L’AUGE DEL MERCAT DE SEGONA MÀ

S’estima que, durant el transcurs del 2022, la venda de roba de segona mà va augmentar un 25 % a Espanya i es preveu que el 2026 aquesta xifra ja s’hagi duplicat. Fins i tot hi ha estudis que preveuen que, de cara a l’any 2030, les vendes de moda de segona mà podrien duplicar-se. L’augment del consum d’aquest tipus de roba ve, en part, provocat pel canvi de mentalitat de la societat, que ha passat d’interpretar que aquesta tipologia de peces estava destinada a la població amb pocs recursos, a considerar-la com una opció de vestir diferent i a un preu molt assequible.

Tot i que mercats com el Rastro, situat a Madrid, ja fa anys que existeixen a Espanya, les primeres botigues de roba de segona mà no van aparèixer fins a finals dels anys noranta i no ha sigut fins a la pandèmia quan aquesta tendència s’ha vist en auge. Segons els experts, en aquesta explosió hi ha tingut molt a veure la generació Z (els nascuts a partir dels anys 90) i els millennials (nascuts als anys 80). Totes dues generacions tenen una forta consciència mediambiental i social, i a més, disposen d’un nivell adquisitiu més baix que les generacions anteriors. Per ells, comprar roba de segona mà és tant una necessitat econòmica com un estil de vida. Gran part d’aquest canvi ve impulsat per les aplicacions mòbils dedicades a la compravenda entre particulars, que han permès que vendre i comprar productes sigui fàcil, pràctic i econòmic. En general, totes tenen un funcionament bastant similar i serveixen, en la majoria de casos, com un ‘aparador’ on els usuaris que volen vendre un producte el poden anunciar i negociar amb els interessats. D’altra banda, els consumidors que busquen adquirir un producte diferent disposen d’un extens repertori d’articles disponibles a preus més reduïts. El gran avantatge d’aquestes aplicacions és, que a part de mostrar un ampli catàleg de productes, asseguren pagaments fiables, és a dir, la plataforma s’encarrega de certificar la recepció del producte pagat per part del comprador i, fins que no arriba, no es desbloqueja el pagament que rebrà el venedor. Cada cop són més les plataformes destinades a aquest servei. El 2022, les aplicacions de segona mà més utilitzades a Espanya van ser Wallapop, Vinted, Milanuncios, Ebay, BKIE, 5miles i Coches.net.

El paper de les grans cadenes

Tal és el boom dels productes de segona mà, que les grans empreses del sector de la moda com Inditex ja s’estan unint a aquesta nova tendència per no quedar-se enrere. El novembre del 2022, Zara va llançar al mercat Zara Pre-Owned, una plataforma pilot de roba de segona mà que, per ara, només està disponible al Regne Unit. Aquesta també inclou servei de reparació de productes de la marca amb l’objectiu d’allargar la vida útil de les peces de vestir o per poder vendre-les, posteriorment, a preus assequibles a altres usuaris. A més, l’empresa capitanejada per Inditex també ha creat una secció per poder donar roba a entitats sense ànim de lucre com la Creu Roja o Càritas. Amb aquesta iniciativa, Zara fa un pas important cap a la sostenibilitat i els primers resultats l’estan acompanyant. Tan sols un mes després del llançament de Zara Pre-Owned, la marca ja s’ha posicionat com a empresa líder en el sector de la roba de segona mà, fet que els ha portat a anunciar que exportaran la idea a Espanya així com d’altres països europeus al llarg d’aquest 2023. En aquesta mateixa línia, el maig de 2022, el grup Inditex va firmar un acord amb l’empresa irlandesa Fiber Company per l’adquisició de teixits reciclats per 100 milions d’euros en tres anys, fet que els permetrà crear col·leccions menys contaminants i més sostenibles pel planeta. Iniciatives com aquestes estan en augment i també es poden trobar exemples en les passarel·les de moda com la 080 Barcelona Fashion. En l’edició del 2022 de la setmana de la moda catalana, es va poder veure la primera desfilada amb roba 100 % de segona mà i que va ser batejada com a 080 Reborn. Totes les peces de la col·lecció estaven recuperades de plantes de classificació de residus tèxtils i de botigues de segona mà.

La contaminació del sector tèxtil

La indústria tèxtil és una de les més contaminants del planeta. Cada any, a causa de la tendència de la moda ràpida, s’utilitzen aproximadament 93 milions de tones de metres cúbics d’aigua i es fabriquen uns 98 milions de tones de roba. Per tant, la pregunta és: realment necessitem tota la roba que comprem? Segons investigacions realitzades, un 56 % de les compres de roba es fan per capritx i no per necessitat. Parlem de roba que té un fort impacte econòmic i mediambiental i que després només usem un o dos cops.

