LLIBRET FALLA TEODORO LLORENTE 2018 - DIVERSITAT

Page 1

Diversitat

AC Falla Teodoro Llorente ■ 2018

AC Falla Teodoro Llorente ■ 2018


Edita: AC Falla Teodoro Llorente. Direcció: Rocío Noverques Gómez. Equip Coordinador: Rosario A. Gómez, Victor S. Ruiz i Alicia López. Autors Dels Assajos: Remei Torrent, Senent Sánchez, Begoña Adam, Jose Luis Arenas, Alicia López, María González, Esteban González, Noelia Castillo, Carlos Argente, Raúl Castillo, Sonia Urueña, Enric Cuenca, Guillermo Sampedro, Francisco Javier Fraj, Pilar Esquibel, Juan Carlos Requena, Toni Iborra, Pere Valenciano, Ana García, Paula Arnedo, Davinia Bono, Rocío Noverques. Maria José Martín, David Ignacio Sánchez, Jorge Gallardo i Yurena Rodriguez. Fotografies: Belén Caballero, Provi Morillas, Victoria Osma, Rosario A. Gómez i Cintia MªGavilán. Coordinació De La Part Infantil: Jorge Gallardo, Marta Cabañas i Candela Noverques. Maquetació I Impressió: Eureka soluciones. Justificació De Tirada: 500 exemplars. Tirada infinita a través de xarxes socials i en ISSUU. Depòsit Legal: V-466-2017 Col·laboren:

Presidència AJUNTAMENT DE SAGUNT

La present publicació participa en la convocatòria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. El Gabinet de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt ha sigut l’encarregat de la seua revisió. Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla Teodro Llorente no s’identifica necessàriament amb ells.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 1

SUMARI Pròleg ...................................................................................................... Salutacions ........................................................................................... 4 Salutació del President de la Generalitat Valenciana ......................... 5 Salutació del President de les Corts Valencianes ............................... 6 Salutació del President de la Diputació de València .......................... 7 Salutació de l'Alcalde de Sagunt ....................................................... 8 Salutació del President Executiu FJFS ................................................. 9 Salutació Presidents 2018 .................................................................. 10 Salutació Falleres Majors 2018 ........................................................... 12 Fent Teodoro ....................................................................................... 15 Dedicatoria al President ...................................................................... 16 Poesia Fallera Major ............................................................................. 18 Homenatge a Enrique ........................................................................ 20 Homenatge a Rosario ........................................................................ 22 La Medul·la de la Comissió Major ..................................................... 24 Comissió Executiva ............................................................................. 25 Integrants de la Comissió Major ..................................................... 26 Socis d'Honor i Col·laboradors ....................................................... 28 Recompenses ....................................................................................... 29 La Teodoro la Fem Entre Tots .................................................. 30 Coneixem als Nostres Representants Majors .................................... 31 Coneixem a la Delegació Infantil ..................................................... 34 Coneixem a la Delegació de Decorats .............................................. 36 Coneixem a la Delegació de Cuina .................................................... 38 Coneixem a la Delegació de Disfresses ............................................ 40 Coneixem als Casalers ........................................................................ 42 Teodoritos de l'Any ............................................................................ 44 Teodorito d'Honor ............................................................................. 46 Monument .......................................................................................... 47 Monument 2017 ................................................................................... 48 El Nostre Monument ......................................................................... 49 Teodoro en Imatges ......................................................................... 53 El que Ens Restava per Contar ........................................................... 54 El Nostre 2018 ....................................................................................... 59 Llibret de la Xicalla ..................................................................... 73 Paraules a Víctor ................................................................................... 74

Poesia a Laura ....................................................................................... 76 Homenatge a Víctor ............................................................................ 78 Homenatge a Laura ............................................................................ 80 La Falleta del 2017 ................................................................................ 82 La Nostra Falleta ................................................................................... 83 Homenatge a Marta ............................................................................ 86 Coneixem als Nostres Representants Infantils ................................ 88 Coneixem a Marta ............................................................................... 92 La Xicalla de Teodoro ........................................................................ 94 Recompenses Infantils ........................................................................ 95 La Veu de la Xicalla .............................................................................. 96 El que Ens Restava per Contar ......................................................... 107 El Nostre 2018 ..................................................................................... 109 Passatemps ........................................................................................... 116 Teodoro És ........................................................................................ 120 Esports ................................................................................................... 121 Sostenibilitat ....................................................................................... 122 Igualtat ................................................................................................. 123 Associació col·laboradora .................................................................. 126 Imatges de Vida ................................................................................... 130 No a la violència de gènere ................................................................ 132 Gràcies "Amigas Supervivientes" ....................................................... 135 L'opinió de la nostra delegada d'igualtat ......................................... 136 Diversitat d'Opinió ....................................................................... 137 Igualtat ................................................................................................. 138 Violència de Gènere .......................................................................... 142 Diversitat Racial ................................................................................ 146 Desigualtat Laboral i Marginació Estètica ..................................... 152 Acaçament Laboral i Sostre de Vidre ............................................... 158 Homofòbia ........................................................................................ 164 Famílies no Tradicionals .................................................................. 170 Abandó de la Tercera Edat ............................................................... 174 Bullying ................................................................................................ 182 Col·laboradors ................................................................................ 190 Miscel·lània ....................................................................................... 231 Solucions Passatemps ......................................................................... 232 Programa de Festes ............................................................................ 234 Himnes ................................................................................................ 236 Somos de la Teodoro .......................................................................... 238


Diversitat ■ 2

PRÒLEG

P

er segon any consecutiu, Teodoro pensa en femení, però des d'una perspectiva DIVERSA, la dona en societat: la dona que treballa en condicions de desigualtat, la dona que és l'eix medul·lar d'una família no tradicional, o la dona que decideix sobre la seua sexualitat en una societat cada dia afortunadament més oberta, en definitiva, parlem de DIVERSITAT, en la societat, en el model de parella o família, en el treball o en la forma d'afrontar la vida, quan s'encreua el llindar de l'edat avançada. Sobre aquestes premisses gira nostre monument gran, i el nostre projecte cultural anual, que inclou com no, aquest llibret, sense descuidar per descomptat el repte que iniciem l'any passat de col·laborar amb la difusió, visibilitat, i posada en valor de col·lectius que dia a dia, treballen en el nostre municipi per a fer més suportables etapes de la vida d’homes i dones, fonamentalment d'estes últimes, en situacions extraordinàries. Si l'any passat vivim esta enriquidora experiència amb les nostres amigues de “Amigas Supervivientes”, de les que tant vam aprendre, enguany ha sigut “Amuhcanma”, en el seu treball infatigable per fer més suportable la malaltia del càncer de mama als que la pateixen, la nostra associació col·laboradora. També per segon any consecutiu, fem als xiquets partícips del nostre projecte, i intentem que des de la infància siguen capaços d'involucrar-se en tot allò que tractem de transmetre'ls. En aquest 2018, l'acceptació de la DIVERSITAT com a arma contra el bullying, ens pareix un bon punt d'eixida. A més comptaran amb el seu propi LLIBRET, el de la xicalla, on elles i ells també tenen veu. I si, aquest és el LLIBRET de l'A.C. Falla Teodoro Llorente, per a l'any 2018, i en això hem concentrat una bona part de les nostres energies, per a donar a conèixer Enrique, Rosario, Laura i Víctor els nostres representants, a la resta de la nostra comissió i com no l'amplíssim elenc d'activitats culturals, esportives, solidàries, sostenibles, lúdiques, festives i de relació amb totes les comissions de FJFS i les seues màximes representants, que ens ocupen una molt bona part de l'any.

Diver


AC Falla Teodoro Llorente ■ 3

sitat És el batec de la Teodoro, eixe cor únic, regat amb l'energia i la vitalitat de tots els integrants de la nostra gran família i que ens impulsa, a ser cada dia millors i també a gaudir, a transmetre la nostra passió per esta festa ben cultural immaterial de la humanitat, al mateix temps que intentem que els nostres peques aprenguen i els majors aprofundim més, en valors que considerem fonamentals. Per això no deixem de posicionar-nos contra la violència de gènere i a favor de la igualtat, mentres ballem en la revetla i confeccionem disfresses; res és incompatible, no és antagònic divertir-se i ajudar, gaudir i empatitzar amb altres persones que pensen diferent, o que tenen diferents problemes. És DIVERSITAT. És igualment diversitat la que hem intentat arreplegar en estes pàgines en relació als mateixos temes sobre els quals reflexionem açí, en els monuments adult i infantil de la nostra comissió i en els distints tallers d'escriptura i dibuix amb els nostres menuts. El nostre, com sempre tractem de recalcar, és un projecte anual, conjunt i cohesionat entre si. Hem volgut comptar amb les opinions dels membres de la nostra comissió, d'un ampli espectre de polítics i de persones de molt diversos àmbits de la vida social, on periodistes, psicòlegs, professors i la resta de “amics i amigues de la Teodoro” monstren diverses opinions. Diversitat, igualtat, pluralitat política i respecte... el mateix que nosaltres manifestem sobre les opinions abocades per tots els nostres col·laboradors i que corresponen exclusivament als seus firmants. No són opinions del conjunt de la nostra comissió, són opinions lliures i personals, als quals aplaudim la seua valentia, però que no són el posicionaments conjunt d'esta associació. Abans d'agrair l'atenció dels que han arribat fins estes línies d'este pròleg, reconèixer la col·laboració desinteressada i valuosa dels nostres col·laboradors que han plasmat blanc sobre negre diversos punts de vista i des de molt diversos àmbits, a ells el nostre agraïment més sincer per ajudar-nos sempre, no sols en estes pàgines.


Diversitat â– 4

SALUTACIONS


AC Falla Teodoro Llorente ■ 5

SALUTACIÓ

President de la Generalitat Valenciana

L

es Falles agermanen a un gran nombre de persones que troben en elles un espai obert i acollidor per a compartir els seus moments d'oci i també l'oportunitat de donar una nova espenta a antigues tradicions i garantir la seua continuïtat projectant-les cap al futur. Moltes comissions han escampat la flama de les Falles i l'esperit faller per tota la Comunitat Valenciana i han fet possible que valencians de procedències i característiques ben diverses facen seua la festa. El Port de Sagunt també viu intensament les Falles de la mà d’unes comissions que s'esforcen durant tot l'any per potenciar la festa i per unir als seus integrants al voltant d'uns monuments de fusta i cartó que

també són llocs punts de trobada, de germanor i de treball compartit. La comissió de la Falla Teodoro Llorente torna en 2018 al carrer, i ho fa gràcies a la il·lusió, l'alegria i l'entusiasme de totes les persones que integra. Des d'ací, vull fer arribar la meua salutació més afectuosa a les dones i als homes que doneu vida a la vostra comissió i que vos esforceu diàriament perquè continue cada any fidel a la seua cita anual amb la festa. Rebeu un fort abraç i els meus millors desitjos per a les falles d’enguany i per a totes les que viureu junts en el futur.

Ximo Puig

President de la Generalitat Valenciana


Diversitat ■ 6

SALUTACIÓ

President de les Corts Valencianes

A

migues i amics de la Falla Teodoro Llorente del Port de Sagunt,

És tot un honor poder adreçar-vos unes paraules per a felicitar-vos per la vostra trajectòria i per reconéixer el vostre gran treball com a comissió històrica del Port de Sagunt. Les Falles, reconegudes el passat mes de novembre de 2016 com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO s’han convertit en unes festes universals però també en un referent de les festes valencianes, que han transcendit dels límits municipals de la ciutat de València per arrelar i convertir-se en una celebració pròpia de poblacions com Benicarló, Borriana, Alzira, Torrent, Xàtiva, Sueca, Cullera, Dénia... i una llarga llista en la qual, com no, també es troba la ciutat de Sagunt, a més a més, amb una història fallera antiga i consolidada. El poble valencià té una habilitat molt especial per a organitzar-se a l’hora de fer festa, i eixa organització oberta, democràtica, participativa, és molt evident en el món de les

falles. A més a més, les falles s’han convertit en un element vertebrador de barris i de municipis, ajudant a la integració social de moltes persones vingudes des de fora del nostre territori, que s’han adaptat, que s’han vinculat a les falles i s’han fet valencians i valencianes pel sentiment i amor cap a la festa fallera i tot allò que representa. A banda de tot això, també les falles treballeu pel foment de la igualtat, contra la violència de gènere, per la protecció del Medi Ambient, per la solidaritat... traspassant barreres del que han estat tradicionalment les falles i adaptant-se als nous temps com un actor social més. I en eixa tasca sé que esteu participant molt activament des de la comissió de Teodoro Llorente, la qual cosa vull agrair-vos. Finalitze desitjant a totes les falleres i fallers, socis i sòcies, veïns i veïnes i, com no, a Rosario, Enrique, Laura i Víctor que gaudiu al màxim d’estes falles de 2018 que ja són una realitat Enric Morera i Català President de les Corts Valencianes


AC Falla Teodoro Llorente ■ 7

SALUTACIÓ

President de la Diputació de València

Nasqueres per a avivar les consciències, er a ro ocar a cr tica i a re e ió er a er a ar i er e so riure i despertar el pensament, la raó. «A la falla», Carles Cano

Presidència

Q

uan la UNESCO va declarar les Falles patrimoni immaterial de la humanitat ho va fer en reconeixement a un esforç col·lectiu que fa possible la manifestació de creativitat efímera més important. El treball que durant tot l’any duen a terme les comissions falleres és només una part del gran món que és la festa de les Falles. Indústries i artesanies que han perviscut en els segles a l’empara d’una festa que manté la tradició. La pervivència d’oficis vinculats a la sederia, els teixits brodats, el calcer tradicional i l’orfebreria es deu en gran part a les Falles. Però no és una festa immobilista, per contra, és una celebració que ha sabut adaptar-se als temps, tot mantenint sempre, com a senyal d’identitat, la crítica social i l’ús del valencià. Llevat d’aquests dos pilars, tot ha anat evolucionant; des del nom de les protagonistes: de ‘regines’ a ‘falleres majors’, passant per la mida de les faldes, la recuperació de la indumentària masculina tradicional, els materials amb què s’alça el monument i fins i tot la forma de plantar-lo.

Al llarg dels 42 anys de la vostra falla, heu vist canvis en el vestir, en la celebració dels actes, com ha anat evolucionant també el llibret de la falla que teniu en les mans i ara tenim davant el repte d’evolucionar també perquè la festa siga cada dia més respectuosa amb el medi ambient, més igualitària, on les dones tinguen protagonisme i, a més, veu i siga capaç d’afavorir la convivència social i fer que siga la festa de tota la població. I així, vosaltres els fallers, cada any, i molt especialment, el President, Enrique Noverques, la Fallera Major, Rosario Gómez, el President Infantil, Victor Escanez i la fallera Major Infantil, Laura Escánez., feu de la Festa Fallera casa de tots, i gaudi de la nostra cultura. Vos desitge uns dies de germanor i d’alegria, que la música, l’olor de pólvora i el foc purificador òbriguen els nostres cors i puguem gaudir amb coneixement d’una de les festes que més ens uneix com a poble.

Jorge Rodríguez Gramage President de la Diputació de València


Diversitat ■ 8

SALUTACIÓ Alcalde de Sagunt

la tradició, el primer llibret és el que va escriure Josep Bernat i Baldoví l’any 1850. Va nàixer, doncs, com a instrument de suport a la crítica social de l’època, però també com a eina d’expressió literària. Motiu pel qual des d’aleshores han estat molts els literats que han participat

C

om cada any, és un plaer poder col·laborar amb la meua salutació en els llibrets de Falla de les nostres comissions. Fer falla no és únicament muntar un monument. Vosaltres sabeu bé que l’aportació cultural d’esta festa és extensa. Les falles, com a part indiscutible de la nostra cultura popular, han anat evolucionant al llarg de les últimes dècades, tal com consta en els testimonis gràfics, que són abundants. Han passat de ser una festa, a convertir-se en una eina de promoció cultural d’extraordinari potencial. I això ha estat gràcies a una tasca implementada any rere any pels mateixos fallers i falleres, i dins de la qual és més que significativa la gran aportació dels Llibrets. La veritat és que estes publicacions no nasqueren com ara les coneixem. Ni tan sols pel que fa a la seua funció dins del món de la festa, sinó que eren, en principi, l’únic vehicle que tenien els barris per poder vertebrar la seua comunicació veïnal. La crítica social era, per tant, la qüestió clau que centrava els continguts dels seus textos. Segons

en l’elaboració d’estes publicacions de gran valor històric, creant documents que conformen un reflex immillorable del caràcter valencià. Ací, a la nostra ciutat, són diversos els exemples de llibrets ben construïts i amb una estètica i continguts culturals de primer nivell. Comptem amb moltes falles punteres en este

sentit. La seua implicació i voluntat de superació van augmentant en cada exercici faller, situant la nostra ciutat com una de les més representatives dins del món de la festa i el llibret. Les Falles són part de la nostra manera de ser. Gaudir-les, participar d’elles, promocionar-les... són tasques que assumim amb gust perquè Sagunt, i la seua comarca, són un espai de vocació, de carrer, on l’agermanament i la comunitat defineixen els nostres costums i a nosaltres mateixa. Acollim i mostrem per tot arreu les bondats de les nostres Falles, de la pólvora i el foc, del monument i el casal, sempre ple de gent, de les cercaviles i les bandes, de les emotives ofrenes florals, de la música que ens acompanya per crear, tot plegat, una celebració com poques hi ha al món. Ara, Falleres Majors i Presidents/es de les nostres comissions esteu en el moment de participar d’elles sent protagonistes, ànima i cor durant dotze mesos en els quals la vostra tasca de representació és fonamental. Vosaltres sou el motor d’esta tradició. Cal que ens preparem perquè la Festa ja està al carrer. Els actes ens recorden que, d’ací a uns dies, les Falles prendran forma, per fi, per celebrar la setmana més important del calendari festiu. Que gaudiu les Falles 2018! Francesc Fernández i Carrasco

Alcalce de Sagunt


AC Falla Teodoro Llorente ■ 9

SALUTACIÓ President FJFS

B

envolguts fallers i falleres de la AC Falla Teodoro Llorente:

Des d’aquestes línies agraeisc l’oportunitat que m’oferiu per a dirigir-me a tots vosaltres des del vostre llibret. Ja estem a punt per a tornar a viure intensament la setmana més esperada de l’any per a tots els que compartim la passió i el sentiment per la nostra festa. Com a president de Federació Junta Fallera de Sagunt és un plaer i una gran responsabilitat presidir l’executiva, més encara ara que nostra festa ha sigut reconeguda com Festa de Interès Turístic Nacional, però més important, com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. M’agradaria en aquestes línies felicitar a tots els fallers i falleres de l’A.C.Falla Teodoro Llorente, per què sou una falla pionera i emblemàtica dins del conjunt de falles que formen la nostra federació. Comissió que està d’aniversari i celebració per què aquest any feu 42 anys consecutius plantant monument al vostre benvolgut barri. Pioners en

convertir-vos en Associació Cultural, falla familiar i emblemàtica i referent dins del món faller. Us anime a que continueu mantenint vives les nostres tradicions i a promoure la nostra cultura, tal i com haveu fet fins ara. M’agradaria també felicitar als representants de la vostra comissió per a l’actual exercici faller, Laura, Victor, Rosario i Enrique Les meues més sinceres felicitacions a tots quatre per representar a aquesta comissió. Us desitge un 2018 ple de moments inoblidables. Per a concloure vos diré que desitge que aquestes falles siguen especials, úniques i plenes per a tots vosaltres. Que la gran família fallera que compon la falla Teodoro Llorente visca intensament moments d’alegria, festa i èxits fallers. Bones Falles 2018!! Rafael Burgos i Oliver

President Executiu FJFS


Diversitat ■ 10

SALUTACIÓ Presidents 2018

D

esprés de molts anys en primera línia de l’activitat fallera, tant en la meua comissió (més jove en El Mercat, falla de què tinc l’honor de ser president fundador) com en la hui FJFS, anteriorment Junta fallera de Sagunt, este serà l’últim any abans d’ocupar la segona, tercera... la línia que consideren els presidents que em segueixen en la meua volgudíssima Teodoro Llorente i que des d’este precís instant han de saber que a partir del moment de la crema del monument d’enguany, 2018, estaré per al que necessiten, perquè no és ni un adéu, ni tan sols un fins després.

experiència, bons records i amistats per sempre, eixa és almenys, la meua experiència. Segurament el temps, el sacrifici de família o temps d’oci, s’ha recompensat amb altres afectes i moltes bones estones.

És molt més senzill, és que aquesta comissió hi ha fallers o falleres joves que viuen amb passió la festa en la falla tot l’any, com cal, i lleials, amb molts anys d’experiència que els avalen en diferents càrrecs en la nostra comissió i que estic segur que superaran amb escreix tot el ja fet, i jo continuaré en la comissió, col·laborant amb tots, tant com ells han col·laborat amb mi, però un parell de passets cap arrere.

Va acabar este llarguíssim període de la meua vida fallera amb dos rossos simpàtics bons i fallers del cap als peus, els fills d’una de les meues xiquetes i el turuta, Laura i Victor, i a més com sempre havia somiat, amb Rosario del meu braç com a fallera major...

