REPORTATGE
L’auge del mercat de segona mà
Laia Morales, sòcia i fundadora de Bexperience
OPINIÓ
Rosa Llamas
Madelín Gómez
Joaquim Valls
Àlex Sanz
Montserrat Grima, Managing Director a Yokogawa Iberia
Victor Torres, estudiant del grau en Màrqueting i Comunicació Digital
04
L’Editorial
A càrrec de l’Alfons Freixes, director del centre universitari Euncet Business School
EDITA
Euncet Business School
Euncet Alumni
EDITORA
MARTA ROMA mroma@euncet.com
05
Nomenaments
Descobreix les últimes novetats professionals de la xarxa Euncet Alumni
05
Informació pràctica
Nova llei d’empreses emergents: te’n pots beneficiar?
06
La libertad como lujo
Rosa Llamas, experta en comportament del consumidor i investigació qualitativa i professora de l’Euncet
10
Una «preposició» indecent
Joaquim Valls, expert en programació neuro-cal·ligràfica i professor de l’Euncet
12
Alumni Destacat
Laia Morales, sòcia i fundadora de Bexperience
13
Empresa al dia
MiiN, l’empresa de referència en ‘kbeauty’ a Europa
14
L’Entrevista
Montserrat Grima, Managing Director a Yokogawa Iberia
REDACTORA PATRÍCIA FOLCH pfolch@euncet.com
08
Navegar por la brecha: expectativas y realidades de la jubilación
Madelín Gómez, experta en demografia i professora de l’Euncet
Reportatge sobre quins factors expliquen l’auge del mercat de segona mà i cap a on va
TikTok s’està convertint en el rival de Google?
PUBLICITAT
Si voleu incorporar un anunci a la Revista Euncet Alumni, ens podeu enviar un correu electrònic a alumni@euncet.com
CONTINGUT
Si teniu contingut que pot ser rellevant per la Revista Euncet Alumni, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l’adreça electrònica alumni@euncet.com
EUNCET BUSINESS SCHOOL
Camí del Mas Rubial, 1, 08225 · Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 730 19 00
Adreça electrònica: info@euncet.com Web: www.euncet.com
Les notícies més rellevants de l’entorn de l’Euncet
EUNCET ALUMNI
Camí del Mas Rubial, 1, 08225 · Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 730 19 00
Adreça electrònica: alumni@euncet.com
Web: www.euncet.com/es/campus/ alumni
Propers esdeveniments destacats
La dona serà realment igual a l’home el dia que es designi una dona incompetent per a un lloc important
François GiraudEnguany, la commemoració del Dia Internacional de les Dones té una connotació especial, ja que fa 150 anys que es va matricular la primera dona en una carrera universitària a Espanya. El seu nom era Maria Elena Maseras i es va matricular a Medicina a la Universitat de Barcelona, on va treure excel·lents qualificacions. Tanmateix, desanimada per totes les traves burocràtiques que es va anar trobant pel camí, va desistir i es va acabant dedicant a l’ensenyament.
La seva història és una de les moltes que trobem al llarg del temps. Ella sempre serà recordada per ser la primera dona en accedir al món universitari sense necessitat de disfressar-se d’home. Moltes més dones van venir després d’ella, però la societat d’aquell moment va deixar d’aprofitar el seu talent en la medicina només perquè era dona. Malauradament, això encara passa massa sovint. Segons l’estudi Bretxa salarial i presència de la dona en llocs directius 2022, només el 14 % dels càrrecs directius a Catalunya estan ocupats per dones, un percentatge inferior que l’any anterior, quan la pandèmia va ajudar que moltes dones accedissin a llocs de responsabilitats. Però la tornada a la presencialitat i als viatges de feina han castigat de nou a les dones, que es veuen en l’obligació de prioritzar la conciliació per sobre de la seva carrera professional. A més, l’estudi conclou que el percentatge més gran de directives es concentra als departaments de recursos humans i que molt poques ocupen el càrrec de directores generals. Per tant, les dades ens mostren que les dones amb talent segueixen sense arribar a la direcció i que sovint ho fan en aquells àmbits considerats com femenins.
Així que encara hi ha molta feina a fer. Ara les dones trepitgen la universitat, però continuen sense poder demostrar que són competents en el nivell més alt de la jerarquia. Els factors són molts i diversos, però tots podem començar per valorar els nostres companys pels seus mèrits i coneixements, independentment del seu gènere i de les seves circumstàncies personals. Sembla fàcil, però ho aconseguirem?
Alfons Freixes Director del centre universitari Euncet Business School
Va cursar el grau en Administració i Direcció d’Empreses (2012-2016)
El passat 22 de desembre de 2022, es va publicar al BOE la Llei 28/2022 de foment de l’ecosistema d’empreses emergents, més coneguda com la llei de les start-ups, una nova normativa que fa que Espanya passi a ser un dels països punters d’Europa pel que fa a l’aposta per la innovació, el talent i l’emprenedoria. Aquesta nova llei, que va entrar en vigor l’1 de gener d’aquest mateix any, té per objectiu regularitzar i donar suport a la creació i al creixement de les empreses emergents, un sector en constant desenvolupament aquests darrers anys. A més, aquesta reforma suposa una gran millora fiscal i administrativa tant pels treballadors com pels inversors, ja que fa que sigui més accessible apostar per les noves idees que es generin.
Per saber si la teva empresa forma part del que es considera una empresa emergent i, per tant, es pot beneficiar de tots els avantatges fiscals, mercantils, administratius i migratoris que preveu la llei, a continuació et deixem un seguit de punts amb els quals el Govern defineix aquesta tipologia d’empreses:
• Ser de nova creació o tenir menys de 5 anys (7 anys, en el cas d’empreses biotecnològiques, energètiques, industrials o que desenvolupin tecnologia pròpia dissenyada a Espanya).
• No haver sorgit de fusions, escissions o transformacions d’empreses no emergents.
• Tenir la seu social, el domicili social o l’establiment permanent a Espanya.
• No cotitzar en un mercat regulat ni distribuir ni haver distribuït beneficis.
• Tenir un caràcter innovador i ser escalable.
• El 60 % dels treballadors tingui un contracte laboral a Espanya.
El lujo como fenómeno ha sido la musa que ha inspirado los escritos de numerosos pensadores a lo largo de la historia, desde filósofos a antropólogos; hasta músicos a historiadores, e investigadores sociales. El instinto suntuario puede ser retratado como una constante antropológica, una pasión común a todas las eras y civilizaciones. Sin embargo, la noción del lujo ha ido mutando a lo largo de la historia. Se trata de un concepto dinámico cuyo significado y rasgos característicos varían, dependiendo de la época histórica. Mientras que en unas épocas se adoraba la idea de lujo, en otras, fue denigrada y perseguida. Con el objetivo de explorar la idea del lujo como fenómeno complejo y polisémico en la sociedad de consumo actual, se llevó a cabo una investigación cualitativa, mediante entrevistas en profundidad, donde participantes de Estocolmo, Berlín, Londres, y Madrid compartieron sus ideas sobre el significado del lujo, a nivel personal. Según los resultados de la investigación, una de las nociones de lujo más prominentes en la sociedad actual es la libertad. Si bien la libertad ha sido generalmente considerada como una necesidad básica, y no como un lujo, algunos autores consideran la libertad como privilegio.
Otto von Bismarck sostiene que la libertad es un lujo que no todo el
mundo puede permitirse, mientras que Martin Luther King afirma que la libertad siempre ha sido cara. En el contexto de la sociedad de consumo, Enzensberger considera que el lujo del futuro no estará relacionado con lo superfluo, sino con lo necesario.
Profundizando sobre la libertad como lujo en la sociedad actual, podemos distinguir dos tipos de libertad como lujo: liberación (liberarse de) y licencia (libertad para). La liberación de presión laboral, de rutinas de trabajo, de restricciones económicas y de normas sociales se enmarcan dentro del primer tipo. Utilizar el tiempo sin limitaciones físicas, económicas o sociales es considerado como un lujo. También lo es el hecho de liberarse de restricciones a la hora de comprar y consumir/utilizar bienes y servicios. Por otro lado, la licencia o libertad de elección también es considerada como un lujo. Libertad para hacer, tener o ser. En un sistema donde prima la eficiencia, tanto en el tiempo libre como en el trabajo, dedicar tiempo a no hacer nada, simplemente “a ser”, se percibe como lujo. Asimismo, también se considera un lujo el hecho de contar con autonomía para poder realizar actividades significativas y gratificantes. La posibilidad de aprender o de dedicar tiempo a actividades creativas o a retos
intelectuales, así como dedicar tiempo al desarrollo personal o a marcar una diferencia en la sociedad se consideran lujos. Esta visión de la libertad como lujo está en línea con lo expuesto por Enzensberger, quien considera que la persona que tiene una vida lujosa es aquella que siempre tiene el tiempo para hacer lo que desea y puede decidir qué hacer, dónde y con quién.
