Articles

Verónica García Balaguer

Fallera de l’A.C. Falla La Victòria

L’ABECEDARI DE LES LLEPOLIES

Les llepolies són apetitoses per la seua inconfusible textura blana i perquè produeixen una alegre explosió de sabor molt dolç i fruiter. Ens estimulen la vista amb les seues centenars de formes i colors. Entre les més consumides figuren les que tenen aparença de cor, osset, plàtan, botella, rajola, ou fregit i cuc.

Tota aquesta diversitat s’aconsegueix amb pocs ingredients bàsics. Els essencials són sucres i xarops de glucosa, per a donar-li sabor dolç a la llepolia. Els xarops s’extrauen de la remolatxa, canya, coco, palma o dacsa.

Amb els gelificants, que retenen aigua, aquests caramels adquireixen la seua textura gomosa tan característica. Provenen de pells d’animals i cartílags. També n’hi ha d’origen vegetal, fetes amb pectines, que es trauen de les fruites, i són ideals per als vegetarians.

Hi ha caramels de goma amb textures diferents a la tradicional, com les mal anomenades regalíssies roges. No tenen arrel de regalíssia, com els negres, però se’n diu així. En realitat, aquests caramels es diuen gels i la seua textura s’aconsegueix afegint farines.

Altres ingredients que s’afigen en menor quantitat als caramels de goma són els midons –de fècula de creïlla o dacsa– i additius, com saborizants i colorants que els donen vius colors i sabors. Els ingredients bàsics són sempre els mateixos, però hi ha xicotets detalls en la recepta que donen a cada llepolia un toc diferent. Entre aquests components figuren per exemple l’oli vegetal o la cera d’abella que els confereixen lluentor. En aquesta professió hi ha molt de tradició. Els cuiners, és a dir, els químics especialitzats, es transmeten receptes, maneres de mesclar i coure els ingredients per a aconseguir un determinat sabor o textura.

Per a al·lèrgics, musulmans, vegetarians, vegans i celíacs.

Tan variats són aquests detalls que és obligatori informar en l’etiquetatge de la presència de substàncies que produeixen al·lèrgia a algunes persones, com els crustacis, els ous, peixos, llet, ametles, cacauets i altres fruits amb corfa, api, mostassa, sèsam i sulfits.

En els últims anys les llepolies estan guanyant en sofisticació. Ara entre l’oferta hi ha algunes que inclouen en la seua composició suc de fruita, suplements de vitamina C, n’hi ha sense farines perquè siguen aptes per a celíacs o sense gelatines procedents de porcs per als musulmans.

A més, els científics especialistes en tecnologia dels aliments treballen a millorar aquests dolços perquè puguen consumir-se sense preocupació per les càries o per l’excés de glucosa en el cas de ser diabètic.

Per exemple, fa ja alguns anys investigadors de l’Institut Universitari d’Enginyeria d’Aliments per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València van presentar una llepolia tipus núvol que no inclou en la seua composició glucosa.

En el seu lloc tenen isomaltulosa, que és un altre sucre que aporta dolçor al caramel però no provoca càries, i oligofructosa, una fibra de sabor dolç. En aqueix cas i més que mai es compleix el refrany que diu que a ningú li amarga un dolç.

Els ingredients d’origen animal més comuns que trobem en les llepolies i què ja hem comentat són els següents: - Gelatina - E120, carmín, carmines, àcid carmínic - E094 o Goma laca - Cera d’abella

Cal parar atenció a la composició dels productes, perquè a pesar que aquests són els ingredients d’origen animal més comuns, poden contindre altres components provinents d’animals diferents als esmentats, així que sempre s’ha de revisar la seua composició.

Aixi, hi ha moltes llepolies i quantitat de gominoles aptes per a vegans: xicles, xupa-xups, caramels koyak, entre altres .

Fet un recorregut per la diversitat de les llepolies i la seua composició, podem deduir que, les llepolies han de consumir-se amb moderació, tant per adults com per xiquets. Però tampoc podem privar als xiquets dels dolços, simplement els encanten i seria cruel no deixar-los menjar coses divertides.

Una alternativa a les llepolies podrien ser les postres com el bol d’ensalada de fruites, broquetes de fruites, puré de poma, gelats de polpa de fruita, batuts de maduixa o banana i les porcions individuals de fruita, a més amb les fruites es poden fer pastissos, galetes i masitas que seran més saludables, tindran menys sucre artificial, i aportaran més nutrients.

