Revista Euncet Alumni

Page 1

NÚMERO 13

REPORTATGE

La venda de dades al web fosc

ALUMNI DESTACAT

Marc Serrat, director Tècnic d’Obra Civil a SBS Simón i Blanco

JUNY 2021

OPINIÓ

Xavi Riba David Sanz Vila Rafael Richart Guillermo Rodríguez

ENTREVISTA

Market Intelligence Director a Elogia

VIDA UNIVERSITÀRIA

Ganesha Díaz, jugadora professional de tenis platja i estudiant del grau en CTEF


REVISTA EUNCET ALUMNI

DINS D’AQUESTA REVISTA...

04

L’Editorial A càrrec de l’Alfons Freixes, director de l’Euncet Business School

EUNCET ALUMNI STAFF EDITA

Euncet Business School Euncet Alumni

EDITORA

MARTA ROMA mroma@euncet.es

REDACTORA

Rafael Richart, Milk Collection Manager España a Danone Iberia i professor de l’Euncet Business School

12

Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni

Marc Serrat, director Tècnic d’Obra Civil a SBS Simón i Blanco

05

13

Com podem escapar de la fatiga Zoom

Estudiants de l’Euncet col·laboren amb The Ricky Rubio Foundation

Nomenaments

Informació pràctica

06

Reptes organitzatius en l’àmbit de la salut

08

¿Por qué abandonamos las compras en ‘e-commerce’? David Sanz Vila, expert en comerç electrònic i professor de l’Euncet Business School

2

Resiliencia y su relevancia con la COVID-19

05

Xavi Riba, tècnic de Gestió Sanitària al Sistema de Salut de Catalunya i Alumni de l’Euncet Business School

PATRÍCIA FOLCH patricia.folch@euncet.es

10

Alumni Destacat

Empresa al dia

14

L’Entrevista Ramon Montanera, Market Intelligence Director a l’agència de màrqueting Elogia


NÚMERO 13 - JUNY 2021

CONTACTA PUBLICITAT

22 16 La venda de dades al web El Professorat fosc

Reportatge sobre la ciberdelinqüència i la venda de les dades robades

Cristina Cáliz, directora dels Graus en ADE i en Màrqueting i Comunicació Digital a l’Euncet Business School

23

Sabies que... Espanya és el cinquè país d’Europa que escolta més podcast?

Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, ens podeu enviar un correu electrònic a alumni@euncet.es

CONTINGUT

Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l’adreça electrònica alumni@euncet.es

EUNCET BUSINESS SCHOOL

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km 3 08225 · Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Adreça electrònica: info@euncet.es Web: www.euncet.es

24

L’Actualitat Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet Business School

19

27

Guillermo Rodríguez, responsable de l’àrea de Formació i Conscienciació en Seguretat a PwC i coordinador del màster en Seguretat Informàtica i Gestió del Risc Tecnològic a l’Euncet Business School

Novetats literàries recomanades

20

27

Ganesha Díaz, jugadora professional de tenis platja i estudiant del grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes

Propers esdeveniments destacats

L’Expert opina

Vida universitària

Recomanacions

EUNCET ALUMNI

Ctra. de Terrassa a Talamanca, km 3 08225 · Terrassa (Barcelona) Tel. 93 730 19 00 Adreça electrònica: alumni@euncet.es Web: www.euncet.es/es/campus/alumni

Agenda

3


REVISTA EUNCET ALUMNI

L’EDITORIAL LA TRANSFORMACIÓ DEL MODEL PEDAGÒGIC Quan la Fira Internacional de París tanqui les seves portes, la llum elèctrica s’apagarà i mai més tornarem a sentir a parlar d’ella Erasmus Wilson, professor a Oxford, 1878

Q

uan tothom parla de transformació digital, a l’Euncet Business School estem treballant en un nou model pedagògic que va més enllà dels canvis purament tecnològics. Evidentment, la tecnologia tindrà un paper rellevant en aquesta evolució, però sense el paper actiu de professors i estudiants no serà possible. Si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia, és la importància de les relacions humanes. Amb aquest nou model, que començarem a implementar pel proper curs acadèmic, l’alumnat ja no anirà a classe per seure al costat dels seus companys i escoltar el seu professor. Ara haurà de treballar de forma autònoma els continguts textuals i audiovisuals que trobarà a la plataforma educativa perquè, quan assisteixi a classe per realitzar les activitats pràctiques amb un grup reduït de companys i amb el suport del professor, ja tingui assimilats els conceptes essencials de la matèria. L’objectiu d’aquest nou model és que el professor abandoni el seu rol tradicional i, per tant, ja no es limiti a transmetre els seus coneixements, sinó que també segueixi de prop el progrés de l’alumne i l’acompanyi en el seu procés d’aprenentatge. Aquesta transformació cap un disseny instruccional pot crear incertesa com passa sempre amb els grans canvis. Però l’experiència que tenim amb models híbrids de formació fa que estiguem convençuts del seu èxit. La dificultat vindrà donada pel canvi de mentalitat i de la forma de treballar que tots haurem d’assumir. Fet això serà una gran oportunitat perquè tots aprenguem més: l’alumnat podrà impregnar-se millor de l’experiència i dels coneixements dels seus professors, mentre que aquests podran conèixer de prop les necessitats reals i específiques de cada alumne per extreure el millor de cadascun d’ells. Durant aquest 2021 estem celebrant els 40 anys de l’Euncet Business School i no podem commemorar millor aquesta efemèride que amb un canvi de model, que estem segurs que ens situarà un cop més a l’avantguarda dels centres universitaris. Ja ho vam fer quan vam revolucionar l’educació executiva amb el model modular i ara ho repetirem amb un model pioner pels estudis de grau universitari. Com a centre formatiu se’ns exigeix adaptar-nos constantment a la realitat i això és el que estem fent.

Alfons Freixes Director de l’Euncet Business School

4


NÚMERO 13 - JUNY 2021

NOMENAMENTS DESTACATS EUNCET ALUMNI

Marina Marquez,

Marta Rius,

Marc Sisó,

directora de Control de Gestió Socis a CIRSA

responsable de Màrqueting i Comunicació a Novolux Lighting

Project Manager a FAN CONTENT

Va cursar el grau en Administració i Direcció d’Empreses (2010-2014) i l’Executive MBA (2018-2019)

Va cursar el màster universitari en Direcció de Màrqueting (2017-2018)

Va cursar el grau en Màrqueting i Comunicació Digital (2014-2018)

INFORMACIÓ PRÀCTICA COM PODEM ESCAPAR DE LA FATIGA ZOOM

P

er què les reunions virtuals ens cansen més que les presencials? Segons un estudi recent publicat per la Universitat de Stanford, hi ha quatre factors que expliquen el que han anomenat “fatiga Zoom”, en honor a la plataforma virtual de videotrucades:

1. Contacte visual intens i a curta distància. 2. Esforç cognitiu superior, ja que es perd la major part de la comunicació no verbal i emocional, de gestos i postures, que presencialment integrem de forma inconscient. 3. Efecte mirall, que fa que ens exposem i ens avaluem contínuament a nosaltres mateixos.

només aparegui la imatge de la persona que està parlant. 3. Planificar la nostra agenda amb descansos. Sovint, les videotrucades s’allarguen més del previst i això fa que se’ns puguin ajuntar. Per això, el millor que podem fer és planificar bé les reunions virtuals, demanar que tothom les porti preparades i programar descansos entre reunions d’almenys deu minuts. 4. No posar el vídeo o trucar. No cal que totes les reunions siguin amb vídeo. Podem alternar les videotrucades amb trucades telefòniques, que poden ser igual d’eficients i la flexibilitat de moviment que ens donen ens permeten que siguin menys estressants.

4. Reducció de la llibertat de moviments durant les reunions. Per evitar caure en aquest cansament o pal·liar-ne els seus efectes, podem seguir les següents pautes: 1. Ocultar el nostre propi vídeo. Quan parlem amb algú, no veiem la nostra cara. Però en una videotrucada també ens veiem a nosaltres mateixos, cosa que és antinatural i ens genera estrès. 2. Canviar la vista de la pantalla. En una reunió virtual amb molts participants, ens pot cansar veure moltes cares i qualsevol moviment ens distreu. Per evitar que ens passi, podem fer que

5


REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ Xavi Riba

REPTES ORGANITZATIUS

EN L’ÀMBIT DE LA SALUT

L

a pandèmia per Covid-19 ha transformat de manera imprevista i radical l’escenari de gestió i organització dels centres de salut. En aquest context, els hospitals i dispositius sanitaris tracten d’equilibrar els seus enfocaments organitzatius per donar resposta als diferents escenaris i velocitat que imprimeix la situació. Per una banda, continuar gestionant la situació de pandèmia i, per l’altra, planificar i gestionar el futur post-covid19. En aquest nou futur, probablement res tornarà a ser com abans i les organitzacions necessiten preparar-se per afrontar nous reptes i assimilar nous paradigmes. Entorn VUCA: transició de la burocràcia a l’agilitat L’acrònim VUCA és utilitzat en estratègia empresarial per reflectir la volatilitat, incertesa (uncertainty, en anglès), complexitat i ambigüitat de condicions i situacions. Amb freqüència es relaciona amb la forma en què els directius contemplen les condicions sota les quals es prenen decisions, planifiquen, gestionen riscos i resolen problemes, i s’usa actualment com a codi pràctic de consciència de món líquid i preparació i evolució cap a l’agilitat. En aquest entorn, les organitzacions sanitàries tenen l’encàrrec d’iniciar la transició d’un estat burocràtic —molt instal·lat en l’àmbit públic— cap a una gestió àgil que permeti adaptar-se ràpidament als canvis. El repte de la desburocratització consisteix a ser capaç d’eliminar capes de gestió de poc valor afegit sense posar en risc cap element essencial de l’atenció sanitària com, per exemple, la seguretat del pacient i del professional i l’eficàcia clínica. Els enfocaments de gestió àgil també facilitaran als centres de salut acomodar-se ràpidament