La noción de la libertad como lujo está relacionada con un movimiento denominado “simplicidad voluntaria”, que ha surgido como consecuencia de la espiral trabajar (ganar) – consumir (gastar), impulsada por la sociedad de consumo. La búsqueda de tiempo libre es la razón por la que muchos individuos han elegido voluntariamente una filosofía de vida basada en la simplicidad, encontrando satisfacción en aspectos no materiales de la vida. Para quienes apuestan por la simplicidad voluntaria, ser los dueños de su tiempo es la máxima prioridad. Así, se liberan de la autoridad (jefes, sociedad o instituciones), decidiendo cómo usar su tiempo y qué consumir. Este estilo de vida apuesta por consumir menos y valora el consumo modesto frente al consumo ostentoso. La simplicidad voluntaria se define como una forma de vida externamente simple, pero internamente enriquecedora.
Cada vez son más las personas que se cuestionan si el verdadero lujo reside en algo con alto valor económico o si, por el contrario, el auténtico lujo está relacionado con el privilegio que supone tener libertad, vivir una vida sin limitaciones, contar con relaciones auténticas o causar un impacto positivo; en definitiva, tener una vida con sentido.
DRA. ROSA LLAMAS Experta
en comportament del consumidor i investigació qualitativa
Professora de l’Euncet Business School
La esperanza de vida media al nacer en España es de 85 años para las mujeres y de alrededor de 80 años para los hombres. Siendo la edad de jubilación en España actualmente de 65-66 años (edad mínima legal) para acceder a una jubilación, tenemos al menos entre 15 y 20 años para vivir esta etapa fuera de la vida laboral. Es una etapa de la vida que en muchas ocasiones no estamos preparados ni materialmente ni social ni económicamente para afrontar los retos que comporta o aprovechar sus ventajas. Una de las principales causas es la gran brecha que existe entre expectativas y realidades de la jubilación.
En los últimos años, la edad de jubilación en España ha sido objeto de mucho debate y controversia. Se han puesto en marcha varias iniciativas gubernamentales a nivel nacional e internacional. Entre las principales estrategias articuladas como parte de la perspectiva del Envejecimiento Activo que promulgan numerosos organismos, así como solución práctica a las presiones sobre el sistema de pensiones, con menos cotizantes que aporten al sistema, está el prolongar la vida laboral de los adultos mayores. En la práctica, consiste en incrementar la edad de jubilación y a la vez incentivar que las generaciones futuras se mantengan en el mercado laboral más allá de la edad establecida. Por ejemplo, el Gobierno ha puesto en marcha una serie de incentivos para que las empresas
contraten a empleados de más edad, así como exenciones fiscales para quienes sigan trabajando pasdos los 65 años. A pesar de estas medidas, la realidad de la jubilación en España suele diferir bastante de las expectativas tanto individuales como gubernamentales. Sólo un pequeño porcentaje de los españoles consigue jubilarse a la edad legal, ya que la mayoría se jubila mucho antes, entre los 60 y los 65 años.
Las intenciones de retiro varían de acuerdo con una serie de elementos que interactúan entre sí. A nivel objetivo, influyen las condiciones financieras (salario/pensión), factores de expulsión del mercado laboral, así como necesidades económicas, satisfacción en el empleo, la obsolescencia de las habilidades y el conocimiento aprendido en etapas más tempranas de la vida (que hacen que sea más complejo el mantenerse en un mercado laboral constantemente en cambio y basado cada vez más en la tecnología) y las condiciones en el puesto de trabajo así como la carga horaria son algunas de las barreras a la continuidad laboral de los adultos mayores. Entre los condicionantes no laborales o económicos, podemos encontrar necesidades familiares de cuidados a otros individuos, condiciones de salud, muchos jubilados descubren que ya no tienen el mismo nivel de actividad física que tenían cuando trabajaban. Esto puede provocar problemas de artritis u otros de salud e, incluso, si seguimos disfrutando del ejercicio
regular, nuestro nivel de actividad puede no ser tan vigoroso como antes. A nivel subjetivo, influyen las experiencias pasadas de otros individuos cercanos, expectativas de futuro sobre la esperanza de vida después de la jubilación, proyectos no laborales aplazados...
La expectativa suele ser que las personas puedan disfrutar de sus años de jubilación con una buena calidad de vida y tiempo de ocio. Para algunos, la jubilación puede ser una época de descanso y relajación. Para otros, puede ser el momento de dedicar todo su tiempo a sus seres queridos. Sin embargo, las expectativas y realidades de la jubilación suelen ser muy diferentes. Para muchas personas, la realidad de la jubilación significa enfrentarse a una disminución de los ingresos y probablemente a la necesidad de recursos financieros adicionales. Para quienes tienen la suerte de contar con un plan de jubilación o condiciones básicas ya alcanzadas, la realidad puede ser menos estresante. No obstante, para la mayoría, la jubilación significa renunciar a una parte de los ingresos que han obtenido a lo largo de su vida laboral. Puede ser una transición difícil tanto para las personas como para las familias. Además, debido al coste de la vida, muchas personas no pueden viajar ni disfrutar de su jubilación tanto como esperaban. Por otra parte, muchas personas disfrutan de su trabajo y no quieren dejarlo, incluso cuando alcanzan la edad de jubilación, y entra en conflicto con intereses empresariales, de reducción de plantilla o
costes en muchos casos o problemas intergeneracionales a nivel laboral y familiar. La percepción asociada a la vejez o la entrada a la jubilación, que incluye deterioro de la salud y finalización de la vida útil está cambiando a nivel social. Con una mayor esperanza de vida y el incremento de los niveles de salud en la población, cada vez se aleja más esta visión de inactividad social. En definitiva, la jubilación puede ser una época emocionante o difícil, o una combinación de ambos. Todo depende de nuestras expectativas, de las realidades de nuestra situación vital y de cómo nos preparemos para afrontarla, pero sobre todo implica cuidar la salud y mantenerse activo.
En un article recent, el filòsof i pedagog, José Antonio Marina, afirma: «Els dissenyadors del programa GPT han mirat el cervell humà i ara ens ofereixen eines per comprendre’l millor. Els components del ChatGPT són una gegantina memòria entrenada i sistemes operatius per relacionar i combinar elements (...). El que sorprèn és que la màquina no comprèn res del que està fent, com passa amb els programes de traducció automàtica. Es limita a establir aquells enllaços que tenen més probabilitat de ser correctes. El mateix passa al nostre cervell. Tampoc no entén el que està fent». Al llibre El yo creativo (Arpa, 2022), el Dr. Carlos García-Delgado, en un sentit similar, correlaciona memòria i creativitat: «El sistema cibernètic M-C -diu- està format per una part bàsica, o motriu (contenidor d’informació o Memòria Imaginativa -M-) capaç de combinar les seves dades, i per un element de control que anomenem Consciència -C-, capaç de dirigir el procés». Afegeix que el sistema bipolar M-C és el responsable de la creativitat. GarcíaDelgado posa l’exemple de sistema cibernètic al genet (Conscient) que munta un cavall (Memòria). El joquei rep informació de l’animal i, un cop l’ha interpretada, li envia ordres per dirigir-lo. Emfatitza l’autonomia de la Memòria Imaginativa davant de la Consciència, bo i presentant com a prova la seva capacitat per generar els nostres somnis (i, en especial, els indesitjats malsons) mentre dormim, és a dir, inconscientment. El cavall (l’inconscient) és autònom davant del genet (conscient), però no ha d’actuar al seu lliure albir. L’èquid ha de ser ensinistrat pel joquei, de manera que, després d’un període
d’entrenament, la memòria muscular de l’animal recordarà les ordres del seu amo i augmentarà la probabilitat d’un comportament previsible i orientat a l’objectiu de guanyar la cursa. De la mateixa manera, per tal que l’inconscient (el cavall) esdevingui creador ha de ser educat pel conscient (genet). Es tracta d’aconseguir augmentar la probabilitat que les ocurrències de la ment oculta, aparentment espontànies, obeeixin al propòsit de l’autor.
