosado és la protagonista d’aquesta història. Una dona lluitadora, que va enfrontar amb coratge la malaltia que va acabar amb ella. Una dona entregada a l’esport, al seu poble, a la família. A través de la ràdio, Salt podia reconèixer el seu somriure cada setmana amb el programa “Frec a Frec”. Des de ben petita, el patinatge ha estat la seva passió i s’ha pogut comprovar durant tota la seva vida: una entrenadora i segona mare per molts dels patinadors i patinadores que l’han conegut. Una dona entregada a tothom, ja que per naturalesa, vivia de les seves passions, i inclús davant la malaltia, la passió per seguir lluitant en fer feliç als altres es va veure fins al seu últim sospir. És per això que la seva mort ha esdevingut possiblement el repte més difícil que se m’ha presentat fins al dia d’avui. Teníem un vincle molt especial, era una mare, una amiga, algú en qui podia recolzar-me en tot moment. El seu caràcter, la seva manera de pensar, la felicitat que desprenia va ser una font d’inspiració per moltes persones que la varen conèixer. El seu record mereix ser recordat és per això que és l’oportunitat de donar-li vida a través d’aquest projecte. Serà per mi una ajuda per tancar porta al passat i rebre el present amb els braços oberts sabent que ella estarà amb mi, però sobretot, vull demostrar al món que és i serà una dona estimada i recordada, pel que ha fet a nivell professional, i se’ns dubte, per haver sigut una exemple a seguir per mi.
Objectius §
POTENCIAR la interactivitat com a eina innovadora per conèixer la vida d’una persona.
§
OBTENIR els recursos necessaris per dur a terme el projecte.
§
TENIR una bona organització i planificació de treball.
§
DIFONDRE el projecte per fer créixer l’homenatge a través de la participació en xarxes socials.
§
ACONSEGUIR una satisfacció personal amb el resultat.
§
EMPATITZAR al espectador amb la historia, a través del camp transmèdia i audiovisual.
9
Metodologia El projecte consta d’una part teòrica i una part pràctica. Pel que és la fase inicial, es centrarà en definir totes les tasques a realitzar organitzant el material en apartats per obtenir una bona organització de treball, ja que és un projecte complex que aporta molts recursos tant digitals com material de primera mà. Es realitzarà una recerca de fonts primàries que la meva àvia ha tingut guardades tota la vida, classificant-ho per temes i posteriorment digitalitzar-ho. A més, hi haurà el desenvolupament del marc teòric, fomentant el recurs de l’assaig audiovisual i la interactivitat com a eina innovadora per crear un homenatge. Tanmateix, fer un recorregut des dels inicis de la vida de la àvia fins al dia de la seva mort, per així, poder definir-ne el recorregut interactiu i narratiu del documental. Seguidament, es durà a terme la fase pràctica, on es dissenyarà la imatge corporativa del projecte i tota la producció i realització dels rodatges corresponents. Aquesta fase s’iniciarà una vegada estigui enllestida la fase de documentació i conceptualització de la idea. Al tenir tot el material, tan audiovisual com totes les fonts biogràfiques, començarà la fase de programació i edició de la obra. Finalment, en quan estigui enllestit, serà el moment de la difusió a través de les xarxes socials i de compartir el documental per oferir la possibilitat a l’espectador de formar-hi part. Amb aquesta col·laboració, vull transmetre que la meva àvia és i serà recordada per molta gent, i per això, aquest homenatge entre tots, el farem realitat.
10
PRÒLEG. QUAN TOT TÉ UN SENTIT En un principi el món del cinema era el camí a seguir en un futur professional. Aquests anys a l’ERAM he pogut comprovar com al treballar dins del sector musical, la motivació se’m duplica, la manera de treballar és més eficaç i les ganes d’aprendre s’han vist més reflectides. És per això que el projecte parteix del món de la música i des dels seus inicis es centra en la creació de la cançó “Espera’m”, de Lydia Torrejón i jo mateixa, com a element motivador per dur a terme un projecte de l’àmbit audiovisual per homenatjar a la meva àvia. Considero que la música és alliberació, una eina per expressar emocions. La lletra de la cançó va sorgir farà set anys, amb la necessitat d’exterioritzar tot el que sentia en aquell moment. Unes paraules ben simples, però imprescindibles a recordar en un moment molt abans que aquell, ja que en aquells instant, la meva àvia ja no hi era, només en quedava el seu record. Durant tot aquest temps, la necessitat de donar-li vida a la cançó m’ha captivat a dirigir-me per aquesta idea, afegint-li un tastet d’interactivitat, com a element innovador, ja que significa per mi, un element de proximitat entre obra i espectador.
La cançó és l’essència del projecte, qui li dóna un sentit a tot, ja que a partir d’ella, el record de la àvia és real, perquè transmet un missatge de seguir endavant, tenint-la present, i viure el seu record amb un somriure, ja que “entre la foscor, sé que el sol sortirà”.
11
FASE 1. Idea i elecció del tema 1.1 Identificar el tema El projecte s’inicia a partir d’aquests plantejaments. Per què documental? Per què interactiu i no presentar una estructura tradicional narrativa? Per què passar de documental a assaig? Les respostes a aquesta evolució es trobaran en el marc teòric, la qual es centra en defensar l’assaig audiovisual com a alternativa del documental tradicional. A partir d’aquesta idea, la recerca es centra en busca de defensors de l’assaig audiovisual i buscar aquelles obres referents que puguin resultar útils i com a un manual per a la creació de la peça audiovisual. El punt innovador es mostrarà no sols al presentar un assaig audiovisual partint d’una trama biogràfica, sinó que l’obra presentarà una interactivitat per tal de crear un dinamisme i una nova manera de descobrir una història real convertida en una ficció audiovisual. És per això que s’estudiarà el món transmèdia i la seva evolució a partir de diversos teòrics i obres relacionades. Finalment, el marc teòric conclourà amb una recerca biogràfica de la vida de la Pili Fernández Rosado, informació necessària per dur a terme la trama narrativa de la obra.
1.1.1 Defensa de l’Assaig Audiovisual, com a tècnica principal Tal i com es dóna a conèixer en l’article “Entender el montaje en ensayo audiovisual”, publicat per A. Martin i C. Álvarez López al 2015, introduïm el marc teòric amb unes paraules textuals de l’artista i escriptor australià Philip Brophy: “No importa cuán bueno seas como crítico, cuán profundo como teórico, o cuán exhaustivo como historiador, porque, a menos que te hayas sentado y luchado con lo que realmente significa e implica montar dos imágenes y sus sonidos, nunca entenderás lo que es el montaje ni los procesos que conlleva.” Què fa que dos imatges encaixin? Què es pot aconseguir amb el muntatge? Aquesta és el gran misteri que només pots esbrinar a través de la pràctica. Tal i com afirmen els autors de l’article, aposten per l’assaig audiovisual, amb el propòsit que el conjunt d’elements diversos formin un tot. Cada fragment o element cinematogràfic és considerat, en el seu estat brut i original, de manera intrínseca i irreductiblement heterogeni. Cada element té moltes capes simultànies, molts canals, és per això, que muntar significa trobar la connexió entre aquests elements. Proposen la idea en que l’assaig audiovisual comporta dos perills. Per una banda, provoca una necessitat de buscar una fluïdesa en els elements per obtenir una perfecció en ells, de la qual, hi ha probabilitat de perdre creativitat en la obra. Per l’altra banda, pot provocar una caos i no arribar a obtenir la connexió entre els elements, tan sols milers de combinacions que al final, no encaixen entre elles.
12
La Història del Cinema s’ha centrat en entendre el muntatge com a la eina d’organització espacial i pictòrica del quadre. Però en l’era digital en la que avui dia estem immersos, el muntatge i la escena no sols es donen la mà, sinó que es confonen i formen un tot. No sols ens referim al concepte com una funció narrativa o seqüencial, sinó a una solució global, dinàmica de totalitat d’elements que componen la peça. No sols permet crear una successió de plans, sinó té a veure amb la disposició d’aquests. Harun Farocki, cineasta alemany dedicat al cinema experimental presentant majoritàriament obres de tipus documental, va treballar freqüentment en instal·lacions d’art on utilitzava múltiples pantalles, presentant dos variacions de muntatge: el Hard Muntatge, el qual obeeix a la concepció clàssica on una imatge segueix a l’altra; i el Soft Muntatge, que pel contrari, és el tipus de muntatge quan vàries pantalles són exposades simultàniament. Tal i com afirma el propi autor: “No toma el lugar de la que precede, sino que la complementa, la reevalúa, la equilibra” (2015). H. Farocki, el Soft Muntatge té l’avantatge de formular diferents perspectives que estableixen un grau de relació important, perquè connecta la idea dels canals mencionat prèviament. Així doncs, podríem dir que la idea d’èxit en un assaig audiovisual depèn, de com treballem i modulem els diferents canals que es puguin trobar en els fragments utilitzats. Aquesta idea no sols està present durant la producció de l’assaig, sinó molt abans. Com espectadors, quant establim una associació entre dos pel·lícules o dos escenes, el que estem fent és emfatitzar uns canals i atenuar uns altres. L’afecte que ens provoquen determinades obres, fa que ressaltem uns elements i oblidem d’altres. Creem capes i enterrem al subconscient allò que no necessitem, mentre allò que ens importa, està present. Això pot arribar a traduirse com Close-ups, quan creem plans i escenes de pel·lícules en la nostra ment, imatges absents i relats invisibles, si ens apropiem dels termes utilitzats per Carlos Losilla, en el seu llibre “The Absent Image, the Invisible Narrative”, publicat al 2014. En altres ocasions, es produeixen pel·lícules molt disperses l’una de l’altra, creant uns graus de relació entre elles que no esperàvem. Tal i com succeeix en la obra “Angst / fear”, assaig audiovisual dirigit pels autors de l’article, creant una similitud entre dos films, “MARTHA” de Rainer Werner Fassbinder al 1974 i “FEAR” de James Foley al 1996.
13
Fig. 1
Fig. 2
Presenten la mateixa situació d’espai i trama, el viatge d’una parella en muntanya russa, i associen una emoció extrema experimentada pel paper de la dona. Al realitzar l’estudi, comproven que tenen una duració i segueixen una progressió narrativa similar en l’escena. En la obra s’experimenta un ritme constant entre les dues imatges, creant una fusió entre dos vessants del cinema completament diferents, un europeu i l’altra americà, barrejant-los de manera que és difícil de reconèixer quin és quin. És interessant l’assaig, ja que ens proposa dues idees molt diferents, però que en la obra resulten tenir una connexió a través d’una font perversa de plaer, inclús d’èxtasi, barrejat amb la por d’experimentar la sensació de l’atracció. La connexió entre els canals, no sols és semàntica, sinó que es poden agrupar en funció de l’estètica i la narrativa. Final Cut – Ladies and Gentlemen de György Pálfi del 2012, és un exemple clau on s’ha intentat fer una recopilació d’escenes mítiques del cinema, convertint-ho en una única narrativa, sense importar el grau de surrealisme evocat en elles. Un artista de collage audiovisual com Craig Baldwin va intentar en el seu treball Tribulation 99 del 1991, crear una recopilació d’imatges diverses creant així una única narrativa, però es va adonar que sense el recurs de la veu en off, no era suficient per crear la connexió entre els diferents fragments. Els autors del article expliquen d’on neix la idea del assaig, i no sol aparèixer d’una tesi totalment formada, sinó d’un atreviment o repte que els porta a crear l’obra. A partir de la teoria de l’artista multimèdia Gianfranco Baruchello, al posar objectes diversos i heterogenis en una instal·lació, inclús enterrats sota terra, el que es busca és el secret en que tots poden significar quelcom junts. En la seva obra Why Duchamp: An Essay on Aesthetic Impac, Kensigton: McPherson al 1985, ens afirma la teoria a través del fragment: “Quizás un día haré […] un inventario de todas las cosas que se almacenan en mi mente, de un modo que implique que cada una de esas cosas es un complemento para todas las demás, y que lo que están buscando es el secreto de lo que todas ellas pueden significar juntas”; pero, mientras tanto, “creo que las voy a poner ahí, sólo las voy a poner ahí y voy a ver qué pasa”.
*$! !
Intimate Catastrophes és un exemple d’obra que mostra
simultàniament
aquests
tres
tipus
de
connexions explicades. Posseeix un sentit o forma d’una història, reforçat per connexions semàntiques entre els objectes que apareixen en els diferents fragments. Finalment, hi ha una connexió estilística al principi amb l’aparició de la bola com a naixement del món cinematogràfic que desapareixerà minuts després amb la destrucció d’aquesta bola. Fig. 3
Els autors presenten en la majoria de les obres el format de text que acompanya a les imatges, ja que consideren que per enriquir la crítica cinematogràfica a través dels seus assajos, ho fonamenten a partir de la utilització d’imatges, sons i llenguatge, entrant en un joc múltiple d’experimentació dels diferents mitjans. Seguint en aquesta línia de defensa del assaig audiovisual, presentem la opinió de Verónica Cuello Blanco en el seu assaig escrit sobre “L’assaig audiovisual” publicat al 2011. Ens presenta la definició de vídeo en llatí videre, que significa veure, així doncs, és el vídeo una extensió de mirada i pensament. Reafirma aquesta teoria a partir del fragment Le petit soldat, publicada al 1967, de Jean-Luc Godard, un director avantguardista dedicat al cinema experimental a partir de la tècnica del muntatge tradicional. “La cámara de cine filma pero el video se ejecuta. El video hace del cine una labor introspectiva o solitaria, lo convierte en una actividad de escritorio o de caballete, indiferente por completo al espectáculo. El cineasta se convierte en un coleccionista, en un hechicero y en un pensador; pero, ante todo, recupera su oficio olvidado de artesano. [...] Godard afirma que ver es la condición de pensar, pero también, que el video es el instrumento de esa reflexión. O, dicho de otro modo, que el video es el pensamiento del cine. “ El vídeo estableix relacions que permeten crear arguments. Poden construir-se per mitjà d’un llenguatge propi, a partir de la utilització de la imatge. En el món cinematogràfic, l’assaig audiovisual augmenta les referències, fent possible que el llenguatge sigui crític en sí mateix. Tornant a nombrar al cineasta australià Harun Farocki, afirma aquesta teoria a partir del fragment “ No hay literatura ni crítica lingüística sin un autor que critique el lenguaje existente. Con el cine pasa lo mismo. No hay que buscar imágenes nuevas y nunca vistas, sino que se deben tomar las imágenes que están a mano y trabajar con ellas de modo en que se conviertan en nuevas.” D’aquesta manera, conclou com el vídeo es presta i respon al gènere assagístic.