Per a finalitzar, farem un glossari de llepolies, de les quals les nostres xiquetes i els nostres xiquets poden gaudir a més, en dates com les falles. En el nostre barri, durant la setmana fallera, fem acope de moltes d’aquestes llepolies mentre veiem plantar la falla, és un aperitiu que forma part de la nostra cultura fallera, estar al voltant de la falla menjant pipes, o mastegant una regalíssia.

“Fet un recorregut per la diversitat de les llepolies i la seua composició, podem deduir que, les llepolies han de consumir-se amb moderació”

A

ALBERCOCS

B

BAQUETES

D

DOFÍ

E

ERIÇÓ

G

GELATS CALENTS

H

HALLS

C

CONGUITOS

F

FLASHES

I

ICE-CREAM CANDY DE FRUITES

J

JUMBO DE FRESA

LL

LLENGUA PICA PICA

K

KIKOS

M

MADUIXOT

O

OUS FREGITS

P

PERNILS

L

LACASITOS

N

NÚBOLS

Q

QUIJOMELOS ASSORTIMENT

R

REGALÍSSIES

U

UNICORNI

X

XUPA-XUPS

Font: Wikipèdia

S

SUGUS

V

VITET

Y

YOGURITOS

T

TAURÓ

W

WERTHER ORIGINAL

Z

ZOMBIES BALLS

INCLUSIÓ A L’ESCOLA

Paula Muñoz Almazán Educadora infantil

Què significa la Inclusió dins de l’escola?

És una mica més complicat que el mer fet que s’accepten xiquetes i xiquets amb diferents discapacitats dins de l’escola, és una educació per a tots, en igualtat d’oportunitats, i això significa que l’educació ha d’arribar a totes i tots de la millor manera possible.

Perquè no hi ha només síndromes de down, autisme, etc...també hi ha xiquetes i xiquets amb necessitats quant a l’idioma, quant a la cultura o l’economia, en algun àrea concreta de coneixement, i totes i tots necessiten d’unes necessitats específiques sí no, existeix discriminació.

L’escola inclusiva és aquella que garanteix que les xiquetes, xiquets i joves tinguen accés a l’educació, però no a qualsevol educació sinó a una educació de qualitat amb igualtat d’oportunitats, justa i equitativa per a totes i per a tots.

I on es realitza aquesta inclusió?

A l’aula ordinària, que és l’espai que possibilita la inclusió educativa. Per a això, s’hauran d’organitzar, sota el principi de col·laboració i el treball en equip, els recursos i suports específics o complementaris que pogueren necessitar algunes alumnes i alguns alumnes. És important que s’utilitzen estratègies i metodologies participatives avalades per les investigacions, i tot això en una ambient on les emocions siguen el tema transversal.

La inclusió significa respectar els ritmes de cada xiqueta o xiquet, i per a això necessitem un currículum més flexible , no tan rígid en les seues finalitats. Però també necessitarem professionals de l’educació més implicats i millor preparats quant a la diversitat, perquè des de l’aula cal saber al fet que ens enfrontem i com podem solucionar-ho.

Fa temps vaig llegir un llibre titulat “L’orella verda de l’escola”, em sembla un llibre meravellós però més meravellosa em va semblar Mª Carmen, la professora que compta les seues aventures en aqueix llibre, ella em va fer veure que cal anar lent però segur, sabent que cadascun acabarà aprenent fins al màxim de les seues capacitats si som ací per a veure quals són, i l’ajudem a aconseguir-ho, i impliquem a tota la comunitat educativa en el procés, perquè no sols és el professional que està al capdavant de l’aula el que ha d’encarregar-se de tot, també els pares, la resta de l’equip educatiu i no educatiu, perquè al final és una tribu la que ha d’educar als seus membres.

“La inclusió significa respectar els ritmes de cada xiqueta o xiquet”

CANVI CLIMÀTIC

Rubén Piculo Mateo Biòleg

Durant els últims anys hem sentit parlar molt del canvi climàtic, però sabem realment què és el canvi climàtic?

Per a entendre a què ens referim quan parlem de canvi climàtic és important saber diferenciar entre dos conceptes com són: temps meteorològic i clima.

Quan parlem del temps meteorològic, o simplement del temps, ens estem referint a les condicions meteorològiques en un lloc concret i en un moment precís. Diem que hui el temps a Sagunt és plujós, o assolellat; que és un dia ventós o plàcid.