El ChatGPT mostra que la font d’aquestes ocurrències, com passa amb els humans, és una «memòria entrenada». «Jo no puc –confessa Marina a l’article esmentat més amunt- fer directament que se m’acudeixi una idea, un acudit, un poema. Ho he de demanar a aquesta ‘memòria generativa’, que prèviament he hagut d’ensinistrar. Puc construir una memòria d’escriptor, matemàtic o estúpid». La bona notícia és que la ‘memòria generativa, això és l’inconscient, és educable mitjançant l’adquisició d’hàbits i que aquests s’aprenen per repetició. Com apunta García-Delgado: «La Memòria és una caldera en permanent ebullició on es fabrica l’obra de la creació (…) Així doncs, una persona la caldera de la qual contingui poques dades és improbable que gaudeixi d’una imaginació fèrtil, atès que manca de la matèria primera necessària. En alguns àmbits es manté la idea que no cal aprendre coses de memòria. Quin error! Les dades que no són a la memòria de l’individu queden fora del procés creatiu!». García Delgado denuncia el desprestigi actual de l’aprenentatge de memòria. L’equívoc es produeix a la preposició. Per saber de
memòria, no cal aprendre «de» memòria, sinó «amb» la memòria. Succeeix que allò que aprenem bé (ja sigui matemàtiques, ortografia, conduir...) ho sabem fer de memòria, és a dir, ho podem realitzar amb el pilot automàtic o, si es vol, inconscientment, la qual cosa no significa en absolut que ho hàgim après «de» memòria. Posaré un exemple paradigmàtic: l’Euncet està ubicada en un incomparable paratge natural, l’accés per carretera del qual és relativament intricat. Al cap de dues setmanes d’iniciar-se el curs acadèmic, als alumnes de primer any, que ja hi vénen en cotxe, els pregunto si ho fan de memòria. Naturalment, responen que sí. Llavors els pregunto si per saber-ho fer es van aprendre el plànol de carreteres de memòria. Riuen. Llavors els commino a què reflexionin sobre com ho van aprendre i els faig adonar que ho van fer simplement repetint el camí mantes vegades. Aleshores els pregunto si creuen que d’aquí, posem per cas, vint anys sabran acudir a l’Euncet de memòria amb motiu d’un sopar d’Alumni. És palès que sí: repetint-ho ho han après per a sempre! Finalment, els demano quants es creurien capaços de tornar a aprovar els exàmens de la Selectivitat, transcorreguts només uns mesos des que els van realitzar i superar abans de l’estiu. Són molts els que abaixen la mirada i callen. Com que s’ho van aprendre «de» memòria i no «amb» la memòria, mitjançant repeticions periòdiques, espaiades en el temps, al cap de ben poc ho han oblidat. Per tant, a l’escola hem de desmitificar els prejudicis sobre l’aprenentatge per repetició, que tant admirem en l’entrenament esportiu (inconscient motor) i tant menyspreem erròniament a l’àmbit de l’inconscient
cognitiu i emocional. Si anhelem educar una memòria creadora i, de més a més, l’aprenentatge per comprensió, només ho aconseguirem construint una Memòria ben proveïda. José Antonio Marina afirmava en aquest sentit, que: «Als educadors cal advertir-los que han d’ajudar que el nen vagi organitzant una memòria ben endreçada, amb molts enllaços (...). Des dels currículums, cal fomentar aquests enllaços, perquè vagin organitzant la memòria de manera adient. El fenomen de la comprensió és facilitat per una adequada organització dels coneixements». Memoritzar per comprendre en lloc de comprendre per memoritzar. Heus aquí una altra paradoxa del cervell humà!
DR. JOAQUIM VALLS Doctor en Programació Neuro-cal·ligràfica Professor de l’Euncet Business School
Màster en Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial, promoció 2014-2015
Diplomatura en Ciències Empresarials, promoció 2008-2011
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, promoció 2006-2010
“Sempre dic que l’Euncet és la meva segona llar”, amb aquestes paraules la Laia Morales resumeix la seva relació amb nosaltres. Ella ha sigut alumne, ha presidit l’associació Euncet Alumni i ara també exerceix com a professora externa, impartint classes d’Excel·lència Directiva i Empresarial als nostres programes Executive Education.
La Laia Morales té un fort vincle emocional amb l’Euncet. Va començar estudiant enginyeria Informàtica i, dos anys més tard, va decidir compaginar-ho amb la diplomatura en Ciències Empresarials. La informàtica sempre ha estat la seva passió, però quan va començar els estudis es va adonar que hauria d’estar “massa temps tancada a un despatx davant d’un ordinador” i això no estava fet per ella. Així que va decidir formar-se en empresa i informàtica i, d’aquesta manera, poder-se especialitzar en la branca en comú que tenen totes dues àrees: les noves tecnologies. D’aquesta primera etapa a l’Euncet, li va sorgir “l’oportunitat tan espectacular” de començar la seva trajectòria professional als Estats Units, ocupant el càrrec de Sales & Marketing Assistant a l’empresa Venair, on va ascendir a Marketing Manager. Tanmateix, després de dos anys vivint i treballant als Estats Units, va decidir tornar i va ocupar el càrrec de directora de Màrqueting a la mateixa empresa. En aquell moment, la seva carrera professional s’encarava cap a l’àmbit comercial i va decidir tornar a les aules de l’Euncet per assolir els coneixements
que li faltaven. El màster que va cursar li va permetre exercir com a consultora i liderar diferents departaments de màrqueting i vendes. Fins i tot, ha descobert una faceta seva que no esperava que li agradés i que ara gaudeix moltíssim: la de ser docent.
La creació de la seva empresa
Fa un any i mig, va decidir apostar per fer un salt a la seva carrera i obrir la seva pròpia empresa. Bexperience és una consultoria dedicada a assessorar a pimes en la seva estratègia comercial i de màrqueting, fent servir les noves tecnologies. El seu objectiu final és que els seus clients aconsegueixin l’excel·lència, a través de la innovació i de la millora continua. La Laia no es considera una emprenedora nata. Per ella, la creació de la seva pròpia empresa ha sigut el pas natural per poder treballar en allò que més li agrada, que és ajudar als altres a créixer, i fer-ho de forma totalment alineada als seus valors. Ara es dedica al que més li agrada i “no ho canviaria per res”. En cinc anys, només espera que l’empresa hagi crescut més i tingui molts clients satisfets.
La cosmètica coreana, o també anomenada cosmètica kbeauty, està arrasant a Europa i la seva quota de mercat cada vegada és més gran. Corea del Sud ha basat la seva estratègia d’exportació venent primer els seus productes a la Xina i, posteriorment, expandir-se a països del sudest asiàtic, a Rússia i a Europa. En un mercat de gran creixement, els productes coreans han revolucionat la indústria a través de la innovació. Ofereixen productes creats amb tecnologia punta, amb ingredients de qualitat, en envasos atractius i a preus assequibles, que han fet que la cosmètica coreana s’hagi fet un lloc en el sector mundial. Segons l’estudi El Mapa de la Moda 2022, dos dels principals grups coreans, LG Household i Amorepacific, estan entre els deu principals grups de perfumeria del món, on la francesa L’Oréal manté el lideratge.
A Espanya, MiiN Cosmetics va ser la pionera i va ser la primera empresa a obrir una botiga amb productes exclusivament coreans. MiiN va néixer per la necessitat de la seva fundadora Lilin Yang. El 2004, Yang es va mudar a Madrid, però no va deixar de viatjar a Àsia i aprofitava els seus viatges a Seül per carregar la maleta i portar tots aquells productes cosmètics innovadors que no existien aquí. Uns viatges més tard, va començar a veure que fer tants quilòmetres per adquirir uns productes no era l’opció més adequada i va decidir crear la marca MiiN, obrint la seva primera botiga a Barcelona l’any 2014. L’objectiu de Lilin era poder tenir
els seus productes amb més facilitat i donar conèixer en el mercat europeu els beneficis d’utilitzar aquests cosmètics. Actualment, la marca compta amb més de vuit botigues físiques distribuïdes entre Espanya, París, Munic i Milà. A més, també disposa de distribuïdors i un lloc web corporatiu, on els clients poden adquirir els seus productes des de qualsevol part del continent europeu. Ara per ara, l’empresa disposa de quasi trenta marques coreanes diferents amb llicència d’importació pròpia. MiiN Cosmetics garanteix als clients que tots els productes que venen han passat els controls de qualitat pertinents abans de la seva comercialització a Europa. Línia de cosmètica pròpia
L’empresa, que en nou anys ja s’ha convertit en un referent europeu en cosmètica coreana, va obrir aquest any passat la seva última obertura física a Bilbao i va incorporar una segona marca pròpia. Després de dos anys d’investigació i desenvolupament, Yang va llençar el 2021 la seva primera marca de productes cosmètics: Ondo Beauty 36.5. La paraula ‘Ondo’ significa ‘temperatura’ en coreà, sent 36.5 °C la temperatura que es considera òptima pel cos humà. Es tracta d’una línia vegana que té com a filosofia equilibrar la bellesa. Quasi un any després d’incorporar aquesta primera línia de productes propis, Lilin Yang va apostar per dissenyar una segona marca pròpia anomenada Meisani, que en coreà significa ‘eco’. Es tracta d’una marca vegana i sostenible, inspirada en la naturalesa i sostinguda per la ciència.