Són persones joves, preparades, amb inquietuds i molt bones idees esperant a posar-se en marxa, així ho visc en la meua pròpia Falla, i així ho he viscut en la taula de presidents de FJFS, on he vist en estos dos últims anys un magnífic grup de nous i Nova presidents, dels que m’emporte la seua valuosa a amistat i als que deix la meua admiració per tanta il·lusió i tant treball capitanejant les diferents naus que fondegen en els cantons i places de la nostra ciutat. A tots ells, i als que es posaran al capdavant de Teodoro, si els serveix el consell d’un veterà, el més de la nostra gran família fallera, els recomane no decaure quan els problemes siguen més alts que l’acabament del seu monument, perquè en les cendres quedaran anècdotes,

Als meus fallers no puc agrair-los tant afecte, tanta col·laboració, tant compromís, tant de molt i tot bo. També a la meua família, als meus amics i sobretot a Rocío i Candela per emportar-me tantes vegades a casa els nervis i la responsabilitat pesant-me en l’ànim, o senzillament per no estar.

A ella, a la meua dona, és a qui li dec tot este recorregut. Pel seu suport i el seu bon fer. Per que en el meu cas, darrere del president no hi ha una gran dona, la gran dona sempre ha estat al costat. I enguany del braç. Gràcies amor per compartir esta gran passió amb mi, gràcies amor per ser la millor companya de vida i la millor fallera major. Et vull. No puc acabar estes paraules sense donar, com no, també les gràcies a col·laboradors, anunciants, veïnat, familiars, vosaltres també sou una part fonamental de la maquinària teodorita, almenys part del combustible i a tots, a tota la meua comissió, als representants de les comissions en este 2018, i els seus fallers i falleres a tots els convide a viure amb mi i amb tota esta gran família de Teodoro Llorente. Enrique Noverques i Gil

President Falla Teodoro Llorente


AC Falla Teodoro Llorente ■ 11

H

ola a tots, sóc Victor Escánez Navas i enguany tinc la sort de representar a la meua falla: Teodoro Llorente, de la què sóc des que vaig nàixer, m’ha vist créixer i de la que seré tota la meua vida. Des que em van anomenar president, m’ho estic passant genial amb els meus amics i segur que el que queda d’any serà inclús millor. També estic disfrutant molt amb els meus nous amics, els representants de la resta de falles. Agrair a la meua comissió, a Rosario i Enrique, a la meua companya de vida: la meua germana Laura, i a la meua família, pel suport que em donen. Victor Escánez i Navas

President nfantil


Diversitat ■ 12

SALUTACIÓ Falleres Majors 2018

L

a diversitat és un terme ampli en accepcions i en etimologia, i eixa abundància, eixa gran varietat de coses diferents de la que es refereix la seua pròpia definició, crec que serà oportuníssima per a explicar el meu 2018. Varietat d'emocions, abundància de persones a qui agrair tant i més, distints motius que em van impulsar a embarcar-me en esta fantàstica aventura que és representar a la gran família teodorita enguany; molt diverses raons, i molts distints sentiments, cap i cor, dissemblants i complementaris, encara que he d'admetre que l'ànima i cap estan en desigual equilibri, en quelcom tan sentit com lluir la banda que tindré l'honor de portar enguany. Si el lògic és començar pel principi i buscar el perquè tinc dos molt clars: - Perquè no m'haguera perdonat mai no gaudir de l'honor que és anar del braç, del per a mi, millor president del món; i perquè donar pas a noves generacions que vénen darrere espentant amb força, no seria el mateix sense gaudir enguany de l'alegria i les emocions d'una quinze anyera amb l'amor de la meua vida. - L'altre perquè, té a veure amb variats i abundants amors: el de cada un dels meus fallers i falleres: la seua lleial amistat, el seu somriure, la seua espenta, el seu afecte des de sempre alguns, des que eren molt, molt xicotets i altres que han arribat després, però s'han fet un buit perfecte en el baül de l'afecte verdader, han sigut en els moments de tristesa i en els de celebració un agafador ferm i càlid, i dir tant que són per a mi posant-me a la seua completa disposició és poc per a tornar tant, però és tot el meu cor. Disposada ja en este caminar per quelcom tan important per a mi com el viatge al voltant d'un any faller

suposa abundància de persones per a agrair. A Enrique, Rocío i Candela per ser la part més important de la meua vida. A la meua família de sang per seguir-me i voler-me fins en les meues bogeries, cosina María José: gràcies a tu i a la teua tropa, particularment. A la meua família de cor a tots, i cada un amb Indi de capitana de marejos, Davi, i Nino, Pilarin, Cayetana, Charlie... a tots gràcies per comprendre'm i involucrar-vos a vegades en un món que no vos resulta tan familiar com als fallers. Gràcies a cada un de tots vosaltres per perdonar les meues absències i gràcies sobretot, per veure les vostres cares cada vegada que moc la vista, impossible anomenar-vos a tots, però ni falta que vos fa, per que ho sabeu. I més impossible encara anomenar tantes emocions amb cada pentinat, amb cada prova de vestit, en cada sopar, o en cada vesprada de treball, m'he sentit abrigada, alegre, volguda, mimada, compresa i sé que serà així cada dia, d'enguany i de tots els de la meua existència, perquè tinc els millors acompanyants de vida que ningú poguera somiar. Només puc dir a tots que vull que estigueu en esta il·lusió, compartida amb la resta de representants de les comissions de FJFS i amb Mar, i Andrea, i com no amb dos rossos educats, guapos, meravellosos que m'han robat el cor LAURA I VICTOR, els meus menuts. Els que vos veieu en estes línies d'una manera o un altre perquè sou imprescindibles, i a tot el món, que col·laboreu, o escriviu en el nostre LLIBRET, o sou part del veïnat, o anuncieu els vostres negocis, per favor gaudiu amb mi i amb la nostra comissió, de la millor festa del món LES FALLES, i en Teodoro Llorente. Rosario Ángeles Gómez i Martin

Fallera Major 2018


AC Falla Teodoro Llorente ■ 13

H

ola em cride Laura Escánez Navas i sóc la Fallera Major Infantil d’aquesta falla: Teodoro Llorente, en la que estic des del meu naixement. Aquesta falla m’ha vist créixer, em recolza i ajuda com si fóra la meua família. Voldria dir als meus teodoritos menuts que enguany ho passarem molt bé. He tingut molta sort, ja que enguany els meus companys de 2018 són ja els meus amics,i sé que ho seran per a tota la vida. A més de complir el meu somni estic molt orgullosa de portar al meu costat al meu germa i confident, Victor. Agrair a la meua comissió per l’any que estic vivint, a Enrique i Rosario per com es porten de bé amb mi, i com no, a la meua familia per tot. Laura Escánez i Navas

Fallera

ajor nfantil


Diversitat â– 14


AC Falla Teodoro Llorente â– 15

FENT Teodoro


Diversitat ■ 16

FENT Teodoro

Dedicatoria al President

P

arlar d’Enrique Noverques és parlar de tot un referent en el món faller de la nostra comarca. És parlar de treball, esforç i dedicació per i per a les falles. És parlar d’una gran família que porta la festa en la sang. Un faller de caràcter, obert a les novetats, però sempre respectant la tradició. Amb una trajectòria en la festa indiscutible, anys al peu del canó, tant ell com la seua família, per a fer gran la festa que tant vol. La seua experiència li precedix, ja que ha sigut president de la seua falla i de FJFS, i per a això, cal estar fet d’una altra pasta. El 2018 ens ha fet conèixer un Enrique que no coneixíem, i que ha

fet que hui estiguem açí dedicantli aquestes línies. Porta el timó de la seua volguda Teodoro Llorente amb orgull, sempre defenent-la allà on va. I sí, enguany serà inoblidable per a ell, entre moltes coses, per que porta del braç a la seua volguda Rosario, la parella perfecta per a este gran president. Grans moments hem viscut, gràcies per deixar-te conèixer i per formar part d’este gran any. PD: Els teus amics “especials” et recorden que, encara que ens continues devent unes postres, el dia 17 de març et donarem un gran abraç en la teua falla. Borja Martínez i Adrían Luna


AC Falla Teodoro Llorente â– 17

Enrique Noverques i Gil

President Executiu 2018


Diversitat ■ 18

FENT Teodoro

Rosario Tan sols fixant-se en els teus ulls, es pot apreciar tota l’emoció que estàs sentint, emoció tant gran i extranya que et resulta difícil asimilar el que estàs vivint aquest instant. Hui, he pogut observar a Enrique, amb un ram de flors a la mà, ell ha estrenat un torrentí, que concorda a la perfecció amb el teu vestit. Pense, que està molt enamorat, i per damunt de totes les coses, ell vol compartir amb tu, totes les emocions i moments, que encara vos queden per passar. De pares a fills i de iaios a néts, vas decidir que el teu moment no havia acabat, per això tenies clar que l’últim regnat, havia de ser del braç de l’home més especial. Amor incondicional cap a la nostra festa has demostrat i tota la falla Teodoro Llorente, anirà sempre al teu costat. L’estandard de Teodoro s’acaba d’elevar fins allà dalt, hui fas un somni més, realitat, enhorabona Rosario, ja eres la nostra màxima representant.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 19

Rosario Ángeles Gómez i Martín

Fallera Major 2018


Diversitat ■ 20

FENT Teodoro

Homenatge a Enrique

P

ot semblar paradoxal, però com més coneixes la persona, més difícil resulta escriure sobre ella. Costa molt resumir emocions, condensar sentiments, i ser mínimament concisa, perquè objectiva no vull ser, i contràriament al meu costum quan escric per al LLIBRET, si ho firmaré. Però be, no és de mi de qui intent fer una mínima semblança, on càpia una part xicoteta de l’Enrique Noverques faller. Possiblement no siga tan fàcil deslligar el faller, de la persona que és, perquè ell és transparent, i sense duplicitat, sempre la mateixa cara, sempre amb la veritat per davant i sincer encara a força de resultar menys “benqueda”, però en perfecta concordança entre el que diu i el que fa no sap ser d’una altra manera. Adora les falles i no d’ara, ni des que va fundar El Mercat. Abans, ja molt jove, va ser faller de la comissió de Santa Anna. Inquiet, gosat, imaginatiu i amb un puntet rebel. Ha anat creixent com a faller al mateix temps que ha evolucionat el seu caràcter; ara infinitament més assossegat, amb la saviesa que dóna l’experiència i la temprança que dóna haver-se enfrontat a mil situacions diverses. Això no vol dir que no li pese la responsabilitat; cada acte, cada reunió, tot és un repte que afronta amb idèntic grau de compromís. Perfeccionista i cabota, no deixa res a l’atzar.

generós en afectes, i s'entrega generosament. A pesar d'alguna desil·lusió, no perd mai la confiança en els que li rodegen, i sempre aposta per la bondat humana. Segurament no concep una altra fórmula perquè és bo, molt bo. Li encanta la vida de portes per a dins del casal, els sopars, les xarradetes, festes improvisades, tot li ve bé, inclús fumar un cigarret en el paeller és per a l’important. És també un magnífic relacions públiques, està pendent de tots dels de casa i dels de fora, d'on presumeix haver tret l’únic rèdit de tants anys en este món: molts amics en tots els llocs. Per a ell la seua major riquesa i orgull. Li encanten els menuts en la falla i fora, i és un consentidor. Li encanta la indumentària tradicional femenina i masculina, té molt bon gust, sap el que vol, i a més ho llueix, no podem negar-ho. L'apassiona la pirotècnia però vista i sentida, això de tirar-la ja ho porta pitjor, però mai diu no a una bona mascletada. Segurament podria escriure milions de coses però és fàcil resumir: és com cal, honrat, sensat, sensible, divertit, de llàgrima fàcil quan l’emoció aguaita, cada vegada més, i sobretot bo, molt bo.

Agraït i comprensiu amb els seus col·laboradors i respectuós amb tots, sap delegar i escoltar als altres, ni imposa ni compromet, encara que és insistent, això sí, quan s’encabota... es pura tenacitat fins a aconseguir-ho.

En definitiva, és un orgull ser la seua fallera MAJOR, encara que per descomptat jugava amb avantatge: sabia que aniria acompanyada d’un gran, faller i persona a qui voler i admirar.

És lleial amb els seus fins a l'exageració, la seua família i els seus amics, a qui cuida i vol incondicionalment. És

Fallera Major 2018 i Dona Enamorada del President

Rosario Ángeles Gómez i Martin


AC Falla Teodoro Llorente â– 21


Diversitat ■ 22

FENT Teodoro

Homenatge a Rosario

E

scriure sobre Rosario és molt difícil, ja que és ella qui té sempre les paraules amables i adequades per a cada un de nosaltres. És una fallera tot terreny: igual porta les nostres xarxes socials que fa llibret, organitza una gran idea cultural o prepara les presentacions... Però enguany és diferent: enguany Rosario va al mig, és la protagonista per fi. Merescut centre per a una fallera que treballa per la nostra comissió incansable des de fa tres dècades. Va deixar en la seua joventut el seu Palleter de l’ànima, per vindre amb la seua família a Teodoro, la falla dels seus pares, dels seus oncles. La comissió on ella ha format la seua família i ha trobat una segona família. Rosario és una fallera incansable, enèrgica, imaginativa, tenaç, treballadora per i per a tots. Rosario en la nostra comissió és filla, mare, esposa, tia, cosina, amiga... i troba el mateix. Per tot això, quan va donar el valent pas de complir el seu somni, regnar del braç de l’amor de la seua vida, tots els que la volem, que no som pocs, vam veure també un poc del nostre somni acomplit. Serà cert allò de que a la tercera va la vençuda, ja que la nostra fallera major va ser la màxima representant del Palleter en 1983 i de la nostra comissió en 1992. En eixe moment va aparcar el seu somni per a ser mare. Però ara, sent mare i dona, és Rosario la nostra fallera major. Nosaltres no podríem estar ni més feliços ni més orgu-

llosos, però sabem que no som els únics. Una fallera veterana a qui miren amb orgull Betlem, Alícia, Sonia i Sandra. Amb la seua germana María José com a ombra indispensable. Amb el suport incondicional dels amics de sempre com Alfredo, Desan i Matilde. Que va criar, com és tradició en la nostra comissió amb generacions més jóvens, a Secundino, Fraj i Miguel Ángel. I que mirarà al cel recordant-se de Màxim, José Luis, Paquita i, per descomptat, la nostra Dora, la seua Dora, qui de ben segur que orgullosa veu des del cel als seus fills lluir l’escut pel qual qualsevol de la família de Rosario haguera donat la vida. Enguany no podrà captar tots els instants amb la càmera sempre en mà, però sabem que guardarà en el seu cor cada mirada còmplice de fallers i amics, cada somriure d’orgull que li dedique el xicotet Víctor, els gestos còmplices del terratrèmol de Laura, la qual està feliç de tindre una fallera major que sap tant i consent més, i totes les vivències màgiques que tindrà amb el seu marit, el nostre presi. Perquè així és la nostra fallera major, el casal i els seus teodoritos són el seu refugi i la seua família, els seus amics són el seu orgull, les falles són la seua passió, les seues filles el seu major projecte i el seu marit tot el que necessita per a ser feliç. La nostra fallera major va rebre l’any passat el màxim guardó per tota la vida dedicada a la festa, però sabem que la seua verdadera recompensa és tot l’amor que està rebent enguany.


AC Falla Teodoro Llorente â– 23


Diversitat ■ 24

FENT Teodoro

ALICIA LÓPEZ I GONZÁLEZ

VICENTE FERRER I ALCAMÍ

Secretaria Genera

a edu a de la Comissió Major

SANDRA CASTILLO I MUNERA

Vicepresidència Tercera

Vicepresidència Segona

ALFREDO GARCÍA I RIBES

Vicepresidència Primera

VICTOR SECUNDINO RUIZ I PONS

Vicepresid ncia uarta

FRAN RÍO I MOLLA Vicepresidència Cinquena


AC Falla Teodoro Llorente ■ 25

FENT Teodoro

Presidència: Enrique Noverques Gil. • Secretaria general: Alicia López González. • Vicesecretaria: Alba Sánchez Rodríguez. • Delegació de protocol i relacions públiques: Rosario Ángeles Gómez Martín.

Comissió Executiva

Vicepresidència primera-àrea d'economia: Alfredo García Ribes. • Loteries: Desan Sifre Arberola. • Comptes: Víctor García Sifre. • Tresoreria: Francistco Javier Fraj Juberías. • Delegació relacions institucionals: Nathalie Martín González.

Vicepresidència segona – àrea de casal i manteniment: Vicente Ferrer Alcamí. • Delegació de casal: Juan Alegre Martínez, Jorge Felipe Negro, Cristian Rams Conejos, Cristian Parras Salazar. • Delegació de pirotècnia: Isidro Gallardo Campayo. Miguel Ángel Soriano García.

Vicepresidència tercera- àrea d’actividats diverses: Sandra Castillo Munera. • Delegació d’activitats diverses: Matilde Iborra Puente, Desan Sifre Arberola. María José Gallardo Fernández. • Delegació de cavalcada: Alicia Alcaide Piqueras, Belén Navas Alcaide. • Delegació de comparsa: Sarai Sayas González. • Delegació d’infantils: Candela Noverques Gómez. Marta Cabañas Urueña. Jorge Gallardo Martín. • Delegació de playbacks: Helena Tortajada Macián. Álvaro Alcaide Sánchez.

Vicepresidència quarta- àrea de cultura: Víctor Secundino Ruiz Pons. • Delegació de cultura: Ainhoa Alcaide Sánchez, Sonia Urueña Pariente.

• Delegació d’igualtat: Esther Moreno Ojeda. Eva Gómez Quesada. Noelia Castillo Munera. • Delegació de llibret: Rocío Noverques Gómez. • Arxius i biblioteca: Cintia María Gavilán Martín.

Vicepresidència cinquena- àrea d’esports: Fran Río Molla. • Delegació d’esports: Senent Sánchez Guillem.