6

a regulacions i decrets de les administracions —ja hem vist que molt recurrents en temps de pandèmia—, i assimilar el més ràpid possible l’entrada de noves eines tecnològiques o modificacions exprés en la cartera de serveis i processos i fluxos d’atenció a la població. Probablement, la descentralització organitzativa, la flexibilització del treball i la professionalització de la gestió de riscos i contingències es convertiran en eines clau per incrementar l’agilitat i fer front a aquests nous desafiaments. La gestió de l’ecosistema de salut En un món global i tan interconnectat com l’actual, la gestió del sector tindrà una mirada d’ecosistema. Les organitzacions necessitaran compartir, cooperar i coevolucionar de manera conjunta. Els diferents centres de salut (atenció primària, atenció especialitzada i altres dispositius) hauran de procurar girar a la mateixa velocitat i sincronitzar-se entre ells, sense que cap organització es quedi enrere, perquè penalitzaria la resta. Emergeixen organitzacions amb rols de líder (normalment els grans hospitals), que poden alternar-se en el temps. De fet, la mateixa comunitat valora la funció d’un líder de l’ecosistema perquè permet als membres avançar cap a visions compartides i alinear les seves inversions i trobar rols de suport mutu. El Departament de Salut de la Generalitat és l’òrgan de vigilància de l’ecosistema, i monitoritza i facilita la sincronització de rols, la co-creació d’una proposta de valor sostenible, l’impuls de la digitalització comuna o la protecció d’un sistema de finançament


NÚMERO 13 - JUNY 2021

just. En definitiva, totes les organitzacions han de cuidar-se i també cuidar l’ecosistema, promovent una cultura de cooperació i col·laboració. Cinc reptes clau La crisi actual està accelerant i precipitant la posada en marxa de projectes clau per al sector: 1.

Transformació digital, APPs eHealth i telemedicina. Les noves plataformes com la telemedicina impulsen una revisió global de la cartera de serveis dels centres de salut. Es redefineix la relació entre el dispositius de salut i la població, i fomenta la implicació del pacient en tot el recorregut de l’atenció.

2.

Intel·ligència artificial i big data. La intel·ligència artificial permet millorar la presa de decisions en entorns complexos o VUCA. Això sí, serà necessari resoldre el conflicte entre la bondat de l’anàlisi agregat de dades i la protecció de la privacitat, especialment sensible en salut.

3.

Organitzacions descentralitzades i paradigma TEAL. S’imposen estructures organitzacionals flexibles, en les quals els professionals adquireixen major autonomia i s’autogestionen per objectius. Es generen equips d’alt rendiment amb una millor experiència del professional, afavorint la retenció i captació de talent. Un talent escàs en el sector.

4.

Humanització de l’atenció. Estem en l’era digital i tecnològica,

però també humana. Cada vegada més, es prioritzen projectes per millorar la proximitat i l’experiència del pacient en el core de les propostes de valor dels hospitals. 5.

Implicació de la societat. Amb la crisi actual, la societat està prenent consciència de la importància de la sanitat pública. Els centres de salut hauran de ser capaços de canalitzar aquesta voluntat de participació de la ciutadania i transformar-ho en intel·ligència col·lectiva. Ja existeixen països on representants de la ciutadania i els mateixos pacients participen en òrgans de gestió d’hospitals.

XAVI RIBA Tècnic de Gestió Sanitària a la divisió de Desplegament Territorial del Sistema de Salut de Catalunya Alumni de l’Euncet Business School

7


REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ

David Sanz Vila

¿POR QUÉ ABANDONAMOS

LAS COMPRAS EN ‘E-COMMERCE’?

H

ay mucha literatura sobre los carritos de compras abandonados en los e-commerce. Y es normal, ya que cuesta mucho que los clientes interesados en nuestros productos lleguen a esa fase final de compra y cuesta muy poco que se vayan sin haber comprado. Con mucho esfuerzo y dinero, hemos conseguido atraer al comprador a nuestro e-commerce, le hemos explicado con detalle el producto y ha ido avanzando en el proceso hasta encontrarse frente a la hora decisiva. Se calcula que las probabilidades de que un usuario llegue al carrito de compra y termine comprando es 10 veces mayor que la de cualquier otro usuario que únicamente visita nuestra página web. Sin embargo, ¿por qué no acaban comprando? En una estadística de carritos abandonados por países de 2019, sale que, curiosamente, España encabeza el ranking con un 86,14 %, mientras que Holanda tiene el menor ratio con un 65,49 %. En la misma estadística, se segmenta el abandono de carritos por tipo de dispositivo utilizado por el comprador y el que tiene los ratios más altos de abandono es el móvil (80,79 % por 77,73 % de la

8

media). Esto se debe a que muchas webs, aunque parezca mentira, siguen sin estar optimizadas para verse de forma responsive con el móvil. También es curioso comprobar como el ratio de abandono depende mucho del sector de actividad del e-commerce, habiendo diferencias de casi el 20 % (por ejemplo, entre gaming con un 64,2 % y finanzas con un 83,6 %). Por qué abandonan la compra Cuando se les pregunta a los compradores por el motivo de su renuncia a comprar, hay tres razones principales: 1. El 25 % dice que renuncia a la compra por costes de entrega inesperados. 2. El 22 % dice que abandonan el proceso de compra porque les piden crear un nueva cuenta de usuario (la gente no quiere perder el tiempo y se tienen que pedir los datos imprescindibles). 3. El 17 % dice que simplemente estaban comparando para comprar con posterioridad.


NÚMERO 13 - JUNY 2021

Los compradores también abandonan la compra si tienen dudas sobre la seguridad del e-commerce o si el proceso de venta es demasiado largo. En otros estudios, también tiene un peso importante el plazo de entrega del producto (si es más largo de lo esperado) o si no se pueden determinar los costes finales con claridad.

carritos de e-commerce a medias, generando un enlace que se envía directamente al comprador para gestionar el cobro de un producto a través de canales de mensajería, redes sociales, correo electrónico, SMS o por dónde se quiera. Al final, el comprador es quién decide y cuanto más transparentes y ágiles seamos, mejor.

Cómo podemos recuperar al comprador Una vez hemos perdido los compradores, podemos utilizar diversas técnicas para recuperarlos como hacer banners de remarketing, enviar correos electrónicos con el producto abandonado (como hace de forma frecuente Amazon), incluir la presencia de chats online para mejorar la resolución de dudas y, sobre todo, revisar el proceso de compra, optimizándolo y ajustando todos los contenidos. Es muy importante analizar los ratios de conversión de forma continua y mejorar la eficiencia de cada proceso para conseguir más ventas y fidelizar a nuestros compradores.

PROF. DAVID SANZ VILA

En esta línea, Banco Sabadell ha lanzado el tpv Smart Phone&Sell, que entre sus múltiples funcionalidades permite recuperar

e-Commerce & Acquiring Marketing Manager a Banc Sabadell Professor de comerç electrònic a l’Euncet Business School

9


REVISTA EUNCET ALUMNI

OPINIÓ

Rafael Richart

RESILIENCIA

Y SU RELEVANCIA CON LA COVID-19

M

ientras que un faro es resistente aguantando el embate de las olas, un árbol es resiliente ya que no sólo resiste, sino que se adapta haciendo crecer las raíces para tener más base contra el viento y adaptando las ramas para que ofrezcan menor resistencia al viento. Una organización, un equipo o una persona no debería ser sólo resistente, porque entonces no habría crecimiento, adaptación o aprendizaje. Las situaciones difíciles nos pueden permitir ser mejores y estar más preparados si sabemos aprovecharlas. Según la definición de la Real Academia Española de la Lengua (RAE), la resiliencia es “la capacidad humana de asumir con flexibilidad situaciones límite y sobreponerse a ellas” y, según el Instituto Español de Resiliencia, “es la capacidad de afrontar la adversidad creando los recursos psicológicos para salir fortalecidos y alcanzar un estado de excelencia profesional y personal”.

y rupturas, sin que por ello se vea afectada su rentabilidad. Esto implica madurez empresarial y esto no es más que el producto de una buena estructura, gestión de procesos, desarrollo humano, políticas comerciales correctas, en fin, de un modelo de negocio sólido, estructurado, cohesionado y muy flexible.

¿Qué entendemos por resiliencia empresarial? La resiliencia empresarial es “la facultad para adaptarse y dar respuesta rápida a las interrupciones y riesgos del negocio, para mantener la continuidad de las operaciones del negocio, ser un socio de plena confianza y permitir el crecimiento” (IBM, 2009). Brinda a la organización la oportunidad de afrontar situaciones adversas, recuperarse, garantizar su continuidad y aprender de ellas. Las organizaciones resilientes son capaces de afrontar con mejores garantías las dificultades, aprendiendo de ellas (adquiriendo más resistencia, flexibilidad, agilidad y capacidad de adaptación), facilitando así su recuperación y garantizando su continuidad. Además, se anticipan a posibles escenarios futuros, novedosos y disruptivos, y generan mecanismos para poder absorber cambios

2. Ponen el foco en los consumidores/clientes y en la excelencia operativa. Para ello, utilizan metodologías como el design thinking, lean, agile, risk management, power BI, etc.

10

¿Y cómo son las empresas resilientes? Las empresas resilientes son aquellas capaces de absorber cambios y rupturas, tanto internos como externos, sin que por ello se vea afectada su rentabilidad y que incluso desarrollan tal flexibilidad que, a través de procesos de rápida adaptación, logran obtener beneficios extras tangibles o intangibles. Estas son sus 10 características: 1. Fijan un rumbo (visión) y para lograrlo articulan un conjunto de iniciativas (plan estratégico), normalmente plurianuales, si bien se adaptan y son flexibles.