D’altra banda, quan parlem de clima quan ens referim a les condicions que són habituals en un lloc normalment més ampli i fent referència a períodes de temps més llargs. Diem que la Comunitat Valenciana té un clima mediterrani caracteritzat per hiverns suaus i estius calorosos i secs.

“L’efecte hivernacle, al contrari del que molta gent pensa, és un fenomen natural, ja que els gasos que el provoquen es troben a la nostra atmosfera de forma natural”

El temps que fa en un lloc pot canviar amb prou freqüència i una relativa rapidesa, per exemple, podem passar d’un dia assolellat a un dia plujós o experimentar canvis bruscos de temperatures en qüestió d’uns pocs dies; mentre que el clima varia menys i més lentament. No obstant això, açò no vol dir que el clima no canvie. Al llarg de la història de la Terra han existit diferents períodes de canvis climàtics a causa de diferents factors. Un dels canvis climàtics més importants i del que quasi tot el món ha sentit parlar alguna vegada és el pas d’un període glacial a un interglacial (en el qual ens trobem en l’actualitat). Açò es va donar per última vegada fa uns 10.000 anys i va suposar un augment considerable de les temperatures que va provocar la retirada de les masses de gel que cobrien gran part de la superfície terrestre.

Un tercer concepte que és important conéixer i tindre clar quan es parla de canvi climàtic és el d’efecte hivernacle. L’efecte hivernacle és un fenomen que es produeix a la Terra gràcies a la presència a l’atmosfera d’una sèrie de gasos que, a causa de les seues propietats físiques, permeten el pas de la radiació solar cap a la Terra però eviten l’eixida de la calor. L’efecte és el mateix que el dels vidres del cotxe que, quan estan al sol, fan que la temperatura a l’interior del cotxe siga molt més alta que a l’exterior. Alguns dels gasos implicats en l’efecte hivernacle són el diòxid de carboni (CO2), vapor d’aigua (H2O), metà (NH4), els òxids de nitrogen (NOx) i els clorofluorocarbons .

L’efecte hivernacle, al contrari del que molta gent pensa, és un fenomen natural, ja que els gasos que el provoquen es troben a la nostra atmosfera de forma natural. De fet, si no fora per l’existència d’eixos gasos i eixe efecte, les temperatures a la Terra serien molt més baixes del que ho són i la vida en ella, si existira, seria totalment diferent de com la coneixem.

Una vegada aclarits aquests conceptes, sorgeix una pregunta inevitable: si els canvis climàtics i l’efecte hivernacle són processos naturals, quin és el problema? El problema és que el canvi climàtic actual és molt diferent de tots els que s’han donat al llarg dels milions d’anys d’història de la Terra. Es tracta d’un canvi climàtic diferent per dos motius:

En primer lloc les seues causes. A hores d’ara, no hi ha cap dubte que el canvi climàtic s’està produint com a resultat directe de l’activitat humana. Més concretament, per l’emissió massiva de gasos causants d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Com hem vist anteriormente, anteriorment, aquests gasos incrementen la capacitat de l’atmosfera terrestre per a retindre calor, donant lloc a un augment generalitzat de les temperatures a la Terra.

La segona diferència respecte a canvis climàtics passats és la velocitat. Tots els canvis en el clima de la Terra que s’han donat en el passat han sigut deguts a diferents causes però totes elles han sigut causes naturals. Els processos naturals tenen una velocitat molt lenta, la qual cosa fa que els canvis es produïsquen de forma progressiva al llarg de milers d’anys. A diferència d’açò, l’actual canvi climàtic està ocorrent molt ràpidament a causa de la intervenció directa de la mà de l’home. Açò fa que siga molt difícil adaptar-se als canvis que s’estan produint, tant per a la naturalesa com per a les societats humanes.

Ja sabem què és el canvi climàtic i quines són les causes; ens pot sorgir una altra pregunta: Existeixen realment proves que açò està succeint? La resposta és clara: sí. El canvi climàtic és una realitat científicament demostrada en molts aspectes.

La temperatura de la Terra, tant la de l’aire com la de la superfície, ha experimentat un clar i progressiu augment des de mitjan del segle XIX fins als nostres dies, i és especialment acusat des de mitjan segle XX, com es pot veure en la figura 1:

Figura 1.

Aquest augment de la temperatura a nivell global comporta diverses conseqüències, una d’elles és la reducció de la capa de gel existent als pols. En la segona figura es pot veure com la massa de gel en el planeta s’ha reduït notablement en els últims anys.