Diversitat ■ 26

FENT Teodoro

Integrants Comissió Major ROSARIO ÁNGELES GÓMEZ MARTÍN

VICENTE FERRER ALCAMÍ

ENRIQUE NOVERQUEL GIL

ÁNGEL JOAQUIN FLORES POZUELO

ALICIA ALCAIDE PIQUERAS

DAVID FORTEA ALBALAT

AINHOA ALCAIDE SÁNCHEZ

FRANCISCO JAVIER FRAJ JUBERÍAS

ÁLVARO ALCAIDE SÁNCHEZ

MINERVA GALDRÁN ESCRIBÁ

DANIEL ALEGRE LÓPEZ

ISIDRO GALLARDO CAMPAYO

JUAN ALEGRE MARTÍNEZ

MARÍA JOSÉ GALLARDO FERNANDEZ

CRISTINA BEMBIBRE VILLALBA

JORGE GALLARDO MARTÍN

MARISA BENITO HERNÁNDEZ

RUT MARÍA GARCÍA HIRALDO

CELIA BERMUDEZ IBAN

ANA GARCIA SIFRE

MARTA CABAÑAS URUEÑA

VÍCTOR GARCÍA SIFRE

SANDRA CASTILLO MUNERA

ALFREDO GARCÍA RIBES

NOELIA CASTILLO MUNERA

SARA GARCÍA VARA

LOLI CASTILLO MUNERA

PATRICIA GARCÍA YUSTE

ANDREA ESCRIG CASTILLO

CINTIA MARÍA GAVILÁN MARTÍN

SILVIA FELIPE PÉREZ

JOSE VICENTE GOLLART ROYO

JORGE FELIPE NEGRO

PATRICIA GÓMEZ NAVARRO


AC Falla Teodoro Llorente ■ 27

EVA GÓMEZ QUESADA

CRISTIAN PARRAS SALAZAR

FRANCISCA GONZÁLEZ REDÓN

MIGUEL PIQUERAS MARQUES

CARLOS HERNÁNDEZ HERRANZ

CHRISTIAN RAMS CONEJOS

MATILDE IBORRA PUENTE TONI IBORRA TORRES SANDRA LÓPEZ FERNÁNDEZ ALICIA LÓPEZ GÓNZALEZ DIEGO LÓPEZ GONZÁLEZ ALICIA LÓPEZ MAORAD NATHALIE MARTÍN GONZALEZ ALBA PILAR MORCILLO GONZÁLEZ INMACULADA MORCILLO GONZÁLEZ NOEMI MORCILLO GONZÁLEZ ESTHER MORENO OJEDA

FRAN RÍO MOLLA ANDREA RODRIGUEZ DIAZ VÍCTOR SECUNDIDO RUIZ PONS ROBERTO SÁNCHEZ GIMENEZ SENENT SÁNCHEZ GUILLEM ALBA SÁNCHEZ RODRIGUEZ SARAI SAYAS GONZALEZ RUTH MARÍA SESÉ HERRANZ DESAN SIFRE ALBEROLA MIGUEL ÁNGEL SORIANO GARCIA

BELÉN NAVAS ALCAIDE

HELENA TORTAJADA MACÍAN

CANDELA NOVERQUES GÓMEZ

ZAIDA TORTAJADA MORCILLO

ROCÍO NOVERQUES GÓMEZ

SONIA URUEÑA PARIENTE


Diversitat ■ 28

FENT Teodoro

Socis d’honor

Socis Col laboradors

ÁNGEL GALLARDO CALLADO

NURIA APARICIO BELTRÁN

JORGE RODRÍGUEZ GRAMAGE

XECHU ARENAS PAÑOS TANIA BARRENA GÓMEZ GEMMA BEMBIBRE VILLALBA ENRIQUE CABAÑAS MIGUEL JOSE VICENTE ESPARZA VILLALBA ESTELA FERNÁNDEZ VILLAR RUTH GALÁN MEJÍAS

JUAN GARCÍA SANCHIS JOSÉ MIGUEL GÓMEZ SILLA MARÍA JOSÉ MARTÍN LORENZO PAQUITA MARTÍN OTERO SERGIO PÉREZ FORTUÑO JUANJO RODRÍGUEZ MARTÍNEZ VERÓNICA RODRÍGUEZ MARTÍNEZ GUILLERMO SAMPEDRO RUIZ NOELIA SILLA RUEDA EVA VILA GUMBAU SERGIO VIVES BULLEJOS


AC Falla Teodoro Llorente ■ 29

FENT Teodoro

Recompenses de Federació Junta Fallera de Sagunt

Recompenses de Junta Central Fallera

Bunyol d'Or

Bunyol d'Or Amb Fulles De Llorer

Masclet de Coure

Bunyol de Coure JOSÉ VICENT GOLLART ROYO

SENENT SÁNCHEZ GUILLEM

Masclet d'Or CRISTINA BEMBIBRE VILLALBA JORGE GALLARDO MARTÍN RUTH MARÍA SESÉ HERRANZ CRISTIAN PARRAS SALAZAR

Masclet d'Or Amb Fulles NATHALIE MARTÍN GONZÁLEZ

PATRICIA GARCÍA YUSTE EVA GÓMEZ QUESADA SARA GARCÍA VARA SILVIA FELIPE PÉREZ CELIA BERMÚDEZ IBAN

Bunyol d'Argent ALICIA LÓPEZ GONZÁLEZ VICENTE FERRER ALCAMÍ CANDELA NOVERQUES GÓMEZ CRISTINA BEMBIBRE VILLALBA

CRISTIAN PARRAS SALAZAR SANDRA LÓPEZ ÁLVARO ALCAIDE SÁNCHEZ

ZAIDA TORTAJADA MORCILLO MINERVA GALDRÁN ESCRIBÀ

Bunyol d'Or i brillants i Fulles De Llorer ALICIA ALCAIDE PIQUERAS JAVIER FRAJ JUBERIAS ALFREDO GARCÍA RIBES VÍCTOR SECUNDINO RUIZ PONS


Diversitat â– 30

LA TEODORO La Fem Entre Tots


AC Falla Teodoro Llorente ■ 31

LA TEODORO La Fem Entre Tots

Coneixem als Nostres Representants Majors

Per a qui encara no tinga el gust de conèixer als nostres representants majors, podeu presentar-vos? Enrique: Sóc Enrique Noverques Gil

s'han criat les meues dos filles, he viscut tota la relació amb el meu marit, i açí viuen els millors records de qui no està

Rosario: Rosario Ángeles Gómez Martín.

Què vos agrada fer en el vostre temps lliure?

Amb relació a la vostra vida fallera, des de quan sou fallers? Heu pertangut a altres comissions? Des de quan sou teodoritos?

R: A mi, fonamentalment, estar amb el meu marit i les meues filles, la meua família i els meus amics, que passen per casa i organitzar menjars, sopars... M'encanta viatjar, anar a la platja.. La meua gent és la meua afició.

R: Jo sóc fallera de tota la vida, des de molt xicoteta, abans i tot de que existira FJFS, d'una falla de barri, on ara planta Rodrigo que és on vivian els meus pares. Posteriorment, vaig ser fallera del Palleter, a qui vaig representar en 1983 i des de fa 31 anys sóc teodorita. E: Jo vaig començar en la falla Santa Anna, després un grup d'amics fundarem l'actual Falla El Mercat, de la qual tinc l'honor de ser president fundador i en 1993, és a dir, fa 25 anys, vaig arribar a la meua volguda Teodoro. Per què definitivament Teodoro és la vostra falla? E: Per què és on tinc tota la meua família. R: Home, després de tres dècades açí estan els meus amics de sempre, part de la meua família, açí

E: No tinc molt jaja, però m'agrada viatjar, rebre els meus amics a casa i dedicar temps al meu jardí. Ambdós havíeu ocupat anteriorment aquest càrrec, és diferent aquesta vegada? E: Sí, jo he sigut president quatre anys en el Mercat, quatre anys en l'actual FJFS i quatre anys en Teodoro amb este exercici, en períodes de dos en dos anys. R: Sí, completament diferent, les falles han evolucionat molt entre 1983/1992 i 2018, i jo també, és obvi. Ara ho visc d'una altra manera, i al ser junt amb el meu amor és com tancar un cercle de la millor manera imaginable. Una tanda de preguntes curtes:


Diversitat ■ 32

LA TEODORO La Fem Entre Tots

R: L'ofrena i els premis. Encara que espere que qualsevol moment em sorprenga. • A qui li agrada més vestir-se? R: A mi, crec que a mi. E: Jo crec que als dos ens agrada molt. Què té d'especial enguany?

• ¿Pólvora, monuments o indumentària? E: Indumentària. R: Totes, però si he de triar: indumentària. • Les nits de casal o les despertaes? R: Les dos, però si he de triar un poc més les nits de casal. E: Nits de casal, amb els seus balls i els meus benvolguts amics. • Millor dia de falles. E: Sant Josep, l'Ofrena és el meu acte preferit de la setmana de falles. És molt emotiu.

R: Doncs moltes coses, a més de compartir-ho nosaltres dos, estan les nostres filles ajudant i treballant en moltes coses per a nosaltres i per a la falla, en la falla estem molt molt acompanyats, els nostres dos infantils són adorables... I els nostres amics han decidit unir-se a l'any de forma activa, ens han deixat per impossibles. No puc demanar més. E: Home, perquè sens dubte sóc president, per fi, amb la meua dona. Què tal la relació amb els representants d'altres comissions? E: Perfecta, jo pense que perfecta. Hi ha molt bon ambient, són gent magnífica. R: Bé, molt bé. Són un grup molt agradable, molt divertit i amb el que compartim esta passió per les falles. Hi ha gent molt vàlida que segur projectarà en el futur de les falles de la nostra ciutat. Una anècdota dels últims mesos

com a representants. E: Em va commoure escoltar el meu nom en la veu del mantenidor de les falleres major de FJFS el dia de la seua exaltació en el Teatre Romà com a part de la història de Sagunt. Aprofite per a donar-li les gràcies a Enric Cuenca. R: Hi ha moltes, i moltes que tenen a veure amb els nostres xicotets, Laura i Victor, que són genials. Però segurament la més divertida va ser el conjunt de la nostra presentació, al veure amics no vinculats a les falles, vestits amb la indumentària valenciana, per a fer possible alguna sorpresa.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 33

Coneixem als Nostres Representants Majors El millor acte fins al moment. R: La presentació, sense dubte E: La presentació. L'acte que més espereu dels que queden. R: Una altra vegada l'ofrena i els premis.

del nostre pressupost, crec que estem a un nivell molt digne. R: A mi personalment m'encanta que les falles s'interessen cada vegada més per la varietat d'actes i s'especialitzen. Les falles mes modestes no podem arribar a tot. Però si projectar algunes activitats per

E: Espere amb molta il·lusió veure plantat el nostre monument. Definir-nos a Víctor i a Laura. Qui és més mogut? E: Més moguda és Laura, sens dubte. Víctor és més calladet. Però són uns xiquets molt bons, dolços i educats.

E: Amb relació als actes culturals crec que la comissió està fent molt bon treball, hem d'aportar el nostre gra d'arena. En referència als monuments, dins

Un missatge per als vostres fallers. R: Als meus fallers procure recordar-los sovint, que estic feliç de ser d'aquesta gran família, que tots són importants i que sense ells tot açò no seria possible. Parlar d'una gran família no és una metàfora, jo així ho sent, i els desitge i els demane, que disfruten al màxim d'estos escassos dos mesos que ens queden, des de treballar a ballar en aqusta magnífica companyia de luxe. E: SEMPRE TEODORO.

R: Víctor és tímid, molt bo, reservat, es revoluciona només en el casal amb la seua súper colla, però és molt responsable en els actes. Laura és l'altra cara de la moneda, extravertida, coqueta, divertida, amb el do de gents, molt molt d'estar a l'ull de l'huracà, en la falla i fora. I amb esta descripció esta clar: la més moguda, clar, és ella. Què opineu dels actes culturals que s'estan duent a terme? I dels monuments?

d'imaginació. Però és important saber fer un conjunt harmònic i que va també d'acord amb el projecte cultural, que siga tot amb idees clares.

Un desig per a les falles 2018 E: Que tot transcórrega sense cap incident.

a destacar. Jo personalment estic molt orgullosa de les iniciatives de la meua comissió amb projectes culturals i socials. Dels monuments un poc el mateix, hi ha falles que poden optar a verdaderes obres d'art i altres que hem de tirar més

R: El meu desig és que siguen unes falles compartides cent per cent. Amb el meu president i els meus dos menuts, Laura i Víctor, amb les meues filles, Rocío i Candela, la família, els amics, les falleres i fallers. Que tots els que vull i em volen siguen partícips d’aquest any tan singular per a mi.


Diversitat ■ 34

Coneixem a la Delegació Infantil

gació? I el pitjor? J: El millor és l'afecte que et donen, el pitjor el cansament C: Això i el suport dels pares sempre que demanem que ens tiren una mà. Coincidisc en que el pitjor són les hores de son en falles. M: Sí, jo crec que això. I el pitjor el dies roïns dels xiquets i les hores de son.

Estem amb la delegació d'infantils, xics ens agradaria que vos presentàreu. Candela: Jo sóc Candela Noverques i sóc fallera des que vaig nàixer. Jorge: Jo sóc Jorge Gallardo i també sóc faller des que vaig nàixer. Marta: I jo sóc Marta Cabañas i sóc fallera des de fa sis anys. En la Teodoro apostem pels nostres Teodoritos Menuts, per que són el present i futur de la nostra festa, que ens podeu comptar de la xicalla... C: Són uns xiquets molt revoltosos, però quan se'ls proposen activitats són molt participatius. M: Són molt revoltosos però molt bonicos

J: Ens ajuntem a prendre un café els tres i fem brainstorming C: Se'ns ocorren un poc a tots. Triem estes per a conscienciar als xiquets de que les falles són 365 dies a l'any i no sols la setmana de falles. A més intentem basar les nostres activitats en la solidaritat i la conscienciació mediambiental. Algun èxit a destacar?

Heu format part d'altres delegacions? Canviaríeu l'actual per una altra? Per què?

C: Bé, ¡¡¡ som Teodoritos de l'any!!!!

M: Jo he format part de la delegació de Mig Any, però no canviaria la delegació d'infantils per res.

C: Sí, el major èxit és que han fet molta pinya mentres que arribem i comencem a incrementar el nombre d'activitats infantils.

J: Jo he estat molts anys en Pirotècnia, però no la canviaria per la delegació actual C: En el meu cas, des que entre en la junta executiva estic en esta delegació i no m'agradaria canviar-la per cap. Vos agradaria repetir l'any que ve? M: “Sí, a mi si” Respon sense dubtar. C: Sí, però no ho vaig a dir molt alt que si no després se'l prenen molt a pit.

M: Com es duen de bé la xicalla entre ells i com són d'acollidors

J: Per a mi, el més important és que han acollit molt bé els fallers nous i estos s'han adaptat fenomenal. El millor moment de la delegació d'infantils d'este exercicis es... C: El dia de la premiación de l'exercici anterior, quan rebem el premi de Lafarge i la xicalla ens mirava amb cara d'il·lusió per que gran part de l'esforç era de tots ells. J: Quan ens van donar el premi de Teodoritos de l'any..

J: Jo crec que también...

M: Sí, jo opine com Jorge.

Sabem que teniu moltes activitats organitzades i altres en ment, com vos organitzeu? Per què estes i no altres?

Un desig per a les falles 2018

C: Este és el meu tercer any en la delegació d'infantils

“Sobretot se m’ocorren a mi, per descomptat” diu Marta mentres tots riuen.

Què és el millor de la vostra dele-

M: Poquet a poc

C: Que els nostres xiquets siguen molt feliços i que continuen volent participar en totes les activitats que proposem

És la primera vegada que ocupeu el càrrec? M: Jo la segon J: Jo sí, la primera, a la força pràcticament

M: Continuar amb la nostra delegació i que vegem resultats el dia de la premiación


AC Falla Teodoro Llorente â– 35

LA TEODORO La Fem Entre Tots


Diversitat ■ 36

LA TEODORO La Fem Entre Tots

Coneixem a la Delegació de Decorats

compte. Intentem canviar-los tots els anys; si no ho fem totalment, almenys ho fem en part. Enguany, per exemple, hem mantingut en l’acte de la Presentació una part de l’escenari de l’any passat. Qui és la ment creativa i quina la manetes?

Estem amb l’Equip de Decorat d’Escenaris. Podeu presentar-vos i dirme des de quan sou de Teodoro? Jo sóc Matilde Iborra, fallera d’esta comissió des de l’any 1980. Jo sóc Desan Sifre i vaig arribar a esta comissió l’any 1995, però no vaig ser fallera fins al 2004. Ens agradaria que ens contàreu com penseu els decorats. Els canvieu cada any? M/D: Quan finalitza un acte de Proclamació o de Presentació comencem a pensar en el de l’any següent. Les idees les anem arreplegant del dia a dia: si veiem un aparador, un anunci, publicitat en alguna revista, alguna exposició... quelcom que ens cride l’atenció, fem foto o ens ho comuniquem per a tindre-ho en

Tal com hem dit, som un equip; no hi ha distinció entre “creativa” i “manetes”. Este és un tema que ens agrada a les dos i en els últims anys la compenetració és molt bona. En este punt, hem de confessar que quan ja tenim més o menys clar el que ens agradaria fer per al decorat, si necessitem ajuda busquem entre el nostre cercle de familiars, amistats, integrants de la comissió, que compartint la nostra afició ens ajuden a desplegar la idea per a poder plasmar-la. Què és el millor i el pitjor del càrrec? Atés que l’activitat en la falla és una activitat lúdica, d’oci, intentem que no es generen despeses excessives, ja que entenem que en la majoria de les persones que formen la comissió es tria pertànyer a la comissió enfront d’altres opcions d’oci. Amb això, el que volem dir és que no ens agrada gastar més del que

és necessari per als decorats; intentem realitzar treballs amb material de baix cost o inclús, si és possible, ens agrada fer-ho amb materials reutilitzats. No tenim moment pitjor, però sí que és veritat que el moment d’aclaparament ens arriba els dies previs a la celebració de l’acte de Proclamació o de Presentació. La satisfacció ens arriba quan es col·loquen els decorats i la resta de la comissió o persones que s’acosten als actes diuen que els agrada. No fem grans decorats. En este tema som conscients que per a grans resultats fa falta o molt de treball o gastar més diners, i no estem en eixe punt. En l’actualitat, la nostra comissió no és molt nombrosa i ja quasi totes les persones tenen assignat un càrrec amb unes tasques. A nosaltres, els integrants de la comissió ens ofereixen la seua col·laboració i nosaltres l’acceptem, més que no per a la realització per al muntatge en els escenaris, ja que que en este moment resulta imprescindible per a poder acabar el treball. Heu format part d’altres delegacions? Canviaríeu per una altra l’actual? Per què?


AC Falla Teodoro Llorente ■ 37 M/D: Des de fa uns anys nosaltres estem en el tema d’escenaris, decorats, regals de les persones que són sòcies... Matilde porta el tema de les bandes, rams del dia de la Presentació i del dia de l’Ofrena. No volem canviar, ens agrada el tema i intentem aportar a l’associació el nostre granet d’arena perquè la maquinària teodorita continue funcionant. Repetireu l’any que ve? Encara no hem acabat este curs faller, però en principi per a nosaltres este càrrec està bé, ens agrada i ho fem amb entusiasme. Què vos agrada més: pensar el decorat de la Presentació o el de la Proclamació? Dins de l’activitat fallera els dos actes són molt importants, potser amb l’Ofrena els més importants. L’acte de la Proclamació és potser més entranyable per a la nostra comissió, més per als nostres fallers i falleres, familiars i les seues amistats. L’acte de la Presentació de les Falleres Majors té més repercussió en el col·lectiu faller, és més visible, assisteix més gent, ja que s’invita a altres comissions falleres i cases regionals del municipi. Cal ressaltar també que la grandària dels escenaris no és igual: l’escenari de la Presentació és molt més gran, per això hem de tindre en compte les dimensions per a “omplir” i que el decorat no quede buit. Esta labor se’ns facilita o s’entor-

peix en alguns anys, si per qüestió de la programació de l’agenda de la Casa de la Cultura del Port està ocupada per alguna representació teatral el dia anterior a la Presentació. Per fer-se en el mateix edifici, procurem tindre el decorat preparat per a col·locar-lo al matí següent, que ja és just el dia de la Presentació i la majoria de la gent està embolicada amb els seus preparatius particulars per a eixe dia. Penseu els decorats en funció dels representants? Arribat el moment de preparar els decorats, en estes últimes ocasions nosaltres intentem parlar amb l’entorn de les famílies que eixe any tenen “càrrec de representació” en l’associació per a saber si tenen alguna idea o preferència per als escenaris... (en alguna ocasió, ja tenien pensat l’escenari). Segons la resposta sobre això i amb el que ja hem contat al llarg de les preguntes anteriors, ens posem en marxa pensant sempre que els agrade als nostres presidents i falleres majors, i per descomptat a la resta de la comissió. Alguna anècdota divertida fent decorats? Enguany hem tingut anècdota, però més que divertida va ser un poc estressant! En este exercici que estem, per al dia de l’acte de la Presentació, Matilde tenia previst un viatge i per este motiu preparàrem el decorat de l’escenari i part de l’ornamentació amb uns dies d’antelació perquè tot estiguera a punt

el dia eixe. Ella, per la seua banda, ens va haver de fer una llista de tasques que sempre fa per a este dia, buscarem gent dins de la comissió que substituïra a Matilde per tal que l’activitat fluïra bé i no es notara la seua absència. Finalment, un desig per a les Falles de 2018. Que arribem amb l’esforç de tota la comissió a gaudir de cada un dels actes que ens queden i que conformen el calendari faller. Que hi haja bon ambient en la comissió i també amb el veïnat. Són dies de molta activitat al carrer i no hem d’oblidar el respecte cap al nostre veïnat. Que el dia 14 de març, els nostres monuments estiguen al lloc que tenen reservat al carrer en el nostre barri. AMUNT, TEODORO!!!


Diversitat ■ 38

LA TEODORO La Fem Entre Tots

El millor equip de cuina de les falles de Sagunt està en la Teodoro. Podeu presentar-vos i comptar-nos quants anys esteu ja en Teodoro?

Coneixem a la Delegació de Cuina

Repetireu l’any que ve? Fins que la força ens deixe i els fallers ens ho permeten.

Bàsicament som les quatre persones que formem l’equip en els foguers, però sempre tenim el suport i l’ajuda de diverses persones que disfruten amb nosaltres.

L’equip de cuina no sols treballa la setmana de falles. Durant l’any són moltes les vegades que delecteu a la resta de fallers. Preferiu la cuina de falles o la de la resta d’actes?

Quin és el secret perquè tots els amics i fallers d’altres falles envegen com mengem de ben ací?

Evidentment, la setmana de falles és la que, a pesar de l’estrès i l’enorme faena que comporta donar de sopar a més de cent persones, és la més gratificant.

Per que li posem molt afecte. Com vos organitzeu? Qui porta la veu cantant en cuina? En funció del plat que es decidix elaborar és una persona o una altra qui agafa les regnes. Què diríeu que és el millor i el pitjor del càrrec? No té gens roín. Ens encanta el càrrec, ho fem amb tot l’afecte i disfrutem del nostre raconet. Heu format part d’altres delegacions? Canviaríeu esta per una altra? Per què? Portem molts anys formant part d’esta comissió i hem treballat molt en diferents càrrecs. Ara, la major satisfacció que tenim és ficar-nos en el nostre racó i cuinar per a tots els nostres fallers.

Creieu que està reconegut i valorat el treball que realitzeu per la resta de fallers? Pel compte que els porta ja et diem que sí. Unes “cagarríanes” les podem muntar en un segon. Alguna anècdota graciosa que podeu contar-nos... Moltes i de totes classes. Però el que més gràcia ens fa és quan ve el papà o la mamà d’una criatura i diu “No, això al meu xiquet/a no li agrada”, i va i es menja tres plats. Per a acabar, un desig per a les falles 2018. Que tot el món gaudim, ho passem fenomenal i que sopes on sopes i amb qui sopes estigues content.