3. Administran y gestionan sus recursos financieros y liquidez de manera que puedan soportar un período de estrés. 4. Tienen una cultura y un liderazgo empresarial sólido en todos los niveles y basados en la responsabilidad, la confianza y la agilidad, y desarrollan habilidades de gestión. 5. Ponen en el centro al trabajador porque son conscientes de que la productividad y los resultados de su empresa dependen, en mayor medida, de sus empleados. Fomentan el bienestar y el sentido de pertenencia.


NÚMERO 13 - JUNY 2021

6. Sus líderes se adaptan a las tecnologías emergentes, buscan oportunidades de negocio y gestionan los riesgos en cada una de sus áreas. Además, el benchmark, el networking y la innovación forman parte de su ADN. 7. Desarrollan una comunicación efectiva, tanto a nivel interno como externo. Les dan voz a todos sus stakeholders. 8. Cuidan su reputación y crean alianzas con otras empresas, con sus proveedores estratégicos y con otros stakeholders. 9. Son empresas que integran la sostenibilidad como un eje estratégico y quieren tener un impacto positivo en el entorno en el que operan. Trasladan sus valores y su compromiso corporativo por la sostenibilidad a los proveedores, sobre todo teniendo en cuenta que algunas de las mayores oportunidades de impacto ambiental y social se dan en la cadena de suministro.

cuestionándose el status quo, y reconocer sus logros. También ha de ser consciente de que sus acciones influyen en su entorno y debe preocuparse por crear un impacto positivo en el mismo. Sostenibilidad y resiliencia empresarial La sostenibilidad y la resiliencia están íntimamente relacionados con la gestión de riesgos y la continuidad de la empresa, y se refieren a acciones que la empresa toma. La sostenibilidad son las acciones que la empresa lleva a cabo para evitar o mitigar sus impactos en su entorno, asegurando su viabilidad a largo plazo y la de su entorno. En cambio, la resiliencia es el resultado de las acciones dentro de la empresa para mejorar su capacidad para asumir o resistir los impactos del entorno y también para asegurar su viabilidad a largo plazo. Así pues, la sostenibilidad deber ser resiliente y la resiliencia deber ser sostenible.

10. Desarrollan una cadena de suministro resiliente que aporte mucho más valor desde claves estratégicas como la tecnología, automatización, inteligencia artificial, trazabilidad, digitalización, flexibilidad, adaptabilidad, sostenibilidad, integración y colaboración, donde todos y cada uno de los procesos, áreas y actores que lo componen se retroalimenten. Para impulsar la resiliencia empresarial, necesitamos líderes que dejen de mirarse el ombligo, que impulsen la transformación de su empresa y que trabajen tanto a corto como a largo plazo. Por una parte, el líder debe ser valiente, atrevido e innovador y, por otra, empático, de escucha e inclusivo, inspirador, transparente y honesto. Ha de fomentar la diversidad y el trabajo multidisciplinar, empoderar a los equipos a experimentar, asumiendo retos y

PROF. RAFAEL RICHART Milk Collection Manager España a Danone Iberia Professor de l’Euncet Business School

11


REVISTA EUNCET ALUMNI

ALUMNI DESTACAT MARC SERRAT, director Tècnic d’Obra Civil a SBS Simón i Blanco Executive MBA, promoció 2018–2020

Després de tota una llarga trajectòria professional vinculada a una mateixa empresa, el Marc Serrat ha decidit que era el moment d’apostar per un canvi laboral que l’ha portat a la consultoria SBS Simón i Blanco, dedicada a l’enginyeria civil, l’edificació i el medi ambient. Des d’allà, enceta una nova etapa amb la que espera seguir avançant en la seva carrera professional.

E

l Marc Serrat és l’exemple de la importància de saber escollir l’empresa on fer les pràctiques i saber aprofitar l’oportunitat. Ell va entrar així a la consultoria Enigest, quan ja havia finalitzat el seus estudis d’enginyeria Tècnica d’Obres Públiques i començava el segon cicle de l’enginyeria de Camins, Canals i Ports. Això era el 2006 i, durant els gairebé 15 anys en els que hi va estar, va anar adquirint responsabilitats dins l’empresa fins a arribar al càrrec de director tècnic, des d’on realitzava la direcció facultativa de les obres i organitzava l’equip de treball. Però tot i tenir consolidada la seva posició a l’empresa, el 2018 va decidir ampliar la seva formació amb un Executive MBA amb l’objectiu de complementar la seva formació acadèmica, purament tècnica, amb una formació més genèrica a nivell d’empresa i de gestió. Tal com assegura, tenia “la sensació d’estar una mica estancat en el sector de les infraestructures” i estava convençut que un MBA li podia ampliar la visió i aportar més polivalència dins l’entorn laboral. Entre totes les possibles escoles de negoci que va està valorant, l’Euncet Business School va ser la que més li va encaixar amb el que estava buscant, en especial pel format modular de la formació executive, que permet als participants cursar el màster amb l’especialització que triïn. En el seu cas, va optar pel mòdul

12

de Direcció de Projectes, que li ha donat les eines per entendre els projectes “des d’una visió més global i no tan focalitzada al document tècnic”. Però un dels punts que més destaca de la seva etapa a l’Euncet és el Treball de Fi de Màster (TFM) i com l’ha pogut aplicar a la seva realitat professional. En aquell moment, Enigest, que és una empresa familiar, estava en situació de relleu generacional, així que va desenvolupar un pla de negoci que es va anar ajustant a la situació de l’empresa. El resultat va ser un treball rigorós, ben enfocat i adaptat a les circumstàncies d’Enigest, que va rebre el reconeixement per part del tribunal amb la qualificació més alta. Nova etapa professional Ara, després de tota una vida dedicada a la mateixa empresa, ha decidit fer un canvi professional i vital, i ha entrat a treballar com a director Tècnic d’Obra Civil a la consultoria SBS Simón i Blanco, especialitzada en edificació, infraestructures i medi ambient. Aquest canvi suposa un nou pas a la seva carrera professional i el fa amb l’empenta que dona tenir una llarga experiència al sector i uns coneixements sòlids en gestió. Tot plegat, li permet encarar amb optimisme els reptes professionals que es pugui anar trobant en el camí.


NÚMERO 13 - JUNY 2021

EMPRESA AL DIA Estudiants de l’Euncet col·laboren amb The Ricky Rubio Foundation

E

n el marc de l’assignatura de Màrqueting de Continguts, un grup d’alumnes de l’Euncet Business School han col·laborat amb The Ricky Rubio Foundation per elaborar un pla de màrqueting de continguts de forma totalment altruista, ajudant d’aquesta manera a les causes que promou la fundació. El treball s’ha basat en l’anàlisi tant del seu lloc web com de les seves xarxes socials per poder elaborar un pla amb guies i consells que permetin a la fundació augmentar la seva notorietat online, millorar el seu posicionament i, en conseqüència, augmentar el número de donacions i col·laboracions. Per això, els alumnes es van reunir prèviament amb el gerent de la fundació, Josep Heredia, per entendre en profunditat quines eren les necessitats de la fundació i així poder traçar l’estratègia més adequada per l’elaboració del pla de continguts. Tot el projecte ha estat supervisat pel professor de l’assignatura, Carles Argemí, expert en màrqueting digital i de continguts, amb una llarga experiència en el sector. L’origen de la fundació Amb la mort de la seva mare per un càncer de pulmó, Ricky Rubio va decidir que era el moment de tirar endavant una idea que feia temps que li rondava, que era crear un fundació a través de la qual pogués ajudar a altres persones. En el dia de la inauguració, va confessar que era “un dels dies més importants de la seva vida” i va demanar a tothom que participi ja sigui amb propostes i col·laboracions, més enllà de la part més material. Des d’aleshores, han tirat endavant

grans projectes que es vertebren en tres programes: Our Fight, que promou la sensibilització del càncer de pulmó a través de campanyes digitals; Community Team, que dona suport a nens en situació de vulnerabilitat a través d’activitats extraescolars vinculades als valors de l’esport, i Special Olympics, que promou el Bàsquet Unificat dels Special Olympics, on els equips estan formats per jugadors amb i sense discapacitats intel·lectuals. “I am Ready”, un projecte de realitat virtual Un dels últims projectes que està promovent la fundació és “I am Ready”, on col·laboren amb l’empresa Nixi For Children. La seva unió neix per millorar l’estada hospitalària dels pacients pediàtrics oncològics i per evitar la sedació dels més petits durant el tractament de radioteràpia. Per això, han creat un conjunt de tres experiències de realitat virtual que els prepara per afrontar els tractaments a través d’imatges reals 360º i de l’acompanyament d’un personatge d’animació 3D, que es diu Nixi. La primera de les experiències que s’ha creat ensenya com serà el tractament de radioteràpia en la primera sessió, mentre que la segona experiència consisteix en acompanyar a Ricky Rubio en un entrenament abans d’un partit important perquè afrontin igual el seu tractament. Pel que fa a la última experiència de realitat virtual, prepara els nens que s’hagin d’operar, ensenyant-los el quiròfan i el procés d’anestèsia. Gran part de les imatges han sigut gravades a l’hospital de la Vall d’Hebron i, per aquest motiu, serà el primer que les implementarà.

The Ricky Rubio Foundation és una organització sense ànim de lucre fundada el 2018 per Ricky Rubio, jugador professional de bàsquet, que actualment competeix a la NBA. La fundació se centra en tres àrees d’actuació: el càncer de pulmó, els menors sense recursos i els menors amb discapacitats. Les seves oficines estan situades al Masnou, la ciutat natal del Ricky Rubio, i a Minneapolis.