!
*%!
Segons diu a l’article El filme-ensayo de Arlinado Machado al 2010, Jacques Aumont, editor francès, defensa la postura de la Verónica Cuello, al afirmar que el cinema és una forma de pensament, del qual ens parla sobre idees, emocions i afectes a través del discurs de la imatge i el sons, una eina més rica que el discurs tradicional de les paraules. A diferència de J. Aumont, A. Machado refusa la idea de situar l’assaig entre el món literari i científic, perquè de ser així, s’estaria acceptant l’existència d’una dualitat entre l’experiència sensible i cognitiva. Per ell, el concepte d’assaig és la mateixa negació d’aquesta dicotomia. Les passions invoquen el saber, les emocions construeixen el pensament i l’estil poleix el concepte. “Pues el ensayo es la forma por excelencia del pensamiento en lo que este tiene de indeterminado, de proceso en marcha hacia un objetivo que muchos ensayistas llaman verdad”, reforça aquesta idea a través d’un fragment de la obra El Ensayo escrit per S. Mattoni al 2001. En aquest projecte la fase de postproducció representa la suma del tot. És la fase on l’assaig audiovisual adaptarà la seva forma, trobant la connexió entre els elements obtinguts prèviament, i a través del muntatge, s’anirà obtenint la unitat. És per això, que l’últim punt a estudiar en el marc teòric, és la importància de l’edició en l’assaig audiovisual, en convertir-se en la eina creadora de la trama narrativa de la història. L’estudi s’inicia a partir de la teoria de Lev Kuleshov, un dels principals teòrics defensors del muntatge com una eina de manipulació, tal i com afirma Dr. Víctor Frías a la seva tesis La Narrativa del montaje y la postproducción audiovisual: Cómo cambiar el significado de un film a través de la edición, a l’any 2016. Segons l’autor, el muntatge és una de les característiques que defineixen l’audiovisual, sent una art que permet la possibilitat d’ordenar i fixar en el temps, les diferents imatges i sons per provocar determinades emocions al espectador. En relació amb la contextualització prèvia de Wikipedia, donant a conèixer les figures dels Germans Lumière, com als primers fundadors del cinema documental; en aquesta tesi, ens remarquen la pel·lícula The Great Train Robbery de 1903, com la primera pel·lícula amb guió, producció i postproducció. En tan sols deu minuts, se’ns planteja una història completa, amb un plantejament, nus i desenllaç, i és gràcies al muntatge i a la diversitat de plans, com s’aconsegueix presentar la història. L’Efecte Kuleshov és la tècnica que més fonamenta a la tesis, ja que ens permet demostrar que un pla per sí sol, pot transmetre més o menys emoció i significat a l’espectador, però és el conjunt del muntatge, el que aporta realment un significat concret al producte audiovisual. Seguint aquesta línia, Fernando Franco, en la seva guia didàctica “Narrativa y lenguaje cinematográfico”, ens reforça aquesta idea afirmant el muntatge com la tercera escriptura de la pel·lícula de la qual ens dóna la seva forma definitiva. Compara el muntatge com un procés de creació d’una escultura: “Al igual que Miguel Ángel puede extraer diversas formas de bloque de mármol, infinitas incluso, para que den forma al David o cualquier otra cosa, el montador no construye una
16
figura concreta y predefinida a la manera de un puzle, sino que va tomando decisiones que acabarán conformando una de las muchísimas, infinitas, películas posibles que encierra el material filmado.” És per això, com aposta per la manipulació del material filmada, proporcionant canvis i noves idees de guió en la fase del muntatge. No obstant, no és problema sempre i quan, el resultat sigui positiu, ja que el guió no és res més que un mitjà per arribar al fi, que és la pel·lícula, i a través del muntatge, aquesta creació és possible, tot i les variacions que es presentin.
1.1.2 Documental, la seves característiques i la evolució al món de la interactivitat A partir d’aquestes reflexions, decanto la teoria per mostrar la diferència entre el que vindria a ser el documental tradicional, fent esment a diferents projectes, i apostar per l’assaig audiovisual com a tècnica principal que es portarà a terme. Tornant a la publicació de “El filme-ensayo” de A. Machado, en l’apartat de documental i assaig, se’ns presenta el concepte de documental com la forma audiovisual que més s’aproxima a l’assaig. Crea una distinció amb els altres gèneres al registrar tota una varietat d’informació diversa agafada de la pròpia realitat. Constitueix majoritàriament elements fotogràfics i videogràfics reals en la peça audiovisual, del qual el distingeix d’altres formats audiovisuals,, com per exemple, de la narrativa de ficció o del format d’animació. Presenta un discurs natural, que per si mateix dialoga amb els seus propis mitjans. als que només devem prestar atenció, sense imposar que cap altre discurs distorsioni el discurs inicial. És per això, que la figura del documentalista té com a funció deixar que la realitat es reveli tal i com és, per molt surrealista que resulti. La càmera no capta el món a través d’un discurs establert, sinó que la construcció d’aquest, crea la peça audiovisual. El documental resulta interessant quan és capaç de construir una visió àmplia, densa i complexa d’un objecte de reflexió, convertint-se en un assaig, quan es tracta d’una reflexió sobre el món, en experiència i sistema del pensament, assumint llavors que tot audiovisual és en la seva essència, un discurs sensible sobre el món. Si la obra aporta un tipus de contribució al coneixement i a l’experiència del món, és així doncs, un vídeo assaig (filmes-ensayos). Segons Wikipedia, el documental és la expressió d’un aspecte de la realitat, mostrada en forma audiovisual. Cada documental serà organitzat amb una estructura definida pel propi autor, i aquesta estructura, determinarà el tipus de documental que és. A partir de l’aparició del Cinématographe, els Germans Lumière, van oferir la possibilitat de transportar l’aparell fàcilment a qualsevol part, podent retratar el món exterior.
17
Aquests van crear una xarxa de viatgers retratant moments del seu dia a dia, donant pas al que es coneixia com ‘actualitats fílmiques’, una variant de cinematogràfica coneguda com cinema document, en que es mostraven imatges de la realitat, encarregant-se de mostrar les bases de relació del cinema amb el món exterior. Dziga Vértov i Robert Flaherty foren dels primers en treballar aquesta vessant. Per una banda, Vértov fou considerat artista i alhora, experimentador, promotor de la tècnica de la càmera subjectiva, defensant en el seus films, que la objectivitat no existeix, al menys, al món del cinema. Per l’altra costat, Flaherty, és considerat pioner per la creació d’un film que va sorgir a partir del accident d’haver perdut tot el material anteriorment. Nanook of the North (1922), va ser la primera pel·lícula considerada coma documental. Flaherty es va decantar en no limitar-se en registrar la realitat, per anar més enllà, creant a partir del material real, una narració complexa. Els seus films, al treballar amb aquesta tècnica, van donar pas al naixement del cinema documental, considerat més una visió personal de l’autor que no pas una retrat objectiu de la realitat. Partint d’aquesta base sobre l’origen del documental, el següent pas es basa en particularitzar la variant de documental biogràfic, ja que el tema del projecte, és mostrar una peça audiovisual biogràfica. Gustavo Aprea y Gastón de Lazzari a l’article publicat al 2014, Características y particularidades de los documentales biográficos, ens mostren la clara diferència entre els documentals històrics i els biogràfics, un dubte que normalment es sol presentar al ser d’un format bastant similar, a nivell narratiu i estètic, ja que tots dos tracten un tema on sempre es narra en passat. Els històrics expliquen fenòmens dels quals la repercussió social resulta significativa, interpretant els fets narrats a partir de la casualitat. En canvi, els documentals biogràfics excedeix els límits del discurs històric, centrant l’exposició dels fenòmens basats en la singularitat del personatge. D’aquesta manera, les singularitats sustentades sobre valors socials positius o negatius es configuren com argumentació del propi subjecte, no a través d’un discurs històric. En aquest cas, es tracta d’un documental biogràfic al presentar la vida d’un personatge real, la Pili Fernández Rosado. La característica que cal remarcar és el punt d’interactivitat que es mostrarà a la obra. De la conjunció entre el gènere documental i el mitjà interactiu, neix aquest nou gènere audiovisual conegut com Documental interactiu. A partir de la tesi doctoral sobre el Documental Interactiu publicada al 2013 i redactada per l’Arnau Gifreu, s’estudia l’origen d’aquest gènere, del qual sorgeix de la necessitat de trencar amb la producció audiovisual tradicional. Tal i com comenta en el punt d’introducció de la recerca, “Actualment la majoria de projectes audiovisuals es conceben en relació a un lògica multi-plataforma, en que la barreja de gèneres i formats n’esdevé una característica predominant anomenada transmèdia”. La incorporació de la interactivitat als processos de comunicació és per mi una eina interessant per crear un vincle entre obra i espectador, al oferir la possibilitat de participació a l’usuari. Amb el temps, els mitjans es van apoderant de noves tendències, reemplaçant les ja existents per unes més innovadores. I és gràcies a
18
aquests avanços tecnològics, que avui dia es pot parlar dels termes “multimèdia” i “interactiu”, i en aquest projecte s’aplica al terreny del documental. En el seu estudi ens mostra la quantitat de projectes que han sorgit d’aquest gènere, amb infinites possibilitats de creacions, ja que no hi ha límit per la creativitat en aquest camp. “El documental interactiu està produint obres de frontera que integren una combinació de llenguatges i sistemes de comunicació (multi-modalitat), juntament amb noves experiències interactives on els usuaris adquireixen un paper fonamental (interactivitat)”,(Guifreu-Castells, 2013). Aquest fragment representa a un dels objectius principals, ja que parteixo de la metàfora de fer real el record. A partir de la interactivitat, l’usuari té la possibilitat de connectar i emfatitzar amb la història, ja que és la interactivitat una modalitat innovadora que permet creacions infinites creant una xarxa de comunicació entre la obra i l’espectador, donant pas amb aquesta connexió, una versemblança emotiva, singular i significativa, al ser de gènere biogràfic. “El documental interactivo, ‘webdoc’ o ‘i-doc.’ es un nuevo tipo de relato hipertextual en el que el contenido se fragmento y el consumidor debe navegar en una red de textos, fotos vídeos y registros de audio” (2014), comenta afirma Carlos A. Scolari, investigador de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Aquest fragment el menciona Joan Carles Ambrojo, membre de la unió de documentalistes, en el seu article on-line “La era del documental interactivo y transmedia” publicat al 2014. Defineix el gènere documental com el mètode de representar la realitat a través del camp videogràfic per tal d’apel·lar a la raó o a la emoció, amb el propòsit d’estimular a l’espectador un desig, un coneixement, una reflexió. Tant el documental tradicional com l’interactiu pretenen documentar la realitat. El documental clàssic, presenta una trama lineal, en que els processos de producció i visualització estan separats, i una vegada editat, el procés de canvi s’atura. En las obres interactives, aquests processos es poden considerar sistemes vius, en continua mutació. L’autor fa referència a la tesi doctoral de l’Arnau Guifreu per fomentar la importància de la participació de l’usuari en la obra: “El control del discurso ya no recae exclusivamente en el autor, sino que el usuario debe aprender unas pautas y mecanismos sin los cuales no podrá avanzar a través de la narración”. No és un discurs únic, sinó que requereix de mitjans tecnològics i s’aprofita dels avanços d’aquests. Avui dia, es coneixen noves tècniques com la realitat virtual, elaborada majoritàriament en el món dels vídeojocs i productes d’entreteniment. La tècnica 360º, molt vista per a la presentació d’espais en el món empresarial i comercial. A més d’utilitzar la interactivitat en plataformes d’entreteniment cinematogràfic, com ha succeït recentment a la plataforma “Netflix”, en la estrena de la nova pel·lícula de la sèrie anglesa “Black Mirror”, “Black Mirror: Bandersnatch”, publicada al 2018, on es presenta una varietat de possibilitats en la trama narrativa, oferint a l’usuari l’opció d’escollir quina d’aquestes seguir durant el transcurs de la pel·lícula. És una novetat a determinar, ja que és considerada la primera pel·lícula interactiva que s’ha vist
19
en la plataforma. Tornant a l’article de J. Carles Ambrojo, presenta una idea de la qual comparteixo, al afirmar que els cineastes tradicionals són els que poden tenir majors problemes per adaptar-se al repte de construir histories interactives, ja que és important entendre quin és el rol del espectador en la obra. Remco Vlaanderen, productor creatiu de Submarine Channel, reforça aquesta teoria opinant que utilitzant la interactiva en una obra s’afegeix una perspectiva personal a la història, presentant una empatia emocional més propera a l’espectador, però és necessari trobar un equilibri per obtenir un bon resultat. L’autor ens presenta la eina del Klynt, com una aplicació dissenyada especialment pel desenvolupament de documentals interactius en pàgines web, molt utilitzat per creadors independents. Com a exemple de creadors interactius trobem a la productora Barret films de la Comunitat Valenciana, que va iniciar la seva contribució a la narrativa transmèdia amb el documental Las voces de la memòria del qual tenia varis elements, entre ells, un documental para Documentos TV i una web documental que va emetre Televisió espanyola al 2011, dirigit per Vicent Peris i que actualment es pot visualitzar en l’apartat de documentals interactius de la cadena televisiva. És un referent clau per determinar com les plataformes interactives no sols aporten entreteniment, sinó també son eines molt pedagògiques, on l’interactiu pot ocupar l’espai que les plataformes audiovisuals convencionals no han acabat d’ocupar dins del món tecnològic. Tanmateix, l’autor destaca una obra documental dirigida per Katerina Cizek, guanyadora de varis premis, per la seva obra “A Short History of the Highrise” publicat al 2013. Un documental interactiu que explora la història global dels 2.500 anys de la vida contemporània, a través dels diferents gratacels d’arreu del món, aportant qüestions de igualtat social en un món cada vegada més urbanitzat. Fig. 4
La cineasta provenia del National Film Board de Canadà, un dels centres líders en la producció i difusió de documentals i curtmetratges animats. En aquesta plataforma es troba aquest projecte multimèdia, que a través de múltiples plataformes, demostra com les noves tecnologies de la comunicació transformen la vida de les persones, aquells residents que viuen a gran altura de la ciutat. Així concloem amb la idea que el transmedia és futur, i cada vegada més, el món interactiu avarca un ventall de possibilitats infinites, de les quals, avui dia es van descobrint poc a poc. I l’espectador acaba és qui dissenya la trama narrativa a través de la interacció, oferint una alternativa innovadora dins del camp de la narrativa tradicional, donant pas al espectador per ser el protagonista de la història.