AC Falla Teodoro Llorente â– 39


Diversitat ■ 40

LA TEODORO La Fem Entre Tots

Hola xiques, presenteu al grup de disfressa per favor. Som Alicia i Belén, però també formen part d'ell les nostres “ampolas” sense la seua ajuda no aconseguiríem traure les disfresses. Des que el càrrec està en les vostres mans no hem abaixat del pódium en la premiació de millor disfressa en la cavalcada dels sectors I i II, què sentiu? Ens sentim molt orgulloses al veure el nostre treball, a què dediquem moltes hores durant tot l'any, recompensat. Quan sentiu més orgull: el dia de la cavalcada al veure als teodorets lluir el disseny o el dia de la premiació? Uff... no sabríem triar. El dia de la cavalcada, veure a tots els teodoritos en la porta del casal amb ell possat, és un autèntic plaer. Eixim tota la comissió cap a la concentració orgullosos del treball realitzat. I el dia de la premiació és un dia de moltes emocions: nervis, rialles, plores, alegria...

Coneixem a la Delegació de Disfresses mentres realitzem les disfresses. Veure la il·lusió, dedicació i compromís de tots en la confecció del mateix, amb alegria i en la millor harmonia. El pitjor.... potser les hores que els llevem a les nostres famílies quan estem en “mode disfressa” Heu format part d'altres delegacions? Canviaríeu l'actual per una altra? Per què? No canviaríem de delegació perquè la veritat és que disfrutem i ens ho passem molt bé en tot el procés creatiu. Repetireu l'any que ve? Si la falla continua confiant en nosaltres, per descomptat... (rialles)

Què és el millor i el pitjor d'esta delegació?

El disseny d'enguany ja està preparat, però encara no ho podem desvelar... Sense comptar res, com vos sentiu amb el projecte?

El millor, ho tenim clar: les hores de casal que compartim tots els fallers

Cada any és més complicada l'elecció, perquè costa trobar la dis-

fressa que supere al de l'any anterior. Les idees per innovar i ser el millor es van esgotant, la cavalcada del nostre sector cada any té més nivell ja que totes les comissions ens esforcem perquè siga una espectacular desfilada. Enguany creiem que hem donat amb una disfressa vistós i molt elegant. Com és el procés de disseny i creació? A qui se li ocorre? Quin paper teniu cada una dins de l'equip? Comencem tenint en compte alguns factors com la posició en què desfilarem, intentar la possibilitat que la temàtica puga coincidir o estar relacionada amb la del monument faller... I com no, les idees que ens sorgixen a cada una. El millor moment de les xiques de l'equip de disfressa fins al dia de hui durant este exercici es... Les vesprades d’aquest estiu en la terrassa de casa d'Alicia realitzant les proves, sense oblidar els berenars a casa d'Enrique i Rosario comptant i recopilant idees; tot entre rialles i la millor companyia. Un desig per a les falles 2018. Que siga un any inoblidable, i sobre tot..¡¡¡Guanyar el 1r Premi de Disfressa!!!.... (rialles).


AC Falla Teodoro Llorente â– 41


Diversitat ■ 42

LA TEODORO La Fem Entre Tots

Coneixem als Casalers

Els nostres xics tot terreny: l'equip de casalers. Podeu presentar-vos i dirnos des de quan esteu en Teodoro?

Què és el millor i el pitjor d'esta delegació?

Vicente: Sóc Vicente Ferrer i porte en Teodoro sis meravellosos anys.

J.F: El millor és veure com tots junts passem grans estones sense que ens falte res, i el pitjor passar son alguna vegada perquè cal anar a comprar.

Juan: Jo sóc Juan Alegre i sóc faller des de 1996 Jorge: Hola! Sóc Jorge Felipe i estic en Teodoro des de fa tres anys. Vosaltres sou els encarregats que mai falte res en les neveres d'aquest casal, com vos organitzeu? J.F: Organitzar-se, organizarse... En el grup que tenim de whats app sempre hi ha algú disposat a reposar el que falta... Solem portar prou controlat el que queda després d'acte, cada reunión...

V: És molt divertit, no té gens roín

J.A: El millor... El millor és tot.. Excepte no disposar del temps quan ho necessites, això pot ser el pitjor Heu format part d'altres delegacions? La canviaríeu per l'actual? Per què? J.F: Jo no. V: No, amunt Teodoro. J.A: Jo no, i no ho canviaria, estic molt a gust de casalero.

V: En el dia a dia ens anem rellevant per a anar repartint el treball i quan hi ha algun acte quedem tots.

Repetireu l'any que ve?

J.A: Sí, per whats app i en la reunions.

J.F: Jo sí!

Creieu que la responsabilitat i el treball dels casalers esta reconegut com es mereix?

V: El que decidisca el presi, però jo encantat.

J.A: Jo crec que sí J.F: Clar que sí!! Se'ls veu en les cares V: Tots hem d'aportar en la mesura que siga possible, dóna igual casaler que un altre càrrec, “la maquinaria esta en marxa” com diria el presi.

J.A: Per descomptat, sempre estaré disposat.

Quin és el secret perquè en esta falla mai falte res? Comptar-nos, quin és el producte estrela que vos porta de cap? V: Sens dubte, la cervesa és el producte estrela. J.F: Treballar per a això és el secret.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 43

De cap ens porten diversos productes, ja ja ja: tenidors que es trenquen, no queda canella per al cremaet, el paper del bany, i sobretot l'eterna pregunta: “hi ha gel?”

J.A: Tots els moments tenen el seu encant

J.A: El secret, com en tot, és treball i organització. I sens dubte el producte estrela són els terços.

J.F: El nostre ritual: “cambres plenes”, “compra en el magatzem” i... “una cervesa?”

A part de la setmana fallera, en que acte creieu que treballeu més?

Un desig per a les falles 2018.

J.A: Tots els actes durant l'any tenen quelcom. J.F: Jo crec que en la proclamació V: La proclamació i la nit d’albaes són actes de molta gent en el casal i hem d'estar ben preparats. Qual diríeu que és el moment més divertit de l'equip de casalers...

V: Quan hem de comprar per a algun acte, quedem per a esmorzar i tenim una bona estona de diversió.

J.F: Desig que tots disfrutem de la nostra setmana gran com mereixem: tots, tots, tots, teodoritos J.A: Jo espere que tot isca segons allò que s'ha planejat, que no ploga i que disfrutem com el que som, una família. V: Que siguen com sempre en la nostra falla, magnífiques. Amunt Teodoro!


Diversitat ■ 44

LA TEODORO La Fem Entre Tots

N

o són els tres mosqueters; no són la Santíssima Trinitat; no són Juanito, Jorgito i Jaimito els nebots de l’Ànec Donald; no són Groucho, Harpo, i Chico Marx;

ha estat unànime i unànimement capitanejada pels pares i mares dels nostres mes festius i més estimats teodoritos que estan encantats de tanta dedicació per als seus fills.

Si, són tres i un per a tots i tots per un; si estan per tot arreu com si foren ubics, si són revoltosos i tots alhora; si són ocurrents i fins i tot estrafolaris de vegades.

Es prenen el seu paper molt seriosament, i no paren d’imaginar mil històries perquè els seus nens no estiguin seriosos. Encara que de vegades volen fer servir mà dura, es fonen i la teòrica disciplina acaba convertint-se en riallada.

Si, són els TEODORITOS L’ANY 2018 i els nostres delegats d’infantils. Candela Noverques Gomez, Marta Cabanyes Urueña i Jorge Gallardo Martín. Des que han agafat les regnes de la xicalla infantil, els més menuts de la comissió no tenen descans: activitats, manualitats i jocs; excursions; festes del nadal que no tenen fi; i algun que altre a recollir la taula. La decisió d’aquest “títol honorífic”

Estan contents amb la distinció fallera, però fonamentalment amb l’afecte dels seus xicotets amb els regalets en forma de dibuixos, amb els seus balls dedicats i amb tantes anècdotes que omplin el cor d’uns i altres. Enhorabona als tres joves teodoritos i als nens i nenes que tant gaudeixen amb aquest trio imaginatiu, divertit, generós, treballador i valent.

Teodoritos de l 'Any


AC Falla Teodoro Llorente â– 45


Diversitat ■ 46

LA TEODORO La Fem Entre Tots

Ángel Teodorito d'Honor

I

maginen-se vostés un home orquestra dels què toquen els platets al mateix temps que una harmònica, i mouen amb els peus les baquetes d'un un xicotet tambor. Visualitzen la imatge? Lleven la franja, i afigen unes ulleres, veu ronca i caminar accelerat. Visualitzen la imatge més nítida? Si! Han encertat es tracta del nostre teodoret d'honor que igual, i com ens recorda irònicament el dita, la mateixa planxa un ou, que frig una camisa, però el resum és el mateix: està sempre disponible per a tot, col·labora amb tot quant se li demana i si és necessari enreda a més “ajudants”.

Prova d'això van ser el passat any, els angoixosos i plujosos dies de la planta. Ni un moment dubte a fer tot el que es puga perquè els devastadors efectes de l'aigua ens ofegaren l'alegria. Ni hores, ni esforç, ni cansament van suposar cap handicap per a entregar-se al cent per cent. Eixa generositat i eixe tarannà de persona entregada als altres és el que ha fet que la nostra comissió trie a Ángel Vedriel com Teodorito honorífic 2018. Gràcies per tot Ángel, eres un teodorito més.


AC Falla Teodoro Llorente â– 47

MONUMENT Teodoro Llorente


Diversitat ■ 48

MONUMENT Teodoro Llorente

El Nostre Monument del Passat Any

E

l passat any 2017, va ser el primer que la nostra comissió va decidir fer un projecte cultural i social unitari que comprenguera des de la setmana cultural, als monuments adult i infantil, de les activitats per als més jóvens a les iniciatives solidàries i socials. Eixe va ser el paràmetre que es va tindre en compte per a decidir el monument, i partint d’ell, altres reclams visuals de l’any, com la disfressa de la cavalcada d’humor faller. L’objectiu era clar, i des del minut zero, també vam tindre clar que eixe era el missatge que volíem transmetre; des de l’acabament de la falla a cada una de les escenes, tot el monument girava entorn de la defensa de la dona, era un clamor contra la violència de gènere i les seues seqüeles i per això també va ser l’associació “Amigas Supervivientes” de la nostra localitat, amb

qui vam voler col·laborar i dedicar-li tota una escena perquè l’esperanza i el positivisme dels seus components ens va captivar des de la primera trobada. Perquè l’AC Falla Teodoro Llorente creu fermament en la igualtat, i perquè la igualtat també s’aprén, el monument infantil era una extrapolació de les mateixes inquietuds però vistes des d’un prisma distint, el dels verdaders protagonistes del món infantil, els xiquets i xiquetes que van participar activament tot l’any també en aquest projecte que tant ens va il·lusionar


AC Falla Teodoro Llorente â– 49

El Nostre Monument


Diversitat ■ 50

EXPLICACIÓ De la Falla

Cos Central

Escena 1: La Dona en l’Empresa

E

n un braç de la Via Làctia un planeta sura i va a la deriva, per suportar la gravetat de la ignorància, esta, el va traure de la seua òrbita.

A

l'empresa hi ha una dona, però ser-ho és el seu impediment, de sobra qualificada i preparada encara que ací tinga pocs drets.

Però en aquest món tan blau, hi ha tota gent i de tota classe de d'ètnia. Quina serà, llavors, la clau… de la vertadera aliança?

Tots passen i pujen escales , siga per mèrits o siga amiguisme però ella no te res entre les cames, quedarà baix amb les ganes truncades.

Ací, en esta bola habita moltíssima gent i molts d’ells afirmen ser intel.ligents, però es lluiten per ideals o metalls que lluïxen com l’argent.

Ah i si parlàrem del seu salari… s'adonaríem dels números per baix. per la mateixa feina i horari la diferència l'amagaran al calaix.

Religions, temes culturals i ètnics, han sigut i són motius de guerra, doncs sempre hi hauran de per mig… interessos de poder i alguna “perra grossa”. Viatgem de sud a nord i d'oest a est, observem diferències abismals, el dia i la nit, i si soles fórem capaços d'amar sobrepassaríem de bo el cim de l’Everest.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 51

Escena 2: Matrimonis Homosexuals

Escena 5: La Batalla

D

os persones que es volen s’han casat, amb una peculiaritat: aquestes són homosexuals. I la seua condició encara és tema de debat pel sector més agre de la societat.

I

Fins que arribe el dia de no haver d'explicar, viure en un món de tolerancia i igualtat, i que assenyalar amb el dit siga cosa del passat, i que les “etiquetes” passen la data de caducitat.

Que el foc purificador de la nostra festa, ens porte en forma de fum i cendra els càncers i les penes que són un flagell i torne a lluïr el sol darrere d'aquesta tempesta.

Escena 3: Com Pot Ser Una Família

E

ixa jove te ganes d’enamorar-se podria el seu cor a tu entregar-te, pots ser dona, home, africà o caucàsic, l’amor no posa condicions ni entén d'ètnies. Si li entregara el cor a un africà, la gent parlaria, si se'l donara a una dona com ella, la gent debatria, si es juntara amb algú major que ella, la gent clacaria, podria quedar-se fadrina i la gente, barbollaria...

Escena 4: Els Iaios

I

nnegable pas del temps, els pares se fan majors, Els fills, que per feines o per no voler saber res, els deixen en mans d' infermeres i doctors i en una habitació queden a vore passar el temps. I no sempre es vol arribar a esta situació, però resulta que en la família treballen tots, que de moment no ha hagut molta més opció i temps per atendre a la iaia tots tenim poc

ací a la nostra modesta falla, un homenatge a totes aquelles dones, que han lliurat aquesta gran batalla, i si encara estàs lluitant, no t’abandones.


Diversitat ■ 52

EXPLICACIÓ De la Falla

Escena 7 : La Llar del Foc

L

es mares es preocupen pel futur dels seus fills volen conéixer que passa amb les empreses que envolten el seu poble que diuen que està en continu perill. És molt bo donar-se a conéixer i ''posar el punt sota la i'' Volem saber la veritat del poble, el lloc on tots nosaltres vivim.

Escena 6: Amuhcanma

A

cí teniu un exemple de dona d'or valenta, heroïna i anònima, l'emblema que la caracteritza, és sense dubte el seu enorme cor. És tracta d'AMUHCANMA, Elles són, les nostres veïnes, viuen al costat el seu mirar és l'exemple d'amor a la vida, i per tal d'aprende el millor espill daurat Teodoro vos saluda i estén la seua mà, No esteu soles en aquest caminar, totes i cada una de vosaltres, juntament amb nosaltres aneu a estar Per a tota la vida, molta sort, i no deixeu mai de lluitar.

Conéixer i comprendre és la clau, per això construïr millors ciutats respectant és un element important i necessari per a la conservació de la nostra biodiversitat Lafarge s'ha posat mans a l'obra i a tothom vol ensenyar com i de quina manera funciona sa casa i que és de veritat la sost


AC Falla Teodoro Llorente â– 53

TEODORO En Imatges


Diversitat ■ 54

EL QUE ENS RESTAVA Per Contar

Crida

Els nostres fallers Rosario Ángeles Gómez i Martín, Matilde Iborra i Puente i Enrique Noverques i Gil van rebre la màxima recompensa.

Nit d'Albaes


AC Falla Teodoro Llorente ■ 55

Cavalcada

3º Premi Millor Disfressa


Diversitat ■ 56

EL QUE ENS RESTAVA Per Contar

PlayBacks

2º Premi millor interpretació

Bateig del Monument


AC Falla Teodoro Llorente ■ 57

Setmana Fallera

Premi a la falla més igualitaria 3º premi secció tercera


Diversitat ■ 58

Ofrena i Cremà


AC Falla Teodoro Llorente ■ 59

EL NOSTRE Elecció i Nominació


Diversitat ■ 60

Elecció FFMM FJFS

Nominació FFMM FJFS


AC Falla Teodoro Llorente ■ 61

EL NOSTRE

Proclamació


Diversitat ■ 62

Proclamació


AC Falla Teodoro Llorente ■ 63

EL NOSTRE

Proclamació i exaltació de les FFMM de FJFS


Diversitat â– 64

EL NOSTRE

PlayBack 2018

Sopar Sectors


AC Falla Teodoro Llorente â– 65

Altres Presentacions


Diversitat â– 66

InauguraciĂł Setmana Cultural


AC Falla Teodoro Llorente â– 67

EL NOSTRE

Mig Any


Diversitat ■ 68

EL NOSTRE

Presentació


AC Falla Teodoro Llorente â– 69


Diversitat â– 70

EL NOSTRE

Fotos ficia s al Castell


AC Falla Teodoro Llorente â– 71

Nadal a Teodoro


Diversitat â– 72

EL NOSTRE

Cavalcada de Reis


AC Falla Teodoro Llorente â– 73

LLIBRET De la Xicalla


Diversitat ■ 74

LLIBRET De la Xicalla

E

l millor que et por succeir en la vida és trobar amb qui riure, amb qui plorar, amb qui parlar; saber que algú és preocupa per la teua felicitat. I açí estem nosaltres, els teus amics: Jaime, Miguel, Sergio e Ivan. Eres un amic exemplar: rialler, tens un gran cor, sabem que en tu podem confiar i amb tu ens agrada estar, per açò enguay faller, a la teua falla ens has de convidar, que nosaltres portarem les ganes, la il.lusió i els petards. Et desitgem un bon any faller i de segur ho serà, doncs aquesta falla Teodoro Llorente amb Laura i Víc-

tor com a fallera major i president infantils comptarà, que no podía haver-hi millor elecció, ja que sou germans i porteu la falla al cor. Ens varem conèixer a l’escola: porta’m mamà! Estan els meus amics i vull jugar. La meua escola és bonica, m’agrada allí estar. Aprenem coses i a no barallar i allí varem conèixer al que ara és el President Infantil de la falla Teodoro Llorente: Víctor. A gaudir!! Que tingues un bon regnat i així ho serà. Al costat dels teus amics que sempre amb tu estaran. Els amics de Víctor

Paraules a Víctor


AC Falla Teodoro Llorente ■ 75

Víctor Escánez i Navas

President Infantil 2018


Diversitat ■ 76

LLIBRET De la Xicalla

Poesia a Laura

LAURA Bona vesprada guapísima. Benvinguda al viatje que hui comença . Prén nota, respira i disfruta. Quina emoció aquest compte enrere Fallera de soca i arrel, posa’t a la feina que això passa correguent. El paper és teu, viu-lo i Gaudeix-lo amb alegria i emoció. I que vaig a dir-te del presis i les falleres majors, estic segura que els has deixat a tots bocabadats, amb eixos ulls blaus sempre plens de llums i colors. Xiqueta encisadora, portaràs la teua banda al pit com si fóra el regal més preciat. Reineta rossa, un somni has fet realitat, deixa›ns un tros al teu cor, i gaudeix fins a l›últim moment del teu regnat. Ja saps, Teodoro hui et presenta, com la fallera major infantil, de la xicalla més dolça i atenta. FALLERA MAJOR INFANTIL 2018


AC Falla Teodoro Llorente ■ 77

Laura Escánez i Navas

Fallera Major Infantil 2018


Diversitat ■ 78

LLIBRET De la Xicalla

V

íctor, el nostre president infantil, és sens dubte l’antítesi de la seua germana Laura, almenys en caràcter, perquè en moltes altres coses coincideixen, com és normal entre germans bessons. Víctor és un xiquet extraordinàriament bell, té uns trets tan perfectes que és probable que dir que és molt guapo es queda curt. No hi ha més que veure les seues fotos: enamora a la càmera. En això no disten molt ell d’ella.

Homenatge a Víctor

Però Víctor és tímid, i tranquil. És molt introvertit i li costa eixir a l’exterior, encara que quan es troba en el seu entorn és viu, divertit, inclús un puntet gamberret, no hi ha més que veure-ho en el Casal amb la seua colla d’amics o entre els xics majors jugant amb ells com un més; o tirant petards. Amant de les noves tecnologies i les màquines de jocs li encanta competir amb els seus amics embadalit davant de la pantalla.

És a més molt, molt bo. En eixe cos menut s’allotja un cor gegant que no ha dubtat a acompanyar la seua germana en este son que per a ella era tan important. I així va del seu braç acompanyat al seu alter ego , formal i correcte en cada acte. La seua rossa companya de vida i Sa Mare són les seues dos passions. Recordar com a abraçà sa mare després de la seua elecció va ser molt emocionant, igual que mira son pare embadalit quan li parla. És dolç com el xocolate, la seua gran debilitat, i com diu Laura, digne d›estudi per que no li agraden res, res les llepolies. En això i en una altra moltes coses és sensat i amb les idees clares. És veritat que estar amb ell és sempre un privilegi perquè no pot ser més bondadós i millor xiquet per a capitanejar als nostres xicotets campions.