Ricky Rubio, amb el personatge d’animació Nixi, creat juntament amb l’empresa Nixi For Children

13


REVISTA EUNCET ALUMNI

L’ENTREVISTA IAB Spain ha presentat l’Estudi de Xarxes Socials 2021’, que ha elaborat en col·laboració amb Elogia. Parlem sobre les conclusions d’aquest estudi amb Ramon Montanera, professor d’investigació de mercats a l’Euncet Business School i Market Intelligence Director a Elogia.

Els usuaris de xarxes socials estan cada vegada més desvinculats de les marques

D

es del 2009, Elogia col·labora amb IAB Spain per elaborar un estudi anual de les xarxes socials. Com sorgeix aquesta col·laboració?

IAB Spain funciona en comissions de treball per temàtiques i una d’elles són les xarxes socials. El 2009 ens van escollir per dur a terme l’estudi i, per tant, a l’Elogia estem molt contents per la confiança dipositada en nosaltres al llarg d’aquest anys. Per elaborar l’estudi, fem una proposta de qüestionari a partir dels objectius que marca la comissió i després fem el treball de camp a través d’enquestes. Un cop les tenim, fem l’anàlisi, elaborem l’informe de resultats i extraiem les

14

conclusions que es presenten a la comissió i que posteriorment es comparteixen amb la indústria.

constant creixement, així que s’està donant una migració entre xarxes, ja que cada any n’apareixen i desapareixen de noves.

En l’estudi, es recull que 3 de cada 10 usuaris abandonen alguna de les xarxes socials. És una tendència preocupant?

Com dius, cada any apareixen i desapareixen xarxes. Quines són les característiques que fa que tinguin èxit i es mantinguin?

El 31 % dels usuaris declara haver abandonat alguna xarxa, esborrant-ne el perfil o simplement deixant d’utilitzar-les. Aquesta dada està molt en línia dels resultats del 2020, que era un 35 %. Per tant, no ens hem de preocupar per aquest fet, ja que al mateix estudi també es pregunta sobre el nombre de xarxes que un usuari està utilitzant en l’últim mes i veiem que la tendència està en

Hem de tenir en compte que utilitzem les xarxes per entretenir-nos, interactuar amb gent i informar-nos. Per tant, aquests haurien de ser els punts de partida. Tot i així, és difícil definir el secret d’una xarxa social. El que sí que podem dir és que, com a usuaris, estem a les xarxes perquè els continguts que hi trobem ens interessen, hi ha els amics


NÚMERO 13 - JUNY 2021

amb qui volem relacionar-nos i la interacció és fàcil i còmoda. Actualment, estem vivint la pujada de TikTok. Quins són els factors que han influït en el seu boom? Tik Tok ve de la xarxa Musicaly, una xarxa per fer balls i orientada a un target infantil. Amb el canvi de nom a Tik Tok, també ha sabut canviar el posicionament i ara és percebuda com una xarxa per un target no tan infantil i més juvenil. El format de vídeo, de curta durada i amb un gran ventall d’opcions d’edició que permeten fer continguts divertits, ha ajudat molt al seu èxit. És una dosi de distracció i entreteniment durant uns minuts al llarg del dia. D’altra banda, entre les xarxes que més seguidors perden hi ha Facebook. Està massa enfocada a un públic més adult? Està condemnada a desaparèixer? Facebook està perdent atractiu, ja que hi ha menys gent que declara utilitzar-la en l’últim mes i, fins i tot, és la segona xarxa amb nombre d’abandonadors, amb el mateix índex que l’any passat, però passa per davant d’altres xarxes. A partir d’aquí, podem dir que desapareixerà? L’estudi també ens diu que els professionals de màrqueting digital segueixen apostant per aquesta xarxa, i és que si vols arribar a un públic més adult, Facebook encara és una molt bona opció, ja que els seus usuaris tenen de mitjana 43 anys. Per tant, si ha de desaparèixer, encara ens hauria de portar un temps, tot i que en tema de modes de xarxes socials mai podem assegurar res. Pel que fa als dispositius, el mòbil segueix dominant però puja l’smart tv. Quin paper hi té en aquesta pujada Twitch? El mòbil s’ha consolidat com el dispositiu d’accés a les xarxes per sobre de l’ordinador

o la tablet, i això ja ho tenim identificat en les últimes edicions de l’estudi. El que ha canviat enguany és l’increment que ha tingut la smart TV i això ho justifiquem per una alineació de fets. Per una banda, ha crescut la penetració d’aquest dispositiu i, per l’altra, hem estat tot un any en un context de pandèmia que ha fet que estiguem més hores a casa i que el consum de xarxes socials hagi augmentat en determinats perfils. Si aquí hi afegim que hi ha xarxes que poden consumir-se a través de la TV, com podria ser Spotify com a música ambiental o Twitch per veure continguts de videojocs en streaming, doncs l’increment ja el comencem a justificar. Tot i això, la xarxa que més es consumeix en Smart TV és YouTube. Abans si havies de veure un contingut de YouTube, molts cops ho feies des de pantalles més petites i, el que abans potser feia mandra, ara ha esdevingut més habitual i pensem que pot anar a més. La gran majoria d’usuaris utilitzen les xarxes per informar-se abans de comprar, però segueixen menys a les marques. Per què? Un 48 % dels enquestats declara que busca informació a les xarxes abans de comprar i que els comentaris de les xarxes influeixen (53 %). Però tot i que les xarxes són un canal prescriptor a l’hora de comprar, al llarg dels últims anys han baixat els usuaris que segueixen a marques: al 2018 el 81 % declarava seguir-ne i ara només ho fa el 48 %. Per tant, estem veient que els usuaris cada vegada estan més desvinculats de les marques i això pot ser un gran problema. Les marques han de fer una reflexió important sobre què han de dir i com han de dir-ho, ja que si no diuen coses rellevants pels usuaris, perdran pes en el procés de compra. La meitat dels usuaris segueix a un influencer. Com influeixen en la compra? El 48 % dels usuaris segueixen a influencers i aquesta dada augmenta entre dones i

Els sortejos poden generar interacció, però també una comunitat de mercenaris

joves (16-24). Tot i així, la dada cau respecte l’any passat, perquè la figura de l’influencer està canviant: abans seguíem a gran figures com futbolistes o cantants i ara seguim a microinfluencers especialistes en una temàtica, que sovint no els considerem com a influencers, d’aquí que la dada estigui caient. La figura de l’influencer encara funciona i és rellevant, però per les empreses és important trobar el que més encaixa amb la seva proposta de valor. Segons l’estudi, els continguts que creen més interacció son els sortejos. Fins a quin punt són imprescindibles per les empreses? Per les marques, el més important que podem oferir al nostre públic objectiu són els continguts. Els sortejos són una palanca que pot mobilitzar i generar interacció, però si ens centrem només en crear concursos, simplement generarem una comunitat de mercenaris que estan amb nosaltres per pescar un premi i ni ens compren. Per tant, els sortejos poden ser una eina per determinats objectius com captar nous usuaris o donar a conèixer alguna acció, però no pot ser el nostre fil argumental de continguts si volem una comunitat vinculada a la marca (els brand lovers).

Elogia Elogia és una agència de màrqueting especialitzada en comerç electrònic des de l’any 1999. El seu equip de més de 100 especialistes, distribuïts en oficines de Barcelona, Madrid, Vigo i Ciutat de Mèxic, ajuda a les marques a convertir als seus potencials consumidors en clients, generant i amplificant oportunitats amb impacte global, gràcies al canal digital i mitjançant el lifecycle màrqueting. La seva visió transversal del màrqueting estratègic es basa en tres pilars: Acquisition (Paid Media & Inbound Content Màrqueting), Conversion (CRO, UX) i Data Retention & Monetization (Social, Màrqueting Intelligence & Màrqueting Automation). Més que una agència és un partner de negoci.

https://elogia.net/

15


REVISTA EUNCET ALUMNI

LA VENDA DE DADES AL WEB FOSC A més d’impactar notablement en l’àmbit sanitari, econòmic i social, la pandèmia ha suposat un gran desafiament per a la ciberseguretat de les empreses. La majoria d’elles han hagut d’accelerar el seu procés de digitalització i adoptar el treball en remot com a principal via per a la continuïtat del seu negoci. Com a conseqüència, els departaments d’infraestructures s’han vist desbordats i molts sistemes informàtics han quedat desprotegits, causant un augment dels ciberatacs, entre els que destaca el segrest de dades.

