RecReations project by EU ERAM

L’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA DEL CONCEPTE DE CANVI A TRAVÉS DE LA RELACIÓ ENTRE ARTS ESCÈNIQUES I

TECNOLOGIES DIGITALS

MAR BADAL TREBALL FINAL DE GRAU: ESPECTACLE RECREATIONS PROJECT

TUTORITZAT PER FRANCESC FONT JUNY 2019

AUDIOVISUALS i MULTIMÈDIA

Grau en Comunicació Audiovisual i Multimèdia

ÍNDEX RESUM

PARAULES CLAU

JUSTIFICACIÓ

OBJECTIUS

METODOLOGIA

FASE 1. Idea i elecció del tema

Introducció

1. El Canvi

1.1 El canvi expressat per autores i autors

1.1.1 Heràclit d’Efes

1.1.2 Aristòtil

Pensadors i personatges contemporanis

1.1.3 Erich Seligmann Fromm

1.1.4 Edgar Morin

1.1.5 Roser Claramunt

1.1.6 David Murias

1.1.7 Mònica Garcia

1.1.8 Isa Martinez Garcia

1.1.9 Antoni Badia Garganté

Articles relacionats amb el canvi

1.1.10 El canvi i la PNL

1.1.11 Canvi i resistència al canvi

23 !3

1.1.12 Adaptació al canvi

1.2 La transmissió d’un concepte mitjançant el llenguatge artístic

1.2.1 Formes de direcció en creacions escèniques

1.2.1.1 Oskar Schlemmer

1.2.1.2 Michael Tchekhov

1.2.1.3 Bertolt Brecht

1.2.1.4 Josep Maria Ginès i Pous

1.2.1.5 Merce Cunningham

1.2.1.6 Hans Kresnik

1.2.1.7 Pina Bausch

1.2.1.8 Reinhild Hoffman

1.2.1.9 Cesc Gelabert

1.2.1.10 Ivo Van Hove

1.2.1.11 Thomas Ostermeier

1.2.1.12 Àlex Rigola

1.2.1.13 Companyia La Complicité

1.2.1.14 L’Agrupació Señor Serrano

Directores i directors del teatre català

1.2.1.15 Mario Gas (1947)

1.2.1.16 Carme Portaceli (1955)

1.2.1.17 Magda Puyo (1960)

1.2.1.18 Xavier Albertí (1962)

1.2.1.19 Sergi Belbel (1963)

1.2.1.20 Oriol Broggi i Rull (1971)

1.2.1.21 Carlota Subirós (1974)

1.2.1.22 Alícia Gorina (1979)

Conclusions

FASE 2. Planificació i realització

2.1 De la idea a l’espectacle

2.1.1 Introducció

2.1.2 L’origen de la idea

2.1.3 Els conceptes del projecte

2.1.3.1 L’art multidisciplinari

2.1.3.2 L’audiovisual i els seus orígens

2.1.3.3 El teatre-dansa

2.1.3.4 L’espectacle i la companyia

2.1.3.5 La Co-creació o creació col·lectiva

2.1.4 Els rols

2.1.4.1 L’autoria

2.1.4.2 La directora. La coreògrafa

2.1.4.3 L’Intèrpret

2.1.4.4 El Compositor musical i tècnic de so

2.1.4.5 La productora

2.1.4.6 Els vídeo artistes

2.1.4.7 La caracterització

2.1.4.8 L’escenari i els seus elements

2.1.5 L’assaig

2.1.6 Ideació i format

2.1.7 Les fases de l’espectacle

2.1.7.1 Explicació general

2.1.7.2 Plantejament coreografies

2.1.7.3 Plantejament audiovisual

2.1.8 Cronograma

2.1.9 Pressupost

2.2 Realització

2.2.1 Referents 2.2.1.2 Referents audiovisuals

2.2.1.1 Referents musicals

2.2.1.2 Referents audiovisuals

2.2.2 Equip

2.2.2.1 Caracterització intèrpret

2.2.3 Material

2.2.4 Localitzacions d’assaig i mostres

2.2.5 Direcció d’art

2.2.5.1 Elements escènics

2.2.5.2 Vestuari

2.2.5.3 Maquillatge i pentinat

2.2.5 Execució d’assaigs

2.2.6 Guió literari i tècnic

2.2.7 Descripció dels audiovisuals

100

2.2.8 Previsió d’ingressos

107

2.2.9 Gràfica i colors

108

2.2.10 Treball de difusió pre-estrena

109

FASE 3. Autoavaluació, millora i prospectiva

114

3.1 Valoració del resultat i objectius acomplerts

115

3.2 Avaluació de la creativitat

116

3.3 Autoavaluació i millores

118

3.4 Prospectiva i disseminació

119

3.5 Conclusió final

119 !6

REERENTS CULTURALS

120

Bibliografia

121

Filmografia

122

Webgrafia

124

Referents gràfics

127

ANNEXES

132

Annex 1. Projectes anteriors

133

Annex 2. Missatges virals

137

Annex 3. Primera reunió / assaig / càsting

140

Annex 4. Perfils que han abandonat

142

Annex 5. Material textual, sonor i visual de cada assaig

145

Annex 6. Esquema visual espectacle

153

Annex 7. Esborranys i procés de la fase 2

154

Annex 8. Esborranys i processos dels audiovisuals de la fase 1, 3 i 4 i entreactes

161

Annex 9. Esquema escenari

168

Annex 10. Proves maquillatge

171

Annex 11. Actes de les sessions d’assaig

172

Annex 12. Dossier definitiu

200

Annex 13. Confirmació de mostres

209

Annex 14. Fotografies making off assaigs

213

Annex 15. Bíblia del projecte

217

RESUM Tothom pot sentir coses, però trobar una forma adient en que també un altre pugui sentir-la, que li pugui suggerir alguna emoció interna, és on es troba el gran secret. Aquest projecte amb el que es vol investigar una forma de transmetre a través d’un mitjà artístic, està fonamentat en la realització d’una obra on s'interrelaciona el vídeo en projecció en estreta vinculació amb les arts escèniques de la dansa i la música. A partir de la unió entre tecnologies digitals i arts escèniques, es vol transmetre un missatge que generi un aprofundiment sobre un pensament d’un tema social. El contingut del marc teòric pretén generar una reflexió entorn de la dificultat que suposa el procés d'adaptació que l'individu experimenta quan es produeix un canvi en el seu entorn de forma immediata. Tot això tenint en compte que l'individu se situa en un context contemporani. Així doncs, el projecte neix de la necessitat de generar un debat sobre un tema que actualment ja és present, però no sempre des de la perspectiva de la cultura de l'art. Es creu que la transmissió d’aquest punt de vista a través d’una obra d’art innovadora i no a través del medi verbal, podria arribar a l’inconscient de forma més directa a la nostra societat. Per això es fa una investigació del canvi i la resistència al canvi des de la perspectiva de diversos autors al llarg dels anys, i de les formes de dirigir de diferents artistes del món de l’espectacle. A partir d’aquí es pretén crear una peça d’art multidisciplinari i contemporani que treballi el concepte investigat i plasmat d’una manera inèdita i alternativa. Els components del grup de caràcter semiprofessional amb rols diferents que s'hi involucren són reunits per una directora que organitza i coordina tots els recursos humans i elements expressius possibles per arribar de forma idònia a la posada en escena. El grup reunit es fonamenta en diversos intèrprets provinents de la dansa contemporània, el teatre, l’audiovisual i/o la música amb l’objectiu de treballar en conjunt com a col·lectiu artístic per al projecte que vol ser presentat en directe. Es parteix de la base de treballar el rol en la direcció, per una banda, i el rol de producció per una altra. Com a punt d'innovació però, es tracta d'una obra desenvolupada a partir de processos fonamentats en la cocreació i no només des del funcionament tradicional. Fent servir aquesta metodologia, es busca en alguns casos trencar amb els esquemes normalitzats on imperen els rols jeràrquics amb funcions unidireccionals.

Finalment és rellevant el tractament de l’audiovisual com a plat principal en aquesta obra d’art, sent el nexe de totes les altres arts que funcionen de complement a aquesta. Això és quelcom no freqüent en altres projectes, ja que sovint l’audiovisual no està pensat per a ser el principal més enllà que en el marc del cinema, si no que sempre com a complement d’una peça musical, teatral, de dansa…

RESUMEN Todo el mundo puede sentir cosas, pero encontrar una forma adecuada en que también otro pueda sentirla, que le sugiera alguna emoción interna, es dónde se encuentra el gran secreto. Este proyecto con el que se quiere investigar una forma de transmitir a través de un medio artístico, está fundamentado en la realización de una obra donde se interrelaciona el vídeo en proyección en estrecha vinculación con las artes escénicas de la danza y la música . A partir de la unión entre tecnologías digitales y artes escénicas, se quiere transmitir un mensaje que genere una profundización sobre un pensamiento de un tema social. El contenido del marco teórico pretende generar una reflexión en torno a la dificultad que supone el proceso de adaptación que el individuo experimenta cuando se produce un cambio en su entorno de forma inmediata. Todo ello teniendo en cuenta que el individuo es situado en un contexto contemporáneo. Así pues, el proyecto nace de la necesidad de generar un debate sobre un tema que actualmente ya está presente, pero no siempre desde la perspectiva de la cultura del arte. Se cree que la transmisión de este punto de vista a través de una obra de arte innovadora y no a través del medio verbal, probablemente podría llegar al inconsciente de forma más directa en nuestra sociedad. Por ello se hace una investigación del cambio y la resistencia al cambio desde la perspectiva de varios autores a lo largo de los años, y de las formas de dirigir de diferentes artistas del mundo del espectáculo. A partir de aquí se pretende crear una pieza de arte multidisciplinar y contemporáneo que trabaje el concepto investigado y plasmado de una forma inédita y alternativa. Los componentes del grupo de carácter semiprofesional con roles diferentes que se involucran son reunidos por una directora que organiza y coordina todos los recursos humanos y elementos expresivos posibles para llegar de forma idónea a la puesta en escena. El grupo reunido se fundamenta en varios intérpretes provenientes de la danza contemporánea, el teatro, el audiovisual y / o la música con el objetivo de trabajar en conjunto como colectivo artístico para el proyecto que quiere ser presentado en directo. Se parte de la base de trabajar el rol en la dirección, por un lado, y el rol de producción por otra. Como punto de innovación sin embargo, se trata de una obra desarrollada a partir de procesos basados en la co-creación y no sólo desde el funcionamiento tradicional. Utilizando esta metodología, se busca en algunos casos romper con los esquemas normalizados donde imperan los roles jerárquicos con funciones unidireccionales. Finalmente es relevante el tratamiento del audiovisual como plato principal en esta obra de arte, siendo el nexo de todas las demás artes que funcionan de complemento a esta. Esto es algo no frecuente en otros proyectos, ya que a menudo el audiovisual no está pensado para ser el principal más allá que en el marco del cine, si no siempre como complemento de una pieza musical, teatral, de danza ... !10

ABSTRACT Everyone can feel things, but finding a suitable way so that others can feel it too, a way that triggers some kind of internal emotion, is where the great secret lies.Â This project, which aims to investigate a way of expressing through an artistic medium, is based on the creation of a piece that interrelates a video projection in close ties with the performing arts of dance and music. Starting from the union between digital technologies and the performing arts, we want to share a message that generates a deeper understanding of a social thought. The content of the theoretical framework aims to generate a reflection on the difficulty of the process of adaptation experienced by the individual when there is a sudden change in their environment. All this happens while taking into account that the individual is situated in a contemporary context. Thus, the project arises from the need to generate a debate on a topic that is already present, but not always from the perspective of the culture of art. It is believed that transmitting this point of view through an innovative work of art and not through verbal means could reach the unconscious more directly in our society. Therefore, an investigation of change and resistance to change is made from the perspective of several authors over the years and the ways of directing different artists from the world of entertainment. From here, the intention is to create a piece of multidisciplinary and contemporary art that works on the concept researched and shaped in an unprecedented and alternative way. The members of the semi-professional group with different roles that are involved are brought together by a director who organizes and coordinates all the human resources and possible expressive elements to get to the appropriate staging. The group gathered is composed of several performers from contemporary dance, theater, audiovisual and / or music with the aim of working together as an artistic collective for the project that wants to be presented live. It starts from the basis of working on the directing role, on the one hand, and the role of production on the other. As a point of innovation, however, it is a piece developed from processes based on co-creation and not only from the traditional operation. Using this methodology, it is sought, in some cases, to break with the standardized schemes where hierarchical roles with unidirectional functions prevail.

Finally, the treatment of the audiovisual as the centerpiece in this work of art is relevant, it being the nexus of all the other arts that work as a complement to it. This is something not frequent in other projects, since the audiovisual is not often thought to be the main form of art beyond that in the frame of the cinema, but always a complement to a piece of music, theater, dance ...

!11

PARAULES CLAU Sobre el QUÈ: Canvi, Resistència, Superació, Adaptació, Incertesa, Confort, Fases, Transició, Modificació, Causa.

Sobre el COM: Espectacle, Multidisciplinari, Audiovisual, Projecció, Expressió, Música, Teatre, Dansa, Cocreació, Improvisació.

JUSTIFICACIÓ “L’únic constant a la vida és el canvi”, va assegurar el filòsof Heràclit, i tot i això hem seguit lluitant per a resistir-nos-hi tant com podem. Ho sabem, però és inevitable passar per un cicle amb diferents etapes fins que acceptem una novetat a la nostra vida. Un canvi físic, psíquic...no ens n’acostumem perquè no podem, o no ho volem fer? I és que en la societat en la que vivim ens han educat per crear un mecanisme de resistència perquè el canvi no es produeixi. A escala personal, el procés d’acceptació de nous esdeveniments ha estat sempre difícil, sobretot després del llarg viatge d’aquest últim any. Un seguit de raons m’han portat a desenvolupar l’acceptació de molts canvis simultanis en la meva vida i el fet de deixar anar creences i valors del passat m'ha fet adonar que aquest factor pren un paper molt important tant per a la societat de forma genèrica com per a les persones de forma més individual. Fent un estudi sobre els filòsofs antics com Aristòtil o Heràclit, fins a arribar als pensadors més contemporanis com Edgar Morin, Roser Claramunt entre molts altres escriptors, s’ha observat el patiment que comporta el canvi dins la societat contemporània en l’àmbit psíquic. Per altra banda, partint de referències i formats dels mestres de la dansa contemporània com Pina Bausch, Merce Cunningham o Reinhild Hoffmann entre d’altres, aquesta història vol ser expressada a partir del format de la direcció en un context relacionat amb l’art de la dansa, també molt personal. La valentia necessària per a deixar anar un ésser estimat, un entorn on viure, un valor, una creença, tancar una etapa que suposa obrir-ne una altra… són exemples d’experiències que qualsevol persona pot tenir i que la història conceptual d’aquest espectacle vol fer-ne referència i ser un mitjà perquè arribi a un públic que pugui connectar des del seu interior amb aquest tema social. L’objectiu últim seria que aquest procés trobi un retorn al propi terreny personal. Per tant, aquesta obra d’art és una porta oberta a compartir mitjançant les arts escèniques i les tecnologies digitals, una peça que fomenta l’art com a teràpia, en aquest cas d’un tema singular. Però potser més endavant de molts altres. Així, a través de posades en escena de diferents !12

disciplines artístiques es cerca evocar aquest sentiment que parteix com a punt d’inspiració d’una experiència personal, convida al públic a ser còmplice d’aquesta reflexió íntima i recrear una nova versió, una nova prosa.

OBJECTIUS Generals - Expressar un punt de vista d’una reflexió contemporània mitjançant un llenguatge artístic (audiovisual i corporal). - Crear un projecte de cocreació com a metodologia artística per conjugar els recursos expressius de les arts escèniques i les tecnologies digitals emergents. -Fomentar la cultura de l’art multidisciplinari i/o de nous formats a Catalunya. -Defensar la idea de l’art com a teràpia i educació social.

Específics - Realitzar una obra d’art que combina les disciplines artístiques de l’audiovisual, la dansa-teatre i la música i presentar-la públicament. -Exercir un rol de direcció i un rol de producció que organitzi i lideri el projecte però que treballi des d’un nivell no basat únicament en rols jeràrquics. - Crear una metodologia personal i pròpia de direcció a partir de referències. -Aprofundir en el coneixement d’un concepte social, en aquest cas, el canvi i la resistència a aquest, per a poder crear-ne un debat subjecte a una interpretació.

!13

METODOLOGIA En el punt de partida es treballa l’anàlisi del concepte de “la resistència al canvi”, és a dir, el què. Aquest es realitza a partir d’una recerca de referències per a poder contrastar i sumar amb la creença pròpia i així generar un bon fonament de la idea durant la creació de l’obra artística. La forma però, té dues variants. En primer lloc es tracten els ingredients conceptuals que es posen en pràctica a través del tractament d’un sentiment en l'audiovisual, la inspiració d'una coreografia de dansa i una música que la complementa tot creant un espectacle final. D'altra banda, es tracta de com es posa en pràctica el rol de direcció i s’aplica un mètode dissenyat específicament. És aquí on apareix el concepte de cocreació, en la creació conjunta a partir d’unes directrius que proposa idees base i que engloba les aportacions d’altres per arribar al concepte final. Per tant, el rol de direcció reuneix els components, organitza i lidera l’equip, exposa el tema i produeix l’obra. Però no lidera pel que fa a creació, sinó que convida a la creació d'un espai on el grup s’uneix puntualment amb la dedicació exclusiva de generar continguts i crear conceptes per a portar a terme als assajos. La última fase es conclou amb l’autoavaluació del projecte i l’anàlisi del que s’ha aprés i es podria millorar de cares a futurs projectes, però amb el convenciment d’haver creat una marca, un mètode que es podrà aplicar a partir de llavors en qualsevol projecte que no segueix la línia dels indicadors estàndards amb els que la indústria treballa normalment.

!14

FASE 1

IDEA I ELECCIÃ&#x201C; DEL TEMA

!15

Introducció

En l’estudi previ pel desenvolupant del treball titulat El “canvi “expressat en l’àmbit artístic a través de les arts escèniques i les tecnologies digitals pretenc treballar dos aspectes teòrics. Per una banda, aspiro a fer un breu estudi sobre les maneres de dirigir de diferents personatges destacats en el món de la realització d'una creació escènica. Si el que pretenc és realitzar un treball en el qual hi ha una transmissió d'un concepte del llenguatge audiovisual al corporal, considero imprescindible tenir en compte una sèrie de referents artístics que han portat a terme pràctiques semblants i que em puguin guiar a l'hora d'emprar la pròpia. En el moment en què es vol crear una peça personal i única, crec que aquesta part del treball pot resultar molt rellevant tant pel com es transmetrà cap a l'espectador, com per la comunicació entre creadora i intèrprets. Per altra banda, arribar a una conclusió sobre el significat del concepte “Canvi" i la resistència a aquest, tot observant si la idea entesa des d'una creença personal té relació amb algun dels trets que han estipulat diversos autors que l'han mencionat al llarg dels anys fins a arribar al significat més contemporani. També per identificar per quines referències i tradicions s'ha vist possiblement influenciat. D’aquesta manera, considero que podré acostar-me a l’origen d’aquest significant generat a través de l’experiència personal i que, en última instància, em serà útil per a la correcta aplicació i direcció d’un projecte artístic i pràctic relacionat amb el concepte de canvi.

1. El Canvi

Segons definició de diccionaris catalans1 , un canvi, que es tracta d’un nom masculí, és: 1.

Modificació d'una cosa per convertir-la en una cosa diferent o oposada.

Variació o alteració d'un estat per un altre.

Substitució d'una cosa per una altra.

Aquest concepte en paraules es pot definir per: 1. Alteració, evolució, modificació, transformació, variació 2. Bescanvi, intercanvi 3. Desplaçament, moviment, mudança, regirament 4. Millora, novetat, reforma, varietat

WordReference (2019). Definició de canvi. Diccionaris d'idiomes en línia. 9 d’abril 2019. Recuperat de: http:// www.wordreference.com/definicio/canvi 1

!16

Altres conceptes variants en són: · Canvi (com a filosofia), alteració d'un ésser o de la realitat, la modificació dels seus atributs. · Canvi (d’estat o transició de fase), evolució de la matèria entre diversos estats d'agregació sense que hi hagi canvis en la seva composició. · Canvi (físic) transformacions que poden canviar l'estat d'agregació o l'aspecte de les substàncies però que no modifiquen la seva naturalesa química.2

Com es pot observar, hi ha moltes maneres de descriure aquest concepte. Així mateix, moltes variants d’interpretació segons el context.

1.1 El canvi expressat per autores i autors

1.1.1 Heràclit d’Efes Heràclit d’Efes, Herákleitos o Ephésios (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) va ser un filòsof presocràtic de la regió d’Efes, d’Àsia. El poc coneixement que ha quedat de la seva filosofia són conservacions de breus fragments dels quals el més conegut es basa en què no creia que la natura estigui formada per una última substància immutable, sinó que considerava que tot es troba en estat de canvi continu. Així com menciona ell, tot es troba en “estat de flux” o “tot flueix, res no s'està quiet”3. També és coneguda la cita “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu”4, ja que com ell defensa, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin. Així doncs, aquest pensador, podria ser considerat com un dels precursors del concepte de canvi des d’una perspectiva filosòfica que ha arribat als nostres dies.

1.1.2 Aristòtil Aristòtil, filòsof de l'Antiga Grècia considerat com un dels grans pensadors de la humanitat (384 aC - 322 aC), és reconegut per com va dominar el pensament europeu al voltant de 2.000 anys i per ser un dels que més ha influït en tota la història de la filosofia.

Institut d’Estudis Catalans. (2013). Definició de canvi. Diccionari de la llengua catalana. Segona edició. 22 de novembre 2019. Recuperat de: http://mdlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=canvi&operEntrada=0 3

G S Kirk, Raven J. E, Schofield M. (1987). Editorial Gredos. Los filósofos presocráticos. Historia crítica con selección de textos. Segunda edición. Consultat el 22 de novembre 2019. Recuperat de: http://juango.es/files/Kirk---Raven---Los-FilosofosPresocraticos-1.pdf 4

Brutau, O. Filosofia, El 9 Nou. Num. 3741. (23/02/2018). Consultat el 8 de febrer 2019. Recuperat de: https://www.aprop.marketing/ filosofia/ !17

La seva aportació sobre el canvi era que no hi ha un canvi (o com ell anomena, esdevenir), sense temps, forma ni matèria. Que res tendeix a un fi, a través d'un moviment, a excepció de l’existència d’un responsable, o agent, de l'inici del moviment5 . Així doncs per a justificar un canvi, el breu resum de la seva teoria era "La causa". Aquesta estava desglossada en quatre: la matèria, la forma, l'agent i el fi. Factors explicatius del canvi o com ell deia "allò que podem respondre quan es pregunta per què les coses són com són”6 : 1. La causa material (o matèria): com a allò a partir de què es produeix o es fa una cosa i que la cosa continua sent: el substrat (el «de què»). 2. La causa formal (o forma): forma o logos, la substància o essència que es manifesta per la definició, la idea de la cosa, és a dir, el principi organitzador i estructurador de la matèria que en íntima composició amb ella roman en la cosa (el «què»). 3. La causa eficient (agent del canvi): l'agent o l'iniciador del canvi, el faedor, el responsable, l'origen, els individus o els grups socials que el duen a terme. (el «qui», el «per què»). 4. La causa final (finalitat del canvi, en la concepció teleològica aristotèlica): El fi o finalitat, l'objectiu cap al qual s'orienta la producció, amb la intenció de la qual es fa alguna cosa, el bé de la cosa (el «per a què»). Aquesta terminologia, basada en conceptes metafísics, permet entendre una configuració dels processos que intervenen en el canvi. Per això, l'autor esdevé una referència pel present projecte no només pel concepte en si, sinó per la segregació que realitza de quatre punts o fases. Aquesta divisió pot resultar inspiradora de cara a la construcció d’un esquema estructural per l’obra en qüestió.

Pensadors i personatges contemporanis Després d’analitzar una part de la filosofia provinent de la Grècia clàssica, no s’ha considerat rellevant assenyalar altres pensadors al llarg d’aquests anys fins molt més endavant. En concret, hem realitzat un salt fins a l’espai contextual de finals del segle XX i inicis del segle XXI, ja que des d’un principi es creia convenient portar la creació artística que es vol portar a terme seguint una lògica de caràcter més contemporani. En conseqüència, i tenint en compte el format d’estudi que ens ocupa, es creia més convenient inserir referències contemporànies que clàssiques. No obstant això, la fixació pel concepte de “canvi” ha seguit posicionant-se com l’objecte d’estudi central en l’estudi de tesis més actual.

FiloXarxa - WikiSofia. (2018). Autor. Aristòtil. Consultat el 18 de febrer del 2019. Recuperat de: https://www.wikisofia.cat/wiki/ Autor:Arist%C3%B2til 6

FiloXarxa - WikiSofia. Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. (2018). Canvi, o moviment COSMOL. Consultat el 9 de febrer del 2019. Recuperat de: http://www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa/gen-95m7.htm !18

1.1.3 Erich Seligmann Fromm Erich Fromm (1900 -1980) va ser un psicoanalista alemany nacionalitzat estatunidenc que va especialitzar-se en el treball dels dogmes religiosos, el manteniment de l'autoritat de l'estat mitjançant l'autoritat familiar i la por a la llibertat. Va escriure més de trenta d'obres de gran prestigi internacional. Entre ells, l’anomenat “Tenir o Ser” el 1976 on proposa que existeixen dos estils a través dels quals la gent prova ser un/a mateix/a: en el terme del què un pot posseir o en el terme en funció del què un va sent. “El que puc tenir és el que puc perdre, és a dir, el meu sentit d’identitat està basat en el que tinc, en les meves possessions. Per tant, segons ell, si puc dir “sóc el que tinc”, la pregunta que sorgeix és “qui sóc jo si perdo el que tinc?”7 Així doncs, el sentit d’identitat basat en el que un mateix/a posseeix és amenaçador i fa que la persona estigui constantment preocupada en no perdre el que té, ja que si no perd el seu sentit d’identitat. D’aquest autor em quedo amb aquesta reflexió basada en la desesperació en perdre quelcom propi, relacionat en l’estat d’amenaça que es té en el procés d’acceptació i reticència al canvi.

1.1.4 Edgar Morin Edgar Nahoum, conegut per a Edgar Morin (1921), és un filòsof parisenc contemporani considerat un dels principals precursors del pensament complex. L’autor ens parla dels “set sabers”, els quals ell considera necessaris per a l’educació del futur, ja que com ell defensa, l’educació constitueix un dels instruments més necessaris per a realitzar un canvi. I no gens fàcil, ja que és ben difícil modificar el pensament particular amb la complexitat, rapidesa i imprevisibilitat en el món en el qual vivim actualment. En els seus llibres i entre els seus articles, ens menciona aquests set sabers, entre ells, ens parla d’un dels que més li preocupa: Com enfrontar la incertesa. L’adaptació a aquesta, es pot relacionar en l’adaptació d’un canvi, en aquest cas en el de contemporani, ja que segons ell, s’han acabat les coses previsibles: això suposa un canvi en la nostra actualitat. Per exemple, abans estudiaves d’una cosa i no sabies exactament quan podries exercir-hi com a professional, però sabies quin era el camí per fer-ho. Ara, estudies una carrera però així i tot no tens una assegurança de tenir aquella feina i/o d’una altra. “El futur està obert i és imprevisible; prendre consciència de la incertesa va lligat a l’ensorrament del mite de Progrés”8. Aquest enfrontament, segons ell comporta quatre principis d’incertesa diferent (la de cervellment, la racional, la psicològica i la de la realitat). Sigui quina sigui però, narra dues vies que ell considera per al seu enfrontament. O bé com a plena consciència de riscos o bé com a estratègia. Aquesta segona opció, la conclou com a clau d’aquesta problemàtica. “Això implica que s’han d’examinar les certeses i dubtes de la situació, s’ha de fer el guió o programa, i s’ha de modificar

Vislumbres Da Outra Margem. (12/01/2014). To Have or To Be, by Erich Fromm. Consultat el 5 de gener 2019. Recuperat de: https:// www.youtube.com/watch?v=xgZapTBHtnc 8

Traveset i Vilaginés, M. Edgar Morin i els set sabers necessaris per a l’educació del futur. Educat, Blog de psicopedagogia. (23/02/2012). Consultat el 2 d’abril 2019. Recuperat de: https://www.educat.cat/blog/edgar-morin-i-els-set-sabers-necessaris-per-aleducacio-del-futur/ !19

l’acció segons la informació recollida i els canvis de context. L’estratègia, com el coneixement, és la navegació en un oceà d’incerteses amb illes de certeses”. Per tant, i retornant al concepte del canvi, el que em podria nodrir d’aquest autor és que la millor manera d’enfrontar un canvi és elaborant un pla estratègic per a evitar riscos (físics, mentals, psicològics…). Aquesta valoració pot resultar pertinent per incorporar noves variables desconegudes i motivar la recerca personal en relació noves conclusions que no s’havien considerat prèviament.

1.1.5 Roser Claramunt Roser Claramunt és una psicòloga Coach, mentora i formadora. Treballa amb pacients que necessiten suport en l’adaptació d’un entorn canviant i ho fa a partir de tècniques de relaxació vivencial i Mindfulness entre d’altres. També escriu articles dels quals parlen sobre l’acceptació i la por al canvi. En un de concret, explica com en la nostra societat el canvi és cada cop més freqüent però tot i així continuem sent tant resistents a aquest fins al punt de que ens arriba a perjudicar. “El canvi és inherent a la vida, al món i en l’ésser humà. I en canvi, ens hi resistim tant com podem”9. Aquest és un dels abstractes més interessants que s’aproximen amb la idea del canvi de la qual pretenc treballar , ja que parla de la resistència i acceptació d’aquest, sovint més difícil que el procés en si. És molt profitós doncs, el mètode que exposa per a enfrontar-s’hi de cara a l’hora de treballar la fase pràctica: 1. Acceptar el canvi; Prendre consciència de què ha passat i què podríem haver fet per evitar-ho. Això sí, des d’una forma constructiva i no des del remordiment, que sigui una manera de ressituarnos en el present ja que el passat no es pot canviar. 2. Intenció, voluntat: La introducció sobre el saber comprometre’s amb una mateixa. 3. El nivell de confiança: Un punt clau que ella fa servir en els seus processos d’acompanyament de coaching i bàsics per a enfrontar la paràlisi de la por. 4. Definir una estratègia: Aquesta dependrà de l’usuari i la seva situació. 5. Passar a l’acció. “Sense acció, no hi ha canvi. El fet d’actuar, fa que els canvis es produeixin”. Segons la psicòloga, aquest és el punt en que se surt de la zona de confort.

1.1.6 David Murias David Rodríguez Murias és un jove filòsof pensador expert en el desenvolupament humà. El seu camp d’investigació és l”Existencialisme” i en un dels seus articles explica que el canvi és una llei bàsica i un fenomen innegociable per a generar vida. “Els canvis existeixen perquè a l’univers tot 9

Claramunt, R. Acceptar el canvi. La por al canvi. Anoia Diari. Píndoles i moments kaizen. (21/09/2016). Consultat el 9 de març de 2019. Recuperat de: http://anoiadiari.cat/roser-claramunt/acceptar-canvi-por-canvi/ !20

està en moviment. Si les coses fossin permanents i immòbils no hi hauria vida, i la vida només sorgeix quan hi ha un inici i un final (…) dóna accés a la creació de situacions i realitats”10. El que més vull realçar d’aquest autor però, és com parla de la relació que hi ha entre el record del nostre inconscient el dia que vam néixer amb la relació de situacions en la vida adulta. “El dia del nostre naixement es va marcar una ordre: que allò conegut és positiu i beneficiós i allò desconegut és perjudicial. El nadó passa de ser nou mesos en la panxa de la mare,el que coneix, a de cop i volta anar a un lloc desconegut (…) aquest pas es grava com una situació d’incertesa i es viu amb por.(…) A causa del naixement cada cop que fem un canvi el psiquisme ho interpreta com no beneficiós”. M’interessa el tractament de les idees que exposa, ja que s’acosten a la meva interpretació d’idea de canvi.

1.1.7 Mònica Garcia Mònica Garcia és una psicòloga de la Residència Santa Maria del Tura, el qual es tracta d’un centre dedicat al benestar de la gent gran. En un dels seus articles penjats a la web, parla sobre les dificultats per assumir els canvis i assegura tres fases en les quals tot canvi passa. L’impacte, l’Elaboració i l’Acció. La seva definició sobre el canvi és interessant, ja que empra el significat d’incertesa, el qual, en molt pocs autors hi puc trobar el concepte relacionat d’aquesta manera. “La resposta està en la sensació de manca de control sobre la situació que canvia o ha de canviar. En general qualsevol canvi produeix incertesa perquè implica una modificació en les circumstàncies del nostre entorn al qual ja estem acostumats, i la incertesa genera certa por, almenys al principi, fins que tornem a conèixer i a tenir control sobre la nova situació”11 . També parla sobre la predilecció que tenim sovint d’anticipar idees negatives d’una situació que encara no s’ha desenvolupat, ja que l’únic que fan al final és bloquejar el procés i alentir el que realment està per venir que potser és inclús millor del que hi havia.

1.1.8 Isa Martinez Garcia Isa Martinez Garcia és una jove escriptora que sovint escriu relats i poesies breus en català en diferents portals d'internet, el més freqüent, "Relats en català". En l'exclusiu del canvi, exposa la seva opinió sobre com la societat ens educa perquè tinguem por i encara més problemes per assolir canvis si ja és un procés complicat de natural. "... Ens han educat de manera que tractem de convertir-ho tot en estable, en cosa fàcil i còmode." Comenta que el concepte de canvi és positiu, ja que és l'al·licient per a poder descobrir tot el que és nou i ser feliç amb noves

Murias, D. Els canvis a la vida. Per què ens costa tant afrontar els canvis? Diari d’Andorra. Autoajuda. (07/12/2016). Consultat el 10 de març 2019. Recuperat de: https://www.diariandorra.ad/noticies/revista_dies/2016/12/08/els_canvis_vida_109905_1201.html 11

Garcia, M. Les dificultats per assumir els canvis, per què? Residencia Santa Maria del Tura. Consultat el 10 de març 2019. Recuperat de: https://www.residenciatura.org/ca/article/les-dificultats-assumir-els-canvis !21

experiències. "...no és fàcil però sempre m'ha fet créixer en tots els nivells, però sobretot en l'àmbit personal”12 . D'aquesta autora doncs, destaco la idea del positivisme com a conclusió després d'un procés costós.

1.1.9 Antoni Badia Garganté Toni Badia és un professor des del 2000 dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’educació. Ha exercit com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona així com a la Universitat Internacional de Catalunya. La seva activitat d’investigació actual es desenvolupa en tres camps de la Psicologia i Educació: els processos d’ensenyament i aprenentatge en contexts educatius virtuals, les estratègies d’aprenentatge i la construcció de coneixement professional docent13 . En una publicació que va coordinar juntament amb altres col·laboradors, en una secció enraona sobre els diferents tipus de canvi que considero destacar. A partir d’un detonant, com ell expressa, el qual ha de ser "un incident o situació inesperada amb un elevat nivell d’impacte emocional amb el qual es manifestarà un conflicte latent sobre el canvi que apareixerà que pot ser d’identitat, d’opinió, d’un comportament habitual o d’estat d’ànim entre d’altres”. El fet però, és que sigui quin sigui aquest normalment sol ser profund, ja que va relacionat en el rol que tenia el subjecte sobre les seves funcions i maneres d’enfocament i reacció emocional davant d’aquestes emocions a partir de sentiments. Per tant, el canvi a la manera de posicionar-nos davant d’un determinat escenari, un canvi en el “ser”(Badia et al., 2012: p. 102 a 105)14 .

Articles relacionats amb el canvi 1.1.10 El canvi i la PNL En un article de la diputació de Barcelona que parla sobre les tècniques de Programació Neurolingüísitca (PNL) per a la millora de l’eficiència professional, s’hi troben afirmacions destacables en relació a la resistència al canvi. En aquest sentit, l’article defineix aquest estat com la “resistència al canvi el conjunt de forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre en un sistema, el propòsit dels quals és mantenir l’statu quo i garantir

Martinez, I. REFLEXIONS SOBRE LA VIDA: EL CANVI. Relats en Català. L’espai per publicar i llegir relats en català. (05/09/2014). Consultat el 15 de març de 2019. Recuperat de: http://relatsencatala.cat/relat/reflexions-sobre-la-vida-el-canvi/1051020

Universitat Oberta de Catalunya. Toni Badia Garganté. Curriculum Viate. Consultat el 6 d’abril de 2019. Recuperat de: https:// www.uoc.edu/webs/tbadia/ES/curriculum/index.html 14

Badia A.;Brancard R.; Clarke M.; Monereo C.; Pozo J.L’aprenentatge al llarg de la vida. Un punt de vista psicoeducatiu basat en la identitat humana. (2012). Consultat el 12 de març de 2019. Recuperat de: https://books.google.es/books? id=bbzKRG2GNawC&pg=PA102&lpg=PA102&dq=el+canvi+a+la+vida&source=bl&ots=Yy9kYFVgSg&sig=-2_ct32lyq3uwqF7VAYKNh a7IkA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjJ4ZyPutPeAhVOyYUKHfn8DcY4ChDoATAEegQIBRAB#v=onepage&q=el%20canvi%20a%20la%20 vida&f=false !22

l’estabilitat d'aquest sistema, sigui aquest un individu, una organització o una societat”15 . Aquesta informació, convida a la reflexió sobre la utilitat d’aquesta resistència que la ment humana tendeix a potenciar quan es troba enfront d’un estat d’incertesa. De fet, és recurrent l’aparició d’una dualitat, ja que en funció de l’ocasió totes dues vies (la resistència i la no resistència) comporten una decisió difícil, ja que “una part proposa el perill, i l’altra, l’oportunitat”. Després també hi dedica una part molt interessant a les “creences” que tenim en l’inconscient, ja que aquestes, formades a partir de les experiències personals viscudes, de vegades ens fan actuar seguint un patró molt arrelat al nostre pensament que pot dificultar l’adaptació a una nova situació. És per això que s’ha de poder treballar aquesta categoria de veritat que tenim per a poder-la modelar una mica a partir de noves experiències i així fer entendre al nostre subconscient que perquè no hi hagi un resultat similar en una situació com la del passat, no per això ha d’haver-hi una alarma de perill activada. La següent frase explica molt bé com es formen aquestes idees de forma tan innata: “(…)La generació de creences comença a la nostra infantesa, segueix a l’adolescència i en veritat no s’acaba mai. (…)També es formen a partir de l’entorn, les persones i les experiències que cadascú viu”. I és la que més destaco amb la idea pròpia que tinc sobre el concepte de la resistència al canvi.

1.1.11 Canvi i resistència al canvi L’Organització mundial del moviment Scout de la regió Interamericana, a part de donar suport als membres de les diverses organitzacions, també publica alguns articles o llibres. En un de concret, es parla sobre el Canvi i la Resistència a aquest, i tot i que l’objectiu és relacionar-ho en el rol de les organitzacions, hi ha un gran vincle que fa pensar en la realitat de la nostra societat. Serveix molt doncs, per a parlar de possibles factors de resistència que segueixen amb la línia de la qual es vol fer referència per l’estudi del significat de canvi. Segons l’article (Krüger, : p.2)16 , que recull afirmacions de diferents autors com per exemple Darío Rodríguez, un seguit de factors pels quals podrien provenir la resistència al canvi provenen…: 1) De la necessitat de la seguretat en preferència per allò que es coneix abans que allò que es desconeix. 2) De l’amenaça que poden sentir els interessos particulars. 3) De la falta de visió i claredat respecte als possibles beneficis de qualsevol canvi. 4) De la inèrcia en sovint preferir mantenir un ritme abans que realitzar un esforç addicional per a canviar-lo. 5) D’interpretacions contradictòries respecte al canvi, oportunitats, objectius…etc. 6) De la falta de recursos que poden fer difícil mantenir una innovació.

Diputació de Barcelona. Tècniques de PNL per a la millora de l’eficiència professional.El canvi i la PNL. Consultat el 8 de novembre de 2018. Recuperat de: https://formadiba.diba.cat/web/sites/default/files/public_resources/wiki_prod/manuals_basics/2124TPNLMEP/ 004.html 16

Krüger, H. Organización Mundial del Movimiento Scout. CAMBIO Y RESISTENCIA AL CAMBIO. Consultat el 8 de novembre 2018. Recuperat de: http://www.scout.org/sites/default/files/library_files/RDIfasciculo07.pdf !23

7) D’enveges i males disposicions que fan que persones es puguin oposar a innovacions que provenen d’altres fonts. Així doncs, per tots aquests motius, la resistència és un fet no possible d’evitar, però sí que de gestionar, tot i que és un dels principals i més importants reptes plantejats tant a les associacions scouts, com en el món en si. De l’estudi exhaustiu que en fan per a poder fer una adequada gestió de la resistència, destaquen les quatre fases principals que són: La negació, l’exploració, la resistència i el compromís. En elles es fa un treball que comença des de la resistència màxima al punt en què es vol cooperar per al canvi induït. Abans d’això però, l’article ens destaca com n’és d’important saber distingir les fonts d’una resistència, ja que si aquestes no es tenen clares d’on provenen, mai es podrà passar al següent pas. Les fonts de resistència al canvi poden ser en la personalitat individual, en els sistemes socials, en les lligades al mode d’aplicació d’aquest o a les lligades als models mentals. ˝La resistència ha de ser entesa com un esforç sistemàtic per recuperar l’equilibri interromput pel canvi (B. Dym) o com totes aquelles forces que contribueixen a l’estabilitat en la personalitat o en els sistemes socials˝ (N. Fernández), (Krüger, : p.3). Finalment, un altre anàlisi útil de mencionar és el dels diferents comportaments amb la que pot actuar la persona que no es vol adaptar a un canvi, els quals amaguen les veritables causes que es troben a l’interior i que són les que realment toca enfrontar per a superar qualsevol procés de resistència. Per exemple, la negació, la qual és comú i genera frustració, ja que se sol no reconèixer la necessitat de fer-ho, ja que s’acostuma a no voler trobar una justificació. Algunes de les expressions verbals més comuns que serveixen per detectar que s’està fent ús d’aquesta actitud són entre d’altres: ˝¿De quin problema em parlen?˝ , ˝Aquí les coses s’arreglen soles.˝ , ˝Li hem de donar temps al temps i tot es posarà a lloc”(Krüger, : p.6). Un altre comportament recurrent és el de la falta de motivació, en el qual se sol no fer cap tipus d’esforç per a aconseguir el canvi necessari, i en són comunes expressions com ˝¿I que hi guanyo jo amb això?˝˝ ˝No li veig el sentit a aquest canvi”(Krüger, : p.7). La incompetència, que es basa en la inseguretat del que pot provocar aquest canvi, es tradueix en ansietat o en bloquejos davant del procés d’aprenentatge. Expressions clares d’aquesta en són: ˝Millor no fem res nou” “Així com estàvem, estàvem bé.˝O també la impaciència, en la que la persona acostuma a voler veure ràpidament els resultats, ja que en el fons no hi creu, i necessita veure-ho el més abans possible per eliminar l’angoixa que li produeix. Expressions com són típiques d’aquest comportament, “Fins quan haurem d’esperar per a veure algun fruit?” “I això, té algun fi?” “Jo tenia raó quan deia que els canvis no tenien destí”. “Aquí no ha canviat res. Els resultats no es veuen per cap lloc”(Krüger, : p.9). Finalment cal nomenar el Pessimisme. Aquesta actitud degenera en un tarannà d’actitud depressiva. Totes aquestes reflexions, són molt profitoses per a poder desenvolupar una inspiració més òptima per al procés de creació posterior.