MiiN Cosmetics té previst continuar avançant en la seva expansió cap a nous mercats, entre ells el Regne Unit i Portugal, amb l’objectiu d’assolir, en els propers tres anys, les 50 botigues físiques. Les noves obertures són claus per accelerar el seu procés d’expansió i consolidar-se a Europa com l’empresa de referència en cosmètica coreana. Amb l’Euncet Business School, va firmar un conveni de col·laboració per crear sinergies i potenciar la relació entre el món empresarial i la universitat.
A l’interior del primer establiment que va obrir MiiN Cosmetics, situat a BarcelonaParlem amb Montserrat Grima, Managing Director a Yokogawa Iberia, membre de l’Associació Espanyola d’Executives i Conselleres (EJECON) i
Alumni de l’Euncet, per parlar de lideratge i de la presència de dones a l’alta direcció i als consells administratius
Des de fa uns anys, formes part d’EJECON, que promou la presència de dones a l’alta direcció. Quan decideixes formar part de l’associació?
Vaig conèixer l’associació per una companya de feina a Madrid. Em va parlar de què estava participant en unes jornades de formació per conselleres administratives. Vaig buscar informació sobre EJECON i em va agradar. El plantejament era completament diferent del que havia vist en altres associacions. EJECON posa a l’abast de les dones una xarxa de contactes i eines pel creixement professional. En el mateix moment que vaig visitar el web, vaig tenir clar que volia demanar la meva incorporació a l’associació.
Com a membre, quin és el teu paper? Participes activament?
Participo activament en el fòrum d’energia, en les activitats de Talk and food i en altres com el programa de conselleres, però sempre m’agrada destacar una activitat que impulsa EJECON i que em sembla molt interessant. Es tracta del programa de mentoria, dirigit a dones joves que estiguin al final de carrera o als inicis de la seva etapa laboral. Aquest tipus de mentoria té com a objectiu ajudar a través de l’experiència i ser un fòrum on compartir vivències i coneixements. És un programa molt enriquidor per les dues parts i és l’oportunitat de créixer fent créixer.
Has desenvolupat quasi tota la teva
trajectòria professional en un sector que predominen els homes, t’ha sigut fàcil anar escalant?
Segurament no és fàcil per ningú i sempre es requereix esforç i disciplina, però sí que considero que per ser dona he trobat més barreres. Però no sempre aquestes barreres han sigut externes, ja que moltes vegades ens les posem nosaltres. En aquests 30 anys d’experiència al món industrial on predominen homes, m’he trobat de tot, des de qui es queda fascinat pel que saps sent dona fins al responsable nou que arriba i que et prejutja només pel fet de ser dona. Et puc assegurar que això és molt dur i fa que aflori la guerrera que una porta a dins. Potser aquesta és l’eina més important que tenim: per molt que ens diguin o que ens
diguem, mai no ens donem per vençudes. A partir d’aquí anar escalant ha sigut un projecte personal i amb les meves pròpies tàctiques i tècniques.
Quins obstacles t’has trobat al llarg de la teva carrera per ser dona?
Un dels principals obstacles són les persones que tenen biaixos i et prejutgen. A la meva carrera he tingut caps, mànagers i mentors. En caps, classifico aquelles persones que es deixen portar pels seus biaixos i perden l’objectivitat i, per tant, no treuen el millor de les persones. Com a mànagers, incloc els que treballen per un objectiu comú, sense biaixos. En canvi, els mentors són els veritables líders. Són els que donen suport al teu creixement professional i que gràcies a ells et desenvolupes més ràpidament i de forma sostinguda. Un altre obstacle important és l’entorn i la crítica. Cal aprendre a no fer cas a moltes de les crítiques que ens arriben. Vinc d’una època que si com a dona eres ambiciosa en la teva carrera professional significava que eres mala mare o que desatenies la teva família. Mai no es feien crítiques així cap als homes.
Actualment, ocupes el càrrec de Managing Director a Yokogawa Iberia. Com definiries el teu lideratge?
Si considerem el lideratge com la capacitat que tenim d’influir, motivar i organitzar, m’agrada definir el meu lideratge com a lideratge per propòsit, que destaca per l’actitud i les ganes de fer coses que redundin en benefici del col·lectiu. Per això, moltes vegades cal adaptar-se al propòsit que tens i, sobretot, a l’equip que tens tant com a col·lectiu com amb les seves individualitats. Per sort, cada vegada els equips són més diversos en tots els aspectes i, per tant, no t’aproximessis de la mateixa manera a una persona jove i amb menor experiència que a una persona de més experiència. Amb la primera, faràs més de mentor mentre que
amb la persona que té molta experiència ho faràs més com a consultor, encara que el propòsit sigui el mateix. Crec fermament que els plans funcionen sempre que el personal estigui implicat i que ho sentin seu. El lideratge per propòsit no és apoderar-se del poder, sinó ensenyar a empoderar, ja que en la mesura que es deleguin funcions en el grup, tot fluirà de manera més ràpida, incrementant la creativitat i augmentant la presa de decisions. Això vol dir maximitzar l’actuació del col·lectiu.
Quines polítiques porteu a l’empresa per lluitar contra la desigualtat de gènere?
Les nostres polítiques van des de tenir un pla d’igualtat i fer xerrades motivadores fins a tenir plans de formació i buscar el millor professional per cada posició. Si cal, traiem el nom i la foto dels currículums per evitar possibles barreres. A més, també tenim programes interns de mentoria amb l’objectiu d’empoderar a les dones.
Sovint es parla del sostre de vidre, però com deies sovint les dones ens posem un sostre de ciment que és l’autoimposat. És el més difícil de trencar?
Trencar amb el sostre que ens imposem, lluitar contra els nostres biaixos, contra la síndrome de la impostora, la dona perfecta... ens ve des de petites. Socialment, veiem que com a nenes se subestima el que ens agrada, com a adolescents tendim a voler agradar als altres, a la universitat ens esforcem per obtenir els millors resultats i així demostrar que som de bones i ja a la vida laboral seguim amb el mateix: demostrant i demostrant per compensar aquesta síndrome de la impostora, que només és nostre. En definitiva, socialment, ens han educat per ser perfectes i part d’aquesta perfecció és no molestar, no fer-te notar. Per això, quan un home es vol comprar un cotxe o tindrà un fill, demana un augment salarial. En canvi, si una dona vol o necessita un
augment, treballa més i millor esperant que el seu responsable se n’adoni i li ho ofereixi. En cas de promocions internes, les dones no es presentaran tret que compleixin el 100 % dels requisits o que siguin convidades a fer-ho. Crec que, per una banda, hem d’aprendre a demanar, a explicar què ens passa o què volem, però també crec que les organitzacions i els líders han de conèixer com som i adaptar-s’hi. Aquesta és la gràcia de la diversitat. Les quotes intenten ajudar en aquests aspectes, a apoderar-nos per demanar el que ens pertany. Està demostrat que per les empreses els equips plurals són beneficiosos, tant econòmicament com socialment.
Sovint es parla que les empreses han de dirigir sota un lideratge femení. És una moda o és una realitat que es quedarà?
És una realitat que va en línia de les necessitats de lideratge actual, on les soft skills han agafat molt protagonisme. El desenvolupament de les persones, la comunicació, el treball en equip són habilitats molt properes a les dones i, per tant, com que és una realitat que neix d’una necessitat, es quedarà.
Fundada el 2015 per iniciativa de 110 executives, el propòsit d’EJECON és “aconseguir el canvi cultural comptant amb el millor talent sense gènere i sense generació a l’alta direcció i consells d’administració per aconseguir la sostenibilitat de les empreses i una societat millor”.
ejecon.org/
A la meva carrera he tingut caps, mànagers i mentors, però només aquests últims són els veritables líders
S’estima que, durant el transcurs del 2022, la venda de roba de segona mà va augmentar un 25 % a Espanya i es preveu que el 2026 aquesta xifra ja s’hagi duplicat. Fins i tot hi ha estudis que preveuen que, de cara a l’any 2030, les vendes de moda de segona mà podrien duplicar-se. L’augment del consum d’aquest tipus de roba ve, en part, provocat pel canvi de mentalitat de la societat, que ha passat d’interpretar que aquesta tipologia de peces estava destinada a la població amb pocs recursos, a considerar-la com una opció de vestir diferent i a un preu molt assequible.