16


U

NÚMERO 13 - JUNY 2021

n dels últims casos de ciberatacs amb més repercussió mediàtica va ser el que va patir el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) a principis de març del 2021, que va paralitzar part dels seus serveis durant més de dues setmanes. Ja les primeres evidències van confirmar que es tractava d’un atac de ransomware, que és dels que més mal estan fent a les empreses i als organismes públics. La llista d’organitzacions atacades per aquest programari maliciós és extensa i a Espanya han sigut víctimes empreses com Everis, Prosegur, Adif, Telefónica o la cadena SER i organismes públics com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de Castelló o l’hospital Moisès Broggi. Però, segons l’estudi “State of Ransomware 2021” de l’empresa Sophos, els països més afectats són la Índia, Àustria, Estats Units i Israel, i situa a Espanya a la posició número 11 dels 30 països analitzats per l’estudi. El ransomware és un tipus de codi maliciós que segresta els dispositius connectats a internet, impedint que els usuaris puguin accedir a la seva informació i amenaçant a les víctimes amb la seva destrucció o propagació si no paguen un rescat (ransom, en anglès) per recuperar-la. El segrest generalment es produeix a través del xifrat de la informació del dispositiu infectat i, fins i tot, poden arribar a les còpies de seguretat. La proliferació d’aquest tipus de programari maliciós (malware) està estretament relacionada amb els avenços de la criptografia, l’augment dels dispositius connectats a internet i l’increment de l’ús de monedes virtuals que permeten mantenir l’anonimat. Aquestes circumstàncies permeten als ciberdelinqüents obtenir una alta rendibilitat econòmica, sobretot, en els casos que extorsionen a les empreses amenaçant-les amb difondre la informació confidencial i sensible, amb els conseqüents danys reputacionals i les possibles multes per incomplir el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR). La majoria de les infeccions per ransomware entren a través d’enganys d’enginyeria social i gairebé el 75 % solen tenir èxit. Aquestes trampes són similars als fraus presencials, ja que l’usuari és enganyat, a través d’un correu electrònic fals (phishing) o de documents adjunts maliciosos, per realitzar una determinada acció que permetrà als ciberdelinqüents instal·lar el virus que infectarà el dispositiu i tots els que estan connectats. Per això, prèviament reuneixen tota la informació necessària per conèixer a la víctima i garantir l’èxit de l’operació. Un cop han aconseguit entrar, envien un missatge, que sol ser amenaçant i urgent, advertint que la única manera de recuperar els arxius xifrats és pagant un rescat en criptomonedes, i destrueixen totes les proves que els puguin vincular amb l’acció. Des d’organismes com l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), aconsellen no pagar mai el rescat, ja que fer-ho no garanteix que es recuperi la informació segrestada ni que no tornin exigir un segon rescat. A més, fomenta aquests tipus d’atacs, que s’estan convertint en un maldecap global per la seva capacitat destructora. Només a Catalunya, durant el 2020, els Mossos d’Esquadra van rebre fins a 586 denúncies d’empreses, hospitals i ajuntaments víctimes d’algunes de les moltes variants de ransomware que existeixen. Però tot i les advertències dels governs i dels organismes que vetllen per la ciberseguretat, el 32 % de les empreses que rep un atac decideix pagar el rescat exigit, malgrat que tan sols el 8 % recupera tota la informació robada, segons l’informe d’àmbit internacional State of Ransomware 2021, elaborat per l’empresa Sophos. Però, on van les dades robades? Un dels grans perills del ransomware és la gran aportació econòmica que suposa pels ciberdelinqüents. Per això, constantment treballen per augmentar la seva capacitat destructora, innovant en la tecnologia que utilitzen i en la seva manera d’operar. Cada vegada és més freqüent que llancin atacs a través de les variants de ransomware (REvil, Netwalker, Ragnar Locker...), que els permet fer un doble xantatge: segrestar els arxius i amenaçar amb la filtració de la informació compromesa, el que es coneix com a doxing.

El 32 % de les empreses decideix pagar el rescat exigit, malgrat que tan sols el 8 % recupera tota la informació robada

17


REVISTA EUNCET ALUMNI

Les dades robades es poden trobar i comprar a l’anomenat web fosc (dark web), que representa el 6 % de les pàgines d’internet Fins i tot hi ha variants, com la REvil, que permeten que qualsevol persona pugui comprar directament les dades robades al seu lloc web. D’aquesta manera, encara que l’empresa tingui còpies de seguretat recuperables, si els ciberdelinqüents han aconseguit entrar en el seu sistema, l’empresa es veu obligada a pagar perquè no publiquin la informació i comprometin la seva imatge corporativa. A més, sovint publiquen una petita part de les dades per demostrar que la seva amenaça és veraç. Les dades es poden trobar a l’anomenat web fosc (dark web). Tot i que la majoria de ciutadans utilitzem cada dia internet, tan sols naveguem pel 4 % de totes les pàgines que hi ha, que és el que es coneix com a internet superficial. La resta de pàgines formen part del web profund (en anglès, deep web), que engloba totes les pàgines que no poden ser classificades per cercadors ni directoris. Hi podem trobar des de revistes acadèmiques fins a intranets, bases de dades privades o pàgines en procés d’edició. Dintre d’aquesta part profunda d’internet, hi ha el que es coneix com a web fosc, on és més perillós navegar-hi, ja que es produeixen moltes activitats il·lícites, tot i que també hi podem trobar continguts legals. Representa el 6 % de les pàgines d’internet i per accedir-hi cal utilitzar navegadors específics com Tor Browser, que és el més conegut i que va néixer per garantir l’anonimat i la privacitat dels ciutadans perseguits per règims dictatorials. Tanmateix, molts usuaris utilitzen aquesta eina per realitzar activitats il·legals com visualitzar pornografia infantil o vendre drogues, armes i dades. També s’hi poden trobar portals on s’especifiquen quines companyies han sigut atacades a través d’alguna variant de ransomware i mostren el compte enrere de la difusió o venda de les dades robades. ‘Dark web’, el supermercat de dades Segons una investigació de l’empresa Kaspersky, les dades de la nostra targeta bancària es paguen entre 5 i 10 dòlars, mentre que l’historial mèdic pot costar en 1 i 30 dòlars i una autofoto amb documents pot estar entre la franja dels 40 a 60 dòlars. Al web fosc, podem trobar autèntics supermercats, que funcionen com un eBay o Amazon, on compradors i venedors es posen

18

en contacte a través d’aquests webs. Totes les transaccions es fan amb criptomonedes, especialment en bitcoin i monero, ja que són molt més complicades de rastrejar que les monedes tradicionals. Des del 2017, tots els anys ha tancat algun dels grans supermercats del web fosc, ja sigui perquè han detingut els administradors principals o perquè aquests han decidit tancar el web per por de ser atrapats i han desaparegut amb els diners dels usuaris, el que es coneix com estafa de sortida. El 2017 va tancar Alphabay; el 2018, Black Hand; el 2019 van tancar tres en poc espai de temps (Dream Market, Wall Street Market i Deep Dot Web), i el 2020 va ser el torn d’Empire Market, que va desaparèixer voluntàriament i es creu que es va quedar amb almenys un milió de dòlars, tot i que la xifra podria ser molt superior. Durant aquest 2021, els tancaments han continuat i, a principis d’any, l’Europol va coordinar una operació policial internacional que va suposar la fi de DarkMarket, un dels grans portals de venda que tenia uns 500.000 usuaris i més de 2.400 venedors. ‘Ransomware’ com a servei Entre els productes que podem trobar en els mercats negres, hi ha la venda o el lloguer de programaris maliciosos, que democratitzen la ciberdelinqüència. D’aquesta manera, els delinqüents que no tenen coneixements avançats d’informàtica poden realitzar sofisticats atacs, mentre que pels programadors és una estratègia més rentable i amb menys riscos que si ataquen ells mateixos a les víctimes. Investigadors de l’empresa Group-IB van detallar que gairebé dos terços dels atacs amb ransomware que es van executar durant el 2020 van ser amb aquesta modalitat coneguda com ransomware as a service (RaaS). Per fer la transacció, els programadors anuncien els seus productes als mercats negres i, un cop troben un comprador, pacten una de les següents formes de pagament: • Subscripció mensual. • Llicència d’un sol ús sense comissió. • Programes d’afiliació, on a part de la quota mensual, es paga també una comissió dels beneficis del rescat. • Comissions sobre els beneficis obtinguts del rescat. En el preu, els programadors incorporen un paquet d’instruccions que garanteixi l’èxit de l‘operació i que pot arribar a incloure com monitoritzar l’atac o quants arxius han sigut encriptats. Per la resta, l’execució de l’atac és la mateixa que un atac normal de ransomware. Igual que ha passat amb la resta de ciberatacs, la pandèmia i el teletreball han facilitat el seu increment, passant a ser una preocupació emergent per les empreses i organitzacions. S’estima que només el 2020 es van pagar al voltant de 20.000 milions de dòlars en rescats d’aquesta modalitat d’atac.


NÚMERO 13 - JUNY 2021

L’EXPERT OPINA

Lecciones aprendidas: coronavirus y ciberseguridad

E

l 2020 será recordado por la crisis sanitaria derivada de la COVID-19 y por su impacto en la economía a nivel mundial. Esta crisis ha dejado claro que las personas son el eje sobre el que se mueve la economía. No son pocos los estudios, opiniones y tendencias que apuntan a que la automatización y robotización de los procesos es un hecho, pero obviamente todavía no ha llegado dicho momento. Mientras llega, el foco hay que ponerlo en las personas y la ciberseguridad no es una excepción. La estrategia para vencer al coronavirus, a falta de vacunas o remedios efectivos, ha sido la formación y la concienciación. A nadie se le escapa que esta forma de reducir el impacto del virus lleva mucho esfuerzo, tanto económico como humano, ya que no se convence a todas las personas por igual. Pero no por ello hay que rendirse. Todo lo contrario, hay que continuar con los esfuerzos e incidir en los mensajes para provocar el cambio en el comportamiento de las personas. Dichas motivaciones han pasado por salvaguardar tanto la salud propia y ajena, como la economía y los puestos de trabajo. Todas ellas ayudan a cambiar el comportamiento de la gran mayoría de personas, pero también hay que incluir otras motivaciones para aquellos que no se ven afectados emocionalmente por dichos mensajes. Esta motivación no puede ser otra que el miedo a ser penalizado, ya sea con multas o con procesos judiciales. Por desgracia, su efectividad suele ser alta, pero hay que usarla en su justa medida, ya que puede provocar un sentimiento contrario al buscado, provocando un rechazo. Esta estrategia establecida para vencer la COVID-19 nos debería de ayudar a entender las alternativas que tenemos en las compañías para vencer a otro tipo de virus. En este caso a los virus digitales, refiriéndonos a todas las amenazas digitales a las que nos enfrentamos que tienen en el comportamiento humano un origen generalizado (ataques telemáticos, malware, ransomware, robos de información...). La formación y la concienciación es vital para vencerlos, ya que sus características mutantes hacen que no exista ni vaya a existir una vacuna para protegernos. Podremos poner todas las medidas de seguridad que creamos convenientes, pero siempre saldrán nuevos virus que nos

provocarán un incidente debido a una mala praxis por parte del algún empleado poco formado o mal entrenado. ¿Y cómo convencemos a los empleados de que hay que cumplir con las buenas prácticas? Pues de forma similar a la estrategia para combatir a la COVID-19: con motivaciones que provoquen el cambio de comportamiento, como la solidaridad hacia los compañeros de IT que son los que sufren las caídas de los sistemas y la restauración de los backups, o el beneficio personal, para evitar incidentes que provoquen la pérdida de nuestro trabajo y con ello las horas extras que implica repetir las tareas. Las campañas de formación y concienciación de los empleados es uno de los puntos débiles que existen en las compañías hoy en día. Aún así, una muestra de su importancia es la proliferación de roles en las compañías cuyas funciones están directamente relacionadas con esta tarea. Desde PwC, existe una apuesta por el asesoramiento en este ámbito y ha incorporado un equipo especializado (Cyber Risk Culture). No dejemos escapar la oportunidad de obtener lecciones aprendidas de esta crisis, ya que son muchas y muy valiosas, y la gestión de las personas, de su comportamiento, de sus motivaciones y de su protección es una de ellas. Más allá de que muchos puedan pensar en que se podía haber hecho mejor, lo que es incuestionable es que nadie pone en duda que la formación y la concienciación es imprescindible para vencer cualquier virus.