!24

1.1.12 Adaptació al canvi La universitat autònoma de Tamaulipas de Mèxic fa publicacions d’articles i revistes de les quals una de les publicacions feia reflexions a partir d’estudis basats en les diferències de l’adaptació del canvi entre militants d’una organització política. És interessant destacar alguns punts d’aquesta revista, ja que torna a ser un reflex real de què ocorre en la nostra societat. La conclusió que se’n va extreure de la realització de l’estudi era que hi ha diferències significatives entre militants i no militants. Els primers demostren una major disposició d’adaptació al canvi i en els segons una percepció menys positiva. Això indica que en general, qualsevol persona a càrrec d’algun mandat, ha de poder ser impulsor, conductor o facilitador de processos de canvi en el món actual en el qual vivim, ja que cada vegada hi trobem un ambient que canvia constantment; per tant, l’ambient general que rodeja les organitzacions hauria d’exigir una gran capacitat d’adaptació. Ara bé, el cervell humà necessita un gran treball personal per a poder realitzar aquest procés de forma natural i és per això que segons Lewin (1995), qualsevol procés de canvi es realitza en tres fases: descongelar, canviar i tornar a congelar. (Mendoza et al., : p.93)17 La fase de descongelació tindria com a objectiu principal crear consciència sobre la necessitat del canvi. La fase de canvi en si mateix comença amb l’inici de noves pautes de conducta en les persones. Després es produeix un efecte d’imitació per altres, fins que finalment es consolida com una nova forma de comportament. Finalment la fase de congelació es produeix segons l’autor quan les persones han fet seu el procés i l’han acabat incorporant en la seva quotidianitat. Un cop analitza els processos per a poder aconseguir la inducció del canvi, aquest article és el primer que també analitza els components i qualitats que comporta abordar-lo, i en menciona els següents: 1. Conèixer les seves habilitats ajuda a poder construir fortaleses i compensar debilitats. 2. Conèixer el territori permet romandre al dia en les tendències que impacten la situació, el qual ajudarà a reconèixer i adquirir els coneixements i habilitats necessaris per a prosperar en temps difícils. 3. Fer contacte amb recursos externs i interns implica mantenir una xarxa de contactes i recursos personals i d’organitzacions: la comunicació sempre ajuda en moments d’estrès en temps d’estrès 4. Determinar quines són les accions persistents i determinades és essencial per a ser pròsper (Mendoza et al., : p.94) Finalment destaco diferents autors que parlen del canvi en diferents situacions i que em nodreix per a les idees de la creació escènica de l’espectacle en la fase del desenllaç: La resistència. Segons Koontz y Weihrich (1998), existeixen moltes raons per les quals les persones es resisteixen al canvi, entre elles, destaco el resultat com a reducció de beneficis o

Mendoza Alcocer, L; Novelo Herrera, R; Flores Galaz, M.; Mendoza Alcocer, A. ADAPTACIÓN AL CAMBIO: DIFERENCIAS ENTRE MILITANTES Y NO MILITANTES DE UNA ORGANIZACIÓN POLÍTICA. (2009). Consultat el 22 de novembre 2019. Recuperat de: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=65415751005 !25

pèrdua de poder. Segons l’autor aquesta es pot reduir si es fa una planificació, la qual disminueix la incertesa, i també a través de la comunicació. Les respostes al canvi. Segons McLagan (2003), tendim a generar unes respostes emocionals que no són precisament negatives, sinó que s’han de veure com a senyal per a prestar atenció. A més indiquen que s’estan reunint forces per desplaçar relacions i que conductes noves naixeren. Com percebre un canvi depenent del receptor. Segons els autors Puchol, (2006) i Chang (1999), el canvi és percebut com a positiu per les persones que han participat en el seu disseny i desenvolupament, però per als altres, aquest pot ser vist com a risc per al seu estatus i és per això que de vegades per aquesta falta de comunicació pot aparèixer un instint (Mendoza et al., : p.95 a 105).

de voler-ho evitar.

1.2 La transmissió d’un concepte mitjançant el llenguatge artístic En aquest apartat l’anàlisi es dirigeix cap a l’exposició de diversos referents artístics els quals la seva metodologia de direcció i fonamentació d’una obra poden resultar rellevants per aplicar durant el procés de creació escènica que proposo. Aquest apartat doncs, fa referència a la creació i comunicació de noves propostes a partir dels comentaris derivats del treball que fan aquests artistes i la seva direcció artística. Es troben tant artistes multidisciplinaris que toquen disciplines d’art més properes a les que es volen treballar com més genèriques.

1.2.1 Formes de direcció en creacions escèniques 1.2.1.1 Oskar Schlemmer Oskar Schlemmer (1888-1943) va ser un pintor, escultor i dissenyador alemany amb gran vincle a l’Escola de Bauhaus, l’escola d’art i arquitectura més famosa d’Alemanya. Després de treballar-hi en el seu taller d’escultura, l’obra més famosa que va fer l’any 1922 és l’anomenada és Triadisches Ballett, en la que els actors apareixen disfressats de formes geomètriques. També són conegudes la Slat Dance i Treppenwitz, les quals el vestuari dels intèrprets semblen escultures vives que formen part de l’escenari18. Assenyalo d’ell les reflexions en l’estil de treball. Per exemple, explicava que normalment quan es realitza un projecte, es parteix del cos per anar construint la forma dansadora a poc a poc, però que en el seu cas, li agradava fer-ho al revés. Explicava que si es parteix d’una forma, d’una idea ja formada que s’intenta realitzar per mitjà del cos, en resulta una expressió extrema, un experiment que és necessari per assolir l’equilibri també (Schlicher, 1993: p.193-194)19 .

Baden Baden der ultimative Stadtführer. Oskar Schlemmer (1888-1943). 5 de febrer del 2019. Recuperat de : http://www.badbad.de/gesch/schlemmer.htm 19

Schlicher S.Traduït per Carandell Gottschewsky, A. Teatre-Dansa: Tradicions i llibertats. Barcelona. Diputacio de Barcelona. 1993. !26

Fig. 1* 20

Una altra característica que m’interessa per aplicar al meu flux de treball és la diferència d’imatge visual que es mostra entre les escenes individuals, que no són tan complexes quant a l’estructura i les escenes de tota la companyia, que són més coreogràfiques i el grup és tractat com una unitat.

1.2.1.2 Michael Tchekhov Mijaíl Aleksándrovich Chéjov (1891-1955), va ser un actor, escriptor, director de teatre i cinema rus-estatunidenc. Provenia de la família del famós escriptor Antón Chéjov, del qual va rebre una gran influència. La reflexió que fa sobre la tècnica és un dels aspectes que valoro de la seva obra: “L’actor com que no disposa d’un instrument musical o d’un pinzell de pintura, necessita una tècnica especial que ha de trobar dins de si mateix. Si la localitzem o ens aproximem a aquesta cosa misteriosa i amagada que resideix en nosaltres, potser després arribem al punt en què tinguem l’esperança d’aconseguir-la” (Chejov, 2006: p.41)21. Exposa que després de molts anys intentant trobar una tècnica, va descobrir que tot el que necessitem per a desenvolupar-la roman dins de nosaltres. Que els elements ja estan, però que s’ha d’examinar la nostra pròpia naturalesa a partir dels tres àmbits importants que s’han de distingir que tot actor té: el cos, la veu i les emocions. Declara que com segons ell l’ofici d’actor no es pot aprendre, sinó que es neix ensenyat, el mètode per a triomfar serà tot fent una bona combinació dels tres factors. Aquest tret distintiu del gènere de l’actuació escènica, tot i que Tchekhov en principi l’assimila únicament a la professió d’actriu o actor, també podria ser entès des d’una perspectiva més àmplia involucrant totes les pràctiques relacionades amb l’àmbit creatiu del món del teatre.

*Totes les informacions de les figures gràfiques es troben al final del treball, a l’apartat de referents gràfics de referents culturals. 21

Chejov. M. Traduït per Luque D. Lecciones para el actor profesional. Barcelona. Alba Editorial. 2006. !27

Fig. 2*

1.2.1.3 Bertolt Brecht Eugen Berthold Friedrich Brecht, (1898-1956) va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. Ha estat reconegut diverses vegades internacionalment. Per a l’artista el teatre-dansa és la transgressió de les fronteres i disciplines així com l’ús de tots els medis i mitjans d’expressió. A la vegada però, constata que no hem d’oblidar que aquests diferents elements conserven la seva independència. Parla del muntatge, com a principi fonamental, i considera que de la independència de tots els elements, hi apareix un espai per a la peça oberta, d’un caràcter inacabat i ambigu, però que com a punt positiu que permet de la participació de l’espectador (Schlicher, 1993: p.241). També fa menció sobre el model en el teatre asiàtic, on el llenguatge i la dansa formen part de la mateixa realitat escènica, on l’intèrpret és al mateix temps, actor, ballarí i cantant, els quals són referències d’art multidisciplinari”(Schlicher, 1993: p.245).

1.2.1.4 Josep Maria Ginès i Pous Josep Maria Ginès i Pous (1918-2007) va ser un empresari català, cap de l’empresa Industrial Ginés SA, i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona durant un període de temps. Encara que no tingui res a veure amb la matèria artística en si, en una de les seves publicacions que va fer dirigides a l’empresari per a liderar una empresa de forma òptima a través de la seva experiència, exposa idees interessants que poden anar relacionades amb el meu procés de creació d’un espectacle quant a direcció de companyia, que al cap i a la fi es tracta d’un tipus de direcció semblant. En les seves paraules hi podem trobar que l’autor davant d’un treball, defensa sempre la seva execució des d’esforços col·lectius abans que per via individual o des de l’autosuficiència. Explica que des d’un sentit de grup es poden trobar més valors morals com els beneficis de l’alteritat, el goig de les afinitats, el foment del diàleg, el conreu de l’amistat i tantes altres subtileses de l’esperit que tipifiquen una visió superior de la convivència humana.“Pluralitzar, transformar, com s’ha dit, el tu en el tu i el jo, o millor en el nosaltres, ens porta al súmmum envejable, de tant difícil cristal·lització” (Josep M., 2006: p.34)22. Això ho relaciono amb el concepte de la cocreació.

Josep M. Ginés Pous ; pròleg d’Àlez Rovira Celma. El Canvi ve des de dins: cartes a l'home i a l'empresari : noves cartes III. Industrial Ginés. 2006. !28

Per altra banda, també parla de la introducció del factor de l’assistència emocional en la direcció, ja que darrere d’aquests rols hi han persones, i aquestes han de trobar el punt de trobada per tal que totes en surtin beneficiades. “Gestionar persones i sentiments, vol dir encertar la fórmula màgica de les relacions humanes que l’economia i la sociologia modernes no es cansen de defensar”(Josep M., 2006: p.58).

1.2.1.5 Merce Cunningham Merce Cunningham (1919-2009), considerat durant tota la seva carrera un dels coreògrafs, pintors i ballarins importants de la història, també va ser reconegut pel fet d’aportar innovació a partir de les noves tecnologies i audiovisuals en les seves peces. El seu interès pels nous mitjans de comunicació juntament amb la seva exploració per la dansa, el van fer crear el programa de televisió Monday with Merce, el qual mostrava unes tècniques d’ensenyament de classes avançades amb presentacions multimèdia mai vistes abans.23 També va interessar-se molt en l’exploració de les tecnologies de captura de moviment entre ells, com l´ús del programa d’ordinador DanceForms, per a crear decoracions escèniques en els seus espectacles de dansa com a decoració, com la famosa BIPED el 199924 .

Fig. 3 i 4*

Fig. 5*

Goldberg P. (2019). Merce Cunningham. Consultat el 28 d’octubre 2018. Recuperat de: https://proyectoidis.org/merce-cunningham/

Merce Cunningham Trust. (14/10/2013). MERCE CUNNINGHAM: MONDAYS WITH MERCE #4: WITH ELIZABETH STREB. Consultat el 6 de novembre 2018. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=DKe-WjNZCtI !29

Finalment també el destaco per la seva introducció a la perspectiva de la càmera amb la dansa, i en general per a ser un artista multidisciplinari que intentava englobar en les seves peces, diferents modalitats d’art. Tal com explica en el curt documental The Six Sides of Merce Cunningham l’autor converteix la dansa en una nova forma d’art, influenciat per art visual, audiovisual i música25 . La seva obra ha influenciat molt en artistes contemporanis com Phillipe Parreno (1964) que sota les premisses innovadores de Cunningham, ha reinterpretat la seva obra a través de noves tecnologies digitals tot creant instal·lacions artístiques26.

Fig. 6*

1.2.1.6 Hans Kresnik Johan “Hans” Kresnik (1939), és un ballarí, coreògraf i director de més de cent peces de dansateatre, ja que va ser un dels pioners d'aquest gènere. Després de formar-se per a dedicar-se professionalment en dansa clàssica, ha treballat amb professionals reconeguts com John Cranko, Maurice Béjart, George Balanchine. És interessant ressaltar la connotació política que trasllada en treballs que impregnen el seu estil i sovint cerquen la polèmica.

Walker Art Center. (22/02/2017). The Six Sides of Merce Cunningham. Consultat el 12 de novembre 2018. Recuperat de: https:// www.youtube.com/watch?v=xJeum_kxSV8 26

Pilar Corrias. (2019). Philippe Parreno Biography. Consultat el 16 de novembre 2018. Recuperat de: https://www.pilarcorrias.com/ artists/philippe-parreno/biography/ !30

Fig. 7*

L’artista ha aconseguit desenvolupar en algunes de les seves peces un llenguatge d’expressió a través de la psicologia dels personatges traduïda amb el cos. El seu principal tema a expressar són les angoixes de l’ànima i la desesperació dels personatges (Schlicher, 1993: p. 126-127). Així doncs, distingeixo que és un artista que ha pogut configurar un estil propi dramatúrgic. En contraposició de Pina Bausch però, l’altra fundadora del teatre-dansa, les seves peces segueixen, la majoria de les vegades, una lògica escènica establerta abans de començar l’assaig, l’anomenat libretto. En el seu cas, li permet doncs arribar a fer aquest ús dels cossos dels ballarins, per poder expressar una nova i singular bellesa corporal que ja no té res a veure amb l’original refinament de la dansa clàssica, però en la que es pot gaudir igualment d’escenes més extremes amb l’actitud crítica davant la bellesa antiga.

1.2.1.7 Pina Bausch Philippine Pina Bausch (1940 - 2009) va ser una ballarina, coreògrafa, professora de dansa contemporània i directora del Tanztheatheater de Wuppertal, Alemanya. És una de les figures més rellevants de la dansa i que més marca ha deixat en l’època contemporània internacionalment27. Això és degut al fet que va ser pionera en la dansa - teatre i reconeguda pel seu estil genuí a l’hora de dirigir intèrprets en els seus espectacles. La seva obra escènica es distingeix principalment per l’expressió d’emocions a través de diàlegs mitjançant moviment, sons, vestuari i escenografia. A més, va ser de les primeres creadores que va portar a terme la direcció i la coreografia de posicions i desplaçaments de l’espai visual en conjunció amb el moviment dels intèrprets, constituint peces que transcendien els cànons tradicionals que lligaven teatre i dansa. Les seves obres més famoses són la Consagració de primavera el 1975 i Cafè Müller al 1978, que s’han representat en un gran nombre de teatres d’arreu d’Europa. “Gràcies a Pina Bausch, que va esprémer fins a l’esgotament la capacitat de resistència del gerent, del públic i d’ella mateixa, les peces i la companyia de Wuppertal, van fer que el teatre-dansa adquirís una popularitat i un reconeixement fins aleshores inimaginables. També va ser un dels grans desafiaments per al teatre de postguerra de la República Federal i va estar exposada a la crítica de les autoritats

culturals. A causa del rebuig de les institucions de la ciutat però, ha fet que hi hagi una continuïtat del seu treball posteriorment”(Schlicher, 1993: p. 126-127).

Fig. 8*

Tot i ser una principal referent del meu projecte en general, de Bausch, amb el que més em quedo és amb la dinàmica que emprava en els seus assaigs amb la metodologia de la improvisació com a lema principal, la qual va acabar sent el mètode de treball del teatre-dansa de Wuppertal. Punts que en destaco per a aplicar al meu estil de direcció: 1) A partir de temes, consignes o preguntes que serveixen de punt de partida per a la gestació d’una obra durant els assaigs, anima progressivament als intèrprets en fer improvisacions: situacions, històries, vivències o experiències pròpies. Ella ho observa, anota i ho ordena. Setmanes més tard en fa repetir algunes de la tria que ha fet. D’aquesta manera la coreògrafa va descobrint els petits materials amb què construirà la peça final com si fos un mosaic que ha de compondre. Així doncs, l’espectador veu només en la peça final una selecció reduïda dels materials que han resultat de totes les improvisacions de mesos de feina (Schlicher, 1993: p. 129-130). 2) El fet de què tot i que la composició de les seves peces és elaborada fins a l’últim detall, els temes, les accions i la interpretació dels ballarins contenen sempre quelcom del seu caràcter improvisador i espontani. 3) El seu qüestionament sobre “Quan es pot dir que ja és dansa? Quan no?" Tot i que la càrrega corporal de les ballarines i ballarins de Wuppertal és diferent que a la dansa acadèmica clàssica, ella hi llença una reflexió en el que manifesta que no és necessari que tingui una forma estètica per a malgrat tot, ser dansa. Exemples com fer coses esporàdiques en les seves obres, com ara una ballarina ballant sota una regadora, d’altres travessant l’escenari o per les butaques del públic, alguns disposant-se en renglera i executar seqüències coreogràfiques amb les mans o braços són alguns moviments que Pina crea. Tot i no procedir del repertori de passes de la dansa tradicional, segons ella, no vol dir que aquests estiguin menys elaborats o estilitzats. Menciona que les danses sorgeixen a partir de !32

moviments que s’acaricien entre ells, de la consciència del cos,. i proposa directament aquesta qüestió: La perfecció amenaça la dansa o la dansa només és possible partint de la perfecció?” (Schlicher, 1993: p. 150 a 164). Per tots aquests motius, considero que és una referent molt interessant.

1.2.1.8 Reinhild Hoffman Reinhild Hoffmann (1943), és una ballarina i coreògrafa, considerada una de les pioneres i desenvolupadores de la dansa-teatre juntament amb Pina Bausch, Hans Kresnik i Gerhard Bohner. Va tenir formació en dansa clàssica i després de continuar-se formant a la Volkwang School , entre el 1978 i el 1981 va dirigir la companyia de dansa-teatre de Bremen amb Bohner (Schlicher, 1993: p. 302).

Fig. 9*

Punts que en destaco per a aplicar al meu estil de direcció: 1) Hoffman constatava que tot ballarí/na ha de buscar un timming propi que ell/a mateix/a ha de crear a través dels mateixos estats d’ànim per a fer els moviments i accions. La dificultat d’això apareix en el moment en què ho ha de repetir conscientment i amb precisió i arribar a poder tornar a crear la mateixa atmosfera. Considera que al teatre - dansa la música només serveix d’element atmosfèric, provocació o patró dramatúrgic per al muntatge d’escenes i imatges de la peça”(Schlicher, 1993: p. 227). 2) Al teatre-dansa, l’espai determina de manera decisiva la coreografia, la peça i les accions escèniques. Els espais produeixen un efecte visual i sensorial, per tant els escenaris han de provocar que el públic faci associacions, i així és possible que la coreografia es creï en relació amb l’espai on es desenvolupa”(Schlicher, 1993: p. 233). 3) “L’esmicolament d’un paper en diversos intèrprets és un dels mitjans d’estranyament més utilitzat per a la coreògrafa. Compon escenes de grup en les quals tots els ballarins executen una sola acció o un sol paper a la vegada. Això ens mostra que centra principalment el seu interès en el desenvolupament de situacions escèniques i no tant en el caràcter dels personatges”(Schlicher, 1993: p. 274). 4) Les peces es gesten a partir de les improvisacions que fan els intèrprets sols, en grups o per parelles, durant un període d’assaigs de diversos mesos, semblant al funcionament de Pina Bausch. La diferència és que el marge per a la improvisació són molt amplis al començament, però a mesura que es va gestant l’obra, ella escull situacions i escenes que hauran de ser els !33

components principals de la peça, per tant el desenvolupament creatiu i improvisador dels ballarins i les ballarines, cada vegada és més restringit, i aquestes hauran de saber adequar-se a les composicions establertes i trobar una mesura de temps pròpia que els permeti repetir l’estructura fixada en els assaigs (Schlicher, 1993: p. 281).

1.2.1.9 Cesc Gelabert Francesc Gelabert i Usle (1953), és un ballarí i coreògraf de Barcelona conegut internacionalment, ja que és pioner de la dansa contemporània al país. El 1985 va fundar la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi amb la Lydia Azzopardi amb la qual coodirigeix el projecte. És un artista molt compromès amb la dansa perquè considera que és un art molt necessari per a la cultura però que en el nostre país no s’ha treballat tant com en d’altres. També que la gent d’aquesta afició és sempre la que té més implicació i la que hi és més present (Schlicher, 1993: p. 105-106).

Fig. 10*

És una referència ja que és un altra personatge que sempre ha mantingut una interdisciplinarietat amb altres arts en els seus projectes. Juntament amb la seva companya han posat la dansa en contacte amb l’arquitecta, el teatre, el cine, la moda, el disseny, el còmic, el videoart, la ciència i la música entre d’altres. Defensa que aquest art és el que al cap i a la fi s’acaba acostant a qualsevol novetat artística o tecnològica, perquè és una de les formes més flexibles que es pot trobar en comparació en d’altres (Arribas, 2017: p. 109-110)28.

1.2.1.10 Ivo Van Hove Ivo Van Hove (1958), és un director de teatre belga, el qual des del 2012 és director general del Toneelgroep Amsterdam on ha dirigit obres de reconeixement internacional com Opening Night de Cassavetes o Tragèdies Romanes de Shakespeare. El 2004 va ser anomenat cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França29 . L’ús de les noves tecnologies és també per aquest autor una de les característiques principals de les seves obres. En les seves peces s’hi troben integrades arts com la música, el teatre, l’audiovisual i dansa. Els espectadors experimentes una realitat escènica que provoca plaer, 28

Arribas, A. / Dordal, F. La mirada obscena. Vint converses sobre creació escènica. Barcelona. Comanegra. 2017.

Centre de Cultura Contemporània a Barcelona. Participants. Ivo Van Hove. (09/09/2015). Consultat el 3 de desembre 2018. Recuperat de: http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/ivo-van-hove/221533 !34

impressió i fins i tot rebuig, ja que són experiències on tots els sentis s’activen més que simples obres de teatre30. Sobre aquest director flamenc en distingeixo el seu treball com a font d’inspiració d’un teatre performatiu, ja que sap combinar els diversos llenguatges artístics en forma de diàleg tot creant imatges vives i sons que captiven al públic.

Fig. 11*

1.2.1.11 Thomas Ostermeier Thomas Ostermeier (1968) és un director d’escena d’Alemanya, membre actual de la direcció artística de la Schaubühne am Penninervi Platz de Berlín31, un dels teatres més prestigiosos de tot el país. Per a Ostermeier el teatre no ha de ser només un entreteniment, sinó un art amb caràcter educatiu. La seva inspiració sorgeix del teatre revolucionari rus dels anys 20 i del cinema. Destaco aquest artista per la necessitat de crear peces en les quals qüestiona temes socials de la nostra societat. Segons ell, treballen amb un llenguatge "brechtià", és a dir, el mètode d'actuació s'origina a partir de preguntes que fa com “Per què fas aquesta obra? Quina és la seva connexió amb el món exterior? Quina és la seva connexió amb el que està passant ara mateix a la societat?”32. Exemples d’obres com Demons de Lars Norén i dirigit per Thomas Ostermeier o Divided Heaven de Christa Wolf i dirigit per Armin Petras, veiem com també es fa l’ús de la projecció de vídeo.

Schaubuehne. The Theatre. Profile. (2019). Companyia. Consultat el 8 de desembre 2018. Recuperat de: https:// www.schaubuehne.de/de/seiten/haus-profil.html 32

Schaubuehne. Company. Direction. Thomas Ostermeier. (2019). Companyia. Consultat el 8 de desembre 2018. Recuperat de: https://www.schaubuehne.de/en/people/thomas-ostermeier.html !35

Fig. 12*

Fig. 13*

1.2.1.12 Àlex Rigola Àlex Rigola (1969) és un director i dramaturg teatral català que va ser director artístic del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011 i de la Biennale di Venezia entre 2010 i 2016. També ha codirigit Teatros del Canal de Madrid amb Natalia Álvarez33.

Fig. 14*

D’aquest autor es vol destacar la peça anomenada Tragèdia, representada al teatre Grec de Barcelona el 201134. No només pel fet que el moviment i la dansa tenen gran importància, sinó també per la forma de treball. Crear una versió de poema visual i sonor basat en un estudi de Nietzsche, és a dir, explicar de forma alternativa el que un autor intentava demostrar enlloc d'agafar com a referència un text d’entre els clàssics i fer-ne una versió.

1.2.1.13 Companyia La Complicité La companyia La Complicité (1983), fundada per l’actor, director i escriptor Simon McBurney juntament amb els artistes Marcelo Magni, Annabel Arden i Fionna Gordon té seu a Londres. Les seves obres estan molt vinculades a l’espai escènic i parteixen de la improvisació i la construcció col·lectiva per aconseguir resultats espectaculars. La Complicité ha actuat en més de 40 països

Àlex RIgola. Àlex RIgola. Artist. (2016). Consultat el 15 de desembre 2018. Recuperat de: http://www.alexrigola.com/

Aspas E. (2011/07/25). Àlex Rigola reinventa la 'Tragèdia' grega. Diari Ara. Consultat el 8 de novembre 2018. Recuperat de: https:// www.ara.cat/premium/estiu/Alex-Rigola-reinventa-Tragedia-grega_0_523747643.html !36

internacionalment i ha guanyat més de 50 reconeixements i premis. Ha estat descrita com a la companyia més influenciable i consistentment interessant britànica35 . La menciono ja que és una altra companyia on diferents disciplines artístiques com música, vídeo, dansa i mapping entre d’altres, són combinades per aconseguir un resultat final.

Fig. 15*

Fig. 16*

1.2.1.14 L’Agrupació Señor Serrano La companyia de teatre amb seu a Barcelona anomenada Agrupación Señor Serrano amb més de deu anys d’experiència, està formada per l’Àlex Serrano (President de la República), el Pau Palacios (primer ministre) i la Barbara Bloin (Cap de Gabinet). Aquesta crea produccions sobre aspectes discordants de l’experiència humana contemporània les quals s’estrenen i giren internacionalment36 . Els seus espectacles són també una font interessant de referència ja no només sobre el què (temes socials) sinó per al com, ja que empren l’ús del vídeo en directe, maquetes, text, performance, so i objectes.

Fig. 17*

Fig. 18*

Complicité. About us. The company. (2014). Consultat el 15 de desembre 2018. Recuperat de: http://www.complicite.org/

Agrupación Señor Serrano. (2019). Companyia. Consultat el 18 de desembre 2018. Recuperat de: https://www.srserrano.com/ca/ company/ !37

Directores i directors del teatre català A continuació es citen diverses figures catalanes i contemporànies que han estat formades o han tingut relació directe amb l’Institut del Teatre i/o l’aula de teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona durant els últims cinquanta anys. Destaco cites de cadascuna d’elles que m’inspiren en quant a direcció d’actors i conceptualització des del punt de vista del teatre català ja que es troben actualment activament exercint rols de forma professional en l’àmbit del teatre a Catalunya.

1.2.1.15 Mario Gas (1947) Defineix que tots els gèneres del teatre (el romàntic, el verbal, el polític, el de l’absurd..etc.) estan dins de dos grans temes que tenen relació amb l’humà. El de les contradiccions de l’ànima i el de la relació de l’home amb el poder i el de les contradiccions en la relació amb la societat ((Arribas, 2017: p. 83). Aquests temes només es poden treballar tot intentant trobar una manera de comunicar-se amb la gent que visualitza l’obra que en el fons tenen els mateixos conflictes en la seva vida personal que es poden trobar en el teatre. “L’art és comunicació amb la gent, i més encara el teatre. Per això cal servir la professió, estimar-la molt i entendre que n’estàs al servei, que ets un vehicle per explicar coses i realitzar-te tu mateix fent-hi qualsevol ofici” (p. 95). Per tant, el seu objectiu a l’hora de dirigir és extreure el millor de tothom, veure com la gent treu coses fantàstiques insospitades per aconseguir el que es vol transmetre des del “jo” de cadascú.

1.2.1.16 Carme Portaceli (1955) Aquesta directora que sempre fa teatre de contingut social i de compromís explica que en dirigir una obra s’està fent una reinterpretació o una reescriptura d’una idea o text que s’escull perquè explica coses que interessen a una mateixa. “El primer que m’obsessiona és saber quin to ha de tenir l’espectacle, com s’ha d’explicar, com ha de sonar perquè arribi al cor, com ha de ser”. És a dir que el que identifiques amb quelcom des del teu interior, has de poder marcar-ho per tal d’expressar-ho cap a l’exterior. També menciona que a l’hora de dirigir s’ha de donar una llibertat limitada a l’intèrpret. “Si a un actor li dius aquí i aquí, l’actor ho accepta i no pot sortir d’aquell marge, per tant té més llibertat. Però si pot fer qualsevol cosa, no sap que fer”(Arribas, 2017: p. 207).

1.2.1.17 Magda Puyo (1960) Parla sobre la tècnica, la qual considera que no és estable, ja que canvia absolutament de generació en generació, tant d’estètica com de fórmula. “En la creativitat es pot ensenyar la tècnica que serveix després per transformar-la (…)Cada obra és una recerca, per això sóc propensa en defensar l’error, perquè en una recerca sempre hi pot haver errors, i, fins i tot, ser tot un gran error”(Arribas, 2017: p. 234 a 236). Per tant considera que

!38

cadascú ha de trobar la seva tècnica depenent de la seva obra i que és normal que hi hagin dificultats pel camí perquè en qualsevol creació es tracta d’assaig-error.

1.2.1.18 Xavier Albertí (1962) A partir de la definició d’Eva Illouz que menciona: “l’emoció és la càrrega ideològica d’una acció. Per què ens emociona una cosa? Perquè la trobem propera en la idea del bé, a una identificació amb el jo, i per tant encaixa en l’articulació ideològica d’allò que ens afecta, hi fa una relació amb el teatre que trobo molt interessant mencionar. Explica que quan tens una responsabilitat de ser el director d’una obra ets també el responsable de decidir com definiràs les emocions. I és que cadascú s’emociona amb coses diferents perquè tenim vocabularis ideològics molt diversos, però si s’aconsegueix que un equip de persones camini cap a una mirada comuna, és a dir, els intèrprets, comunicant quelcom a l’espectador tot convencent-lo, seduint-lo, és quan se sap si s’ha fet bé la feina. “Com a creador escènic, quan torno a veure els meus espectacles després de l’estrena, si veig que els actors l’han trencat una mica, vol dir que no he acabat de saber explicar com havia de respirar l’espectacle”(Arribas, 2017: p. 22). Per tant, insisteix en la manera d’incidir sobre la percepció pròpia a l’hora de comunicar una idea que estarà representada en un espai més simbòlic, com ara el teatre.

1.2.1.19 Sergi Belbel (1963) Prefigura el que són per a ell els tres pilars del teatre. L’autor/a, qui prefigura en el temps i predetermina un conjunt de rèpliques i d’accions que executarà algú altre, l’actor o l’actriu, els que manen en la representació de passar de bidimensional (del paper) a la realitat (pantalla o escenari) i l’espectador/a, aquella mirada exterior. Si hi ha un bon treball fet d’aquests pilars, aconseguirem que l’espectador que marxi a casa pugui recomanar-ho als seus veïns o senti que ha amortitzat l’entrada. “Cal sacsejar l’espectador, si no poques vegades aconseguirem l’objectiu, és impossible aconseguir-ho sempre, però és una mica la fita. Per això fem teatre: per intentar que allò que et va passar a tu, tu ho puguis fer algú altre”(Arribas, 2017: p. 30-31). És a dir trobar el joc d’aquesta combinació per a poder donar-li a l’espectador un impacte.

1.2.1.20 Oriol Broggi i Rull (1971) Sobre el tema dels referents hi estableix una diferència de dues versions que li solen passar a qualsevol artista a l’hora de crear. L’opció de quan ets conscient de quelcom que t’ha agradat i et poses a treballar en aquella direcció però desenvolupant una cosa pròpia, o l’opció de quan ho absorbeixes sense ser-ne conscient i et queda gravat a la manera de fer quan crees. Així doncs, la conclusió que hi fa seria tenir en compte que no és dolent partir de la base de les tradicions d’altres artistes, sempre que en siguem conscients. Del que explica sobre el model de producció de treball entre un director i un actor, m’interessa com destaca la importància de la comunicació. Si es dóna mentre s’està realitzant un treball artístic, després també es podrà rebre fàcilment. “No has de tenir por de dir als actors que !39

dubtes, perquè l’equip agraeix molt que expressis obertament les teves pors”(Arribas, 2017: p. 61). És a dir, que com més bona relació hi hagi hagut amb un actor durant el flux de treball, després també és més fàcil repetir i coincidir en altres projectes des d’una base que es manté, ja que ja hi ha aquesta relació mastegada. Encara que entrin altres i en marxin d’altres, hi ha una base que es manté, una manera de parlar i treballar semblant. La forma de concebre la creació d’una obra. Ell considera que quan es comencen els assajos, no es tenen perquè tenir clares les escenes, però veient com interactuen els actors se t’acudeixen algunes idees i al final s’acaba construint una obra que no tenies pensada prèviament. Sempre hi ha directors que tenen les idees més clares, amb estils diferents però el que és important és fer que la gent amb qui es treballa acabi confiant en nosaltres(Arribas, 2017: p. 53 a 61).

1.2.1.21 Carlota Subirós (1974) Sobre el seu concepte de dramatúrgia, ella argumenta que són tots els perquès d’un espectacle. “Perquè fas aquest espectacle, perquè aquests actors, perquè aquesta llum, perquè aquest ordre, aquest vestuari….Subirós explica en el llibre La mirada Obscena el seu punt de vista del que és un espectacle. “És un acte de creació escènica que pot permetre’s ser absolutament lliure.(…) Qualsevol peça que es crea des de l’inici, ja existeix, però la directora o el director és qui l’ajuda a fer néixer o fer aparèixer, però no és el geni creador únic ni suprem que construeix la peça del nores”(Arribas, 2017: p. 289 a 293). També fa referència a la subjectivitat de l’autoria a qui atribuïm normalment l’obra sencera amb una sola persona, però que en realitat està forjada entre moltes personalitats diferents, algunes apareixen a escena i d’altres no. Hi ha una que dirigeix component amb persones, però hi ha d’altres que actuen, que articulen una acció en el temps i en l’espai. Tot això que passa en un moment temporal, s’esvaeix immediatament i només perdura, en el millor dels casos en el record. Així doncs constata que si el valor d’aquesta experiència ha estat rellevant per a nosaltres, fins al punt d’orientar la nostra vocació, és quan haurem triomfat.

1.2.1.22 Alícia Gorina (1979) Tot i no estar vinculada amb la dansa, m’interessa molt aquesta artista sobre com explica el seu punt de partida que pren per a les seves creacions escèniques, ja que hi té molt de compte el públic. “…Per a mi el teatre només té sentit si està connectat directament amb la realitat del públic. Tenim com a punts de partida una idea amb la qual ens agradaria jugar escenogràficament, posant-la a l’escenari i permetent també que l’espectador s’hi relacioni d’una manera més activa o passiva”(Arribas, 2017: p. 113 a 116). És a dir, que sigui com sigui la relació, sempre s’ha de pensar quina actitud volem que el públic tingui en cada espectacle. Més participatiu, de reflexió activa, exposat a un impacte emocional més directe…perquè aquest pugui recordar aquesta obra més fàcilment. També enraona del punt de partida que ella pren davant la preparació d’un espectacle, el qual ella denomina com a recerca personal tant si aquest és text com si és idea. La vinculació d’experiències íntimes i personals pròpies, fa que s’exposi

!40

davant de l’espectador, i per tant necessita que aquest sigui respectuós. Això doncs, només és possible si ella també ho ha sigut amb ell. En l’àmbit de direcció d’actors considero molt rellevant la relació que hi fa amb la pedagogia. Explica que hi ha quatre tipus de família en la nostra societat, l’autoritària (en la que hi ha poca comunicació i molts límits i càstigs), la permissiva i la indiferent (en la que hi acaba havent mala autoestima cap als fills i filles), i finalment la democràtica, que acabaria sent la de model d’èxit, ja que és la que té un bon equilibri entre limitacions i comunicació. Això es pot relacionar de forma directa amb la figura del director de cara els i les intèrprets, ja que també es parla de límits, afecte, comunicació i càstigs.

Conclusions El canvi entès com un bucle que força a la renovació de la zona de confort ha estat i és una creença recurrent durant la meva trajectòria vital. Tanmateix, l’estudi de les perspectives proposades per diverses persones rellevants al voltant d’aquest concepte, ha enriquit la perspectiva pròpia tot aportant una visió de contingut que ha anat més enllà de l’ideal que havia desenvolupat. Aquelles autores que entenen el canvi com a positiu després de patir un procés costós en són un exemple, i m’han fet reflexionar sobre qüestions que mai m’havia plantejat. Un altre conjunt d’autors que també han contribuït a endinsar-me en el concepte són tots aquells que proposen una perspectiva d’anàlisi acurat, incidint en les estructures o divisions de les fases del procés d’acceptació del canvi. Finalment, també m’ha sorprès positivament veure la perspectiva del significat des de teories basades en conceptes metafísics, essent Aristòtil i la seva teoria de “la causa” un dels arguments més sòlids en aquest sentit. D’altra banda, és convenient remarcar un dels apartats que parteixen del concepte en si, fonamentat en el procés de resistència al canvi. Sovint, aquest és l’aspecte més difícil que deriva de l’acceptació, l’autocontrol i l’autoconeixement d’una persona. És també l’única part en què totes les autores esmentades comparteixen una mateixa visió: l’enteniment d’aquesta com a fet negatiu. El fenomen canvi ha estat i sempre estarà al llarg de la vida, en totes les dimensions i fases que sempre acabarà per tornar a aparèixer contínuament. És però, el factor humà qui es pot resistir a aquest, i encara que sigui expressat i analitzat per diferents pensaments, la resposta a la seva acceptació es basa únicament en el treball de cada individu. En relació a l’estudi que realitzo sobre l’aplicació de formes de direcció, i gràcies a l’anàlisi i recerca realitzada a partir de diferents referències, considero que ara em sento més capacitada a l’hora de la creació d’una peça inèdita. En aquest sentit, crec que aquestes noves eines de coneixement sobre direcció d’intèrprets m’ha atorgat més condicions per aplicar la transmissió d’un missatge mental a un grup de persones. Aquesta és peça fonamental perquè els intèrprets contribueixin en el traspàs de coneixement al format audiovisual (vídeo art) i al format escènic

!41

(dansa, música i teatre), aportant una visió consensuada i reflexionada d’un tema social com és el canvi i la resistència a aquest. Al cap i a la fi, tant al teatre o com a qualsevol suport expositiu públic d’una obra d’art, l’objectiu últim és compartir una visió d’un tema a través d’un medi no verbal amb persones que també tenen unes vivències personals. Si trobem un punt de connexió entre el que a elles els hi interessa o les familiaritza amb allò que volem transmetre des del nostre ideal, és quan podrem arribar a l’espectador sense filtre. Perquè independentment del possible grau d’acord o desacord que el públic tingui, haurem definit una relació de confiança emocional que escaparà a qualsevol prejudici o raó preestablerta. Així doncs, el que vull construir a partir d’aquesta investigació teòrica és el primer pas per interferir de forma participativa en temes socials a través de la cultura de l’art. En aquest ocasió el motiu d’estudi ha sigut el canvi, però aquesta investigació pot assentar un precedent teòric per tractar altres temes com la desigualtat de gènere o l’escalfament global entre d’altres…. Després de l’intent per trobar un mètode propi per a poder crear i un tema social a explicar des d’una perspectiva personal amb base teòrica, em proposo a encarar la fase pràctica sota l’objectiu d’assolir una forma d’expressió personal i única.

!42

FASE 2

PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ

!43

2.1. De la idea a l’espectacle

2.1.1. Introducció "... El veritable art consisteix precisament a trobar la forma adient per a allò que es vol. Tots podem sentir alguna cosa, però trobar una forma que també un altre pugui entendre-la, que li suggereixi alguna cosa, aquí està el gran secret: això no ho pot ensenyar ningú” (Schlicher, 1993: p.121)37. Aquesta cita de Hans Züllig convida a reflexionar sobre tota la diversitat dels processos creatius que condueixen des de la idea més efímera a l'execució de l'acció irrepetible en la qual es manifesta l'espectacle. Tots els elements que acaben sent visibles per al públic, tot allò que ha estat necessari així com la promoció i el finançament perquè l'espectacle hagi pogut existir, es pot definir també un art. La idea pot provenir de la referència d'un text clàssic per construir una obra de forma més convencional, o ser generada a partir d'una recerca o manifest d'una creença pròpia de forma més alternativa. Sigui com sigui, qualsevol producte és el resultat del treball creatiu d'un equip que executa nombrosos processos creatius per tal d'arribar a allò que veurà l'espectador. L'equip de persones treballa des de cada especialització amb un caràcter més separatista o col·lectiu. Tot i que els actors s'emporten més protagonisme en el moment de la mostra final, tota aquesta feina arriba igualment amb força a la ment, a la sensibilitat i a les emocions de la persona que ho visualitza. Per a la realització d'aquest projecte ha calgut fer molta recerca de diversos camps, més enllà dels quals estava especialitzada. He après a gestionar problemes i enfrontar moments de crisi, a trobar solucions, a intentar trobar la manera perquè els altres puguin entendre el que vull expressar, però sobretot a lluitar per aconseguir el que vull. Al llarg d’aquest camí m’he pogut nodrir de totes les especialitats que es requerien per tal que RecReations Project fos possible, des de la primera idea a l’espectacle.

2.1.2 L’origen de la idea El projecte neix en aquest format com la culminació d'un llarg viatge. La dansa m'ha acompanyat des de ben petita i tot i haver-la deixat en un segon pla quan vaig decidir decantar-me per la fotografia i l'audiovisual, mai l'he abandonat del tot. Al llarg dels anys de formació artística he vinculat sempre que he pogut els meus projectes al gènere de la dansa. El 2015, en acabar la formació en fotografia, vaig realitzar i dirigir un projecte que interrelacionava la imatge, la dansa i la música. La idea de relacionar diferents disciplines d'art com a formes d'expressió m'ha acompanyat sempre com a símbol de les meves creacions. El 2017, a tercer de carrera, vaig poder tornar a treballar a l'assignatura d'execució creativa un projecte de fotografia, dansa i, en aquest cas, poesia, el qual vaig anomenar To Recreate Project.

Schlicher S.Traduït per Carandell Gottschewsky, A. Teatre-Dansa: Tradicions i llibertats. Barcelona. Diputacio de Barcelona. 1993. !44

El nom venia del concepte de recrear un mateix punt de vista en diferents disciplines d'art. En aquest cas, el tema central de l'obra era la por que pot sentir l'ésser humà expressada mitjançant un text líric que havia de ser representat per ballarines i acròbates en una localització determinada i a l'aire lliure. Aquesta experiència em va donar molta força i vaig sentir que havia començat a trobar una tècnica personal de direcció que em funcionava per a poder expressar el que sentia a través de la imatge i la dansa. El 2018, durant l’estada a Berlín vaig iniciar un projecte amb una companyia de dansa contemporània amb qui feia les pràctiques professionals de la carrera. A través de sèries fotogràfiques d'ubicacions que per a mi transmetien una emoció, les ballarines es preparaven una coreografia amb el cos. Després, ens reuníem en una sala on creàvem una nova poesia visual a través de les projeccions al cos i els moviments preparats. Amb la incorporació del vídeo és d'on va sorgir la idea de realitzar un espectacle en directe on l'audiovisual fos el punt de partida principal que inspirés les altres disciplines artístiques. Explicar una història a través d’audiovisual en projecció, dansa i música. (Annex 1). A finals de 2018, instal·lada a Girona de nou i després de tota aquesta experiència, és quan vaig començar a moure fils per a poder reunir un equip de la ciutat per a desenvolupar la present idea i transformar-la en el que és actualment RecReations Project. Ho vaig fer a través d’una carta amb totes les idees inicials que tenia i amb els tipus de perfil que buscava en concret per l’equip. (Annex 2) Vaig decidir anomenar-lo així, ja que era l'extensió del nom To Recreate Project, però com que aquesta vegada seria la meva història interpretada per diferents arts, l'essència requeria ser plural perquè arribés a diverses ments, a percepcions diferents. Així mateix, vaig optar per parlar del canvi, ja que per a mi ha estat sempre un tema difícil d'encarar. El fet de deixar anar creences i valors del passat m'ha fet adonar que aquest factor pren un paper molt important tant de forma individual com col·lectiva. El resultat és un espectacle de vídeo dansa que està creat per un què (la resistència al canvi) i un com (espectacle multidisciplinari), tots dos vinculats directament a la meva persona. El “com” es consolida en la metodologia que he acabat desenvolupant i que ha anat creixent després de tots aquests anys, fins a poder-la perfeccionar amb tota la recerca del projecte. El “què” simbolitza un concepte que considero un dels més importants per a la nostra societat i que amb aquest treball hi he pogut aprofundir més, combinant la perspectiva personal amb algunes fonts externes rellevants que molts intel·lectuals han dedicat a la matèria. Gràcies al desenvolupament de la primera fase he pogut establir la segona, la qual se centra en tot el camí de la creació de RecReations Project. Un camí que des del seu naixement, passant per tota la ideació, el format, les persones, acaba materialitzant-se en format d'espectacle per a un públic real. Aquest però, també ha sofert canvis que han comportat una manera d’haver d’acceptar-los i redirigir-los cap a una millora. Aquesta és la principal lliçó que m'he emportat de tot el procés.