20
1.1.3 Pili Fernández Rosado, un viatge per la seva vida La versemblança del record és el resultat que es vol aconseguir a través del projecte. Fer una viatge al passat, recopilar la vida de la Pili Fernández Rosado, per crear un espai interactiu on el record d’ella sigui el més proper possible. A partir d’imatges, vídeos, sons i textos es crearà el record en temps present, per tal que la meva àvia, sigui recordada com es mereix i que aquest homenatge, en un futur, pugui anar creixent a través de la participació dels usuaris. Així doncs, es fa la recerca de documentació i s’extreu tota una varietat de material, dividida en funció de la seva trajectòria professional en el món del patinatge. Aquí adjunto un resum de l’obtingut, juntament amb un tastet de la seva trajectòria professional en el món del patinatge artístic i de la comunicació.
Fig. 5
Fig. 6
Fig. 7
De ben petita es va iniciar en el món de l’esport, concretament en el patinatge artístic, modalitat esportiva amb la qual tothom la relaciona. Els seus inicis cal buscar-los a la UE Coma Cros, on va patinar des del 1957 fins al 1959. A partir de llavors va formar part del Girona Hoquei Patinatge i a la Federació Espanyola en la categoria juvenil. Amb aquesta passió del patinatge, va participar en nombrosos campionats i competicions com a patinadora, tan a nivell local com nacional. A l’any 1965 un accident la va apartar de la competició, i va passar a ser entrenadora en diversos clubs gironins fins al 1994, sent considerada una pionera i una referent de les comarques gironines en aquesta disciplina. Va instruir en aquest esport a centenars de patinadors i patinadores de les comarques gironines gràcies al seu pas pel Girona, el Lloret i el Palafrugell. També va ser responsable de la Federació Espanyola de Patinatge Artístic en les categories juvenil i júnior femení.
21
Fig. 8
Fig. 9
Gràcies a la seva tasca, diverses patinadores han aconseguit diferents títols i reconeixements a nivell provincial, català, estatal i europeu. En el món del patinatge va ser entrenadora nacional, jutge de patinatge artístic i en molts clubs van estar assessorats, en els seus inicis, per la Pili. Era una entrenadora exigent i impulsiva, destacava en els festivals per la seva dedicació en no sols preparar les coreografies, sinó en dissenyar la vestimenta i la producció musical, juntament amb el locutor gironí, Josep Maria Pladaveya. El seu esforç en el món del patinatge artístic ha estat des de sempre reconegut, no sols pels diversos premis guanyats al llarg de la seva trajectòria professional com a una de les principals entrenadores referents durant aquell temps. No sols era considerada entrenadora, sinó que pel seu caràcter generós i bondadós, era considerada una segona mare per moltes de les patinadores, i una amiga, per tots aquells i aquelles col·laboracions que va rebre durant el seu període com a entrenadora.
Fig. 10
Fig. 13
22
Fig. 11
Fig. 12
Fig. 14
Fig. 15
A partir del 1994 va continuar lligada al món de l’esport en la vessant de la comunicació, procés iniciat en el poble de Salt, en la ràdio local. Va ser una oportunitat per aportar la seva experiència en el món del esport minoritari a un servei on tothom pogués escoltar-la. Mai va tenir cap formació professional prèvia dins del món de la comunicació. I sense estudis, va oferir una varietat de programes de ràdio esportius que van obtenir un gran èxit i reconeixement a la localitat de Salt. D’aquesta manera, va poder complir el propòsit de defensar la importància dels esports minoritaris a través de a ràdio, a través d’un programa familiar i interessant com fou el “Petit Esport”, dirigit i presentat exclusivament per ella mateixa.
Fig. 16
Fig. 17
La seva trajectòria en el món de la comunicació va durar uns 25 anys, entrevistant a diversos personatges importants dins del món de l’esport minoritari, com Josep Puig, Jaume Canals, Agust Serra, Luís Fontanet entre d’altres com Josep Micaló, o una transmissió en directe amb els diferents esportistes rellevants del F.C. Barcelona durant l’any 1992. Al llarg d’aquests anys, també va ser una de les impulsores de la Festa de l’Esport de Salt i va rebre el premi Tres de Març al 2003, que l’Ajuntament de Salt atorga anualment a la gent rellevant de la vila de Salt. Aquest reconeixement es va iniciar amb el seu programa esportiu i seguidament, pel seu següent programa conegut com “Frec a Frec”, on cada divendres al matí emetia un programa cultural, entrevistant a persones importants del poble de Salt i als seus voltants, com l’antic alcalde Joaquim Torramader o l’ex-alcalde de Girona Joaquim Nadal, entre d’altres. Aquest programa va proporcionar als ciutadans de Salt, excursions culturals i sortides comunitàries. Així doncs, la figura de la Pili Fernández a Salt, fou encara més reconeguda i molt positivament, per la seva simpatia i bona companyia que oferia als seus oients i col·laboradors. Va deixar marca dins del món de la comunicació sense cap estudi previ, sobretot en el poble de Salt i també durant aquests 25 anys, va fer col·laboracions amb la Ràdio de Girona i la Ràdio de Cassà de la Selva, fins al 2012.
!
"#!
En el món familiar, fou filla d’un ex-militar republicà, provinent de Madrid i d’una dona malaguenya. Tenia una germana més gran i vivien al barri vell de Salt. A l’edat dels 7 anys va començar a patinar i tota la seva vida va ser dedicada a aquest esport. A l’edat dels disset anys, va conèixer al seu marit, Josep de Pedro, un entrenador de futbol, reconegut al poble de Salt per la seva dedicació. La passió pel món de l’esport els va unir des del primer moment, i fou llavors, quan a l’edat dels 27 va tenir a la seva primera filla, la Olga. Al cap de sis anys van tenir a la seva segona filla, l’ Eva. Les seves filles van seguir els passos de la seva mare, formant part del seu equip de patinatge a la Escola “Vil·lagran” de Salt. Va viure la separació de la seva germana a l’època dels noranta, en quan va dirigir-se a Sevilla per formar la seva vida, juntament amb el seu marit, el seu únic cunyat. Els kilòmetres no importaven ja que tenien una bona relació constant cada setmana, i així va perdurar. La dedicació pel patinatge no va impedir fer créixer a la seva família, i és quan llavors, la Olga al casar-se, va tenir a la seva primera filla, la Jordina (servidora), la qual vaig ser la primera néta per la Pili. Finalment, la família va anar creixent al aparèixer la segona néta, la Nora, segona filla de l’Olga i finalment l’últim net, en Guim, fill de la Eva. Una bona mare, una dona entregada, una germana excepcional, i una àvia exemplar. Aquesta és la descripció que resumeix per part de la seva família a la Pili Fernández, i el seu record serà sempre present entre nosaltres.
Fig. 18
Fig. 21
"$! !
Fig. 20
Fig. 19
Fig. 22
1.2 Estudi de mercat: Projectes referents En la recerca de projectes referents es poden determinar dues plataformes rellevants que abarquen una varietat de projectes interactius, amb diferents formats i múltiples temàtiques. Aquestes plataformes són de National Film Board de Canadà (NFB) i Interdocs de Catalunya. Per una banda, NFB destaca per oferir un espai web amb accés a un ventall d’obres interactives exclusivament a través d’internet. Des de fa molts anys, estan experimentant amb nous formats i gèneres interactius, certificant que molts dels documentals interactius més premiats provenen d’aquesta entitat. Amb més de 13.000 produccions, produeix i distribueix documentals, animacions, teatre alternatiu i produccions de mitjans digitals. Així doncs, és considerada una plataforma per directors i persones interessades en el món del documental, amb la finalitat de convertir-se en la primera xarxa social per documentalistes. Per altra banda, tenim Interdocs, també conegut com l’observatori del documental interactiu. Aquest projecte abarca dos camps, el documental i els medis interactius, amb l’objectiu de crear un mapa teòric i analític d’obres representatives per fomentar aquesta fusió dels dos conceptes. El projecte s’expandeix en entendre el documental interactiu dins d’un àmbit acadèmic, amb una experiència al espectador en mostrar diversos formats combinant el llenguatge amb els medis de comunicació, de tal manera, que cada vegada, l’usuari té més importància en el projecte.
Fig. 23
Fig. 24
A partir d’investigar aquestes dues grans plataformes dedicades al món transmèdia, l’estudi de mercat es centra en buscar aquells projectes interactius referents que puguin resultar una font d’inspiració per a la creació del meu assaig audiovisual interactiu. S’estudia i analitza no sols la base interactiva, sinó també l’estètica del projecte, la història narrativa, la innovació que aporta cadascun, i què pot resultar interessant aplicar (bones pràctiques). S’estudia una varietat de deu projectes referents, no sols aquells presentats a través de pàgines web, sinó també, en altres formats, com en CD-ROOM, ja que tot i la seva antiguitat, resulten haver aportat una innovació gràfica i visual en aquell moment.
25
IMATGE
NOM
Suport
Descripció
Autor i data
Referència
TEMA Welcome to Pine Point
http:// interactive.nfb.ca/#/ pinepoint
!
Fig. 25
Bear 71
!
http://bear71.nfb.ca
Fig. 26
Moi, Paul Cezanne
!
CD-ROOM
Fig. 27
La Mystère Magritte
!
CD-ROOM
Fig. 28
Out my window
http:// outmywindow.nfb.ca
! Fig. 29
Plot28
!
http:// interactive.nfb.ca/#/ pinepoint
Fig. 30
!
Fig. 31
!
Jerome B. Wiesner, 1915-1994: A Random Walk through the 20th Century (1994-1996)
CD-ROOM
Bleeding Through, Layers of Los Angeles
CD-ROOM
Projecte interactiu procedent del National Film Board de Canadà sobre la història de la comunitat minera de Pine Point a la època dels anys 1980, data on la ciutat va desaparèixer. Plataforma interactiva sobre un animal que fou monitoritzat pel servei de conservació de la naturalesa, mostrant la interacció del òs amb els éssers humans, durant bastants anys. Metàfora interactiva que representa el taller de Cézanne. La majoria dels objectes ens dónen informació sobre l’autor. Projecte interactiu sobre la obra i la vida del pintor René Magritte. Es caracteritza per la seva navegació eficaç i el seu conjunt audiovisual i textual del contingut. Documental interactiu en format 360º, tractant temes del estatus social d’arreu del món, a través de diferents rascassels. Documental de investigació que revel·la l’estat actual del cas Plot 28, material obtingut de la pel·lícula original, de la qual es desconeix el perquè de la desaparició.
Projecte d’exploració del segle XX, a partir de històries i records de la figura de Jerome Wiesner, un home dedicat a les teories científiques, polítiques, educatives i sobre l’humanisme cultural.
Paul Shoebridge i Michael Simons, 2010
Jeremy Mendes i Leanne Allison, 2012
Réunion Des Musées
http:// interactive.nfb.ca/#/ pinepoint
Fig. 33
! Fig. 34
"&! !
interfície gràfica, navegació no líneal del contingut.
Nationaux,
Presentació del contingut a partir d’una
1995
exposició.
Xavier
Projecte biogràfic
Berenguer,
1995
Katerina Cizek,
2010
Agustín Serra,
2008
Glorian Davenport, i la resta d’equip d’investigació,
1996
tradicional, amb base interactiva. Presentació del contingut en format de calaixos. Extensió de la pel·lícula orginal en format d’aplicació. Projecte que narra temes socials a partir de la figura d’un personatge real.
! Desenterrant el negre
presentades en format collage. Interessant
http:// projectes.eram.cat/ desenterrantelnegre/
Projecció de la informació en format de realitat virtual i aumentada.
El context de la història és un radi de tres quilòmetres a prop del centre de Los Angeles. La exploració es desenvolupa a partir de la figura d’un personatge.
Norman M.Kleind i The Labyrinth
Projecte interactiu procedent del National Film Board de Canadà sobre la història de la comunitat minera de Pine Point a la època dels anys 1980, data on la ciutat va desaparèixer.
Paul Shoebridge i
La dinàmica presentada en
Michael Simons, 2010
aprendre un fet històric.
RogerB,
La diversitat de plataformes, jugar amb les
Project, 2001
Fig. 32
Becoming Human
Imatges
Història ficcionada sobre la polèmica de “El Negre de Banyoles”. La seva figura provocarà una maledicció a tot aquell que hagi tingut contacte.
2016
xarxes socials.