GUILLERMO RODRÍGUEZ Responsable de l’àrea de Formació i Conscienciació en Seguretat a PwC i coordinador del màster en Seguretat Informàtica i Gestió del Risc Tecnològic a l’Euncet Business School

19


REVISTA EUNCET ALUMNI

VIDA UNIVERSITÀRIA Parlem amb Ganesha Díaz, jugadora de tenis platja, que combina el grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Fitnes (CTEF) amb la seva faceta com a esportista professional. Aquesta és la seva experiència per dedicar-se plenament a un esport minoritari, on és difícil aconseguir patrocinadors.

S

iempre te has dedicado al deporte y antes jugabas al futbol profesional, ¿fue difícil dejarlo por una lesión?

Sí, no fue una decisión fácil. En ese momento, esa lesión me dejó fuera de los juegos suramericanos y de la posibilidad de ser convocada al mundial con la selección nacional de fútbol femenino. Aunque mis médicos me habían dado el alta para jugar, tener una placa y 7 clavos en la clavícula (tuve una triple fractura de clavícula) era un riesgo en un deporte de contacto. ¿Cómo llegas al tenis playa? Tengo como convicción que siempre se debe sacar el lado positivo de todas las situaciones y eso hice después de lesionarme. En ese momento, estaba buscando opciones de otros deportes que pudiese practicar sin riesgo para mi fractura y a su vez que pudiese practicar

20

con mi tía, a quién quería motivar a hacer algo juntas. A las dos nos encanta la playa y buscando conseguimos un club en Caracas, mi ciudad, que tenían pistas de arena donde practicaban vóley-playa, pero al contactarlos no tenían más plazas por lo que nos invitaron a probar el tenis playa. Ahora no hay quien nos saque de la pista de arena. Juntas quedamos campeonas nacionales en categoría Intermedia justo antes de venirme a España. ¿Qué es lo que más te gusta de este deporte? Son muchas cosas. El tenis playa mezcla dos cosas fundamentales para mí: la actividad física y la playa, que es mi lugar favorito. Otra cosa que también me gusta mucho es lo amigable que es este deporte, ya que puede jugarlo todo el mundo y esto genera un ambiente muy sociable y de compartir que, a mi parecer, es único. Por eso, lo recomiendo totalmente.

¿En qué modalidad juegas? Juego en modalidad doble porque es la única que puntúa en el ranking nacional e internacional y también es más divertido. Existe la modalidad individual, pero la solemos jugar dependiendo del torneo, al igual que la modalidad mixta. Normalmente, se intenta jugar con la misma pareja, pero la verdad es que es algo muy cambiante, ya que se suele cerrar una temporada o torneos específicos con una misma pareja, pero para otras competiciones esto puede cambiar y toca jugar con alguien diferente. ¿Qué es lo más importante para ti para hacer tándem con una compañera? Lo más importante es la actitud y tener unas buenas vibraciones con ella. En la pista, hay muchos momentos que ser la mejor técnica o tácticamente no es suficiente. Además, también hay momentos difíciles y tienes que tomar muchas decisiones a lo largo del


NÚMERO 13 - JUNY 2021

partido en cuestión de segundos. Por eso, tienes que darlo todo en la pista y confiar plenamente en tu pareja, y que al terminar te quede la sensación de que, sin importar el resultado, dimos lo mejor. Además de jugadora, eres entrenadora. ¿Qué es lo que te aporta esta faceta? Me aporta mucho más de lo que imaginé. Va más allá de enseñar tenis playa y eso es lo que más me gusta. Al final estás enseñándole a una persona que es capaz de mejorar y superarse cada día, y esto lo puede aplicar también en cualquier ámbito de su vida. En la pista, hay muchos valores, como no rendirse, la dedicación y el esfuerzo por mejorar, que nos ayudan en nuestra vida diaria. Por esto, dar clases y ver cómo estoy aportando algo a alguien me llena de mucha satisfacción. ¿Cómo trabajas la parte psicológica? Tengo la suerte de trabajarlo con mi padre a través del mindfulness y del neurofeedback. Él se ha formado en esto y se ha convertido en mi psicológico y entrenador mental. Juntos trabajamos en profundidad temas como la atención plena, la concentración y la práctica de la meditación. Sin duda, ha sido un factor determinante en mi mejoría como deportista y también me ha cambiado la manera de ver la vida a nivel personal. Desde 2016, vives en Barcelona. ¿Era un paso crucial para tu carrera como deportista profesional? ¿Por qué? Sin duda lo fue. Lamentablemente, en Venezuela se me limitaba mucho la posibilidad de viajar y competir a nivel internacional. Al emigrar a Barcelona, no solo tenía más posibilidades, sino que

también me encontré con un nivel mucho más superior al mío y esto fue un reto para mí, obligándome a esforzarme mucho más. Actualmente, eres subcampiona de España. ¿Cuáles son tus próximas metas? Mi meta siempre será superarme a mí misma. Quiero dar un buen desempeño en la pista y obtener buenos resultados, o en todo caso, tener sensaciones positivas. En abril, jugué el Campeonato de España, donde quedé subcampeona y me clasifiqué para el Europeo. Espero también tener un puesto para el Mundial y una mejor posición dentro del ranking mundial. Busco entrar en el top 50 o incluso en el 20, y de ahí en adelante seguir trabajando para lograr mucho más. Pero más allá de los números, espero poder ser un referente en el tenis playa, transmitir mis valores y poder motivar a los demás. Estás cursando el grado en CTEF, ¿qué esperas que te aporte profesionalmente? ¿En qué ámbito te gustaría trabajar? Realmente, me está aportando muchísimo. Cada asignatura que veo me suma como atleta profesional y me da una nueva visión. CTEF me ha descubierto nuevos campos y se han empezado a abrir muchas puertas donde más adelante podría desarrollarme. Tengo claro que me gustaría innovar en el tenis playa, ya que, al ser un deporte minoritario, aún hay mucho trabajo por hacer, desde investigaciones biomecánicas hasta planes de entrenamiento. Siendo un deporte minoritario, ¿es complicado obtener patrocinadores? ¿Es más difícil siendo mujer? Sí, es bastante complicado, sobre todo, en el momento en el que me encuentro. En el

Me gustaría innovar en el tenis playa, ya que, al ser un deporte minoritario, aún hay mucho trabajo por hacer

tenis, si estás en el top 100 ATP, ya tienes patrocinios. Esto no sucede en el tenis playa y solo los top 10 del mundo tienen patrocinios fuertes, que les permiten la completa dedicación. En mi caso, aún no es así y necesito poder dedicarle más horas. Pero, para eso, es necesario tener una situación económica que te lo permita y muchas veces tener un trabajo aparte no te garantiza que puedas tener la flexibilidad de tiempo para viajar y competir. Sin embargo, no creo que por ser mujer sea más difícil, sino que la dificultad viene de ser un deporte minoritario, que tiene poca visibilidad si se compara con deportes como el tenis, el pádel, y ni mencionar el fútbol. Pero estoy segura de que todos los del mundo del tenis playa estamos trabajando para que esto cambie, porque esto hará que haya más patrocinadores interesados y nos permita dedicarnos completamente al deporte. En este momento, estoy en busca de más patrocinadores que me permitan dedicarme de lleno a mi deporte. NOX Beach Tennis han sido los primeros en darme una gran oportunidad y en ayudarme, así que espero seguir sumando con algunos más.