!45

2.1.3 Els conceptes del projecte Trobo molt rellevant dedicar un apartat a mencionar els diferents factors dels quals s’ha de tenir un mínim coneixement per a realitzar un projecte com aquest. Per això menciono alguns dels conceptes tractats tot fent una breu explicació i continuo explicant la relació amb el projecte en qüestió, les formes de funcionament o els noms de les persones que realitzen cada funció de RecReations Project.

2.1.3.1 L’art multidisciplinari Quan es barregen diferents disciplines i formes d’art per a crear una nova peça s’utilitza el terme d’art multidisciplinari. Aquest permet per exemple, fer una combinació possible d’obres d’arts audiovisuals i d’arts escèniques com és el cas d’aquest espectacle. Les arts audiovisuals són totes aquelles que són expressades per mitjans visuals i sonors alhora i on la imatge humana es comunica conjuntament per mitjà de maquinàries.38 En són exemples les arts sonores i visuals, el vídeo dansa, la televisió, la cinematografia…, les quals realitzen productes com videoclips, videoart, espots publicitaris, instal·lacions sonores, performances...etc. La diferència amb les arts escèniques -en les quals la comunicació és possible a partir de l'ésser humà en directe-, és la comunicació a través de procediments mecànics que guien en tot moment l’espectador, permetent-li veure detalls que serien no possibles a la realitat. Les arts escèniques són arts de representació que es realitzen en espais escènics com un teatre, un circ, un espai preparat o decorat. D'aquí neix el nom d'espectacle, la combinació de l'art escènica realitzada en un espai concebut. Es poden trobar en aquest concepte diversos gèneres com la dansa, el teatre, la dansa-teatre, l'òpera, les arts vives, les audicions o variants i la combinació d'aquests. Les tecnologies digitals són presents en totes les etapes de creació i difusió d'un espectacle des de fa dècades, i els autors integren en els mateixos espectacles aquestes pràctiques digitals des dels gèneres més radicals fins als més comercials o familiars. Finalment, destacar que les arts visuals són les que engloben les arts plàstiques més tradicionals, com el dibuix, pintura, escultura o gravat, així com les expressions que incorporen noves tecnologies i el seu component visual. Es tracta, per tant, d'un concepte d'art ampli que també inclou aquelles disciplines basades en els nous mitjans i l'art digital, com la fotografia, l'art abstracte, el fanart o el videoart. RecReations Project és un espectacle d’art multidisciplinari que engloba algunes arts audiovisuals (vídeo art) i algunes arts escèniques (dansa i teatre).

Amela Bonilla, V. Història cultural de l’audiovisual. UOC. 2008. Consultat el 9 d’abril de 2018. Recuperat de: https://makima.ml/ download/descargar-google-book-online-hist%C3%B2ria-cultural-de-laudiovisual-manuals-en-espa%C3%B1ol-pdf-rtf-djvu.html !46

2.1.3.2 L’audiovisual i els seus orígens Fem servir el concepte d’audiovisual com a concepte que uneix imatge i so, que interrelaciona la integració auditiva i sonora per a produir un nou llenguatge. La seva principal característica és que és percebut pels sentits de la vista i l’oïda en un temps i un espai en concret. La seva expressió va començar-se a usar als Estats Units l’any 1930 amb l’aparició del cinema sonor però no va ser fins a l’any 1950 quan el concepte va començar a ampliar-se a França en el terreny dels mitjans de comunicació de masses. Actualment la xarxa posa a disposició dels usuaris una sèrie de plataformes d’intercanvi i distribució de material audiovisual on es poden allotjar els continguts que provenen de diverses fonts públiques i particulars. Es troben dues categories de vídeo que es poden diferenciar entre aquelles produccions que són originals i aquelles que en són adaptades. (Frigola, 2012: p. 83-121)39 . “S’entén per vídeo original la producció audiovisual realitzada o modificada per ser difosa i consumida als nous media, és a dir, per Internet. Es consideren els nous media un “nou” context social de participació, distribució i consum de productes audiovisuals40 ” Per altra banda, quedarien tots els continguts audiovisuals adaptats, que s’han produït per ser emesos pels mitjans tradicionals (premsa, cinema i televisió). Els audiovisuals del present projecte doncs, es trobarien dins la categoria de produccions originals.

2.1.3.3 El teatre-dansa “Necessitem un teatre que faci viure els sentiments, les intuïcions i els impulsos possibles en el context històric en què l’acció transcorre, però també necessitem un teatre que utilitzi i generi idees i sentiments capaços de participar en la transformació d’aquest context” (Graells, 2002: p. 10)41. El teatre dansa o la dansa teatre és un estil que va néixer a Europa als anys XX i que utilitza estratègies i tècniques pròpies del món teatral com accions, expressivitat teatral, text dramàtic o barreja d’altres disciplines d’arts escèniques als moviments dels ballarins i a la seva estructura coreogràfica. Alguns dels pioners d’aquest gènere són Pina Bausch, Reinhild Hoffmann, Hans Kresnik, Gerhard Bohner o Susanne Linke. A partir de la meitat dels anys seixanta, una nova estètica d’imatges i noves formes va explotar i així es va donar gran importància a la consciència de la realitat, al realçament dels elements cinematogràfics i teatrals i a la idea de dansa com un teatre narratiu. Per altra banda, el teatre va reconèixer que la dansa també oferia unes possibilitats molt bones per a l’auto experimentació i 39

Frigola i Reig J. 2012. Classificació dels gèneres audiovisuals a la xarxa i estudi dels seus formats. Universitat de Barcelona. Barcelona. 11 d’abril de 2018. Consultat el 15 d’abril de 2018. Recuperat de: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/47383/1/ JFR_TESI.pdf 40

Ardévol, Gómez-Cruz, Roig i San Cornelio, 2010 (cita del llibre Frigola, 2012)

Graells Guillem J. (2002). LA CREACIÓ DE L’EFÍMER. De la idea a l’espectacle. Expo. Inst. Teatre. Barcelona. Barcelona. Diputació Barcelona. (Cita de Bertolt Brecht) !47

la recerca d’una representació més corporal. Aquest estil va ser una nova forma modèlica per a molts directors de teatre que volien visualitzar amb imatges les seves idees de la peça, ja que d’aquesta manera podien participar de manera més creativa dins l’escenificació d’un text literari o impregnar-la amb la seva pròpia autoria (Schlicher, 1993: p.31 - 38). Així doncs, tots aquests directors van poder emprendre la recerca de nous mitjans d’expressió teatral gràcies a aquesta premissa. D’aquesta manera es podria entendre també el concepte art a través de noves fantasies, expressions corporals, sensualitats i concepcions en imatges. En les avantguardes teatrals d’Europa i d’Amèrica dels anys cinquanta i seixanta, l’estètica i els continguts es van començar a basar en gaudir de l’emoció i del cos. També en la representació d’aquest gaudiment que ha de sorgir del treball de dinàmica de grup. Kurt Joss el qual va ser un ballarí i coreògraf de gran prestigi, després d’estudiar dansa amb el mestre de dansa moderna Rudolf von Laban va inaugurar una escola de dansa on intentava adaptar les innovacions del seu mestre en el qual el llenguatge corporal és un transmissor del significat i ha de ser en la dansa moderna. També el drama dansat, una nova forma de ballet de trama contemporani que mostra la capacitat d’expressió dramàtica d’un llenguatge dansador modern. Per exemple, en el seu teatre-dansa, cap moviment, cap seqüència coreogràfica no existeixen d’una manera autònoma, mai no són presentats independentment d’un contingut (Schlicher, 1993: p.114 - 116). Això exigeix al ballarí-intèrpret del teatre dansa un entrenament no només físic sinó també intel·lectual, perquè qualsevol moviment trobat en un moment determinat pugui sorgir sempre a partir de la situació de l’acció i dels records amb un sentit únic. Més endavant es van anar aplicant noves característiques a mesura que el teatre dansa anava agafant més consistència al llarg del temps. Les dues característiques que s’han adaptat de forma directa al projecte personal que emprenc són l’inconclús i l’improvisat. Els coreògrafs del teatre-dansa no presentaven la peça com a obra d’art conclusa i orgànica, sinó com a “work in progress”. L’altra tret també emprat té a veure amb la implicació del coreògraf, la companyia, els escenògrafs o el compositor que participaven com a coautors en el procés de gestació de la peça per a la conclusió final. L’ús d’aquestes dues qualitats han suposat un enriquiment fonamental i a la vegada un gran repte en més d’una ocasió.

2.1.3.4 L’espectacle i la companyia L'espectacle és una funció pública que pot ser emesa en un teatre, cinema, circ o un altre espai on hi hagi gent per a presenciar qualsevol activitat que s'ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual. Pot ser una obra teatral, un programa de televisió en directe, una pel·lícula de cinema, una obra musical, o fins i tot, un acte que englobi diversos factors. El seu objectiu és captar l'atenció i modificar l'ànim de l'espectador depenent de l'objectiu que té per a cada funció (sorpresa, humor, dolor, felicitat, etc.).

!48

L'espectacle es basa en l'actuació d'un grup, que pot ser ocasional o estable, jerarquitzat o de funcionament col·lectiu, el qual s'anomena companyia. En aquesta s'hi integren intèrprets, especialistes artístics i tècnics que intervenen en el procés de creació amb funcions diferents. Pot ser anomenada també figura col·lectiva i tot i que no sempre, sovint genera continuïtat (Graells, 2002: p. 28). És a dir, que pot ser específicament formada per a un espectacle en concret i per tant ser temporal, o com a resultat d'una idea prèvia meticulosament treballada i en actiu constantment. El seu funcionament pot ser mantenint en vigor una fórmula que ha funcionat per alguna obra o fent servir una nova definició d’objectius, paràmetres artístics i planificació d'activitats diferents amb cada peça. En el cas del treball propi, la modalitat de companyia treballada és la de formada específicament per a un espectacle en concret i per tant, temporal en primera instància, però amb la possibilitat d'una continuïtat posterior a la primera mostra del projecte. Quant als rols, aquesta funciona amb una jerarquització alternativa, doncs es pot considerar que hi ha una diferència de modalitats amb més responsabilitat i organització que d'altres, però també hi ha una gran part de funcionament col·lectiu. Es presenten dues modalitats. La primera és el grup de persones que formen l'equip de direcció, organització, ideació i creació de material per a portar a terme a cada assaig que es treballa. La implicació i el treball és més actiu i constant. La segona es tracta de les persones que només estan compromeses a venir als assajos prèviament construïts per a nodrir-se de les explicacions estipulades i consumir les directrius que s'han establert. La seva disponibilitat no vol ser tan àmplia al llarg del procés de creació, sinó més al moment de la mostra. Així i tot, les aportacions són benvingudes i és possible integrar-se en la modalitat primera en qualsevol moment al llarg del procés. Dins de la modalitat primera cal remarcar el rol de directora general. Aquest, el qual m'he atorgat, és pel fet de tenir la responsabilitat, totes les idees en ment i perquè sóc qui he reunit a tot l’equip. També perquè tinc l'última paraula després d'escoltar tots els punts de vista en les decisions que s'han de prendre. Això és degut al fet que al llarg del procés de creació, s'ha vist que per arribar als objectius establerts amb el temps marcat, era necessari un rol com aquest perquè el projecte acabés sent tangible i possible. També perquè la idea principal que jo he pensat com a directora, havia de ser transmesa per mi mateixa als diferents subapartats perquè arribés de forma més directe i entenedora.

2.1.3.5 La Co-creació o creació col·lectiva La co-creació és una forma de fer durant un procés de creació d’un projecte, en el que es compta amb la col·laboració de més d’una persona creadora, realitzadora o dirigent d’aquest. El seu inici es remunta a països com Noruega, Suècia i Dinamarca paral·lelament amb localitats anglosaxones. Aquest naixement però tenia una concepció diferent del significat actual, ja que

!49

co-creació, co-disseny o disseny participatiu significava la involucració de l’usuari final, com ara el client, i/o altres persones alienes al projecte42. El significat entès més contemporani és aquell en el que els col·lectius constituïts per a una creació concreta o de continuïtat, prenen la decisió de suplir l'existència de la figura del director per una distribució de les seves funcions entre els diversos membres del col·lectiu assumint de manera col·lectiva i equivalent totes les decisions i la conducció del procés. El caràcter col·lectiu i "democràtic" d'aquesta forma de creació però, és sovint una aposta ideològica i utòpica, ja que tot i generar intercanvis substanciosos i positius entre els membres, produeix també de vegades dificultats d'identificació des de fora dels graus de responsabilitat i/o autoria respecte a cadascun dels elements presents en el resultat creatiu. Considero que en aquest projecte s'ha fet un ús de co-creació tot i que amb un significat atorgat en particular, com s'explica en l'últim paràgraf de l'apartat "l'espectacle i la companyia". Tot i que la intenció inicial era crear quelcom de funcionament col·lectiu més actiu, les diferents persones de l'equip han acabat agafant una dinàmica en la qual s'ha vist que preferien delegar en algú que prengués les decisions importants, que tingués més implicació en el projecte. Doncs per elles mateixes no podien o volien assumir tanta responsabilitat que impliqués tant de temps. Tot i això, aquest fet no contradiu en essència la forma de co-creació, ja que les persones que hem adoptat aquest rol, les quals configurem un equip més reduït, també formem part del col·lectiu. La diferència ens rau en què en comptes d'interpretar, supervisem o mirem "des de fora" determinats aspectes o fases del procés creatiu per poder aportar una visió que millori la creació final. Així, s’han creant propostes d'assaig on intèrprets poden experimentar a partir d’improvisacions. Després fent una selecció de les parts que poden ser més interessants de cara a la mostra final, però a la vegada marcades per idees personals, es considera que s'ha aplicat una tècnica creada pròpia. Aquesta sorgida com a fruit d’una influència d’idees de referents com Pina Bausch, Merce Cunningham o Reinhild Hoffmann, d’una altra referència en consells i reflexions dels autors del teatre més actual, i combinada amb una aportació personal.

Sanders, E. i Stappers, J. CoDesign. International Journal of CoCreation in Design and the Arts. ArDcle, T Taylor & Francis. 2008. C o n s u l t a t e l 6 d e n o v e m b re 2 0 1 8 . R e c u p e r a t d e : h t t p s : / / w w w. t a n d f o n l i n e . c o m / l o i / n c d n 2 0 ? open=15&year=2019&repitition=0#vol_15_2019 42

!50

ESQUEMA DE FUNCIONAMENT DE LA COMPANYIA AMB ELS ROLS Modalitat 1 :

Modalitat 2:

Es troben en més moments que els dies d’assaig

Es troben únicament els dies d’assaig establerts

Mar* - Directora, autora, productora i creadora audiovisual

Judit - Ballarina

Clàudia* - subdirectora, ajudant de direcció

Carles - Ballarí

escènica i producció Maribel - Coreògrafa Alexander - Compositor musical

Marina - Ballarina (no té perquè venir en

Paula - Ballarina

tots els assaigs)

Sergi - Creador d’audivosuals (no ve als assaigs)

Violeta - Ballarina

*Aquelles qui prenen les decisions importants, ja que són les més implicades en el projecte i realitzen quedades amb més freqüència. Aquesta decisió però, ha estat presa pel grup, ja que es va oferir la possibilitat de formar part també d’aquesta modalitat de més responsabilitat però com que ningú més ha volgut assumir aquest rol, s’entén que la creació col·lectiva continua vigent per alguns àmbits però no per a la presa de decisions que només fan referència a aquestes persones. Com que no és un fonament imposat sinó creat a partir de les dinàmiques de tot el grup al llarg del procés de creació però, s’entén que continua sent una modalitat de co-creació.

2.1.4 Els rols 2.1.4.1 L’autoria L’autoria és la circumstància de ser autor/a o creador/a d’una obra, invent, projecte, llibre, peça musical…etc. en concret. En el món del teatre però, l’autora d’una obra no té perquè ser necessàriament la creadora o directora d’aquesta, ja que aquest es tracta d’un rol diferent. Normalment el punt de partida del procés de creació d’un espectacle és un text o pretext. És a dir, la idea de treballar a partir d’un tema, forma, idea, etc. Això és fruit de la creació de la figura d’autora, però aquest punt de partida genera un seguit de processos successius els quals van interpretant i desxifrant el text. En fan una versió determinada a partir de la persona que exercirà com a directora que portarà a terme l’obra. (Graells, 2002: p.32). Quan el text no existeix com a base com és el nostre cas, el procés creatiu s’ha d’establir a través d’un altre mecanisme perquè acabi sent existent. Si és dirigit per un sol individu és aleshores quan l’autoria passaria a formar part de la persona que dirigeix aquest procés. També pot ser però, que al llarg d’aquest procés per arribar a la mostra final d’un espectacle, l’autoria sigui fruit de la suma d’autories acumulades al llarg del procés creatiu, des del pretext fins a les darreres aportacions que s’hi sobreposen per l’equip. !51

En definitiva, el rol d’autoria pot tenir diversos significats segons el context. En el meu projecte com ja s’ha mencionat, es partia d’una base on no hi havia existència d’un text en concret, sinó d’una idea pròpia. Per a reafirmar-la, he fet un estudi de comparació amb diversos autors que han parlat d’aquest concepte, que en aquest cas era el “Canvi i la resistència a aquest”. Per ampliar aquesta concepció he volgut compartir amb altres figures perquè aquesta fos desglossada a partir d’interpretacions d’altres arts com l’audiovisual, la dansa i la música. Sempre redirigit per una lectura per a mi mateixa com a autora. Aleshores, puc assumir la figura de l’autoria i de la direcció, però també considero que aquesta autoria ha acabat sent fruit de la suma d’autories acumulades al llarg del procés creatiu del meu equip. Sobre l’autor de cada especialitat de creació que hi apareix en aquesta proposta, es poden atorgar noms en concret per a cada disciplina. Com a autora de la idea i a partir de la interpretació d’un tema, la persona sóc jo, que a més, executo el rol de directora. La Maribel és l’autora de la coreografia de dansa en peces en concret, encara que estiguin influenciades per unes directrius meves o uns audiovisuals i peces musicals. També hi ha moments però, en què són autors de la coreografia els mateixos ballarins i ballarines. Com a autor de la música, tot i també estar influenciat per unes directrius, referències marcades i una inspiració a partir de la base d’un audiovisual, l’Alexander és a qui se li atribuiria aquesta autoria. Finalment, l’autor d’una part dels audiovisuals és en Sergi per una banda i jo per una altra. Quan treballo en l’àmbit d’ideació, depenent de l’estil que atorgo a cada escena, necessito la seva creació d’un estil més virtual, o la meva, d’un de més experimental.

2.1.4.2 La directora. La coreògrafa. El concepte de la persona directora varia segons al context en el qual aquesta es troba, però en general és aquella responsable en una producció de qualsevol mena (empresa, pel·lícula, orquestra, obra de teatre o producció artística). En són sinònims cap, encarregada, supervisora, conductora de les fases… En la gran majoria d'especialitats escèniques però, la figura s'anomena directora. En un procés d'escenificació o posada en escena d'un espectacle, és important que hi hagi una figura central que organitzi o coordini aquest procés, tot i que en alguns casos és substituïda pel col·lectiu. Tanmateix, en el funcionament més col·lectiu i igualitari està comprovat que convé que algú decideixi, opti i triï davant de la diversitat de camins oberts, que mantingui el ritme i asseguri el progrés de la creació, que exerceixi una orientació global des del seu propi enteniment o des de les facultats que se li han delegat. En el cas de la dansa, la figura equivalent és l'anomenada coreògrafa. Tant una com l'altra, en el procés d'escenificació d'un espectacle, aquestes són les que organitzen, coordinen i determinen els ritmes i característiques de l'espectacle en elaboració. !52

També hi apareix el concepte de director/a d'escena, el qual defineix totes aquelles claus ideològiques i estètiques de l'espectacle, lidera el procés creatiu des d'una autoritat derivada d'un encàrrec o pròpia funció i a més, exerceix un arbitratge sobre la resta dels altres especialistes que fan aportacions concretes a l’obra (Graells, 2002: p.36). A RecReations Project en un primer moment hi havia una figura de directora i una de coreògrafa. Això és degut al fet que es tracta d'una obra dirigida per una directora però en tractar-se d’un espectacle amb una gran aportació del gènere de la dansa, s'ha cregut oportú la incorporació d’una coreògrafa. Les seves funcions però, van anar variant i adoptant un rol particular. Ella només va assumir la responsabilitat de crear algunes de les coreografies en uns moments en concret de tot l'espectacle per al grup d’intèrprets, en comptes de totes elles com es preveia a l’inici. La Maribel ha estat l'encarregada de crear una base coreogràfica, però en la seva absència jo mateixa com a directora he assumit aquest rol i juntament amb els ballarins hem cocreat noves coreografies influenciades per unes directrius estipulades prèviament. Així doncs, ha passat a ser l’ajudant de coreografia i en comptes d’estar a la modalitat 1 amb més responsabilitats que la resta d'equip, finalment s'ha decantat per no assumir aquests compromisos. Per altra banda, el meu rol com a directora d'escena durant els assaigs i la preparació d'aquests, ha estat sempre suplementat per l'ajudant de direcció o subdirectora Clàudia. Ella hi aporta un coneixement des del punt de vista teatral en el que jo no hi estic tan familiaritzada. Assoleix també la responsabilitat de l'escenificació quant a transmissió d'emocions en tota aquella interpretació que va més enllà de la dansa física.

Fig. 19* Fig. 20*

Fig. 21* !53

2.1.4.3 L’Intèrpret L'artista que aporta el seu propi cos i a través d’aquest, la veu, el gest i/o el moviment en l'execució de la comunicació d'una ficció presentada en directe davant d'un públic, és l'anomenada figura d'intèrpret. El seu treball va marcat per la directora qui li comunica el que vol que expressi o mostri. En els seus orígens, quan encara no hi havia la figura del director, aquest era el més destacat al costat de l'autor, qui desenvolupava la funció de liderar el procés d'escenificació (Graells, 2002: p. 42). Generalment en les arts audiovisuals els intèrprets són actors i actrius. En les arts escèniques en canvi, aquests actors poden ser intèrprets pluridisciplinaris o, segons l'espectacle, poden estar especialitzats en alguna disciplina o gènere, com per exemple, ser ballarines, mims, clowns, cantants, músics, acròbates...etc. Són persones amb habilitats físiques o orals, amb capacitat de reproduir processos emocionals que poden ser mostrats i percebuts com a autèntics pel públic. Nosaltres gaudim de cinc intèrprets provinents del món de la dansa i el teatre. Algunes d'elles es troben al projecte des del procés de creació ben inicial i d'altres han aparegut quan el projecte ja estava una mica més avançat per a substituir altres que han deixat el projecte a mig procés. De cinc intèrprets finals, han passat pel grup un total de nou. Els que ho han deixat són: La Paula Rísquez, l’Aram Pou, L’Azucena Moya i la Xisca Pilar. (Annex 4). Tot i tenir acordats uns dies concrets de mostres, els cinc que ballaran en la primera (Judit, Carles, Paula, Marina i Violeta), segurament no siguin els mateixos que interpretaran tots els bolos. El projecte vol ser sòlid i fix de personal. Tot i que hi hagin noves incorporacions per a futures mostres, l’ideal és que sempre hi hagi algú amb continuïtat des de l’inici.

2.1.4.4 El Compositor musical i tècnic de so Un compositor és aquell que compon música, que forma un tot reunint o combinant diversos elements musicals. El terme en si, fa referència a algú que escriu les notes musicals perquè posteriorment ell o altres la puguin interpretar. També és veritat que no tots els gèneres requereixen la notació escrita, i és per això que si es dóna el cas, el compositor és el creador de la música, i normalment el primer a interpretar-la. El tècnic de so és qui es mou en l'entorn dels sistemes de sonorització professionals i coneix el funcionament bàsic dels equips i instal·lacions d'àudio professional. Aborda aspectes relacionats amb la captació sonora, la mescla, l'enregistrament d'àudio, l’amplificació, així com els sistemes d'edició, entre d'altres. També té els coneixements necessaris de so i electrònica bàsica, amb l'objectiu d'assentar les millors bases possibles quant als sistemes d'àudio i els conceptes de so43. El so d'un espectacle té una dimensió més àmplia que el d'un audiovisual, ja que no només té la melodia composta pel compositor, també inclou els "efectes" específics incorporats per reproduir unes circumstàncies concretes. A més, també es porta a terme la valoració de l'alternança entre la 43

Enciclopèdia.cat. El cercador de referència en català. (2019). Definició de compositor. Consultat el 15 d’abril 2019. Recuperat de: http://www.wordreference.com/definicio/canvi https://www.enciclopedia.cat/search/site/compositor !54

seva presència i absència durant l'escenificació que està marcada per compassos estrictament definits. Així doncs, d'aquest rol s’encarrega un compositor, tècnic o algú amb les dues formacions. En el nostre equip, l'Àlex és la figura que engloba els dos rols. Per una banda, és ell qui crea les peces musicals per a cada assaig a partir de referències i indicacions donades per la directora juntament amb la inspiració que li genera l'audiovisual. Per l'altra, és també qui en els assajos s'encarrega de posar i treure cada àudio depenent de les necessitats del moment tant siguin els creats per ell o els que es fan servir d'atmosfera per a exercicis. Es preveu que en el moment de realitzar l'espectacle en directe, també serà ell qui punxi i toqui en directe. El seu disseny sonor està creat amb la base de sintetitzadors digitals i gravació d'instruments reals.

Fig. 22*

2.1.4.5 La productora La productora és la persona encarregada dels aspectes organitzatius i tècnics de l'elaboració d’una peça d’art com en el cas del cinema, una pel·lícula, la gravació en el cas d’un disc musical o un l’obra escènica en el cas d’un espectacle. La tasca principal és iniciar, coordinar, supervisar i controlar aspectes com l'obtenció de fons, realització d’un pressupost, contractació del personal, organitzar la distribució i finançar la peça44 . Aquesta persona pren part en totes les fases del procés des de l’inici fins al final del resultat. Com que sovint complementa l'activitat creativa de la figura de director, en molts casos aquesta acaba sent la mateixa persona. Al projecte en qüestió, tot i que en un principi s’havia decidit que la Clàudia com a ajudant de direcció portaria a terme les tasques de producció i jo l’ajudaria en el que fes falta, finalment ha estat a la inversa. Com a directora també he adoptat un rol de productora i en moments puntuals la Clàudia ha participat en el procés per ajudar en alguna tasca en concret com la recerca de sales on fer assaigs, o compres de materials en concret. Jo també he estat qui he produït l’espectacle amb les conseqüències econòmiques que se’n deriven.

Diego González, P. (2016). La figura del productor de ficción en televisión. Communication & Society. Universitat de Navarra. Consultat el 20 d’abril de 2019. Recuperat de: https://www.unav.es/fcom/communication-society/es/articulo.php?art_id=63#C02 !55

2.1.4.6 Els vídeo artistes Tot i que el terme “videoart" no forma part encara del diccionari de la Real Academia Espanyola (RAE), aquest es tracta d’un moviment que va començar a desenvolupar-se des de la dècada de 1960. És el resultat de l’activitat audiovisual que té per objectiu combinar, realitzar i/o usar imatges i sons amb una finalitat artística. Aquest va sorgir de la necessitat de trobar noves formes d'expressió i estètica alternatives al producte que es troba en la televisió convencional45. La finalitat de les peces de videoart és múltiple, exemples en són les exposicions en galeries i museus, les parts d’una performance, la difusió en xarxes socials...etc. En ser un mitjà flexible en canvi constant, evoluciona juntament amb les possibilitats tecnològiques i artístiques de cada moment. En el cas del projecte, l'objectiu principal era que hi hagués un responsable creador de les peces audiovisuals a partir de les pautes de la directora, és a dir, un vídeo artista. A mesura que el projecte ha anat avançant però, jo mateixa és qui he acabat emprenent el principal rol de la creació dels videoarts i com a complement o en trossos puntuals, hi ha hagut un altre vídeo artista, en Sergi, que ha ajudat en la creació del material. Això és degut al fet que les sensacions subjectives que es volien explicar a partir del vídeo, eren molt difícils d’expressar a través d'un intermediari que no fos la mateixa persona que les sentia. A més, l'element de l'audiovisual en aquest projecte és el paper més rellevant, ja que és a partir d'aquest d'on surt la inspiració per a crear tots els altres elements que fan de nexe.

2.1.4.7 La caracterització El vestuari d'un espectacle es tracta del conjunt de roba d'una persona o grup que apareix en escena durant una mostra i que va subjecte a la caracterització del personatge que s'està interpretant. Tota classe de vestuari és imprescindible encara que sigui el més bàsic o d'una aparença més convencional, ja que dota l'intèrpret de l'element de caracterització que li és imprescindible per donar a la seva actuació. El tècnic superior de disseny del vestuari d'artistes és aquell o aquella que té capacitat per a la creació de la roba de qualsevol mena d'espectacle dins el món de la televisió, cinema o teatre. La seva feina consisteix a fer peces a mida, ajustades a requisits tècnics molt específics i atendre les necessitats de qualsevol persona amb les seves preferències o particularitats físiques. També és la persona encarregada de fer els complements de confecció a mida a partir de dissenys propis o d'altres, i establir, organitzar i portar a terme els processos en l'àmbit de la sastreria i modisteria. Els dissenys poden al·ludir tant a la realitat contextual com present o històrica com ser el resultat d'especulacions fantàstiques a partir de propostes imaginàries (Graells, 2002: p.48). La paraula maquillatge, provinent del francès durant el segle XIX, fa referència al concepte d'aplicar uns productes sobre la pell del rostre humà per a fer caracteritzacions, il·luminar alguna part i/o embellir. Aquest usat en diferents finalitats des de l'imperi romà ha arribat fins als nostres

Definición.de. (2019). Definición de VIDEOARTE. Consultat el 22 d’abril de 2019. Recuperat de: https://definicion.de/videoarte/ !56

dies46. La figura del maquillador actual és l’artista que es dedica a posar maquillatge en els intèrprets, tant en produccions teatrals i de ficció, com televisives i realistes. En l’esdeveniment exposat, la Clàudia com a ajudant de direcció, és qui ha adquirit el rol de portar la iniciativa en la caracterització dels personatges. S’ha dedicat a l’estudi, tria del vestuari i maquillatge requerit per l’espectacle. La decisió final a la que hem arribat després de diverses opcions és un mateix vestuari neutre en tot l’espectacle, però amb caracteritzacions de pentinats i maquillatge diferent en cada escena. Es guarda sempre relació amb la temàtica establerta de cada fase.

2.1.4.8 L’escenari i els seus elements L’escenari, l’espai físic destinat a la interpretació de produccions d’arts escèniques més usat i famós, és l’anomenat escenari a la italiana. Aquest model és aquell en què dins l’estructura de l’edifici teatral es presenta un espai escènic en relació amb l’espai del públic seguint les pautes establertes pel Teatre Farnese que va ser construït a la ciutat de Parma el segle XVII. Aquest espai és la caixa dotada de tots aquells recursos necessaris dels elements escenogràfics i la resta d’elements que permetran la recreació del món fictici que es vol mostrar en cada obra47. Amb aquest, existeixen un seguit d'elements que són necessaris per a cada espectacle adreçat tant al món dels professionals com el dels aficionats i sovint es poden adquirir a partir d'un lloguer temporal subjecte als requeriments de cada creació escènica. Alguns exemples en són projectors, pantalles, focus, decorats, cortines, estructures de fusta o cablejat. El conjunt d'elements visuals dependrà del disseny escenogràfic que s'hagi treballat, hi haurà un impacte més gran o més petit en l'espectador, ja que determinen la lectura visual de l'espectacle i constitueixen un dels factors essencials en la producció de l'efecte il·lusori. L'organització dels elements, la capacitat referencial, els marges d'especulació o investigació visual, la suggestió dels materials i les textures, les possibilitats d'imposar lectures visuals....són alguns dels factors que s'han tingut en compte. Per al bon funcionament de tota classe de maquinària espectacular, és necessària l'existència d'un personal especialitzat que domini l'ús de cadascun dels elements. Aquest rol pot ser entre d’altres, el de maquinista, electricista, de tècnic de so o llum. És important realçar també el factor de la il·luminació, ja que aquest és un llenguatge autònom d'una gran força expressiva, responsable dels climes i suggeriments visuals que es produeixen en una (re) creació del món determinada. El resultat del disseny de llums permet fornir aspectes radicalment diferents de la realitat física present damunt de l’escenari. Finalment també hi ha rols necessaris de personal en les zones en contacte amb el públic com ara els taquillers, acomodadors de butaques, o en general tot aquell personal d’atenció.

AIRE Ancient Baths. (2019). Història del maquillatge: una mirada a l'univers cosmètic. Consultat el 24 d’abril 2019. Recuperat de: https://beaire.com/ca/aire-magazine/historia-del-maquillatge 47

Kaelin, V. (2013). SCENOGRAPHY, THEORY A Practical Definition of Scenography. Le Balet Comique de la Royne, 1581. Consultat el 23 d’abril 2019. Recuperat de: http://www.valeriekaelin.net/scenography_theory_a_practical_definition_of_scenography.html !57

A RecReations Project, he optat per la construcció d'una estructura feta a mida que es pogués portar a qualsevol escenari on es realitzés la mostra que consta d'una lona de projecció de color blanc de 4x4m i una lona o linòleum blanc de 4x4m com a superfície del terra. Per a fer un bon ús d'aquests es requereix un projector de mínim 3.000 lúmens que serà necessari llogar per a cada mostra si no és que l'espai escènic ja en té un així com el linòleum. De material escenogràfic també s'han hagut de buscar cinc lones de cartó planes i de color blanc que es fan servir com a complement dels intèrprets en alguns moments de l'espectacle. Aquesta feina, juntament amb la de tècnica de disseny de llum l'ha fet l'ajudant de direcció amb ajuda de tercers. Com a recurs humà, el tècnic de llums és imprescindible en cada mostra per a poder configurar el disseny de llums acordat per a cada escena. Normalment en els espais on hi ha escenaris hi ha un propi tècnic que ofereix el seu servei amb intercanvi monetari. El tècnic de so, en principi és el mateix compositor musical que es fa càrrec del rol, a excepció que hi hagi algun requisit tècnic més determinat.

2.1.5 L’assaig Un assaig és l’espai on es realitzen totes les proves anteriors d’abans de la presentació final d'un espectacle que serà visible per a un públic. Els assajos es fan en totes les disciplines d’arts escèniques, incloent-hi concerts musicals, teatre, dansa, circ, castells, etc. De vegades també a les arts audiovisuals. Aquest pot ser estructurat d’una forma o altra depenent de les necessitats de la mostra final i de cada director/a que el porta a terme. Pot tractar-se d’un conjunt de diferents episodis de llarga o curta durada. Al projecte personal vaig decidir estructurar els assaigs en unes quedades d’entre un i tres cops al més subjecte a les disponibilitats de les persones de l’equip des del mes de novembre del 2018 fins al mes de juny del 2019, quan preveia fer una primera mostra. Puc constatar que aquest s’ha tractat doncs, d’un assaig de llarga durada. En cada sessió s’ha seguit una activitat marcada anteriorment per una rigorosa planificació de tot el que era necessari tocar prèviament de la primera mostra. El primer de tots com ja s’ha comentat, va tenir un format diferent i és a partir d’aquest que es van conformar tots els altres amb un esquema de funcionament permanent. (Annex 3)

!58

ESQUEMA FUNCIONAMENT ASSAIGS PRE-ESPECTACLE Durant cada pre assaig Directora - Mar Desenvolupament d’una idea

Vídeo artistes - Sergi i Mar Creació audiovisual a partir de les idees esmentades per la directora

Coreògrafa - Maribel

Compositor musical - Alexander

Preparació d’una coreografia

Preparació d’una peça musical

a partir de l’audiovisual i la idea

Subdirectora - Clàudia juntament amb Directora - Mar Preparació d’exercicis d’interpretació i directrius addicionals per a l’assaig a partir de la idea i l’audiovisual

Assaig Intèrprets - Paula, Judit, Carles, Marina, Violeta Improvisació a partir de l’audiovisual + la idea + la peça musical + coreografia + les directrius marcades per la directora Tot l’equip Valoració conjunta com ha anat l’assaig i que es pot millorar i que no s’ha de repetir

Post assaig Subdirectora - Clàudia juntament amb Directora - Mar Valoració i decisions a prendre de cara al pròxim assaig. Preparació del següent.

2.1.6 Ideació i format A mesura que desenvolupava una anàlisi dels diversos referents en la primera fase, en feia també un desglòs de cadascun per a treballar punts d'aquests en cada sessió. Vaig recopilar cites més rellevants i semblants a la idea que tinc de "canvi" i amb aquestes vaig preparar un audiovisual per a cada assaig amb el missatge conceptual que volia transmetre. Finalment també he demanat al compositor de so de dissenyar una peça musical a través de l'audiovisual i les cites en concret !59

per cada sessió. Tot aquest material en conjunt és el que ha acabat conformant cada assaig. (Annex 5) Quan ja tenia les idees més desenvolupades vaig poder escriure un esquema visual de tot l’espectacle per ordenar el que es representava en cada fase i quina a tipologia d'audiovisual es necessitava per cadascuna. (Annex 6) En definitiva, el format és un espectacle en directe en el que s'explica de forma abstracta, artística i subjectiva el procés del canvi i la resistència a aquest en la nostra societat des d'un punt de vista subjectiu. A l'haver una projecció emetent audiovisuals en tot moment acompanyats de música i en la majoria dels casos, d'unes coreografies de dansa contemporània, fa que sigui una creació experimental d'arts escèniques.

2.1.7 Les fases de l’espectacle Després d’haver realitzat una intensa recerca sobre diferents personatges que mencionen el canvi, he optat per crear una versió única juntament amb la meva perspectiva. Des d’aquesta he fet sorgir una història per explicar el procés del canvi que he segmentat en quatre parts. Quatre fases les quals componen l’espectacle i estan representades per diversos intèrprets, encara que referencia a la vivència personal d’un sol individu, en aquest cas la meva experiència. Un dels motius del perquè de quatre fases és per la influència en l’explicació de la teoria de la causa del filòsof Aristòtil. Tot i que quant a teoria no té res a veure, la seva forma d’explicar conceptes metafísics amb aquest número em va cridar l’atenció. També per la relació amb les quatre fases que adopta la lluna al llarg de cada mes, i finalment amb el nexe de les quatre, també, fases de la menstruació. Considero que tots els símbols poden vincular-se amb canvis i el fer servir quatre actes per explicar una història en comptes de tres, com sovint s’usa, atribueix un caràcter alternatiu i suggerent.

2.1.7.1 Explicació general Fase 1 La història s'inicia amb un estat inicial de sensació de confiança, seguretat, fluïdesa, benestar, repòs, satisfacció, calma... La sensació que pot sentir per exemple, un embrió quan està en estat pur, ja que no pateix per res i està conformat per una matèria i unes formes inicials de les quals la seva essència és el punt de partida. Relació directa amb els somnis, les escenes oníriques i la respiració; quan l'ésser dorm, és quan més se sent en una zona de confort i control. És també en el moment en què la part sensorial està més activa. Fase 2 L'embrió entra en estat d'alerta i de perill per un canvi que està per venir o que està sent induït de forma violenta. Així doncs la història continua amb l'explicació de la sensació que hi ha en un !60

estat de transició entre un lloc i una altra. L'individu té encara una relació amb el seu origen però alhora es troba afectat pel nou moviment. Com a conseqüència tot és inestable. Sentiments com por, inseguretat, desolació, pèrdua, perill, incertesa i manca de control són els que descriuen aquest moment. Fase 3 Arriba el moment de màxim dramatisme. El canvi que es preparava per aparèixer ha estat induït del tot en l'estat de l'individu. Ell o ella li mostra una resistència tot expressant dubte, por i desorientació davant una societat que és dominada per molts canvis. Es veu clarament com no té cap tipus de control sobre aquesta situació i com pateix i no és capaç d'entendre, d'acceptar que està passant, ja que es resisteix intentant seguir el ritme com si no l'afectés. La història arriba al moment més àlgid, al màxim enfrontament, al moment que s'encara el problema de no voler acceptar ni permetre nous estats venint-ne d'un de fàcil i tranquil a un de difícil i mogut. Finalment però, hi ha un encarament i a continuació una lluita personal que acaba en acceptació per part de l'individu de forma individual. Es decanta per assumir l'esforç que li toca fer per prendre consciència del que passa fins a poder-ho dominar i sobretot, entendre. Fase 4 Aquesta és la resposta, la reacció, el resultat o la conseqüència de les tres fases anteriors. És la nova forma i el desenllaç de la història. La nova forma física i literal de veure i entendre les coses es tracta de tenir en compte la matèria i l'estat inicial, des d'on es ve, però també acceptant els agents externs que puguin anar apareixent. Petis i grans canvis que puguin fer trontollar a l'individu però sempre lidiant i fent front a aquests sense haver de ser un drama cada vegada. És la conclusió al problema que hi havia que era la no acceptació o la resistència del canvi dins de la nostra societat. Un tancament que explica valentia, satisfacció i que deixa de banda la resignació. 2.1.7.2 Plantejament coreografies En un principi les coreografies havien de ser creades per la coreògrafa com a fruit d'inspiració dels audiovisuals proposats per cada fase i l'explicació de la història a través de fragments de texts com a recursos. Tot i això, es van considerar crucials unes directrius de moviment base per part de la directora perquè la interpretació vulgui ser entesa com a tal en cada una de les fases que s'expliquen a continuació.

Fase 1 Una coreografia grupal en la qual tothom es mou amb sintonia i en contacte continu. Els intèrprets han de poder mostrar a través del seu cos que formen part d'una estructura orgànica, estable i que es troben en l'estat irradiant on tots els sentiments detallats en aquesta fase hi tenen cabuda. Els moviments són descrits com a tous, suaus, lents, lleugers i delicats. Els radis de moviment dels cossos han de ser al voltant del terra i per nivell mitjà, però mai de gran alçada !61

com per exemple salts o piruetes. Les ballarines es poden separar entre elles en alguns moments però conservant tota l'estona una lleugera proximitat que no trenqui la sintonia del grup.

Fase 2 Aquest és el moment en què cada intèrpret realitza una coreografia en solitud la qual cadascú ha de poder expressar un dels sentiments que volen reflectir el moment descrit en aquesta fase. Per narrar aquestes emocions considero més adequat fer-ho de forma individual, ja que d'aquesta manera s'explica millor el sentiment de desenganxar-se de la pertinença d'un grup.

Fase 3 El grup ha de tornar a fer una coreografia grupal. Tots els moviments són antagònics a la fase 1; violents, tensos, ràpids, forts, durs... Els radis de moviment dels cossos han de ser en aquest cas de nivell mitjà i d'alçada. La sensació ha de ser que totes van alhora tot i estar lleugerament separades. Han de poder ser una expressió de massa que va cap a un mateix objectiu menys per un individu que no s'hi pot acabar d'integrar i per tant, no pot seguir el ritme dels que representen la societat. Aquesta persona ha de tenir dificultat per seguir la coreografia impecable per a tots els altres i s'ha de trobar en situació de frustració constant fins que es quedi sola i faci una coreografia que revoqui a l'enfrontament de la problemàtica amb la resistència al canvi. Quan aquesta acabi, entenem que ja ha fet la feina d’acceptació.

Fase 4 Aquesta fase ha de ser la més abstracta, expressiva i diferent de les altres. És el resultat de la unió entre els elements suaus i els elements violents, de la massa de grup i de la solitud de l'individu. S'hi poden afegir elements externs que no siguin només el cos i el vídeo per explicar que aquest ara és controlat per l'individu i no a la inversa. Punts de llum simulats per llanternes que es puguin controlar, miralls, superfícies blanques que puguin modificar la profunditat i forma de la projecció. La coreografia ha de ser pautada però que cada persona adopti un rol personal més liberal.

2.1.7.3 Plantejament audiovisual Les peces audiovisuals de totes les fases menys de la segona, estan creades per a mi mateixa on pretenc explicar de forma abstracta la història esmentada. La segona fase ha estat creada per una persona més especialista en 3D amb el punt de partida de les directrius i els esbossos que li he marcat.

!62

Fase 1 Han d'aparèixer elements de colors freds com blau, blanc, verd... Les transicions haurien de ser lentes i les formes arrodonides i suaus. Imatges provinents de parts del cos humà, fragments de la naturalesa i/o fractals surrealistes amb capes sobreposades que conformin de tot un teixit abstracte a partir d'imatges gravades en plans fixes.