Aquest fet, al seu torn, implica una pujada del nivell, cosa que també ha sigut clarament provada com es pot veure en la tercera figura:

Figura 2.

Figura 3.

A nivell nacional, també hi ha evidències clares del canvi climàtic. Una anàlisi de la variabilitat anual de la temperatura mitjana estacional a Espanya des de l’any 1971 permet observar com les temperatures mitjanes de totes les estacions són cada vegada més elevades (figura 4), encara que l’ascens s’aprecia amb més claredat a la primavera i, sobretot, a l’estiu. Un estiu que segons les dades s’ha tornat cada vegada més llarg i més càlid.

Figura 4.

Així mateix, igual que succeeix a nivell global, el mar Mediterrani també ha experimentat un augment en la seua temperatura superficial, concretament a raó de 0,34ºC per dècada des de principis dels anys vuitanta, segons el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (figura 5)

Figura 5. Amb tota esta informació, pareix clar que és innegable que s’està produint un augment de les temperatures a nivell global i que aquest augment de les temperatures porta associats altres efectes com són la pèrdua de massa de gel als pols i la consegüent pujada del nivell del mar. Per tant, podem afirmar sense cap lloc a dubtes que s’està produint un canvi climàtic. Tot i això, queda una important qüestió per resoldre: és l’acció de l’home la responsable d’eixe canvi climàtic?

Les emissions d’origen humà de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera han augmentat des de l’era preindustrial, en gran manera com a resultat del creixement econòmic i demogràfic, i actualment són més grans que mai. Com a conseqüència, s’han aconseguit unes concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós sense parangó en, almenys, els últims 800.000 anys (figura 6). Els efectes de les emissions, així com d’altres factors d’origen humà, s’han detectat en tot el sistema climàtic i és summament probable que hagen sigut la causa dominant del calfament observat a partir de la segona meitat del segle XX.

Entre els gasos d’efecte hivernacle, el que ha tingut un augment més gran al llarg de l’últim segle i mig ha sigut el diòxid de carboni. Açò en gran manera és a causa de l’ús massiu de combustibles fòssils (figura 7). Els combustibles fòssils són aquells que es generen a partir de l’acumulació de restes orgàniques, que són rics en carboni, d’ací que la seua combustió genere grans quantitats de diòxid de carboni. Entre els combustibles fòssils es troben el carbó, el gas i el petroli i tots els seus derivats.

Figura 6.

Figura 7.

Per a acabar de relacionar l’activitat humana amb el canvi climàtic només cal veure la relació directa entre la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera i la variació de la temperatura (figura 8)

En la figura 9 podem veure, com caldría esperar, que fora la temperatura de la terra si només intervingueren factors naturals o si intervingueren tant factors naturals com factors humans. Comparant açò amb les dades reals, no hi ha cap mena de dubte que hi ha una relació directa entre l’acció humana i la situació climàtica actual. A més de l’increment de les emissions a causa de l’ús de combustibles fòssils, hi ha un altre factor que ha propiciat la presència en l’atmosfera d’una gran concentració de diòxid de carboni: la desforestació. Com tots sabem, la realització de la fotosíntesi per part de les plantes implica l’absorció de diòxid de carboni i l’alliberament d’oxigen a l’atmosfera, per tant, la presència de grans masses forestals que absorbisquen diòxid de carboni, podria amortir l’efecte advers de les emissions. No obstant això, el que ha succeït al llarg de l’últim segle (coincidint amb l’augment de les emissions) ha sigut que s’ha anat perdent massa forestal al planeta a causa de la desforestació causada per l’acció de l’home; especialment a les zones tropicals tant d’Amèrica com d’Àsia (figura 10)

Aquesta desforestació causada per l’home està relacionada amb distintes activitats com són l’expansió de terres agrícoles, la creació de zones de past per al bestiar, la construcció de carreteres o altres infraestructures o el simple fet de l’extracció de fusta per al seu ús o combustió (la qual cosa, a més, augmenta al seu torn les emissions de diòxid de carboni)

Figura 8.

Figura 9. Figura 10.

Vistes aquestes evidències, no podem sinó afirmar que, no sols estem davant de l’existència d’un canvi climàtic, sinó que aquest canvi climàtic està clarament provocat per l’acció de l’ésser humà.

