4 minute read
Impressions Aarón i Àngela
IMPRESSIONS
Aarón/Àngela
Advertisement
_ 18 _ Una vesprada de novembre Lucía, Alba, Estefanía Sharay i Marc van fer de periodistes en el nostre casal faller. Amb molta estima i molta professionalitat entrevistaren a Aarón i a Àngela fent diverses preguntes sobre la seua vida. La seua edat, les sues cançons favorites, i més dades que les xiquetes i els xiquets de la comissió preguntaven als nostres representants infantils, passaren una vesprada meravellosa tosts junts.
Parlaren de la núvia i el nuvi d’Àngela i d’Aarón, del col·legi on estudiaven, els esports, menjars, aficions, les pel·lícules favorites i, fins i tot, dels youtubers. De les llepolies que més els agradaven. A més, de la mascota que volien tindre.
Però, Àngela i Aarón de 7 i 10 anys respectivament, són a més, una fallera i un faller com se sol dir, de bressol.
Són de la comissió des de què van nàixer i això es nota quan els veus gaudir de la setmana fallera, de fet, el que més els agrada són les cercaviles i l’entrega de premis.
En fi, les xiquetes i els xiquets feren la millor de les entrevistes que un periodista podria fer.
Es va quedar clar que tots dos volien ser de major president i fallera major, ja que senten amb molta il·lusió, alegria i emoció poder representar a la seua comissió infantil.
I com una bona fallera i un bon faller també els agrada l’olor a pòlvora, guanyar premis i estar amb la comissió.
Tots aquests desitjos es van quedar trencats quan uns dies abans de la celebració de la nostra festa josefina s’anunciava la cancel·lació de les falles. El dimarts 10 de març es donaven per anul·lades, no anàvem a poder celebrar nostra tan esperada setmana fallera.
Això va suposar per a tothom faller una desolació, una pena que, a data de hui, continua en els nostres pensaments.
Per tant, ha servit de lliçó per a molts adults, que encara amb estats d’ànim per terra es van reposar gràcies a la força que transmetien les xiquetes i els xiquets representants de les diferents comissions falleres. I en concret, Àngela i Aarón.
I és que l’endemà de la notícia que vam tindre tan desoladora per a tothom faller, els nostres representants van haver d’asseure’s a pensar i veure com podien continuar amb aquesta situació. Calia donar una resposta a tots els membres de la falla.
Però tot eren plors i laments, només podien abraçar-se els uns als altres per a així , almenys , obtindre consol a tan trista notícia.
Eixa vesprada van veure als xiquets. No se’n van a oblidar mai les seues paraules, Aarón li va dir a Laura, la fallera major: “tranquil·la Laura, quan pugam tornarem a gaudir del nostre any”. I Àngela, molt positiva també, li va dir: “Laura jo no estic trista, estic contenta perquè continuarem sent Falleres Majors més temps”.
Tot això, aquestes reaccions del menuts, venen a reforçar la teoria que encara que de vegades puguen ser els que més pateixen
els colps, sempre són els que ens reconforten amb les seues aptituds en els moments més difícils.
I ho han demostrat, també, quan han tornat al col·legi i han hagut de seguir, de ben xicotets, una normes estrictes per a poder anar tots els dies a l’aula.
No sense haver patit un confinament de quatre mesos que vam tindre fins que la situació de la pandèmia es calmara una mica abans de l’estiu, ja començava a ser pesat tant de temps a casa sense poder eixir al carrer. Aquesta ha sigut una xicoteta conversa mantinguda amb Àngela i Aarón, en la qual ens han transmés els seus pensaments i ens han fet partíceps del fet de ser infantil no significa que no tinguen una opinió de les coses que també els afecten.
No ens queda més que dir, només desitjar-vos que al final puguem celebrar les nostres festes amb tota la nostra comissió.
Us desitgem unes bones falles !!!