Fase 2 En aquest cas, l'audiovisual canvia d'estil en petits fragments d'audiovisual entrellaçats, construïts per formes orgàniques en 3D. La idea és que cada forma que representa un sentiment de la fase, sigui interpretada per un intèrpret i que hi hagi un mapping sobre el cos d'inici a final que és acordat amb els moviments de la persona. Ha d'haver-hi un tipus de massa que conforma una figura i que en desfer-se ha de modelar la següent i així anar fent. (Annex 7)

Fase 3 Audiovisual creat amb la mateixa tècnica de la fase 1 però amb tots els elements antagònics. Les tonalitats són càlides amb colors com vermell, taronja, groc i negre. Les transicions es veuen ràpides i accelerades. Les imatges han de poder ser gravades en càmera en mà i mai fixes. El contingut podria provenir d'edificis abandonats i antics, de moviment de tràfic de carrers, del cel amb núvols i/o de persones caminant amb velocitat angoixant.

Fase 4 Aquesta creació és literalment la suma i la barreja de la fase 1 i 3. Els dos audiovisuals han d'estar en capes sobreposades amb baixa opacitat per a crear tonalitats de color i elements violeta, verdosos i groguencs clars. Amb efectes de calidoscopi alternats, els moviments han de poder ser precipitats i fugaços però també lents i suaus. Aquest hauria de remetre a un estat pur de surrealisme i situació abstracte però entranyable. Al principi si hi ha una intervenció dels intèrprets amb punts de llum com leds, hauria d’haver la manera en que a través d’una màscara de capa es tapés l’audiovisual sencer de forma temporal. (Annex 8)

!63

2.1.8 Cronograma

!64

2.1.9 Pressupost

Concepte

Preu/unitat

Total

Total real

Lloguer sales assaig

10 € x hora / 40 € la sessió

16 sessions d’un total de Ens han estat cedides 68 hores=680 € totes les sales d’assaig menys un dia: 30 €

Sou x intèrpret, vídeoartista, compositor musical

50 € per bolo

4 bolos on hi actuen 6 artistes=1200 €

Sou x persona d’equip de direcció

200 € per bolo

3 bolos preparats per a 2 Fins que no hi hagi persones de direcció= alguna subvenció, 1200 € treballem sense ànim de lucre: 0 €

Pagament honorari autoria/Manutenció pròpia

200 € per tot el projecte

Dietes per dies d’assaig

Càtering de dia complet per a 9 persones 45 € aprox.

Fins que no hi hagi alguna subvenció, actuen sense ànim de lucre : 0 €

200 € Fins que no hi hagi alguna subvenció, treballo sense ànim de lucre: 0 € 13 Càterings de mig dia + 3 càterings de dia complet: 130€ +135 € =265 €

El càtering d’alguns dies es va acordar que anés a càrrec personal : 160 €

16 assaigs en el que es necessita un projector de 3.000 lúmens: 33 €/ dia

16 assaigs en el que es necessita un projector de 3.000 lúmens: 33 €/ dia= 528€

Projectors d’assaig cedit per l’Eram: 0€

4 bolos en el que es necessita un projector de mínim 3.500 lúmens 100€ aprox. /dia

4 bolos en el que es necessita un projector de mínim 3.500 lúmens 100€/dia= 400€

Lloguer d’espais on fer els bolos

4 bolos en quatre espais - 14 juny Ateneu de Celrà - 26 Juny Centre Cívic Orlandai, Barcelona - 29 Juny Centre Cívic Guinardó - 20 de setembre el Canal, Girona

- 14 juny Ateneu de Les sales ens han estat Celrà entre 80 i 100€/ cedides com a intercanvi hora de mostra: 0€ - 26 Juny Centre Cïvic Orlandai, Barcelona : 25€/hora - 20 de setembre el Canal, Girona entre 80 i 100€/hora =205€ aprox

Sou tècnic de llum per cada bolo

200€ per bolo i 100 € per visita addicional abans del bolo

200€ x 4: 800€ + 100€ x 4: 400€ = 1200€

Càtering de mig dia per a 9 persones 10 € aprox. Lloguer projectors per assaig i bolos

Projectors de bolos (2 cedits per les sales): 200€

Les sales ens cobreixen els tècnics del bolo i la Clàudia agafa el rol: 0€ !65

Concepte

Preu/unitat

Total

Total real

Transport assaig i bolos

S’entén que el punt de sortida és Girona ciutat i que cada viatge és anada i tornada*

- 6 viatges a l’espai Coma cros (repartits en dos cotxes) - 2 viatges a l’espai de Sta. Coloma de Farners (repartits en dos cotxes) - 1 viatge a l’escola Contclass (es pot accedir a peu + 1 cotxe pel material) - 1 viatge a l’espai Can Cors (repartits en dos cotxes) - 4 viatges a l’espai de l’Ateneu Celrà (repartits en dos cotxes) - 2 viatges a l’Orlandai de Bcn (billet tren) - 1 viatge CC Guinardó de Bcn (billet tren) - 1 viatge al Galliner de

- 6 viatges a l’espai Coma cros (repartits en dos cotxes) 12 € + 12 € = 24 € - 2 viatges a l’espai de Sta. Coloma de Farners (repartits en dos cotxes): 12 € + 12 € = 24 € - 1 viatge a a l’espai Can Cors (repartits en dos cotxes) 16 € + 16 € = 32 € - 1 viatge a l’espai Contclass (es pot accedir a peu + 1 cotxe pel material) 4 € - 4 viatges a l’espai de l’Ateneu Celrà (repartits en dos cotxes) 16 € + 16 € = 32 € - 3 viatges a Barcelona (billet tren) mitjana de 10 € per cada billet: 20 € x 7 = 420 € =536 €

S’acorda que només es pagarà un viatge de Barcelona per persona fins que no rebem subvencions. 24 € + 24 € + 32 € + 4 € + 32 € + 210€ = 256 €

Material escenogràfic: Vestuari bolos

Una samarreta de color blanc arrapada : 7€ aprox. i uns pantalons amples beix: 30€ aprox. per cinc intèrprets

7€ x 5: 35€ aprox. + 30€ x 5: 150€ = 180€ aprox.

Material escenogràfic: Maquillatge

1 Cera blanca de pintura facial blanca (5€ aprox.) i 1 pot de pols negre (3€ aprox.)

5€ + 3€= 8€

Material escenogràfic: Pantalla de projecció

1 Pantalla de projecció de mínim 3x4m: entre 95€ i 150€

1 Pantalla de projecció Cedit pels espais en dos de mínim 3x4m: entre mostres i inversió tela 95€ i 150€ x 4dies=400€ pels altres dos: 136,29 € aprox.

Material escenogràfic: Linòleum Blanc

1 linòleum blanc 165€/ dia + 15 € /dia afegit

1 linòleum blanc 165€/ dia + 15 € /dia x 4 dies afegit=210€

Girona amb un cotxe: 4 €

Hem pogut trobar vestuari propi o d’altres fonts i no ha calgut comprar res. 8 €

Cedit per 2 espais: 165€

!66

Concepte

Preu/unitat

Total

Total real

Material per a promoció (making off, teaser, sessió de fotografies per xarxes socials..etc.)

Càmera de fotografia canon lloguer de 40€ per un dia d’ús

Càmera de fotografia canon lloguer de 40€ / dia d’ús: 40€x17=680€

Material de fotografia i vídeo cedit per l’eram o d’ús personal: 0€

Càmera de vídeo Sony lloguer de 95€ per un dia d’ús

Càmera de vídeo Sony lloguer de 95€ /dia d’ús: 95€x17=1615€

Impressió d’un cartells A3 a color en físic: 0,67€

Impressió de 50 cartells A3 a color en físic: 0,67€ x50=33,07€ + 10 promocions x 1€=10€

Material de màrketing (cartells, flyers…)

Promoció per publicació instagram: 1€ Material de proves i ús d’assaig

1 Rotlle de paper d’embalar blanc: 6,15€ , 1 cinta adhesiva: 1,65€ , 1 planxa goma eva: 9€ , 1cable de projector: 17€ hdmi, 1 planxa de cartró blanca: 2,25€

4Rotlle de paper d’embalar blanc: 6,15€x4: 24,60€ , 1 cinta adhesiva: 1,65€x3:4,95€ , 1 planxa goma eva: 9€ , 1cable de projector: 17€ hdmi, 1 planxa de cartró blanca: 2,25€ x 4:9€=64,55€

Material escenogràfic addicional

Planxa de cartró blanc per a fer les pantalles escèniques: 11,50€

5 planxes blanques: 11,50€ x 5= 57,50€ + 5 llanternes petites de llum blanca: 12,06€

Altres (en reserva per possibles problemàtiques o noves despeses)

43,07 €

64,55€

69,56 €

100€

TOTAL : 1232,47€ aprox.

!67

2.2 Realització 2.2.1 Referents

2.2.1.1 Referents musicals Les melodies d’aquest projecte són totes fruit d’una creació del mateix autor i expressament per cada escena. Aquests són producte de la barreja de creació en base de sintetitzadors digitals i gravació de sons reals. Abans de ser creades, vaig fer una recerca de melodies per a passar-li al creador quant a influència a l’hora de treballar. A continuació es mostren les més representatives d’autors que han influenciat el projecte. En general, totes provenen del gènere d’electrònica experimental, amb sons que incorporen l’ús d’instrumentació orgànica.

Referents generals pel to i gènere de tot el projecte 1) Peces destacades per l’atmosfera i ambient general que es vol crear R.roo - Au Fall48 - Don't Talk About It49 2) Peces destacades pels talls i canvis de ritme, també per la relació amb el moviment de la música i la relació amb el videoclip envers la música. Bonobo - Outlier50 - Grains51 - Bambro Koyo Ganda (feat. Innov Gnawa)52

r.roo. (2013, novembre 21). Au Fall. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=N9anAcEdELI&t=5s 49

r.roo. (2012, novembre 7). Don’t talk about it. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=bgWuj2IeaD4&list=PL88dKUm5ufy1i5McCwdGAA6bfXpKWajKa&index=10 50

Bonobo. (2017, gener 13). Outlier. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=M0YDk_mqimQ 51

Bonobo. (2017, gener 13). Grains. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=xpX66FwTLrw 52

Bonobo. (2017, abril 27). Bambro Koyo Ganda (feat. Innov Gnawa). Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/watch?v=ArWQWAUoiSU !68

- Break Apart (feat. Rhye)53

Fig. 23*

Fig. 24*

3) Peces destacades pels canvis de textura d’una melodia a una altra, pel sentiment i l’emissió d’emocions que crea i per la connexió entre audiovisual i música. Alt-J - Deadcrush54 - Pleader55 - Adeline56

Fig. 25*

Fig. 26*

Referents de la fase 1 (matèria primera, zona de confort, orgànic, tou, calma, tranquil·litat) - Jan Jelinek - they, them57

Bonobo. (2016,desembre 8). Break Apart (feat. Rhye). Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=vhhkk69CxXc 54

Alt-j. (2017, juliol 13). Deadcrush. Peça musical.Recuperat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/watch? v=GOJUNJ1o394 55

Alt-j. (2017, novembre 15). Pleader. Peça musical.Recuperat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=RrhSJzM8NLE 56

Alt-j. (2017, maig 24). Adeline. Peça musical. Recuperat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/watch? v=1XwU8H6e8Ts&list=PLyC8lZhvZ9ceyKD7VbqhzHxDDZ8SAyqia&index=6 57

Jan Jelinek. (2011, agost 22). They, them. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=S6YKxvuYPSg !69

- Computer Soup / Jan Jelinek - Straight Life58 - Jan Jelinek - Tendency59

Referents de la fase 2 (transformació, transició de calma a caos) -Jan Jelinek - Moiré (Piano & Organ)60

- LORN - ANVIL61 - Four Tet - Plastic People62

Referents de la fase 3 (agent extern, descontrol, desolació, crisi, caos, acceleració) - R.roo - Art of forgeting63

- Bonobo - Kerala64 - Rone - Bye Bye Macadam65 - R.roo - Otkrovenie66

Jan Jelinek. (2011, maig 19). Straight Life. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=-3195QZ-ees 59

Jan Jelinek. (2009, setembre 17). Tendency. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=Lyd9PwXM-A8 https://www.youtube.com/watch?v=P-2hcWb23mg 60

Jan Jelinek. (2010, febrer 25). Moiré (Piano & Organ). Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=QXlwrJ7z1kk&start_radio=1&list=RDQXlwrJ7z1kk&t=21 61

Lorn. (2016, setmebre 14). Anvil. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/watch? v=CqaAs_3azSs 62

Four Tet. (2010, gener 20). Plastic people. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=7GT_ABdbqrg 63

r.roo. (2016, març 12). Art of forgetting. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=BekgdehMxjc 64

Bonobo. (2016, novembre 3). Kerala. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=S0Q4gqBUs7c 65

Rone. (2012, desembre 18). Bye bye macadam. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=kfoJUeyMsOE&list=RDkfoJUeyMsOE&start_radio=1&t=43 66

r.roo. (2012, agost 22). Otkrovenie. Peça musical. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=Oq5v_wmIEYY&list=PL88dKUm5ufy1i5McCwdGAA6bfXpKWajKa&index=4 !70

Referents de la fase 4 (resultat, reconstrucció, nova creació) - Triosk & Jelinek - On the lake67 - French 79 - Between the Buttons68 - n u a g e s - Closer69

2.2.1.2 Referents audiovisuals El plantejament de l'audiovisual en aquest projecte pretenia funcionar com a nexe principal de tot allò que es desenvolupa a l'escenari. Encara que sigui una imatge en projecció que va com a decorat de fons, és a partir d'aquesta que es desenvolupen les coreografies, les melodies musicals i el vestuari. És creat exclusivament per formar part de la performance com a plat principal en el qual els altres ingredients escènics funcionin com a subordinats d'aquest, i no que l'audiovisual sigui subordinat als altres elements com sovint podem trobar en altres espectacles. És per això que tot seguit s'analitzen un seguit de referents de vídeo art o vídeo experimental que vaig analitzar i que adopten un estil semblant al que es volia aconseguir. Tant d'exemples en el que l'audiovisual té un ús decoratiu conjuntament amb altres elements d'un espectacle en directe, com d'exemples que s'usen en formats que funcionen com a element únic, per exemple curtmetratges, espots publicitaris...etc. Els elements que es tenen en compte tant per l'anàlisi i com per la creació d'aquests són els següents: - Timming (la seva durada general i per cada escena) - Ritme (ràpid, lent, variant, monòton) - Color (si és monocromàtic o té unes qualitats o gammes d'escales de color específiques) - Forma (si en té una establerta o va variant) - Evolucions (si la seqüència de plans és lineal o va variant) -Gènere (A quin o quins nivells de milions de modalitats hi pertany. Exemples com Hipnòtic, d'ensomni, de terror, de tranquil·litat...etc.) - Tipologia de la imatge (realista, fictícia, de modalitat 3D o animació, figurativa..etc.)

Adrien M. & Claire B. Aquesta companyia formada per dos artistes francesos treballa en l'àmbit de les arts digitals des de l'any 2004. Les seves creacions són espectacles i exposicions en directe on l’audiovisual es

Triosk & Jelinek. (2010, març 2). On the lake. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/watch? v=FV-05sGb48I 68

French 79. (2016, octubre 21). Between the Buttons. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=lbb316gp78A 69

N u a g e s. (2013, juny 18). Closer. Consultat el 20 d’abril de 2019 de: https://www.youtube.com/watch? v=DHITmcKUGik !71

tracta d'un mitjà flexible en canvi constant que evoluciona juntament amb les possibilitats tecnològiques i artístiques de cada moment. Són la principal influència del projecte. Destaco dos dels seus espectacles que precisament tracten la combinació de vídeo projeccions conjuntament amb el cos de ballarins que es relacionen amb les imatges virtuals. El seu moviment influencia la imatge de forma precisa i directe a partir d’uns sensors que porten a sobre el llarg de l’espectacle. El rigorós treball amb tecnologies digitals per a crear llenguatges visuals tot integrant les formes del vídeo amb les figures dels cossos, aconsegueix un gran impacte que m’agradaria poder aconseguir, ja que combina la realitat amb la virtualitat.

Fig 27 i 28*

Fig 29 70

Claudia Von Funcke

Artista alemanya formada en escultura, disseny, història de l'art, filosofia i teatre que es troba actualment activa fent projectes a Berlín. Destaco de la seva obra el vídeo instal·lació que va fer el 2017 amb una estructura de metall corrugat deformat on projectava a sobre d'aquest un audiovisual acompanyat de so. Considero molt interessant tant el treball de l'espai escènic com el de l'audiovisual en si, ja que en tots dos s'hi aprecia jugar amb la sobreexposició de capes en 70

Adrien M & Claire B. Projets. Pixel. (2014). Consultat el 26 d’abril del 2019. Recuperat de: https://www.am-cb.net/projets/pixel !72

constant canvi. L'efecte que s'aconsegueix és un altre cop el límit entre el món real (ja que les imatges es veuen clarament extretes de la ciutat), i el món virtual (hi ha una clara readaptació i transformació d'aquestes que causen una sensació de mareig).

Fig 30*

Waltz Binaire Waltz Binaire amb seu a Berlín, es tracta d’un estudi creatiu en el disseny digital. Mitjançant l’aplicació del disseny generatiu i la intel·ligència artificial se centra en la creació d’obres en format audiovisual, plataformes mòbils, teatres i escenaris inusuals. El projecte experimental Pathfinder és rellevant com a referència del meu projecte, ja que va ser creat per a la recerca coreogràfica conceptual dels moviments corporals. A partir d’una eina que han creat que produeix algoritmes, es generen patrons gràfics per estimular la creativitat dels ballarins i facilitar la feina del coreògraf a l’hora d’ensenyar una coreografia a un grup de dansaires mitjançant només la comunicació visible sense necessitat de la verbal. Mentre una ballarina es mou, Pathfinder genera diferents formes que es transformen mútuament de manera lògica i seqüencial que fan referència al moviment del cos en format visual. Així doncs, aquest projecte és també un que juga a relacionar audiovisual i dansa.

Fig. 31 i 32*

Hiroaki Umeda Hioroaki Umeda és una de les figures més destacades de l'escena artística d'avantguarda japonesa. L'artista visual multidisciplinari japonès és un ballarí i coreògraf de dansa !73

contemporània. Amb la seva pròpia companyia S20 que va fundar ell mateix, crea peces de dansa a partir d'una metodologia artística i holística, on treballa amb elements físics, òptics, sonors, sensorials i espaciotemporals juntament amb la coreografia del cos. Ell mateix compon, dissenya la il·luminació, l'escenografia i la coreografia que ell mateix executa en directe. L'assenyalo doncs pel tractament de textures de l'audiovisual en relació amb el moviment del cos com a forma de performance.

Fig 33*

Fig 34*

Sila Sveta Sila Sveta és una companyia interactiva de producció i disseny multimèdia que dissenya experiències digitals immersives i les ofereix en forma de servei. L’estudi treballa amb diferents equips dirigits per directors de cada disciplina artística i els permet crear projectes com mapping en 3D d'edificis, actuacions hologràfiques i espectacles d’il·luminació. Assenyalo el projecte Levitation, un espectacle de dansa coreografiat per Anna Abalikhina i dissenyat per Sila Sveta per a ser presentat a l'espectacle Bolshoi Ballet de Russia K TV. Aquest va ser dissenyat a partir d’un guió gràfic conjuntament amb la coreografia de dansa. El treball conjunt de les dues arts i el tractament en formes tant del vídeo projecció com la dansa és el que trobo més destacable.

Fig. 35 i 36*

Oscar Sol Oscar sol és un artista dedicat a la creació de visuals en temps real i tecnologies d'interacció aplicades a les arts escèniques. Les seves creacions combinen el vídeo projecció, la sincronització amb el so, i l'ús de models tridimensionals de caràcter figuratiu basat en abstraccions !74

geomètriques. Oscillare; an interactive dawn és una peça de ball multimèdia interactiva que inclou un dispositiu de sensors sense fils amb acceleròmetres i giroscopis per capturar moviments de ballarins i activar i manipular el sistema de so i vídeo. Trinity és una peça de dansa interactiva audiovisual que narra el viatge d'un cos que passa per diferents estats de percepció de l'espai. Tots dos són altres exemples de projecte on té cabuda el vídeo projecció i la dansa, i en concret, el destaco per l’estil que té en resultats de paisatges futuristes cinema en directe.

Fig. 37*

Fig. 38*

Benjamin Dowie Benjamin Dowie és un director i fotògraf freelance emergent especialitzat en la creació de continguts evocadors amb un estil propi de treball rigorós de fotografia. En els seus audiovisuals hi apareixen escenes delicades que emocionen com rajos de sol, moments íntims i detalls subtils. La seva obra de bellesa profunda ha estat premiada diverses vegades i en concret, poso en relleu l’espot publicitari Nudie Jeans pel seu treball on sobreposava diferents capes en una sola escena perquè el resultat en sigui un de sol i aconsegueixi emocionar a l’espectador amb un resultat harmònic. Per altra banda, també menciono el curtmetratge The internal Conversation pel seu tractament de color en tot un amb el joc de la psicologia de colors per cada escena. Valoro molt positivament l’ús de gravacions d’imatges de natura i l’aposta de combinació de llums que fan d’aquest una poesia visual.

!75

Fig. 39 i 4071

Fig. 41, 42 i 43*

Companyia Ziomara Hormaetxe Ziomara Hormaetxe Fernandez és una ballarina, intèrpret i coreògrafa de dansa contemporània del País Basc. El 2003 va crear el seu propi col·lectiu Cia Danza Ziomara Hormaetxe i des de llavors treballa en la creació dels seus propis projectes artístics. Juntament amb dansa combina gèneres tecnològics com vídeo mapping i vídeo interactiu. Els dos treballs que distingeixo com a referències són K- otica in Progress, la qual és una peça que va ser subvencionada pel govern basc i estrenada al festival BAD de Bilbao, i Biopiracy, amb la que va col·laborar amb el coreògraf i ballarí Diego Sinniger de Salas i també va ser subvencionada pel mateix govern i l’ajuntament de Gernika. En totes dues hi apareix un estil d’audiovisual en 3D amb el que m’agradaria inspirar-me en alguns moments per a la meva proposta. També ressalto la idea de treballar conjuntament amb la coreògrafa, el vídeo artista i el compositor musical a l’hora de la creació de l’obra per a ser part d’un tot.

Vimeo. (2018). Nudie Jeans. Consultat el 29 de març del 2019. Recuperat de: https://vimeo.com/301996109 !76

Fig. 44*

Fig. 45*

Miriam Negre Miriam Negre és una artista multidisciplinària que treballa amb escultura, fotografia i audiovisual. En les seves obres expressa l’activisme tel·lúric, l’empoderament femení i la simbologia ancestral. La seva principal temàtica en els seus audiovisuals és el cicle menstrual de la dona a través de les relacions amb la naturalesa. Aquesta concepció és el que aconsegueix que vídeos experimentals com l’anomenat Water Maiden acabin sent una poesia visual per a tots els sentits. Contrasto aquesta obra en concret, ja que és una altra artista que torna a jugar amb la superposició de capes, tècnica que m’interessa molt, i que a més formula l’explicació d’una història a través de gravacions d’elements que es troben a la naturalesa i sons poètics. Finalment també assenyalo que és una gran referent en el tractament del color.

Fig.46 i 47*

2.2.2 Equip El grup de vuit persones que han acabat conformant l'equip ha estat exclusivament creat per aquest projecte. Personalment amb la gran majoria no hi tenia cap vincle anteriorment, de forma que era un repte amb un cert risc treballar en comú des de zero amb gent desconeguda. !77

Després del primer dia de reunió/assaig/càsting, el qual va ser un èxit, i en establir que els assaigs serien a Girona, les persones amb residència a Barcelona van optar a no continuar, ja que no tenien la disponibilitat. Es va estipular Girona com a localitat perquè hi havia més gent interessada residenciada en aquesta ciutat. A l’inici dels primers assaigs, tot procedia amb sorprenents i únics fets positius però al llarg del desenvolupament van començar a sorgir problemes. Aquests van ser baixes d’intèrprets a mig camí i desvinculació del vídeo artista amb el projecte. Dues de les baixes van ser per motius de disponibilitat i dues per motius personals i falta de comunicació amb l'equip i amb mi, encara que els hi oferís espais de debat. Això va ocasionar més d'un trasbals tant per temes tècnics i recerca de substitucions com per la desmotivació dels altres intèrprets. Tot i així, com que mai vaig voler que faltés comunicació, es va poder fer un gir i arreglar el problema a partir de substitucions de noves incorporacions que van crear amb l'equip vincles més propers i intensos. Al tram final però vam haver d'enfrontar un altre conflicte. La que se suposava que havia de ser l'encarregada de coreografiar totes les peces, es va desvincular del projecte agafant un segon pla. Després d'un moment de crisi, aquestes es van refer amb una cocreació conjunta i a partir de només les meves directrius que van fer que les coreografies es tanquessin amb un estil propi i no només creat per una persona. L'equip ha estat conformat finalment per vuit persones en actiu les quals està previst que formin part d'alguna forma en la primera mostra i dues d'elles que han participat en la creació del material de forma puntual. Cinc d'elles com a ballarines, tres d'elles de les quals es farà servir material audiovisual i musical creat per aquestes i dos que conformem l'equip de direcció dels actors. Aquestes dues últimes som jo com a directora i la Clàudia com a subdirectora, tot i que fins a l'últim moment estarem treballant, al moment de l'espectacle ens veurem obligades a veure-ho des de fora. A partir de la segona mostra, dues de les ballarines no podran seguir per disponibilitat i d'aquí s'hauran d'incorporar substitucions puntuals que supliran els personatges. En aquest cas però, l'única problemàtica està a trobar la substitució en concret, ja que els personatges ja estaran creats i no s'haurà de passar per un procés de creació. S'han trobat dues persones interessades de les quals una ha confirmat segur que ballarà com a substituta a les properes mostres. També hi ha la Clàudia que tot i ser subdirectora també podrà cobrir alguna substitució perquè també té una formació bàsica en dansa.

FITXA D’EQUIP Persones en actiu sempre Persones que treballen en el projecte de forma puntual Persones que estan com a comodins/substitucions puntuals Persones que han abandonat el projecte o que finalment no van entrar !78

NOM

ROL

DNI

EDAT

RESIDÈNCIA

DIETA

COTXE

CONTACTE

INCORPORACIÓ

Mar Badal Brancha dell

Directora 2177849 , vídeo 3T artista i producto ra

24 anys

Girona i Barcelon a

No carn

691064995

Creador ai promoto ra des de l’inici

Clàudia Lausin Clay

Ajudant 4797254 de 7K direcció/ Subdirec tora

24 anys

Girona

Normal

634227947

Des de l’inici

Paula Ballarina Benaven te Ibáñez

4789829 3B

25 anys

Sant Joan Despí

No xampiny ons

685498437

Substitut a de la Paula Rísquez

Carles Malleu Rosa

Ballarí

3885870 5K

38 anys

Girona

Normal

Sí

650901881

Des de l’inici

Marina Andreu Sol

Ballarina

4782677 0H

22 anys

Girona i Tortosa

Normal

629075148

Des de l’inici

Judit Sala i Vilaseca

Ballarina

4158838 1B

25 anys

Girona

Celíaca

690781487

Des de l’inici

Alexand er Klyuchni kov

Composi X803463 tor 7R musical

26 anys

Girona

Normal

690788251

Des de l’inici

4036811 32 anys 0M

Girona

Normal

Sí

Sergio Garcia Sanchez

Vídeoarti 5392147 26 anys sta 4K d’alguns vídeos

Girona

Normal

Sí

644413179

Júlia Tricas Dalmase s

Ajudant 25369805 22 anys T de direcció/ Subdirec tora

Barcelona Normal

649106676 Ho deixa

Maribel Coreògr Carruana afa Ruiz d’algune s peces

Des de l’inici

a l’inici

!79

Dasha Lavrenni kov

Ballarina

Barcelona

+7985996-43-51

Paula Rísquez Buenavi da

Ballarina

Aram Pou Clavell

Ballarí

4596471 22 anys 9R

Sils

Sí

670440182 Ho deixa

4158840 24 anys 5N

Cornellà de Terri

Normal

661768902 Ho deixa

Azucen Ballarina a Moya Morcillo

4059426 26 anys 8G

Cornellà de Terri

Vegana i Sí no gluten

Anna Casanov a Ferrer

Ballarina

4694705 29 anys 8X

St. Cugat del vallès

675401983 No passa

Xavier Marti Amat

Ballarí

2084247 29 anys 9V

Girona

Sí

627610880

No passa el càsting per disponib ilitat

Xisca

Ballarina

Girona

696119381

Ho deixa a l’inici

Flaçà

689016684

Substitut a del paper de l’Azu i Aram

699813786

Suport com a substitut de l’Àlex en bolos

661531592

Substituc ions de bolos

Violeta Ballarina Borrisser i Vila

Jordi dabú

Composi tor musical suport

Maria José Conde

Ballarina

4166799 9A

20 anys

Girona

31 anys

Barcelona

Sí

No passa el càsting per disponib ilitat a mitjans

a mitjans 645468640 Ho deixa

a mitjans

el càsting per disponibil itat

!80

2.2.2.1 Caracterització intèrpret Per a l’interpretació d’aquest projecte, es requerien persones amb una bona formació de cos amb la dansa contemporània però que també estiguessin familiaritzades amb el teatre-dansa. Primerament vaig optar per donar veus a diferents contactes que ja tenia del sector i a partir d'aquests en van anar sorgint més. L'ideal que tenia era de perfils d'intèrprets amb formació mitjana - alta d'interpretació i de dansa i mixt de sexes. Però el que era molt important per a mi que predominava per sobre el perfil físic o tècnic era la implicació, disponibilitat i motivació de les persones que hi estiguessin. Per evitar problemes posteriors d'abandonament, preferia que l'equip d'intèrprets estigués conformat per persones que potser no tenien un nivell tan alt en cos però que podien transmetre alguna cosa i tenien ganes d'estar al projecte amb alta implicació. Després del dia dia de càsting/reunió/assaig, les persones que no tenien tanta disponibilitat o aquest nivell de motivació ja van decidir marxar per elles mateixes sense que jo hagués de seleccionar qui es quedava. De les que van quedar i van conformar un equip tancat però, no es va poder evitar que algunes d'elles es donessin de baixa igualment perquè és el risc que es té quan és un projecte sense ànim de lucre i amb persones que no es coneixen personalment. Així doncs, a l'hora de realitzar una segona recerca de substitutes vaig fer servir el mateix criteri tot i que vaig haver de sacrificar metes que havia ideat al principi, ja que el temps jugava en contra. Finalment les cinc ballarines finals que han quedat tant per la interpretació i tècnica com pel compromís amb el projecte són les cinc que es troben a continuació.

Fig. 48 i 49*

Fitxa tècnica Nom: Judit Sala Edat: 25 Formació: Formada en hip hop a diferents escoles del Gironès i Barcelonès. Actualment s’està formant en clàssic i contemporani, també ha fet tallers de modern-jazz i dansa aèria. Enguany imparteix classes de dansa urbana i creativa dins d’Impàs Formació de Girona. Participació: Ha estat des de l’inici amb gran implicació i el seu treball sempre ha estat rigorós quant a tècnica. Ha ajudat a coreografiar algunes parts de les peces. És de les principals peces clau del projecte amb la que hi confio plenament. !81

Intervenció: 3 coreografies grupals, un solo i intervenció curta en conjunt.

Fig. 50 i 51*

Fitxa tècnica Nom: Marina Andreu Edat: 22 Formació: Estudiant del Grau en Arts Escèniques a l'Escola Universitària ERAM de Salt i formada a diverses escoles de dansa de Barcelona, (Àrea Dansa, Som-hi Dansa i NunArt). Ha participat en diferents projectes com a ballarina, com a figurant i com a actriu. Participació: Ha estat des de l’inici amb implicació i actitud receptiva. Tot i que ha fallat en alguns assaigs per disponibilitat i faltarà en futurs bolos, la seva presència sempre ha estat positiva tant per interpretació com per motivació. Intervenció: 3 coreografies grupals, un solo i intervenció curta en conjunt.

Fig. 50 i 51

Fig. 52 i 53*

Fitxa tècnica Nom: Carles Malleu Edat: 38 Formació: Historiador de l’Art i Educador Montessori. Format en dansa contemporània per Iris Muñoz a l’Escuela Mayor de Danza de Madrid i altres formacions intensives a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà, L’animal a l’esquena, La Visiva, Nunart, Bambú Danza i postgraduat en Educació i Moviment per L’Institut del Teatre.

!82

Participació: La seva implicació i actitud proactiva és de les que més ha ajudat a tot el grup. Encara que la seva tècnica no sigui impecable és de les persones que han aportat més positivisme a l’equip des de l’inici i l’única que no ha decaigut en cap moment. Intervenció: 3 coreografies grupals, un solo i intervenció curta en conjunt.

Fig. 54 i 55*

Fitxa tècnica Nom: Paula Benavente Edat: 25 Formació: Formada a Àrea, Espai de dansa i creació, RCPD Mariemma (Madrid) i el 2017 es gradua al conservatori professional de dansa de l'Institut del Teatre en la especialitat de dansa contemporània. Forma part de la CobosMika junior company. Actualment és ballarina de la companyia per a públic familiar Mucab Dans i de diversos projectes. Ha treballat amb coreògrafs com Pepe Hevia, Jos Baker i Sharon Fridman. Participació: Ha estat de les últimes incorporacions i apart de salvar una de les baixes, ens ha fet pujar el nivell de tècnica a l’equip. La seva disponibilitat és baixa i per tant no ha pogut venir en tots els assaigs, tot i així, en els que ve sempre dona el millor d’ella i s’ha compromès a fer tots els bolos. Intervenció: 3 coreografies grupals, dos solos i intervenció curta en conjunt.

!83

2.2.3 Material Material pels assaigs

Material pels bolos

Ordinador

Carregador Ordinador

Disc dur 1TB

Trípode

Càmera canon 60 D amb objectiu 17-50mm (fotografies)

Càmera (enregistrament)

Càmera digital (enregistraments)

Bateria càmera

Bateries càmeres

2 Targetes SD 16 GB

Pantalla de projecció o tela blanca mínim 4x4m

2 rotlles paper embalar blanc 4x4m

Linòleum blanc mínim 4x5m

Cinta adhesiva blanca

Projector mínim 3.200 lúmens

Projector Benq TH683 3.200 lúmens

Equip de so

Maquillatge intèrprets

Bobina cables

5 Planxes de cartró blanques

5 Llanternes llum blanca

Vestuari

2.2.4 Localitzacions d’assaig i mostres Auditori de la Factoria Cultural Coma Cros de Salt, Girona Adreça: Carrer de Sant Antoni, 1, 17190 Salt, Girona

Fig. 56*

!84

Aquest ha estat el principal espai on s'han desenvolupat els assajos. Ha sigut la localització de més fàcil accés, per una banda pel fet de ser cedit per ser alumna de l'Eram, i per l'altra per a l'intercanvi de la mostra que s'efectuarà en principi el 20 de Setembre al Canal, el qual també pertany a l'edifici Coma Cros. L'auditori ens estava cedit sempre que no estava reservat per altres institucions. En aquest cas, és llavors quan he hagut de buscar altres alternatives, ja que si no, hagués estat l'únic espai que haguéssim utilitzat abans dels assajos generals en els espais de les mostres. És una sala molt gran de 330 m², que a més compleix les necessitats que requeríem del projecte. Té llum natural que pot ser tapada amb unes cortines automàtiques així com llums artificials moderables. Quant a so compta amb un reproductor molt potent i taula de so la qual el compositor musical n'ha pogut fer ús. Té plafons blancs i pantalles blanques a les finestres que ens han servit per a poder posar la projecció que necessitàvem en cada assaig. Pel que fa a situació era un bon espai, ja que es troba a prop de Girona i és accessible a peu, en transport públic i privat. Sala 04 de Cos, Edifici Ateneu, Salt, Girona

Fig. 57*

Aquesta es tracta d’una altra sala ubicada en l’edifici Ateneu, el qual es troba en la mateixa adreça de l’edifici Coma Cros a causa del fet que les estructures es troben adherides. Tot i que la sala és més petita, en aquest espai vam poder assajar un matí i també és digne d’una bona valoració per la comoditat i equipament que hi havia. L’únic problema és que no tenia cortines i a l’assajar al matí, la llum entrava per les finestres i dificultava la bona projecció dels vídeos. Centre de dansa d’Art de Santa Coloma de Farners Adreça: Carrer Sant Sebastià, 21, Baixos, 17430, Santa Coloma de Farners, Girona.

Fig. 58*

!85

Aquest espai tot i ser molt petit, concretament de 12 x 4,5 m2, ens va anar molt bé per un parell de diumenges que l'Auditori de la Coma Cros no estava obert però que era l'únic moment en que tot l'equip tenia disponibilitat. Tenir aquesta localització gratuïta gràcies al contacte d'una ballarina, va ser un punt a favor. Al ser tant estret però, en la paret blanca que disposa no hi ha prou espai entre projector i ballarins, i per tant vaig valorar que millor no fer-lo servir més i buscar altres recursos. Altres dificultats eren que l'equip de so no era massa bo i que no hi havia cortines per tapar tota la llum que hi entrava, de manera que la vídeo projecció no es podia veure amb tanta facilitat com en altres llocs. Finalment, com que no és a Girona, depeníem sempre de cotxe per anar-hi.

Escola de dansa Contclass de Girona Adreça: Carrer de Mossèn Baldiri Reixach, 14, 17003 Girona

Fig. 59*

Aquest es tracta de l’únic espai on hem hagut de fer un lloguer de sala sense que aquesta ens fos cedida, ja que es tracta d’una escola privada. Tot i això, dues persones del projecte en som alumnes i és per això que ens van fer el preu especial de 10 euros l’hora en comptes de 15 euros. No compta amb projector ni amb paret blanca però sí amb equip de so qualificat. Les mides són 130 m² i es va poder fer un ús molt ben aprofitat. Com que no es disposava de cortines, vam haver de posar unes teles a les finestres en el moment de realitzar la projecció, i sobre els miralls hi vam posar paper d’embalar per substituir la paret blanca que ens mancava. És una bona localització al centre de Girona accessible per a tothom a peu i en vehicle privat i/o públic.

Can Cors de Celrà Adreça: Carrer Major, 26, 17460 Celrà, Girona

!86

Fig. 60*

Aquest espai ens va ser cedit un diumenge que no trobàvem cap altra lloc, ja que com s'ha mencionat anteriorment la Coma Cros és tancada. Vam poder realitzar un assaig molt complet, ja que tot i que la sala no disposava de projector, ni d'equip de so, l'espai era gran, i tenia una paret blanca on vam poder preparar el set per a assajar i projectar les imatges. Com a punts negatius, és un espai on feia molt fred, ja que es tracta d'un local molt antic, d'abans del 1903 i les últimes reformes que s'han fet van ser l'any 1936. No és accessible a peu des de Girona, ja que es troba a Celrà on s'hi pot arribar amb cotxe o tren. Teatre Ateneu de Celrà Adreça: Plaça Estatut, 1, 17460 Celrà, Girona.

Fig. 61 i 62*

Amb unes mides d’alçada de 8 m, amplada total de 14,80 m i de profunditat de 7,85 m, aquest es tracta d’un teatre on es farà la primera mostra el 14 de juny a les 21:00 h. Disposa de linòleum blanc i pantalla de projecció. També d’un projector però només de 2.500 lúmens, de manera que possiblement s’haurà de fer un lloguer d’un amb més potència. Gràcies a una residència acordada amb l’ajuntament de Celrà, aquest espai ens ha estat cedit per a fer una mostra amb taquilla inversa, és a dir, entrada gratuïta però amb la decisió personal del públic de quin preu té l’espectacle a la sortida, on hi haurà una petita urna per a posar els diners que es creguin oportuns. Es valora molt positivament la instal·lació tant per la mostra com pels assaigs generals que ens deixen fer en les últimes setmanes. L’únic inconvenient és la localització lluny de Girona i Barcelona, la qual és difícil accedir-hi si no és amb vehicle propi, ja que els trens deixen de fer servei en aquesta hora. !87

Centre cultural Casa Orlandai de Barcelona Adreça: Carrer de Jaume Piquet, 23, 08017 Barcelona

Fig. 63 i 64*

Aquest centre era antigament una escola de primària on hi ha moltes sales lluminoses i amb molt ambient situat al bell mig del barri de Sarrià de Barcelona. Tot i que la sala d'actes JV Foix només compta amb 98,80 m² es considera un bon lloc per a fer una primera mostra més íntima a la ciutat el 26 de juny a les 20:00 h. La sala compta amb requeriments òptims d'il·luminació i so i el personal ha estat molt amable i disponible des del primer dia a l'hora de donar-nos ajuda amb els requisits tècnics per a tenir llest el dia de la mostra. Compta amb projector i linòleum gris però no amb pantalla de projecció. Així doncs aquesta anirà a càrrec propi. El 22 de juny s’hi farà una residència de tot el dia per a poder assajar suficientment abans de la mostra al públic. La casa Orlandai ens dóna oportunitat d'estrenar en una ciutat més gran, però encara que la localització sigui fàcil amb transport públic des de qualsevol punt de Barcelona, els contactes i parentius dels intèrprets que són majoritàriament de Girona, és més difícil que accedeixin a venir.

El teatre el Canal de Salt, Girona Adreça: Plaça de can Patrac, 1, 17190 Salt, Girona

Fig. 65 i 66*

Aquest espai és per ara l'últim programat per anar a fer una residència durant la setmana de l'11 al 17 de setembre del 2019 i tot seguit fer-hi una mostra d'espectacle al 20 de setembre per primer cop a Salt, Girona. Aquest espai compta amb tots els requisits tècnics que es necessiten tant d’ il·luminació com de so. Així i tot, la pantalla de projecció i el projector hauran d'anar a càrrec meu un altre cop. !88

Centre Cívic Guinardó Adreça: Ronda Guinardó, 113-141, 08041, Barcelona.

Fig. 67 i 68*

El centre cívic del Guinardó és el primer de Barcelona i està especialitzat en art emergent, tecnologia, ciència i arts escèniques. Compta amb un equipament de proximitat del districte d'Horta-Guinardó que promou la participació cultural i social de les persones, grups i entitats del barri. L'Stripart és un festival que se celebra des de fa més de vint anys quinze dies de juliol. El pati del centre de 600 m², es prepara amb un escenari perquè companyies i grups de propostes artístiques de totes les disciplines amb temàtica lliure, facin una mostra dels seus projectes. És un espai on es preveu fer una actuació el 29 de juny de 2019. Compta amb totes les necessitats tècniques que requereix el projecte. A més, el fet de presentar en un barri de la ciutat on hi ha tanta activitat artística i amb un públic ampli, fa que sigui un lloc molt interessant de presentació per a possibles futurs contactes.

2.2.5 Direcció d’art Aquesta secció és la més bàsica, ja que no requereix massa elements però sí de molta precisió en la selecció de cadascun. Això és perquè tots ells conformen el suport sobre el qual es projecta l'audiovisual i sobre on els cossos dels ballarins prenen forma, i per tant, l'espectacle. També és una tasca difícil, ja que depenent de cada espai on es fa una mostra, es requereixen necessitats diferents. Això és degut al fet que depenent de l'ocasió, algunes ofereixen comoditats que d'altres no tenen. Aquesta tasca l'he portat jo mateixa amb l'ajuda de la Clàudia.

2.2.5.1 Elements escènics Per a RecReations Project l’element més important és una superfície de color blanc on es pugui projectar a partir d’un projector una imatge. (Annex 9) Aquest suport té diferents possibilitats del que pot ser, els quals m’he estat estudiant les diverses opcions.

!89

Lona de projecció sense peu juntament amb un linòleum blanc a terra -Qualitat idònia -Pressupost més elevat tant com per la lona com pel linòleum -Bona qualitat de superfície de terra per a ballar -Opció a llogar o a comprar -Única mesura -Fàcil transport

Fons d’estudi de tela blanca -Qualitat bona de projecció -Mala qualitat de superfície de terra per a ballar -Pressupost alt -Opció a llogar o a comprar -Única mesura d’ample, diverses mesures de llargada -Difícil transport (requereix vehicle gran)

!90

Tela de roba blanca juntament amb un linòleum blanc a terra -Qualitat normal de projecció -Bona qualitat de superfície de terra per a ballar -Pressupost mitjà per la tela i alt pel linòleum -Opció a llogar o a comprar -Mesura a mida d’ample i llargada -Fàcil transport

Fig. 69 a 72

Espais de mostra confirmades

Cedeix

A càrrec nostre

Ateneu de Celrà

Pantalla superior de 4x4m, linòleum blanc, projector de

Si volem un projector més elevat de lúmens

2.500 lúmens Casa Orlandai (Barcelona) Centre cívic Guinardó (Barcelona)

Linòleum gris, projector de

Pantalla o tela de projecció en

3.000 lúmens

un espai de 3,5m x 4m

Linòleum negre, projector de 5.000 lúmens i pantalla

Si volem un linòleum blanc

superior de 4x4m Canal (Salt)

Projector 15000 lúmens,

Pantalla o tela de projecció i si

ciclorama amb funció de linòleum negre

volem un linòleum blanc

Com s’observa, depenent de les necessitats de cada espai, s’havien d’aconseguir materials diversos i per tant, havia de prendre la decisió de si comprava o llogava en cada cas. Ha estat molt difícil trobar pantalles o teles amb la mesura que es requeria en l’espai de la segona mostra en concret, a una relació de preu qualitat raonable. Després de fer una extensa recerca he optat per comprar una tela /tendal únicament per aquesta mostra de 5x4m. Si té bons resultats, la usaré per als espais on no hi hagin pantalles de projecció.

