Contes

Alejo Muñoz Mauri

Faller de l’A.C. Falla La Victòria

L’ARANYA POTESFLAQUES

Hi havia una vegada una aranya molt peluda de color negre que es deia Potesflaques. Tenia soles tres potes i eren molt llargues, per això era una aranya poc àgil i sempre estava caiguent.

Potesflaques vivia en l’escola, en un xicotet racó de la classe de 1er, amb la seua tela d’aranya. Quasi tots els dies queia de la seua tela al racó de la biblioteca.

Per a que les xiquetes i els xiquets de la classe no la veieren es quedava amagada entre els llibres i mentrestant anava llegint. De tantes vegades que va caure al racó, Potesflaques aprengué a llegir.

Un dia, mentres les xiquestes i els xiquets estaven treballant, Alejo, que era un xiquet músic i amb molt bona oïda, va escoltar com algú contava un conte.

Pco a poc es va apropar al lloc d’on venia la veu, i va vore que hi havia una aranya peluda, negra i amb tres potes llegint un llibre de princeses. Alejo s’apropà i li va dir :

- Senyora aranya, què fa ací amagada?

Potesflaques va respondre:

- He caigut una altra vegada de la meua tela i he aporfitat per llegir aquest conte de princeses.

- T’agradaria contar-li el conte a tots els meus companys?- va dir Alejo.

I l’aranya contestà :

- Siiiiii.

Alejo va col·locar una cadira baix de la pissarra i amb molta cura va traslladar a Potesflaques.

Potesflaques va contar el seu conte i tota la classe va aplaudir molt, i des d’aquell dia va ser una més a la classe de primer.

La comissió

A.C. Falla La Victòria

LA VICTÒRIA UNA FALLA DIVERTIDA

Hi havia una vegada una falla que des de feia molts anys plantava el 15 de març el monument faller en l’Avinguda Camp de Morvedre de Port de Sagunt. Va començar sent una comissió xicoteta, el monument gran el plantaven en la plaça que porta el nom del barri i de la falla, La Victòria.

Van passar els anys i la comissió creixia en nombre de falleres i fallers i de xiquetes i xiquets de totes les edats i cultures.

La setmana fallera era cada any més divertida. En aqueixos dies es feien moltes activitats per a infantils i adults: paelles, concerts, orquestres, castells de focs artificials, mascletàs, despertàs, pintura de carrers, berenars, es penjaven banderes pels carrers de tot el barri, es repartien regals als socis de la falla.

Un any, van fer un arbre amb taps de plàstic que eren les branques, les fulles de bricks de llet, que després es penjarien de les branques. I li van dir l’ARBRE DE LA DIVERSITAT.

Però aqueix any, una epidèmia molt contagiosa va paralitzar les festes de les falles i totes aquestes activitats es van cancel·lar, no van poder celebrar-se res del que tenien previst.

Totes les xiquetes i tots els xiquets al costat dels majors, es van quedar molt tristos, no sabien què podien fer.

Anaven passant els mesos, i la situació no canviava, no se sabia si tornarien a veure plantat el seu preuat monument, i si podrien gaudir de les seues festes.

Després de diversos intents d’aconseguir que es pogueren celebrar les falles, i tornar a ajuntar-se totes les falleres i tots els fallers, i tots els veïns, una vacuna va poder aconseguir que tots els que formen part d’aquests actes tan importants per a molts, pogueren celebrar-se sense cap complicació ni cap problema.

Així es va poder véncer a la bestiola que els havia impedit complir amb el somni de moltes falleres i molts fallers, i així poder gaudir tots junts de la plantà de la falla i de la festa Josefina.