Associacions com Greenpeace ja han advertit que és insostenible seguir amb aquest ritme i que és important que cada cop apostem més per la roba de segona mà i l’economia circular. Aquests dos conceptes, encara que siguin diferents en la pràctica, comparteixen uns mateixos valors i objectius.

L’economia circular és un model de producció i de consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes allargant així el seu cicle de vida, el que implica reduir els residus al mínim, contribuint a preservar el medi ambient i a reduir significativament les emissions dels gasos que acceleren l’efecte hivernacle i el canvi climàtic. La indústria de la moda s’enfronta al repte de l’economia circular empesa per l’auge de les botigues de segona mà, la conscienciació social dels clients i la responsabilitat de l’impacte mediambiental.

Cap a on anem?

La Unió Europea ha presentat un seguit de mesures per impulsar definitivament l’economia circular en el sector del tèxtil, que se sumen als nous canvis legislatius del govern espanyol, que van cap a la mateixa direcció. Alguns dels canvis que vindran en els propers anys són els següents:

• Contenidor de residus tèxtils. A diferents punts de les ciutats i a botigues de segona mà com Humana podem trobar contenidors de roba. N’hi ha de diferents colors (gris, verd, taronja...), depenent de l’associació a la qual es dirigeixen, però l’objectiu és el mateix: donar una segona vida a la roba. Ara la Unió Europea vol que el gener del 2025, tots els països membres tinguin als carrers un contenidor exclusiu pels residus tèxtils. El que ara es recull a través d’entitats com Humana, Roba Amiga o Càritas és el 12 % del que es genera i, per tant, encara hi ha molt camí per fer. La majoria dels residus tèxtils van a parar al contenidor de rebuig, amb el perill que si es taca no es pugui reaprofitar. Per això, amb la incorporació d’un nou contenidor es vol aconseguir fer la tria a l’origen i poder millorar les xifres de reciclatge. Cada any, es rebutgen 5,8 milions de tones de roba, que equival a uns 11,3 quilos per europeu, segons dades recents de la Comissió Europea.

• Dissenys amb més fibra reciclada. Europa vol fixar uns mínims obligatoris per a la inclusió de fibres reciclades als tèxtils perquè, d’aquesta manera, les peces fabricades durin més i siguin més fàcils de reparar i reciclar. A més, també vol controlar la destrucció de la roba que no es ven.

• Transparència i traçabilitat. Una de les dificultats que tenen les empreses del sector és que en la cadena de producció hi estan involucrats molts actors i proveïdors secundaris que fan difícil la traçabilitat del producte. Tanmateix, Europa vol que tots els consumidors tinguin la informació detallada de l’origen i de la fabricació de la peça de roba que tingui a les seves mans a través d’un certificat digital. En aquesta línia, diverses organitzacions i empreses europees, entre elles la Universitat Politècnica de Catalunya, estan treballant conjuntament amb el projecte TRICK, una solució digital per recollir les dades de la cadena de producció de forma segura, a través de la tecnologia de cadena de blocs.

• Control a l’ecoblanqueig. La Unió Europea vol evitar l’ecoblanqueig (greenwashing, en anglès), que és la pràctica de promocionar un producte o un servei com a respectuós amb el medi ambient amb l’únic objectiu d’oferir una bona imatge davant dels clients. Per això, limitarà l’ús de paraules com “reciclat” o “sostenible” per evitar així que hi hagi empreses que etiquetin un tèxtil com a sostenible simplement perquè té un petit percentatge de fibra reciclada.

• Responsabilitat Ampliada del Productor. L’abril del 2022, el govern espanyol va aprovar la Llei de residus i sòls contaminats, que entre altres mesures inclou la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP). Això implica que els productors s’han de fer càrrec de tot el cicle de vida dels productes que introdueixin al mercat, des del seu disseny fins a la gestió del residu.

Totes aquestes mesures són algunes amb les quals es vol que en pocs anys la indústria tèxtil integri els principis de l’economia circular als seus models de negoci. La responsabilitat de la indústria no només passa per reduir l’impacte mediambiental de crear i produir la roba, sinó també oferir la possibilitat de reutilitzar materials o d’afavorir una segona vida. Aquests esforços obriran noves oportunitats de negoci, que reforçaran el sector.