!91

De cara al projector, he pres la iniciativa de què aquest sempre fos de mínim 3.200 lúmens, així que en alguns casos he pogut fer servir el de l’Eram però en d’altres he hagut de fer un lloguer a una empresa externa.

Material escenogràfic Per a la fase final de l’espectacle, en la qual es vol explicar que els intèrprets controlen la llum provinent de la projecció en comptes del fet que aquesta els controla a ells, vaig decidir fer ús d’elements externs. Per una banda, cinc punts de llum, una per cada intèrpret que al principi eren llanternes de diferents mides. Després de consultar a diferents espais vaig encarregar-ne unes en concret de les mateixes dimensions i fàcils d’usar, de portar i d’amagar ràpidament al llarg de l’espectacle. Aquestes són petits fluorescents leds dissenyats per a portar als dits a través d’una goma de plàstic i un botó d’encesa i apagada senzill.

Fig. 73 i 74*

Per altra banda, es requerien cinc suports, un per cada intèrpret, en el que es pogués projectar una imatge i modificar la profunditat d'aquesta amb el moviment constant del cos. Aquesta superfície no requeria molta qualitat sempre que el color fos blanc pur. És per això que s'han fet servir cinc planxes blanques de cartó tipus niu d’abella, les quals s'han reforçat amb pintura blanca pels costats.

Fig. 75* !92

2.2.5.2 Vestuari Es va optar perquè la roba dels intèrprets fos de color blanc, amb un significat de neutralitat i de llenç buit per a emplenar. D'aquesta manera totes les projeccions prendrien més protagonisme i no es barrejarien amb colors que provinguessin del vestuari. Tot i això tampoc es volia adoptar una aparença d'uniforme i és per això que es va decidir que el vestuari tingués dues modalitats de blanc; una part de dalt de tonalitat blanc més pur pantone #f9f9f9 i una part de baix de tonalitat més blanc cru pantone #c5c1b5. Finalment la decisió perquè tots els intèrprets anessin igual és pel fet que no es facin diferències entre les persones, ja que totes interpreten una mateixa situació despersonificada, inclús en el moment en què algun intèrpret com n'és el cas, actua diferent. El material de la roba és tela fina, de manera que hi hagi comoditat als cossos durant la seva mobilitat.

Fig. 76 i 77*

2.2.5.3 Maquillatge i pentinat La caracterització de la cara era també una tasca delicada. Es van valorar moltes opcions, ja que el que es volia aconseguir era marcar també les quatre fases de l’espectacle amb la caracterització, ja que la roba seria tota l’estona la mateixa. També s’havia de tenir en compte que entre escena i escena no hi ha tant de temps i s’havia d’optar per fer canvis que no requerissin molta implicació. Finalment els formats que he decidit són els següents: En la primera fase, es vol aconseguir crear una essència de massa, de serenor igualitària i de sorpresa inicial per a l’espectador. Així doncs, opto pel maquillatge blanc escampat per la cara pel reforç en aquest color d’aquesta fase. A continuació es mostren exemples d’aplicació que han servit d’inspiració:

!93

Fig. 78, 79, 80*

(Annex 10) El pentinat vol ser també una mostra de quelcom igualitari, harmoniós i no gens extravagant. És per això que he decidit que fos recollit, tensat i que no causi massa protagonisme. Exemples com trenes, monyo o cabell amb laca són alguns dels que poden ser usats. No és fins a la tercera fase que hi ha un canvi significatiu en l’actitud dels personatges, i és per això que em proposo realçar aquest missatge també amb la caracterització. Si el contrast del blanc és el negre i la finalitat d’aquesta fase és mostrar actitud antagònica amb la primera, també ho hauria de fer el color. Seria ideal doncs, fer un maquillatge escènic de color negre que contrastés amb l’anterior. A causa del fet que els minuts de preparació entre fase i fase no són suficients, la idea és fer-ho amb pols negre, la qual els mateixos intèrprets puguin sucar amb els dits i ombrejar-se lleugerament el rostre. Sigui com sigui, el resultat per a tots menys per la intèrpret que encara està en l’altre estat, ha de ser semblant a un rostre facial com els de continuació:

Fig. 81 i 82 *

Com a mostra de desenllaç en la fase quatre, considero que una mostra metafòrica i visible podria ser el cabell deixat anar però amb pentinats diferents d’opció lliure a escollir per cadascú. Aquest rau en la importància en despendre lligams del passat i determinació en prendre una decisió personal.

!94

2.2.5 Execució d’assaigs Tot el treball planificat s’ha portat a terme a partir de 14 sessions d’assaig grupals prèvies als dos primers bolos i la sessió de la primera reunió-càsting. En aquestes, marcava uns objectius per a ser treballats i després de la valoració personal com a directora i els feedbacks recollits per l’equip al final de cada sessió, escrivia una acta en forma de diari per a cadascuna. A part, també s’han complementat amb cinc sessions més curtes en altres espais dedicades al treball dels solos de cada intèrpret. Totes les actes es troben detallades a l’annex 11. Sessió

Tipologia

Data

Localització

Reunió / Càsting

24/11/2018

Auditori Coma Cros, Girona

Grupal

16/12/2018

Dansa d’Art Sta Coloma de Farners

Grupal

27/01/2019

Dansa d’Art Sta Coloma de Farners

Grupal

23/02/2019

Auditori Coma Cros, Girona

Grupal

23/03/2019

Auditori Coma Cros, Girona

Grupal

31/03/2019

Can Cors, Celrà

Grupal

06/04/2019

Ateneu Coma Cros, Girona

Grupal

21/04/2019

Contclass, Girona

Grupal

06/05/2019

El Galliner, Girona

Grupal

11/05/2019

Auditori Coma Cros, Girona

Grupal

20/05/2019

El Galliner, Girona

Grupal

26/05/2019

Teatre Ateneu, Celrà

Grupal

09/06/2019

Teatre Ateneu, Celrà

Grupal

22/06/2019

Centre Cultural Orlandai, Barcelona

Grupal reforç coreogràfic amb Maribel

19/02/2019

El Galliner, Girona

Solos: Paula B.

20/05/2019

Sala de l’Institut del Teatre

Solo: Judit

06/02/2019

El Galliner, Girona !95

Sessió

Tipologia

Data

Localització

Solo: Carles

13/02/2019

El Galliner, Girona

Solo: Azu i Aram

27/02/2019

El Galliner, Girona

Solo: Marina

06/02/2019

El Galliner, Girona

2.2.6 Guió literari i tècnic Segons els formats estàndards amb els quals la indústria treballa en les creacions d'obres artístiques com llargmetratges, curtmetratges o peces teatrals, aquest format que es mostra tot seguit no segueix la línia. Això és degut a que en aquest cas, cap dels indicadors clàssics no resolia la forma d'expressió òptima del guió d'aquest projecte. Així com durant al llarg del treball combino diferents disciplines artístiques dins el marc escènic com digital, també em resulta més coherent fusionar els dos formats (literari i tècnic), a l'hora de redactar el guió final. Aquesta és doncs, la meva fonamentació en la qual sóc conscient que transgredeixo un cop més les formes tradicionals de fer. Són però, les conseqüències de l'activitat híbrida a la qual m'he enfrontat en tot moment amb RecReations Project.

LLEGENDA Transicions Efectes de llum Leitmotiv/fil conductor Videoart atmosfèric Vídeomapping de solos 3D Coreografia grupal

!96

Llums totalment apagades

Fade in (de pantalla negra a imatge de la lluna fase 1)

Lluna fase 1: Audiovisual de 1:16 minuts en el que apareix una lluna en el seu primer estat. EXT. NIT. S’escolta el so d’aigua del mar en moviment i en calma. Fade in a un fons de color gris amb una circumferència que s’assembla a una lluna plena. Dins d’aquesta s’hi veuen núvols que mouen de color blau fort i onades de color blanc en moviment. Transició a un fons negre i a l’escena del mar en calma enmig de la nit. La silueta de la lluna es fa blanca. La lluna va adquirint més lluminositat. El paisatge agafa diferents tonalitats d’escala de grisos. El mar desapareix i la lluna queda flotant en un cel negre i uns núvols pàl·lids. Fade out a negre. S’escolta com el so de les onades minva fins a desaparèixer. Fade in a imatge del videoart atmosfèric 1 Llums d’efecte que il·luminen suaument als intèrprets amb ombres al darrere difoses. Videoart atmosfèric 1: Audiovisual de 4:47 minuts que es mostra el primer estat del canvi explicat en aquesta història. Elements de colors freds com blau, blanc, verdós… Transicions suaus i lentes, formes rodones i toves. Missatges directament relacionats amb el món oníric, la zona de confort, l’inconscient, el repòs, la comoditat, la confiança. Imatges provinents de parts del cos humà, fragments de la naturalesa i fractals surrealistes amb capes sobreposades. Juntament amb aquest hi ha una melodia creada expressament que acompanya i realça el sentiment creat. Mentre que el vídeo és projectat en la pantalla, s’hi troben un grup de persones, en un cercle com a estat inicial que realitzen moviments relacionats en l’estat de l’audiovisual. Hi ha molt contacte, els moviments són lents, espaiats i amples, les formes suaus i repetides. Aquesta primera coreografia ens parla d’aquest primer estat de serenor, quan encara som dins un embrió i ens sentim connectades entre les persones, tot va bé i tot està connectat, en calma, sense por a res. L’estat inicial és un cercle que acaba en una descomposició dels ballarins que marxen fent una tombarella enrere. Els intèrprets porten maquillatge de color blanc facial i el cabell amb pentinats molt recollits. Fade out a negre. Llums totalment apagades Fade in (de pantalla negra a imatge de la lluna fase 2) Lluna fase 2: Audiovisual de 0:23 segons en el que apareix una lluna en el seu segon estat. EXT. NIT. S’escolta el so és d’una tempesta en la qual se senten gotes d’aigua caient i diversos trons.

!97

Última imatge de l’audiovisual de la lluna en fase 1: la silueta de la lluna plena il·luminada amb nuvolositats de fons. La imatge passa a ser en revelat negatiu. El fons negre es torna blanc i la lluna blanca es torna negre. Durant quatre cops s’alterna el format positiu al format negatiu. La lluna comença a moure’s pel cel mentre els núvols la van traspassant. Fade out a negre. S’escolta com el so de l’aigua de la tempesta minva fins a desaparèixer. Fade in a imatge del Vídeomapping de solos 3D Llums d’efecte que il·luminen suaument als intèrprets i el terra, en algun moment la il·luminació és més dura. Vídeomapping de solos 3D: Audiovisual de 4:44 minuts que es mostra el segon estat del canvi explicat en aquesta història: La transició d’un primer estat de calma en un d’alerta a partir d’una modificació induïda de forma violenta en el primer estat. En aquest cas, es tracta d’un audiovisual que cada minut o 30 segons va canviant en diferents figures que es troben en constant moviment. En total es visualitzen d’inici a final cinc figures diferents, de les quals, cadascuna és ballada per un intèrpret diferent juntament amb un so que representa amb una frase verbal aquest moment. Aquest so és acompanyat per efectes sonors de la transició d’elements que es desencadenen en cada figura. La imatge de la cinquena figura fa un fade out mentre que la ballarina que la interpretava, es queda en escena a terra i s’inicia el fade in del Videoart atmosfèric 2. Llums d’efecte que il·luminen als intèrprets amb ombres dures al darrere i a escala més gran. Videoart atmosfèric 2: Audiovisual de 4:25 minuts que es mostra el tercer estat del canvi explicat en aquesta història. Elements de colors antagònics al primer són els que prenen protagonisme llavors. Aquests són ara càlids com el vermell, el taronja, el groguenc i el negre. Les transicions són ràpides, dures, de línies rectes i horitzontals i moviments de càmera en mà no fixes. Missatges directament relacionats amb la falta de control, la desesperació, la bogeria, el mareig, la inestabilitat, nerviosisme, pèrdua i la desorientació en són alguns exemples dels que es volen expressar. Les imatges són provinents d’edificis abandonats i antics, del moviment de tràfic dels carrers de ciutats, de cels amb núvols o de persones caminant ràpidament. Juntament amb aquest hi ha una melodia creada expressament que acompanya i realça el sentiment creat. Mentre que el vídeo és projectat en la pantalla, les altres ballarines van entrant tot realitzant una coreografia acordada però cadascú amb el seu ritme. La intèrpret que s’havia quedat a terra també s’aixeca i es col·loca en posició per a començar una coreografia acordada que fan tots a la vegada. Tot i així, aquesta hi ha moments en el que es perd o el grup no deixa que s’adhereixi fins que tots marxen i ella es queda sola fent un solo amb les últimes imatges de l’audiovisual. Aquesta segona coreografia ens parla d’aquest tercer estat de desolació i ràbia quan ens han induït un canvi però encara no l’hem acceptat. Tot i que ens sembla que el podem afrontar, de cop i volta veiem que estem més perdudes del que ens pensàvem i fins que no fem un treball amb nosaltres mateixes com a persones, no podem afrontar el nou estat i relacionar-nos amb els altres, ja que no hem solucionat el dol que ens ve des de l’interior. Els intèrprets porten maquillatge de color negre facial i el cabell amb pentinats molt recollits. !98

Fade out a negre. Llums totalment apagades Fade in (de pantalla negra a imatge de la lluna fase 3) Lluna fase 3: Audiovisual de 0:18 segons en el que apareix una lluna en el seu tercer estat. EXT. NIT. S’escolta aigua desbordada i rebel de mar o de riu després d’una tempesta. La primera imatge és l’última de l’audiovisual de la lluna en fase 2. Tot seguit la lluna es transforma en una de més gran i de color taronja i el fons de núvols passa a ser una explosió de flames taronjoses i blanques. La nova lluna va adquirint noves formes, posicions i colors càlids en un estat d’eclipsi fins que és tapada del tot per un núvol. Fade out a negre. S’escolta com el so de l’aigua tempestuosa minva fins a desaparèixer. Llums d’efecte que il·luminen suaument als intèrprets i en algun moment la il·luminació és més dura i/o és en contra perquè quedin siluetes negres amb els cossos. Inici de la tercera coreografia grupal composta per dues parts. La primera, a partir de llanternes que porten a les mans i que condueixen a moviments corporals entre ells, tot explicant que ara són les persones qui controlen aquest punt de llum, i no el vídeo les controla amb primera part de la peça musical. Fade in a imatge del videoart atmosfèric 3 Videoart atmosfèric 3: Audiovisual de 3:30 minuts que es mostra el quart estat del canvi explicat en aquesta història. Ara els colors i elements que hi apareixen són la total suma del vídeoart 1 + el videoart 3, és a dir, blau + vermell = tons liles, verdosos, groguencs clars. O moviments ràpids i forts + moviments lents i suaus = moviments ràpids però suaus. Els elements que hi apareixen volen ser la combinació dels dos estats, imatges sobreposades que conformen un calidoscopi dels dos audiovisuals, ja que l’explicació ara és com a partir de dues experiències totalment antagòniques en podem construir una de nova amb una nova forma que sigui la suma de les dues, un terme mitjà. Parla per una banda sobre l’acceptació de la pèrdua i per altra sobre la recuperació del control. La segona part de la coreografia grupal mentre es projecta aquest audiovisual amb la respectiva part de la melodia, es regeix a partir de moviments seqüenciats, amb el complement d’una pantalla blanca que porta cadascú on se li projecti l’audiovisual i juga amb les profunditats de la imatge. Els intèrprets porten maquillatge facial de la suma de color negre i blanc i el cabell salvatge i deixat anar . Els intèrprets es queden estàtics en la posició final amb la pantalla blanca tirada a terra, és quan hi ha un Fade out a negre del videoart. Llums totalment apagades Intèrprets marxen de l’escenari i s’emporten els materials usats. Fade in (de pantalla negra a imatge de la lluna fase 4) Llums totalment apagades !99

Lluna fase 4: Audiovisual de 0:26 segons en el que apareix una lluna en el seu quart estat. EXT. NIT. S’escolten una gota d’aigua mentre apareix l´’ultima imatge de l’audiovisual de la lluna en fase 3. Aquesta es dilueix amb una imatge de cel negre de fons i una gran lluna taronja. El so passa a ser una combinació de gotes d’aigua i onades del mar en calma en constant moviment. Apareix el mar en calma de fons negre del primer audiovisual però de seguida passa a ser un fons blavós i unes onades que es deformen en figures abstractes. La lluna taronja va canviant la seva posició subtilment i finalment transgredeix a una nova forma final, com una gota d’aigua. S’escolta una gota d’aigua mentre que la lluna es deforma conservant el color taronja i el fons és negre. Fade out a pantalla en negre i fi de l’espectacle.

2.2.7 Descripció dels audiovisuals A continuació s’explica detalladament cada audiovisual que apareix al llarg de l’espectacle i amb la justificació de cada element i la seva representació.

El leitmotiv o fil conductor: Les quatre llunes L’element de la lluna és el leitmotiv visual de l’espectacle. Funciona com a fil conductor entre cada escena i és un nexe explicatiu perquè interactuï amb el subconscient de l’espectador i es relacioni amb el tema treballat: EL CANVI. Tothom sap que la lluna sofreix quatre estats, nova, creixent, plena i minvant, i per tant, que està en constant moviment i en constant canvi. En el projecte però, es vol parlar d’aquests quatre estats però des d’una forma personal, així com cadascú sofreix i viu canvis a la seva manera. Es fa a partir de l’expressió de la lluna en quatre estats diferents surrealistes relacionats amb l’element de l’aigua per a remarcar aquestes modificacions en cada moment de l’espectacle. Aquests audiovisuals són els més curts i simples però no per això els menys importants. A diferència dels altres es mostren sense persones actuant perquè el públic pugui prendre’n una especial atenció. Per aconseguir el resultat, s’ha creat una estreta relació amb cada fase de la lluna, l’anàlisi que en fa de les quatre fases Aristòtil quan parla del canvi i la psicologia de colors i moviments del canvi expressat des d’una creença personal.

!100

ESTAT

FASE LUNAR REAL

Plena !

RELACIÓ CAUSA ARISTOTÈLICA

SIGNIFICAT ATORGAT PROPI

RELACIÓ SONORA

TONALITATS DE COLOR I MOVIMENT

Causa matèria

Estat de confiança, inicial, de tranquilitat, seguretat i de zona de comfort.

Aigua de mar en estat de calma

Monocromàtic i en negatiu

Estat de transició d’un estat a un altre, preparació per a una modificació, estat d’alerta, inseguretat… Un viatge

Aigua de pluja augmentant cap a tempesta

Causa forma Creixent !

Lluna com a moviment fixe

En negatiu i inici de color Lluna en moviment entre núvols

emprès en procés de transició cap a alguna cosa 3r Minvant !

Causa agent extern

Estat de crisi per un canvi induït no desitjat, inseguretat, incertesa, pèrdua de control, desolació, por, drama… Rebuda d’un cop fort, punt

Aigua de riu desbordada després d’una tempesta forta

De color suau a colors estridents i càlids

Lluna en eclipsi i parpadeigs

més àlgid del s estats, moment de crisi i de sensibilitat a flor de pell.

!101

ESTAT

FASE LUNAR REAL

Nova !

RELACIÓ CAUSA ARISTOTÈLICA Causa final

SIGNIFICAT ATORGAT PROPI

RELACIÓ SONORA

TONALITATS DE COLOR I MOVIMENT

Estat creat com Barreja d’aigua Sobreposició a resposta, de mar en de capes de reacció, calma, gotes de color estrident i aprenentatge/ pluja més càlid amb suma dels altres animades i riu negatiu estats, en moviment. acceptació, adquisició del control com a Lluna fixe però resposta, nova movible forma com a conseqüència. La lluna es presenta com una metàfora, ja que ha adquirit un nou estat a partir de la combinació de totes les fases per on ha passat.

Fig. 83 i 84*

Fig. 85 i 86*

!102

Fig. 87 i 88*

Fig. 89 i 90*

Els vídeos art atmosfèrics: Els tres estats del canvi Aquests audiovisuals són els més llargs i complexos, i de caràcter més realista. Són els que parlen dels tres estats del Canvi sense comptar el segon, el qual s’entén com una transició entre el primer estat i el tercer. Funcionen com a escenari atmosfèric de les tres coreografies grupals i cadascun té un significat propi. Tot i haver estat creats a través d’elements d’una creació pròpia, aquests adquireixen un significat obert i propi depenent del públic que els observa. ORDRE

MATERIALS USATS

SIGNIFICAT ATORGAT PROPI

Parts del cos humà Estat de confiança, nues o en inicial, de moviment, tranquilitat, elements de la seguretat i de zona naturalesa, fractals de comfort: Un d’ensomni que mon oníric, un passen d’una forma embrió dins la a una altra panxa de la mare inentenibles, embrió dins una panxa.

RELACIÓ SONORA

TONALITATS DE COLOR I MOVIMENT

Melodia creada amb elements de calma, ritmes relacionats amb batecs i respiracions tranquiles…

Colors freds com diferents tonalitats de blaus i verds.

!103

ORDRE

MATERIALS USATS

SIGNIFICAT ATORGAT PROPI

RELACIÓ SONORA

TONALITATS DE COLOR I MOVIMENT

Gent caminant ràpid, senyals de trànsit, vehicles en moviment en carrers de ciutat, cos en moviment nerviós, fractals d’explosió i contrastos.

Estat de crisi per un canvi induït no desitjat, inseguretat, incertesa, pèrdua de control, desolació, por: Un estat de mareig dramàtic

Melodia creada amb elements d’alerta, ritmes relacionats amb batecs i respiracions nervioses…

Colors càlids com diferents tonalitats de vermell, taronja i groc.

Els altres dos audiovisuals sobreposats i en efecte de calidoscopi.

Estat creat com a resposta, reacció, aprenentatge/suma dels altres estats, acceptació, adquisició del control com a resposta, nova forma com a conseqüència: Abans el vídeo prenia el control, ara els intèrprets prenen el control sobre el vídeo.

Melodia creada amb una barreja d’elements de les dues altres melodies que en conformen una de positiva i animada.

Colors de la suma dels altres: Lilosos, verdosos, groguencs…etc.

Fig. 91, 92 i 93* !104

Fig. 94, 95, 96 i 97*

Fig. 98, 99 i 100*

Els vídeos mapping de solos 3D : La transició d’un estat a un altre Aquest audiovisual està conformat per cinc parts d’entre trenta segons i un minut i poc per cada figura que hi apareix, representada per un intèrpret diferent. A diferència dels altres, aquest adquireix una estètica molt diferent, ja que es tracta de figures en 3D en moviment creades pel programa Maya, i per tant, el caràcter és abstracte. També són els únics que no tenen melodia musical, sinó que el so està conformat per efectes sonors dels diferents moviments que la figura desenvolupa al llarg de l’escena. La ballarina o el ballarí es troba tota l’estona interactuant sobre !105

el seu cos amb l’audiovisual, de manera que parlem d’un vídeo mapping, en aquest cas, no sobre un objecte sinó sobre un cos humà. Aquests han estat creats a partir de diverses cites textuals extretes de diferents textos d’autors que han mencionat la idea del canvi. Juntament amb el so d’efecte, durant cada figura s’hi escolta la frase verbalitzada per una veu que indica l’inici i el final de cada abstracte.

Fig. 101 i 102* La frase representada és “El nadó passa de ser nou mesos en la panxa de la mare, allò conegut, a de cop i volta anar a un lloc desconegut. Aquest pas es grava com una situació d’incertesa i es viu amb por.”

Fig. 103 i 104* La frase representada és “La resposta està en la sensació de manca de control sobre la situació que canvia o ha de canviar. La inseguretat que el canvi provoca, es tradueix en ansietat.”

Fig. 105 i 106* La frase representada és “El moviment cap al canvi comença a créixer. S'identifiquen amb claredat les forces a favor i en contra del canvi. És llavors quan la por ens paralitza."

!106

Fig. 107 i 108* La frase representada és “Descontrol desolació, perduda. Forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre.

Fig. 109 i 110* La frase representada és “Modificació en les circumstàncies del nostre entorn al qual ja estaves acostumada. Degut al naixement cada cop que fem un canvi el psiquisme ho interpreta com no beneficiós.”

2.2.8 Previsió d’ingressos A continuació es mostren les diverses subvencions que s’han demanat i amb les quals es preveu subvencionar el projecte a part de l’aportació pròpia. Per a sol·licitar-les, es va redactar un dossier amb tota la informació primordial que es va modificar un parell de cops pels canvis que van haverhi en l’equip de personal. (Annex 12) Procedència

Estat

Import real de moment

Import esperat

Percentatge

Stripart Festival 2019

Sol·licitat i en procés d’atorgament

0 €

200 €

16,23%

Nunoff Festival 2019

Sol·licitat i denegat

Girona Kreas 2019

Sol·licitat

0 €

800 €

64,91%

Taquilla inversa dels 3 bolos

Previst

0 €

200,92 €

16,30%

Finançament personal

En ús

1232,47 €

200 €

16,22%

!107

2.2.9 Gràfica i colors L'estètica visual del projecte és un element que he volgut cuidar tot i que no considero que sigui el més important en tractar-se d'un espectacle efímer i no de grafisme. Això condiciona que cada mostra serà sempre diferent tant per l'actuació dels intèrprets com per l'experiència del públic. Així i tot he intentat crear un estil propi per crear una marca i seguir una estètica similar sempre de cara als dossiers, cartells i xarxes socials. La tipografia escollida de pal sec però amb una sofisticació de caràcter propi així com el projecte és l'anomenada Signika. De caràcter suau i elegant la vaig creure oportuna per a fer-la servir, ja que està dissenyada per a senyalitzacions i lectures a llargues distàncies tot i que gràcies al seu contrast i legibilitat també funciona en formats petits. La paleta cromàtica, tot i que al principi estava marcada per només quatre colors, ha anat evolucionant per l'estètica dels vídeos que també han acabat ampliant tons. Finalment les mides de les tipografies marcades en són tres: 16 pt per a texts, 22 pt per a subtítols i 38 pt per a titulars.

RecReations Project - Signika Fina RecReations Project - Signika Regular RecReations Project - Signika Semi Negreta RecReations Project - Signika Negreta

RecReations Project 16pt

RecReations Project 22pt

RecReations Project 38pt Fig. 111*

Fig. 112*

!108

2.2.10 Treball de difusió pre-estrena Des del moment en què es va conformar l’equip i es va tirar endavant el projecte amb els seus respectius assaigs, vaig començar a picar les portes d’innumerables espais, mostres, festivals, centres per a poder fer un o més d’un bolo i ensenyar el projecte a un públic extern. Bolos Afortunadament ens han confirmat tres espais on ens deixen actuar de forma gratuïta i tot i que sense posar un preu d’entrada, dos d’ells sí que accedeixen a fer una taquilla inversa, és a dir, que el públic posi un preu a l’espectacle quan l’hagi visualitzat. Els espais són l’Ateneu de Celrà per la primera mostra prevista el 14 de juny a les 21:00 h, la Casa Orlandai de Barcelona el 26 de juny a les 20:00 h per fer-hi la segona ronda i al Canal el 20 de setembre amb hora a confirmar per de moment, fer l’última funció. Aquesta última tot i estar mig emparaulada no es confirmarà fins que quedi menys temps per la data esmentada. A més, al ser un centre al mig de Salt es vol optar per a ser un intercanvi sense ànim de lucre per a poder ser una mostra gratuïta a persones amb risc d’exclusió social. A part també ens han convidat a fer una mostra al festival Stripart de Barcelona juntament amb altres companyies el 29 de juny a les 23:00 h, depenent de com vagi aquesta, és possible que ens facin una retribució monetària o no. Finalment, tot i que en aquest cas caldria realitzar un lloguer de sala amb un preu elevat, es preveu una altra possible mostra a finals de setembre de 2019 al centre cultural la Mercè de Girona. Aquesta només es tirarà endavant si ens arriba una subvenció prèvia com la de Kreas 2019, ja que si no es tractaria d’un gran esforç monetari més que d’una recompensa per a cobrir despeses. (Annex 13) Com a previsió de futur, la idea pròpia és continuar buscant més llocs per exposar així com esperar a les respostes dels llocs on encara no hem obtingut resposta. Sobretot continuar buscant sense parar espais o fins i tot empreses que els hi pugui interessar comprar tot o una part de l’espectacle.

Instagram (@recreationsproject) El canal de difusió que s'està usant perquè el projecte arribi a més audiència que la que ja la coneix de boca en boca o a partir dels contactes a través de les persones de l'equip, és la xarxa social més famosa actual: l’instagram. Aquest em sembla un bon medi, pel seu fàcil accés a tots els públics i per ser un bon recurs per a mostrar petites parts del projecte a través de fotografies i/o audiovisuals, sense necessitat d’ensenyar-ho tot i així poder crear una expectativa. També es pot usar com a eina de promoció de contingut creat com fotografies grupals o a cada membre de l'equip, disseny gràfic, gifs o elements significatius del projecte.

!109

La idea és també que els membres del grup que tinguin aquesta xarxa, puguin augmentar la difusió a través dels seus perfils, i així poder possiblement adquirir noves relacions amb cercles del mateix entorn. He intentat que el compte seguís la línia estètica del projecte i que el nom fos fàcil de pronunciar , recordar trobar per a ser identificat fàcilment. L'idioma que he usat és el català i l'anglès. Considerava important fer servir la llengua de la província on es fessin les primeres mostres, així el públic ho veu més accessible. En el cas què s'ampliés el radi a altres comunitats d'Espanya, aleshores ja es traduiria. Tot i això, la traducció a l'anglès hauria de ser suficient al considerar-se l'idioma internacional. Aquesta llengua l’he usat també per la possibilitat d’arribar a més audiència i aprofitar-la com a eina perquè arribi a artistes d'altres països.

Fig. 113, 114 i 115*

!110

Fig. 116 a 120*

Fig. 121 a 128*

!111

Cartells A l’hora de realitzar un cartell visual amb tota la informació de les mostres que ens havien confirmat, vaig seguir l’estètica i la gràfica del projecte establertes. A continuació es mostra el que he usat per fer difusió a les xarxes socials i com a format d’invitacions a persones en concret.

Fig. 129*

!112

El personal del primer centre on es farà una estrena ha optat en fer un cartell propi a partir de la informació visual i escrita que li vaig facilitar. Aquest mateix doncs, és el que he imprès i juntament amb l’equip hem escampat pels carrers de Girona durant els dies previs de la mostra. Més endavant, la setmana abans de l’espectacle del 26, el personal de l’altre centre on ens mostrem ens farà un cartell que es podrà trobar a la pàgina web de la Casa Orlandai dins el marc “focus d’estiu”. La intenció és imprimir també aquests cartells i esparcir-los pel barri de Sarrià de Barcelona.

Fig. 130*

!113

FASE 3

AUTOAVALUACIÃ&#x201C;, MILLORA I PROSPECTIVA

!114

3.1 Valoració del resultat i objectius acomplerts Aquest projecte ha esdevingut un procés intens i llarg. M'ha aportat un aprenentatge no només per a resoldre les dues principals qüestions plantejades (estudi de la direcció i estudi en el concepte "canvi"), sinó també en l'àmbit global del món de l'espectacle i creació d'una obra artística. D’aquesta manera, el propòsit que em vaig plantejar al idear el treball s’ha materialitzat en un recorregut de moltes experiències que m'ha enriquit de maneres diferents. Conèixer les metodologies i consells d'altres directores i directors tot estudiant com aquests donen forma a l'argument, m'ha ajudat a crear la meva pròpia tècnica. Per altra banda, l’aprofundiment del tema del canvi vist per diferents memòries al llarg dels anys m'ha format i m'ha aportat seguretat per desenvolupar una opinió crítica. Així mateix, donar-me l'oportunitat a mi mateixa de realitzar un espectacle des del seu inici fins a la seva mostra davant un públic real, m'ha fet augmentar la meva confiança en les meves possibilitats professionals. Trencar amb els límits en el major nombre de sentits possible ha esdevingut una màxima que crec que ha guiat tota aquesta experiència. El següent punt a considerar és el fet de no seguir un format clàssic, una disjuntiva que ha dificultat el procés de maneres diferents. Sobretot a l'hora de trobar referències d'altres autores i per fer entendre a les persones de l'equip o externes les característiques del mètode, ja que aquest no s’ha comprés en moltes ocasions fins que la creació ja era força avançada. Respecte a la concepció d'una obra regida per emocions molt arrelades en la meva vida, això ha provocat que augmentés el meu aspecte creatiu com a directora i artista. Poder creure que tot el que es treballa amb esforç és possible i pot arribar a ser real si creus i persisteixes. La principal conclusió que extrec després de tot el que he experimentat al llarg d'aquest treball és que si tens una idea, sigui més o menys bona, sigui més o menys entenedora pels altres, si tu la defenses fins al final, aquesta pot arribar a ser possible i sempre hi haurà algú que connectarà amb ella d'una forma o altra. Aquest procés també m'ha arribat a fer pensar que no totes les creacions han de ser sempre argumentades per a algú, sinó que poden ser creades amb una justificació personal. Aquest transcurs, al cap i a la fi, depèn en gran mesura de si realment creus en allò que fas, perquè saps que en el teu interior creix una realitat tangent que pot arribar a una altra persona d'una manera semblant a la teva o diferent. Però sempre hi haurà algú que ho arribarà a percebre, algú a qui li arribarà aquesta transmissió de la manera que sigui. I aquest esdevindrà l’objectiu principal de l’equip, el poder transmetre les emocions adequades entre creadors i fer arribar a l’espectador l'energia de tot l'esforç de l'elaboració, encara que no connectin amb el concepte en si. Finalment, quant al compliment dels objectius, he seguit tots els que em proposava a l'inici relacionats amb la creació de metodologia personal, la direcció, la formació en conceptes i combinació de diverses disciplines artístiques per expressar un punt de vista d'una reflexió contemporània. Tot això fomentant la cultura de l'art i el repte de la co-creació com a metodologia. Aquest últim però, ha experimentat canvis i qüestionaments al llarg del procés que han fet que es valoressin tant aspectes positius com negatius de la creació consensuada. L’únic objectiu que possiblement no s'ha acabat d'efectuar del tot és la defensa en la idea de l'art com a teràpia i educació social. Tot i que la intenció a llarg termini és aquesta, en un projecte on !115

s'hi han d'abastar tants aspectes i s'ha de construir tot des de l'inici, aquest és un punt massa ambiciós per arribar seguint el format que requereix el treball. El fet que, a més, vagi subjecte a múltiples interpretacions de diferents fonts, i no només a través del meu punt de vista, fa difícil constatar si l’objectiu inicial ha pogut ser assolit plenament.

3.2 Avaluació de la creativitat Gènesi del projecte RecReations Project treballa amb la dansa i la imatge, dos conceptes que signifiquen molt en l’àmbit personal. A través d’aquests és com sempre m’he sentit a gust expressant-me, deixant de banda el medi verbal. D’aquí em sorgeix la necessitat d’explicar una història personal on sentirme identificada i voler que altres també hi puguin crear un vincle. Després de posar-ho en pràctica en diversos petits projectes anteriors, finalment m’atreveixo a fer-ho en un de més gran. Al llarg de la seva realització, la passió és l’emoció que m’ha acompanyat en tot moment. La constant lluita desmesurada contra tots els inconvenients que han anat apareixent fins a arribar a un objectiu final és el que caracteritzaria tot el procés de creació. De l’emoció i el patiment d’aquest llarg camí, i també de la construcció d’interpretacions audiovisuals i coreografies diverses, ha sortit la posada en escena final. Flexibilitat En un inici, defensava la idea de realitzar un espectacle amb un format partint de la meva idea base amb incorporacions externes. Vaig adonar-me, però, que la gent no s’hi bolcava tan personalment i la meva necessitat interior anava més enllà d’això, volia plasmar-ho a la realitat. L’espectacle final havia de tenir una connexió amb sentiments extrets d’una experiència personal i no ficticis. Així doncs, era necessari no posar-me límits i transmetre una part molt important de la meva vida, exterioritzar una part de mi mateixa. Això va ser un dels primers exercicis de sinceritat i adaptació que vaig fer. Després, tot i que la meva idea era que tothom s’hi bolqués en alguna mesura emocionalment, vaig acceptar que les persones tinguessin un paper més secundari que el meu, així com acceptar les que no s’ho sentien o no s’hi volien implicar finalment. Al cap i a la fi, donar més de mi mateixa en un projecte propi era un punt a favor que vaig saber veure més endavant. De manera paral·lela, un altre exercici de flexibilitat ha consistit en tirar endavant el projecte tot i el seguit de canvis de personal que ha sofert el grup fins a l’últim moment. Això ha comportat la obligació d’assimilar i adaptar-nos a les incorporacions que han anat venint i marxant alhora que es complien amb els requeriments que els audiovisuals i l’espectacle demanaven. Acceptant qui marxava i potenciant qui es quedava, tot i ser una tasca molt difícil i dura Considero, a més, que he assolit una gran agilitat en motivar i crear vincles forts amb les persones que s’han quedat fins a l’últim moment com a pilars del projecte. Crear juntes un nou flux de treball i superar les diverses crisis ha enriquit i cohesionat molt el grup. Totes unides, amb l’objectiu de poder arribar a presentar en directe un projecte en el qual totes hi hem arribat a creure a la nostra manera.

!116

Fluïdesa He treballat amb la consciència que possiblement aquest no serà el millor projecte que s'ha fet amb aquestes característiques, o que pel seu disseny propi agradarà a un públic més reduït, no obstant això, estic orgullosa i feliç per la feina feta, per tot el que m'he enriquit al llarg d’aquests mesos de treball. Sento que he après a organitzar-me, a prendre decisions, a dirigir a un equip gran amb molts punts de vista diferents i a poder igualar un punt de vista en comú, a ser constant, a separar relacions de professió a relacions personals....si ho contemplo tot a l'engròs, observo que hi ha hagut una gran fluïdesa en tot moment i una receptivitat d'empatia constant. Això ha fet que l'ambient de treball, tot i ser en alguns moments molt difícil per les crisis que s'han desencadenat en cada baixa, s’hagi pogut mantenir a l’alçada. Fins i tot s'ha fet més fort després d'aquests episodis. El tret més distingible que hem tingut com a grup ha estat la capacitat d'adaptació en situacions de canvis i les extenses dificultats que han sorgit amb poc temps de resolució. Penso que el grup ha respost positivament, perquè en els moments en els quals tot i pensar que treia el millor de les meves habilitats, he admès que jo també m'he equivocat i he reaccionat demanant disculpes a l'equip amb tota la sinceritat possible. A partir d’aquí, hem pogut tornar a treballar de nou, tenint en perspectiva el col·lectiu, i no només les diferents individualitats. En conseqüència, aquesta nova mirada ha estat una valuosa lliçó en el procés de creació d’un projecte on vull que tantes persones s’hi sentin part més enllà que simples col·laboradores. Elaboració D’altra banda, el risc al qual poden optar sovint projectes tan elaborats és la seva no finalització. Per exemple, la postproducció final d'un audiovisual, o la seva presentació pública en un cinema, o la no publicació en espais de venda en el cas d'un llibre d'il·lustració o disseny gràfic, la falta de rodatge en el cas d'un guió…etc. Afortunadament, aquesta elaboració és un dels projectes que tot i poder-se millorar i canviar al llarg del temps, en aquesta primera edició ha pogut arribar a un final. Arribar al seu objectiu més enllà del que aspirava: la seva presentació en més d'un teatre. A diferència d'un format curt o llargmetratge per exemple, que la finalitat és la seva presentació en un cinema o emissió a l'abast públic, i un cop s'ha vist, ja es considera finalitzat, en el meu cas aquest recorregut no acabarà fins que no s'hagi presentat en diferents espais. El fet de ser una mostra efímera condiciona que només el públic que hi és present podrà ser còmplice de la seva visualització. Per tant, l'objectiu de viralitzar i arribar a més persones és quelcom que trigarà molt més temps. Innovació En relació al punt d’innovació en aquesta producció, aquest és un dels millors aspectes que es poden justificar. RecReations ha seguit un mètode no clàssic que s’escapa dels estàndards dels indicadors clàssics, fruit de la creació d’art multidisciplinari. Tot i ser un acabat no creat per primera ni última vegada és una peça única amb la combinació de format i concepte. La innovació també recau en l’aspecte novedós que implica el fet que el grup s’ha construït expressament per a RecReations. Finalment, un altre punt a remarcar d’aquest apartat és que aquesta és l’única vegada que personalment he elaborat un projecte en el qual expresso tant de mi a nivell emocional i que és expressat únicament a partir de medis no verbals. !117

3.3 Autoavaluació i millores Al llarg de tot el projecte, com he explicat abans, he lluitat constantment enmig de circumstàncies adverses en les quals apareixien conflictes o persones poc compromeses. Això m'ha portat a entendre i aprendre dos aspectes: 1) Després de trobar-me en moments de crisi quan persones de l'equip abandonaven el projecte reiteradament, vaig fer una gran introspecció i vaig arribar a la conclusió que per molt que per mi i per algunes persones fos clara la meva proposta, el fet que la gent marxés denotava que alguna cosa no s’estava fent bé. Per tant, de cara a les noves incorporacions amb les quals he treballat en aquest mateix projecte, he intentat fer un treball encara més intens perquè se'l sentin seu i no els hi sigui tant fàcil deslligar-s’hi. També, però, s'ha de tenir en compte que per dur que sigui, el compromís ferm de les persones i la no remuneració mai van de la mà. 2) La meva forma de fer i de ser, tot i sentir que és correcte, sempre pot millorar i ha de poder-se adaptar a cada situació sense que arribi a afectar-me personalment. Està molt bé bolcar-me en cos i ànima en un projecte, ja que després si la gent respon tot és més explosiu, però també he d’aprendre a posar uns límits per protegir-me i entendre que de vegades no tot és com a una li agradaria que fos. Fins i tot, per molt que es treballi molt en una idea, de vegades aquesta pot no sortir bé independentment de la bona qualitat que tingui. De vegades és necessari haver de reconstruir l’equip per tal que el procés de creació avanci òptimament. Amb aquestes dues reflexions vull constatar que, gràcies a aquest projecte, he pogut fer una autoavaluació de la meva manera de treballar i també de ser com a persona, ja que m’ha portat a analitzar-me molt. Però també a créixer i a canviar quant a coneixement i psicologia, que estic segura que podré aplicar en les propostes que treballi a partir d’ara. En un futur crec que sabré millor en quins àmbits hauria de reformular aspectes perquè les coses vagin millor, com ara, tenir clar des de bon principi el format o el tema que es vol treballar i no dissenyar-lo durant el procés. El factor de la co-creació d'idees basades en una de fixe pot arribar a funcionar, però el no saber amb certesa el format final degut a la intenció de crear-lo de forma conjunta amb tot l’equip pot dificultar l’assoliment d’un bon resultat. L'horitzontalitat dins un equip funciona, però sempre ha d'haver-hi algú que assumeix les responsabilitats importants. Hi ha decisions que s’han de prendre des del lideratge, i quan un membre del grup assumeix que no està liderant el projecte per decisió pròpia, caldrà que acati aquelles decisions que són necessàries perquè el projecte avanci segons el marc establert. A més responsabilitat, més poder de decisió. Com a punt final d'autoavaluació podria dir que he après a felicitar-me i a confiar en mi mateixa. A creure en la teva idea quan ets l'única que la defensa i a no dependre de que tothom et doni un suport perquè tu diguis ben alt el que penses sobre la teva creació. De vegades, una obra pot ser més important com a treball d'expressió per arribar a transmetre valors que als altres els hi arribarà a la seva manera. He après que això és molt més enriquidor que voler que els altres ho vegin amb els teus ulls. Els altres també s'equivoquen encara que tu els hi dissenyis tot el pla perquè no ho facin, i no puc abastar ni carregar-me la culpa de la seva falta d’implicació per molt que sigui un projecte fruit de la meva creació.