Tot i que mercats com el Rastro, situat a Madrid, ja fa anys que existeixen a Espanya, les primeres botigues de roba de segona mà no van aparèixer fins a finals dels anys noranta i no ha sigut fins a la pandèmia quan aquesta tendència s’ha vist en auge. Segons els experts, en aquesta explosió hi ha tingut molt a veure la generació Z (els nascuts a partir dels anys 90) i els millennials (nascuts als anys 80). Totes dues generacions tenen una forta consciència mediambiental i social, i a més, disposen d’un nivell adquisitiu més baix que les generacions anteriors. Per ells, comprar roba de segona mà és tant una necessitat econòmica com un estil de vida. Gran part d’aquest canvi ve impulsat per les aplicacions mòbils dedicades a la compravenda entre particulars, que han permès que vendre i comprar productes sigui fàcil, pràctic i econòmic. En general, totes tenen un funcionament bastant similar i serveixen, en la majoria de casos, com un ‘aparador’ on els usuaris que volen vendre un producte el poden anunciar i negociar amb els interessats. D’altra banda, els consumidors que busquen adquirir un producte diferent disposen d’un extens repertori d’articles disponibles a preus més reduïts. El gran avantatge d’aquestes aplicacions és, que a part de mostrar un ampli catàleg de productes, asseguren pagaments fiables, és a dir, la plataforma s’encarrega de certificar la recepció del producte pagat per part del comprador i, fins que no arriba, no es desbloqueja el pagament que rebrà el venedor. Cada cop són més les plataformes destinades a aquest servei. El 2022, les aplicacions de segona mà més utilitzades a Espanya van ser Wallapop, Vinted, Milanuncios, Ebay, BKIE, 5miles i Coches.net.
El paper de les grans cadenes
Tal és el boom dels productes de segona mà, que les grans empreses del sector de la moda com Inditex ja s’estan unint a aquesta nova tendència per no quedar-se enrere. El novembre del 2022, Zara va llançar al mercat Zara Pre-Owned, una plataforma pilot de roba de segona mà que, per ara, només està disponible al Regne Unit. Aquesta també inclou servei de reparació de productes de la marca amb l’objectiu d’allargar la vida útil de les peces de vestir o per poder vendre-les, posteriorment, a preus assequibles a altres usuaris. A més, l’empresa capitanejada per Inditex també ha creat una secció per poder donar roba a entitats sense ànim de lucre com la Creu Roja o Càritas. Amb aquesta iniciativa, Zara fa un pas important cap a la sostenibilitat i els primers resultats l’estan acompanyant. Tan sols un mes després del llançament de Zara Pre-Owned, la marca ja s’ha posicionat com a empresa líder en el sector de la roba de segona mà, fet que els ha portat a anunciar que exportaran la idea a Espanya així com d’altres països europeus al llarg d’aquest 2023. En aquesta mateixa línia, el maig de 2022, el grup Inditex va firmar un acord amb l’empresa irlandesa Fiber Company per l’adquisició de teixits reciclats per 100 milions d’euros en tres anys, fet que els permetrà crear col·leccions menys contaminants i més sostenibles pel planeta. Iniciatives com aquestes estan en augment i també es poden trobar exemples en les passarel·les de moda com la 080 Barcelona Fashion. En l’edició del 2022 de la setmana de la moda catalana, es va poder veure la primera desfilada amb roba 100 % de segona mà i que va ser batejada com a 080 Reborn. Totes les peces de la col·lecció estaven recuperades de plantes de classificació de residus tèxtils i de botigues de segona mà.
La contaminació del sector tèxtil
La indústria tèxtil és una de les més contaminants del planeta. Cada any, a causa de la tendència de la moda ràpida, s’utilitzen aproximadament 93 milions de tones de metres cúbics d’aigua i es fabriquen uns 98 milions de tones de roba. Per tant, la pregunta és: realment necessitem tota la roba que comprem? Segons investigacions realitzades, un 56 % de les compres de roba es fan per capritx i no per necessitat. Parlem de roba que té un fort impacte econòmic i mediambiental i que després només usem un o dos cops.
El 56 % de les compres de roba es fan per capritx i no per necessitat
Associacions com Greenpeace ja han advertit que és insostenible seguir amb aquest ritme i que és important que cada cop apostem més per la roba de segona mà i l’economia circular. Aquests dos conceptes, encara que siguin diferents en la pràctica, comparteixen uns mateixos valors i objectius.
L’economia circular és un model de producció i de consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes allargant així el seu cicle de vida, el que implica reduir els residus al mínim, contribuint a preservar el medi ambient i a reduir significativament les emissions dels gasos que acceleren l’efecte hivernacle i el canvi climàtic. La indústria de la moda s’enfronta al repte de l’economia circular empesa per l’auge de les botigues de segona mà, la conscienciació social dels clients i la responsabilitat de l’impacte mediambiental.
Cap a on anem?
La Unió Europea ha presentat un seguit de mesures per impulsar definitivament l’economia circular en el sector del tèxtil, que se sumen als nous canvis legislatius del govern espanyol, que van cap a la mateixa direcció. Alguns dels canvis que vindran en els propers anys són els següents:
• Contenidor de residus tèxtils. A diferents punts de les ciutats i a botigues de segona mà com Humana podem trobar contenidors de roba. N’hi ha de diferents colors (gris, verd, taronja...), depenent de l’associació a la qual es dirigeixen, però l’objectiu és el mateix: donar una segona vida a la roba. Ara la Unió Europea vol que el gener del 2025, tots els països membres tinguin als carrers un contenidor exclusiu pels residus tèxtils. El que ara es recull a través d’entitats com Humana, Roba Amiga o Càritas és el 12 % del que es genera i, per tant, encara hi ha molt camí per fer. La majoria dels residus tèxtils van a parar al contenidor de rebuig, amb el perill que si es taca no es pugui reaprofitar. Per això, amb la incorporació d’un nou contenidor
es vol aconseguir fer la tria a l’origen i poder millorar les xifres de reciclatge. Cada any, es rebutgen 5,8 milions de tones de roba, que equival a uns 11,3 quilos per europeu, segons dades recents de la Comissió Europea.
• Dissenys amb més fibra reciclada. Europa vol fixar uns mínims obligatoris per a la inclusió de fibres reciclades als tèxtils perquè, d’aquesta manera, les peces fabricades durin més i siguin més fàcils de reparar i reciclar. A més, també vol controlar la destrucció de la roba que no es ven.
• Transparència i traçabilitat. Una de les dificultats que tenen les empreses del sector és que en la cadena de producció hi estan involucrats molts actors i proveïdors secundaris que fan difícil la traçabilitat del producte. Tanmateix, Europa vol que tots els consumidors tinguin la informació detallada de l’origen i de la fabricació de la peça de roba que tingui a les seves mans a través d’un certificat digital. En aquesta línia, diverses organitzacions i empreses europees, entre elles la Universitat Politècnica de Catalunya, estan treballant conjuntament amb el projecte TRICK, una solució digital per recollir les dades de la cadena de producció de forma segura, a través de la tecnologia de cadena de blocs.
• Control a l’ecoblanqueig. La Unió Europea vol evitar l’ecoblanqueig (greenwashing, en anglès), que és la pràctica de promocionar un producte o un servei com a respectuós amb el medi ambient amb l’únic objectiu d’oferir una bona imatge davant dels clients. Per això, limitarà l’ús de paraules com “reciclat” o “sostenible” per evitar així que hi hagi empreses que etiquetin un tèxtil com a sostenible simplement perquè té un petit percentatge de fibra reciclada.
• Responsabilitat Ampliada del Productor. L’abril del 2022, el govern espanyol va aprovar la Llei de residus i sòls contaminats, que entre altres mesures inclou la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP). Això implica que els productors s’han de fer càrrec de tot el cicle de vida dels productes que introdueixin al mercat, des del seu disseny fins a la gestió del residu.
Totes aquestes mesures són algunes amb les quals es vol que en pocs anys la indústria tèxtil integri els principis de l’economia circular als seus models de negoci. La responsabilitat de la indústria no només passa per reduir l’impacte mediambiental de crear i produir la roba, sinó també oferir la possibilitat de reutilitzar materials o d’afavorir una segona vida. Aquests esforços obriran noves oportunitats de negoci, que reforçaran el sector.
La indústria s’enfronta al repte de l’economia circular empesa per l’auge de les botigues de segona mà i la conscienciació social i mediambiental dels consumidors
El canvi climàtic és, probablement, el repte més gran al que s’enfronta actualment la humanitat. Analitzant la sèrie històrica de la temperatura global, veiem com ha anat incrementant, de manera sostinguda, des de la revolució industrial. Actualment, aquesta és més d’un grau superior a la de l’època preindustrial (IPCC, 2018). Els estudis científics demostren que el principal culpable d’aquest augment de les temperatures és l’activitat humana. I els científics ens han mostrat que si l’increment de les temperatures supera un llindar concret (que inicialment es va valorar en 5 graus, però que actualment es considera que es podria arribar amb un increment d’entre un i dos graus en relació amb els nivells preindustrials) ja no hi haurà marxa enrere i la humanitat s’haurà d’adaptar a una nova realitat. Una nova realitat en què el nivell del mar pujarà, fins al punt que amenaçarà ciutats costeres, com podrien ser Barcelona, Lisboa... i, fins i tot, podria fer desaparèixer illes que actualment estan habitades (per exemple, Tuvalu). L’increment del nivell de mar no serà l’únic problema; ens haurem d’acostumar a viure en un món on les catàstrofes naturals (incendis, inundacions...) seran cada cop més freqüents i severes.