1.2.1 Welcome to Pine Point
Fig. 35
Welcome to Pine Point és una web documental interactiu produït al 2011 per Michael Simons i Paul Shoebridge, coneguts pel seu nom artístic “The Goggles”, produït per Adam Neilson, juntament amb Rob McLauglin, com a productor executiu. Aquest projecte és produït i distribuït pel National Film Board de Canadà. La web presenta una viatge al passat sobre els residents de la comunitat Pine Point, territori nord est de Canadà. SINOPSIS Michael i Paul decideixen crear una llibre interactiu anomenat “Pine Point Revisited”, a través d’un recull de fotografies obtingudes per antics residents de la comunitat minera. Un d’ells, Cloutier, qui ha viscut a la comunitat des de ben petit, és un dels principals participants ja que aquest llibre és per ell un manual d’ajuda per tornar a donar-li vida a la comunitat. Per l’altra banda, Simons té una connexió personal amb la comunitat, ja que a l’edat dels nou anys, va assistir en un torneig de hoquei, i allà va conèixer a Cloutier, qui va ser el missatger de contactar amb la resta de residents per participar en el projecte. POSICIONAMENT Aquest projecte ressalta per la seva varietat d’eines introduïdes en la narrativa, a partir de fotografies, sons, vídeos, entrevistes, música i veu en off de diversos personatges. Aquesta varietat ha proporcionat al projecte
27
ressaltar dins del món dels web docs, el qual ha guanyat diferents premis. Al 2011 va guanyar dos premis a Webby Awards, equivalent als Oscars d’internet. A més, va obtenir més de 150.000 visualitzacions a la plataforma i també va guanyar un reconeixement a Digi Awards al mateix any, en la categoria de Millor Web Sèrie; i un reconeixement al Sheffield Innovation Award. EINES CREATIVES Aquest projecte és una referència clau, no sols per la varietat de recursos utilitzats, sinó també per com es presenten aquests. La idea de presentar un format collage, li dóna un joc a l’usuari molt dinàmic i alhora, estèticament és interessant de presentar les fotografies en aquest format. A part de ser un referent estèticament interessant, també destaca per la seva tècnica de jugar amb el temps, mostrant els espais en determinades èpoques diferents. D’aquesta manera, l’espectador pot veure l’evolució d’aquell record i veure en present, què és el que queda d’ell. Aquesta tècnica és captivadora per aportar més versemblança al projecte, al presentar una ficció sobre un fet real. I a partir de la tecnologia, aquesta realitat és més possible, gràcies a la utilització de gràfics i representacions d’imatges visualment qualificades, per tal d’entrar en aquest joc interactiu de forma dinàmica i innovadora.
Fig. 36
"(! !
Fig. 37
1.2.2 Becoming Human
Fig. 38
Becoming Human és un documental interactiu produït per “The Institue of Human Origins”, on intèrprets i científics publicistes fan una recerca de la història de la humanitat al 2009. SINOPSIS És un projecte dissenyat en diverses activitats dinàmiques per tal que serveixin d’ajuda per aprendre a qualsevol usuari capacitat de crear connexions entre un concepte i el seu significat. Aquestes activitats són una part important per entendre el projecte, a través d’elements visuals i tàctils, durant el procés d’aprenentatge. És considerat un documental interactiu, de caràcter educatiu i alhora lúdic, ja que és presentat en format de joc, una variant interessant per estudiar una temàtica històrica. POSICIONAMENT El projecte està dividit en tres parts: una presentació en format audiovisual, un documental interactiu, i una línia del temps interactiu. En la fase de presentació, se’ns presenta una varietat de càpsules audiovisuals però amb la particularitat que l’usuari pot escollir quina vol visualitzar. Per tant, hi ha una combinació d’elements visuals, combinats amb una interactivitat que proporciona una llibertat d’elecció a l’espectador. Seguidament, hi ha la part del documental interactiu, en que l’usuari visualitza el documental dividit en cinc apartats i amb l’opció de poder decidir quina visualitzar, al presentar-se com un documental interactiu.
!
")!
Finalment, hi ha la part de la línia del temps interactiva, en que l’usuari pot desplaçar-se pel mapa i esbrinar l’evolució de l’home, amb les seves característiques corresponents.
Fig. 40
Fig. 39
EINES CREATIVES Aquest projecte és considerat referent per dos aspectes importants. El primer, i més rellevant, està exposant un fet històric, i aconseguir un dinamisme per aprendre quelcom del passat, és un punt clau a obtenir durant l’elaboració de l’obra. És per això, la utilització de presentar un joc virtual interactiu mentre l’usuari fa una recerca històrica, un objectiu important a obtenir. El segon aspecte a comentar, és la utilització de fragments de vídeos, repartits per tota la plataforma.
Fig. 41
Aquesta tècnica ofereix al projecte una presentació del material de manera organitzada i acurada, amb un bon flux de navegació i una recerca a la història passada, combinant les fons primàries i secundàries en elements visuals i interactius.
#+! !
1.2.3 Out my window
Fig. 42
Out my window és el primer gran del documental transmèdia Highrise. de National Film Board de Canadà. Un dels exemples de documentals interactius més rellevants per la seva lògica, coherència, qualitat i efecte real sobre l’estatus social. SINOPSIS És un documental multi plataforma sobre els residents de diferents parts del món i els seus punts de vista en relació al planeta i a la població urbana, intentant millorar la seva qualitat de vida a través del documental i la tecnologia digital. Un dels primers documentals a 360º, d’una durada de noranta minuts, amb material de 13 ciutats diferents, realitzat en 13 idiomes. Fotògrafs, periodistes, arquitectes, activistes, investigadors de tot el món han format part del projecte, compartint les seves històries, sent més de 100 persones que han participat en el projecte. POSICIONAMENT Al 2011 el projecte va guanyar el premi de “One World Media Awards”, obtenint el reconeixement com un projecte multimèdia amb una contribució a un desenvolupament internacional sobre els drets humans, la educació, i una comunitat global que comparteix els seus valors. El projecte és ric en la fase de multimèdia, per la seva innovació i la varietat de possibilitats que ofereix. Combina la fotografia, el vídeo, gràfics i música en 49 vinyetes, cronològicament connectades en funció de la seva categoria dins l’estructura social urbana.
31
EINES CREATIVES El projecte és un referent clau pel seu plantejament de tècniques innovadores dins el món de la multimèdia per enriquir la trama narrativa. Aporta una estètica rellevant al projecte al presentar la història en format de finestres, dividint les diferents parts. A més a més, hi ha una bona qualitat fotogràfica de les imatges, utilitzant recursos com gràfics, mètode de projeccions, i una varietat de fotografies per fomentar la història sobre el clip de vídeo.
Fig. 43
Tanmateix, es fonamenta la participació com a eina essencial perquè el projecte es faci realitat. Com més varietat de persones participant, més verídica és la història, i d’aquesta manera, més interès per l’espectador es pot obtenir. Per tant, demostrar la part real a partir d’entrevistes, pot aportar més versemblança al projecte, i més recursos a oferir a nivell interactiu. A part de la instal·lació audiovisual, utilitzen un recurs molt interessant en format de projecció, a partir d’una exposició abstracte sobre el contingut. Mostren imatges diverses dels diferents països amb un joc de mosaic audiovisual. Aquesta estètica li dóna una qualitat al projecte, ja no sols pel format de presentació, sinó també per la qualitat de les pròpies imatges.
Fig. 44
#"! !
1.3 Conclusions Per què assaig? Per què interactivitat? Per què formular preguntes quan en la creativitat no cal resposta? És art allò que es crea amb sentiment, i la passió del artista en dur-ho a terme, fa que l’obra tingui un pes emocional que és interessant a contemplar. La història del cinema ha perdurat durant segles reproduint imatges, distorsionant la realitat, a través de la ficció, per captar l’atenció de l’espectador en la pel·lícula. És per això, amb l’aparició del concepte de documental, formulat pels germans Lumière, dóna un gir a l’entreteniment, aportant la versemblança en els guions, dins d’aquest univers cinematogràfic. I què millor que aportant interacció multimèdia durant el transcurs de la obra. Per tal de fomentar com a través de la tecnologia, la versemblança és més autèntica. Tal i com va introduir Flaherty, el concepte documental va més enllà de retratar la realitat, sinó que la perspectiva de l’autor al contemplar-la és essencial. Captar l’interès de l’espectador en la reproducció i a partir de la interacció, emfatitzar amb el missatge emocional que l’autor transmet a través de la trama. Molts dels autor esmentats prèviament reforcen la idea d’utilitzar múltiples recursos durant el procés de creació. La experimentació en el món de les tecnologies és una tècnica eficaç per tal que els usuaris no sols visualitzin les obres per entreteniment, sinó que al visualitzar-les, obtinguin coneixements del sector. D’aquí el concepte “Filme-ensayos”, obres que contribueixen un coneixement que se li atribueix a l’autor durant el procés de visualització. Aquest projecte es considera un assaig audiovisual, no sols per la combinació de fragments que durant el procés d’edició s’han realitzat. És assaig perquè fonamenta la idea de com la tecnologia pot apropar-se a la realitat, sempre i quan, el sistema emocional sigui el creador de la pràctica. Es narra un tema en el passat, la vida d’una persona real. Es presenten imatges, vídeos i textos obtinguts de fonts existents. A més, és un tema personal ja que representa un homenatge a un ésser estimat. Totes aquestes qüestions aporten versemblança al projecte, i el propòsit s’esdevé quan a partir de la participació de l’usuari, el record de la persona esmentada, es pot convertir en una distorsió de la realitat més real a través de la tecnologia. És un espai transmèdia on l’espectador és protagonista, perquè es converteix en un mentor de la Pili. La subjectivitat presentada és la mirada de l’espectador respecte aquest personatge. Un recorregut dins del sector del audiovisual i multimèdia, fusionat per crear un vincle emocional entre l’espectador i la obra. Un viatge en el passat presentat des d’una perspectiva en el present, donant vida al seu record a partir de la tecnologia. Creant un homenatge a partir de la participació i emfatitzar al espectador amb la seva trajectòria tan personal com professional, considerant-la una persona essencial a recordar.
33
1.4 Crear i comunicar idees i propostes Avui dia, la tecnologia ens aporta més varietat de possibilitats, que trenquen amb tot allò tradicional. Tal i com afirma Arnau Gifreu, els conceptes “multimèdia” i “interactiu”, son un dels factors dels quals el món del transmèdia està sent més reconegut a la societat. A partir de les idees dels autors inicials aporto la meva visió i estic d’acord amb la seva postura de defensar la experimentació durant el procés de creació de la obra. Crear una introspecció significativa a través de la imatge i aconseguir aquest lligam de connexions entre cadascun dels fragments. Es reforça aquesta pràctica a través de diversos fragments d’autors coneguts, concloent en dur a terme la recerca d’imatges que juntes acabin creant noves imatges. D’aquesta manera, el propòsit inicial per dur a terme la part pràctica, serà important una organització essencial de tot el material primari i secundari obtingut i estudiar cada part, per tal de crear un vincle entre les diferents parts, fins acabar formant un tot, buscant una presentació creativa i innovadora a l’hora de visualitzar l’audiovisual. Al presentar un format biogràfic, el material és molt dens i complex, és per això, que per aconseguir una coherència en el desenvolupament de la trama, és essencial trobar un lligam de relació entre cada element per obtenir una estructura narrativa i interactiva entenedora, dinàmica i innovadora. Al treballar per temàtiques, el plantejament de “Out my Window”, pot ser interessant, ja que es presenta la història en format de finestres, agrupant el material en seccions. Hi ha autors dedicats exclusivament al camp del documental interactiu, buscant la unitat i punt diferenciador a través de la interactivitat. És cert que en una peça audiovisual sempre trobarem tres parts essencials: el plantejament, el nus i el desenllaç. Tres divisions en qualsevol obra empleada des de la branca de la narrativa. Trencar amb aquesta trama lineal és el propòsit principal, per acabar convertint el projecte en un assaig audiovisual. Aquesta tècnica es fonamenta en la part de postproducció, tal i com s’ha estudiat en el marc teòric. Agrupar els fragments sense seguir un sentit lògic, perquè al final, aquesta combinació conjunta acabi formant un tot. És per això, que al presentar un projecte amb múltiples sortides, per la varietat de material obtingut, construir un assaig audiovisual pot resultar temptador. Tan sols per així comprovar, com la creativitat no es construeix de manera lineal, sinó a partir de la combinació i variació. L’artista té com objectiu crear una obra creativa, oferint una llibertat a la ment, i com a resultat, presentar la obra com un espai de lliure creació.
34
FASE 2. Planificació i realització 2.1 Establiment dels objectius que orientin l’operativitat del treball La proposta creativa del treball s’organitza en dues fases. La fase del sector de la multimèdia s’estructura en tres apartats diferents: estructura del documental, desenvolupament creatiu i la creació de les connexions. Per altra banda, la segona fase està més relacionada amb el tema audiovisual, dividida, també en tres parts: preproducció, producció i post-producció. A més, s’afegeix en aquesta proposta creativa una part de disseny gràfic que desenvolupa una imatge corporativa del projecte, i la difusió d’aquest, mitjançant les xarxes socials. Aquest projecte es podria dir de narrativa transmèdia doncs, serà comunicat a través de diversos mitjans i plataformes, com ara una pàgina web, on les persones usuàries podran navegar lliurement, donant-los-hi així, un protagonisme actiu i fent-los assumir un rol interactiu en aquesta mateixa història. Cal afegir que la difusió serà mitjançant les xarxes socials per arribar a més gent i així obtenir un creixement d’aquest homenatge. Les fases, durant el procés de desenvolupament, es presenten per separat, amb el propòsit d’unir les dues parts; l’audiovisual i la multimèdia, per així crear un projecte transmèdia. D’aquesta manera, la utilitat de recursos que s’introdueixen ofereixen una àmplia experimentació tecnològica als usuaris i usuàries durant la reproducció de l’obra. És així com el projecte quedarà dividit en: •
Estructura documental * Documentació * Preproducció
•
Desenvolupament creatiu * Producció audiovisual (Rodatges) * Arbres de navegació, Diagrama de flux i Wireframes
•
Creació de les connexions * Postproducció audiovisual * Programació
35
2.2 Desenvolupament La metodologia del treball se centra en la teoria proposada per Harun Farocki; autor que fonamenta la pràctica del protagonisme de l’espectador en l’obra, a partir del joc de les imatges. Pel que fa a la trama narrativa de l’obra, la ideologia de l’autor és el principal referent que es vol dur a terme. L’edició de les diferents parts escriu i descriu el relat, ja que desenvolupant la tècnica de la combinació d’aquestes, l’obra s’acaba convertint en una realitat. És així com es presenta una obra de lliure creació ja que no parteix d’un element concret o d’una trama concreta. En la post-producció, el sentit unitari es desenvolupa una vegada el material ha estat obtingut en els rodatges i durant la fase de documentació. Referent a l’estètica del projecte, està inspirada en referents que es reflecteixen en aquest resultat final, aquests provenen de videoclips musicals com ara: “She’s the one”, de Robbie Williams, publicat l’any 2011 en format de videoclip, que tracta també, sobre el patinatge artístic.