!118

3.4 Prospectiva i disseminació La lluita d'aquest projecte ha estat molt extensa, però no per això la donaré per acabada. Aquesta continua. Tot i els problemes que hi ha hagut pel camí a escala d'equip, sorprenentment el projecte ha acabat arribant a l'objectiu final: la seva mostra pública. Aquesta vol ser una primera anècdota de moltes que vindran. Segurament hauré de reformular maneres de fer, de dirigir, trobar altres persones o probablement reestructurar els rols d'algunes que seguiran. En més d'una ocasió caldrà reconstruir l’audiovisual, depenent a quin públic vagi dirigit, o l’escenificació, en funció de l’espai on es dugui a terme... Però la principal idea és que aquest camí només ha esdevingut el primer pas d'aquest viatge. Continuaré amb tota la passió que tinc per arribar a fer realitat el somni de dedicar-me al món de la creació i direcció de les arts escèniques i audiovisuals. RecReations Project vol ser un format fix però amb una càpsula oberta a diferents temes d'interès social. En aquest cas, ha estat treballat el subtema de la "resistència del canvi" en una societat contemporània des d'un punt de vista subjectiu. Però, probablement, si trobo un equip i un fons amb el qual tirar endavant, es proposin nous temes més específics i tractats des de punts de vista més transversal. Per altra banda, el que sí que és un fet és que ens hagin seleccionat en un festival en el qual possiblement ens programen de cara l'any que ve, fet que ens permetrà donar a conèixer l’obra i actuar en nous contextos professionals. S'haurà de veure en aquest cas si se segueix amb el mateix format i modalitat d’espectacle o m'atreveixo a reformular l’obra. En definitiva, de cara als pròxims temps aquest projecte serà el mateix però possiblement agafant nous formats, equips i temes a tractar. Potser aquesta primera experiència quedarà com a anècdota per a visualitzar els problemes que s'havien de solucionar, o com a punt de partida de l’inici de la seva mostra. Sigui com sigui, la idea general continua viva en mi, i la seguiré defensant durant molt de temps tot picant les portes d’aquells qui vulguin acollir propostes amb aquest component social i emocional.

3.5 Conclusió final Aquest projecte és el resultat d’una gran transversalitat de maneres de fer. Puc constatar que es tracta d’un format híbrid que mostra una combinació de diverses mirades i formats per a arribar a crear-ne un d’alternatiu. Tant per aquest motiu, com per la llargària que suposava tractar tants temes, ha esdevingut un repte ambiciós des de l’inici i n’he estat conscient en tot moment del risc que suposava. Estic però, satisfeta i em mostro segura d’haver assolit la fita que em marcava des de la creació fins a la mostra final, aconseguint un exemple de treball que combina una multiculturalitat de diferents formats en un context contemporani. Hi ha una última part que pren un paper molt important; la mostra al públic. Fins que aquesta no s’assoleixi el dia 14 i les que vénen a continuació, no podré arribar a tancar unes conclusions definitives de tot aquest llarg viatge.

!119

REFERENTS CULTURALS

!120

Bibliografia

Arribas, A. / Dordal, F. La mirada obscena. Vint converses sobre creació escènica. Barcelona. Comanegra. 2017.

Chejov. M. Traduït per Luque D. Lecciones para el actor profesional. Barcelona. Alba Editorial. 2006.

Graells, Guillem J. LA CREACIÓ DE L’EFÍMER. De la idea a l’espectacle. Expo. Inst. Teatre. Barcelona. Diputació Barcelona. 2002.

Josep M. Ginés Pous ; pròleg d’Àlez Rovira Celma. El Canvi ve des de dins: cartes a l'home i a l'empresari : noves cartes III. Industrial Ginés. 2006.

Melendres, J. La direcció dels actors: Diccionari mínim. Madrid. Associació directors d’escena. 2010.

Pavis P. El análisis de los espectáculos: Teatro, mimo, danza, cine. Argentina. Paidos Iberica. 2000.

Schlicher S.Traduït per Carandell Gottschewsky, A. Teatre-Dansa: Tradicions i llibertats. Barcelona. Diputacio de Barcelona. 1993.

!121

Filmografia (videoclips i vídeo-art)

Alt-J. (2017, juliol 13). Alt-J - Deadcrush (Official Video). Recuperat el 24 d’abril del 2019 de: https://www.youtube.com/watch?v=GOJUNJ1o394

Alt-J. (2017, juliol 24). Alt-J - Adeline. Recuperat el 24 d’abril del 2019 de: https:// www.youtube.com/watch? v=1XwU8H6e8Ts&list=PLyC8lZhvZ9ceyKD7VbqhzHxDDZ8SAyqia&index=6

Alt-J. (2017, novembre 15). Pleader. Recuperat el 24 d’abril del 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=RrhSJzM8NLE

Benjamin Dowie. (2017, desembre 18). The internal Conversation. Recuperat el 29 de març del 2019 de: https://vimeo.com/297639616

Benjamin Dowie. (2018, desembre). Nudie Jeans. Recuperat el 29 de març del 2019 de: https:// vimeo.com/301996109

Bonobo. (2016, novembre 3). Bonobo - Kerala. Recuperat el 30 d’abril del 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=S0Q4gqBUs7c

Bonobo. (2016, desembre 8). Bonobo : Break Apart (feat. Rhye). Recuperat el 24 d’abril del 2019 de: https://www.youtube.com/watch?v=vhhkk69CxXc

Bonobo. (2017, març 1) Grains. Recuperat el 24 d’abril del 2019 de: https://www.youtube.com/ watch?v=xpX66FwTLrw

Bonobo. (2017, maig 27). Bonobo: Bambro Koyo Ganda (feat. Innov Gnawa). Recuperat el 24 d’abril del 2019 de: https://www.youtube.com/watch?v=ArWQWAUoiSU

Bonobo. (2017, juliol 5). Outlier [Horizons VR 360º]. Recuperat el 26 d’abril del 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=vgWeSWrX2l4

CIA ZIOMARA HORMAETXE. (2014, juny 4). "k-otica in progress” Pieza corta. Recuperat el 28 de març del 2019 de : https://www.youtube.com/watch?v=04oCybL-fBE

!122

Claudia Von Funcke. (2017, agost 30). Work. Relative Shift. Recuperat el 25 d’abril del 2019 de: http://www.claudiavonfuncke.de/Arbeiten_en.html

Jan Jelinek. (2010, octubre 14). Tendency. Recuperat el 26 d’abril del 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=Lyd9PwXM-A8 https://www.youtube.com/watch?v=P-2hcWb23mg

Lorn. (2016, setembre 14). LORN - ANVIL (Official Music Video). Recuperat el 29 d’abril del 2019 de: https://www.youtube.com/watch?v=CqaAs_3azSs

Miriam Negre. (2017, desembre 20). Water Maiden / Mujer de Agua. Recuperat el 29 de març del 2019 de: https://vimeo.com/248180101

Oscar Sol. (2009, novembre 30). Oscillare; an interactive dawn. Recuperat el 12 d’abril del 2019 de : https://vimeo.com/7907921

Oscar Sol. (2013, juny 26). Trinity; interactive dance performance. Recuperat el 12 d’abril del 2019 de : https://vimeo.com/69152711

Rone. (2012, desembre 18). Rone - Bye Bye Macadam. Recuperat el 30 d’abril del 2019 de: https://www.youtube.com/watch?v=kfoJUeyMsOE

R.roo. (2016, març 12). R.roo - Art of forgeting. Recuperat el 29 d’abril del 2019 de: https:// www.youtube.com/watch?v=BekgdehMxjc

Sila Sveta. (2016, març 11). Levitation. Recuperat el 4 d’abril del 2019 de: http://silasveta.com/ work/levitation

S20 Hiroaki Umeda. (2015, juny 20). Intensional Particle - short. Recuperat el 5 d’abril del 2019 de : https://vimeo.com/131271456

S20 Hiroaki Umeda. (2017, agost 16). Holistic Strata Screen. Recuperat el 5 d’abril del 2019 de : https://vimeo.com/229949912

Ziomara Hormaetxe Company. (2017, desembre 3). BIOPIRACY. Recuperat el 28 de març del 2019 de: https://vimeo.com/253988822

!123

Webgrafia

Adrien M & Claire B. Projets. Le mouvement de l’air. (2014). Consultat el 25 d’abril del 2019. Recuperat de: https://www.am-cb.net/projets/le-mouvement-de-l-air Adrien M & Claire B. Projets. Pixel. (2014). Consultat el 26 d’abril de 2019. Recuperat de: https:// www.am-cb.net/projets/pixel Agrupación Señor Serrano. (2019). Companyia. Consultat el 22 de desembre 2018. Recuperat de: https://www.srserrano.com/ca/company/ AIRE Ancient Baths. (2019). Història del maquillatge: una mirada a l'univers cosmètic. Consultat el 24 d’abril 2019. Recuperat de: https://beaire.com/ca/aire-magazine/historia-del-maquillatge Àlex RIgola. Àlex RIgola. Artist. (2016). Consultat el 15 de desembre 2018. Recuperat de: http:// www.alexrigola.com/ Amela Bonilla, V. Història cultural de l’audiovisual. UOC. 2008. Consultat el 9 d’abril de 2018. Recuperat de: https://makima.ml/download/descargar-google-book-online-hist%C3%B2riacultural-de-laudiovisual-manuals-en-espa%C3%B1ol-pdf-rtf-djvu.html Aspas E. (2011/07/25). Àlex Rigola reinventa la 'Tragèdia' grega. Diari Ara. Consultat el 8 de novembre 2018. Recuperat de: https://www.ara.cat/premium/estiu/Alex-Rigola-reinventaTragedia-grega_0_523747643.html Associació cultural Casa Orlandai. Sala per sala. Sala d'actes JV Foix. Consultat el 10 d’abril de 2019. Recuperat de: https://casaorlandai.cat/espai/sala-dactes-jv-foix/ Baden Baden der ultimative Stadtführer. Oskar Schlemmer (1888-1943). Consultat el 5 de febrer del 2019. Recuperat de : http://www.bad-bad.de/gesch/schlemmer.htm Badia A.;Brancard R.; Clarke M.; Monereo C.; Pozo J.L’aprenentatge al llarg de la vida. Un punt de vista psicoeducatiu basat en la identitat humana. (2012). Consultat el 12 de març de 2019. Recuperat de: https://books.google.es/books? id=bbzKRG2GNawC&pg=PA102&lpg=PA102&dq=el+canvi+a+la+vida&source=bl&ots=Yy9kYFV gSg&sig=-2_ct32lyq3uwqF7VAYKNha7IkA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjJ4ZyPutPeAhVOyYUKHfn 8DcY4ChDoATAEegQIBRAB#v=onepage&q=el%20canvi%20a%20la%20vida&f=false Birdie. Espectacle multimèdia amb maquetes i objectes en miniatura manipulats en vídeo en directe GREC Festival de Barcelona. 2016. Consultat el 20 de desembre 2018. Pasqual Gorriz. Recuperat de: https://www.srserrano.com/ca/birdie/ Brutau, O. Filosofia, El 9 Nou. Num. 3741. (23/02/2018). Consultat el 8 de febrer 2019. Recuperat de: https://www.aprop.marketing/filosofia/ Centre de Cultura Contemporània a Barcelona. Participants. Ivo Van Hove. (09/09/2015). Consultat el 3 de desembre 2018. Recuperat de: http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/ivovan-hove/221533 Claramunt, R. Acceptar el canvi. La por al canvi. Anoia Diari. Píndoles i moments kaizen. (21/09/2016). Consultat el 9 de març de 2019. Recuperat de: http://anoiadiari.cat/roserclaramunt/acceptar-canvi-por-canvi/ !124

Cobello D. (2017). El teatro de Flandes: Ivo Van Hove. Territorio teatral. Revista digital. (15). Consultat el 6 desembre 2018. Recuperat de: http://territorioteatral.org.ar/numero/15/dossiers/elteatro-de-flandes-ivo-van-hove-denise-cobello Complicité. About us. The company. (2014). Consultat el 15 de desembre 2018. Recuperat de: http://www.complicite.org/ Definición.de. (2019). Definición de VIDEOARTE. Consultat el 22 d’abril de 2019. Recuperat de: https://definicion.de/videoarte/ Diego González, P. (2016). La figura del productor de ficción en televisión. Communication & Society. Universitat de Navarra. Consultat el 20 d’abril de 2019. Recuperat de: https:// www.unav.es/fcom/communication-society/es/articulo.php?art_id=63#C02 Diputació de Barcelona. Tècniques de PNL per a la millora de l’eficiència professional.El canvi i la PNL. Consultat el 8 de novembre de 2018. Recuperat de: https://formadiba.diba.cat/web/sites/ default/files/public_resources/wiki_prod/manuals_basics/2124TPNLMEP/004.html Enciclopèdia.cat. El cercador de referència en català. (2019). Definició de compositor. Consultat el 15 d’abril 2019. Recuperat de: http://www.wordreference.com/definicio/canvi https:// www.enciclopedia.cat/search/site/compositor Europa. Espectacle que engloba teatre visual, dansa i performance, i que integra també elements de vídeo i multimèdia al GREC Festival de Barcelona. 2007. Consultat el 20 de desembre 2018. Vicenzo Rigogliuso. Recuperat de: https://www.srserrano.com/ca/europa/ Factoria Cultural Coma Cros. Sales. (2015). Consultat el 6 de maig del 2019. Recuperat de: http:// www.comacros.cat/auditori/ FiloXarxa - WikiSofia. (2018). Autor. Aristòtil. Consultat el 18 de febrer del 2019. Recuperat de: https://www.wikisofia.cat/wiki/Autor:Arist%C3%B2til FiloXarxa - WikiSofia. Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. (2018). Canvi, o moviment COSMOL. Consultat el 9 de febrer del 2019. Recuperat de: http:// www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa/gen-95m7.htm Frigola i Reig J. 2012. Classificació dels gèneres audiovisuals a la xarxa i estudi dels seus formats. Universitat de Barcelona. Barcelona. 11 d’abril de 2018. Consultat el 15 d’abril de 2018. Recuperat de: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/47383/1/JFR_TESI.pdf G S Kirk, Raven J. E, Schofield M. (1987). Editorial Gredos. Los filósofos presocráticos. Historia crítica con selección de textos. Segunda edición. Consultat el 22 de novembre 2019. Recuperat de: http://juango.es/files/Kirk---Raven---Los-Filosofos-Presocraticos-1.pdf Garcia, M. Les dificultats per assumir els canvis, per què? Residencia Santa Maria del Tura. Consultat el 10 de març 2019. Recuperat de: https://www.residenciatura.org/ca/article/lesdificultats-assumir-els-canvis Goldberg P. (2019). Merce Cunningham. Consultat el 28 d’octubre 2018. Recuperat de: https:// proyectoidis.org/merce-cunningham/ Institut d’Estudis Catalans. (2013). Definició de canvi. Diccionari de la llengua catalana. Segona edició. Consultat el 22 de novembre 2019. Recuperat de: http://mdlc.iec.cat/results.asp? txtEntrada=canvi&operEntrada=0 !125

Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Musica. Multimedia. Biografías. Pina Bausch. Consultat el 26 de novembre 2018. Recuperat de: http://www.danza.es/multimedia/biografias/ pina-bausch International Creative Services. 2019. Talent Showcase. Director. Benjamin Dowie. Consultat el 6 de maig de 2019. Recuperat de: http://www.internationalcreativeservices.global/film-detail/ benjamin-dowie/ Kaelin, V. (2013). SCENOGRAPHY, THEORY A Practical Definition of Scenography. Le Balet Comique de la Royne, 1581. Consultat el 23 d’abril 2019. Recuperat de: http:// www.valeriekaelin.net/scenography_theory_a_practical_definition_of_scenography.html Krüger, H. Organización Mundial del Movimiento Scout. CAMBIO Y RESISTENCIA AL CAMBIO. Consultat el 8 de novembre 2018. Recuperat de: http://www.scout.org/sites/default/files/ library_files/RDIfasciculo07.pdf KulturKlik. 2015. Creaciones. CÍA. DANZA ZIOMARA HORMAETXE. Consultat el 10 de maig de 2019. Recuperat de: http://www.kulturklik.euskadi.eus/entidad/2017120216330307/cia-danzaziomara-hormaetxe/kulturklik/es/z12-detalle/es/ L.E.V Festival. 2017. Programación. Oscar Sol.Consultat el 6 de maig de 2019. Recuperat de: https://www.levfestival.com/17/portfolio-item/oscar-sol/ Martinez, I. REFLEXIONS SOBRE LA VIDA: EL CANVI. Relats en Català. L’espai per publicar i llegir relats en català. (05/09/2014). Consultat el 15 de març de 2019. Recuperat de: http:// relatsencatala.cat/relat/reflexions-sobre-la-vida-el-canvi/1051020 Mendoza Alcocer, L; Novelo Herrera, R; Flores Galaz, M.; Mendoza Alcocer, A. ADAPTACIÓN AL CAMBIO: DIFERENCIAS ENTRE MILITANTES Y NO MILITANTES DE UNA ORGANIZACIÓN POLÍTICA. (2009). Consultat el 22 de novembre 2019. Recuperat de: https://www.redalyc.org/ articulo.oa?id=65415751005 Merce Cunningham Trust. (14/10/2013). MERCE CUNNINGHAM: MONDAYS WITH MERCE #4: WITH ELIZABETH STREB. Consultat el 6 de novembre 2018. Recuperat de: https:// www.youtube.com/watch?v=DKe-WjNZCtI Miriam Negre. 2019. I am. Ancestra Woman. Consultat el 10 de maig de 2019. Recuperat de: https://mujerancestra.com/ Murias, D. Els canvis a la vida. Per què ens costa tant afrontar els canvis? Diari d’Andorra. Autoajuda. (07/12/2016). Consultat el 10 de març 2019. Recuperat de: https:// www.diariandorra.ad/noticies/revista_dies/2016/12/08/els_canvis_vida_109905_1201.html Pilar Corrias. (2019). Philippe Parreno Biography. Consultat el 16 de novembre 2018. Recuperat de: https://www.pilarcorrias.com/artists/philippe-parreno/biography/ Sanders, E. i Stappers, J. CoDesign. International Journal of CoCreation in Design and the Arts. ArDcle, T Taylor & Francis. 2008. Consultat el 6 de novembre 2018. Recuperat de: https:// www.tandfonline.com/loi/ncdn20?open=15&year=2019&repitition=0#vol_15_2019 Schaubuehne. Company. Direction. Thomas Ostermeier. (2019). Companyia. Consultat el 8 de desembre 2018. Recuperat de: https://www.schaubuehne.de/en/people/thomas-ostermeier.html Schaubuehne. The Theatre. Profile. (2019). Companyia. Consultat el 8 de desembre 2018. Recuperat de: https://www.schaubuehne.de/de/seiten/haus-profil.html !126

Sila Sveta. 2019. About. Consultat el 2 de maig de 2019. Recuperat de: http://silasveta.com/ S20-Hiroaki Umeda. Portfoli. Japó.Consultat el 2 de maig de 2019. Recuperat de: http:// hiroakiumeda.com/S20CV2015_1_1JP_web.pdf Traveset i Vilaginés, M. Edgar Morin i els set sabers necessaris per a l’educació del futur. Educat, Blog de psicopedagogia. (23/02/2012). Consultat el 2 d’abril 2019. Recuperat de: https:// www.educat.cat/blog/edgar-morin-i-els-set-sabers-necessaris-per-a-leducacio-del-futur/ Universitat Oberta de Catalunya. Toni Badia Garganté. Curriculum Viate. Consultat el 6 d’abril de 2019. Recuperat de: https://www.uoc.edu/webs/tbadia/ES/curriculum/index.html Vislumbres Da Outra Margem. (12/01/2014). To Have or To Be, by Erich Fromm. Consultat el 5 de gener 2019. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=xgZapTBHtnc Waltz Binaire. Work. Pathfinder. (2015). Consultat el 25 d’abril del 2019. Recuperat de: http:// waltzbinaire.com/work/pathfinder/ Walker Art Center. (22/02/2017). The Six Sides of Merce Cunningham. Consultat el 12 de novembre 2018. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=xJeum_kxSV8 WordReference (2019). Definició de canvi. Diccionaris d'idiomes en línia. Consultat el 9 d’abril 2019. Recuperat de: http://www.wordreference.com/definicio/canvi

Referents gràfics

Fig.1 Imatge de l’obra Triadisches Ballett. 1922. Oskar Schlemmer - Bauhaus. Consultat el 9 de febrer del 2019. Recuperat de: https://flashbak.com/weirdly-wonderful-costumes-from-oskarschlemmers-das-triadische-ballett-1922-54699/ Fig.2 L’actriu Ingrid Bergman amb Michael Chekhov a la pel·lícula Spellbound de Hitchcock. 1945. GGDA4E. Consultat el 20 de febrer del 2019. Recuperat de: http:// worldoftheatreandart.com/michael-chekhov-revolutionary-acting-20th-century/ Fig.3 i 4 Fragments de Biped 1999 on Cunningham empra la vídeo projecció i la dansa en directe. 23 Abril 1999. Stephanie Berger. Consultat el 30 d’octubre de 2018. Recuperat de: http://openendedgroup.com/artworks/biped.html Fig.5 Fragments de Second Hand on Cunningham empra la psicologia dels colors tècnica influenciada per a ser un pintor. 1970. BAM Hamm Archives. Consultat el 25 d’abril 2019. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=-FwiMlDQ7rI Fig.6 The Crowd. Exemple d’instal·lació artística de Philippe Parreno on usa audiovisual, disseny i performance a Nova York. 2015. Andrea Rossetti. Consultat el 20 de novembre 2018. Recuperat de: https://news.artnet.com/exhibitions/philippe-parreno-armory-installation-306801 Fig.7 Escena de Macbeth de Hans Kresnik, Berlin. 1988. Consultat el 20 de novembre 2018. Recuperat de: http://www.helnwein.de/news/event_calendar/article_2917-MacbethFig.8 Fragment de cafe Müller. Alemanya. 1978. Jochen Viehoff. Consultat el 18 de novembre 2018. Recuperat de: https://prelectur.stanford.edu/lecturers/bausch/cafe_m.html !127

Fig.9 Extracte d’una peça de Reinhild Hoffman. 1980. Silvia Lelli. Consultat el 29 de novembre 2018. Recuperat de: https://alchetron.com/Reinhild-Hoffmann Fig.10 Extracte d’una peça del coreògraf i ballarí Cesc Gelabert. Consultat el 15 de novembre de 2014. Arxiu revista Sur. Recuperat de: https://www.diariosur.es/planes/201411/15/danza-cescgelabert-obra-20141115114733.html Fig.11 Fragment d’Opening Night per Ivo van Hove de John Cassavetes. Brooklyn. Consultat el 3 de desembre de 2008. Sara Krulwich/The New York Times. Recuperat de: https:// www.nytimes.com/2008/12/04/theater/reviews/04opening.html Fig.12 Fragment de la peça Demons. 2010. Consultat el 3 de desembre 2018. Arxiu de Schaubuehne. Recuperat de: https://www.schaubuehne.de/en/start/index.html Fig.13 Fragment de la peça Divided Heaven. 2015. Consultat el 15 de desembre 2018. Arxiu de Schaubuehne. Recuperat de: https://www.schaubuehne.de/en/start/index.html Fig.14 Fragment de l’assaig de “Tragèdia” per Àlex Rigola. Barcelona. 2011. Consultat el 18 de desembre 2018. David Ruano. Recuperat de: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/ 437510-tragic-alex-rigola.html Fig.15 Fragment de A Dog’s Heart. 2010. Consultat el 18 de desembre 2018. Arxiu Complicité. Recuperat de: http://www.complicite.org/productions/ADogsHeart Fig.16 Fragment de A disappearing Number. 2010. Consultat el 18 de desembre 2018. Arxiu Complicité. Recuperat de: http://www.complicite.org/productions/ADisappearingNumber Fig.17 Fragment de “Birdie”. Espectacle multimèdia amb maquetes i objectes en miniatura manipulats en vídeo en directe GREC Festival de Barcelona. 2016. Consultat el 20 de desembre 2018. Pasqual Gorriz. Recuperat de: https://www.srserrano.com/ca/birdie/ Fig.18 Fragment de “Europa”. Espectacle que engloba teatre visual, dansa i performance, i que integra també elements de vídeo i multimèdia al GREC Festival de Barcelona. 2007. Consultat el 20 de desembre 2018. Vicenzo Rigogliuso. Recuperat de: https://www.srserrano.com/ca/europa/ Fig.19 Mar Badal com a directora, vídeo artista i coreògrafa puntual juntament amb l’equip. Fotografia realitzada per Alexander Klyuchnikov Fig.20 Maribel Carruana com a coreògrafa puntual. Fotografia realitzada per Mar Badal Fig.21 Clàudia Lausin com a ajudant de direcció escènica i conceptual i coreògrafa puntual juntament amb l’equip. Fotografia realitzada per Mar Badal Fig.22 L’Alexander Klyuchnikov com a compositor musical i tècnic de so. Fotografia realitzada per Mar Badal Fig.23 Fragment del videoclip. Bonobo. (2017, maig 27). Bonobo: Bambro Koyo Ganda (feat. Innov Gnawa). Consultat el 24 d’abril del 2019.Recuperat de: https://www.youtube.com/watch? v=ArWQWAUoiSU Fig.24 Fragment del videoclip. Bonobo. (2016, desembre 8). Bonobo : Break Apart (feat. Rhye). Consultat el 24 d’abril del 2019. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=vhhkk69CxXc Fig.25 Fragment del videoclip. Alt-J. (2017, juliol 13). alt-J - Deadcrush. Consultat el 24 d’abril del 2019. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=GOJUNJ1o394 !128

Fig.26 Fragment del videoclip. Alt-J. (2017, juliol 24). alt-J - Adeline. Consultat el 24 d’abril del 2019. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch? v=1XwU8H6e8Ts&list=PLyC8lZhvZ9ceyKD7VbqhzHxDDZ8SAyqia&index=6 Fig.27 i 28 Fragment del videoclip. Adrien M & Claire B. Projets. Le mouvement de l’air. (2014). Consultat el 25 d’abril del 2019. Recuperat de: https://www.am-cb.net/projets/le-mouvement-del-air Fig.29 Fragment del videoclip. Adrien M & Claire B. Projets. Pixel. (2014). Consultat el 26 d’abril del 2019. Recuperat de: https://www.am-cb.net/projets/pixel Fig.30 Fragment del videoclip. Claudia Von Funcke. Work. Light. Projection. Relative Shift. (2017). Consultat el 25 d’abril del 2019. Recuperat de: http://www.claudiavonfuncke.de/Arbeiten_en.html Fig.31 i 32 Fragment del videoclip. Waltz Binaire. Work. Pathfinder. (2015). Consultat el 25 d’abril del 2019. Recuperat de: http://waltzbinaire.com/work/pathfinder/ Fig.33 Fragment del videoclip. S20-Hiroaki Umeda. (2015). Intensional Particle - short. Consultat el 5 d’abril del 2019. Recuperat de : https://vimeo.com/131271456 Fig.34 Fragment del videoclip. S20-Hiroaki Umeda. (2018). Holistic Strata Screen. Consultat el 5 d’abril del 2019. Recuperat de : https://vimeo.com/229949912 Fig.35 i 36 Fragment del videoclip. Sila Sveta. Work. Levitation. (2016). Consultat el 4 d’abril del 2019. Recuperat de: http://silasveta.com/work/levitation Fig.37 Fragment del videoclip. Benjamin Dowie. (2010). Oscillare;an interactive dawn. Consultat el 12 d’abril del 2019. Recuperat de : https://vimeo.com/7907921 Fig.38 Fragment del videoclip. Benjamin Dowie. (2014). Trinity; interactive dance performance. Consultat el 12 d’abril del 2019. Recuperat de : https://vimeo.com/69152711 Fig.39 i 40 Fragments de l’espot Nudie Jeans on s’hi visualitzen més d’una capa en la mateixa escena. Benjamin Dowie. Nudie Jeans. Consultat el 29 de març del 2019. Recuperat de: https:// vimeo.com/301996109 Fig.41, 42 i 43 Fragments del curtmetratge The internal Conversation on l’edició del color és tractat com tot un en cada escena. Benjamin Dowie. The internal Conversation. Consultat el 29 de març del 2019. Recuperat de: https://vimeo.com/297639616 Fig.44 Fragment del videoclip. CIA. Ziomara Hormaetxe. (2014). "k-otica in progress"Pieza corta. Consultat el 28 de març del 2019. Recuperat de : https://www.youtube.com/watch?v=04oCybLfBE Fig.45 Fragment del videoclip. CIA. Ziomara Hormaetxe. (2018). T“BIOPIRACY” - Ziomara Hormaetxe Company (Teaser). Consultat el 28 de març del 2019. Recuperat de: https:// vimeo.com/253988822 Fig.46 i 47 Fragments del videoclip. Miriam Negre. (2018). Water Maiden / Mujer de Agua. Consultat el 29 de març del 2019. Recuperat de: https://vimeo.com/248180101 Fig.48 i 49 Judit Sala com a ballarina. Fotografia realitzada per Mar Badal el 11/05/ 2019. Fig.50 i 51 Marina Andreu com a ballarina. Fotografia realitzada per Mar Badalel 11/05/ 2019. Fig.52 i 53 Carles Malleu com a ballarí. Fotografia realitzada per Mar Badal el 11/05/ 2019. !129

Fig.54 i 55 Paula Benavente com a ballarina. Fotografia realitzada per Mar Badal el 11/05/ 2019. Fig.56 Factoria Cultural Coma Cros. Sales. Auditori. (2015). Consultat el 6 de maig del 2019. Recuperat de: http://www.comacros.cat/auditori/ Fig.57 Factoria Cultural Coma Cros. Sales. Aula 04. (2015). Consultat el 6 de maig del 2019. Recuperat de: http://www.comacros.cat/auditori/ Fig.58 Aula del centre de dansa d’Art. Fotografia realitzada per la ballarina Paula Rísquez el 28 de març del 2019. Fig.59 Aula de l’escola Contclass. Fotografia realitzada per la ballarina Judit Sala el 20 d’abril del 2019. Fig.60 Fotografia d’arxiu de Can Cors. El Punt Avui. Girona. Cultura Celrà. Teatre. “Les aigües tancades d'‘El balneari' es contaminen”. Fotografia d’una escena de l’obra “el balneari” de Manel Lladó. 16/10/2013. Consultat el 31 de març de 2019. Recuperat de: http://www.elpuntavui.cat/ article/5-cultura/-/685869-les-aiguees-tancades-del-balneari-es-contaminen.html Fig.61 i 62 Fotografies del Teatre Ateneu de Celrà. CELRÀ.CAT. Teatre Ateneu. Visita Virtual. Consultat el 8 d’abril del 2019. Recuperat de: https://www.celra.cat/wp/blog/directori/teatreateneu/ Fig.63 i 64 Fotografies de la sala d’actes JV Foix de la Casa Orlandai. Associació cultural Casa Orlandai. Sala per sala. Sala d'actes JV Foix. Consultat el 10 d’abril de 2019. Recuperat de: https://casaorlandai.cat/espai/sala-dactes-jv-foix/ Fig.65 i 66 Fotografies del teatre el Canal. Factoria Cultural Coma Cros. Sales. El Canal. (2015). 6 de maig del 2019. Recuperat de: http://www.comacros.cat/el-canal/ Fig.67 i 68 Fotografia del Centre Cívic Guinardó en la ostra Stripart 2015. Línia horta. Barcelona. Notícies (10/07/2015). El Centre Cívic Guinardó acull fins al dia 17 l’Stripart. 20 d’abril del 2019. Recuperat de: https://liniaxarxa.cat/liniahorta/noticies/el-centre-civic-guinardo-acull-fins-al-dia-17l-stripart/ Fig.69, 70, 71, 72 Imatges de material escenogràfic. Amazon. Imatges dels articles en venta de pantalla projecció, linòleum blanc i fons d’estudi de tela. Consultat el 15 d’abril de 2019. Recuperat de: https://www.amazon.es/s? k=pantalla+proyeccion&i=electronics&__mk_es_ES=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3% 91&crid=2OCSTL027W6BN&sprefix=pantalla+proey%2Celectronics%2C164&ref=nb_sb_ss_sc_3_ 14 Fig.73 i 74 Leds de llum blanca de plàstic per a dit. Fotografia realitzada per Mar Badal el 28 de maig de 2019. Fig.75 Imatge de material escenogràfic. Fesmés. Imatge de l’article en venta, cartró pluma blanc niu d’abella. Consultat el 16 d’abril de 2019. Recuperat de: https://www.fesmes.cat/ca/panellssintetics/247512000-cartro-niu-d-abella-blanc.html Fig.76 i 77 Imatges de vestuari. Mango. Imatge dels articles en venta, samarreta i pantaló blanc de tela. Consultat el 17 d’abril de 2019. Recuperat de: https://shop.mango.com/es/mujer/ pantalones-rectos/pantalon-acampanado_43058831.html? c=01&utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=Shopping+-+1WOMAN++ES&gclid=Cj0KCQjww47nBRDlARIsAEJ34bm-gwZvRdMSafzHSt29QvIWXjKcRuG!130

ox2RPSRyscKzdYRGQEtraSYaAhg6EALw_wcB&ptaid=pla-734865122534&pgrid=57199239962&t alla=40 Fig.78, 79, 80 Imatges de maquillatge. Casa&Diseño. Idees de maquillatge Halloween per home i dona. Consultat el 18 d’abril de 2019. Recuperat de: https://casaydiseno.com/maquillajes-dehalloween-28-ideas.html Fig.81 i 82 Imatges de maquillatge. Pinterest. Idees de maquillatge facial negre. Consultat el 18 d’abril de 2019. Recuperat de: https://www.pinterest.es/pin/101331060344139123/ Fig.83 i 84 Fragments de l’audiovisual de la lluna en primer estat. Fig.85 i 86 Fragments de l’audiovisual de la lluna en segon estat. Fig.87 i 88 Fragments de l’audiovisual de la lluna en tercer estat. Fig.89 i 90 Fragments de l’audiovisual de la lluna en quart estat. Fig.91, 92, 93 Fragments del primer videoart atmosfèric amb i sense intèrprets. Fig.94, 95, 96 i 97 Fragments del segon videoart atmosfèric amb i sense intèrprets. Fig.98, 99, 100 Fragments del tercer videoart atmosfèric amb i sense intèrprets. Fig.101 i 102 iFragment del primer vídeo-mapping sol i amb l’intèrpret. Fig.103 i 104 Fragment del segon vídeo-mapping sol i amb intèrprets. Fig.105 i 106 iFragment del tercer vídeo-mapping sol i amb l’intèrpret. Fig.107 i 108 Fragment del quart vídeo-mapping sol i amb l’intèrpret. Fig.109 i 110 Fragment del cinquè vídeo-mapping sol i amb l’intèrpret. Fig.111 Els quatre colors principals de la gràfica del projecte Fig.112 Els quatre colors principals de la gràfica del projecte i extensions d’aquests. Fig.113, 114 i 115 Captures de pantalla de les publicacions de l’instagram del projecte @recreationsproject Fig.116 a 1120 Captures de pantalla de les “stories” de promoció més signitificativa de l’instagram del projecte @recreationsproject Fig.121 a 1128 Captures de pantalla de les “stories” de presentació de l’equip de l’instagram del projecte @recreationsproject Fig.129 Cartell amb totes les mostres programades i totes les persones que en formen part a la primera mostra. Per Mar Badal. Fig.130 Cartell de la mostra a l’Ateneu de Celrà.

!131

ANNEXES

!132

Annex 1. Projectes anteriors

Com a projecte final del cicle Formatiu de grau superior de Fotografia artística vaig presentar Barcelona Visions, 3 Maneres de Percebre. La idea d’aquest era interrelacionar dues passions que sempre m’han acompanyat (fotografia i dansa) i combinar-les amb la música. La idea de relacionar diferents disciplines d'art sempre m’ha semblat més interessant i explosiva a l’hora d’expressar un missatge que mitjançant un sol art. Per altra banda, les percepcions de cada individu i les idees que es construeixen en cada ment és un factor que sempre m’ha interessat estudiar. Aquest projecte també va sorgir com a fruit de la necessitat de connectar diferents punts de vista en el que jo podia ser una intermediària. Això però, era només un punt de partida de la creació del que arribaria a crear més endavant. Tot i que el treball no tenia la professionalitat suficient, és gràcies a aquest que vaig poder dirigir i executar una idea pròpia entorn de la meva creença des de l’inici fins a fer-ho realitat. Això em va donar força i eines suficients per a tirar endavant les idees i veure que la gent responia a allò que jo havia creat. La unió de sèries fotogràfiques de localitzacions de Barcelona, música composta com a fruit d’inspiració d’aquestes i coreografies interpretades a través de les dues, van fer sorgir quatre vídeos dansa que unien punts de vista de crítiques socials entorn de la ciutat. El mateix 2015 un dels audiovisuals va ser exposat a la galeria h20 del carrer Verdi de Gràcia, Barcelona. Es poden trobar els audiovisuals a: https://vimeo.com/115529344 o http:// www.defectegrafic.com/barcelonavisions.cat/

Fig. 131 a 136 Fragments del projecte Barcelona Visions, 3 Maneres de Percebre

!133

To Recreate Project va sorgir entorn de la necessitat de donar-li una continuïtat a la mateixa idea però amb un format diferent. Vaig agafar la mateixa premissa de sumar punts de vista diferents del 2015 però la vaig reformular el 2017 fent servir també fotografia i dansa però poesia en comptes de música. El format final eren imatges estàtiques i no en moviment, però com que també hi tenia cabuda l’escriptura metafòrica li donava igualment un punt d’agitació. El tema tornava a ser social, les pors que experimenta l'ésser humà. La mecànica de la suma de passos tenia el mateix estil però amb una evolució diferent. En aquest cas el primer pas era l’execució d’una fotografia, després escriure un text a partir d’aquesta i després fer una fotografia d’una interpretació corporal a través d’una lírica de les dues anteriors. Aquesta experiència em va reafirmar que havia trobat una tècnica personal de direcció que funcionava per a poder expressar el que sentia a través de disciplines artístiques.

Fig. 137 a 140 Fotografies del projecte To Recreate Project !134

Durant les pràctiques amb la companyia de dansa berlinesa, el 2018 vaig iniciar el que acabaria sent el projecte final gràcies a les primeres proves als espais del seu centre i l’aportació dels seus cossos. Vaig tornar a recuperar la idea de fotografiar localitzacions de l’exterior però en aquest cas les transformava posteriorment en muntatges audiovisuals. Aquests els mostrava a les ballarines les quals es preparaven una coreografia corporal. Després, ens reuníem en una sala on projectava aquestes imatges als seus cossos en moviment i d’aquí prenia els meus apunts per a conformar el que vaig anomenar Recreations Project. La idea que em va sorgir era realitzar un espectacle en directe on l'audiovisual fos el punt de partida principal que inspirés les disciplines artístiques de la dansa i la música un altre cop, i d’aquí aquest teaser: https://vimeo.com/267668789 Això però, era quelcom que havia de portar a la meva terra per treballar amb persones amb les quals hi tingués una continuïtat més enllà que una experiència puntual. A l’instal·lar-me a Girona vaig decidir reclutar a artistes que estiguessin interessats en el projecte i que provinguessin del món de la dansa, la música i/o l’audiovisual. Tot i que aquesta vegada la premissa ja no evolucionaria més, la meva idea ha continuat evolucionant i avançant des de les imatges que vaig prendre a Berlín:

Fig. 141 (Tina), 142 (Lea) i 143 (Sunia). Les tres ballarines de la Tanz Tangente de Berlín que van participar en el meu procés de creació.

!135

D’altra banda després de seleccionar algunes de les imatges de To Recreate Project i de Recreations Project les he exposat en diferents espais al llarg del 2018 i 2019. Concretament a la Tanz Tangente de Berlín i a l’estació espai Jove de Girona el 2018, i al Bar Viu de Barcelona i al Bar del Forn de Girona el 2019. El fet d’exposar a un públic i posar en venda les meves obres m’ha ajudat tant emocionalment com de subvenció per a la preparació del projecte final. Les fotografies es troben online a: http://marbadal.com/mat/project/Dance_Like_Poetry/poetry.html

Sta. Eugènia, 17 17005 Girona

Mar Badal Del 19 d’octubre al 23 de novembre

De dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h

Fig. 144. Cartell Estació Espai Jove (Octubre 2018)

Fig. 145. Cartell Bar Viu (Gener 2019)

Fig. 147. Cartell El Forn (Maig 2019) !136

Annex 2. Missatges virals

Per reclutar un equip, vaig dissenyar dos missatges, un de més breu i un de més extens. Primer enviava el primer per un missatge de whatsApp i si la persona estava interessada a saber-ne més i em donava el seu correu electrònic li compartia el més explicatiu:

Missatge breu Bones, (….) Em poso en contacte amb tu de part de (….) perquè ha cregut que et podria interessar el que proposo: Busco a gent motivada i amb quelcom d'experiència que tingui ganes de formar part del meu projecte de vídeo projecció i dansa. Estic donant veus a gent que tingui relació amb els mons de les especialitats següents: Dansa, Teatre, Audiovisual, Música, Producció i Imatge i vídeo en projecció tant de vídeo com d'interactius i efectes especials 3D en cossos, paret i objectes. Si tens ganes de rebre més informació, passa'm el teu correu i et faig un correu! Moltes gràcies per llegir-me :) Mar

Missatge extens Molt bones estimat/da artista! Em dic Mar i sóc de Barcelona. Sóc fotògrafa i artista audiovisual i acabo de graduar-me en Audiovisual i Multimèdia. A resum general, després d'haver acabat la carrera, haver viscut a Bèlgica i després a Berlín, aquest any, he tornat per terres catalanes i m'instal·lo a Girona tot i que baixaré sovint a Barcelona. I entre les dues ciutats, estic fent equip pel meu projecte/TFG de vídeo dansa. Estic fent recerca de gent interessada a col·laborar i per altra banda espais on realitzar assajos a les dues ciutats de forma puntual cada mes (entre 2 i 5 cops depenent del mes). Si t'arriba aquest missatge, és perquè algun contacte meu te l'ha reenviat perquè potser em pots ajudar d'alguna manera. Llavors, sense cap compromís el que et demanaria és si se t’acut gent a qui li puguis passar la informació tu també, o contactes que em puguis derivar per jo continuar buscant, fins i tot a tu mateix/a si creus que això és lo teu! En el moment de què hi hagués més interès, el que acostumo a fer és quedar i donar més dades per no bombardejar tant per aquí.

!137

PERFILS Busco a gent motivada, amb ganes i amb una mica d'experiència que tingui ganes de formar part del meu projecte ( o inclús si li interessa portar a terme alguna idea per al seu propi interès i adaptar-ho al meu, també estic oberta a escoltar). Encara hi ha molts aspectes a aclarir per donar tota la informació, però per ara el que estic fent per poder formar subequips, és donar veus a gent que tingui relació amb els mons de les especialitats següents: Dansa (ballarins i coreògrafs), Teatre, Audiovisual, Música, Producció i Imatge i vídeo en projecció tant de vídeo com d'interactius i efectes especials 3D en cossos, paret i objectes.

*És important tenir en compte que a la gent que busco li ha d'interessar de veritat el meu projecte tant perquè la idea li crida, com perquè vol treballar alguna cosa personal… Sigui com sigui que se'l faci seu i pugui treballar "només" per amor a l'art i creure amb aquest amb la motivació de poder-lo moure tant per a rebre subvencions com per difondre'l a tants mitjans i ciutats europees com sigui possible. Però tots som joves amb idees en construcció i artistes, i sabem com està el món de l'art a Espanya. Per tant, una retribució monetària si és el que et preguntes, no és el que rebràs per ara. El projecte s'estaria portant a terme d'octubre a juny aproximadament. Això vol dir que és important saber quin plan de vida té la gent involucrada (treballa o estudia a temps parcial? Té disponibilitat de tardes/matins? Caps de setmana? Opció a desplaçar-se un cop al mes a Girona si es fa un assaig allà? No demano disponibilitat al 100% i potser només es farien quedades dos o tres cops al mes, (per exemple), i respectant les demandes de l'equip. Però s'ha de tenir en compte, que la gent que s'hi sumi ha de saber que l'equip compta amb ella tot l'any i que no té plans de per exemple marxar a l'estranger al cap d'uns mesos.