En aquest sentit, destacar que els gasos d’efecte hivernacle (GEH) són els culpables del canvi climàtic, sent el diòxid de carboni (CO2) un dels principals. Des de la Cimera de Roma (1972), s’han anat fent diverses cimeres on s’ha intentat arribar a acords de reduccions d’emissions de CO2 (Protocol de Kyoto, Acord de París...) en l’àmbit nacional. Aquests acords se centren a aconseguir que els països es comprometin en buscar maneres de reduir aquestes emissions. Un exemple seria el mercat d’emissions de CO2 de la UE. Però, des del punt de vista del consumidor, tenim eines que ens puguin permetre ajudar en aquesta reducció de les emissions de CO2? I,
centrant-nos en el mercat de la moda, podem fer alguna cosa? La resposta és, per sort, positiva. En un món globalitzat com és l’actual, hem vist com part de la producció s’ha deslocalitzat a països en vies de desenvolupament. Si ens fixem en la roba que comprem en les principals botigues de les marques més conegudes, veurem que aquesta, per raons empresarials, s’ha produït en països, principalment de l’Àsia i del sud-est asiàtic. I, com arriben a les nostres botigues? Principalment per via marítima. I és aquí on està el problema. El 2018 les emissions de CO2 provinents del sector marítim van pujar fins a 1.056 milions de tones (IMO 2020). Si ho posem en l’àmbit nacional, amb dades del 2016, aquestes emissions serien les sisenes més altes del món, només superades per les emissions de la Xina, EUA, Índia, Rússia i el Japó (i gairebé quatre vegades més que les emeses per Espanya). Llavors, quan decidim renovar el nostre armari, si apostem per fer-ho majoritàriament a partir dels mercats de segona mà, el que estem fent és reduir la demanda de roba de primera mà i, d’aquesta manera, reduïm també la necessitat de transportar, per via marítima, aquesta roba fabricada a milers de quilòmetres. Això no implica no comprar roba de primera mà, el que es vol destacar és que si els consumidors fem un canvi d’hàbits substituint part de la compra de roba de primera mà, al renovar el nostre armari, per roba de segona mà, estarem, al mateix temps, reduint el volum de mercaderies transportades per via marítima, situació que podrà facilitar al mateix temps una reducció de les emissions de CO2
DR. ÀLEX SANZ Doctor en Economia i professor de l’Euncet Business School
El mercat de roba de segona mà i la
Parlem amb el Victor Torres, estudiant del grau en Màrqueting i Comunicació Digital de l’Euncet Business School, perquè ens expliqui com està sent l’experiència de formar part com a jugador del fenomen del moment en el món de l’streaming: la Kings League.
Actualmente, eres jugador de la Kings League. ¿Cómo te enteraste de que se estaba organizando y que buscaban jugadores?
A través de Twitter y, sobre todo, a través de las redes sociales de los presidentes de los equipos, ya que soy muy fan de todos ellos. Subieron una publicación donde sólo salía el logo de la Kings League, pero nadie sabía qué era. Soy futbolista y, cuando supe de qué se trataba, me dije que quería estar allí. Así que envié un vídeo de presentación con jugadas mías, que es lo que pedían. A partir de aquí, me seleccionaron para hacer las pruebas físicas.
¿En qué momento te das cuenta de que tienes posibilidades reales de formar parte de uno de los equipos?
Me costó pensarlo porque había muchísima
gente inscrita, unas 10.000 personas, y hasta al final no vi que realmente tenía posibilidades de entrar en la Kings League. Mi pensamiento siempre fue de ir a probar y disfrutar al máximo de una experiencia única, llegara donde llegara. Pero al final lo conseguí y estoy muy feliz.
La fase final de la selección fue un draft. ¿Cómo funcionó?
De los 10.000 inscritos, nos seleccionaron a 270 personas para las pruebas físicas y después nos convocaron para el draft, donde los presidentes de cada club tenían que elegir a 10 jugadores en diferentes rondas, ya que los 2 restantes para completar el equipo los elegían directamente. En total, en el draft, seleccionaron 120 para jugar en la competición y yo salí elegido en el número 60. La verdad es que en el draft se pasa mal, estando todo el rato pendiente de saber si eres uno de los elegidos, pero fue
un placer vivir desde dentro un gran evento como este, que tuvo muchísima audiencia.
En aquel momento, ¿estabas jugando al futbol con algún club?
Sí. Este año era el primero con el CD Fontsanta Fatjó. Sin embargo, a mitad de temporada lo dejé para centrarme en la Kings League y evitar lesionarme. No quería dejar la oportunidad de jugar en la Kings League, que es semiprofesional. Aunque cuando se termine la experiencia, me gustaría volver al club.
¿Qué tiene de especial la Kings League para que esté moviendo a tantos seguidores?
Han juntado dos cosas que mueven a muchísimas personas: el futbol y el streaming. Hasta personas que no entienden de futbol, miran la Kings League. Han elegido para ser presidentes de
equipo a streamers que son aficionados al futbol y que tienen muchos seguidores. Si juntas todo el público de los streamers con el público del futbol es normal que esté teniendo estos números en el primer año. Que haya un millón de personas viendo un vídeo de la competición cuando se juega en aquel momento una jornada de LaLiga, donde juegan Barça y Madrid, es una pasada e impacta. Además, han acertado con el formato de la competición con partidos más cortos, de 40 minutos, donde se pueden cambiar a los jugadores en cualquier momento y donde siempre pasan cosas en el campo. Esto es lo que engancha a los más jóvenes y que hace que se sientan identificados con los equipos. La Kings League está revolucionando el futbol, el entretenimiento y también la forma de entender el futbol. Cada semana anuncian algún cambio y es una forma de hacer que estés siempre pendiente de la competición.
La Final Four del período de invierno se jugará en el Camp Nou con público. ¿Tienes ganas de vivir la experiencia?
Antes de llegar la Final Four, los ocho mejores de la fase regular juegan una eliminatoria de un partido. Espero pasar. Jugar en el Camp Nou sería una pasada, pero jugar en el Camp Nou y que encima esté lleno, sería un sueño y uno de los mejores días que pueda vivir.
¿Te gustaría seguir cuando termine la temporada?
Cada período de la competición se llama split. Ahora estamos en el split de invierno y para el segundo split habrá cambios. Entre medias habrá un mercado de fichajes, donde se podrá hacer intercambios de jugadores. Hasta que no se termina el segundo split no se da por finalizada la
temporada y se abre un nuevo mercado de fichajes, donde en cada equipo, de los 10 jugadores que se escogieron en el draft, 5 se quedan y 5 se van. Así que cada año habrá caras nuevas, pero ojalá que pueda seguir un año más. Para mí, cada partido es como una final y quiero demostrar que quiero estar aquí. Estoy muy contento con mi equipo, que para mí es el mejor del mundo, pero no me importaría cambiar si así puedo continuar en la competición. Estar en el equipo de Ibai Llanos, de XBuyer o de Spursito también me encantaría.
Entre los jugadores elegidos directamente por cada presidente, hay jugadores como Chicharito, Capdevila... ¿Impone?
Impacta mucho que un día estés sentado al lado con alguien que ha ganado un mundial o que en el campo tengas delante a un jugador que ha jugado en las grandes ligas. Mi entrenador me dijo que ante esta situación hay dos opciones: que te entre el miedo y no sepas afrontarlo o que de las ganas que tengas te comas la situación. A mí, me ha pasado lo segundo y estoy disfrutando mucho la experiencia. Ojalá que siga en la competición y pueda jugar con más profesionales como ellos. Estoy teniendo muchos minutos y creo puedo conseguir la plaza para el siguiente año.
Futbolísticamente, ¿estás aprendiendo?
El entrenador que tenemos es profesional y es el año que más estoy aprendiendo. Además, en mi equipo está Joan Capdevila que también me enseña mucho y me da consejos. No todo el mundo puede decir que le esté corrigiendo un campeón del mundo.
¿Escuchas lo que se dice de ti en las redes? Sí, creía que me iba afectar más, pero al final me motiva. En la jornada 2, me expulsaron y
recibí muchos comentarios negativos, pero lo recibí como una motivación para darlo todo en el siguiente partido.
¿Tenéis apoyo psicológico?