Fig. 45
Fig. 46
Tanmateix, la direcció d’art presentada en els vídeos s’agrupa amb diversitat de projeccions d’imatges, des de projectors fins a representacions artístiques com la pintura. Aquesta representació redacta la simbologia de l’obra, que és donar vida al record a través de la tecnologia. Un altre exemple de videoclip referent és “On me” de St. Woods, publicat aquest any, el 2019.
Fig. 47
Fig. 48
Aquest, narra la història de dos joves que visualitzen les seves vides a través d’un projector. Un dels elements clau del projecte és la televisió, on es reprodueixen tant imatges del passat com del present.
#&! !
Aquesta tècnica ha estat utilitzada per no establir un temps concret, sinó jugar amb aquests, ja que l’accent l’èmfasi no està en les accions passades, sinó el record d’elles en el present. És per això que la fase de post-producció no desenvolupa únicament una trama, sinó que presenta múltiples recursos per tal de donar un paper molt important a la versemblança i a la innovació del projecte. Seguint en aquesta línia, la gravació de l’artista i cantant durant en el rodatge de la cançó “Espera’m”, ha estat centrada en la utilització de la tècnica de les projeccions. Tal i com afirma Harun Farocki, en la obra “Schnittstelle” del 1995, produïda a Alemanya i França, “Mi punto de partida fue que al realizar un montaje de una película solo se ve una imagen, pero en el montaje de un vídeo se ven dos: la imagen editada y la pre visualización de la siguiente”. Una de les principals tècniques que es porten a terme, ha estat inspirada en Farocki. Aquesta consisteix en manifestar la imatge inicial desitjada simultàniament amb una altra, creant un efecte òptic al ser reproduïda. Pel que fa a l’estructura de les càpsules, es presenten en un format expositiu, tal i com es manifesta a “Out my Window”, produït pel National Film Board de Canadà (2009-2015), presentant el material en format de finestres. A l’obtenir una gran varietat de material documental, l’organització de les imatges en capítols, ha estat essencial per la creació de l’estructura narrativa seleccionada per aquest projecte. Ja per finalitzar, referent a la idea del tema del projecte, parteix d’un fet emocional que narra la vida d’un familiar: la meva àvia. Aquesta idea neix a partir de l’era musical, lletres i melodies, les quals representen un dolor, un viatge, i principalment, un gran record. “Que tinguem sort” de Lluís Llach, publicada el 1974, és una melodia que engloba tant el missatge com el ritme del projecte. Aquesta cançó ha estat seleccionada, ja que l’autor fou un referent musical per la Pili al llarg de la seva la vida i que, durant la seva trajectòria de la comunicació radiofònica, va tenir l’ocasió d’entrevistar-lo en persona. A més, aquesta cançó va ser la peça musical que es va escoltar el dia que ens va deixar. Representa una fusió entre dos eixos emocionals, l’amor i el combat, al dirigir-se a una persona del servei militar. Presenta una visió d’esperança en el seu camí cap a la guerra. Que tinguem sort, és l’himne de la cançó, ja que la persona no viatja sola, sinó que sempre estarà acompanyada. És referent no només per la melòdica melodia, sinó perquè durant el diagnòstic de la malaltia de la Pili, fou una cançó d’esperança, una manera de recordar-li que no estava sola. I la cançó “Espera’m” és aquesta esperança que davant la seva pèrdua un es pot aferrar.
Fig. 49
!
Fig. 50
#'!
2.2.1 Disseny gràfic 2.2.1.1 Logotip El logotip de la marca se centra en tres fenòmens principals: El primer és el nàming determinat per la tipografia de lletra aportant així un concepte i/o significat al producte. En segon lloc, i influenciat pel primer, trobem la metàfora gràfica, que és el significat que hi ha darrere la imatge. El logotip és una representació gràfica resumida en una figura i/o paraula artística. Com més creatiu i innovador sigui, més reconeixement i valor aportarà al projecte i per tant, més difusió dins del sector del qual formi part. Les idees inicials de logotip es presenten en tres conceptes claus: el patinatge, la ràdio i la metàfora del record. Inicialment, les proves se centren exclusivament a atribuir el projecte dins del món del patinatge artístic. Però, a mesura que es va desenvolupant el projecte, l’objectiu és fomentar la metàfora del record en el logotip, per tal de determinar que la recuperació del record en estat real sigui el principal factor a tenir en compte. Es realitza un estudi de mercat per tal d’obtenir aquells possibles projectes referents que simbolitzin amb a través de la seva imatge corporativa, aquest significat metafòric del record expressat en format d’imatge.
! Fig. 51
Fig. 52
! ! ! ! !
Fig. 53
Fig. 54
! ! ! Fig. 55
#(! !
Fig. 56
2.2.1.2 Metàfora gràfica El significat que hi ha darrere la imatge corporativa, parteix del concepte aportat pel subconscient; estat de la consciència que dorm sota la capa de la consciència. Situem aquest inconscient dins del camp del record, vist a través del dol cap a la Pili. Des d’aquesta perspectiva, el record que perdura en la nostra ment i amb el temps no és res més que un tros de memòria guardada dins nostre/a. És en aquest mateix moment quan es formula una gran pregunta que ha guiat aquest projecte: En recordar, ens trobem en un estat de consciència real? És un record present o passat el fet de recordar quelcom que va succeir en el passat? És per això que la simbologia de la imatge gràfica se centra a expressar aquest buit que ens produeix el record a través d’un espai interactiu. Amb el propòsit que la interactivitat és la poció per convertir-ho a quelcom real, i la imatge, és la capa on es presenta aquest record i les persones usuàries poden percebre’l de manera conscient.
Fig. 57
39
2.2.1.3 Tipografia La tipografia és la combinació de dues famílies tipogràfiques que contrasten dos camps en concrets, la modernitat i l’antiguitat. Per una banda tenim la tipografia principal que és de la família Gotham, de la qual la variant més utilitzada n’és la bold. Aquesta tipografia aporta senzillesa, intensitat i un contrast en la combinació de les dues famílies. A diferència de la segona tipografia, la 1942 report, que presenta una estètica de mecanografia escrita. A més, és de pal fi, imperfecte, al tenir estampacions molt subtils de tinta pels voltants.
Fig. 58
2.2.1.4 Colors corporatius La paleta cromàtica del projecte se centra en la recerca d’una família Pantone, ja que vist des de un punt de vista més personal considero que, estèticament aporten una suavitat en la textura del color. Aquesta, es vol manifestar en el logotip, donant èmfasi i protagonisme al sentiment de melancolia en tractar-se d’un projecte que parla sobre això, és per això, que D’aquesta manera, la recerca no se centra a buscar tons forts i potents, sinó a obtenir un contrast subtil entre dues tonalitats. La temperatura del color es decanta per tons freds, ja que no deixa de ser un tema que narra sobre el dol i la intenció no és pintar-ho de manera estètica, sinó realista. Per aquest motiu, s’ha treballat a través del contrast neutre que, a partir dels colors seleccionats, aporten senzillesa al record. Un cop obtinguda la base teòrica, es van realitzar una varietat de proves cromàtiques per obtenir el contrast desitjat. A continuació les exposem:
$+! !
Fig. 59
Fig. 60
!
$*!
Després d’una cerca extensa en la varietat cromàtica, el resultat obtingut és el següent:
!
#abbac1
#!e8e5df
Fig. 61
Fig. 62
La tonalitat blava simbolitza el grau de temperatura del color, a més d’aportar tranquil·litat i neutralitat. Per l’altra banda, el propòsit inicial era obtenir un contrast el més senzill i neutre possible. És per això, que la tonalitat acompanyada no se centra a buscar un color més potent que el blau, sinó que el complementi per tal d’obtenir aquesta variant en el contrast. Tanmateix, es passa d’una tonalitat relativament potent a una més transparent. Aquest fet representa el fenomen del canvi, dedicat a la metodologia d’aportar una nova visió del record.
2.2.1.5 Imatge corporativa del projecte Finalment, el resultat obtingut del “background” metafòric a través de les combinacions de tipografies i de la paleta resultant, presentem la imatge corporativa del projecte. Interactive Memories neix de la combinació de dos vessants; la tecnologia i el record. L’objectiu d’aquest és transmetre un missatge clau i directe, per tal que les persones usuàries siguin conscients del què representa la marca i del què tracta la a la primera impressió. La incògnita d’aquest, es manté durant el desenvolupament de l’obra, malgrat que durant la presentació del projecte és essencial que les persones usuàries entenguin el significat per tal de seguir amb el fil conductor un cop hagin entrat dins del projecte en si. L’eslògan “With a simply .REC”, és un petit detall a comentar per situar tant als usuaris com les usuàries que la història es produeix a través del camp dels mitjans audiovisuals. La figura de l’espectador/a representarà llavors, el camp interactiu al visualitzar l’obra. És així, una manera de remarcar aquesta unió entre la part més d’audiovisuals i la multimèdia, per tal que les persones espectadores tingui clar que es tracta d’un projecte narrat a través de la narrativa transmèdia.
$"! !
Fig. 63
2.2.2 Estructura documental 2.2.2.2 Documentació 2.2.2.1.1 CAPÍTOL 1 La documentació s’ha centrat en la recerca de les dues vessants principals per les quals la Pili ha estat reconeguda: el patinatge i la ràdio. Aquests dos conceptes són exposats a través de diferents recursos: imatges, retalls de diaris, vídeos, entrevistes redactades, escrits personals i gravacions de veu. Tota aquesta varietat s’ha repartit en tres blocs principals: el món radiofònic, el món esportiu i la vida personal.
Fig. 64
Fig. 65
Dins del món del patinatge...
Dins del món de la ràdio...
És el bloc més dens degut al reconeixement
Podem trobar tota una varietat de fotografies
i dedicació que va aportar la Pili al món de
d’entrevistes amb persones dedicades al
l’esport durant pràcticament 30 anys, no
món de l’esport minoritari. Aquesta dedicació
sols com a patinadora professional, sinó
radiofònica queda homenatjada a través de
molt reconeguda per la seva tasca com
fragments de retalls de diaris, dels quals,
entrenadora. Aquesta dedicació es veu
afirmen l’èxit dels programes radiofònics que
reflectida en un centenar de fotografies amb
la Pili va dur a terme a Ràdio Salt. A més a
tots aquells i aquelles patinadores, alumnes
més, hi ha un escrit molt interessant redactat
de la Pili. A través de retalls de diari, el seu
per ella mateixa, on explica el perquè de la
esforç i el seu reconeixement en el món de
seva participació al món de la comunicació.
l’esport queda homenatjat. Tanmateix, s’han obtingut una varietat de vídeos de festivals, i vídeos rebent una diversitat de premis com a entrenadora pionera en aquell temps.
43
2.2.2.1.2 CAPÍTOL 2 En el capítol anterior es narra la trajectòria professional de la Pili, a través de fotografies i diaris. En canvi en aquest capítol, hi trobem el recull de material que va més enllà de les fotografies. És per això, que la presentació de les imatges és exclusivament en format audiovisual i per contrastar, en aquesta fase s’introdueix el camp més personal del personatge, puix que es narren les històries a través de tres recursos: l’àudio, les imatges en blanc i negre, i en format de projecció. Per una banda es presenten tres moments claus del personatge. El primer, un recurs de veu en off d’aquest mateix, donant a conèixer el moment en què es va tornar a posar els patins, durant el seu patiment causat per la malaltia. L’objectiu d’aquesta primera part es que l’usuari/a tingui l’ocasió d’escoltar la veu de la Pili i endinsar-se més en aquest record. Seguidament apareix el naixement de la cançó ”Espera’m”, elaborada el mes de Juliol de l’any 2013 després de la mort de la meva protagonista, intentant explicar i demostrar l’amor que té una néta cap a la seva àvia. El projecte, a més del marc teòric, com ja he dit, conté una part emocional molt important, ja que l’infant protagonista de la sala d’exposició, és el nét de la Pili, en Guim. El segon recurs utilitzat és la projecció d’imatges en blanc i negre. Es presenten dues trames, una extreta des d’arxius de vídeo provinents de la càmera de vídeo de la Pili, i l’altra ha estat elaborada com un actualment, sent un dels rodatges realitzats en la part de producció. El propòsit d’aquest joc entre el temps, és mostrar el patinatge artístic com a tema de contextualització tant en el passat com en el present, tenint com a protagonista la figura de la Sra. Pili Fernández, puix que fou entrenadora pionera a la província de Girona durant pràcticament els seus trenta cinc anys de trajectòria. Aquesta similitud en el temps també abraça un fet rellevant en aquesta història, i és que el patinatge artístic no és record, doncs a avui dia encara existeix. Però tal i com defensava la Pili, és un esport minoritari i per aquest motiu, la imatge és produïda en blanc i negre, perquè és realitzada a temps present, però és un esport que està caient a l’oblit.
Fig. 66
44
Finalment, l’última variant és la utilització de la tècnica de projecció per dos principals raons. La primera, perquè les imatges presentades corresponent a un temps passat, però a través de l’etalonatge que es vol aconseguir una recuperació de la imatge reproduïda en un estat de somnolència. Aquesta tècnica s’utilitza per tal de donar èmfasi a la metàfora gràfica del projecte: presentar el record en un moment de pausa del subconscient en temps real. Per acabar, la següent raó -però no menys rellevant-, és perquè a nivell temàtic, es presenta la vida del personatge més enllà del camp professional. D’aquesta manera, es contempla el caràcter, les expressions, el físic del personatge en detall, i l’usuari pot esbrinar quin era el seu entorn d’amistat i familiar.