Aquí tens una breu sinopsi: Realització d'una producció/ Posada en escena/ Espectacle d’unió entre Dansa i Vídeo instal·lació/Imatge en projecció). Espectacle que engloba el treball d’arts escèniques habituals (dansa, música i teatre) combinant l’ús de recursos i tecnologies contemporànies (vídeo instal·lació, mapping, i disseny 3D). El que es vol analitzar, demostrar i posar en pràctica amb la recerca és el mateix rol com a direcció d’un espectacle en directe i la direcció artística d’aquest que va més enllà que únicament l’actuació escènica (teatre/dansa) o audiovisual (cinema) de forma igualitària i aconseguir harmonia amb tot l'equip sense diferències de rols jerarquitzats. També portar a terme la direcció de molts gèneres fusionats del món de les arts escèniques i l’audiovisual i multimèdia tot treballant en conjunt per a crear una simfonia. El tret distintiu és que tant la coreografia de la dansa/teatral, com la de la música es formen a partir de l'audiovisual i no sent aquest com una guarnició de la dansa o la música com s'acostuma a fer. Els principals objectius d’aquest és promoure la cultura de les disciplines artístiques convencionals amb les noves tecnologies per aconseguir la combinació d’ambdues com a producte de consum per a un públic que ho visualitza tot en directe i a la vegada. !138

Crear un espectacle/producte fix a partir d’un equip que pugui ajuntar-se diverses vegades per a moure’l en diferents contextos internacionals indefinidament de cara al futur. També pot servir com a una plataforma de creacions per a complementar espectacles ja existents (festivals, companyies de dansa…etc).   Finalment, saber que de les persones que hi volen col·laborar hi poden haver dues modalitats d'incorporació:

1) Dins l'equip de direcció (provens del món del teatre, la dansa, l'audiovisual, la interactivitat amb efectes especials i/o el mapping i tens ganes d'implicar-te d'una forma més activa. Quedant a les reunions puntuals de cada mes depenent de les necessitats de l'equip per a prendre decisions importants. També estaràs més actiu durant els primers mesos a diferència dels altres).

2) Dins de la resta de l'equip (ets un ballarí/na, actor/actriu, músic o tècnic d'una de les modalitats citades anteriorment i tens disponibilitat per quedar almenys entre un i tres cops al mes per assajar i posar en pràctica el que l'equip de direcció ha dissenyat, però només fent acte de presència aquell dia sense necessitat de venir a les altres convocatòries. Això no vol dir però, que les teves aportacions siguin igual de benvingudes! Simplement que per disponibilitat o per raons personals no et vols implicar tant). *Per altra banda, potser em pots donar idees d'espais de Barcelona o Girona on podria portar l'equip a assajar de forma col·laborativa amb el centre o amb el cost del lloguer baix, com plataformes com Nunart, Varium, espai Orlandai...etc. però que tinguin espai i equip suficient per a fer un assaig de dansa amb música i projeccions.

Per acabar, aquí et deixo el teaser del projecte i el meu canal de vimeo per si és d'interès dels últims projectes en els quals he treballat últimament: Teaser: https://www.instagram.com/p/BiT7IKGgayI/?taken-by=mar_badal Vimeo: https://vimeo.com/user14177626

Si tens cap dubte, ja saps que a mi m'agrada parlar molt però també escoltar ;) Moltíssimes gràcies infinites i una abraçada ben forta!

!139

Annex 3. Primera reunió / assaig / càsting

Després de compartir el missatge a coneguts i d’aquí a nous contactes, diverses persones que coneixia poc o que no coneixia gens es van posar en contacte amb mi. Vaig decidir quedar personalment de forma individual amb cadascú d’ells per a conèixer-nos i parlar del projecte, implicació i dubtes que sorgien per les dues bandes. Quan vaig veure que ja tenia més que suficient de personal vaig convocar una primera reunió, que també podia ser entès com a càsting o primer assaig obert a tothom. Vaig preparar uns exercicis i dinàmiques perquè tothom pugues improvisar de forma lliure amb el seu cos a partir d’uns audiovisuals que estaven dissenyats per a mi. L’objectiu d’aquesta sessió era sobretot que les persones que anessin entenguessin la meva forma de comunicació i direcció i va ser tot un èxit. Després però, moltes persones van decidir que no continuarien per la seva disponibilitat o localització lluny de Girona. Això no va fer oblidar l’experiència que a tothom li va quedar com a un record positiu.

!140

Fig. 148 a 157. Fotografies making of de la primera sessiรณ de prova. !141

Annex 4. Perfils que han abandonat

La Xisca Pilar Sanchez de 18 anys, era la incorporació més jove. És de Mallorca, estudiant del GAE de l’Eram amb formació bàsica de dansa. Després que li arribés el missatge viral va contactar amb mi perquè li feia molta il·lusió sumar al projecte. En la primera sessió de reunió/càsting s’ho va passar molt bé i després va venir en el primer assaig oficial. Tot i que no tenia un alt nivell, estava molt engrescada en participar. Ho va haver de deixar, ja que li va sorgir un altre projecte que la feia marxar a Mallorca en les dates previstes de les estrenes.

Fig. 158. Xisca Pilar

La Paula Rísquez era la incorporació amb més nivell. De Sils i amb 22 anys, és formada a l’Institut del Teatre en dansa contemporània i interpretació. Un contacte directe em va passar el seu perfil i jo mateixa vaig demanar-li si li interessava formar part del projecte. Després de passar la primera sessió tant per nivell i ganes, va continuar venint als assaigs, però després de la quarta sessió va decidir deixar el projecte per disponibilitat i problemes personals relacionats amb la seva salut mental. Va ser un cop fort per l’equip, però per sort vaig trobar la Paula Benavente com a substituta que té una energia i nivell molt semblant al seu.

Fig. 159. Paula Rísquez

!142

L’Azucena Moya de 26 anys i de Cornellà de Terri, està formada en dansa a l’escola de Celrà. Ella va entrar en contacte en el projecte a través del seu company de pis, l’Aram Pou, el qual jo coneixia d’algun altre projecte que havíem fet plegats. En el seu cas, amb 24 anys, la seva formació està més vinculada en la interpretació i l’acrobàcia. Tots dos van passar el primer dia de càsting/reunió i van seguir amb els assaigs corresponents. Des de l’inici però, estaven sempre més distants i reticents amb el projecte. La seva disponibilitat era limitada, i alguns dies que venien no acabaven de despendre bona energia envers el grup. Més d’una vegada vaig intentar trobar un diàleg amb ells però era molt difícil perquè es tancaven en banda. Vaig acceptar la seva participació d’aquesta manera, ja que cadascú és diferent quan es treballa en projectes artístics, i a més tot el grup comptava amb les seves presències. Tot i això, un dia van explicar que ho deixaven perquè no connectaven del tot amb la proposta i sabien que no estaven assumint correctament la seva responsabilitat. Aquest va ser un cop encara més dur, ja que anàvem amb el projecte molt més avançat i eren dues persones que deixaven un buit molt més gran. Després de trobar una nova substituta que cobria les seves figures i que a més va aportar molta energia positiva a l’equip, ho vam poder tirar endavant. Des de llavors però, el grup d’intèrprets ha passat a ser sis en comptes de cinc, la qual cosa no ha estat tan negativa finalment.

!143

La Violeta Borrisser (20 anys), és de Flaçà i ha estat formada en dansa contemporània des dels 5 anys a l’escola municipal de Celrà. Després de continuar la seva carrera a l’escola de dansa el Magatzem i ser becada per estudiar a l’Area Espai de Dansa i Creació de Barcelona, actualment, després d’haver estat parada un any, ha tornat a fer dansa a Celrà. Va ser l’última incorporació juntament amb la Paula Benavente per a substituir el forat que deixaven l’Azucena i l’Aram. Es va posar al projecte amb moltes ganes aportant-nos molta tècnica i bon ambient a l’equip. Tot i així, la seva implicació no era màxima ja que no venia en tots els assaigs i no feia la feina d’implicació personal des de casa. Un altre problema és que depenia d’un cas personal per a actuar a les mostres i fer els assaigs finals abans de l’estrena. Depenia d’una disponibilitat horària laboral que li havien de confirmar i de tenir el carnet de cotxe al mes de juny. La seva intervenció estava pautada juntament amb les 3 coreografies grupals i un solo. Quan quedava un mes per la primera mostra, ens va comunicar que no li deixaven demanar-se festa a la feina per les mostres a les que s’havia compromès i tampoc no tenia com anar ja que havia suspès l’examen de cotxe. Va ser el cop més dur de tots ja que tot i que ens ho va venir explicar i a demanar-nos disculpes ja que sabia les conseqüències que això comportava per a l’equip, va fer trontollar molt al grup. Després de tenir una llarga conversa, vam optar en tirar endavant amb les mostres en les que ja ens havíem compromès però només amb quatre intèrprets. El forat que quedaria del seu solo seria una interpretació conjunta que treballaríem amb els assaigs que ens quedaven, però per molt cansats del poc compromís reiterat de les persones que havien anat passant per l’equip, no llençaríem la tovallola després de tot l’esforç.

!144

Annex 5. Material textual, sonor i visual de cada assaig

Per a cada assaig, em vaig proposar treballar una fase de l’espectacle. Per fer-ho, portava un text amb unes cites de diversos autors que estava estudiant en aquell moment. Aquestes parlaven d’una idea de canvi que per a mi era semblant a la que jo tenia personalment. També aportava un vídeo que havia creat a través d’aquests conceptes i que representaven la fase esmentada. Finalment una peça musical que havia creat el compositor a través del qual jo li havia explicat, el text, el vídeo i les referències que li havia propiciat. Amb això creava un espai de debat amb els intèrprets i els hi feia fer uns exercicis que estaven estipulats per a mi juntament amb la meva ajudant de direcció i la coreògrafa si és que aquell dia venia. A continuació es mostra el material de cada fase treballada en diferents assaigs.

Essència de les quatre fases Text Segons teoria Aristòril i reformulació personal: CAUSA MATÈRIA ( som matèria sense forma, textura, material, composició, element, essència, ser, teixit, substància, fluïm…) CAUSA FORMA (la matèria que som va agafant una figura, conformació, geometria, estructura, organització, estat, som un estat natural, fluïm..) CAUSA EFICIENT/AGENT (ens topem amb un impacte, acció, impuls, estímul, agent extern, novetat) CAUSA FINAL (combinació del que érem i el que som ara,resposta, reacció, resultat, conseqüència, desenllaç, tenim seqüeles del que érem de vegades…)

Audiovisual: vídeo_0_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris). Peça musical: música_0_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris).

!145

Fase 1 Text Paraules clau confiança, matèria i forma inicials, essència, somnis, escenes oníriques, sensorial, repòs, calma, respiració, seguretat, zona confort, fluïdesa, confiança, benestar, sota control.

Fragments autors i llibres David Murias. El nadó està nou mesos en la panxa de la mare, allò conegut (...) és positiu i beneficiós.

Aristòril “…com la forma, la substància o essència que es manifesta per la definició, el model, la idea o el paradigma de la cosa, és a dir, el principi organitzador i estructurador de la matèria que en íntima composició amb ella roman en la cosa (el «què»).”

Isa Martinez Garcia “Àllò FÀCIL i còmode.”

Enciclopedia catalana “El terme REM, (rapid eye movements) té a veure amb la fase del son durant la qual es presenta la major freqüència i intensitat dels somnis, les escenes oníriques...   El son “somnus” és un estat natural caracteritzat per la falta o manca de consciència; durant aquest estat, l'activitat sensorial està molt reduïda i gairebé tots els músculs voluntaris estan en repòs.(...)estat de calma(...)En contraposició amb l'estat de vigília, quan l'ésser està despert, el son es caracteritza pels baixos nivells d'activitat fisiològica (pressió sanguínia, respiració) i per una resposta menor davant estímuls externs.” Seguretat o absència de perill 1.

creença molt ferma en una qüestió

tret de la personalitat que demostra confiança en la pròpia vàlua

Iñaki Kabato “En psicología la zona de confort se refiere a un estado mental donde la persona utiliza conductas de evitación del miedo y la ansiedad(...), utilizando un comportamiento (...)constante sin asumir ningún riesgo….. Sólo abarca lo conocido, ese ambiente donde estamos a gusto y nos hace sentir seguros porque todo está bajo nuestro control. !146

El bienestar que se siente..es producto de la ausencia de emociones negativas.”

Audiovisual: vídeo_1_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris). Peça musical: música_1_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris).

Fase 2 Text Abstraccions de textos d’autors treballats ajuntats amb nous significats: 1) "El nadó passa de ser nou mesos en la panxa de la mare, allò conegut, a de cop i volta anar a un lloc desconegut. Aquest pas es grava com una situació d’incertesa i es viu amb por”. (Aquest acaba sent el solo d’en Carles)

2) “La resposta està en la sensació de manca de control sobre la situació que canvia o ha de canviar. La inseguretat que el canvi provoca, es tradueix en ansietat.” (Aquest acaba sent el solo de la Violeta)

3)"El moviment cap al canvi comença a créixer. S'identifiquen amb claredat les forces a favor i en contra del canvi. És llavors quan la por ens paralitza." (Aquest acaba sent el solo de la Marina)

4) “Descontrol desolació, perduda. Forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre.” (Aquest acaba sent el solo de la Judit)

5) "Modificació en les circumstàncies del nostre entorn al qual ja estaves acostumada. Degut al naixement cada cop que fem un canvi el psiquisme ho interpreta com no beneficiós.” (Aquest acaba sent el solo de la Paula)

Audiovisual: vídeo_2_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris). Peça musical: música_2_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris).

!147

Fase 3   Text Paraules clau Resistència al canvi. Moment màxim dramàtic. Incertesa - Dubte - Por- Falta de control.

Fragments autors i llibres David Murias “El dia del nostre naixement es va marcar una ordre: que allò conegut és positiu i beneficiós i allò desconegut és perjudicial. El nadó passa de ser nou mesos en la panxa de la mare, allò conegut, a de cop i volta anar a un lloc desconegut, sortir cap al món. El pas d’allò conegut a allò desconegut es grava com una situació d’incertesa i es viu amb por( ..) Degut al naixement cada cop que fem un canvi el psiquisme ho interpreta com no beneficiós.”

Mònica Garcia La resposta està en la sensació de manca de control sobre la situació que canvia o ha de canviar. (...)una modificació en les circumstàncies del nostre entorn al qual ja estem acostumades (...) la incertesa genera certa por.

Roser Claramunt (...)Ens hi resistim tant com podem. (...)una resistència que sovint ens perjudica (...)una veu interior sense que ho vulguis, et diu “que val més un boig conegut que un savi per conèixer”. (...)Quan la por ens paralitza.

Diputació Barcelona (...)forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre (...)Una part proposa el perill(...)

CAMBIO Y RESISTENCIA AL CAMBIO-Organización Movimiento Scout (...)Distinguir las cuatro fuentes de la resistencia a. Fuentes de resistencia al cambio en la personalidad individual; b. Fuentes de resistencia al cambio en los sistemas sociales; c. Fuentes de resistencia ligadas al modo de aplicación del cambio; d. Fuentes de resistencia ligadas a los modelos mentales.” !148

La resistencia debe ser entendida como un esfuerzo sistemático por recuperar el equilibrio interrumpido por el cambio˝ (B. Dym). (...)inercia que hace preferible mantener un mismo ritmo antes que hacer un esfuerzo adicional por cambiarlo. (...)como plantea Niksa Fernández, como un proceso en el que se pueden diferenciar diversas etapas: 1. La resistencia es masiva y no diferenciada. 2. El movimiento hacia el cambio comienza a crecer. Se identifican con claridad las fuerzas a favor y en contra del cambio. 3. El conflicto se hace evidente 4. Quienes apoyan el cambio asumen el poder. 5. Quienes se oponen al cambio son pocos y resultan tan extraños como lo fueron los promotores del cambio al inicio.” (...)Frente al cambio, aparecen comportamientos que reflejan resistencia (...): Negación: Es una forma pasiva de resistencia que oculta los motivos reales de la resistencia, tanto para aquellos que promueven el cambio como para los que se resisten. (...)genera una gran frustración, ya que los dirigentes que deben asumir el cambio no reconocen la necesidad de hacerlo, no encuentran justificación para el cambio… (...)el conflicto se vuelve crónico y toda proposición de cambio deriva inevitablemente en resistencia. Algunas de las expresiones verbales más comunes que sirven de alerta cuando estamos frente a la presencia de la negación son: • ˝¿De qué problema me hablan?˝ • ˝Aquí las cosas se arreglan solas.˝ • ˝Hay que darle tiempo al tiempo y todo se pondrá en su lugar.˝ • ˝Aquí no hay ningún problema.• ˝Hay gente que tiene la manía de buscarle las 5 patas al gato. Encuentran problemas donde no los hay˝ Incompetencia: La inseguridad que el cambio provoca, se traduce en ansiedad y puede redundar en disminución de la calidad en los resultados(...)Expresiones claras son: • ˝Mejor no hagamos nada nuevo. El que nada hace, nada teme.˝ • Así como estábamos, estábamos bien.˝ Impaciencia con el proceso de cambio: (...)la gente que quiere ver rápidamente los resultados del cambio, porque en el fondo no cree en él y desea ver pronto resultados para eliminar la angustia que le produce. (...)argumentos para demostrar que el cambio no debió haberse realizado.˝¿Y cuándo vamos a empezar a ver los resultados?˝ • ˝Este cambio nunca debió haberse realizado.˝ • ˝Y esto, ¿tiene algún fin?˝. • ˝Yo tenía razón cuando decía que los cambios no tenían destino.˝ ˝Aquí no ha cambiado nada. Los resultados no se ven por ninguna parte.˝ (...) Pesimismo: En su forma más pura, el pesimismo degenera en una actitud depresiva que redunda en forma negativa, en la calidad de los resultados y que puede estar dirigida hacia uno mismo, hacia el proyecto o hacia la organización, o darse en todos esos niveles a la vez.(...)

ADAPTACIÓN AL CAMBIO: DIFERENCIAS ENTRE MILITANTES Y NO MILITANTES DE UNA ORGANIZACIÓN POLÍTICA -Leticia MENDOZA. ALCOCER, Reinaldo NOVELO HERRERA, Mirta FLORES GALAZ y Adda MENDOZA ALCOCER !149

(...)lo desconocido provoca temor e induce resistencia; el desconocimiento de la razón del cambio también genera resistencia y el cambio también puede dar como resultado una reducción de beneficios o pérdida de poder.

Text inspiració Solo Paula després de la coreografia grupal- “Qualsevol procés de canvi es realitza en tres fases: descongelar, canviar i tornar a congelar. Ens hi resistim tant com podem. Una resistència que sovint ens perjudica, ja que una part proposa el perill.“ (Barreja de diversos autors).

Audiovisual: vídeo_3_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris). Peça musical: música_3_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris).

Fase 4 Text Paraules clau: Resposta, reacció, resultat, conseqüència, desenllaç, Nova forma (matèria inicial + agent extern).

B. Dym “La resistencia debe ser entendida como un esfuerzo sistemático por recuperar el equilibrio interrumpido por el cambio.˝

Lewin “Qualsevol procés de canvi es realitza en tres fases: descongelar, canviar i tornar a congelar. la fase de congelació es produeix segons l’autor quan les persones han fet seu el procés i l’han acabat incorporant en la seva quotidianitat.”

Aristòtil “CAUSA FINAL (finalitat del canvi): El fi o finalitat, l'objectiu cap al qual s'orienta la producció, amb la intenció de la qual es fa alguna cosa, el bé de la cosa (el «per a què»).”

Inspiració provinent de la teoria d’Aristòtil Combinació del que érem i el que som ara: resposta, reacció, resultat, conseqüència, desenllaç, tenim seqüeles del que érem de vegades, però integrem el nou estat…

!150

La Organización Movimiento Scout “ (...)les quatre fases principals que són: La Negació, l’exploració, la resistència i el compromís. En elles es fa un treball que comença des de la resistència màxima al punt en què es vol cooperar per al canvi induït. “

Edgar Morin “(…) narra dues vies que ell considera per al seu enfrontament. O bé com a plena consciència de riscos o bé com a estratègia. Aquesta segona opció, la conclou com a clau d’aquesta problemàtica. …Això implica que s’han d’examinar les certeses i dubtes de la situació, s’ha de fer el guió o programa, i s’ha de modificar l’acció segons la informació recollida i els canvis de context. “ L’estratègia, com el coneixement, és la navegació en un oceà d’incerteses amb illes de certeses.” “…La millor manera d'afrontar un canvi és elaborant un pla estratègic per a evitar riscos (físics, mentals, psicològics…)”

Diputació de Barcelona “La generació de creences comença a la nostra infantesa, segueix a l’adolescència i en veritat no s’acaba mai. (…) es formen a partir de l’entorn, les persones i les experiències que cadascú viu.”(...) s’ha de poder treballar aquesta categoria de veritat que tenim per a poder-la modelar una mica a partir de noves experiències. Així fer entendre al nostre subconscient que perquè no hi hagi un resultat similar en una situació com la del passat, no per això ha d’haver una alarma de perill activada.”

Isa Martinez Garcia “El canvi és positiu ja que és l’al·licient per a poder descobrir tot allò nou i ser feliç amb noves experiències. “…no és fàcil però sempre m'ha fet créixer en tots els nivells, però sobretot a nivell personal”.

Mònica Garcia “(...) fins que tornem a conèixer i a tenir control sobre la nova situació” “(...)el que realment està per venir que potser és inclús millor del que hi havia.”

David Murias “El canvi és una llei bàsica i un fenomen innegociable per a generar vida. “Els canvis existeixen perquè a l’univers tot està en moviment. Si les coses fossin permanents i immòbils no hi hauria vida, i la vida només sorgeix quan hi ha un inici i un final (…) dóna accés a la creació de situacions i realitats.” !151

Roser Claramunt “Definir una estratègia depenent de l’usuari, la que convingui més o menys i finalment passar a l’acció. “Sense acció, no hi ha canvi. El fet d’actuar, fa que els canvis es produeixin”. (...)aquest és el punt en que se surt de la zona de confort.”

McLagan “Tendim a generar unes respostes emocionals que no són precisament negatives, sinó que s’han de veure com a senyal per a prestar atenció. A més indiquen que s’estan reunint forces per desplaçar relacions i que conductes noves naixeran. (...) la comunicació és un factor important, ja que ajuda a aclarir les raons o efectes del canvi..“

LLIBRE-L’APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA “Conèixer les seves habilitats ajuda a poder construir fortaleses i compensar debilitats. si es fa una planificació, la qual disminueix la incertesa, i també a través de la comunicació.”

Puchol i Chang “…el canvi és percebut com a positiu per les persones que han participat en el seu disseny i desenvolupament, però per als altres, aquest pot ser vist com a risc per al seu estatus i és per això que de vegades per aquesta falta de comunicació pot aparèixer un instint de voler-ho evitar.”

Adaptación al cambio: Diferencias entre militantes y no militantes “Un cambio es administrado si: 1. Se planifican los pasos y secuencia de los cambios 2. Hay énfasis en el proceso 3. Hay seguimiento de las acciones 4. Se pone atención a las resistencias y se reducen 5. La comunicación organizacional se pone a su servicio.”

Audiovisual: vídeo_4_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris). Peça musical: música_4_annex5 (A la carpeta d’arxius complementaris).

!152

Annex 6. Esquema visual espectacle

Fig. 164. Primer esborrany de l’esquema visual dels audiovisuals que apareixen en l’espectacle

Fig. 165. Esquema definitiu, en el que conservo la idea del primer però tinc clar l’ordre i l’aparició de cadascun. En físic i en digital.

!153

Annex 7. Esborranys i procés de la fase 2 Després de seleccionar les frases que expressaria en imatges per a la fase 2, vaig fer una quedada amb el vídeo artista que dissenyaria l’audiovisual en 3D d’aquest apartat, en Sergi Garcia. Amb en Sergi vam definir de cada frase idees que ens venien de textures, formes i paraules per a la construcció de cada audiovisual. Personalment també vaig fer un croquis en paper de cadascuna i després de definir-li el que volia, ell va fer el primer esborrany de cada audiovisual en 3D. Alguns d’ells han tingut una primera forma que després s’ha modificat. D’altres han acabat conformant el mateix del resultat final. Un d’ells s’ha acabat anul·lant per decisions finals per part meva de l’esquema de l’espectacle final. Audiovisual 1 Frase: ”El nadó passa de ser nou mesos en la panxa de la mare, allò conegut, a de cop i volta anar a un lloc desconegut. Aquest pas es grava com una situació d’incertesa i es viu amb por”. Pluja idees verbal: embrió en creixement, partícules, intent de reconstrucció, descomposició Fig. 166. Croquis en paper:

Fig. 167 i 168. Fragments del primer esborrany audiovisual:

!154

Fig. 169 i 170. Fragments de l’audiovisual definitiu:

Audiovisual 2 Frase: ”La resposta està en la sensació de manca de control sobre la situació que canvia o ha de canviar. La inseguretat que el canvi provoca, es tradueix en ansietat.” Pluja idees verbal: Línies cap a les dues direccions, de més amples a més estretes. Corren. Fig. 171. Croquis en paper:

Fig. 172. Fragment del primer esborrany audiovisual:

!155

Fig. 173. Fragment de l’audiovisual definitiu:

Audiovisual 3 Frase: ”El moviment cap al canvi comença a créixer. S'identifiquen amb claredat les forces a favor i en contra del canvi. És llavors quan la por ens paralitza. ” Pluja idees verbal: Lluita. Insectes que vénen de les dues direccions, plaga. Estrallar. Univers. Fig. 174. Croquis en paper:

Fig. 175 i 176. Fragments del primer esborrany audiovisual (únic creat per mi d’aquesta fase):

!156

Fig. 177 i 178. Fragments de l’audiovisual definitiu:

Audiovisual 4 Frase: “Descontrol desolació, perdut. Forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre.” Pluja idees verbal: Teranyina, plastilina, xiclet, canvi colors, enganxifós. Fig. 179. Croquis en paper:

Fig. 180. Fragment del primer esborrany audiovisual:

!157

Fig. 181, 182. Fragments de l’audiovisual definitiu:

Audiovisual 5 Frase: “Modificació en les circumstàncies del nostre entorn al qual ja estaves acostumada. Degut al naixement cada cop que fem un canvi el psiquisme ho interpreta com no beneficiós.” Pluja idees verbal: Cercle, cuca de llum, trossos trencats, levitació a dalt i a baix. Fig. 183. Croquis en paper:

Fig. 184 a 186. Fragments del primer esborrany audiovisual:

!158

Fig. 187 a 189. Fragments de l’audiovisual definitiu:

Audiovisual 6 Frase: “Qualsevol procés de canvi es realitza en tres fases: descongelar, canviar i tornar a congelar. Ens hi resistim tant com podem. Una resistència que sovint ens perjudica, ja que una part proposa el perill.” Pluja idees verbal: 5 cercles que es van integrant menys un. Lluita individu vs massa. Fig. 190. Croquis en paper:

Fig. 191 i 192. Fragments del primer esborrany audiovisual:

!159

Aquest finalment no es fa però la idea entra dins la fase 3 en el solo de la Paula Benavente. · Tots els audiovisuals definitius es troben dins el El projecte_vídeo_no ballarins (A la carpeta d’arxius digitals). La gravació de l’espectacle amb els ballarins es podrà visualitzar el 14 de juny a l’Ateneu de Celrà a les 21:00h, el 26 de juny a la Casa Orlandai de Barcelona a les 20:0hh o el 29 de juny al centre cívic Guinardó a les 23:00h.

!160

Annex 8. Esborranys i processos dels audiovisuals de la fase 1, 3 i 4 i entreactes Després de seleccionar les idees que expressaria en imatges per a la fase 1,3 i 4 vaig fer un desglòs de les paraules que més representaven cada fase. Posteriorment una pluja d’idees dels elements que podia enregistrar per a usar-los pels audiovisuals. Els definitius es troben explicats en el punt Plantejament audiovisual del capítol 2.1.7 Les fases de l’espectacle, però a continuació es mostren els materials que he fet servir en el procés per aconseguir-ho.

Audiovisual fase 1 Mots més representatius: matèria, textura, calma, essència, embrió, substància, fluïdesa. Enregistraments usats:

Fig. 193 a 196 Fractals de textures viscoses lliure de drets d’autor

Gravacions de cossos en moviment

Fig. 197 a 202 Gravacions personals d’elements de la natura de colors freds ( terra, arbres, cel, molsa…)

Fig. 203 Gravacions personals d’ulls humans obrint-se i tancant-se

Fig. 204 i 205. Fragments del primer esborrany audiovisual:

!161

Fig. 206 a 208 Fragments de l’audiovisual definitiu:

Audiovisual lluna estat 1 Enregistraments usats:

Fig. 209 i 210 Gravacions de la lluna i el mar de nit lliures de drets d’autor

Fig. 211 i 212. Fragments de l’audiovisual definitiu:

!162

Audiovisual lluna estat 2 Enregistraments usats:

Fig. 213 i 214. Gravacions de la lluna i el mar de nit lliures de drets d’autor

Fig. 215 i 216. Fragments de l’audiovisual definitiu:

Audiovisual fase 3 Mots més representatius: impacte, crisi, estímul, agent extern, novetat, perill, alerta, desesperació, pèrdua, desolació. Enregistraments usats:

Fig. 217 i 218. Fractals de textures vermelles lliure de drets d’autor

Gravacions personals de cossos en tensió

Fig. 219 i 220 Gravacions personals de llocs abandonats

!163

Fig. 221 a 223. Gravacions de llums de trànsit i persones caminant en ciutats grans lliure de drets d’autor

Fig. 224 i 225. Gravacions de cel amb llamps i aus volant acceleradament lliure de drets d’autor

Fig. 226 i 227. Fragments del primer esborrany audiovisual:

Fig. 228 i 229. Fragments de l’audiovisual definitiu:

!164

Audiovisual lluna estat 3 Enregistraments usats:

Fig. 230 i 231. Gravacions de la lluna i el mar de nit lliures de drets d’autor

Fig. 232 i 233. Fragments de l’audiovisual definitiu:

Audiovisual fase 4 Mots més representatius: resposta, reacció, resultat, conseqüència, desenllaç, pau, satisfacció, adrenalina. Enregistraments usats:

Fig. 234 i 235. Fractals de textures violeta i formes quadrades lliure de drets d’autor

!165

Fig. 236 i 237. Fragments de l’audiovisual definitiu de la fase 1 i 3

*En aquest cas, s’ha usat el material mencionat i després s’ham aplicat efectes com calidoscopi, superposició de capes i màscares de dibuix. Fig. 238. Fragment del primer esborrany audiovisual:

Fig. 239 i 240. Fragments de l’audiovisual definitiu:

!166

Audiovisual lluna estat 4 Enregistraments usats:

Fig. 241 i 242. Gravacions de la lluna i el mar de nit lliures de drets d’autor

Fig. 243 i 244. Fragments de l’audiovisual definitiu:

· Tots els audiovisuals definitius es troben dins el El projecte_vídeo_no ballarins (A la carpeta d’arxius digitals). La gravació de l’espectacle amb els ballarins es podrà visualitzar el 14 de juny a l’Ateneu de Celrà a les 21:00h, el 26 de juny a la Casa Orlandai de Barcelona a les 20:0hh o el 29 de juny al centre cívic Guinardó a les 23:00h.

!167

Annex 9. Esquema escenari L’estructura de l’escenari d’aquest projecte era ambiciosa des de l’inici. Primerament volia que hi hagués una projecció frontal i una zenital però després de veure les infraestructures dels espais on ens han deixat fer mostres, vaig descartar aquesta opció. Així doncs vaig optar perquè hi hagués únicament una projecció frontal sobre un suport que canviaria depenent de cada espai. A continuació es mostren els diferents croquis que s’han realitzat en les figures 245 i 246:

I els mapes de cada espai on hi estarà l’estructura cedida o muntada personalment depenent del cas de cada instal·lació:

!168

Fig. 247. Espai Ateneu de Celrà (Pantalla i linòleum propis que hi caben en l’espai)

Fig. 248. Espai Casa Orlandai, Barcelona (Pantalla aconseguida externament de 4x4m)

!169

Fig. 249. Espai el Canal de Salt, Girona (Pantalla aconseguida externament de 4x4m ja que les mides són de 18,59 x 10,60 m i 8,47 m d’altura)

Fig. 249 i 250. Espai del pati del centre cívic el Guinardó, Barcelona (Pantalla i linòleum proporcionats pel centre de mínim 4x4m)

!170

Annex 10. Proves maquillatge

Tot i tenir referĂ¨ncies marcades, abans dâ&#x20AC;&#x2122;acordar el maquillatge definitiu vaig disposar-me a fer algunes proves com es mostren en les figures de 251 a 266.

!171

Annex 11. Actes de les sessions d’assaig

ASSAIG / REUNIÓ / CÀSTING 0 Dia: 24/11/2018 Espai: Coma Cros de Salt, Sala Auditori Material: trípode, càmera vídeo, projectors, portàtil, 12 aigües, 12 peces fruita. Sessió total de una hora i mitja / dues. Assistents: Mar - Directora Clàudia- Ajud. direcció 1 Júlia - Ajud. direcció 2 Alexander - Dj Sergi Garcia - Vídeos en directe Xavi - Ballarí Carles - Ballarí Aram - Ballarí Azu - Ballarina Marina - Ballarina Xisca - Ballarina (marxa a mitja sessió) Dasha - Ballarina Anna Casanova - Ballarina Paula Rísquez - Ballarina Judit Sala - Ballarina Aina Quintana - Enregistrament foto i vídeo

PLANIFICACIÓ: 15:00 h Sergi i Mar proves de vídeo Clàudia, Júlia i Mar assaig com ens organitzarem durant la sessió.

16:00 h Arriba la gent, anem pujant, ens assentem en rotllana, repartició aigües i fruita etc. !172

16:15 h Benvinguda i presentació de cadascú (noms, rol i com ens sentim).

- Introducció objectiu del projecte: espectacle d’ara fins a juny, com funcionaria. - Objectiu del dia que entenguin el llenguatge que es vol utilitzar, el com. Després d’aquest dia ja implicació i equip fixe.

- Pròxima quedada opcions.

16:30 h · Exercici relaxació cos propi amb música aleatòria:

- comencem a caminar i omplim espais interactuem amb la gent de fora - interactuem estímuls de fora—> introducció projecció1/fora/2/fora/3/fora - depenent de com actuen se’ls hi diu lo de l’exercici dins i fora del vídeo - introducció música 1/fora/2/fora/3/fora - es combina jugar amb projecció i música entrant i sortint - es va baixant la música i projecció, ens anem relaxant i parant..cadascú agafa un espai ella sola o amb algú, acabant amb una pose.

· Exercici de peixera/poses amb projecció al seu cos. · Anem baixant fins parar amb una pose de tot el grup.

17:1500h aprox. · Seiem en rotllana i repartim paperets on s’ompli paraula/frase que vulguem transmetre després d’això. · Ronda en veu alta com ens sentim/que esperem del projecte o lo que vulguem comentar.

17:30h aprox. Final de sessió, ens quedem recollint algunes i d’altres marxen o esperen a can Richi.

ACTA: Menys algun imprevist tècnic del principi, la sessió s’ha desenvolupat com s’esperava amb èxit. Primerament s’ha fet la rotllana amb les presentacions previstes, i després hem començat amb els exercicis de moviment guiats per la Clàudia Lausin, supervisats per la Mar i amb comentaris suggeribles per la Júlia Tricas.

!173

Han fet bon treball d’equip i han funcionat com a grup, tot i que en alguns moments es dispersaven més cap al cos i la música que cap a la inspiració dels vídeos. Es notaven diferències de nivells, tot i que tothom tenia una bona independència de cos. Destaquem: Paula, Anna, Azu.. Han donat feedback positiu i negatiu constructiu com que podrien ser assajos més llargs per entrar més en matèria, i que els hi costava rebre tanta informació de vídeo a la vegada (tot i que era una prova càsting per com podien assolir el màxim), recullo els feedbacks. Confiem en què de cara al següent assaig s’incorporaran totes menys la Dasha, l’Anna i el Xavi, i potser apareixeran l’Albert i la Paula Benavente.

ASSAIG 1 Dia: 16/12/2018 Espai: Escola d’Art, Santa Coloma de Farners. Material: trípode, càmera vídeo, projectors, portàtil, 12 aigües, 12 peces fruita. Sessió total de tres hores. Assistents: Mar - Directora Clàudia- Ajud. direcció 1 Alexander - Dj Maribel - Coreògrafa Carles - Ballarí Aram - Ballarí Azu - Ballarina Marina - Ballarina Xisca - Ballarina (dia de prova) Paula Rísquez - Ballarina Judit Sala - Ballarina

PLANIFICACIÓ: 15:00 h Àlex i Mar proves de so i vídeo /Preparació càmera Clàudia, Maribel i Mar assaig com ens organitzarem durant la sessió.

!174

16:00 h Arriba la gent, ens assentem en rotllana, repartició aigües i fruita. escalfament etc. Benvinguda i presentació de la gent que no vindrà més i la gent nova ( noms, rol i com ens sentim). Objectiu sessió: Introducció tema ampli que es vol treballar, només basat en un autor. En comptes d’explicació normal anar introduint tema per diferent vies artístiques i depèn d’això valorem si sempre ho fem així. Exercici massatge 5min trencar gel en rotllana amb música.

16:20 h Exercici caminem contant passes de 10 a 2 des de l’individu als estímuls externs. Continuem com a individuals: Introducció vídeo 1: CAUSA MATÈRIA ( ens movem amb paraules: som matèria sense forma, textura, material, composició, element, essència, ser, teixit, substància, fluïm…) -provem sense i amb música Introducció vídeo 2: CAUSA FORMA (la matèria que som va agafant una figura, conformació, geometria, estructura, organització, estat, som un estat natural, fluïm..) Introducció vídeo 3: CAUSA EFICIENT/AGENT (ens topem amb un impacte, acció, impuls, estímul, agent extern, novetat) -provem sense i amb música Introducció vídeo 4: CAUSA FINAL (combinació del que érem i el que som ara, resposta, reacció, resultat, conseqüència, desenllaç, tenim seqüeles del que érem de vegades…)

17:00 h Petita pausa

17:05/10 h Visualitzem el vídeo 1 quatre fases i les reconeixem amb el cos Visualitzem el vídeo 2 quatre fases i les reconeixem amb el cos Visualitzem el vídeo 3 quatre fases i les reconeixem amb el cos · Provem sense i amb música Àlex i Bonobo. · Exercici construir frase 4 fases individual i després ho mostrem 17:50 h Pausa 10-15min

18:05 h Maribel frases Ensenya moviments i propostes creades per ella i les provem a cada cos. !175

19:00 h Exercici final Fem 2 grups. Els que se sentin més còmodes amb matèria forma i els que se sentin còmodes amb agent. Entre els dos fan causa final. Els provem amb música i sense i amb vídeo i sense.

19:50 h Exercici relaxació i rotllana · Fem una ronda en veu alta com ens sentim ara i quin moment he gaudit més. · Explicació en principi equip fixe, comptem amb tots els que estan allà menys algun imprevist d’un dia puntual, assaig obligatori. A partir de febrer/març mirar de fer més assaigs o treballar amb persones en concret algun assaig a part. · Pròxima quedada confirmada i confirmar opcions febrer abans dimarts. · Expliquem llocs on possiblement exposem (Juny/Juliol)

20:00h aprox. · Final de sessió, ens quedem recollint algunes i fem valoració.

ACTA: Finalment ens quedem amb set ballarins, residents a Girona i rodalies, la gent de Barcelona ho ha hagut de deixar per problemes personals diversos. L’espai és positiu perquè és un lloc gratuït que podem fer assajos diumenges, però és una mica petit per tanta gent actuant i ni les finestres per la llum ni l’equip tècnic (paret per posar projector) acompanyen. La divisió de les tres fases (1 exercici de consciència cos dirigit per la Clàudia, 2 exercicis d’entrenament per la Maribel dur i 3 exercicis dirigits per la Mar dels vídeos), ha sigut un format que ha anat molt i molt bé. Hem anat canviant coses, però en general s’ha seguit bastant l’esquema. El vídeo creat per la Mar juntament amb la música de l’Àlex els inspira i s’aconsegueixen resultats molt bons. El de Bonobo amb la música de Bonobo també prou bé, però el d’en Sergi no tant. En canvi va molt bé el fet de no usar la música per aquesta ronda, ja que entren més en contacte consciència del cos. De cara al següent assaig es pot millorar: Preparar la sessió juntament amb la Maribel, preparar el/s vídeos Sergi i Mar junts i no per separat, que cadascú porti/expliqui en què creu que ell/a brilla més, perquè les persones que no destaquen tant ballant (Xisca, Aram..) puguin potser ensenyar amb el que podríem aprofitar d’elles (cant, teatre, etc.) Que la Mar no coordini tots els cotxes i els espais, arrepenjar-se en ajuda dels altres. Buscar punt fort i punt feble de cadascú. !176

Començar a introduir text? Se’ls hi ha explicat que de cara al Juny/Juliol/setembre es vol exposar el treball i que de cara al Febrer/Març es començarà a fer més d’un assaig al mes, almenys amb les persones que acabaran fent solos o de més implicació/disponibilitat. Positivament comença a funcionar el funcionament tant de rols, com de direcció, de grups i de dinàmiques, però no s’acaba de trobar el punt de brillar de cadascú ni per part meva com a directora veig encara un moment “bonic” del qual aprofitar per a l’espectacle final. Sembla que els hi arriba el vídeo i el tema, potser la manera és fer més exercicis de transmetre sentiments. Hem fet ronda mirant vídeo i guiant-se amb paraules Mar movent-se improvisant lliure, ronda de fer dos grups: la matèria forma i l’agent extern, i ronda de preparació de frases (no individuals sinó parelles i trios amb cada vídeo—>gravat). L’últim és el que funciona millor. Encara no acaben de ballar amb el vídeo! Es centren massa amb el seu propi cos/la música si n’hi ha. Durant l’entrenament físic de la Bel en l’exercici d’estirar braços brilla la Marina, en el de buscar parts del cos trencat brillen la Paula, l’Azu i la Judit. Feedbacks d’elles: -els hi agrada la dinàmica de les tres rondes de la mateixa coreografia, i sense música (es cansen més, però a la tercera connecten més) -S’acorda que en Sergi no vindrà als assaigs però anirà quedant puntualment amb la directora per a l’elaboració dels vídeos.

ASSAIG 2 Dia: 27/01/2019 Espai: Escola d’Art, Santa Coloma de Farners. Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 12 aigües, 10 peces fruita, llençols blancs, cinta adhesiva, lots, quelcom per tapar llum finestra. Sessió total de quatre hores. Assistents: Mar - Directora Clàudia- Ajud. direcció Alexander - Dj Maribel - Coreògrafa Carles - Ballarí Aram - Ballarí Azu - Ballarina !177

Paula Rísquez - Ballarina Judit Sala - Ballarina No assisteixen Marina - Ballarina (amb avís previ) Sergi - vídeo artista 1 (Problemes familiars) Xisca - Ho deixa Júlia - Ho deixa (el seu paper era secundari però tot i així estarà com a comodí)

PLANIFICACIÓ:

15:00 h Sergi, Clàudia Alex i Mar proves de so i vídeo /Preparació càmera, projector elevat, tapar finestra

16:00 h · Benvinguda i joc cohesió (fruites, mirades) (10min) · Seiem en rotllana i explicació objectiu sessió (30min): 1) De les quatre fases que vam treballar l’altra cop, avui treballarem la que està entre el final de la dos i l’inici de la 3. A partir d’ara en cada sessió es treballa una fase i l’objectiu és fer exercicis no només de ball perquè l’entenguin i se la facin més seva. També al final intent de muntar una escena. Seran més intensos, 4h, fins i tot algun de tot el dia (la gent que no vingui passarem vídeos i farem explicacions, però ha de ser quelcom personal la implicació). 2)“Tenim quatre moments que conformen espectacle, i en cadascun hi han diverses escenes que expliquen el resum del vídeo de l’altra sessió. Tenim la fase 1 en la que parlem de l’embrió, de com se sent en el seu ambient, a la seva manera, seguretat, usual al seu entorn…) Després la fase 2 en la que a partir de diverses escenes en què s’explica que hi haurà o està havent una explotació d’aquest embrió a partir de factors (agents externs xx), hi ha el moment de incertesa, dubte, por desconegut, pèrdua control… La fase 3 és la clau de l’espectacle ja que explica la RESISTÈNCIA a voler-ho acceptar. Moment crític en el que s’intenta integrar al canvi, a la societat, sense haver-ho acceptat interiorment.” 3)Demanar si algú ha portat alguna cosa. 4) llegim text imprès cadascú un punt i debat (connecto, no connecto, l’entenc..)

· Escalfament curt Bel (20min) !178

· Exercici individual (45min) A cadascú li toca un tros de paper amb una frase que llegeix i es prepara. Després la mostra a tothom amb 3 rondes: 1)lluita/vídeo bonobo- "El moviment cap al canvi comença a créixer. S'identifiquen amb claredat les forces a favor i en contra del canvi. És llavors quan la por ens paralitza.” 2)-embrió-partícules-intent reconstrucció - "El nadó passa de ser nou mesos en la panxa de la mare, allò conegut, a de cop i volta anar a un lloc desconegut. Aquest pas es grava com una situació d’incertesa i es viu amb por. 4)cercle-cuca de llum-trossos trencats -”Modificació en les circumstàncies del nostre entorn al qual ja estaves acostumada. Degut al naixement cada cop que fem un canvi el psiquisme ho interpreta com no beneficiós. 5) línies - 2 direccions -La resposta està en la sensació de manca de control sobre la situació que canvia o ha de canviar. La inseguretat que el canvi provoca, es tradueix en ansietat. 6) teranyina-plastilina lila - descontrol desolació, perdut. Forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre. 1)crear frase sola amb el vostre cos “com se sent” 2) frase amb el vídeo preparat i veure com interactuen 3) frase amb el vídeo preparat+ indicació com ho vull tal qual (són esbossos de vídeos en construcció)

Descans (15min)

· Escalfament intens i frase Bel a partir text i vídeo que li vaig passar. Serà en la que totes estaran en massa fent una coreografia en canon i hi haurà la persona que no ha fet el treball personal d’acceptar el canvi i intenta enganxar-se i no pot.(50min):

· Fer la coreografia amb indicació (15min): A tothom se li diu: la gent del teu voltant et fa sentir molt bé, menys a una (Paula) que se li diu: la gent del teu voltant et fa por, després, la gent del teu voltant et fa patir i als altres “esteu enfadats/des”.