El entrenador hace de psicólogo y nos prepara más mental que físicamente, pero, además, tenemos la ayuda de todo el equipo de trabajo de TheGrefg, que es nuestro presidente. Él siempre está muy pendiente de nosotros y nos ayuda muchísimo. Es una persona con tantos seguidores que no esperaba que fuera tan accesible. Todo el equipo estamos muy unidos y eso se refleja en los resultados.
A nivel profesional, ¿dónde te ves?
Dedicarte al futbol es difícil. De momento, no pienso vivir de ello y, más, estudiando un grado que me permite trabajar en el algo relacionado con el futbol. Por ejemplo, la Kings League está lleno de marketing, por no decir que es puro marketing. Así que tengo pensado dedicarme al marketing. Aunque el futbol sea lo más importante de mi vida, seguirá siendo una afición.
La Kings League está revolucionando el futbol, el entretenimiento y la forma de entender el futbol
Al comenzar a escribir estas líneas he recordado que este es mi décimo año colaborando en Euncet. Si tuviera que resumir la experiencia, diría que he recibido mucho más de lo que he aportado. Como profesor y director de posgrado en Executive Modular Education (EME), he aprendido que la transmisión de conocimiento es en los dos sentidos. Más aún, es múltiple: con los alumnos, con otros profesores y con los profesionales que gestionan Euncet. Con ese espíritu, planteamos cada nuevo posgrado en Dirección Comercial y Ventas (PDCV), que me honro en dirigir. Enfocado hacia directivos y profesionales que se relacionan con sus clientes y que desean reforzar sus habilidades de interacción (algo cada vez más complejo) con ellos, la experiencia EME es tan enriquecedora o más para el profesor que para el alumno. Es sumamente gratificante transmitir junto a los contenidos la propia experiencia profesional de los docentes, auténticos “top” en sus áreas respectivas, a los que quiero reconocer su dedicación y entusiasmo. Por ello, siempre estaré agradecido al equipo directivo de Euncet por darme la libertad de desarrollar, junto al equipo de profesores, los temas y experiencias que impartimos. Trasmitiendo ideas, conceptos y metodologías de aplicación inmediata a la actividad profesional del alumno. Lo que más ha cambiado en el mundo comercial es la relación
entre proveedor y cliente. También, en el ámbito interno, entre los directivos comerciales y sus equipos. A esa vertiginosa evolución ha de responder también el PDCV. Por ello, según mi experiencia, no es suficiente con saber hacer, sino que es necesario saber interactuar. Yo suelo decir: “Lo más difícil de la venta Business to Business (B2B) es contactar con la persona adecuada de la forma adecuada”.
Siempre he encontrado un paralelismo entre las actividades comercial y educativa: no basta con conocer, hay que dominar la comunicación en sentido amplio. En ambos casos, se trata de una relación entre personas y el CÓMO es tan importante o más que el QUÉ. Y creo que este es un punto diferencial del ADN de Euncet: la transmisión de conocimiento vivo, interpersonal. Por eso, creo no faltar a la verdad si afirmo que se establece una relación de complicidad y, en muchas ocasiones, incluso de amistad, cada vez que una promoción pasa por nuestras aulas. Como dice Jessica Lingan, “profesionales en continua formación”, que traen a clase en sus carpetas un impresionante recorrido vital y profesional. Aportan, en definitiva, VALOR a las sesiones. Todo ello es, en suma, una labor de equipo. Un equipo heterogéneo pero alineado de alumnos, profesores y personal de Euncet que, curso tras curso, hacen que la música suene bien. ¡Que siga el concierto!
La transmisión de conocimiento es bidireccional
Un estudi realitzat per Alphabet, la matriu de Google, va revelar que el 40 % dels usuaris prefereix buscar informació a plataformes com TikTok i Instagram, el que ha fet saltar les alarmes al gegant californià. Tot i que l’objectiu principal de TikTok no és utilitzar-lo com a cercador, molts adolescents i joves (generació Z) l’han començat a utilitzar com a principal font d’informació, posicionant-se com a rival directe del navegador per excel·lència: Google, que té una quota de mercat del 92 % i que no esperava que la competència li arribés a través d’una xarxa social com TikTok. Tanmateix, pels experts, es tracta d’una evolució natural d’una societat que està centrada en la imatge i que li agrada la interactivitat, la personalització i la naturalitat.
Conscients d’aquest canvi de tendència, TikTok està aprofitant per introduir modificacions a la plataforma per assemblar-se cada vegada més a un motor de cerca i augmentar així els seus ingressos. Un d’aquests canvis és afegir un enllaç a les paraules clau que apareixen en els comentaris. D’aquesta manera, els usuaris, quan cliquin en elles, aniran a una pàgina on apareixeran publicacions i continguts relacionats. Així que pels creadors de contingut serà clau que tots els seus vídeos estiguin ben posicionats entre els resultats d’aquesta pàgina si volen augmentar les seves visualitzacions.
Però, per què està arrasant TikTok?
TikTok va ser creada el 2016 a la Xina i, posteriorment, va ser comprada per l’empresa tecnològica ByteDance. Actualment, s’ha convertit en una de les plataformes digitals més utilitzades, sobretot, entre els adolescents i joves que es troben entre la franja d’edat dels 16 i els 25 anys. Compta amb més de 8,8 milions d’usuaris actius a Espanya, els quals es calcula que passen una mitjana de 43 minuts al dia navegant dins la plataforma i que s’hi connecten al voltant d’unes 7 vegades al dia. Si bé TikTok no proposa res que ja no s’hagi vist en altres plataformes digitals, el cert és que combina una sèrie de característiques que la fan especialment atractiva pels seus usuaris:
1. Vídeos curts. El contingut audiovisual de TikTok està format per clips que tenen una durada curta, d’entre un segon i deu minuts. D’aquesta manera, la informació està concentrada i es presenta de manera concisa i cridanera.
2. Personalització. Mostra a cada usuari un contingut totalment personalitzat segons els seus gustos i preferències. Això es deu a un algorisme que capta amb gran precisió els interessos de cada persona per oferir-li el contingut que més atracció li generi.
3. Visualització continuada. Els vídeos se succeeixen un darrere l’altre de manera infinita, a mesura que l’usuari llisca la pantalla. Això fa que encara que l’usuari estigui veient un vídeo que no li agradi, l’acabi visualitzant.
Però, segons estudis recents, aquests trets que fan que TikTok tingui tants usuaris també provoca addicció. S’ha demostrat que la xarxa utilitza un algoritme de recomanació de vídeos que estimula la producció de dopamina, un neurotransmissor que ens fa sentir bé i ens genera satisfacció. Però, la dopamina no només ens proporciona plaer immediat, sinó que, a més, fa que l’ús de l’aplicació ens quedi gravat com una activitat desitjable per repetir. Per tant, usar l’aplicació de forma excessiva i poc controlada, pot comportar que els usuaris desenvolupin comportaments com l’ansietat, la tristesa, els nervis, entre altres.
Això és realment perillós per nens i adolescents, que encara estan en període maduratiu. Els pot afectar tant en el desenvolupament cognitiu, amb la disminució de la capacitat d’atenció i memòria, fins al desenvolupament emocional, per la reducció de les interaccions socials reals. Fins i tot la mateixa companyia és conscient que una part dels seus usuaris està massa enganxada i que cal solucionarho. Entre les mesures que està aplicant és impedir que els usuaris d’entre 13 i 15 anys no rebin notificacions després de les nou del vespre. Tanmateix, la precisió del seu algoritme farà que tots els usuaris, independent de la seva edat, puguin enganxar-se si no són conscients de com els pot afectar i, en conseqüència, restringeixen el temps que passen mirant els últims vídeos virals de TikTok.
És l’evolució natural d’una societat que està centrada en la imatge
El passat 17 de febrer, a la tarda, es va celebrar al Campus de Terrassa el primer Open Day, dels que organitzarem durant els propers mesos. L’objectiu de la jornada va ser donar a conèixer els graus universitaris que impartim al Campus de Terrassa (el grau en Administració i Direcció d’Empreses, el grau en Màrqueting i Comunicació Digital i la doble titulació d’ADE + Màrqueting i Comunicació Digital) i que els futurs estudiants poguessin veure les possibilitats que ofereix la nostra universitat. Durant l’acte, les famílies van poder conèixer tots els aspectes acadèmics dels graus que impartim, els serveis que oferim, així com també l’experiència d’altres estudiants. A més, en tot moment, van tenir el suport de l’equip admissions per poder-los resoldre els dubtes que tinguessin i rebre assessorament personalitzat. Amb aquest Open Day, es va donar el tret de sortida al seguit de jornades de portes obertes que organitzem durant cada curs per donar a conèixer tota la nostra oferta formativa de graus.