AC Falla Teodoro Llorente â– 79


Diversitat ■ 80

LLIBRET De la Xicalla

Homenatge a Laura

E

l que es veu d'ella: és menuda, rossa, guapíssima, amb uns ulls blaus enlluernadors, un somriure senzillament arravatadora pel seu punt entre guilopo i amorós; té un estil molt propi per a lluir preciosa siga de fallera, amb l'uniforme del cole, qualsevol roba de carrer que lluïx amb verdader encant. També es veu que és una xiqueta viva, divertida, coqueta, extravertida, i molt llesta, afectuosa, observadora, amb dots de lideratge i gràcia per a moure's, i parlar.

I com no. Se la veu encantada en el seu paper de fallera major infantil de la falla que la va veure nàixer, i de la que és la tercera generació de Navas-Alcaide; és sobretot una fallera del cap als peus, a la que li encanta ballar i si és en els playbacks millor, participar en qualsevol activitat de la falla, si és una excursió molt millor. No té fi si es tracta de gaudir, des de la desperta a la revetla sense deixar descansar el seu cosset aparentment fràgil, però que tanca una força prodigiosa per a


AC Falla Teodoro Llorente ■ 81

gaudir de cada instant. És molt amiga de les seues amigues i és capaç d'arrossegar després de de si a totes perquè és loquaç, convincent i espavilada. Sinó que se'l diguen a Victor, a qui desfila molt agafada del braç sense donar-li treva i mostrant eixe caràcter tan propi. I així podríem continuar desgranant les qualitats, moltes, de la nostra fallera major infantil, Laura. Però també hi ha una part d'ella que no es veu i que atresora qua-

litats que la fan única; adora son pare i a sa mare a qui està molt unida i en la que es mira constantment, sense donar-se quasi compte demostrant la seua admiració per ella. També és veneració el que sent pel seu bessó, el nostre president infantil, amb el que té una complicitat que commou, basta mirar les mirades que s'encreuen per a saber que els uneix més que un llaç, és un nuc gegant cosit amb fils d'un amor molt especial; (cal reconèixer que Víctor és paci-

ent amb ella i el seu puntet de xica dominant) . Se sap protegida per la seua nombrosa família que comparteix amb ella l'amor a la falla i sap com tocar el puntet de cada u, perquè immediatament el seu oncle, Cosina, ... es fonguen. En definitiva, un luxe de fallera major infantil combinació perfecta d'espontaneïtat, amor a la festa i a la família, amb dó de gents i elegància innata. I la gran família teodorita té eixe plaer enguany 2018.


Diversitat ■ 82

LLIBRET De la Xicalla

La Falleta 2017

E

ls menuts i menudes són una part vital de la nostra comissió i intentem que la vida en el si de la falla siga un permanent aprenentatge, de l’amistat, el respecte, la convivència, el treball en equip... Des d’un punt de vista lúdic, agradable, però que deixe en ells el substrat suficient perquè ho facen propi, per això mai són aliens al que preocupa al conjunt de la comissió, als projectes i els afanys, així va ser l’any 2017 i així serà en el vigent exercici.

El monument d’esta part de la comissió, la nostra falleta infantil, el passat any era una busca de la igualtat des del punt de vista d’ells i elles, els més xicotets, en el col.legi, a casa, amb els amics, era “El regne de la igualtat” i els personatges retrataven estereotips relacionats amb aquest lema de “la igualtat també s’aprén”: el cavaller, la xiqueta i el dragó, el príncep covard, el bufó o el joglar van ser les metàfores que van servir per a escenificar aquest desig d’igualtat real.


AC Falla Teodoro Llorente â– 83

La Nostra Falleta


Diversitat ■ 84

EXPLICACIÓ De la Falla Infantil

No + Bullying

R

es dolent passa ja a la nostra escola perquè hem aprés a valorar-nos i jugar junts que és el que més “mola”.

Hi ha una xiqueta que també ve al cole té problemes per ser una mica regrosseta, si la coneixes bé, és d’amor del que està plena.

Pintarem un nou món per a viure millor, tot ple d’alegria i molt d’amor, just ací tenim un bon grapat de colors.

Del cole, este xiquet, és el més morenet , ens ha ensenyat altra cultura i nosaltres a ell, la nostra també, i això que el coneixem de fa poquet.

Una goma gegant per a esborrar, això en que t'has equivocat per tornar a començar, que això d'enganyar-se es humà i de savis rectificar.

Una xica que li agraden “coses de xics” però ella i molts saben que no és veritat, no hi ha coses de xiques o xics mentre sigues feliç.

Som més de cent xiquets distints i cadascú és com és, no hi ha més, convivim feliços, la resta és indistint.

Com que li agrada el ballet es burlen d’ell, però, t’imagines tu per un moment quin món més avorrit si no hi hagueren ballarins?

El xiquet de les ulleres, tots es riuen d’ell només per ser als estudis més aplicat, ara ens ajuda en coses que no hem comprés bé.

En la falla Teodoro Llorente volem dir, estigues content amb tu mateix i amb la resta, cridem tots a una veu “NO MÉS BULLYING!!!”


AC Falla Teodoro Llorente â– 85

No

+ Bullying


Diversitat ■ 86

Marta Rodríguez i Fernández

Component de La Cort d'Honor Infantil de la FMI de FJFS


AC Falla Teodoro Llorente ■ 87

LLIBRET De la Xicalla

HOMENATGE A MARTA

La Nostra Marta és Cort Infantil

E

lla és d'eixes persones, personetes encara, a la que és molt fàcil descriure amb paraules aïllades que juntes formarien el seu perfil perfecte. Només ens fan falta paraules, ni frases, ni explicacions florejades, paraules senzilles i Belles com ella mateixa. A les que caldria afegir: tímida, educada, simpàtica, elegant, afectuosa, amable... És així senzillament, amb el somriure sempre dibuixada en la cara, pendent del seu germà, unida a la seua cosina Andrea la nostra FMI

de FJFS 2018, obedient amb els seus pares, fallera d'ànima, discreta, no li Fan falta extravagàncies, per a cridar l'atenció quan desfila, perquè ella desprén eixe halo entre delicat i correcte que atrau totes les mirades. Per això la seua comissió, la nostra comissió està encantada de que siga la nostra component de cort d’honor infantil de la FMI de FJFS. És cert que és la seua cosina de l'ànima qui l'ha triat i no el nostre sector, però aplaudim l'elecció i

estem encantats de veure estos dos sols gaudint d'un any excepcional; estem orgullosos l'amor que sent per la seua comissió on també collaboren els seus papis i de la que és falleret el xicotet Iván, el seu germà, i els oncles i els seus cosins Sergio i Mireiya. I estem feliços de veure com quan les seues obligacions protocol·làries se'l permeten, torna a inundar amb el seu somriure nostre casal. Enhorabona Martita, la teua Teodoro està molt orgullosa de tu.


Diversitat â– 88

LLIBRET De la Xicalla


AC Falla Teodoro Llorente ■ 89

Coneixem als Representants Infantils

H

ola xics, per a aquells que encara no coneguen el nostre president infantil i la nostra fallera major infantil podeu presentar-vos, dir-nos quants anys teniu i que estudieu? Laura: Hola sóc Laura Escánez Navas, tinc deu anys. Estudi en el col·legi María Inmaculada i estudie quint. Victor: Hola, em cride Víctor Escánez Navas i estudie quint de primària en el col·legi María Inmaculada. Des de quan sou teodoritos?

L: Sí, les favorites educació física i arts, i les que menys matemàtiques i naturals. V: Sí, la meua favorita és educació física i la que menys m'agrada valencià. Què voleu ser de majors? L: No el s'encara. V: Jo bomber. I ara parlarem del que realment ens agrada... LES FALLES. A qual dels dos li agrada més vestir-se?

quelcom que volíeu de sempre? “Siii” responen a l'uníson. V: jo no era quelcom que volia de sempre. L: jo més o menys si. Esteu vivint d'una manera especial estes falles? Què tenen de distint estes falles? L: Sí, per que som els representants infantils. V: Com som els representants infantils tenim més actes i coneixem més amics.

Responen al mateix temps: des que vam nàixer.

L: A mi!! V: A la meua germana.

Heu fet molts amics nous d'altres falles?

Què és el que més vos agrada fer en el vostre temps lliure?

Qui és més de tirar petards?

L: Si, de totes les falles.

L: Ballar i jugar amb les meues amigues.

L: El meu germà.

V: Si, tots.

V: JO!!!

Comptar-nos una anècdota que hàgeu viscut estos últims mesos.

V: Jugar a futbol, als vídeo jocs i tocar la guitarra. I en el cole... sou bons estudiants? Quines són les vostres assignatures favorites i quals les que menys vos agraden?

Quin és el primer a estar preparat per a anar al casal i qui sempre vol tornar-se l'últim? “Els dos” responen a l'uníson. Ser representants infantils és un son complit per a vosaltres? Era

L: En el sopar de nadal, Inés Rodrigo, Manuela Nou Montiver, Claudia els Vents, Daniela Romà i jo ens quedem tancades en el bany, i fins que no van vindre les dames no vam poder eixir.


Diversitat ■ 90

LLIBRET De la Xicalla

V: A mi no se m'ocorre cap. Definir-nos un poc a Rosario i Enrique. Qui és més consentidor? L: Rosario és més consentidora. És simpàtica i ens cuida molt. Enrique és graciós, bromista i seriós quan toca. V: Els dos. Per a mi són molt positius i ens ajuden en tot.

I dels que queden, quin és el que espereu amb més ganes? L: La nit d’albaes, per que és un acte molt bonic, em canten i perquè estrene trage. Em fa il·lusió. V: La cavalcada, per que tinc moltes ganes de posar-me el trage que m'han fet i de llançar caramels a altres xiquets.

De tots els actes que heu viscut més, quin ha sigut el que més vos ha agradat?

Un missatge per als teodorets menuts.

L: La presentació, per que m'ho vaig passar molt bé, em van presentar com a fallera major infantil de la meua falla i em va agradar molt per que la meua amiga Nerea em va posar la banda.

V: Que s'animen a ser representants de la falla per que és una experiència inoblidable i fas molts nous amics.

V: A la meua la presentació per que et presenten oficialment com a representant de la teua falla i em van agradar molt les sorpresa que em van fer.

L: Que s'animen a presentar-se per que és molt divertit i molt guai

Un desig per a les falles 2018. L: Que passen molt espaiet i que gaudim al màxim cada moment. V: Que gaudim d'este nou any i ens ho passem molt ben tots junts.


AC Falla Teodoro Llorente â– 91

Coneixem als Representants Infantils


Diversitat â– 92

Coneixem a la Nostra Component a la Cort d'Honor Infantil de la Fallera Major Infantil de FJFS


AC Falla Teodoro Llorente ■ 93

LLIBRET De la Xicalla

E

nguany tenim la sort de tindre una fallereta de Teodoro com a cort d’honor infantil de la fallera major infantil de fjfs. Dis-nos com et dius, quants anys tens, que estudies i on. Sóc Marta Rodríguez Fernández, tinc deu anys i estudi en C.E.I.P Vilamar. Des de quan és fallera Marta? Jo fallera des que vaig nàixer, per que em va apuntar el meu tio Escri en l'A.C. Falla Els Vents, però em vaig desapuntar als tres anyets. En 2015 vaig tornar a Teodoro. Que t'agrada fer en el teu temps lliure?

En el meu temps lliure el que m'agrada fer és quedar amb les meues amigues. I en el col·le, qual és l'assignatura que més t'agrada? La meua assignatura preferida és anglés. Què és el que més t'agrada de les falles?

És diferent perquè tinc molts més actes. T'agradaria dir-li quelcom a les teues amigues de la cort i a Andrea? M'agradaria manar-los un bes molt fort i dir-los que ho passarem genial i mai ho oblidarem. I als teus amics de la falla?

El que m'agrada més de les falles és vestir-me de fallera.

També els envie un bes i els done les gràcies per recolzar-me sempre.

Per què eres enguany cort infantil?

Finalment, un desig per a estes falles…

Per que m'ha triat la meua cosina Andrea. Esta sent molt diferent enguany a altres anys de fallera?

Divertir-me moltíssim.


Diversitat ■ 94

LLIBRET De la Xicalla

La Xicalla de Teodoro

LAURA ESCÁNEZ NAVAS

BENJAMÍN GALLARDO CASTILLO

VÍCTOR ESCÁNEZ NAVAS

LOLA GALLARDO CASTILLO

NEREA ARENAS ESCAT

JAIME GALLARDO MARTÍN

FERRAN ARNAU SORIANO

NEREA GARCIA GALÁN

HUGO CABAÑAS URUEÑA

PAULA GARCIA GALÁN

JAVIER ESCRIG CASTILLO

CELIA GOMEZ VILA

IRIS ESPARZA SILLA

JAVIER HERRANZ SÁNCHEZ

NEREA FERRER GAVILÁN

ABRIL MUÑOZ SAYAS

DAVID FORTEA ANTONINO

MIREYA PÉREZ RODRIGUEZ

ALICIA FRAJ ALCAIDE

SERGIO PÉREZ RODRIGUEZ

JAIME FRAJ ALCAIDE

MATEO RIO ALCAIDE

JAVIER FRAJ ALCAIDE

IVAN RODRIGUEZ FERNÁNDEZ

ALBA FURIÓ MORCILLO

MARTA RODRIGUEZ FERNÁNDEZ

JOEL FURIÓ MORCILLO

AITANA RUBIO APARICIO

ELSA GALDRÁN CASTILLO

ALTEA SAMPEDRO APARICIO

ÁNGELA GALLARDO CASTILLO

DANIEL VIVES GALLARDO


AC Falla Teodoro Llorente ■ 95

LLIBRET De la Xicalla

Recompenses Infantils

Recompenses Infantils de Federació Junta Fallera de Sagunt

Recompenses Infantils de Junta Centra Fallera

Masclet de Coure

Distintiu de Coure

ABRIL MUÑOZ SAYAS JAIME FRAJ ALCAIDE

Masclet d'Or HUGO CABAÑAS URUEÑA JAVIER ESCRIG CASTILLO FERRÁN ARNAU SORIANO

Masclet d'Or Amb Fulles ELSA GALDRÁN CASTILLO

Masclet de Platí BENJAMÍN GALLARDO CASTILLO

IRIS ESPARZA SILLA DAVID FORTEA ANTONINO NEREA GARCÍA GALÁN PAULA GARCÍA GALÁN CELÍA GÓMEZ VILA AITANA RUBIO APARICIO ALTEA SAMPEDRO APARICIO ABRIL MUÑOZ SAYAS JAIME FRAJ ALCAIDE

Distintiu d'Argent MIREYA PÉREZ RODRÍGUEZ SERGIO PÉREZ RODRÍGUEZ MARTA RODRÍGUEZ PÉREZ

Distintiu d'Or ELSA GALDRÁN CASTILLO


Diversitat â– 96

LA VEU

De la Xicalla


AC Falla Teodoro Llorente ■ 97

LA VEU

De la Xicalla

Igualtat

N

o em pareix bé que si ara un xic vol cuinar li critiquen, o el mateix si una xica vol jugar al futbol, i li diuen que no pot i que s'ha d'anar. Per exemple, esta mal quan un grup de xiques vol jugar al futbol amb els xics i diuen “xics contra xi-

ques”. Per què? Si som tots iguals, haurien de ser grups mixtos. Crec que no hi ha coses de xiques o de xics. Una dona pot jugar al futbol i un home pot cuinar, igual que una xiqueta pot jugar a vídeo jocs i un xiquet anar a classes de ball. Mireya Pérez, 12 anys

Dibuix, ugo aba , 8 anys


Diversitat ■ 98

LA VEU

De la Xicalla

Violència de Gènere

L

a violència de gènere és un maltractament que se li fa la dona.

Els senyals d'inici de violència de gènere són quan el teu nóvio, marit... et comença a dir que tu no pots eixir amb els teus amics, o et controla el mòbil, si et passa això, tu

has d'avisar a la persona amb què més confiança tingues i potser et pot ajudar. TU POTS, no deixes que un home et controle. Segur que et sents millor. Estem amb tu.

ibuix, A ba Furió, an s

Nerea García, 10 anys


AC Falla Teodoro Llorente ■ 99

LA VEU

De la Xicalla

Diversitat Racial

Q

uan vaig començar a escriure em van dir que havia de ferho sobre la diversitat racial i el que opinava del racisme, com no sé que és ho he buscat en el diccionari, i posa que el racisme és la ideologia que defèn la superioritat d'una raça enfront de les altres i de mantindre aïllada o separada de la resta dins d'una comunitat o país.

A pesar de buscar-ho, no he entès res. Crec que les persones no hauries d'estar classificades pel seu color de pell o creences, si no per si són bones o roïnes persones. Tots tenim pell, pèl i cor, depèn de com siga el cor, no allò altre. El que m'importa és jugar amb xiquets amb bon cor, no amb xiquets que tenen un color de pell diferent del

meu. Això em dóna igual, em molesta la gent intolerant, per que els xiquets no naixem fent distincions, però les veiem en els majors i ells ens ensenyen els valors que hem de tindre. En ma casa no m'han ensenyat a distingir les persones per on han nascut, tant de bo en totes les cases fóra així. Jaime Gallardo, 10 anys

Dibuix, o a Ga ardo, an s


Diversitat ■ 100

LA VEU

De la Xicalla

N

Desigualtat Laboral i Marginació Estética

o m'agrada que només hagen d'eixir les xiques en les desfilades per que siguen guapes i no lletges. Dóna igual es més alta, més baixeta, més prima o més grossa... No és just que un xic baix no puga jugar al bàsquet. Si anéssem tots iguals seria una bo-

ibuix, erea Garc a,

geria. Potser un xic baix siga molt bo al bàsquet, o que una xica més grosseta desfile molt bé. Tots mereixem les mateixes oportunitats per que tots som iguals!!!! Ángela Gallardo, 11 anys

An s i erea Ferrer,

Aan s


AC Falla Teodoro Llorente ■ 101

LA VEU

De la Xicalla

D

óna igual que un home siga cuiner i una dona futbolista, per que l'important no és qui fa cada treball, si no que qui ho fa ho faça bé. Nosaltres pensem que els xics i les xiques poden fer el mateix treball igual de bé. Que no importa si eres xic o xica, has de treballar del que t'agrade i amb un treball que et faça feliç. Per això hi ha dones policies, xics que són professors, ballarins o cuiners. Un no és bo en el seu treball depenent de si és home o dona, u és bo en el seu treball depenent de les ganes que li pose. Nosaltres també creiem que pot ser un cap o una cap, depén de qui siga més responsable, treballe millor i s'esforce més. L'important és que la persona que ho siga, siga bo. Celia Gómez i Laura Escánez, 10 anys

Acaçament Laboral i Sostre de Vidre Dibuix, anie Vives, 8 Anys


Diversitat ■ 102

LA VEU

De la Xicalla

A

Homofòbia i Matrimoni Homosexual

mi em pareix normal que dos xics o dos xiques es vullguen i siguen nóvios, per que el més important és que dos persones es vullguen tal com són, sense importar si són hòmens o dones. Si es casen és com un matrimoni normal, de fet és una matrimoni normal, per que tots som iguals.