2.2.2.1.3 CAPÍTOL 3 En aquest capítol es presenten tres figures, de les quals l’usuari/a podrà decidir lliurament quina visualitzar. Aquestes persones han estat acompanyants de la Pili durant la seva trajectòria professional, i han esdevingut mantenint un paper important al llarg de la seva vida. Per aquest fet, en aquest bloc es presenta l’oportunitat d’escoltar opinions sobre la Pili, per tal d’afirmar que es mereix aquest homenatge, no sols per la seva trajectòria professional, sinó també com a persona. Les tres entrevistes es composen per dos vessants: una en relació al món radiofònic, del qual el protagonista és Josep Maria Pladaveya. I les altres dues, representen el món del patinatge, de les quals són la Gemma Frucutoso i la Marta Dispès, ex-patinadores de la Pili.
Fig. 67
Els recursos utilitzats en aquest apartat durant l’entrevista es presenten amb una combinació de fotografies i vídeos per complementar el que s’explica en l’entrevista.
45
2.2.2.1.4 CAPÍTOL 4 El darrer capítol representa el clímax de la trama narrativa, element unitari que aporta significat a la trama. La cançó és l’element que unifica totes les parts, i és el ritme que marca el projecte. Per aquest fet vaig tenir la necessitat de realitzar la gravació de l’artista Lydia Torrejón cantant “Espera’m”, però amb la particularitat que s’utilitza la tècnica Farocki al presentar les imatges. L’usuari visualitza el videoclip a través de la pantalla de televisió creant aquest efecte òptic de presentar una imatge sobre l’altra simultàniament.
Fig. 68
Fig. 69
La projecció presentada en la pantalla gran del darrera l’artista està composada per tota una varietat de vídeos extrets de totes les parts del projecte. Al presentar el personatge en la projecció, es dóna a entendre com la cançó va dedicada a la Pili. La cançó “Espera’m” neix de la necessitat de dedicar-li unes paraules durant el procés de superació del dol. Farà set anys que es va composar i va estar publicada es va publicar a la plataforma Spotify en el disc de “Mil Batallas “de la Lydia Torrejón, compositora de la melodia i produïda per la casa discogràfica de Barcelona, PICAP, farà dos anys.
$&! !
Fig. 70
2.2.3 Preproducciรณ audiovisual 2.2.2.3.1 Storyboards
Fig. 71
Fig. 72
47
Fig. 73
Fig. 74
48
Fig. 75
Fig. 76
49
Fig. 77
Fig. 78
50
SEQ
Nยบ PLA
TIPUS PLA
1
1
FOTOGRAMA
TEMPS
LLETRA
FIGURA
SEQ
Nยบ PLA
TIPUS PLA
PP
10s
Instrumental
1
1
1
2
PP
30s
Instrumental
1
3
PG
10s
Instrumental
4
PM
20s
5
PG
6
PG
FOTOGRAMA
TEMPS
LLETRA
FIGURA
PP
10s
Instrumental
1
2
PP
30s
Instrumental
1
1
3
PG
10s
Instrumental
1
Instrumental
1
4
PM
20s
Instrumental
1
10s
Instrumental
1
5
PG
10s
Instrumental
1
40s
Instrumental
2
6
PG
40s
Instrumental
2
Fig. 80
Fig. 79
SEQ
Nยบ PLA
TIPUS PLA
1
1
FOTOGRAMA
TEMPS
LLETRA
FIGURA
PP
10s
Instrumental
1
2
PP
30s
Instrumental
1
3
PG
10s
Instrumental
1
4
PM
20s
Instrumental
1
5
PG
10s
Instrumental
1
6
PG
40s
Instrumental
2
Fig. 81
!
%*!
2.2.3.2 Pla de rodatge
Fig. 82
52
Fig. 83
53
Fig. 84
54
2.2.4 Estructura interactiva 2.2.4.1 Interactivitat La trama del projecte està dividida en set apartats, dels quals, dos d’ells representen l’inici i el final. El format de la trama està dividida en les tres parts tradicionals: nus, desenvolupament i desenllaç. El punt innovador que aporta la trama de “Interactive Memories” és que, durant el desenvolupament, les persones espectadores creïn el fil de la història. Disposen, d’una lliure elecció per navegar, malgrat haver-hi un ordre en els blocs, hi ha una connexió entre ells, degut al contingut. El personatge principal, la figura del nen a la sala d’exposició, representa una metàfora del propi l’espectador/a. En funció d’on cliqui, el personatge interactuarà amb uns elements o uns altres, presentant així, el contingut del bloc. L’assaig audiovisual es presenta en el nus i desenllaç. Representa una peça de tres minuts de durada, que junts que conjuntament amb el primer bloc narren resumidament tot el recull de material que es troba en aquest espai interactiu. La finalitat de dur a terme aquesta variant s’estableix pel fet de donar l’oportunitat a l’usuari/a de trencar amb la trama narrativa, podent així, participar en l’homenatge. Aquesta participació és la peça que permetrà el creixement, oferint a l’usuari, una opció de poder formar part d’aquesta trama. L’objectiu que he establert com a creadora del projecte és fomentar la idea que el fet d’ oferir espais interactius a una història a una història la poden convertir en més ser més realista i innovadora. Com que tracta d’un tema emocional i personal, la principal intenció de les persones destinatàries és fer-los partícips navegant a través de la vida de la Pili. Aquesta, és una via per compartir aquest vincle emocional.
!
Fig. 85
%%!
2.2.4.2 Arbre de navegació La navegació de la pàgina web parteix d’una pàgina en format de menú on es troben els set apartats dels qual a través dels quals l’usuari pot navegar lliurament. Sempre en cada apartat hi ha la possibilitat de tornar al menú principal. La història parteix d’un inici audiovisual i acaba amb un vídeo de clausura. La resta d’apartats estan composats per diversos recursos, a part de l’audiovisual, i de manera interactiva i dinàmica, l’usuari pot anar cercant la vida del personatge. L’apartat central és el que es coneix com ‘participa’, que d’allà l’usuari pot escollir dues opcions a realitzar, en funció de quin vincle així hagi tingut amb el personatge.
Fig. 86
56
2.2.4.3 Diagrama de Flux
Fig. 87
57
2.2.4.4 Wireframes 570
0. TEASER
557
1. MENÚ PRINCIPAL
Logotip 400
Logotip
1 INICI
7. FINAL
Social Media
TEASER VÍDEO 4. PARTICIPA
3. CAPÍTOL 2
5. CAPÍTOL 3
2. CAPÍTOL 1
6. CAPÍTOL 4
700
SKIP 972
910
Fig. 88
Fig. 89
570
550
2.1 CAPÍTOL 1
1.1 INICI
Logotip Logotip 400
400
INICIAL PAGE
Presentació Pressbook Portada
PART I. Assaig audiovisual
NEXT
700
700
INICIAL PAGE 910
970
Fig. 90
Fig. 91
550
2.2
MENÚ PRESSBOOK Índex capítols
550
2.2.1 Logotip
INICIAL PAGE INICIAL PAGE
2,2,1 Formació i motivació Turn to options Turn to options
FORMACIÓ I MOTIVACIÓ Portada
2,2,2 Homenatges i celebracions
2,2,3 La veu del poble TURN BACK TURN BACK
NEXT NEXT 970
970
Fig. 92
Fig. 93
58
550
2.2.1.1
550
2.2.1.2 Logotip
Logotip
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to options
Turn to options
IMATGE 1
IMATGE 2
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
NEXT 970
970
Fig. 94
Fig. 95 550
550
2.2.2
2.2.2.1 Logotip
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to options
Turn to options
IMATGE 1
HOMENATGES I CELEBRACIONS Portada
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
NEXT 970
970
Fig. 96
Fig. 97 550
2.2.2.2
550
2.2.2.3 Logotip
Logotip
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to options
Turn to options
IMATGE 2
IMATGE 3
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
NEXT 970
970
Fig. 98
Fig. 99 550
2.2.3
550
2.2.3.1 Logotip
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to options
Turn to options
LA VEU DEL POBLE Portada
IMATGE 1
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
NEXT 970
970
Fig. 100
Fig. 101
59
550
2.2.3.2
550
2.2.3.3 Logotip
Logotip
INICIAL PAGE INICIAL PAGE
Turn to options Turn to options
IMATGE 3
IMATGE 2
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
NEXT
970
970
Fig. 103
Fig. 102
550
2.2.3.4
300
3. CAPÍTOL 2 Logotip
Logotip
INICIAL PAGE
Turn to options
IMATGE 4
3,1 Ràdio
3.2 Patinatge
3.3 Personal
TURN BACK
MENÚ PROJECCIONS Opcions
INICIAL PAGE
NEXT
850
Fig. 105
970
Fig. 104
570
3.1.1
570
3.1.2 Logotip
Logotip
400
400
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to MENU
Turn to MENU
VÍDEO PATINATGE
VÍDEO RÀDIO
700
700
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
570
3.1.3
NEXT 910
Fig. 107
910
Fig. 106
550
4.1 PARTICIPA
Logotip 400 INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to MENU
MEMÒRIES D’UNA DONA LLUITADORA Portada
VÍDEO PROJECCIONS
700 NEXT
TURN BACK
970
NEXT 910
60
Fig. 108
Fig. 109
570
4.2 OPCIONS
570
4.2.1 TROBA'T
Logotip
Logotip
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to Options
4,1.1 Troba’t
4,1.2 Dedica
NEXT 950
950
Fig. 110
Fig. 111
550
550
4.2.1.2
4.2.1.1 Logotip
Logotip
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to options
Turn to options
IMATGE 2
IMATGE 1
F
F
ETIQUETA'T
ETIQUETA'T
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
NEXT 970
970
Fig. 113
Fig. 112
550
4.2.1.3
550
4.2.1.4 Logotip
Logotip
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to options
Turn to options
IMATGE 3
IMATGE 4
F
F
ETIQUETA'T
ETIQUETA'T
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
NEXT 970
970
Fig. 114
Fig. 115
550
550
4.2.1.6
4.2.1.5 Logotip
Logotip
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to options
Turn to options
IMATGE 6
IMATGE 5
F
F
ETIQUETA'T
ETIQUETA'T
TURN BACK
TURN BACK
NEXT
NEXT 970
Fig. 116
Fig. 117
61
970
570
4.2.2 DEDICA
4.2.2.1 WebLink
Logotip
INICIAL PAGE
Turn to Options
Instagram Highlights
NEXT 950
Fig. 118
Fig. 119 570
300
5. CAPÍTOL 3
5.1.1 Logotip
Logotip 400
INICIAL PAGE
Turn to MENU
VÍDEO Entrevista 1
5,1 Josep M. Pladaveya
5.2 Gemma Fructuoso
5.3 Marta Dispès
INICIAL PAGE
700
MENÚ PROJECCIONS Opcions
TURN BACK
NEXT 910
850
Fig. 120
Fig. 121 570
5.1.2
570
5.1.3 Logotip
Logotip 400
400
INICIAL PAGE
INICIAL PAGE
Turn to MENU
Turn to MENU
VÍDEO Entrevista 2
VÍDEO Entrevista 3
700
TURN BACK
700
TURN BACK
NEXT
NEXT
910
Fig. 122
910
Fig. 123
6.1 CAPÍTOL 4
570
7.1 FINAL Logotip 400
YOUTUBE WebLink
PART II. Assaig audiovisual
700
INICIAL PAGE
Fig. 124
910
62
Fig. 125
2.2.5 Creació del projecte 2.2.5.1 Desenvolupament de la trama narrativa La trama narrativa parteix d’un inici, en format d’assaig audiovisual, contextualitzant a les persones usuàries del tema. En aquesta part, es presenta la figura de la Pili involucrada dins del món del patinatge artístic. Aquesta trama combina amb el buit que es presenta a través d’uns patins en solitari al mig de la pista de patinatge. Aquest fragment significa la mort del personatge. Aquesta primera part acaba en la seqüència de la sala d’exposició, de la qual, hi ha el personatge que representa ser els ulls de l’espectador, mirant la televisió.
Fig. 126
Seguidament hi ha la presentació de l’espai interactiu, del qual les persones usuàries tenen llibertat de decidir què volen visualitzar. Està dividit en quatre capítols principals, dels quals cada capítol narra un tema en concret. Tot i que la part més important és l’apartat de “Participa”, de la qual és aquí on l’usuari pot participar en el projecte aportant la seva experiència viscuda amb el personatge. Aquesta part està complementada amb les xarxes socials, ja que la experiència és compartida a través de la plataforma Facebook, per la secció dedicada al món del patinatge i Instagram, dedicada a tot aquella persona que ha conegut a la Pili.
Fig. 127
!
Fig. 128
&#!
Els capítols de la trama interactiva s divideix el material en quatre seccions principals:
-'
Fig. 129
Fig. 130
Fig. 131
Fig. 132
Finalment hi ha la segona part de l’assaig audiovisual, del qual avarca un recull de tot el material exposat en l’espai interactiu. Representa com el moment de clausura del projecte, remarcant la cançó “Espera’m” com l’element més significatiu, al dirigir-se al personatge directament. El fotograma final de la peça audiovisual és la pròpia artista somrient a l’espectador. Aquest moment és el missatge que com autora vull compartir amb la resta de persones que han conegut a la Pili. Un sentiment de satisfacció, una mirada de felicitat al recordar-la. És per això, que l’artista mostra aquest somriure a l’espectador.
Fig. 133
&$! !
2.2.5.2 Fotogrames de la Pàgina Web
0.