A l’Euncet Business School ens sumem al món dels esports electrònics i, per això, hem incorporat una nova activitat de vida universitària, dirigida aquells estudiants que els hi agradin els videojocs. Per la primera edició, celebrada durant el primer quadrimestre, es va decidir realitzar un torneig presencial del joc Valorant, a les instal·lacions de l’empresa Asobu Esports, especialitzada en videojocs. Entre tots els equips participants, els guanyadors van ser els estudiants Andreu Blanca, Marc Mira, Roc Diez, Pau Rodenas i Ivan Devesa, de l’equip One Direction. Després de l’èxit d’aquesta primera edició, la idea és continuar amb aquest torneig i incorporar-lo com activitat fixa de vida universitària.
L’alumna de l’últim curs del grau en Màrqueting i Comunicació Digital, Queralt Casas, va guanyar la panera de Nadal que vam sortejar entre tots els participants de la primera edició de la Llumineta Solidària de Nadal, que estava oberta a tota la comunitat de l’Euncet (estudiants, professors, personal i Alumni). Per poder entrar al sorteig, tan sols era necessari lliurar un o varis aliments al punt de recollida que es va establir a la recepció de cada campus. En total, es van recaptar fins a 6 caixes plenes d’aliments que es van lliurar al Banc dels Aliments de Barcelona i que van fer possible que aquesta iniciativa solidària fos un èxit en la seva primera edició.
Va ser la primera jornada de portes obertes que realitzarem durant el curs per donar a conèixer els nostres graus universitaris
El passat 14 de febrer vam organitzar la primera jornada d’esquí i snowboard pels estudiants de graus i màsters universitaris de tots dos campus. Es tracta d’una sortida que els alumnes demanaven i que s’ha pogut incloure entre totes les activitats que oferim per potenciar la vida universitària als nostres campus. Per això, des de l’Euncet, vam preparar un paquet que incloïa el transport, el forfet, l’assegurança, el dinar i l’equipamentnecessari, en cas de no tenir-ne, per tal que els alumnes no s’haguessin de preocupar de res més que de gaudir de l’experiència. L’autobús va sortir ben d’hora de Barcelona i va fer parada a Terrassa abans d’arribar a l’estació de la Masella i poder gaudir d’un matí d’esport, adaptat al nivell de cadascú. Abans d’agafar l’autobús de tornada, van poder gaudir del bon temps, dinant tots junts al restaurant situat a les pistes.
Cada any, a l’Euncet intentem crear i impulsar noves activitats dirigides als nostres alumnes per potenciar la vida universitària dels campus. Com a novetat, enguany, vam organitzar la primera edició del Torneig de Pàdel de l’Euncet en què tant estudiants com professors van poder gaudir d’un matí esportiu, abans de començar les vacances de Nadal. A causa de la gran resposta per part dels estudiants, es van organitzar dos tornejos: un a Barcelona, a les instal·lacions de Fem Pàdel, i un altre, a Terrassa, que va tenir lloc a les instal·lacions del Club Egara. A Barcelona, els guanyadors van ser la parella formada pel Sergi Abella i pel Roger Monsech, mentre que a Terrassa els guanyadors van ser el Pol Lozano i el Marc Porredón en la categoria principiant, el Gerard Serra i el Germán Garrote en la categoria intermèdia i el Pol Páez i l’Adrià Roldan en la categoria avançada.
La tercera edició ha girat sobre la dona i el seu espai en l’àmbit de la ciència i la tecnologia
El passat 2 i 3 de març, vam participar en la tercera edició del Congrés Dones, Ciència i Tecnologia-WSCITECH23, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Terrassa, juntament amb altres entitats locals, entre les quals, hi ha l’Euncet. El congrés tenia com a objectiu impulsar les vocacions entre les noies, posar en valor les aportacions de dones que treballen en diferents disciplines i integrar la perspectiva de gènere en totes les esferes de l’àmbit acadèmic i educatiu. El propòsit és aconseguir una societat més justa i igualitària on les dones ocupin l’espai que els correspon. Van participar-hi múltiples dones, entre les quals la directora de graus de l’Euncet, la Dra. Cristina Cáliz, que va formar part del comitè organitzador, la professora de màrqueting, la Dra. Gemma Gómez, que va ser l’encarregada de moderar dues taules rodones sobre dones i comunicació i, finalment, l’Anna Rubio, alumna nostra de grau, que va parlar del futbol femení i el seu impacte a les xarxes socials.
Amb l’objectiu de potenciar la investigació i la transferència de coneixement, la Dra. Madelín Gómez acaba de ser nomenada directora de Recerca de l’Euncet Business School. Doctorada en Demografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i professora de l’àrea de mètodes quantitatius de l’Euncet, la Dra. Madelín Gómez té una trajectòria consolidada i reconeguda en l’àmbit de la recerca i ha publicat articles en diverses revistes científiques. A més, està acreditada com a lectora per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Per tots aquests mèrits professionals, ha sigut escollida per liderar el departament i posicionar l’Euncet com a centre de recerca de referència en aquelles àrees de coneixement més rellevants per nosaltres.
El passat 2 de febrer, en el campus de Terrassa, es va dur a terme la segona edició de l’Euncet Management Day, una jornada que va néixer per impulsar i potenciar la xarxa de contactes entre el teixit empresarial i abordar els desafiaments de l’actual escenari econòmic i social. Sota el nom “Liderarnos per inspirar”, l’edició d’enguany va ser dirigida per Lorena Rienzi, experta en lideratge personal i professional, que va presentar l’informe Tendències Top 5 Priorities for HR Leaders in 2023, elaborat per la consultoria Gartner. Tot seguit, els assistents van poder participar en diverses dinàmiques d’autoconeixement per descobrir el seu estil de lideratge i entendre la importància de liderar sent coherents amb un mateix i amb els objectius corporatius. A continuació, es van organitzar dues taules rodones on es va abordar temes com la dificultat de retenir el talent, la importància de la coherència corporativa, la innovació sostenible, l’escassetat de perfils amb talent transversal i la necessitat d’evolució tant dels líders com dels col·laboradors.
Aquesta segona edició va tenir un gran èxit d’acollida i, en total, van participar més de setanta assistents, van col·laborar una desena de companyies de diferents sectors i es van organitzar dues taules rodones entre les quals van intervenir tretze ponents, amb una reconeguda trajectòria professional com a directius en empreses destacades de Catalunya.
Liderarà el departament amb l’objectiu de posicionar-nos com a centre de recerca de referència
AUTORS: Mary Buffett, David
Clark
EDITORIAL: Gestión 2000
ANY: 2021
PÀGINES: 224 pàg.
ISBN: 978-84-9875-507-7
Inspirant-se en les obres de Benjamin Graham, mentor de Warren Buffett, els autors ens acosten a una de les claus de l’èxit de l’Oracle d’Omaha: la interpretació dels estats financers de les empreses on es pretén invertir. A través de la perspectiva única de Mary Buffett i David Clark, el lector coneixerà de primera mà l’aproximació i la lectura dels estats financers de l’inversor més cèlebre de la història, buscant sempre empreses amb un avantatge competitiu que li brinda rèdits sostinguts durant un llarg període de temps. Fugint, així mateix, de moviments especulatius i estratègies àvids de guanys ràpids. Warren Buffett i la interpretació dels estats financers és un llibre útil, clar i accessible per a tothom que busqui emular els mètodes de l’inversor més reconegut del món.
Març
AUTOR: Elisabeth Cadoch, Anne de Montarlot
EDITORIAL: Península
ANY: 2023
PÀGINES: 288 pàg.
ISBN: 978-84-1100-143-4
En paral·lel a la guerra contra el patriarcat s’està duent a terme una batalla entre les dones mateixes. Una pugna en què amigues, col·legues de treball o familiars competeixen per l’èxit, pel seu aspecte i per una determinada idea del que és la maternitat o la parella. Es tracta d’una realitat que experimenten gairebé totes les dones i de la qual no se’n parla. Les autores reflexionen sobre la rivalitat femenina. Mentre que la competència entre dones s’ha considerat contrària als valors habitualment assignats a les dones (la delicadesa, la solidaritat i l’empatia), amb els homes no només s’accepta i es valora, sinó que fins i tot es ritualitza: que guanyi el millor! El llibre revela com la interiorització del pensament misogin i la por de ser vistes com a histèriques impedeixen a les dones afrontar la competició com un procés natural i saludable.
Abril
23
19 -
23
Descripció: fira de referència en el món educatiu, on presentarem la nostra oferta formativa.
Lloc: Recinte Ferial de Montjuïc
Descripció: jornada on els nostres estudiants i Alumni poden contactar amb empreses que busquen talent
Lloc: Campus Terrassa
Hora: de 9.00 a 14.00 h
Descripció: activitat on els alumnes han de resoldre els reptes proposats pels ponents invitats
Lloc: Campus Terrassa
Hora: matí
Descripció: presentació dels graus universitaris
Lloc: Campus Barcelona
Hora: 18.00 h