21


REVISTA EUNCET ALUMNI

EL PROFESSORAT Cristina Cáliz

Jo soc de relacions llargues

J

o soc de relacions llargues... Vaig estar 11 anys a l’IESE, 20 anys jugant a bàsquet, porto 25 anys amb el meu marit i fa quasi 12 anys que vaig arribar a l’Euncet. Suposo que és una qüestió de confiança, respecte, evolució... Durant els anys a l’IESE, vaig treballar en diferents àmbits de la investigació empresarial, sobretot a l’àrea de Sistemes d’Informació, on vaig acabar fent el doctorat, que va versar sobre l’e-learning, concretament sobre el model híbrid o blended. L’objectiu era estudiar com les tecnologies de la informació afectaven a la formació directiva i com apareixien nous models de formació que intentaven aprofitar les noves tecnologies per oferir una formació superior. Ja llavors el resultat va ser que un model blended, que combinés la formació en línia i la presencial, aprofitant el millor dels dos escenaris, era un model superior. A l’arribar a l’Euncet, em vaig incorporar al nou grau universitari en Administració i Direcció d’Empreses, impartint l’assignatura Organització i Administració d’Empreses (OAE) a la primera promoció del grau adaptat al Pla Bolonya. Pocs anys després, es llançà la retitulació pels que volien adaptar els seus estudis de diplomatura. Amb aquest programa ja es va començar a dissenyar el que en el futur va esdevindre la modalitat semipresencial, amb menys hores presencials de docència però amb una metodologia que permetia assolir els mateixos coneixements que la formació presencial. Durant aquests anys, he impartit assignatures com Gestió Financera, OAE,

22

Sistemes d’Informació, Tecnologies de la Informació i Comunicació, i a diferents programes, ja fossin de grau o màster. També he exercit càrrecs com el de directora de Retitulació, directora d’Investigació i ara directora dels Graus en ADE i en Màrqueting i Comunicació Digital. Però tinc un sentiment especial per OAE i la coordinació dels Treballs de Fi de Grau (TFG). La primera suposa rebre als alumnes quan aterren per primera vegada a l’Euncet. Els veus arribar amb les seves pors, la seva innocència (no tots), desorientats en molts casos, la majoria sense saber ben bé què volen fer a la seva vida i altres amb les idees molt clares... i els coneixes. Si una cosa té l’Euncet és que pots conèixer als alumnes. No només imparteixes classes magistrals, sinó que acompanyes als teus estudiants en el seu propi procés de maduració i de creixement personal i acadèmic. Quan arriben al final i defensen el seu TFG, veus el seu canvi i creixement, i penses que has pogut contribuir mínimament en aquesta evolució. Per mi, aquesta és la millor part de la meva feina, i l’Euncet és l’entorn ideal per fer-la. I ara, que una pandèmia ha traslladat les aules a un entorn diferent, tornem a qüestionar si la tecnologia pot canviar per sempre la formació a l’aula i jo torno a recuperar la meva tesi per refermar el model blended com a model superior. Necessitem el contacte amb els alumnes i ells també ho necessiten, però haurem de trobar la millor manera de fer-ho i l’Euncet és el millor escenari, perquè compta amb les persones (professors, estudiants i personal) per aconseguir-ho!


NÚMERO 13 - JUNY 2021

SABIES QUE... Espanya és el cinquè país d’Europa que escolta més podcast?

A

ixí es desprèn de l’informe “Digital News Report 2020,” elaborat per l’Instituto Reuters, on el 41% dels internautes espanyols asseguren que han escoltat algun podcast en l’últim mes, dos punts més que l’any anterior. Amb aquesta dada, Espanya se situa en la setzena posició d’una llista de quaranta països del món, que lidera Turquia (86 %), seguida de Kenia (70 %). Però si ens fixem només en els països europeus, Espanya puja al top 5, per darrere de Bulgària (59 %), Eslovàquia (48 %), Romania (46 %) i Polònia (45 %). Tanmateix, en aquestes dades, s’ha de tenir en compte que el perfil de l’oient de podcast sol ser jove, urbà i amb una posició socioeconòmica superior a la mitjana del país. Per això, en determinats països les dades de consum són molt superiors a la de països amb una alta penetració d’internet, que tenen més internautes en franges d’edat altes i que no són consumidors de podcast. De fet, si mirem les dades segons l’edat del consumidor veiem que, per exemple, a Espanya, el 51 % és menor de 45 anys i el percentatge s’incrementa fins al 55 % entre la generació del mil·lenni, que són els nascuts entre els anys 1980 i 2000, i fins al 57 % entre els internautes de 18 a 24 anys. Una de les últimes empreses que han entrat en el mercat del podcast, però que ho ha fet amb una gran força, ha sigut Spotify. El seu objectiu és convertir-se en la primera plataforma de podcast del món i desbancar a Apple, com ja ho han fet en diferents països tot i que van ser dels pioners. A Espanya, segons el mateix estudi de l’Instituto Reuters, Spotify ocupa la segona plaça amb un 32 % del mercat, només per sota de YouTube (55 %). L’aposta de Spotify pels podcast l’ha portat a fer una inversió de prop de 800 milions d’euros en dos anys, on destaca els 100 milions de dòlars que va pagar el 2020 per incorporar el podcast d’humor The Joe Rogan Experience, que és líder a nivell internacional. La seva estratègia és fer contractes perquè famosos com Michelle Obama o Kim Kardashian facin podcast exclusius per ells. A Espanya, els podcast que lideren la llista dels més escoltats del 2020 no hi ha cap aposta exclusiva de Spotify, ja que el programa d’humor Nadie sabe nada, d’Andreu Buenafuente i Berto Romero es posiciona en el primer lloc d’una llista on destaquen els podcast sobre benestar i salut. El per què del seu èxit Però, per què tenen tant èxit? El podcast va néixer el 2004 i és l’emissió gravada d’àudio que un usuari pot descarregar d’internet per reproduir en un ordinador o en qualsevol dispositiu portàtil. El seu nom va ser encunyat per un periodista britànic a The Guardian i és la fusió entre les paraules iPod (el dispositiu d’Apple) i broadcasting (emissió) i el seu èxit sobre altres formats s’explica pels següents motius: 1. Consum sense atenció i quan es vulgui. A diferència d’un vídeo o d’un article d’un blog, un podcast es pot consumir quan es vulgui i mentre es realitzen altres activitats com poden ser fer esport, conduir o ordenar la casa. El seu auge té molt a veure amb la utilització massiva dels telèfons intel·ligents, que ens permeten accedir a internet des de qualsevol punt.

El 2020 el podcast espanyol més escoltat va ser el programa d’humor Nadie sabe nada, segons Spotify 2. De fàcil creació. Una de les claus del seu triomf és la simplicitat tècnica que demana per crear-ne un. Tan sols necessita gravarse, editar-se (si no es fa en directe) i publicar-se i tot això es pot fer amb programes gratuïts que ofereixen una bona qualitat. Evidentment, si es volen resultats més professionals, es pot fer una inversió en recursos. 3. Poca competència. Actualment, només hi ha al voltant d’un milió de podcasts en el món, una xifra petita si la comparem amb els 60 milions de blogs que existeixen, els 30 milions de canals de YouTube o els 500 milions d’usuaris que cada dia utilitzen Instagram. 4. Fidelitat. Els podcasts creen quaranta vegades més compromís que un vídeo a les xarxes socials i el 80 % dels oients escolta, com a mínim, el 80 % de cada episodi, mentre que a YouTube el 40 % finalitza el vídeo que està veient. Això significa que el consumidor de podcast és molt fidel i de qualitat, un fet que les empreses poden aprofitar per millorar les seves taxes de conversió en canals digitals. Fins al 69 % dels oients reconeixen que han descobert marques i productes que no coneixien gràcies als podcasts. 5. Apte per qualsevol sector. Les seves característiques fa que sigui apte per qualsevol sector. Això significa que com oients podem trobar podcasts de qualsevol temàtica que ens interessi, des de ciència ficció o meditació fins a física quàntica o criptomonedes.

23


REVISTA EUNCET ALUMNI

L’ACTUALITAT L’Academic League triomfa amb un ‘escape room’ virtual Els equips participants van haver de resoldre un enigma en menys de 60 minuts Amb l’objectiu de fer una activitat divertida i amena, cada any s’organitza l’Academic League, dirigida a tots els estudiants de grau. En aquesta edició, que es va celebrar el 22 d’abril, els alumnes van haver de formar equips d’entre 4 i 6 participants per superar l’escape room virtual “The Pegasus Project”. El joc consistia en investigar i descobrir què passava amb l’agent secret desaparegut, en el mínim de temps possible i a través de les pistes que els van anar apareixent. Dels 14 equips que es van inscriure, l’equip guanyador va ser MESSIRVE, format pels estudiants del grau en CTEF Néstor Cazorla, Èric Nolla, Georgina Villalaín i David Serra. En segona posició, va quedar Perlutant Group, format per Patricia Lafuente, Daniel Rodríguez, Sergi Abella, Oriol Castillo i Daniel Gauxax, tots ells també estudiants de CTEF, i va completar el podi Canavar squad, l’equip integrat per Sebastian Galarraga, Julian Carceller, Ricard Gomis, Marc Montes i David Nisa, estudiants del grau en ADE i del Doble Grau en ADE i Màrqueting i Comunicació Digital. Tots ells van ser premiats segons la seva posició en la classificació del joc.

L’equip guanyador, MESSIRVE, durant l’entrega del premi al campus de Barcelona

El professor Pere Mañé crea l’empresa Nomadstation

L’estudiant Matías Gündel guanya el concurs “Dissenya la carpeta Euncet”

El director del postgrau en Desenvolupament Directiu, Pere Mañé, ha creat l’empresa Nomadstation, juntament amb altres socis. En plena expansió del teletreball, Nomadstation ofereix a les empreses solucions per millorar l’eficiència i el benestar de tots els treballadors que desenvolupen les seves tasques des de casa. Entre els seus serveis, hi ha des de la monitorització del temps de feina fins a solucions tecnològiques per a una bona postura corporal o mobiliari amb un disseny propi i patentat, que és plegable i s’adapta als espais disponibles de cada casa. Tot això ho ofereixen amb una tarifa mensual que inclou tots els serveis i permet reduir el cost indirecte per cada treballador.

Amb una proposta corporativa i clàssica, l’alumne del màster universitari en Direcció de Màrqueting, Matías Gündel, va guanyar el concurs “Dissenya la carpeta Euncet”, imposant-se a la proposta de Nathalie Ramírez, estudiant del grau en Màrqueting i Comunicació Digital, que va concursar amb un disseny colorit i atrevit, que recordava a un còmic. En total, van participar 27 alumnes amb 56 propostes, de les quals 4 van ser escollides per un jurat expert per passar a la definitiva votació en mans de tota la comunitat Euncet. Com a guanyador, Matías Gündel va rebre un xec regal valorat en 500 €, mentre que Nathalie Ramírez es va emportar un xec de 200 €.