Fig. 134
Fig. 135
Fig. 136
65
Fig. 137
Fig. 138
Fig. 139
66
Fig. 140
Fig. 141
Fig. 142
67
Fig. 143
Fig. 144
Fig. 145
68
Fig. 146
Fig. 147
Fig. 148
69
Fig. 149
Fig. 150
Fig. 151
70
Fig. 152
Fig. 153
Fig. 154
71
Fig. 155
Fig. 156
Fig. 157
72
Fig. 88
Fig. 158
Fig. 159
Fig. 160
73
Fig. 161
Fig. 162
Fig. 163
74
Fig. 90
Fig. 164
Fig. 165
Fig. 166
Fig. 91
75
Fig. 167
Fig. 168
Fig. 169
76
Fig. 92
Fig. 170
Fig. 171
77
2.2.5.3 Difusió Xarxes Socials Aquest projecte es basa en quatre plataformes. La primera és la pàgina web on es presenta el projecte que és el focus principal, aquesta va acompanyada amb altres plataformes com són; Facebook i Instagram, fent així de canal entre la participació de l’espectador i el creixement de l’homenatge en si. Per a la visualització de les peces audiovisuals s’utilitza Youtube com a plataforma integrada en el món de la comunicació on-line que, ajuda a la difusió anant més enllà de la plataforma central. A l’apartat del Facebook del projecte es presenten publicacions simultàniament connectades amb la plataforma Instagram. Cal destacar que, Facebook aporta més vincle entre el projecte i l’espectador gràcies a l’apartat “Participa”, del qual és dedicat exclusivament a tots i totes les expatinadores de la Pili Fernández Rosado. A la plataforma central, la pàgina web, es presenten el recull de fotografies en format collage per tal de presentar el projecte i, seguidament es dóna accés al Facebook de Interactive Memories on es troben totes les fotografies exposades una per una, amb la finalitat que les persones usuàries puguin trobar-se, etiquetar-se i ajudant a la difusió del projecte.
Fig. 172
'(! !
Per l’altra banda, a l’apartat de “Participa”, hi ha una opció que està dedicada a totes les persones que van conèixer a la Pili. Aquesta, està exposada a la plataforma Instagram, concretament a la secció “Highlights”, coneguda com un apartat d’històries a destacar. En aquesta plataforma hi trobem tres apartats: vida, ràdio i patinatge.
Fig. 173
A cada apartat es presenta tota la participació que l’espectador ha enviat a través del correu electrònic: film.interactive.memories@gmail.com. En aquesta secció, es podran visualitzar totes les fotografies enviades pels usuaris i usuàries, compartint-les i dedicant unes paraules, redactades en primera persona, per a la Pili. D’aquesta manera, no sols hi haurà més difusió del projecte, sinó que cada persona usuària podrà aportar una vivència personal i compartir-la amb la resta de persones.
Fig. 174
!
Fig. 175
Fig. 176
')!
FASE 3. Autoavaluació, millora i prospectiva 3.1 Conclusions i valoració dels objectius Els objectius presentats a la fase inicial majoritàriament s’han complert amb un resultat satisfactori. A escala personal he assolit la meva fita d’homenatjar la vida de la meva àvia, i haver creat aquest projecte i haver arribat fins aquí, ja ho considero tot un mèrit. No m’agradaria deixar de banda la bona organització que hi ha darrere aquest treball, doncs malgrat l’amplitud de fonts tant primàries com secundàries, aquest projecte s’ha anat creant a mesura que s’han anat combinant els elements claus d’aquest treball; la vida personal de la Pili, el món del patinatge i la ràdio. Gràcies a tot això, s’ha anat fent realitat la meva idea d’Interactive Memories. Amb la compra del programa Klynt, la programació ha pogut estar realitzada amb èxit per tal de crear l’univers transmèdia. Per tant, amb una visió més perifèrica tant en l’apartat audiovisual com en l’apartat de multimèdia, els recursos necessaris han estat possibles. La idea d’utilitzar les xarxes socials com a canal directe entre les persones espectadores i el projecte ha estat essencial i molt profitosa, ja que no només ha augmentat la participació de les persones usuàries en el projecte, sinó que tots i totes han pogut recuperar moments de la seva vida a través del material exposat, sobretot en relació al món del patinatge artístic. Per concloure diré que ha estat un projecte extens, ja que toca molts àmbits del món de la comunicació i els audiovisuals, però gràcies a la bona organització i la combinació del material, s’ha acabat creant l’espai creatiu en homenatge a la meva àvia.
3.2 Avaluació del procés de creativitat 3.2.1 Factor de fluïdesa Interactive Memories és un projecte transmèdia amb la finalitat de crear una nova manera de recordar una persona a través del camp audiovisual i multimèdia. Vol donar protagonisme a l’espectador, com a peça central del projecte, ja que gràcies a la seva participació, l’homenatge és reconegut. Així doncs, es presenta la figura de la Pili Fernández Rosado, no sols per ser una persona important per mi, sinó perquè ha estat una figura important dins del món de l’esport a la comarca Gironina. El projecte combina salts en el temps, presentant imatges del passat en temps present. Interactive Memories és un espai que barreja dos variants:
80
l’audiovisual i la multimèdia, amb la finalitat de transformar el record com quelcom real. A partir d’aquí, s’ha creat un projecte que parteix de la base d’un assaig audiovisual, marcant un inici i un final en la trama narrativa. El desenvolupament d’aquest, ve determinat en funció i en base de l’espectador/a. És per això, que es presenten els capítols de manera cronològica per aportar un ordre a la trama, però la navegació és lliure. Finalment, aquest transcurs parteix de la plataforma central www.interactivememories.online, i la participació del projecte a través de les xarxes socials. 3.2.2 Factor de flexibilitat Per tal d’obtenir un creixement de l’homenatge, s’ha reforçat la promoció del projecte a través de les xarxes socials per tal d’aconseguir el nombre màxim de participació. Per fer possible això, es van buscar espectadors i espectadores per fomentar aquest projecte i sobretot buscar la millor manera de presentar un homenatge a una persona a través del recurs transmèdia. Per això i per tal que el projecte creixi, s’han de tenir molt clars aquests dos propòsits per tal d’aconseguir que la transmèdia sigui un nou model de projecte educatiu i innovador tractant els records a través de la tecnologia. 3.2.3 Factor de elaboració Abans d’iniciar el projecte es va fer una pluja d’idees per determinar la forma que volia que tingués aquest projecte. Vaig partir d’una trama documental, presentada en un sol clip, on també hi havia una opció d’investigar material extern en ella. Va ser un termini llarg el fet d’acabar de tenir clara la idea final, i no va ser una motivació ni decisiu fins que no vaig fer una tutoria amb el meu tutor, on vam veure clar que un format d’assaig audiovisual seria el més accessible. Bàsicament perquè el format d’assaig presenta la història de manera alternativa, fent-la més experimental. És per això, que vaig partir d’una obra en format d’assaig, acompanyada d’un espai interactiu. La segona fase, se centra a crear les parts audiovisuals presentades en la trama. Com ara, definir la programació i l'estructura interactiva que es presentarà en l'obra. Referent a l'elaboració de la imatge corporativa del projecte es va definir durant l'organització del material fotogràfic en el primer capítol de la trama. D'aquesta manera i partint del disseny, l'elaboració de les altres parts, ha estat més fluida gràcies a l'accessibilitat d'una base a on dissenyar-les.
81
La cançó “Espera’m” representa el final de la trama, ja que és la peça que uneix totes les parts. Aquesta, és un vincle entre el record de la protagonista del treball i el sentiment de la persona espectadora. Per aquest motiu, vaig decidir transmetre el missatge a través d’una cançó que, des d’una altra perspectiva, assimila el dol i accepta el record com quelcom positiu. Ja per finalitzar, a la tercera fase, es fa realitat aquesta obra publicant-la a la pàgina web i difonent-la per les xarxes socials, amb el propòsit que el missatge, inspiri a tot aquell espectador o espectadora que no sols ha conegut a la Pili, sinó que hagi viscut el dol d’una persona estimada. 3.2.4 Factor de la innovació En el factor de la innovació aquest projecte, es caracteritza no sols per presentar una obra combinada entre elements fotogràfics i audiovisuals, determinats per una trama interactiva, sinó que, tracta un tema delicat i emocional, a través del món de la transmèdia. Es considera innovador perquè es presenta el concepte d’homenatjar a una persona, a partir de la ficció, i a través del món tecnològic. Aquest factor es veu reflectit en la plataforma central, en presentar tots aquests elements a través d’una experiència interactiva, i amb un punt unitari, del qual, l’espectador/a en pot formar part.
3.3 Autoavaluació i millora Els objectius globals de la Fase I s’han assolit correctament i en alguns aspectes, s’han ampliat per donar més ressò al projecte. Interactive Memories és un projecte que en un inici, volia ser un videoclip musical amb la cançó “Espera’m” presentant la mort de la Pili Fernández Rosado a través d’una vivència personal. Tot va canviar quan, un dia, fent neteja a l’antiga casa de la meva àvia vaig trobar un munt de material sobre la seva vida, del qual no vaig poder evitar anar més enllà d’un videoclip i crear un espai interactiu on es presenti tot aquest material. És un projecte que marca un punt final dins del terreny personal, però alhora, un inici, per tot aquell espectador/a que ha viscut el dol d’una persona propera, ja que es presenta una idea alternativa al dol convencional. Un dels aspectes que cal remarcar és la utilitat de les fonts primàries i secundàries en temps present, com vindria a ser, les fotografies, els vídeos extrets des d’una càmera analògica de fa cinquanta anys, retalls de diaris guardats des dels anys 30, entre d’altres. Aquest material s’ha recopilat i presentat des d’una perspectiva moderna, passant pel format collage, fins al fet de presentar els vídeos sobreexposats en la mateixa imatge.
82
La part de disseny gràfic ha estat possiblement la més complicada de determinar, principalment perquè és l’àmbit en el qual menys habilitats tinc, tot i que a causa de l’extens material obtingut, s’han anat creant diferents documental i plantilles a l’hora de crear la plataforma que no han acabat de facilitar les coses. Malgrat això, el resultat final, ha estat molt satisfactori des del punt de vista personal.
3.4 Prospectiva i disseminació del projecte La perspectiva de futur més immediata es centra en difondre el projecte per tal d’obtenir la màxima participació. Una vegada el projecte hagi agafat lloc a les diferents xarxes socials i s’hagi assolit la participació esperada, el següent pas serà difondre la idea de projecte transmèdia, com quelcom innovador i útil per tothom que vulgui homenatjar una persona. Per altra banda, Interactive Memories ha estat catalitzador perquè m’ha permès aprendre noves tècniques en el món del muntatge, a més de conèixer nous softwares, programes que dins del món transmèdia resulten molt útils. És per això, que no només he après a escala personal, sinó que aquest projecte m’ha permès adquirir noves habilitats dins del món multimèdia i pel que fa al món audiovisual, he pogut treballar amb més profunditat el muntatge que és el que més m’agrada. Ja per finalitzar, és un mèrit i una gran oportunitat per mi poder compartir la cançó "Espera'm" i fer-la pública, doncs en l'àmbit personal he pogut tancar una porta del passat que per altra banda, me n'ha obert de noves cap a un futur com ara, poder compartir aquest treball al llarg de la meva trajectòria professional.
83
Web grafia A*Desk. (2013). Harun Farocki. Imágenes operativas y creación de campos de batalla. [En línia] Disponible a https://a-desk.org/magazine/harun-farocki-imagenes-operativas/
Alcover, Dr. Agustin (2006). La postproducción cinematográfica en la era digital: efectos expresivos y narrativos. [En línia] Disponible a https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/10457/rubio.pdf ;jsessionid=B01435C018A3B380106162A53BBA6543?sequence=1
Álvarez López C. I Martin A. (2015). Entender el montaje en el ensayo audiovisual. [En línia] Disponible a http://cinentransit.com/entender-el-montaje-en-el-ensayo-audiovisual/
Ambrojo J.C. (2014). La era del documental interactivo y transmedia. [En línia] Disponible a http://www.tecnicaindustrial.es/TIFrontal/a-5998-la-documental-interactivo-transmedia.aspx
Aprea G. i Lazzari G. (2015).Características y particularidades de los documentales biográficos para televisión. [En línia] Disponible a https://matheods.wordpress.com/2014/03/18/caracteristicas-y particularidades -de-los-documentales-biograficos-para-television/
Arantzau Ruiz P. (2016). Harun Farocki. La sospecha inextinguible. [En línia] Disponible a https://www.ahorasemanal.es/harun-farocki-la-sospecha-inextinguible-
Board Members I.H.O. (2008). Becoming human documentary. [En línia] Disponible a http://www.becominghuman.org/node/about-us
84
Bifurcaciones. (2019) Revista de estudios culturales urbanos. [En línia] Disponible a http://www.bifurcaciones.cl/temas/blog/audiovisuales/
Cizek K. (2009). Highrise Project. [En línia] Disponible a http://highrise.nfb.ca/2010/10/introducing-outmy-window/
Cruz J. (2019). Tres herramientas para crear historias interactivas. [En línia] Disponible a https://ijnet.org/es/story/tres-herramientas-para-crear-historias-interactivas
Franco F. (2019). Narrativa y lenguaje cinematográfico. [En línia] Disponible a http://ecam.es/media/GUIADIDACTICA-NARRATIVA-Y-LENGUAJE-CINEMATOGRAFICO.pdf
Frías D.V (2016). La narrativa del montaje y la postproducción audiovisual: Cómo cambiar el significado de un film a través de la edición. [En línia] Disponible a http://dehesa.unex.es/bitstream/handle/10662/5009/ TFGUEX_2016_Frias_Vela.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Gardey A i Pérez Porto J. (2008). Definición de ENSAYO. [En línia] Disponible a https://definicion.de /ensayo/
González E. (2006). Dialnet-Ensayo sobre el Ensayo Audiovisual. [En línia] Disponible a https://es.scribd.com/document/389279725/Dialnet-EnsayoSobreElEnsayoAudiovisual-3703248
Guifreu A. (2014). Quien es quien: el National Film Board of Canada (NFB). [En línia] Disponible a https://blog.rtve.es/webdocs/2014/02/quien-es-quien-el-national-film-board-of-canada-nfb-1.html
85
Guifreu A. (2014). El Documental Interactiu. (Tesi Doctoral). [En línia] Disponible a http://www.documentalinteractiu.com
Interdoc. (2018). Observatorio del documental interactivo. [En línia] Disponible a http://www.interdoc.org/documental-interactivo/
Machado A. (2010). El filme-ensayo. [En línia] Disponible a http://www.lafuga.cl/el-filme-ensayo/409
National Film Board. (2019). A short history of the highrise. [En línia] Disponible a https://www.nfb.ca/interactive/a_short_history_of_the_highrise/
Peris V. (2011). Las voces de la memoria. [En línia] Disponible a https://www.filmin.es/pelicula/las-vocesde-la-memoria
Otxoteko M. (2017). Harun Farocki. In Comparison sobre el trabajo y su significado*, 20, 122-123. [En línia] Disponible a https://www.researchgate.net/publication/322261048_Harun_Farocki_In_ Comparison_sobre_el_trabajo_y_su_significado
Nahúm García Martínez A. (2006). La imagen que piensa. Hacia una definición del ensayo audiovisual. [En línia] Disponible a https://www.unav.es/fcom/communication-society/es/articulo.php?art_id=61
86
Índex de figures Figura 1. Fragment de la pel·lícula “AGNST” de Gerald Kargl, 1983. Figura 2. Fragment de la pel·lícula “MARTHA” de Rainer Werner Fassbinder, 1974. Figura 3. Fragment de la pel·lícula “INTIMATE CATASTROPHE” Joseph von Sternberg, 1930. Figura 4. Portada del projecte “A SHORT HISTORY OF THE HIGHRIS”, de Katerina Cizek, 2013. Figura 5. Fotografia Pili Fernández Rosado a la Pista de la Coma Cros de Salt, 1950. Figura 6. Fotografia Pili Fernández Rosado a la Pista de la Coma Cros de Salt, 1956. Figura 7. Fotografia Pili Fernández Rosado a la Pista de la Coma Cros de Salt, 1959. Figura 8. Pili Fernández, com a entrenadora al Pavelló Municipal de la Devesa, Girona. Figura 9. Pili Fernández, com a entrenadora al Pavelló esportiu de Lloret de Mar. Figura 10. Pili Fernández, com a entrenadora, i les seves dos filles, Eva i Olga. Figura 11. Pili Fernández com a entrenadora, fotografia d’equip en el Club de Patinatge Artístic Girona. Figura 12. Pili Fernández com a entrenadora, fotografia d’equip en el Club de Patinatge Artístic Girona. Figura 13. Pili Fernández com a entrenadora, fotografia d’equip en el Club de Patinatge Artístic Quart. Figura 14. Pili Fernández com a entrenadora, fotografia d’equip en el Club de Patinatge Artístic Girona. Figura 15. Pili Fernández com a entrenadora, fotografia d’equip en el Club de Patinatge Artístic Girona. Figura 16. Fotografia Pili Fernández, locutora de Ràdio Salt (1997) Figura 17. Fotografia Pili Fernández, locutora a Ràdio Salt, entrevistant a Joaquim Nadal. Figura 18. Fotografia Pili Fernández i el seu marit Josep de Pedro, Salt. Figura 19. Fotografia Pili Fernández i les seves dues filles, Eva i Olga, Salt 1983. Figura 20. Fotografia Pili Fernández, i els seus pares Luís i Carmen, Salt 1998. Figura 21. Fotografia de les netes i nét de la Pili Fernández, Cassà de la Selva 2015. Figura 22. Fotografia Pili Fernández i la seva germana Carmen, Sevilla 1999. Figura 23. Logotip del National Film Board, Canadà.