Així que no han d'insultar, pegar... A mi em pareix el més normal del món, em dóna igual que uns nóvios siguen dos xics, dos xiques, o un xic i una xica, no passa res. M'agrada que la gent es vullga i es respecte. Nerea Ferrer, 11 anys

ibuix, A icia Fraj i o a Ga ardo, An s


AC Falla Teodoro Llorente ■ 103

LA VEU

De la Xicalla

Famílies No Tradicionals

D

óna igual tindre dos mamàs, que dos papàs, que un papà i una mamà. L'important és que et vullguen. Hi ha gent que preferix tindre un papà o una mamà a tindre un pare i una mare que estan barallant tot el dia. També hi ha xiquets que només tenen una mamà i són igual de feliços. Per que el més important és que et vullguen i que estiguen al teu costat en els bons i roïns moments. Que es preocupen per com et va el col·legi, per parlar amb els teus professors, passar estones junts en el parc, que juguen amb tu i et cuiden si estàs malalt. Mireya Pérez i Ángela Gallardo, 12 i 11 anys

ibuix, Pau a Garc a,

An s


Diversitat ■ 104

LA VEU

De la Xicalla

Abandó a la Tercera Edat

J

o pense que encara que la meua iaia siga major, he d'anar a veure per a cuidar-la i estar amb ella. Per que no em pareix bé que per que la meua iaia siga major no vaja a veure per que comptes les mateixes històries o no puga vindre al parc. Per que la meua família tinga l'edat que tinga jo els vaig a voler igual. Celia Gómez, 10 anys

Dibuix, avier Fraj, 8 Anys


AC Falla Teodoro Llorente ■ 105

LA VEU

De la Xicalla

Bullying

E

m pareix molt bé que la nostra falleta siga d'eixe tema per que és molt comú hui en dia, i està malament. Si haguera bullying en el meu collegi, intentaria solucionar-ho ja que no m'agradaria que m'ho feren a mon. Jo crec que està malament, per que no està bé apegar o insultar les persones. Laura Escánez, 10 anys

Dibuix, V ctor Esc ne , An s


Diversitat ■ 106

LA VEU

De la Xicalla

Alba Furió, 7 anys

Alicia Fraj, 7 anys

Javier Fraj, 8 anys

Laura Escánez, 10 anys

Ángela Gallardo, 11 anys

Celia Gómez, 10 anys

Lola Gallardo, 7 anys

Mireya Pérez, 12 anys

Daniel Vives, 8 anys

Ferran Arnau, 6 anys

Nerea Ferrer, 11 anys

Nerea García, 10 anys

Hugo Cabañas, 8 anys

Jaime Gallardo, 10 anys

Paula García, 10 anys

Víctor Escánez, 10 anys

Artistes del Llibret Infantil


AC Falla Teodoro Llorente â– 107

EL QUE ENS RESTAVA Per ontar del

Les Falles Infantils 2017


Diversitat â– 108

Les Falles Infantils 2017

El Relleu


AC Falla Teodoro Llorente ■ 109

EL NOSTRE

Proclamació


Diversitat ■ 110

EL NOSTRE

Presentació


AC Falla Teodoro Llorente â– 111

Menuts Sostenibles


Diversitat â– 112

EL NOSTRE

Menuts Solidaris


AC Falla Teodoro Llorente â– 113

Menuts per la Igualtat


Diversitat â– 114

EL NOSTRE

Menuts Nadalencs


AC Falla Teodoro Llorente â– 115

Menuts als PlayBacks


Diversitat ■ 116

PASSA Temps

En aquesta sopa de lletres cal trobar les següents paraules:

C

O M

I

S

S

I

O

L

J

F

L

O

R

S

E

F

F

T

Y

F

F

L

K

M

O

I

T

J

I

C

A S

A

L

G

O

F

E

S

T

A M A O

Comissió

C

L A

R

B M G

A

K

F

R

J

U

R

F

Teodoro Llorente

Coet

C

L N

I

Z

M

J

L

E

A

T

V

E

R

R

Tradició

Flors

T

E O

D

O

R

O

L

L

O

R

E

N

T

E

Despertà

R

R Q M D

A

V

E

K

T

P

S

T

H N

A

E R

E

A

B

T

R

O

A

T

T

N

I

D N H

F

R

T

U

A

M

B

L

I

E

H Q

I

F A

L

L

A

V

O

E

A

S

T W C Q

C

D A

A

C

B

U

T

D

L

O Ñ

E

U D

I

X A

S

T

E

A

N

I

N

I

U

R

L

O N Y

S

A

N

T

J

O

S

E

P M

T Ñ

D

V

Y

E

M N

M

J

U

D

A

U B

U M

E

N

B

A

C

O

E

T

Faller Casal Ofrena Festa Fallera

R S

M O N

T

Sopa de Lletres

A

L

L

Falla Sant Josep Vestit Monument Tabal


AC Falla Teodoro Llorente ■ 117

Mots Encreuats Sobre elBullying

5 1 2 3

8 3 10

4 6

5

2 6

7 4

1

9

7

8

9 10

Horitzontals

Verticals

1. Qualitat de les accions de les persones bones.

1. Lloc de l'escola on es treballa amb el mestre

2. Segona persona del singular que ha d'enfrontar-se a l'acaçament.

2. Anhel que desaparegut el bullying de lavida dels menuts.

3. Cap de grup. 4. Persones que han de secundar als acaçadors.

3. El que fas quan un company et compta els seus problemas.

5. Amiga capaç de defendre a una altra inclús corrent riscos.

4. La dona que te dina consells en la família. 5. Terme anglés que definix l'acaçament escolar.

6. Que es fa quan veiem un atac contra algú.

6. Aquell que no té por.

7. El que has d'adoptar quan decidixes que quelcom no és just.

7. Obligació de defendre l'injust.

8. Moment en què no has de permetre el bullying.

8. Actitud que cal tindre amb totes les persones en el col·legi.

9. Lloc on és important controlar el bullying.

9. Persona que s'oculta per a atacar a una altra.

10. Aquell que et vol i està amb tu.

10. El primer que ha d'evitar l'acaçament.


Diversitat ■ 118

PASSA Temps

Endevinalles

1.

Passe la vida fent voltes caminant poc a poc, però per més que camine sempre estic al mateix lloc.

2.

Una vella amb una dent fa correr a tota la gent

3.

Aquell que amb mi putja, baixa amb mi després, ja que no sóc feta per a res més.

4.

Plana com la mà, blanca com la neu; parla sense boca, y camina sense peus.

5.

Em fan nàixer dins mà, i, a mes, molt de pressa de seguida que he nascut, ja proven si sé nadar.

6.

Com que és moreno el meu pare, jo sóc morena també, i, encara que et semble estrany, per fer-me m`han de desfer.

7.

Ric-roc, amb un garrot li remenen el culot.


AC Falla Teodoro Llorente â– 119


Diversitat ■ 120

TEODORO És


AC Falla Teodoro Llorente ■ 121

TEODORO És

Esports


Diversitat ■ 122

TEODORO És

Sostenibilitat


AC Falla Teodoro Llorente â– 123

Igualtat


Diversitat ■ 124

TEODORO És

L

a nostra comissió ha sigut sempre una comissió absolutament igualitària, on les dones han tingut un paper cardinal. Lluny de menyscabar la gran labor realitzada per presidents i membres de la comissió masculina en els nostres 42 anys d'història, volem posar en valor que tots ells, no sols han respectat com fonamental per al bon funcionament de la nostra associació, el treball de les dones en el si de la mateixa, sinó que a més, s'han recolzat sempre i incondicionalment en les seues opinions, cosa que hui veiem quasi una neciesa, i innecessari destacar, però

Igualtat que fa mes de 4 dècades no era tan obvi, en el dia a dia d'una comissió fallera. Estes línies volen ser reivindicació i homenatge o viceversa, perquè reivindicar que en Teodoro la dona és fallera, és membre de la comissió, és membre de la directiva, és homenatjar per un costat a les dones que van obrir bretxa per a això,

quasi sense donar-se compte, però sense perdre la perspectiva, en el dia a dia, però aconseguint metes de què totes gaudiem ara, com si sempre hagueren estat ací; però també és homenatjar tots els hòmens que van treballar braç a braç, que van preguntar i que van deixar fer amb tota naturalitat quan per a molts, tanta resolució, tant de poder femení, no era el més natural, gens natural. Les falleres majors siguen adultes siguen infantils, han gaudit del lloc privilegiat que els reserva la festa, com no podria ser d'una altra manera, han gaudit del respecte que


AC Falla Teodoro Llorente ■ 125

Igualtat mereix el càrrec i les que han volgut de les que tenien edat per a això, s'han involucrat de forma activa en el funcionament de la comissió, deixant de banda la seua posició exclusivament representativa. Això és així hui, i ha sigut des de temps secular, hi ha a la nostra associació falleres que van ser fallera major de la comissió l'any 1983 i porten exercint càrrecs directius, des d'eixe mateix moment, fa ja més de 35 anys, o qui subscriu abans i després de ser fallara major per primera vegada, l'any 1992. I no som les úniques les veteranes, basta llegir la nostra comissió executiva, per a veure que de 38 càrrecs 22, estan ocupats per dones, algunes de les quals han sigut representants de la nostra comissió i altres no, perquè això no és l'important, el verdaderament valuós, és que el moviment es demostra caminant i és fàcil veure, que llocs medul·lars com una vicepresidència i la secretària general, o la delegació de cultura l'ostenten exclusivament dones, que encapçalen a més la major part de delegacions. Açò és hui i va ser ahir, em van a

permetre que estire nostàlgia i evoque tantes dones, que van deixar molts pèls en la gatera barallant perquè tinguérem un casal en propietat, perquè es donara a la cultura la importància que té en la falla, perquè lluírem espectaculars disfresses des de la dècada dels 80, o les nostres presentacions tingueren la seua obra de teatre, o els seus meravellosos escenaris, o els socis estigueren perfectament atesos, i així, mil coses més, que devem a la seua tenacitat, i a la seua labor constant; dones que o bé i fonamentalment per raó d'edat van deixar de participar activament de la nostra comissió, i que cada any, vénen a saludar pel casal, a recordar moments meravellosos viscuts en comú, o trobem en primera línia del públic en la cavalcada, o l'ofrena per a veure a la que va ser la falla dels seus amors, o dones que no estan ja desgraciadament entre nosaltres, però que van deixar la seua empremta i el seu caràcter lluitador entre les venes del cor teodorito i els noms de les quals ens vénen al cap sense necessitat d'anomenar-los.

Amb els gestos i el record d'estes pioneres en el cap, la seua imatge entre patrons de vestits, organitzant llistats de fallers i socis, i pastant bunyols o organitzant a una tribu de nanos sorollosos, que hui són els que han agafat el testimoni d'elles i ells, el passat any, vam arreplegar orgullosos i compromesos el PREMI A LA FALLA MÉS IGUALITÀRIA 2017 que atorga la delegació d'igualtat de l'Excm. Ajuntament de Sagunt; un treball coral de tota la comissió hòmens, dones, xiquets i xiquetes, una responsabilitat compartida per la totalitat, no sols dels components de la nostra comissió, a més també, per socis i sòcies col·laboradors, pares i mares d'infantils i moltíssimes de les persones que ens ajuden a donar forma a cada un dels nostres projectes i als que cal agrair que compartisquen amb nosaltres les seues inquietuds, reiterem la nostra voluntat que la IGUALTAT no siga una fita, que siga tan patent en cada gest, en cada acte, que no haja de ser reivindicada. Rosario Ángeles Gómez i Martín


Diversitat ■ 126

TEODORO És

Associació col·laboradora

L

a nostra història va començar amb una proposició de la Dr. Elvira Buch, a la qual vam contestar sí, sense vacil·lar ni un moment; ja teníem pensat, amb anterioritat el que faríem si muntàrem una associació de càncer de mama. Així que Isabel Galdón Fernández i Kety Simón Gurumeta ho preparem i ens presentem en la sala d'actes de l'Hospital de Sagunt, replet de persones, amb motiu de les Jornades de càncer de mama, organitzat pel Servici de Cirurgia. Eixe dia es van inscriure les primeres Amuhcanmeras, i va començar tot el seu camí. Amuhcanma, associació de dones i hòmens afectats de càncer de mama, va nàixer de la idea d'ajudar a malalts i a familiars, escoltant-los i observant les necessitats particulars. A cada afectat de càncer de mama, li aconsellem activitats que li ajuden a suportar el tractament i la volta a la vida diària.

Tenim tallers setmanals com a creixement personal, amb la nostra psicooncòloga, Esther Corella, el taller de labors, taichí, reiki. També organitzem xarrades sobre linfedema, menjar saludablement, aprén a palpar les teues mamelles, aprèn a triar el teu subjectador, maquillatge, tatuatge de celles, peduncles, perruques, mocadors i altres de psicòlegs i sexòlegs que ens ensenyen diferents aspectes de la vida que hem d'aprendre, a causa de les seqüeles físiques i psíquiques d'aquesta malaltia. No ens podem oblidar de la part lúdica: excursions, concerts, òpera, organitzem la carrera de la dona de València i la Carrera Solidària d'Amuhcanma, açí en el Port de Sagunt. També comprem revistes per als pacients i aconseguim que en hospital de dia donen aigua als afectats mentres estan en la sala d'espera, diverses hores i durant el tractament.

Els cors solidaris és un projecte molt bonic per a Amuhcanma, els cosim i els portem a l'hospital, a les dones acabades d'operar, s'utilitza per a posar-ho en l'axil·la operada, per a relaxar el braç. És la nostra primera presa de contacte amb pacients, ens oferim a ajudar-los i els regalem un cor. La idea d'estos cors sorgix als Estats Units, després que una infermera fora operada de càncer de mama, els seus familiars li van cosir un coixí amb forma de cor perquè ho posara davall del braç i aplacar així el dolor de la cirurgia. Quan es va recuperar, la dona va repartir coixins semblants al seu en l'hospital en què treballava. A Espanya la iniciativa va arribar a través de la mallorquina María José Loly de Cooman, Micky. És per ella per qui este moviment solidari es coneix en tota Espanya com a projecte Micky i no es poden vendre, ho realitzen les afectades i sòcies en el nostre taller de labors.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 127 Amuhcanma es manté econòmicament, únicament i exclusivament, de les quotes dels socis, 20 euros a l'any, de les donacions d'empreses i d'Actes Benèfics d'Associacions, concerts i grups de teatre. A més Amuhcanma des de fa tres anys organitza la seua carrera solidària. Tot allò que s'ha arreplegat es dóna a la Fundació Incliva, que es dedica a la investigació de càncer de mama, concretament, al projecte de dones de càncer de mama triple negatiu. En aquests moments estem treballant perquè es tinga en compte nostra veu; estem arreplegant firmes per a aconseguir que posen més personal en l'hospital de Sagunt, en els servicis de cirurgia, oncologia, etc... I perquè habiliten una Unitat de limfedema i lipedema en el nostre hospital. Per a qui no sàpiga què és limfedema, és una malaltia crònica que afecta algunes dones operades de càncer de mama i el que fa és que als ser llevats els ganglis de l'axil·la, la limfa no pot eixir del braç i este s'unfla i fins es pot infectar. No és una malaltia exclusiva d'algunes persones operades de mamella, també pot passar en els membres inferiors, quan es realitzen operacions de tipus ginecològic. A més pot ser una malaltia de naixement. És per això que necessitem una Unitat de limfedema, per a diagnosticar la malaltia de forma primerenca i posar els mitjans per a contindre. L'any 2017 va ser especial per moltes coses, però en especial perquè

ens van donar dos premis, a març el Premi Palleter i a desembre Premi a la Solidaritat, Onda Zero. El reconeixement al nostre treball va ser recompensat. Per a finalitzar, volem recordar que el més important és el pacient i el seu entorn, Amuhcanma està ací per i per a vosaltres, animeu persones que conegueu que estiguen passant un càncer de mama, estarem contents de ajudar en el que se'ns necessite. I si no patixes un càncer de mama pots previndre-ho de moltes formes. Vine i coneix-nos, realitzem tantes activitats per tu, per una vida saludable, ix de ta casa i viu la vida. Moltes gràcies a tots i en especial a l'Associació Cultural Teodoro Llorente per totes les activitats que ens oferiu. Isabel Galdón Fernández

Presidenta Amuhcanma


Diversitat ■ 128

TEODORO És

Altres Activitats amb Amuhcama

E

l passat 11 de desembre del 2017, en la seu social de la nostra falla, i en el marc de la col·laboració que la nostra comissió manté amb l'associació AMUHCAMA, es va presentar la samarreta i la carrera solidària que cada any, esta associació de la nostra localitat, realitza amb l'objectiu de recaptar fons que es destinen en la seua totalitat per a la investigació oncològica. Es tracta ja, de la tercera edició d'aquest esdeveniment solidari i esportiu, que cada any compta amb més inscrits. La nostra pròpia comissió va participar amb un nombrós grup de corredors i corredores de totes les edats, que van voler sumar-se a aquesta crida darrere de la investigació per aquesta malaltia, en una jornada a més lúdica i esportiva.

A més d'agrair a l'associació que comptara amb nosaltres per a aquesta doble presentació, perquè aquest és el verdader sentit de triar cada any una associació, per a coordinar amb elles treball i iniciatives, a fi de donar-los la major visibilitat possible dins de la nostra societat. Vam poder presenciar també un curtmetratge pioner a reivindicar LA IGUALTAT EN L'ESPORT, amb la qual cosa un sol acte vam veure com dos dels nostres objectius es materialitzaven. Per un costat la ja dita de patentitzar a través de la nostra xicoteta aportació, el treball d'estes associacions sense anime de lucre locals, i per un altre clamar per la igualtat en un sector dominat absolutament pels hòmens. Des de mitjans de comunicació, a

possibles patrocinadors, passant pels directius i autoritats en l'àmbit esportiu, com a reflex d'una societat que ama l'esport masculí, però, que és realment poc generós amb què realitzen les dones, siga en la disciplina que siga, amb testimonis d'esportistes d'elit de la nostra localitat i que de cap manera tenen la mateixa projecció que els seus homòlegs masculins, la realitzadora local, Paqui Mendez, fa un recorregut per la història de pioneres en la practica de l'esport femení, fins a l'actualitat i va desgranant amb exemples reals la desigualtat, que hui inclús en el primer quart del segle XXI, es dóna en este àmbit. Un curtmetratge molt il·lustratiu, i que sens dubte va posar de manifest una realitat que tots coneixem i en la que quasi mai reparem prou.


AC Falla Teodoro Llorente â– 129


Diversitat ■ 130

TEODORO És

Chelo Pérez

Imatges de vida

Mª Jesús Moyano

per Belén Caballero

Paqui Parra

Pilar Rico


AC Falla Teodoro Llorente ■ 131

TEODORO És

Mª Teresa Peris

Imatges de vida

Encarna

per Belén Caballero

Begoña Parras

Teresa Fuster


Diversitat ■ 132

TEODORO És

No a la Violència de Gènere

ue en ’amor, no va tot. Ado escents masc istes a crua her ncia de patriarcat. s de de a joventut espan o a coneix actes de vio ncia en pare es de a seua edat.

ossos cosificats, cossos penetrab es. s d un mi er de dones són vio ades cada an a Espan a des de , data des de a que s han registrat m s de . agressions sexua s amb penetració, tres a dia, una cada huit hores.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 133

dones assassinades per a seua pare a o ex pare a des de ’ de gener de fins a d’octubre de . nsuportab e e nombre de dones assassinades, no hi ha mits

E p aer femen manipu at, vio at, aniqui at, mort. En , ’Assemb ea Genera de ’ va firmar a ec aració sobre ’E iminació de a Vio ncia contra es ones. mi ions de xiquetes i dones han sigut muti ades, per mitjà de ’ab ació de c toris, en pa sos, a majoria abans de s cinc an s.

na a tra forma de vio ncia, e g nere com a determinant de a sa ut. es caracter stiques c niques de s infarts demiocardio són diferents en hòmens i dones, a prendre e patró mascu como a norma, en es dones no es reconeixen a temps i mor un percentatge major ma diagnosticat i ma tractat.


Diversitat ■ 134

No a la Violència de Gènere

ampiones invisib es, però campiones. es dones constitu en e de s que han participat en e s ocs mpics, però a gunes han protagonit at portades pe seu f sic o han ocupat segons p ans en titu ars despr s de proc amar se campiones per darrere d’entrenadors o marits que, suposadament, han sabut convertir es en triomfadores.

Professions sense g nere. E món abora reprodu x externa it ades i professiona it ades tasques de ’àmbit dom stic marcades pe g nere. Aix , e es s’orienten cap a es àrees de sa ut i d’atenció de s a tres, mentres e s ocupen es que tenen a veure amb ’espai exterior de poder i presa de decisions. Acc s restringit per a s que s’atrevixen a eixir se de a norma.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 135

TEODORO És

Gràcies "Amigas Supervivientes"

F

a uns dies deixàvem arrere un any, per a nosaltres, ple d'il·lusió, de noves experiències i en el que gaudirem molt de totes les activitats a què ens vau invitar. Gràcies a l'afecte que ens vau mostrar en cada moment, des que vam ser invitats pel vostre president, Enrique Noverques, i la Falla Teodoro Llorente per a col·laborar en molts dels actes que la falla tenia programats. Amb la vostra invitació ens il·lusionem amb la idea i la proposta d'eixa “Festa i Falla en femení” que va ser el lema triat per a la falla i per a la resta d'activitats que teníeu programades. La idea d'involucrar a tots els fallers ens agradava en especial, per poder donar a conèixer la nostra associació a com més persones millor, majors i xiquets, i per a sensibilitzar sobre un tema tan important com és la igualtat entre dones i hòmens. La primera presa de contacte va ser molt interessant amb el passe del

curt “Decidisc viure”. Un curt fet per “Amigas Supervivientes”en el que es mostra que hi ha eixida a la violència de gènere, el qual visionarem en el vostre casal, amb la posterior xarrada per als més jóvens a càrrec de Sonia Brins. Més avant vam ser amablement invitats al bateig de la falla, quan vos acompanyem a La Vall D’uixò al taller de l'artista faller , on passem un matí entre rialles, emoció, unes quantes fotos i un esmorzar ple d'alegria i camaraderia. La màgica nit del 15 de març vam estar il·lusionats en la plantà de la falla on una vegada més gaudirem de la vostra companyia i passarem una estona molt agradable comprovant l'alegria i la il·lusió de tots i cada un dels components de la Teodoro Llorente, i en especial de les dos Falleres Majors. Poc després, arrossegant la festa d'uns quants dies, arribarem a la cremà, la nit on tot acaba i on tot comença novament. Eixa nit màgica, on es desborden les emocions i el foc és el gran protagonista, i on nosaltres vam poder compartir eixe moment tan especial amb tots vosaltres, no sense abans haver immortalitzat el monument amb un

muntó de fotos que guardem com un xicotet tresor en la nostra seu. La col·laboració no va acabar allí, i per sort comptarem amb vosaltres en el II festival Alça Veus “Erem, som i serem”, que es va organitzar a l'abril d'eixe mateix any. Allí vau continuar demostrant el vostre treball en la lluita per la igualtat i de nou amb la vostra companyia aconseguim que fóra un gran dia de conscienciació. Esperem continuar comptant amb vosaltres en els pròxims anys. Per això, vull dir-vos que per a nosaltres ha sigut una col·laboració molt enriquidora, ens heu obert les portes del vostre casal i de la vostra amistat. Gràcies. Mayte Lafuente

Presidenta Amig

Supervivientes


Diversitat ■ 136

TEODORO És

L'Opinió de la Nostra Delegada d'Igualtat

E

familiars o personal sanitari no poden donar, i inclús donar als mateixos familiars el consol i les directrius que necessiten en qualsevol moment del procés. En elles es dóna una visió de la malaltia plena de llum, valentia i ganes de seguir.

n les dones, el càncer de mama és la neoplàsia més freqüent així com la principal causa de mort per càncer en la dona a Europa, Austràlia, Estats Units i alguns països d'Amèrica Llatina. Segons la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, només a Espanya el nombre de casos nous en 2015 va ser de 27.747. Al meu parer, açò és raó de sobra com per a prendre el càncer de mama com un problema real al què no cal deixar passar desapercebut. S'ha de valorar conscienciosament l'invertir en mitjans per a millorar el sistema de prevenció i els procediments a dur a terme tant al llarg de la malaltia com una vegada superada. Però sobretot em pareix fonamental invertir i recolzar a les associacions com Amuhcanma, associació amb què tenim el

És per això que se'ls ha de donar visibilitat perquè puguen arribar a totes aquelles persones que ho necessiten, i aplaudir la seua labor perquè sàpien fins que punt la societat els agraïx la seua funció. plaer de col·laborar enguany, que tinyen esta malaltia d'esperança i optimisme, que brinden a qui patix o ha patit la malaltia un camí per a superar el que esta comporta en companyia. Estes associacions aconseguixen donar el suport que de vegades

Així, doncs, jo personalment vull dedicar-vos estes línies als que vos desviviu per fer la vida d'altres un poquet més fàcil. Gràcies, gràcies i gràcies.

