UNA «PREPOSICIÓ» INDECENT

En un article recent, el filòsof i pedagog, José Antonio Marina, afirma: «Els dissenyadors del programa GPT han mirat el cervell humà i ara ens ofereixen eines per comprendre’l millor. Els components del ChatGPT són una gegantina memòria entrenada i sistemes operatius per relacionar i combinar elements (...). El que sorprèn és que la màquina no comprèn res del que està fent, com passa amb els programes de traducció automàtica. Es limita a establir aquells enllaços que tenen més probabilitat de ser correctes. El mateix passa al nostre cervell. Tampoc no entén el que està fent». Al llibre El yo creativo (Arpa, 2022), el Dr. Carlos García-Delgado, en un sentit similar, correlaciona memòria i creativitat: «El sistema cibernètic M-C -diu- està format per una part bàsica, o motriu (contenidor d’informació o Memòria Imaginativa -M-) capaç de combinar les seves dades, i per un element de control que anomenem Consciència -C-, capaç de dirigir el procés». Afegeix que el sistema bipolar M-C és el responsable de la creativitat. GarcíaDelgado posa l’exemple de sistema cibernètic al genet (Conscient) que munta un cavall (Memòria). El joquei rep informació de l’animal i, un cop l’ha interpretada, li envia ordres per dirigir-lo. Emfatitza l’autonomia de la Memòria Imaginativa davant de la Consciència, bo i presentant com a prova la seva capacitat per generar els nostres somnis (i, en especial, els indesitjats malsons) mentre dormim, és a dir, inconscientment. El cavall (l’inconscient) és autònom davant del genet (conscient), però no ha d’actuar al seu lliure albir. L’èquid ha de ser ensinistrat pel joquei, de manera que, després d’un període d’entrenament, la memòria muscular de l’animal recordarà les ordres del seu amo i augmentarà la probabilitat d’un comportament previsible i orientat a l’objectiu de guanyar la cursa. De la mateixa manera, per tal que l’inconscient (el cavall) esdevingui creador ha de ser educat pel conscient (genet). Es tracta d’aconseguir augmentar la probabilitat que les ocurrències de la ment oculta, aparentment espontànies, obeeixin al propòsit de l’autor.

El ChatGPT mostra que la font d’aquestes ocurrències, com passa amb els humans, és una «memòria entrenada». «Jo no puc –confessa Marina a l’article esmentat més amunt- fer directament que se m’acudeixi una idea, un acudit, un poema. Ho he de demanar a aquesta ‘memòria generativa’, que prèviament he hagut d’ensinistrar. Puc construir una memòria d’escriptor, matemàtic o estúpid». La bona notícia és que la ‘memòria generativa, això és l’inconscient, és educable mitjançant l’adquisició d’hàbits i que aquests s’aprenen per repetició. Com apunta García-Delgado: «La Memòria és una caldera en permanent ebullició on es fabrica l’obra de la creació (…) Així doncs, una persona la caldera de la qual contingui poques dades és improbable que gaudeixi d’una imaginació fèrtil, atès que manca de la matèria primera necessària. En alguns àmbits es manté la idea que no cal aprendre coses de memòria. Quin error! Les dades que no són a la memòria de l’individu queden fora del procés creatiu!». García Delgado denuncia el desprestigi actual de l’aprenentatge de memòria. L’equívoc es produeix a la preposició. Per saber de memòria, no cal aprendre «de» memòria, sinó «amb» la memòria. Succeeix que allò que aprenem bé (ja sigui matemàtiques, ortografia, conduir...) ho sabem fer de memòria, és a dir, ho podem realitzar amb el pilot automàtic o, si es vol, inconscientment, la qual cosa no significa en absolut que ho hàgim après «de» memòria. Posaré un exemple paradigmàtic: l’Euncet està ubicada en un incomparable paratge natural, l’accés per carretera del qual és relativament intricat. Al cap de dues setmanes d’iniciar-se el curs acadèmic, als alumnes de primer any, que ja hi vénen en cotxe, els pregunto si ho fan de memòria. Naturalment, responen que sí. Llavors els pregunto si per saber-ho fer es van aprendre el plànol de carreteres de memòria. Riuen. Llavors els commino a què reflexionin sobre com ho van aprendre i els faig adonar que ho van fer simplement repetint el camí mantes vegades. Aleshores els pregunto si creuen que d’aquí, posem per cas, vint anys sabran acudir a l’Euncet de memòria amb motiu d’un sopar d’Alumni. És palès que sí: repetint-ho ho han après per a sempre! Finalment, els demano quants es creurien capaços de tornar a aprovar els exàmens de la Selectivitat, transcorreguts només uns mesos des que els van realitzar i superar abans de l’estiu. Són molts els que abaixen la mirada i callen. Com que s’ho van aprendre «de» memòria i no «amb» la memòria, mitjançant repeticions periòdiques, espaiades en el temps, al cap de ben poc ho han oblidat. Per tant, a l’escola hem de desmitificar els prejudicis sobre l’aprenentatge per repetició, que tant admirem en l’entrenament esportiu (inconscient motor) i tant menyspreem erròniament a l’àmbit de l’inconscient cognitiu i emocional. Si anhelem educar una memòria creadora i, de més a més, l’aprenentatge per comprensió, només ho aconseguirem construint una Memòria ben proveïda. José Antonio Marina afirmava en aquest sentit, que: «Als educadors cal advertir-los que han d’ajudar que el nen vagi organitzant una memòria ben endreçada, amb molts enllaços (...). Des dels currículums, cal fomentar aquests enllaços, perquè vagin organitzant la memòria de manera adient. El fenomen de la comprensió és facilitat per una adequada organització dels coneixements». Memoritzar per comprendre en lloc de comprendre per memoritzar. Heus aquí una altra paradoxa del cervell humà!

DR. JOAQUIM VALLS Doctor en Programació Neuro-cal·ligràfica Professor de l’Euncet Business School