87
Figura 24. Logotip de Interdocs, Barcelona. Figura 25. Portada del projecte interactiu Welcome to Pine Point, 2010. Figura 26. Portada del projecte interactiu Bear 71, 20102. Figura 27. Imatge referent del projecte interactiu Moi, Paul Cezanne, 1995. Figura 28. Imatge referent del projecte interactiu La Mystère Magritte, 1995. Figura 29. Portada del documental interactiu Out my Window, 2010. Figura 30. Portada del documental interactiu Plot28, 2008. Figura 31. Imatge referent del projecte interactiu Jerome B. Wiesner, 1999. Figura 32. Imatge referent del projecte interactiu Bleeding Through, Layers of Los Angeles, 2001. Figura 33. Imatge referent del projecte Becoming Human, 2010. Figura 34. Imatge referent del projecte Desenterrant el negre, 2016. Figura 35. Portada del projecte interactiu Welcome to Pine Point, 2010. Figura 36. Imatge referent del projecte Welcome to Pine Point. Figura 37. Imatge referent del projecte Welcome to Pine Point. Figura 38. Portada del projecte interactiu Becoming Human, 2010. Figura 39. Imatge referent de l’apartat “Evidence” del projecte Becoming Human. Figura 40. Imatge referent del projecte interactiu Becoming Human. Figura 41. Menú principal del projecte interactiu Becoming Human. Figura 42. Portada del projecte interactiu Out my Window, 2010. Figura 43. Menú principal del projecte interactiu Out my Window. Figura 44. Imatge referent del projecte interactiu Out my Window. Figura 45. Imatge referent del videoclip musical “She’s the One”, de Robbie Williams al 2011. Figura 46. Pili Fernández i Ernesto Rodríguez a la pista Vista Alegre de Salt. Figura 47. Imatge referent del videoclip musical “On me”, de St.Woods al 2019.
88
Figura 48. Fotografia de l’apartat del capítol 4, videoclip musical “Espera’m”. Figura 49. Imatge de perfil de Lluís Llach, cantautor català. Figura 50. Pili Fernández entrevistant al cantautor Lluís Llach. Figura 51. Logotip del festival de cinema documental Alcances. Figura 52. Logotip dels Premis Gaudí, Acadèmia del Cinema Català. Figura 53. Logotip de la setmana internacional del cinema Seminici, Valladolid. Figura 54. Logotip del festival de cinema Mujeres en el cine y la televisión. Figura 55. Logotip de la productora En Femenino Films. Figura 56. Logotip del festival de cinema internacional de Gran Canàries. Figura 57. Representació gràfica del simbolisme i metàfora del logotip del projecte. Figura 58. Representació gràfica d’exemples de tipografia i tria de la tipografia final. Figura 59. Proves inicials de color per a la tria de la paleta cromàtica. Figura 60. Proves definitives de color per a la tria de la paleta cromàtica. Figura 61. Cercle gràfic com a representació del primer color final de la paleta cromàtica. Figura 62. Cercle gràfic com a representació del segon color final de la paleta cromàtica. Figura 63. Representació gràfica del logotip final del projecte. Figura 64. Captura fotogràfica de l’apartat “Homenatges i Celebracions” del Pressbook Interactiu. Figura 65. Captura fotogràfica de l’apartat “La veu del poble” del Pressbook Interactiu. Figura 66. Captura de pantalla del Capítol 2, “Una mirada al passat”. Figura 67. Captura de pantalla del Capítol 3, “Compartint moments amb la Pili”. Figura 68. Captura fotogràfica en pla general del videoclip musical “Espera’m”. Figura 69. Captura fotogràfica en primer pla del videoclip musical “Espera’m. Figura 70. Representació gràfica de la lletra de la cançó “Espera’m”. Figura 71. Pàgina 1 del Storyboard del primer rodatge, 3 de març de 2019.
89
Figura 72. Pàgina 2 del Storyboard del primer rodatge, 3 de març de 2019. Figura 73. Pàgina 3 del Storyboard del primer rodatge, 3 de març de 2019. Figura 74. Pàgina 4 del Storyboard del primer rodatge, 3 de març de 2019. Figura 75. Pàgina 5 del Storyboard del primer rodatge, 3 de març de 2019. Figura 76. Pàgina 6 del Storyboard del primer rodatge, 3 de març de 2019. Figura 77. Pàgina 1 del Storyboard del segon rodatge, 9 de març de 2019. Figura 78. Pàgina 2 del Storyboard del segon rodatge, 9 de març de 2019. Figura 79. Pàgina 1 del Storyboard del segon rodatge, 30 de març de 2019. Figura 80. Pàgina 2 del Storyboard del segon rodatge, 30 de març de 2019. Figura 81. Pàgina 3 del Storyboard del segon rodatge, 30 de març de 2019. Figura 82. Pla de rodatge, 3 de Març a la Nau Guixeres de la Factoria Coma Cros, Salt. Figura 83. Pla de rodatge, 9 de Març a l’Aula Magna de la Casa de Cultura, Girona. Figura 84. Pla de rodatge, 30 de Març al Pavelló Esportiu Municipal, Porqueres. Figura 85. Imatge principal del menú inicial. Figura 86. Representació gràfica de l’arbre de navegació del projecte interactiu. Figura 87 Representació gràfica del diagrama de flux del projecte interactiu. Figura 88. Gràfic del Wireframe 0. Teaser. Figura 89. Gràfic del Wireframe 1. Menú principal. Figura 90. Gràfic del Wireframe 1.1 “Presentació personatge”, Part I de l’Assaig audiovisual. Figura 91. Gràfic del Wireframe 2.1 Capítol 1, portada del Pressbook interactiu. Figura 92. Gràfic del Wireframe 2.2 Capítol 1, menú del Pressbook interactiu. Figura 93. Gràfic del Wireframe 2.2.1 “Formació i motivació”. Figura 94. Gràfic del Wireframe 2.2.1.1 Figura 95. Gràfic del Wireframe 2.2.1.2
90
Figura 96. Gràfic del Wireframe 2.2.2 “Homenatges i celebracions”. Figura 97. Gràfic del Wireframe 2.2.2.1 Figura 98. Gràfic del Wireframe 2.2.2.2 Figura 99. Gràfic del Wireframe 2.2.2.3 Figura 100. Gràfic del Wireframe 2.2.3 “La veu del poble”. Figura 101. Gràfic del Wireframe 2.2.3.1 Figura 102. Gràfic del Wireframe 2.2.3.2 Figura 103. Gràfic del Wireframe 2.2.3.3 Figura 104. Gràfic del Wireframe 2.2.3.4 Figura 105. Gràfic del Wireframe 3. Capítol 2, “Projeccions”. Figura 106. Gràfic del Wireframe 3.1.1 Figura 107. Gràfic del Wireframe 3.1.2 Figura 108. Gràfic del Wireframe 3.1.3 Figura 109. Gràfic del Wireframe 4.1 “Memòries d’una dona lluitadora”, a l’opció de participa. Figura 110. Gràfic del Wireframe 4.2 Menú de l’apartat participa. Figura 111. Gràfic del Wireframe 4.2.1 “Troba’t”. Figura 112. Gràfic del Wireframe 4.2.1.1 Figura 113. Gràfic del Wireframe 4.2.1.2 Figura 114. Gràfic del Wireframe 4.2.1.3 Figura 115. Gràfic del Wireframe 4.2.1.4 Figura 116. Gràfic del Wireframe 4.2.1.5 Figura 117. Gràfic del Wireframe 4.2.1.6 Figura 118. Gràfic del Wireframe 4.2.2 “Dedica”. Figura 119. Gràfic del Wireframe 4.2.2.1, direcció web a la plataforma Instagram.
91
Figura 120. Gràfic del Wireframe 5. Capítol 3, “Compartint moments amb la Pili”. Figura 121. Gràfic del Wireframe 5.1.1 Entrevista Josep Mª Pladaveya. Figura 122. Gràfic del Wireframe 5.1.2 Entrevista Gemma Frucutuoso. Figura 123. Gràfic del Wireframe 5.1.3 Entrevista Marta Dispès. Figura 124. Gràfic del Wireframe 6.1 Capítol 4, direcció web a la plataforma Youtube. Figura 125. Gràfic del Wireframe 7.1 “Un record present”, Part II de l’assaig audiovisual. Figura 126. Background de la trama narrativa de la primera part de l’assaig audiovisual. Figura 127. Disseny gràfic del logotip de Facebook. Figura 128. Disseny gràfic del logotip de Instagram. Figura 129. Breu informació sobre el capítol 1. Figura 130. Breu informació sobre el capítol 2. Figura 131. Breu informació sobre el capítol 3. Figura 132. Breu informació sobre el capítol 4. Figura 133. Background de la trama narrativa de la segona part de l’assaig audiovisual. Figura 134. Fotograma pàgina presentació del projecte interactiu. Figura 135. Fotograma del menú principal del projecte interactiu. Figura 136. Fotograma de la Part I. Figura 137. Fotograma de la presentació del pressbook interactiu. Figura 138. Fotograma del menú del pressbook interactiu. Figura 139. Fotograma “Formació i motivació”. Figura 140. Fotograma Imatge 1. Figura 141. Fotograma Imatge 2. Figura 142. Fotograma “Homenatges i celebracions”. Figura 143. Fotograma Imatge 1.
92
Figura 144. Fotograma Imatge 2. Figura 145. Fotograma Imatge 3. Figura 146. Fotograma “La veu del poble”. Figura 147. Fotograma Imatge 1. Figura 148. Fotograma Imatge 2. Figura 149. Fotograma Imatge 3. Figura 150. Fotograma Imatge 4. Figura 151. Fotograma del Capítol 2 “Projeccions”. Figura 152. Fotograma Imatge 1 “Sincronitzant memòries”. Figura 153. Fotograma Imatge 1 “La Pionera”. Figura 154. Fotograma Imatge 1 “Una mirada al passat”. Figura 155. Fotograma presentació “Memòries d’una dona lluitadora”, opció de participa. Figura 156. Fotograma del menú en l’apartat participa. Figura 157. Fotograma “Troba’t”. Figura 158. Fotograma Imatge 1. Figura 159. Fotograma Imatge 2. Figura 160. Fotograma Imatge 3. Figura 161. Fotograma Imatge 4. Figura 162. Fotograma Imatge 5. Figura 163. Fotograma Imatge 6. Figura 164. Fotograma “Dedica”. Figura 165. Fotograma direcció web a la plataforma Instagram. Figura 166. Fotograma del Capítol 3 “Compartint moments amb la Pili”. Figura 167. Fotograma entrevista Josep Mª Pladaveya.
93
Figura 168. Fotograma entrevista Gemma Fructuoso. Figura 169. Fotograma entrevista Marta Dispès. Figura 170. Fotograma direcció web a la plataforma Youtube. Figura 171. Fotograma de la Part II. Figura 172. Captura de pantalla del perfil del projecte a Facebook. Figura 173. Captura de pantalla del perfil del projecte a Instagram. Figura 174. Exemple de “Highlight” en l’apartat de #Vida. Figura 175. Exemple de “Highlight” en l’apartat de #Patinatge. Figura 176. Exemple de “Highlight” en l’apartat de #Ràdio.
94