24


NÚMERO 13 - JUNY 2021

Les professores Renata Marciniak i Cristina Cáliz publiquen un article sobre l’educació en línia

HumanLeadership, la consultoria fundada per la professora Noèlia Hurtado

La Dra. Cristina Cáliz, directora dels graus universitaris de l’Euncet Business School, i la Dra. Renata Marciniak, professora i experta en e-learning, han publicat l’article “A System of Indicators for the Quality Assessment of Didactic Materials in Online Education”, a la revista especializada International Review of Research in Open and Distributed Learning (IRRODL), indexada al Journal Citations Reports. En l’article, presenten un sistema de 43 indicadors dissenyats per elles per avaluar la qualitat dels materials didàctics amb l’objectiu de millorar-los. Per això, es van basar en els resultats que van obtenir d’analitzar els estàndards, normes i models actuals i van construir aquest sistema que ha estat validat per 16 experts internacionals en educació virtual i per una prova pilot a universitats de tres països diferents. Els resultats, que es recullen en l’article, van confirmar que el sistema d’indicadors dissenyat té un gran potencial que pot servir de guia per les universitats i el seus equips docents.

La directora del postgrau en Control de Gestió, Noèlia Hurtado, s’ha unit amb altres socis per fundar HumanLeadership. Es tracta d’una consultoria, integrada per un equip d’especialistes en desenvolupament humà i empresarial, que ajuda a les empreses a maximitzar el potencial humà dels professionals que en formen part. La seva metodologia es basa en un test que avalua el nivell de l’empresa en una escala de l’1 al 6, i, a partir dels resultats obtinguts, dissenyen la millor estratègia de creixement adaptada a les necessitats detectades. Amb aquest nou repte professional, Noèlia Hurtado segueix impulsant el creixement de les empreses, com ja fa des de la consultoria TOPTEN Expansión, també fundada per ella i que segueix a ple rendiment, ajudant a les empreses i franquícies en la seva política d’expansió. Totes dues aventures professionals les combina amb la seva faceta de docent en centres universitaris com l’Euncet Business School.

Èxit en la primera edició virtual de la Jornada Euncet Empresa L’essència de la jornada es va mantenir i es van organitzar estands i ponències Després de deu edicions realitzant-se en format presencial, la Jornada Euncet Empresa es va adaptar a la situació sanitària provocada per la Covid-19 i es va fer per primera vegada en format virtual. Per això, es va comptar amb una plataforma especialitzada en fires virtuals perquè cada empresa participant tingués el seu estand personalitzat amb la seva imatge corporativa. Des d’allà, les empreses van poder contactar amb els estudiants a través d’un xat habilitat per l’ocasió, i fer entrevistes ràpides per videotrucada amb aquells candidats que encaixaven millor amb el perfil professional que cercaven. Paral·lelament, durant el matí, es van programar fins a set ponències sobre màrqueting, management, esport i innovació, que van ser impartides per professionals experts de les empreses Freshly Cosmetics, Sport&Life, Elogia, BH Fitness, Stradivarius, Eurecat i Secartys. En total, van participar en la Jornada més de 400 estudiants dels graus universitaris de l’Euncet Business School i 28 empreses, en una de les edicions amb més activitat.

25


REVISTA EUNCET ALUMNI

El professor Ángel A. Juan, entre els científics mundials més citats Segons un prestigiós rànquing, es troba entre el 2 % dels investigadors més citats del 2019 El Dr. Ángel A. Juan, professor dels graus universitaris de l’Euncet Business School i líder del grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l’IN3, és un dels 159.683 investigadors que apareixen al Ranking of the World Scientists: World’s Top 2% Scientists. Es tracta d’un prestigiós rànquing que elabora la Universitat de Stanford i que recull el 2 % dels científics més citats a nivell mundial en l’últim any. Per elaborar la llista, un grup d’experts format per John Loannidis (Universitat de Stanford), Jeroen Baas (Elsevier B.V.), Kevin W. Boyack (SciTech Strategies) i Richard Klavans (SciTech Strategies) es basen en la informació que conté la base de dades Scopus per avaluar els científics per l’impacte de les seves citacions. Aquesta llista proporciona informació estandarditzada sobre citacions, índex h, índex hm ajustat per coautoria, citacions d’articles en diferents posicions d’autoria i un indicador compost, entre altres, dels diferents investigadors.

la notícia destacada Columat, l’empresa fundada per l’Alumni Georgina Coll, seleccionada per l’acceleradora del president de Mercadona Ha estat escollida entre més de 1.000 candidatures i s’incorporarà a la fase Traction Lanzadera, l’acceleradora impulsada per Joan Roig, president de Mercadona, ha seleccionat 70 empreses emergents, entre les quals hi ha Columat, dedicada a la recollida de la compra a través de taquilles intel·ligents i fundada per Georgina Coll, antiga alumna del grau en Administració i Direcció d’Empreses de l’Euncet, juntament amb el seu soci, Albert Bladas. Segons el seu grau de maduresa, les empreses seleccionades s’incorporen directament en una de les quatre fases que consta el programa: Start, per emprenedors sense un projecte desenvolupat; Traction, per empreses en fase inicial però que ja treballen amb mètriques i una facturació consolidada; Growth, per empreses estables que volen fer un pas més en el seu negoci, i Scale Up, per empreses que estan creixent a gran escala i busquen nous mercats o una nova ronda de finançament. En aquest cas, Columat ha estat seleccionada per la fase Traction, que ofereix assessorament i formació durant almenys quatre mesos, i finançament segons les fites que vagin assolint. Per això, durant el temps que estiguin en el Georgina Coll i Albert Bladas, amb una de les seves taquilles intel·ligents programa, hauran d’estar entre tres i quatre dies a la setmana a Marina de Empresas, les instal·lacions que Lanzadera té a València, on també podran crear sinergies amb la resta de les empreses seleccionades. Des de Columat, esperen que l’entrada a Lanzadera els permeti donar-se a conèixer i madurar. Van crear l’empresa el 2019 i, després d’implementar vàries proves pilots, s’estan començant a fer un lloc al mercat, impulsats per la digitalització de molts sectors a causa de la Covid-19. Entre les solucions que ofereixen, hi ha taquilles que controlen la temperatura interior i altres dissenyades específicament per a productes farmacèutics. D’aquesta manera, els clients poden recollir les seves compres a qualsevol hora i sense haver de patir per l’estat dels productes, mentre que les empreses optimitzen la logística de la última milla i redueixen fins a un 45 % les emissions de CO2. Actualment, estan negociant amb plataformes de comerç electrònic i amb ajuntaments per instal·lar les seves taquilles en punts estratègics de vàries ciutats.

26


NÚMERO 13 - JUNY 2021

RECOMANACIONS

AUTOR: Eloi Noya EDITORIAL: LID Editorial ANY: 2021 PÀGINES: 160 pàg.

AUTOR: Albert Cañigueral EDITORIAL: Conecta ANY: 2020 PÀGINES: 288 pàg. ISBN: 978-84-16883-92-9

ISBN: 978-84-18709-49-4

Fintech: ahorro e inversión en la era financiera digital

El trabajo ya no es lo que era: nuevas formas de trabajar, otras maneras de vivir

La dificultat d’estalviar és una constant en la nostra vida, vivim al dia sent en moltes ocasions incapaços de generar un excedent econòmic mensual que ens doni un mínim coixí de tranquil·litat financera; i, quan tenim uns estalvis, no sabem exactament com invertir-los perquè ens donin una mica de rendibilitat. Aquest llibre, escrit amb un llenguatge proper i comprensible, introdueix els conceptes clau de l’estalvi i de la inversió i descobreix eines i conceptes enfocats a assolir els nostres objectius financers d’una forma senzilla mitjançant l’ús de fintechs. Què són els roboadvisors i com ens ajuda a una inversió senzilla i diversificada mitjançant fons indexats? Quina és la màgia de l’interès compost? Per què és bona la diversificació? Com podem invertir en or, en accions d’empreses emergents, en art o en moneda digital? Es tracta d’un complet manual que ens ajudarà a estalviar i invertir, sigui quina sigui la nostra situació financera.

És l’ocupació assalariada un bon invent? Per què treballem com ho fem? Els robots ens trauran la feina? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem en un moment d’incertesa, conscients que les relacions laborals han canviat dràsticament: els nostres pares van tenir un sol treball en la seva vida, nosaltres en tindrem de diferents al llarg de la nostra vida i els nostres fills tindran una mitjana de set treballs alhora. Els treballadors, els sindicats i els reguladors ja estan reaccionant davant els nous paradigmes laborals com les plataformes digitals o el teletreball, i es poden veure els efectes en els sistemes de pensions o en l’educació. Totes les peces del tauler es mouen i l’adaptabilitat és i serà la principal virtut per afrontar reptes presents i futurs. Amb la voluntat de dibuixar el nou escenari del món laboral i oferir un mapa que ens guiï, l’autor analitza amb rigor les debilitats del sistema actual que obliguen a revisar de manera urgent els acords socials al voltant de la feina.

AGENDA Juny ‘Charlas ON’ sobre operacions i l’Agenda

15 2030

Entrevista a: Marta Caballero, Senior Consultant a EFESO Format: virtual Hora: a les 18.30 h

17

‘Charlas ON’ sobre gestió de projectes Entrevista a: Xavier Rodríguez, Digital Transformation Manager a Banc Sabadell Format: virtual Hora: a les 18.30 h

‘Charlas ON’ sobre innovació i millora

22 contínua

Entrevista a: Raúl Sánchez, Head of Innovation a Barcelona Activa Format: virtual Hora: a les 18.30 h

‘Charlas ON’ sobre finances i

29 emprenedoria

Entrevista a: Armand Bover, director Financer a Sandrigham Format: virtual Hora: a les 18.30 h

27


REVISTA EUNCET ALUMNI

28


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.