· Muntatge escena final (A partir de la coreografia i l’exercici i el vídeo dels cercles) (30min): 1)Ensenyem i expliquem l’esquema dels cercles 2)Provar de fer-la amb el que tenim de coreografia i Paula marginada.

!179

3)Provar de donar números per ordre d’entrada i cadascú agafa un principi (a partir d’un mom de la coreografia, o a partir d’una forma: ex: pesat, fluid, tranquil).

4)Fer-ho vàries vegades i provar llanternes, vídeos. *Si la Bel ha preparat coreografia de “bonobo - kerala”, també l’ensenya a tothom i ja la integrarem en una altra escena o ja assajarem a la Paula un altra dia.

· Exercici relaxació + Rotllana per parlar i tancar (15min): 1) valoració general com us sentiu, en quin mom heu gaudit més, feedbacks etc. 2) Recordatori dates assaig + nou doodle proposta entre setmana/dissabtes 3) parlar del nunoff + implicació bolos 4) Instagram, beques, difusió

ACTA: Finalment ens quedem amb quatre ballarines, dos ballarins i una coreògrafa residents a Girona i rodalies que en principi es comprometen a estar fins al final i de cara als bolos. El vídeo artista no compleix amb els terminis dels vídeos preparats, i aquests tampoc acaben de ser de qualitat i sovint hi ha problemes tècnics al moment de l’assaig. Segurament entrarà una altra persona de suport com a vídeo artista: Ferran Vila? L’espai torna a ser el de Sta. coloma i encara que aquesta vegada tot vagi més preparat que l’anterior (projector elevat, mantes per tapar finestra, etc. ) és una mica petit per tanta gent actuant i fer la projecció. Així doncs s’intentarà abolir l’opció de diumenge i a part de fer la comuna sempre un dissabte, plantejar-se algun assaig addicional entre setmana tant de la coreògrafa amb els ballarins d’exercicis tècnics com dels solos amb cadascun dels ballarins. El fet d’implementar al principi un joc de cohesió ha ajudat i també el fet que fos de quatre hores. Tot i que després se’ns ha menjat el temps, la gent estava cansada i no s’ha fet valoració de tancament. En general s’ha seguit bastant l’esquema menys pels tempos. El fet de donar texts i espai en què cada ballarí crees el seu solo estava bé però tot i així al moment de relacionar-se amb el vídeo tant de directrius, com de problemes tècnics com d’espai i vídeo, es pot millorar. Algun problema de comunicació amb l’Aram i l’Azu, potser crear alguna cosa diferent per ells. Solos positius: Carles i Paula Normal: Judit No fet i a pensar: Marina

!180

Positivament comença a funcionar el funcionament tant de rols, com de direcció, de grups i de dinàmiques, però de vegades no m’acabo de sentir còmode dirigint segons qui. Contenta perquè per a l’espectacle final ara sí que veig alguna escena tot i que falta molt treball. Per canviar de cara al pròxim assaig: El conjunt de la coreografia de la Maribel i els solos s’hauria de treballar en moments puntuals i addicionals abans de la quedada de Febrer. Aquesta enfocarla en “mostrar” aquestes parts i introduir la següent fase. Demanar una altra càmera per a vídeos més llargs que no s’hagi d’anar parant? i la meva càmera fer-la servir de material de difusió? Solucionar problema espai escenari.

ASSAIG 3 Dia: 23/02/2019 Espai: Auditori Coma Cros Material: trípode, càmera vídeo, projectors, portàtil, 12 aigües, 12 peces fruita. Sessió total de quatre hores. Assistents: Mar - Directora Clàudia- Ajud. direcció Bel - coreògrafa Alexander - Dj i músic Aram - Ballarí Azu - Ballarina Marina - Ballarina Judit Sala - Ballarina No assisteixen: Carles - Ballarí (previ avís) Paula Rísquez - Ballarina (previ avís)

PLANIFICACIÓ:

15:00 h Sergi, Clàudia, Àlex Mar proves de so i vídeo /Preparació càmera, escenari amb paper embalar

!181

16:00 h Benvinguda i seiem en rotllana i explicació objectiu sessió (20min): 1) De les quatre fases que tenim, avui treballarem la 1 més intensament com l’altra dia la 2.5/3, i després intentarem tancar l’escena de la 3 de l’altra dia. Qui no vingui, se li explicarà com la Marina l’altra dia, avui Carles però implicació forta personal perquè ara és volum de feina el perdre’s un assaig. 2)Els solos els anem treballant per individual, i ja els mostrarem en conjunt quan estiguin més treballats.*Si algú ha portat quelcom, que sigui en plan de qualitat, no de concepte, i gràcies, “ho gestionarem al teu solo”. 3)Llegim text fase 1 (mini debat, preguntes?)

Treball en fase 1 (de 16:20 a 18:10h màxim) 1)exercici cohesió mirades/massatge 2)exercici deixar-se caure 3)amb els vídeos de fons i indicacions clàudia: -exercici contact esquena amb esfera, pilota -peixera 4) Fer coreografia Maribel  Ha de sortir una escena que contingui idees com: - una persona va movent-se i els altres la resisteixen amb delicadesa -una coreografia premeditada que una persona fa des del mig i els altres des de les cantonades

- tots junts i un persona es mou i després tots continuen ex: vídeo companyia 2 bel! - coreografia preparada o moviments premeditats, que puguin anar agafant des d’un punt. ex: vídeo companyia 1 bel!

Pausa de 18:10h a 18:20h

Intent de tancament Treball fase 3 (de 18:20h a 19:50h) 1) repàs diverses vegades coreografia Bel dins de les mides escenari i vídeo de fons. 2)mentre uns assagen com entraran, explicació Paula que se sent exclosa, introduir-li el parell d’escenes premeditades en assaigs Bel en que no s’integrarà 3)Intent de muntatge amb paula marginada

!182

Tancament (19:50h) 1)Relaxació 2)Feedbacks 3)Recordatori bolos

ACTA: Iniciem la fase 1 i entenen el concepte de cos com de vídeo. Treballem la fase 3 i muntem una mica més. Així i tot, falta polir molt a través d’assaigs de Bel per separat i repetició d’assaigs de conceptes moltes vegades amb tot el grup. Tecnicisme espai de vídeo amb material de paper, s’ha de trobar una solució aviat. Vídeos millorar. Música s’aplicaran més efectes sonors però en general bé. Millorar comunicació amb la Bel, ja que hi han coses en les quals no anem a la una. El fet que falti en Carles se li enviaran els vídeos perquè practiqui. La Paula Rísquez ho ha de deixar per problemes personals….buscar a una substituta que faci el seu paper. Possible Paula Benavente?

ASSAIG 4

Dia: 23/03/2019 Espai: Auditori Coma Cros Material: trípode, càmera vídeo, projectors, portàtil, 12 aigües, 12 peces fruita + càtering dinar?, vestuari blanc, blanc trencat, beix, per dalt i baix tothom, llanternes, miralls, dos projectors, caixes, paper embalar celo. Sessió total de vuit hores. Assistents: Mar - Directora Clàudia- Ajud. direcció Bel - coreògrafa Alexander - Dj i músic Marina - Ballarina Judit Sala - Ballarina Carles - Ballarí No assisteix: !183

Paula Benavente - Nova ballarina substituta Paula Rísquez (s’incorpora al grup però no pot aquest dia) Azu i Aram (Ho deixen)

PLANIFICACIÓ:

10:00 h Reunió i planificació amb Clàudia i Bel.

10:30 h Escalfament + entrenament intensiu Bel amb ballarines coreografies de la fase 1 i la fase 3. Mentrestant, Sergi, Clàudia, Àlex Mar proves de so i vídeo /Preparació càmera, escenari amb paper embalar

12:30 a 14:00h Passe dels solos ensenyar tothom el que tenim + muntar transicions + provar so i sense so paraules gravades amb Àlex + Bel que poleixi moviments que fan.

14:00h a 16:00h dinem + pausa

16:00h a 18:00h Activitats cohesió Paula + activació 1)Fruites 2) joc contact seguint una persona que pensen 3) joc caminar 1 2 3

Introducció a la fase 4 com a recerca conjunta: 1)llegim text + parlem 2)activitats amb materials: -llanterna (tots il·luminen paula, paula il·lumina els altres, es passen la llum, tu mateix t’il·lumines, et passo la pilota..em pica la imatge/la llum) -mirall (busca la llum, reflex, mirar-se, cap al públic…) -llum colors i tot negre (lila, verd, vermell, blau, groc, taronja) !184

-mapping pantalles amb trossos blancs com Berlín + em pica la imatge -projecció vídeo lila a pantalla gran - provar de gravar-los i projecció en directe

18:00h a 20:00h Fase 1 amb Paula i Carles +polint des de direcció (idea a terra bonyigo, respiració marcada, respiració enrere i aixequen Azu…)

ACTA: L’assaig va molt bé tot i que hi ha una des-motivació perquè se sap que dos ballarins ho deixen per falta d’implicació. Es crea cohesió de grup el fet de dinar totes plegades. Comencem a crear la fase 4. Azu i Aram arriben al final de la sessió per explicar i demanar disculpes perquè que ho deixen, ja que no es veuen compromesos amb el projecte i saben que és millor fer-ho ja que més endavant.

ASSAIG 5 Dia: 31/03/2019 Espai: Can Cors, Celrà Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 12 aigües, 12 peces fruita + dinar cadascú, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de cinc hores i mitja per dinar. Assistents: Mar - Directora Clàudia- Ajud. direcció Marina - Ballarina Carles - Ballarí Paula - Ballarina Violeta - Ballarina de prova, com a possible nova incorporació No assisteixen: Alexander - Dj i músic (no té disponibilitat) Judit - Ballarina ( per malaltia) PLANIFICACIÓ: 10:00 h Arribada a l’espai i preparació del set per Mar i Clàudia. !185

10:30 h Presentació inicial noves incorporacions Paula i Violeta joc de cohesió ( “Bartolo” + llimones) Escalfament mental i físic a càrrec de Clàudia. (1 2 3, contact? creativitat?) Mentrestant, Mar proves de so i vídeo i preparació càmera. 11:00 a 13:00h Aplicar brainstorming fase 4 i tancar tot el que es pugui. 13:00h a 14:00h Passe dels solos amb sons i tancar transicions + polir i quadrar moviments que fan. 14:00h dinar + pausa + cafès 14:30h a 15:30h Ensenyar fase 3 i integració amb Paula. 15:30h a 16:30h Ensenyar fase 1 i integració amb Paula. 16:30h Valoració fora de l’espai ACTA: Problemes amb l’espai acordat, finalment gràcies a la Violeta podem anar a assajar a l’espai Can Cors de Celrà. La Marina ve però està amb inflamació a l’esquena i no es pot moure massa. La Judit no ve perquè està malalta però també preocupada de tantes baixes i coses que no li agraden del projecte com ara la no implicació de la gent als assaigs i/o malentesos amb la coreògrafa de planificacions. Parlo amb ella i em comenta que ho acabarà de valorar amb els següents assaigs. La Violeta i la Paula donen molta bona energia i tècnica al grup, en principi es queden per ser, finalment, 5 ballarines al grup. Continuem però amb la problemàtica que sempre falta una persona en cada assaig, i el grup no pot acabar mai de treballar del tot sense fer un repàs de nou. Millorem els solos i les transicions de la fase 2 i es dóna feedbacks dels vídeos. De la fase 3 es comenta que s’assajarà el dia vinent que hi hagi la Judit i la Marina actives, ja que és una coreografia tancada. Pel que fa a la fase 4 es proven cinc proposes de les quinze que teníem de l’altra assaig. L’objectiu és que en quedin entre tres i quatre com a màxim de moment de llanternes i moment de vídeo per a poder fer al pròxim assaig i poder-ho tancar i només dedicar-nos a polir-ho tot. !186

Es valora molt positivament l’espai menys pel fred i la posició del projector. Possible espai on assajar el 21 d’abril. La Judit està desmotivada per diversos motius en relació a la implicació dels ballarins i el rol de la coreògrafa. Després de parlar amb mi, es torna a animar amb el projecte. ASSAIG 6 Dia: 06/04/2019 Espai: Sala 04 Ateneu Coma Cros, Girona Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 6 aigües, 6 peces fruita, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de quatre hores Assistents: Mar - Directora Marina - Ballarina Carles - Ballarí Judit - Ballarina Violeta - Ballarina Alexander - Dj i músic No assisteixen: Clàudia - Ajudant de direcció (per disponibilitat) PLANIFICACIÓ: 15:15 h Arribada a l’espai i preparació del set per Mar 15:30 h Arribada ballarines, explicació planning del dia i escalfament 16:00 h Polir fase 1 i acabar de fixar coreografia 18:00 h Valoració com està la fase 4 i continuar-la treballant 19:45 h Valoració conjunta i recollida espai ACTA: L’espai ha acompanyat molt positivament i l’ambient de treball ha estat molt bé. Hem pogut tancar la fase 1 del tot i trobar noves idees de tancament de la fase 4. L’Àlex ha estat fent fotografies que ajudaran al making off. M’han donat una idea d’elaboració del vídeo de la fase 4 que posaré en pràctica a la pròxima sessió. !187

ASSAIG 7 Dia: 21/04/2019 Espai: Escola de dansa Contclass, Girona Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 6 aigües, 6 peces fruita, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de quatre hores Assistents: Mar - Directora Clàudia - Ajudant de direcció Carles - Ballarí Judit - Ballarina Paula- Ballarina Alexander - Dj i músic No assisteixen: Violeta - Ballarina (per disponibilitat previ avís) Marina - Ballarina (per disponibilitat previ avís)

PLANIFICACIÓ: 10:15 h Arribada a l’espai i preparació del set per Mar, Clàudia i Judit 10:30 h Arribada ballarines, explicació planning del dia i escalfament 11:00 h Polir fase 3, que la Paula se l’aprengui i acabar de fixar coreografia amb la seva incorporació. 13:00 h Valoració com està la fase 4 i refer-la amb les idees de la Paula. 13:45 h Valoració conjunta i recollida espai ACTA: L’espai ha acompanyat molt positivament i l’ambient de treball ha estat molt bé. Aquest espai disposava de totes les necessitats bàsiques de l’assaig menys el projector. El cost total abonatha estat de 10 euros l’hora. Hem pogut tancar la fase 3 i ajustar-la a la nostra manera amb els passos oberts que havia deixat la Maribel. La Clàudia s’ha començat a aprendre la peça per si ha de substituir a algú en alguna de les mostres. Tot i que hem avançat amb noves idees i hem tancat la primera part de la fase 4, no hem pogut acabar de trobar un tancament definitiu a la part del final. És per això que s’acorda fer un reforç properament amb els altres ballarins abans del següent assaig. !188

ASSAIG 8 (Reforç) Dia: 06/05/2019 Espai: El galliner Girona. Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 7 aigües, 7 peces fruita, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de 2 hores i mitja. Assistents: Mar - Directora Marina - Ballarina Judit - Ballarina Carles - Ballarí Violeta - Ballarina No assisteixen: Paula - Ballarina (Per disponibilitat amb altres projectes) Alexander- Dj music (No necessària la seva presència) Clàudia -Ajudant de direcció (no té disponibilitat) PLANIFICACIÓ: 19:30 h Arribada a l’espai i preparació del set per Mar 19:45 h Arribada ballarines i valoració com està la fase 4 i refer-la fins a trobar un tancament. *Fer fotografies individuals ballarins. ACTA: L’espai ha acompanyat molt positivament i l’ambient de treball ha estat molt bé. Tot i que hem avançat, no hem pogut acabar de trobar un tancament definitiu a tota la fase 4. La Violeta es troba angoixada ja que tot i que li agradi el projecte no se’l sent seu degut a que només ha vingut a dues sessions. També té por de no poder venir a tots els assaigs que queden ja que li han augmentat les hores de feina. ASSAIG 9 Dia: 11/05/2019 Espai: Auditori de la Coma Cros, Salt, Girona. Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 7 aigües, 7 peces fruita, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de quatre hores. Assistents: Mar - Directora Clàudia - Ajudant directora Alexander - Dj i músic Marina - Ballarina Judit - Ballarina Carles - Ballarí !189

Violeta - Ballarina No assisteixen: Paula - Ballarina (Per disponibilitat amb altres projectes)

PLANIFICACIÓ: 9:00 h Arribada a l’espai i preparació del set per Mar Clàudia i Bel. 9:15 h Escalfament a càrrec Bel 10:00h Acabament fase 4. 11:00h Passe de tot i anar polint moviments. 12:45h Valoració *Fer foto Violeta, Bel i grupals. *Fer maquillatge i fotos. *Perfeccionar pantalles blanques. ACTA: Aquest assaig ha estat el pitjor de tots per diversos motius. -La Violeta va arribar tard a causa d’un endarreriment de tren. - El fet que vingués la Bel per primer cop després d’haver estat dos mesos desapareguda va causar molt rebombori problemàtic tant en l’àmbit d’ambient com tècnicament. Més d’una persona es va sentir incòmode amb la seva presència i actitud que estava fora de lloc. - Es va perdre molt de temps repassant coses i la sessió no es va centrar com s’havia previst en fer moltes rondes finals de tota la peça. - A l’intentar enraonar amb ella hi va haver un enfrontament per part de la directora. - No va donar temps de fer valoració conjunta final ni de fer treballs que s’havien previst d’escenografia i maquillatge. Després d’aquest episodi la Judit va decidir deixar el projecte per diversos motius com el d’aquesta experiència i de falta d’implicació d’algunes ballarines per sobre d’altres. La directora va estar parlant amb cadascun dels ballarins i va decidir demanar-li a la Bel que no vingués més. A més, va convèncer a la Judit per no marxar i aquesta ha acceptat tot i que no se sent tant motivada com abans. S’acorda que: - les pantalles blanques es quedaran com estan ja que per la posició final no cal que s’aguantin per elles mateixes. !190

-la Clàudia i la Mar quedaran un dia per fer les proves definitives del maquillatge - Es farà un assaig intensiu al galliner el dijous 23 previ al general de l’ateneu del 26. -Es faran les fotografies grupals i la de la Violeta que faltava aquell dia -El dia de l’assaig general a l’Ateneu es farà sessió tot el dia i no només a la tarda

ASSAIG 10 Reforç Dia: 23/05/2019 Espai: Aula del Galliner, Girona. Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 7 aigües, 7 peces fruita, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de dues hores i mitja. Assistents: Mar - Directora Clàudia - Ajudant directora Marina - Ballarina Judit - Ballarina Carles - Ballarí Violeta - Ballarina No assisteixen: Paula - Ballarina (Per disponibilitat amb altres projectes) Alexander - Dj i músic (no es necessita la seva presència per aquesta sessió) PLANIFICACIÓ:

19:15h Arribada i preparació de l’espai per Mar i Clàudia 19:30h Arribada dels intèrprets i reunió de tot el que ha passat amb la Bel. 19:45 h Escalfament i comentar coses que queden per polir 20:00h Passe de tot vàries vegades 22:15h Recollim l’espai, valorem i parlem dels assaigs que ens queden. ACTA: !191

Finalment aquesta ha esdevingut una sessió de reunió únicament per afrontar la crisi de tot el projecte sobre les persones que ho han anat deixant. S’ha parlat de la Bel i la seva despedida, de la Judit i les seves ganes de deixar-ho a causa de tot el que ha passat i finalment de la Violeta que es veu obligada a abandonar-ho ja que la feina no li permet actuar el 14 de juny o venir en més d’un assaig. Cadascú s’ha expressat com se sent actualment i com s’ha sentit al llarg del projecte. No és culpa de ningú i és culpa de totes que les coses hagin anat com han anat. Finalment es valora que tot i ser quatre ballarines, la directora, l’ajudant de direcció que fa de tècnic i el músic, es tira endavant fer els dos assaigs finals i els tres bolos de juny en els que estem compromeses. A partir de Setembre, amb la residència del canal, es valorarà si s’aprofita aquesta per fer el seguiment del mateix projecte de la Mar amb millores o si es planteja un nou projecte amb nous membres a l’equip , o amb l’inici d’un projecte nou amb els mateixos membres en el que els rols canvien. Ha sigut una reunió molt intensa i dura però s’ha acabat amb un bon gust de boca. Ara toca anar a per totes. La mostra del 14 de juny a Celrà es planteja com a preestrena i no estrena oficial com la de Barcelona. S’acorda que l’assaig del 2 de juny s’anul·la i que el del 26 serà tot el dia. Es fan les proves de maquillatge i se’ls hi explica als ballarins quin serà el definitiu juntament amb el pentinat. ASSAIG 11 Dia: 26/05/2019 Espai: Teatre de l’Ateneu de Celrà Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 7 aigües, 7 peces fruita, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de 8 hores aproximadament Assistents: Mar - Directora Clàudia - Ajudant directora i tècnic de llums (arriba una hora més tard) Marina - Ballarina Judit - Ballarina Carles - Ballarí Paula - Ballarina Alexander - només a una part de la tarda per a fer fotografies grupals PLANIFICACIÓ: 11:30h Arribada de tothom, escalfament dels intèrprets i reunió amb el tècnic de so amb la directora 12:00h Passes tot el dia i proves de llum i de maquillatge 14:30h Pausa per dinar !192

15:30h Passes tot el dia i proves de llum i de maquillatge 20:15h Recollida i valoració conjunta ACTA: Aquest assaig general ha anat molt i molt bé i tot l’equip està molt content amb el resultat. Des de que vam arribar totes ens vam posar a treballar a la una seguin l’horari establert que havíem pautat en l’assaig anterior. Tot i estar una bona estona preparant l’escenari amb el seu linòleum, pantalla i llums amb l’ajuda del tècnic, després vam aprofitar les hores de manera que vam tocar les quatre fases i les vam polir. Tothom va tenir temps per descansar en els moments de pausa i vam estar totes molt còmodes d’ambient. A l’última hora va venir el compositor musical a escoltar la sonoritat de la sala per a fer les mescles finals i a fer algunes fotografies de making off. Al acabar, la Paula i la Marina van marxar abans amb el tren i els altres ens vam quedar recollint i comentant les coses a millorar de cara a l’assaig final del 9 de juny. ASSAIG 12 Dia: 09/06/2019 Espai: Teatre de l’Ateneu de Celrà Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 6 aigües, 6 peces fruita, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de 6 hores aproximadament Assistents: Mar - Directora Clàudia - Ajudant directora i tècnic de llums Marina - Ballarina Judit - Ballarina Carles - Ballarí Paula - Ballarina Alexander - no necessària la seva presència ACTA: Ens hem centrat en tot l’assaig només en polir detalls de tot l’espectacle. Hem netejat el linòleum, hem fet les memòries de la llum i hem determinat el maquillatge definitiu. Ha vingut una professora de dansa, la Nagore a donar la seva opinió coreogràfica per petició de la directora i la seva aportació ha estat positiva. Estem molt nervioses per l’estrena però creiem que anirà molt bé.

ASSAIG 13 Dia: 22/06/2019 !193

Espai: Casa Orlandai, Barcelona Material: trípode, càmera vídeo, projector, portàtil, 7 aigües, 7 peces fruita, vestuari blanc per dalt i baix, llanternes, caixes, paper embalar celo, tisores, càmera fotos. Sessió total de 8 hores aproximadament Assistents: Mar - Directora Clàudia - Ajudant directora i tècnic de llums Mjosé - Ballarina substitua de la Marina Judit - Ballarina Carles - Ballarí Paula - Ballarina Alexander - no necessària la seva presència ACTA: La idea és adaptar l’espectacle i en el nou espai i familiaritzar-se amb aquest. L’objectiu és que la Maria José aprendre’s tota la coreografia amb un dia i que la Clàudia pugui tenir llesta tota la memòria de llums en el nou espai. SESSIÓ CARLES Dia: 13 de febrer de 2019 de 20h a 22h Espai: Aula el galliner Assistents: Carles com a ballarí i Clàudia i Mar com a directores. Acta: Durant la primera hora muntem l’escenari, situo el Carles en quin moment de l’espectacle ens trobem i recordem la frase del vídeo i el visualitzem. Després d’enraonar amb ell sobre com se sent amb el vídeo, comença a practicar a partir d’imputs tant de la Claùdia com meus. Finalment arribem a una mena d’acord per a marcar uns inputs tant de coreografia com de millora del vídeo. Finalment quedaria així: Després de marxar en la fase 1 tot el grup, ell és l’únic que es queda al terra, d’esquenes i currucada al terra. El vídeo comença amb un embrió blanc que creix de petit a gran, juntament amb ell que va creixent per adaptar-se a la forma del cercle. Es mou en l’interior resseguint els límits que té de forma còmode fins que apareix quelcom a l’exterior del cercle que el posa en estat d’alerta. Aquesta amenaça que es tracten d’uns puntets fan petar el cercle i ell explota amb ell fent un salt. Els trossos d’embrió o d’esfera queden desperdigolats per la pantalla i ell es desplaça anant-los a buscar tot intentant reconstruir-los. El primer és el de la dreta mig, que intenta portar al centre però que rebota cap al seu lloc inicial, després va a buscar un tros que es troba a l’esquerra i nivell baix que també se li escapa de les mans. Finalment ho prova amb tot el seu cos amb l’últim tros que es troba a la part superior i mig i en el que s’estira amb tot el cos a terra.

!194

S’acorda que aquests tres trossos es tornaran a repetir ja que entrarà tot el grup ajudant-lo a reconstruir però que tots marxaran al final sense èxit, menys l’Azu que es quedarà a dins desesperada. Frase representant: El nadó passa de ser nou mesos en la panxa de la mare, allò conegut, a de cop i volta, anar a un lloc desconegut. Aquest pas es grava com una situació d’incertesa i es viu amb por.

SESSIÓ AZU I ARAM Dia: 27 de febrer de 2019 de 20h a 22h Espai: Aula el galliner Assistents: Aram i Azu com a ballarins i Clàudia i Mar com a directores. Acta: Durant la primera hora intentem introduir el vídeo de les línies a l’Aram en el qual demana que no se li donin tantes directrius però quan el deixem per lliure aleshores es bloqueja. Després d’enraonar, arribem a una mena d’acord per a marcar uns inputs. Després treballen en parella i marquen unes figures coreogràfiques, l’única premissa que se’ls hi demana és que estiguin tota l’estona amb un punt de contacte entre ells. Es fan proves del vídeo en aquest moment i es marca una directriu. Finalment treballem el solo de l’Azu en que també li costa molt comunicar-se però finalment arribem a l’acord de marcar uns imputs tot i que continuarem treballant. Es fan proves del vídeo en aquests tres moments i es marca una directriu. Tot i així s’ha de veure quin serà el nou format que farà en Sergi. Finalment quedaria així:

SOLO AZU Tothom està intentant reconstruir l’embrió, i marxa rendit. L’Azu es queda sola amb la repetició del moviment de reconstrucció i es comença a excitar i a obsessionar. Anirà creant un moviment que acabarà sent el seu solo. Premisses que hi ha: 1)En la posició principal està prop de la paret, es mou en un espai “de radi 2”, i està concentrada amb la mirada cap a ella mateixa. 2) En la posició final acaba a prop del públic, es mou en un espai “de radi 1”,es relaciona amb el públic amb la mirada i expressió de la cara. 3)Durant tot aquest procés, estarà explicant que està arrelada amb els peus en un punt fix, que s’entortolliga en ella mateixa, que en algun moment ens mostra que caurà, però en realitat no, ja que està en un “punt fix”.

!195

Frase representant: La resposta està en la sensació de manca de control sobre la situació que canvia o ha de canviar. La inseguretat que el canvi provoca, es tradueix en ansietat. Es marca que el vídeo en aquest moment anirà constant de moviment/uniforme i com a molt es jugarà amb direccions/foses a negre.

SOLO AZU amb ARAM L’Aram entra un parell de vegades per darrere corrent introduint el moviment i el desplaçament en contraposició del de l’Azu. En aquest moment el moviment del vídeo anirà més de pressa. Ella continua a la seva. De sobte l’Aram es para davant d’ella i el vídeo també. Es queden uns segons mirant-se i és quan fan la seva coreografia amb el punt de contact gairebé tota l’estona, el vídeo es mou quan comencen a moure’s. Durant la coreografia, es marca que el vídeo en aquest moment anirà molt ràpid i les línies acabaran sent gairebé una pantalla blanca. Al final de tot l’Aram es desprèn de l’Azu que surt amb un salt fora de pantalla.

SOLO ARAM A diferència de l’Azu, el vídeo no la controla a ella, ell controla el moviment del vídeo, per tant en aquest cas el vídeo en aquest moment anirà més ràpid o lent en funció dels seus moviments i variant de dreta a esquerre. Hem marcat tres imputs que s’han de tornar a treballar, de moment tenim: 1) Es posa a caminar de costat de 0 a 10.—-> El vídeo accelera depenent del seu moviment 2) Fa piruetes de dalt a baix i de dreta a esquerra/ esquerra dreta. —> El vídeo es modifica de direccions depenent de la direcció on va ell. 3) Fa la seva coreografia de braços/ agafar-se pantaló. —->El vídeo es para quan ell es mou. El vídeo es mou quan ell es para. Entrarà la Marina corrents, ell també es posarà a córrer, jugaran amb creuar-se de dreta a esquerra fins que ell surti de la pantalla.

SESSIÓ JUDIT Dia: 6 de febrer de 2019 de 20h a 21h Espai: Aula el galliner Assistents: Judit com a ballarina i Clàudia i Mar com a directores. Acta: Durant la primera hora muntem l’escenari, situo la Judit en quin moment de l’espectacle ens trobem i recordem la frase del vídeo i el visualitzem. Després d’enraonar amb ella sobre com se sent amb el vídeo, comença a practicar a partir d’indicacions tant de la Clàudia com meus. Després de practicar unes quantes rondes amb

!196

música i sense, amb gravacions d’ella mateixa i visualitzant-la per a millorar moviments, arribem a una mena d’acord per a marcar unes premisses tant de coreografia com de millora del vídeo. Finalment quedaria així: Després de que tothom marxi de cop de l’escena, ella és la única que es queda en pantalla i és quan la forma s’inicia tot desenganxant-se de la paret per començar a “atacar” cap a la ballarina. L’objectiu d’ella és estar fora d’aquesta forma semblant a un “xiclet” i per tant, es troba tota l’estona en moviment “lluitant” per a desenganxar-s’hi. De vegades l’agafa per un peu, de vegades per un braç…La forma es va desplaçant per la dreta i l’esquerra tot canviant de color així com ella mateixa corrent o fent piruetes pel terra cap a dos bandes. En alguns moments la forma es para i és quan ella mira al públic amb cara de demanar ajuda però de seguida la torna a “atrapar” i torna a entrar en bucle. Una altra figura que fa és amb el seu cos de perfil, com ara l’esquena, és repassar el límit diagonal de la figura. Demanarà ajuda a algú fins que entri la Paula, la qual agafarà amb les mans i la deixarà enganxada a ella mentre la Judit s’escaparà tot sortint d’escena. Frase representant: Descontrol, desolació, perduda. Forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre.

SESSIÓ MARINA Dia: 6 de febrer de 2019 de 21h a 22h Espai: Aula el galliner Assistents: Marina com a ballarina i Clàudia i Mar com a directores. Acta: Durant la primera hora muntem l’escenari, situo a la Marina en quin moment de l’espectacle ens trobem, recordem la frase del vídeo i el visualitzem. Després d’enraonar amb ella sobre com se sent amb el vídeo, comença a practicar a partir d’indicacions tant de la Clàudia com meus. Després de practicar unes quantes rondes amb música i sense, amb gravacions d’ella mateixa i visualitzant-la per a millorar moviments, arribem a una mena d’acord per a marcar uns inputs tant de coreografia com de millora del vídeo. Finalment quedaria així: Entra corrents mentre l’Aram encara està dins l’escenari, es miraran i correran en direccions diferents fins que ell marxi i ella es queda al mig. Nivell 1: Es troba al mig mentre creix una mena de rombe que l’encapçala, es mou dins de les limitacions que aquest té, va de dreta a esquerra sense deixar que el braç surti. Es troba curiosa, mig calmada, observadora activa amb el seu voltant. Està tota l’estona en un punt fix. Nivell 2: Comencen a entrar uns puntets, “amenaces”, per la dreta i l’esquerra fora del rombe i es comença a posar nerviosa, en estat d’alerta, angoixant-se, inici de por, mentre el rombe es fa cada cop més petit. Està tota l’estona en un punt fix i ens mostra que cada cop té menys espai.

!197

Nivell 3: El rombe explota i ella explota amb ell de màxima por, sorpresa, màxima emoció, a diferència dels altres nivells, es mou per la sala i no només en un punt fix. Entren tots sumant-se aquest moment de por i descontrol i marxen menys la Judit que es queda sola. Frase representant: El moviment cap al canvi comença a créixer. S’identifiquen amb claredat les forces a favor i en contra del canvi. És llavors quan la por ens paralitza.

SESSIÓ PAULA B. Dia: 20 de maig de 2019 de 19h a 22h Espai: Aula Institut del Teatre Assistents: Paula com a ballarina i Mar com a directora. Acta: Solo fase 2 Durant la primera hora muntem l’escenari, situo a la Paula en quin moment de l’espectacle ens trobem, recordem la frase del vídeo i el visualitzem. També visualitzem com la Paula Rísquez ho havia fet. Després de practicar unes quantes rondes amb música i sense, amb gravacions d’ella mateixa i visualitzant-la per a millorar moviments, arribem a una mena d’acord per a marcar uns inputs tant de coreografia com de millora del vídeo. Finalment quedaria així: Quan la Judit acaba, ella i un altre ballarí entren pels costats i l’estiren fins que fan un canvi de posició i la Paula es queda al mig sola. La pilota es va desinflant i ella es va alterant per això fins que se li fa tan petita que per molt que intenti se li escapa del cos. Quan es descompon ella cau a terra. Quan les boles es van alçant, ella s’aixeca amb elles amb contraccions de diferents parts del cos però finalment es queda a terra. Amb aquesta mateixa posició començarà en la fase 3. Solo fase 3 Aquest és el moment de transició entre fase 3 i fase 4. El que es vol explicar és que l’individu, després d’haver-se intentat integrar en aquesta societat, volum de gent, grup, massa, pensant que “ja estava bé” després del cop de la fase 2, i haver fracassat, es fa evident que no està preparat per sortir a l’exterior. Per enfrontar-se al món. Encara està vulnerable, exposat, arrelat al passat, no ha encarat, acceptat el problema/conflicte/ canvi/nova situació que hi ha. És quan es dóna compte que ha de fer alguna cosa per a assolir realment el que ha passat perquè ningú ho farà per a ella mateixa, es tracta d’un treball personal. !198

Ha d’haver un moment de desesperació, tristesa, patiment, cansament, ira a empoderament, força, direcció, seguretat, acceptació… És un moment personal, de maduresa, ens explica com es fa el canvi de xip, de passar de 0 a 3. Com una preparació perquè quan es torni a encarar en una situació d’exposició davant el món, pugui trobar força, motius per tirar endavant i que res la freni. Després de marcar algunes directrius i gravar-los, s’acorda que li donarà una segona volta ella mateixa i en el pròxim assaig grupal portarà el treball que ha fet per acabar-lo de polir a través d’altres feedbacks.

SESSIÓ VIOLETA Dia: 6 de maig de 2019 de 21h a 22h Espai: Aula el galliner Assistents: Violeta com a ballarina i Mar com a directora. Acta: Després que els altres intèrprets marxen, ens quedem soles i ens posem a enraonar de la frase i les sensacions que ella té amb aquesta i el vídeo. També visualitzem la interpretació que havien fet l’Azu i l’Aram i creem uns inputs conjunts. Al final queda així: Quan ella entra amb l’equip en el solo d’en Carles, es queda obsessionada intentant reconstruir el meteorit que ha explotat fins que comença la seva part on es posa a córrer i a moure amb desesperació. Després fa equilibris quan el vídeo va accelerant i es mou ràpid amb les cames i braços quan el vídeo va lent. La Marina entra corrent per la dreta quan la frase verbal acaba i ella surt per l’esquerra.

SESSIÓ REFORÇ COREOGRÀFIC Dia: 19 de febrer de 2019 de 21h a 22h Espai: Aula el galliner Assistents: Maribel - coreògrafa Azu - Ballarina Marina - Ballarina Judit - Ballarina Carles - Ballarí Aram- Ballarí Acta: Assagen la coreografia dissenyada per la Bel de la fase 3. !199

Annex 12. Dossier definitiu

!200

RECREATIONS Project

La resistència al “canvi”

Direcció de Mar Badal A partir del juny 2019

FITXA ARTÍSTICA Direcció { Mar Badal Branchadell Ajudant de direcció escènica i conceptual { Clàudia Lausin Clay Producció { Mar Badal Branchadell i Clàudia Lausin Clay Intèrprets / Ballarins { Paula Benavente, Carles Malleu, Marina Andreu i Judit Sala. Coreografia { Co-creació conjunta per tot l’equip Compositor musical { Alexander Klyuchnikov Creadors audiovisuals { Sergi Garcia Sanchez i Mar Badal Branchadell

EL PROJECTE Aquest projecte amb el que es vol investigar una forma de transmetre a través d’un mitjà artístic iniciat a Berlín, està fonamentat en la realització d’una obra on s'interrelaciona el vídeo en projecció i les arts escèniques de la dansa i la música.

A partir de la unió entre tecnologies digitals i arts escèniques, es vol transmetre un missatge que generi un aprofundiment sobre un pensament. El contingut del marc teòric pretén generar una reflexió entorn de la dificultat que suposa el procés d'adaptació que l'individu experimenta quan es produeix un canvi en el seu entorn de forma immediata. Tot això tenint en compte que l'individu se situa en un context contemporani.

Així doncs, el projecte neix de la necessitat de generar un debat sobre un tema que actualment ja és present, però no sempre des de la perspectiva de la cultura de l'art. Es creu que la transmissió d’aquest punt de vista a través d’una obra d’art innovadora i no a través del medi verbal, podria arribar a l’inconscient de forma més directa a la nostra societat.

Tota la informació del projecte juntament amb els seus llocs d’espectacle es troba documentat viusalment a l’instagram @recreationsproject.

SINOPSI “L’únic constant a la vida és el canvi”, va constatar el filòsof Heràclit, i tot i això hem seguit lluitant per a resistir-nos-hi tant com podem. Ho sabem, però és inevitable passar per un cicle amb diferents etapes fins que acceptem una novetat a la nostra vida. Un canvi físic, psíquic...no ens n’acostumem perquè no podem, o no ho volem fer? Espectacle de vídeo projecció i dansa, fonamentat en el treball de la transmissió d’un concepte des del llenguatge audiovisual al llenguatge corporal. A partir dels filòsofs més antics com Aristòtil, Heràclit, fins a arribar als pensadors més contemporanis com Edgar Morin, Roser Claramunt entre molts altres escriptors, es crea la versió particular del que significa la idea de “canvi” amb la suma de moltes, i el patiment que comporta dins la societat contemporània en l’àmbit psíquic. Partint de referències i formats dels mestres de la dansa contemporània com Pina Bausch, Merce Cunningham…aquesta història vol ser compartida ja que parteix com a punt d’inspiració d’una experiència personal que vol convidar al públic a ser còmplice d’aquesta reflexió íntima. La intenció de l’espectacle però, és que la història conceptual que es vol explicar es manifesti mitjançant les arts escèniques i les tecnologies digitals perquè cadascú l’assimili o el relacioni al seu terreny personal. Així recrear una nova versió, una nova prosa.

LA DIRECTORA Mar Badal Branchadell (1994) Barcelona Fotògrafa freelance de disciplina artística i fotoperiodisme. Artista audiovisual. www.marbadal.com · Tècnica superior en Fotografia Artística (2012-14) · Graduada en Audiovisual i Multimèdia (2014-18) · Formació en dansa contemporània bàsic-intermedi (des de 2003)

- Experiència laboral en el sector fotogràfic i audiovisual des del 2014 - El 2015 va ser participant seleccionada en el festival Fotoperiodisme Clic’15 en modalitat de fotografia i també en la mostra internacional “Concurso Internacional de Video- danza”, Colòmbia amb el Projecte: Vídeo-dansa Barcelona Visions. - Des del 2017 ha estat exposant el seu treball en diferents espais de ciutats com Barcelona, Revel, Hasselt, Berlín i Girona. -El 2018 va ser participant seleccionada en el festival IV Oculus de Castelló en modalitat de fotografia. - A inicis del 2018, va col·laborar temporalment amb la companyia de dansa Tanz Tangente de Berlín com a fotògrafa i en direcció audiovisual dels seus projectes. “La seva connexió amb la dansa ha estat sempre present a la seva vida, d'aquí l'especialització en vídeo dansa. El principal focus dels temes dels projectes empresos fins ara són les persones, societats i cultures d'arreu del món, la fotografia psicològica i el treball amb ballarins/es. El tarannà de treball és en estreta relació amb els equips de direcció en projectes de diferents disciplines d’art."

Actualment es troba exercint el rol de direcció en un espectacle de creació col·lectiva: Recreations Project.

L’EQUIP

Els components del grup de caràcter semiprofessional amb rols diferents que s'hi involucren són reunits per una directora que organitza i lidera tots els recursos humans i elements expressius possibles per arribar de forma idònia a la posada en escena. El grup reunit es fonamenta en diversos intèrprets provinents de la dansa contemporània, el teatre, l’audiovisual i/o la música amb l’objectiu de treballar en conjunt com a col·lectiu artístic per al projecte que vol ser presentat en directe a partir del juny del 2019, quan es preveu que estarà preparat per a mostrar. Els i les membres del col·lectiu provenen de diferents localitats de Barcelona i Girona.

IMATGES DE Lâ&#x20AC;&#x2122;ESPECTACLE

NECESSITATS PER CADA MOSTRA RECURSOS HUMANS - La Directora - 4 Intèrprets - 1 Tècnic de so - 1 Tècnic de llum

ELEMENTS - Material escenogràfic addicional - Un assaig previ al bolo (entre 1 i 3 si no es fan modificacions a la peça) -Un projector de mínim 3.500 lúmens - 1 Linolium Blanc - 1 pantalla blanca de projecció de les mateixes mides del linòlium (mínim 4x4m) - 1 reproductor de so

Annex 13. Confirmació de mostres Fig. 267 a 270. Web de l’Ateneu de Celrà amb esdeveniment vigent a la web: https:// ateneucelra.koobin.com/

!209

Fig. 271. Captura de pantalla de la Confirmaciรณ Casa Orlandai, Barcelona:

!210

Fig. 272. Captura de pantalla de la confirmació festival Stripart. Centre Cívic Guinardó, Barcelona:

Fig. 273. Captura de pantalla de la confirmació El Canal, Salt:

!211

Fig. 274. Captura de pantalla de la confirmaciĂł de la possibilitat de la presentaciĂł al Centre Cultural la MercĂ¨, Girona:

!212

Annex 14. Fotografies making off assaigs

Fig. 275 a 301. Fotografies dels assaigs entre octubre 2018 i juny 2019.

!213

!214

!215

!216

Annex 15. BÃblia del projecte

!217

RecReations Project LA RESISTÃ&#x2C6;NCIA AL CANVI Per MAR BADAL

!218

entorn de la dificultat del procĂŠs ,

!219

SINOPSI

“L’únic constant a la vida és el canvi”, va constatar el filòsof Heràclit, i tot i això, hem seguit lluitant per a resistir-nos-hi tant com podem. Ho sabem, però és inevitable passar per un cicle amb diferents etapes fins que acceptem una novetat a la nostra vida. Un canvi físic, psíquic... no ens acostumem perquè no podem, o no ho volem fer?

!220

FORMAT

En aquesta obra s'interrelaciona el vídeo en projecció, la dansa i la música. A partir de la unió entre tecnologies digitals i arts escèniques, és possible aquest espectacle mitjançant una representació en directe. El projecte està fonamentat en el treball de la transmissió d’un concepte des del llenguatge audiovisual al llenguatge corporal. Creat amb un format ambiciós, vol formar part dels suports innovadors i alternatius de de l’art més contemporani.

!221

La seva connexio amb la dansa ha estat

!222