Esther Moreno Ojeda


AC Falla Teodoro Llorente ■ 137

DIVERSITAT pinió


Diversitat ■ 138

IGUALTAT

“T Igualtat

ime’s up” és sense dubte el crit de guerra que encapçala la lluita de totes les actrius que alguna vegada s’han vist sotmesses a algun tipus d’abús o menyspreu en la seva carrera. I el que està fent este crit és que la societat s’adone de la situació de menyspreu i deixadessa a què hem estat sotmeses les dones. En aquestos temps en què a tots els politics se’ls plena la boca parlant d’igualtat i pactes d’estat contra la violencia de genere. On la societat està cansada d’escoltar notícies que parlen d’abusos a dones, d’assassinats, i de víctimes jutjades per intentar reprendre la seva vida després d’un atac. És hora d’actualitzar-se, d’escoltar, de treballar sense pausa per a erradicar la lacra de la violéncia i promoure i establir una vertadera igualtat.

Tinc la sort d’haver nascut en una familia on el ‘sostre de vidre’ o els estereotips socials no han tingut lloc. On la meva mare pel fet de ser dona no ha estat lligada a la casa o als fills i al meu pare no li ha preocupat ser l’encarregat de fer els dinars o estar colze a colze fent feina doméstica. Quan a l’escola tenen el mateix to de veu els mestres indistintament del seu génere l’alumnat aprén que ningú és menys per haver nascut amb un sexe o altre. La generació anomenada ‘mil.lenial’ que ha crescut amb la tecnologia baix el braç són el futur i tenen tota la vida per davant. Són els amos de les seves decissions i els esclaus dels seus actes, per aixó és necessari que desde ben xicotets es treballe amb ells per a que entenguen que ningú és menys que ningú, que si volen no hi ha fronteres i que sobretot, poden


AC Falla Teodoro Llorente ■ 139

ser alló que trien. És per aixó que les escoles són el millor lloc per a fer de la nostra xicalla la generació de la igualtat, del respecte i del bon futur. Segons el diccionari igualtat és la qualitat de ser igual, davant la llei o la equivalència en dos quantitats o expressions. Definicions que al segle XXI queden una mica curtes. Igualtat és que la gent no trobe extrany dones peons d’obra, homes integrats al món laboral de la salud; que no importe si el teu perruquer és home o dona perqué el que valorem és la seva destressa amb les tissores o l’aixugador. És saber que les dones no tenen fronteres pel fet de ser dona, que el seu sou no està discriminat pel seu sexe, sino que es valora la seua valia per a realitzar el treball per el qué es contractada. Pero sobretot és no jutjar depenent del génere de quelcom.

Actualment i gràcies a la valentia de les nostres avantapassades, aquelles que varen lluitar per el nostre dret a votar, les científiques que varen dir ‘prou’ i van començar a signar els articles i estudis amb el seu nom en lloc del de el seu marit o germà, i a aquelles que encara a dia d’avuí lluiten i no s’aturen davant els obstacles; les dones que vivim en aquesta época podem sentir orgull i tindre la certesa que si volem podem i que tot és possible si estem juntes i ens empoderem. És per aixó que és necessària la implicació de aquelles que són visibles per a la societat, de jutgesses, polítiques i metgesses, cientifíques , cantants i actrius per a que lluiten i facen que la veu de les que encara no han pogut arribar allà on volen arribar, o encara no es veuen amb força de lluitar i eixir endavant, tin-

guen un referent del present i del dret que totes tenim. El passat mes de desembre totes les autonomíes van signar el primer Pacte d’Estat contra la Violéncia de Génere, fita histórica en la democràcia que no ha de fer més que constriuir xicotets blocs per a que la nostra xicalla tinga un futur per edificar sobre els ciments de una seguretat que ha de perpetuar-se en el temps. Les époques sempre canvien pero hem d’aprofitar els moviments i el moments vivint i exprimint el màxim de nosaltres i fer del viscut l’experiència que ens ensenyarà a anar més enllà i enderrocar els murs que la societat civil ha construit fins ara i que encara queden en peu. Remei Torrent i Ortizà

egidora de Festes i ultura Popular Grup pol tic municipal oalició omprom s


Diversitat ■ 140

IGUALTAT

Igualtat Real

H

ui en dia en la nostra societat, per desgràcia, estem molt familiaritzats amb el tema de la desigualtat de sexes entre hòmens i dones; treballs amb diferència salarial, exclusió en estos mateixos pel fet de ser dona, casos de maltractament de gènere... pareix mentida que en ple segle XXI encara continuen passant estes coses. Tots i cada un de nosaltres hem de ser conscients del que succeïx, i encara que no podem canviar a la societat de cap forma, si cada un de nosaltres aportem el nostre gra d'arena podrem fer que els més menuts cresquen en una societat igualitària en tots els aspectes. En la Teodoro apostem per això. Vo-

lem que els nostres infantils, que ja es troben en edat d'adquirir valors i pensament crític, cresquen en un ambient d'igualtat real, perquè així d'ací a uns anys, eixa igualtat amb què tant somiem, siga una realitat present en tota la societat gràcies a una bona educació rebuda.

futbol i els xiquets es pinten la cara.

La Teodoro aposta per una falla igualitària, en la que hòmens i dones tenim els mateixos drets i les mateixes obligacions a l'hora de treballar per i per a la falla. No hi ha tasques per a hòmens ni tasques per a dones, hi ha tasques per a les persones que es presten voluntàries a realitzar-les. Els hòmens cuinem i posem la taula, les dones pinten i fan els decorats de presentacions i playbacks. Les xiquetes juguen al

Igual no aconseguim canviar la societat, però la nostra xicoteta família aposta per la igualtat, i en el nostre microclima del carrer Teodoro Llorente és real.

Estes accions que per desgràcia poden resultar encara estranyes a una part de la població, en la nostra xicoteta però gran falla són el pa de cada dia. Di no al masclisme i di sí a la igualtat, ningú és més que ningú i tampoc és menys.

Senent Sánchez i Guillem

Treballador en el sector de l hostaleria omponent de la comissió


AC Falla Teodoro Llorente ■ 141

IGUALTAT

La Igualtat

M

atemàticament es defineix com a proporció entre les parts que uniformement compon un TOT. Per a mi, el seu sinònim és RESPECTE, ja que engloba dignitat i admiració; la seua importància radica a atorgar drets humans tenint una societat més justa i sana. La igualtat com un camí i no sols un fi. Este camí ha obert la mobilització per la igualtat de sexes. És una llàstima que a Espanya aquesta igualtat de gènere està avançant a colp de sentències. Som l'únic país que té jutjats específics per a la violència de gènere; sent la nostra llei d'igualtat un referent en la resta del món, un model que estan imitant pràcticament

tots els països que han legislat, tot i que encara queda molt per millorar. A través de l'exemple, els pares poden ensenyar als seus fills valors com la igualtat de gènere. Els pares són el primer exemple de societat per als fills, ja que formen el seu caràcter i aprenen el que veuen en ells, en les seues reaccions i en la seua forma d'actuar; per tot açò és tan important ensenyar RESPECTE als fills. Només amb l'educació podem aconseguir que els xiquets de hui siguen hòmens amb VALORS demà. Si volem tindre una societat igualitària on els fills no hagen de patir els problemes que ocasiona una societat masclista i desigual entre

hòmens i dones, hem de fomentar en els xiquets la igualtat entre ells. Encara que pensem en certs moments que en la nostra societat ja hem aconseguit la igualtat davant de la llei, la realitat sobre la violència de gènere tan patent en els nostres dies, així com les diferències salarials, només pel fet de ser dona per a aconseguir un alt càrrec, ens dóna una idea que en la nostra societat encara tenim un camí important per recórrer. I eixe camí ,en la meua opinió, és l'EDUCACIÓ. Aconseguim-ho entre tots. Begoña Adam i Yuste

Llicenciada en filologia eslaves Agregada de l Estat en l Ambaixada russa Amiga de Teodoro


Diversitat ■ 142

VIOLÈNCIA de G nere

víctimes de la violència de gènere.

I a Tu, la Meua Xiqeta

2

0 de juny del 2006, dimarts, estàvem més de tres hores esperant que arribara el moment de veure't la cara per primera vegada, per les ecografies ja se t'intuïen uns grans ulls, arribà el moment de veure la meua xiqueta, dels teus ulls van eixir llàgrimes al mateix temps que el teu plor inundava el quiròfan, en eixe mateix any 69 famílies també es van inundar de les llàgrimes, però no de felicitat, 69 dones eren assassinades

Els teus primers passos sobre la verda herba van ser el regal del teu primer aniversari, eixos passos, són els mateixos que no podran caminar les 71 dones que van perdre la vida al ser víctimes de la violència de gènere, en el teu primer aniversari. Holanda va rebre el teu segon aniversari, el teu primer viatge amb avió, eixe mateix mig que no podran agafar cap de les 76 dones víctimes de la violència de gènere, en el teu segon aniversari. Un gran aniversari en la piscina rodejada de la teua família i amiguets va ser el teu tercer aniversari, eixe aniversari que no tornaran a celebrar les 56 dones mortes víctimes de la violència de gènere, en el teu tercer aniversari. 73 dones van ser assassinades l'any que el teu celebraves el teu quart aniversari en una festa de disfresses. En el teu quint aniversari, vas decidir ser veterinària i vam ser veure el

teu animal favorit, el cavall, les teues manetes acariciaven les seues llargues i suaus crins, les 61 dones víctimes de la violència de gènere no podran acariciar més els seus sers volguts. En el 2012 Disney, lloc on la fantasia i els sons es fan realitat per a xiquets i majors, eixe màgic lloc que les 52 dones assassinades a causa de la violència de gènere no podran visitar, totes elles assassinades l'any del teu sext aniversari. Ens sorprèn a tots el naixement d'una de les teues grans passions que sorgeix en el teu sèptim any de vida, la falla, vestir-se de fallera, la pólvora, el casal. Aquesta festa patrimoni immaterial de la humanitat que no podran gaudir més les 54 dones que han perdut la vida víctimes de la violència de gènere, en el teu sèptim aniversari. La platja, el mar, que tant gaudixes, que vas descobrir navegant per primera vegada per les aigües del nostre mediterrani, eixe mar tranquil que ens banya amb les


AC Falla Teodoro Llorente ■ 143

seues platges amb bandera blava del nostre municipi que no podran gaudir les 55 dones mortes per la violència de gènere, l'any del teu octau aniversari. Sempre recordem les vacacions que hem gaudit en família a Huelva, és de les teues favorites, el Roxío, Donyana, la seua gastronomia. Als teus 11 anys de vida inclús recordes amb afecte aquest viatge, eixe viatge ni cap altre que podran realitzar les 60 dones mates de violència de gènere, el teu novè aniversari. La teua primera dècada, acaba amb una nova il·lusió una nova casa, una nova habitació, tot comença novament més prop de la teua família, totes estes il·lusions renovades no podran gaudir les 44 dones assassinades per la violència de gènere, el teu desè aniversari L’any passat pel teu aniversari vas omplir la casa dels teus amiguetes, xicotetes donetes en una gran festa d'aniversari, cine, sopar, festa de pijama. Festa que no podran cele-

brar les 49 dones assassinades víctimes de la violència de gènere, en el teu onzé aniversari.

nació institucional, assistència, seguiment i compromís econòmic de tots, perquè tots podem aportar.

Com a pare, d'una xiqueta, preadolescent en potència, com a persona implicada i que vol prendre part activa de la comunitat i ajudar a canviar-la, a millorar-la i com a home, no puc viure al marge d'aquesta alifac de la societat que dia a dia ens esguita, amb un goteig constant, a què cal posar-li solució.

I a tu la meua xiqueta, sempre recorda que tu no eres la mitat de ningú, que ningú pot dir-te que pots o no pots fer, que el teu mòbil és teu i de ningú més, posa't la falda o el pantaló que a tu t'agrade, tria les teues amistats, viu per i per a tu. L'amor, estimada meua, no dol, no fa mal, i vol-te tu sobre totes les coses. Recorda que és la teua obligació si alguna de les teues amigues o persones pròximes patix este problema denunciar-ho i recolzar-les. Perquè ser dona no et fa inferior, ni més dèbil i lluita, lluitem, per la igualtat amb dents i ungles perquè la teua generació siga la generació que va acabar amb la violència masclista, la maleïda violència de gènere, lluita com a papà t'ha ensenyat.

No puc quedar-me, ni vull, en la part bonica de la vida, hem d'enfrontar-nos a la part més dramàtica de la mateixa, i col·laborar amb les nostres armes, cal implicar-se. La violència de gènere és l'expressió més clara i cruel de desigualtat, per això considere una obligació treballar per a erradicar-la i ajudar totes les dones que la patixen junt amb les víctimes col·laterals de la mateixes, fills i filles de les dones maltractades. Hem d'afrontar aquest objectiu des de distints punts: educació, coordi-

Jose Luis i Arenas

oordinador iutadans Sagunt oordinador Territorial iutadans Val ncia ord


Diversitat ■ 144

VIOLÈNCIA de G nere

Violència de Gènere

L

es Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com qualsevol acte de violència de gènere que puga tindre com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d’estos actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com en la privada. El Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seua resolució 50/134 el 17 de desembre de 1999, i se celebra anualment cada 25 de novembre, en memòria de les germanes Mirabal.

nes a soles, fer inferior a l’altre, no confiar en la persona que tens al costat i moltes coses més, són símbols de micromasclisme que poden desencadenar casos com el de la xicoteta història que es conta a continuació... Eixe dia, ell es desdejunava a soles al menjador de la casa. Ella es va mantindre callada, sense dir paraula ni menjar res. Ell se’n va anar a treballar, va tancar la porta molt enfadat, com havia succeït en els dies anteriors.

La violència contra les dones pot ser exercida segons l’ONU per atacants de qualsevol gènere, membres de la família o el mateix Estat. La principal característica d’este fet és que la víctima ho és únicament per la seua condició sexual. Actualment es tracta d’un tema de tractament prioritari en l’agenda política i social de la majoria de països desenvolupats.

Quan a la nit va arribar a casa, s’havia begut almenys dos botelles de l’alcohol que tenien al bar de la cantonada. Entre colps amb les parets i les portes, va arribar a la cuina, on estava ella. Intentant parlar, al mateix temps que es trontollava, va començar a sacsejar-la i insultar-la. Ella, totalment espantada i immòbil, plorava i no deia paraula. Els veïns de l’edifici podien sentir els colps per tota la casa, i com que no hi havia treva van cridar la policia.

A dia de hui, normes de parella com no suportar quedar amb els amics i preferir estar les dos perso-

Quan va arribar el personal especialitzat era massa tard: l’home estava arraulit en un racó de la casa, plorant

i el cos de la víctima tirat, ple de sang. Esta història inventada, però perfectament traslladable a la vida real, és sols un cas de violència amb víctimes mortals de tots els que trobem al nostre país tot l’any. Afortunadament, segons les estadístiques, la quantitat de maltractaments va en disminució amb el pas dels anys, però, malauradament, encara així, any rere any hem de recordar este tema. Malgrat tot este esglai, el passat any l’associació AMIGAS SUPERVIVIENTES –que lluiten i treballen al nostre propi municipi per a recuperar entre altres coses la dignitat i l’autoestima després de durs episodis en les seues vides– ens van ensenyar que cal continuar combatent esta pandèmia mundial sense treva, plantar cara a l’agressor, recórrer a l’ajuda de l’entorn, educar en igualtat, coresponsabilitzar i saber que la meta són la llibertat i la igualtat, perquè la igualtat també s’aprén i sense respecte no hi ha dignitat. Alicia López i González

Estudiant de magisteri omponent de la comissió


AC Falla Teodoro Llorente ■ 145

VIOLÈNCIA de Gènere

E

n els últims mesos la premsa s'ha omplit de titulars com “Paz de la Huerta afirma que Weinstein la va violar dos veces”(El País, 03/11/2017) “Kevin Spacey: Scotland Yard investiga una nova acusació d'agressió sexual” (BBC, 22/11/2017) o “Salma Hayek revela la tortura de treballar amb Weinstein: “Va ser el meu mostre” (El País, 13/12/2017). Aquestes notícies han revelat la presència de la violència de gènere en la indústria cinematogràfica nord-americana. Darrere de la llum encegadora dels focus s'amagaven nombrosos acaçadors i encobridors. És important tindre present que la violència de gènere no és només aquella violència que les dones experimenten en la llar. Tal com es va assenyalar en el Conveni d'Istanbul (presentat en 2011), firmat i ratificat per Espanya, violència de gènere és tota aquella violència que les dones experimenten pel mer fet de ser dones.