“Però el canvi climàtic també afecta les “Però el canvi climàtic també afecta les societats humanes perquè canvia els societats humanes perquè canvia els escenaris d’activitats econòmiques” escenaris d’activitats econòmiques”

Bé, el canvi climàtic existeix i, a més, està provocat per l’acció de l’home, però és realment una cosa de la qual hem de preocupar-nos? Per a respondre a esta pregunta, veurem alguns dels impactes derivats de l’acció del canvi climàtic.

L’evidència més sòlida i completa dels impactes observats del canvi climàtic correspon als sistemes naturals. En moltes regions, les canviants precipitacions o la fosa de neu i gel estan alterant els sistemes hidrològics, la qual cosa afecta els recursos hídrics en termes de quantitat i qualitat. Moltes espècies terrestres, dulciaqüícoles i marines, han modificat les seues àrees de distribució geogràfica, activitats estacionals, pautes migratòries, abundàncies i interaccions amb altres espècies en resposta al canvi climàtic en curs. El canvi del clima provoca canvis diversos en els sistemes naturals: si tenen oportunitat, les espècies silvestres es desplacen buscant les condicions climàtiques a què es troben adaptades; també poden canviar els seus ritmes vitals per a tractar d’ajustar-se als canvis ocorreguts en les estacions. Com a resultat, poden produir-se desajustos i desequilibris ecològics.

Però el canvi climàtic també afecta les societats humanes perquè canvia els escenaris d’activitats econòmiques com l’agricultura, la silvicultura o el turisme; i a la pròpia salut humana, amenaçada per les onades de calor i les noves malalties, així com l’expansió de les zones endèmiques d’algunes malalties transmeses per mosquits com la malària (figura 11) .

Figura 11.

“La conclusió de tot el que hem vist fins ara és que existeix al planeta un canvi climàtic que està causat per l’acció de l’home”

L’avaluació de molts estudis que comprenen un ampli espectre de regions i cultius mostra que els impactes negatius del canvi climàtic en el rendiment dels cultius han sigut més comuns que els impactes positius. El menor nombre d’estudis que mostren impactes positius tracten principalment de regions d’altes latituds, tot i que encara no està clar si el saldo dels impactes ha sigut negatiu o positiu en eixes regions. El canvi climàtic ha afectat negativament el rendiment del blat i la dacsa en moltes regions i en el total global. No obstant això, els efectes en el rendiment de l’arròs i la soja han sigut menors en les principals regions de producció i a nivell global.

Per a acabar, des d’aproximadament 1950 s’han observat canvis en molts fenòmens meteorològics i climàtics extrems. Alguns d’aquests canvis han sigut la disminució de les temperatures fredes extremes, l’augment de les temperatures càlides extremes, l’elevació dels nivells màxims del mar i el nombre més gran de precipitacions intenses en diverses regions. A més, des dels anys vuitanta s’ha produït un augment de la intensitat, la freqüència, la duració i el nombre de grans huracans (categoria 4 o 5 en l’escala de classificació d’huracans) a l’Atlàntic Nord. L’augment de la intensitat es relaciona amb l’augment de la temperatura superficial del mar en les zones on els huracans es formen i per les que es desplacen. En resum, podem veure com durant els últims decennis, els canvis del clima han causat forts impactes tant en els sistemes naturals com en els humans en tots els continents i oceans. Els impactes es deuen clarament al canvi climàtic observat, la qual cosa indica la sensibilitat dels sistemes naturals i humans al canvi del clima.

La conclusió de tot el que hem vist fins ara és que existeix al planeta un canvi climàtic que està causat per l’acció de l’home i que eixe canvi climàtic està causant ja forts impactes, tant per als ecosistemes com per a l’home.

De cara al futur, l’aplicació de models científics diuen que les emissions contínues de gasos d’efecte hivernacle causaran un major calfament i nous canvis en tots els components del sistema climàtic. Per a contindre el canvi climàtic, serà necessari reduir de forma substancial i sostinguda les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, a pesar que tots podem aportar el nostre granet d’arena, es fa indispensable l’actuació de tots els líders polítics mundials i anteposar la sostenibilitat del sistema de tots als interessos econòmics d’uns pocs. Només així podrà revertir-se la situació actual.

Fonts consultades :

Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET) Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) National Climate Assessments Panel Intergubernamental del Cambio Climático (IPCC) Printz, D. (2009). Contributor and Victim – Indonesian’s role in Global Climate Change with Special Reference to Kalimantan. Jurnal Sains dan Teknologi Lingkungan 1 (2), 139-153. Rogers, D., Randolph, S. (2000). The global spread of malaria in a future, warmer world. Science 289, 1763-1766.