El “caso Weinstein” ha sigut el misto que ha encès la flama de les denúncies d'acaçament sexual en la indústria cinematogràfica. Es tracta d'un foc que també ha arribat a Kevin Spacey, John Lasseter, Sylvester Stallone, Ed Westwick... Nombroses dones han denunciat que hòmens en posicions de poder (directors, productors, actores...) les van pressionar per a mantindre relacions sexuals. També han assenyalat que moltes persones eren conscients d'eixos abusos i els van ignorar a causa de la privilegiada posició de l'acaçador. El nou de gener de 2018, en resposta a la situació actual, nombroses intel·lectuals i artistes franceses, entre les que destaca l'actriu Catherine Deneuve, van publicar un manifest en el periòdic Le Monde. En este manifest es denunciava que actualment ens trobem immersos en un clima de puritanisme, on actituds com la seducció desmanotada o la galanteria són mirades amb recel. Consideren que, encara que és molt positiu que s'hagen posat de manifest els sistemàtics abusos en la meca del cine, estes denúncies estan també generant una espècie de

El que S'amaga Després dels Focus i les Estores Roges codi de conducta respectable que constreny excessivament la llibertat personal i artística. El que és innegable és la repercussió que les nombroses denúncies han tingut. Els descarnats testimonis de les víctimes han sacsat l'opinió pública. Este impacte es deu a diferents factors: la gran quantitat de casos, el caràcter sistèmic de l'acaçament, els rostres coneguts implicats... No obstant això, es tracta d'un fenomen present en més àmbits. No hem d'oblidar que són nombrosos els casos d'acaçament en els que l'acaçador s'aprofita de la seua posició de poder. La posició de poder porta a l'acaçador a pensar que té immunitat per a fer el que li vinga en gana. Saben que el seu poder farà que molta gent mire per a un altre costat, a fi de comptar amb els seus favors. María González i Zafra

Auxiliar d’infermeria Amiga de Teodoro


Diversitat ■ 146

DIVERSITAT Racial

Europa en Falles

C

omença l'any i comença el temps de les falles. Prompte la terra oldrà a pólvora i ballarà Paquito el Xocolater amb una banda xafant-li els talons. Prompte les Torres de Serrans es guarniran per a acollir la crida que donarà començament a la festa. Prompte la nostra Geperudeta aguaitarà a la seua plaça perquè les falleres li plenen el mantó de clavells. Prompte les artèries del Cap i Casal s'il·luminaran i s'ompliran de ninots i correfocs, de masclets i trons de bac que embolicaran a València i a Sagunt en cinc dies d'estrèpit, fum i foguera. Sagunt crema amb foc purificador perquè els valencians amem la llum i la calor tant com amem la nostra llibertat. Les falles alliberen el nostre ser mediterrani més sàtir

i sorneguer, indulten els nostres pecats presents i passats i ens llicencien per a tornar a començar. Amb les falles tanquem la porta al fosc i fred hivern i obrim les nostres finestres al caloret de la primavera. Tan convençut estic de les seues propietats curatives que les falles haurien de celebrar-se per prescripció mèdica alguna vegada en la vida en totes les capitals del vell continent, com aquella que es va celebrar en el París del 89. Amb tant marró polític aguaitant, amb tant Putin i tant Trump, amb tanta mala notícia obrint sempre els telenotícies, els europeus hem acabat per “anubarrar-nos”;. Ni la Unió de l'Energia, ni l'arquitectura de l'euro, ni el Pla Juncker, ni tan sols els desenfrenaments indepen-

dentistes i nacional-populistes pareixen haver-nos llevat el son. Gran Bretanya per exemple es va marcar un Brexit mentres dormisquejàvem alegrement. Europa necessita una bona despertá. Necessita porgar els seus errors cremant-los en la foguera de l'expiació i exposant-los sense complexos, no ocultant-los en algun calaix oblidat de la història. Els europeus hem d'obrir els ulls a una nova realitat. Que estem sols i que per a sobreviure cal oblidar els errors del passat i posar-se a treballar. Tal vegada és el moment que sone una mascletá, i Europa es llevant en falles. Esteban González i Pons

Cap de la delegació Espanyola en el Parlament Europeu i Vicepresident 1r del Grup Popular Europeu


AC Falla Teodoro Llorente ■ 147

DIVERSITAT Racial

Neoh

Q

ue bonica és la terra, tan blava amb eixos dibuixos verds sobre marró, que bonica és la terra Neoh. Això deia al seu fill una mare que com tantes carreguen amb els seus fills buscant un lloc segur, un món millor, com eixes mares que s’embarquen en unes llanxes de plàstic repletes a sobreeixir, creuant mars i sense saber nadar. La diferència és que ells si venien del seu món a un món millor… van decidir observar des de dalt amb una major perspectiva on crear el seu nou llar, Neoh va insistir que donava igual on, que tot seria el mateix en qualsevol lloc d’aquest planeta, sa mare com totes les mares de qualsevol univers, s’atrevia a portar-li la contrària, dona igual d’on sigues, l’adolescència es un fastidi en qualsevol lloc, fins als llocs més infinits de l’univers… Van decidir observar, només observar i després decidir. I així va començar la GRAN ELEC-

CIÓ, i van decidir que tot és igual i encara molt pitjor, que no tots es senten iguals, que sent estructuralment exactes, dos braços, dos cames, un cap, un tronc...no es sentien en igualtat de condicions, que el simple color de pell ja els feia sentir diferents, que no era el mateix ser negre, que blanc, que groc, que la sort de les seues vides depén d' on un naix i això no era opcional... ningú els preguntava abans de nàixer a on volien fer-ho... I descobriren que en un món tan gran, tan obert, on els mars i oceans banyaven per igual els distints continents, els humans se comparaven entre ells i lo més tràgic, molts d'ells, milers d'ells se sentien superiors a la resta. Buscaren informació i van trobar-se en moments històrics més que detestables en eixe planeta, un tal Hitler, un senyor lleig i menut, aixina el va descriure Neoh a sa mare, va decidir que la seua raça era superior a uns cridats judeus, i en veu alta reflexionava carregat de raó com un bon adolescent: que l'única diferència

que l'observava era el color del pell... I això per a ell va ser l’únic motiu per a assassinar a més de 6.000.000 de persones... I eixe dia posà en dubte els seus propis pensaments. I va canviar d'estratègia, i pensà, això haurà canviat en el pas del temps, en un món tan gran on els seus habitants tenen tanta informació i cultura, una cosa tan simple com la igualtat independentment d'on sigues i de com sigues, serà la senyera de l' humanitat, i ací aplegà la seua gran confusió: Les senyeres... Senyeres hi ha en este planeta, li contava a sa mare un matí desdejunant, tantes i de tantes formes que si les uniren podrien embolicar este món, sa mare ho mirava sorpresa, una senyera, un tros de tela de distints colors i segons el seu fill, els habitants d'este planeta aplegaven a matar-se per un tros de tela. Com mare d'adolescent cada vol-


Diversitat ■ 148

Neoh ta entenia menys les coses...segons Neoh, els humans segons el lloc de naixement tenien unes d'uns colors distints a altres, i el que ja era increïble, es que es sentien diferents i superiors depenent del color de la seua senyera, que la senyera d'EEUU un país molt gran tenia major pes que qualsevol senyera de qualsevol país d'un continent cridat Àfrica, continent infinitament verd i ple de vida i que era el pulmó del seu món, països replets d'arbres que alimentaven en el seu oxigen al restant del planeta, i en eixos països una ampla majoria moria a diari de fam, quan en eixe país cridat EEUU la major passa era l'Obesitat... I així va arribar a observar, el menut detall: mira mamà anem a centrar-mos en un país val? Anem a buscar un país en un bon clima, no massa gran per a poder conèixer-ho i poder sentir-mos en total igualtat amb els seus habitants i amb el seu nas unflat al vidre de la nau, fixà la seua atenció en un continent, en Europa, segons les seues informacions el continent més antic i en la major Història, i trià un país pegat a eixe continent cridat Àfrica, un tros de Mar els separava, en el temps descobrí que eixe tros de Mar era un gran cementeri… Descobriren Espanya des d'amunt, un país en una forma original en grans taques verdes i ratlles blaves banyat casi al 100% pel Mar, ara soles havia que decidir a on. I va aplegar el moment que sempre sempre ocorre en qualsevol lloc de l'univers, quan un fill li dona la raó a sa mare... Abans d' instalar-se en qualsevol lloc començà a observar i el més predecible però increïble tornà a ocórrer... Espanya també tenia fronteres, frontera una paraula que descobrí quan començà el seu periple en esta aventura de trobar una nova llar..., des de fora la terra

es redona i tot te connexió, els oceans apleguen a tots els continents, i les seues aigües se mesclen contínuament sent iguals i semblants a la seua volta, doncs els humans es delimiten, es distinguixen entre ells per les seues fronteres i no els fa falta que siguen físiques, se senten distints i superiors en funció d'on estiguen. Espanya té moltes, grans diferències regionals perquè clar, al final també els espanyols trossegen el seu país: vascs, andalusos, manxegos, valencians, catalans... Neoh ja s'havia perdut... Des de damunt ansiava passejar per l'Alhambra, recórrer les costes gallegues, estava fascinat en l'Història de Castella, no veia el moment d'anar-se de pinxos per Bilbao, estava enamorat de les Rambles de Barcelona, volia córrer com un xiquet en els Sant Fermins i sobre tot moria de ganes per olorar la pólvora, volia viure València en Falles...per a ell tots eren iguals, grans persones afortunades de viure en un confortable i meravellós país. Des de fora tot és igual, no hi ha res millor que prendre distància per a descobrir allò més simple i més essencial, si Neoh va descobrir alguna cosa en este gran viatge, ITACA: Pide que el camino sea largo. Que muchas sean las mañanas de verano en que llegues -¡con qué placer y alegría!a puertos nunca vistos antes. Detente en los emporios de Fenicia y hazte con hermosas mercancías, nácar y coral, ámbar y ébano y toda suerte de perfumes sensuales, cuantos más abundantes perfumes sensuales puedas. Ve a muchas ciudades egipcias a aprender, a aprender de sus sabios. Viatjar és l'antidot davant la creència de ser superior pel lloc que ocupem en este món, tots aportem i sumem junts, en la suma d’allò diferent està l'igualtat de la nostra gent. Noelia Castillo i Munera

Administrativa comercial Component de la comissió


AC Falla Teodoro Llorente ■ 149

DIVERSITAT Racial

A Messi no li Criden "Sudaca"

P

ermeten-me arrancar este article amb un mini test, personal i intransferible. Conteste-ho amb la màxima sinceritat, sense pors, total no ho va a llegir ningú més, ¿perquè enganyar-se? Conteste verdader o fals. 1- Mai en la meua vida m'he referit per a parlar del meu company de col·legi/treball/etc que és homosexual com “el marica o maricó de xxx” 2. No tindria cap problema i estaria encantat de que el meu fill o filla m'anunciara que es va a casar amb un/una marroquí de religió musulmana. 3.- Puc viure perfectament en una finca on els meus veïns del costat són gitanos nouvinguts de Romania. 4- Quan algun amic o conegut solta una expressió del tipus “ el negre eixe dels collons vaja gol ha marcat”, “els sudaques sempre es fiquen

en líos”, “la bollera eixa que mal follada deu estar” vosté sempre li recrimina l'expressió i li enlletgix el seu comportament. 5.- Si tinc un fill homosexual o una filla lesbiana, el dia que m'assabente no serà el pitjor dia de la meua vida i no m'emportare un gran disgust. Ja les ha contestat les cinc amb absoluta sinceritat? Gràcies! Apunte quants verdaders ha marcat sense por, amb sinceritat.

amant de l'esport li dic que per a començar a millorar les seues prestacions li convé entrenar, perquè entrenant milloren els nostres jugadors i entrenant millorarem tots en la nostra carrera cap al respecte al divers. La “champions” d'eixa carrera serà el dia que articles com este deixen de tindre sentit. Que res ens siga “divers”, ni estrany a les nostres ments i actituds.

No em vaig a erigir en jutge del seu nivell d'acceptació en la diversitat, però si ha contestat amb sinceritat i no té cinc verdaders en el test, convindrà amb mi que vosté, volgut lector, tampoc camina sobrat de tolerància sobre el que hem encunyat en la nostra societat com “ser divers”.

Permeta'm de moment aportar la meua xicoteta reflexió cap a la situació actual: és Lionel Messi un “sudaca”, és Cristià Ronaldo un perillós sense papers immigrant dels barris pobres d'Açores?, potser el jugador francés del nostre Handbol Port Sagunt Johan Boisedu un “puto negre”?, és el cantant xxxx “un maricó de merda”?

No s'enfade amb mi si no té el 5 de 5, ni tan sols s'autoflagel·le, com a

Definitivament no, rares vegades, per no dir mai, podrem escoltar


Diversitat ■ 150

A Messi no li Criden "Sudaca" estos qualificatius d'estes figures de l'esport o de la cultura. L'esport d'elit està ple de jugadors nascuts en zones no europees o criats en barris marginals de les mateixes o que professen religions diferents de la majoritària i rares vegades es veuen afectats per problemes de discriminació. Per tant pareix que a la condició necessària de ser “distint” cal unirli algun requisit addicional per a patir eixa abominable persecució. Ser distint i que t'acusen i et perseguixen de i per això, necessita d'un poc més que el que a simple vista de pardal podem concloure. Per a començar, el nombre de dígits del saldo del compte corrent del subjecte en qüestió pareix una condició vital. Si eres distint però ric tens un gran camí caminat en la defensa del nostre indiscutible dret a ser com som.

Respecte a aquesta argumentació que defenc,i crec que sense massa discussió, de que les raons econòmiques són una de les condicions vitals per a considerar-te “desigual”, em ve a la memòria una cita del mestre de mestres José Luis Sampedro, més famós mediàticament per la seua condició d'escriptor que per la d'Economista. Sampedro afirma que “el desenvolupament és al subdesenvolupament com el banquet que segrega els seus fems”. I clar com el fem és quelcom desagradable perquè pareix dramàticament habitual que els habitants dels països desenvolupats puguen permetre's incloure en la seua galeria de fems humans als habitants dels països “subdesenvolupats” com si no tindre per a menjar no fóra prou desgràcia com perquè et discriminen per això. Seguint les tesis de Sampedro, tam-

poc anirem desencaminats si pensem que els organitzadors dels banquets sempre en el benefici propi no li facen fàstics a la marginació dels “aliens”, si passar fam en unes zones del món permet als ciutadans més rics continuar augmentant el seu compte de resultats, no mereix molt la pena matar eixa gallina d'ous d'or que provoca intolerància. Per tant a les condicions geogràfiques, que són inamovibles, afegim de moment una més, l'econòmica. Però estem enfocant l'anàlisi des dels receptors dels missatges, però també és necessari des de l'emissor. Tornem a Messi. De segur que cap fanàtic culé li canta en el Nou Camp cap tipus de frase pejorativa, no obstant això en altres camps de rivals és on apareixen els insults. Estes faltes de respecte a les condicions “diverses” de l'astre argentí mai són majoritàries en estadis aliens, apareixen


AC Falla Teodoro Llorente ■ 151

d'un nucli més o menys reduït dels aficionats rivals.

vol assumpte és el desconeixement i la ignorància.

Una vegada més no ser “dels els nostres” apareix com el factor desencadenant per a les faltes de respecte i la intolerància. Una anàlisi exprés sociològic del perfil dels intolerants ens portaria a concloure que eixos grups d'insultadors dels estadis no entén de classes socials, per desgràcia intolerants n'hi ha en tribuna i n'hi ha en el més alt dels estadis.

I en temes de diversitat les coses no són massa distintes. La falta de l'educació en valors que deixen clar, el que molts tenim clar, és l'arrel del problema.

La falta de respecte a ser distint no deriva dels diners que un tinga en les butxaques, ni tampoc en les ideologies polítiques, hi ha “panolis” d'esquerra i de dreta, a parts iguals. Així, doncs estiguem arribant a la condició més necessària de totes per a explicar els fenòmens de falta de respecte a la diversitat racial, sexual o de qualsevol índole. El que açò escriu creu que la raó més comú per a criticar i insultar qualse-

Potser convindrà reflexionar si està falta d'educació deriva de la falta de compromís social per a ella i per tant la falta de compromisos polítics. El que no dóna vots no sol interessar-los molt a estos col·lectius. I si vivim immersos en una societat on afirmar “el moro de merda” o el “maricó eixe” seguix sense violentar als que els rodegen, no pareix estrany pensar que eixa falta d'educació en valors de respecte a la diversitat, és quelcom que no importa continuar mantenint. Un que és economista , creu que els mecanismes socials són comparables , i hui en dia en eixe país parlem

de la reparació del llanterner sense pagar IVA com un èxit i el del costat no corre a denunciar-te per insolidaritat. El mateix ocorre quan en els nostres nassos algú comet faltes de respecte als “diversos” rar és que algú li esmene la plana a què crida “moro de merda” o “maricó”. Així les coses , s'imposa un clàssic “basta ja”, fem autocrítica , siguem implacables amb els intolerants i sobretot vacunem els nostres fills i entorn d'eixe terrorisme cap a la diversitat d'una suposada “baixa intensitat”. Quan tots traguem matrícula d'honor en el test, que té vosté volgut lector o lectora, al principi d'este article, estarem més prop de la victòria final en esta lliga de llarg recorregut que és el fi de la intolerància cap a la diversitat. Carlos Argente i Arnau

Economista i Vicepresident Club Handbol Port de Sagunt Amic de la Teodoro


Diversitat ■ 152

DESIGUALTAT LABORAL i Marginació Estètica

Desigualtat Laboral i Marginació Estètica

E

ncara que els dos conceptes estan íntimament relacionats, existeixen diferències molt clares quant a les persones a les que els afecta, ja que quan parlem de desigualtat laboral, ens estem referint a un problema de discriminació de gènere, sent la dona la més afectada en l'àmbit laboral per este concepte. No obstant, quan parlem de marginació estètica, no hi ha diferenciació de gènere, pot afectar a homes o dones per igual, ja que discrimina o penalitza l'aspecte físic d'una persona a l'hora de ser contractat o en el desempenyorament d'un treball concret. En el primer dels casos, la dona està al cap de la desocupació en el nostre país i el que és pitjor, segueix existint una clara distinció de gènere entre homes i dones. Com senyes descoratjades, podem destacar la dificultat de les dones per a accedir a posats directius d'empreses, ocupant a nivell mundial únicament el 25% d’ aquests llocs de treball. A

Espanya, la taxa de desocupació en homes es del 17%, front al 20% de dones, però es que, a més, 1.2 milions de dones treballadores en el nostre país, porten a veta el seu desempenyorament en contractes parcials, el que afecta directament a una baixa qualitat de l'ofici i a que guanyen de mitja un 18,8% menys per hora que els homes. A més, les dones realitzen moltes més hores laborals que els homes, encara que no se les paguen, ja que, en termes generals, s'ocupen en major grau que els homes de les tasques domèstiques. Altre dels aspectes lamentablement destacables, es el vergonyant nombre de casos d' acaçament laboral que pateixen les dones, molt per damunt del que pateixen els homes. En este sentit, també és destacable el desempenyorament de la dona, en moltes ocasions, d'ocupacions relacionades en els rols de gènere, situant a esta en llocs de treball en els que es requereix menor esforç físic i ocupant en ocasions quasi la totalitat de llocs de treball

relacionats en oficis domèstics, tant és així que cobreixen el 80% d'estos oficis a nivell mundial. Per si tot açò fora poc, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el 15,2% de les dones ingressa solament el salari mínim o fins i tot xifres menors, mentre que només un 5,6% dels homes es troba en esta situació. Totes estes senyes sobre les diferències entre homes i dones en l' àmbit laboral, comporten a que les dones, a dia de hui, obtinguen llocs de treball més precaris i pitjor remunerats, per la qual cosa, el col.lectiu femení segueix sent el més vulnerable i el que més risc assumeix de trobar-se en situació d'exclusió social. I encara que en línies generals, almenys en Espanya, s'estan millorant les polítiques en este sentit i s'estan aconseguint resultats, segueix sent intolerable el ritme al que s'estan tractant de solucionar estes diferències econòmiques i de qualitat d'ofici entre homes i dones.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 153

Tots i totes devem de contribuir, dins de les nostres possibilitats, a eradicar el més abans possible la desigualtat laboral i la discriminació de la dona. Quant a la marginació estètica en el món laboral, ens trobem davant un problema que va més allà de la consciència dels marginadors i marginadores. Han sigut molts els estudis que han deixat constància de que existeix un factor fisiològic inconscient en el reconeixement de la bellesa des del mateix dia que apleguem a este món. Quan naixem, ja som capaços de reconèixer la bellesa, ens atrauen els rostres bells i ens espanten els rostres lletjos. Nostre cervell segueix funcionant en mecanismes ancestrals que fa que els pares afavorisquen als bebés amb ulls grans, nassos menuts i galtes redones i enrogides. La bellesa, evolutivament, està relacionada en la salut, i fa milions d'anys l' aparença del bebè era el millor indicador que tenien nostres avantpassats per a saber si el xiquet, sobreviuria o no. De fet, genèticament, els bebès naixen des de l'inici dels temps en un aspecte tendre i bell per a incentivar als seus progenitors a cuidar-los i alimentar-los, d'esta manera els progenitors decidien instintivament

que valia la pena començar a dedicar-los amor i recursos. La bellesa doncs, ha ajudat durant mil.lennis als éssers humans a sobreviure. D’altra banda, no pensem només en que una mala imatge o un aspecte físic poc agraciat pot perjudicar a un demandant d'ofici o a un treballador, ja que ser massa atractiu també pot tindre conseqüències laborals negatives. Faig esta introducció políticament incorrecta per a què siguem conscients del que s'alberga en el nostre inconscient. Vull pensar que, en la majoria de casos de marginació estètica, l' empleador no decideix conscientment descartar a una persona menys agraciada físicament pel seu aspecte, encara que sí ho estiga fent, simplement, en igualtat de condicions el seu inconscient li diu que trie l'opció de millor aspecte físic. Aplegats a este punt, i sent conscients de que el factor genètic juga un paper important en processos de selecció, ja no hi ha excuses, tenim el deure de racionalitzar estes situacions i prendre la decisió prescindint del factor físic. No obstant, hi ha excepcions comprensibles, com podria ser el cas d'un odontòleg en les dents en mal estat, o un jove atlètic que volguera

ser model per a una firma de roba de talles grans, o un actor blanc que volguera protagonitzar la pel.lícula de la vida d'Obama. Poden semblar exemples portats a l' absurd però no podem exigir-li a una empresa la contractació de perfils de persones antagòniques al fi i objecte de la seua activitat professional, es simplement aplicar el sentit comú. No hi ha que renunciar a la bellesa pel fet de buscar l' igualtat, però tenim l'obligació d'aplegar a l'eliminació d'esta barrera estètica per a ser més justs, més equitatius i aconseguir algun dia uns processos de selecció igualitaris tant en gènere, com en aspecte físic. En definitiva, la clau està en entendre i visualitzar que l' igualtat des de la diversitat de cada persona és un dret fonamental i que la nostra democràcia no tan sols té l'obligació de defendre-la, sinò d'impulsar-la en tots els mitjans i recursos que l'Estat té a la seua disposició. És i serà una batalla complicada, però per a avançar ràpid, tots tenim que estar del mateix costat. Jo ho estic, i tu? Raúl Castillo i Merlos

Portaveu Ciutadans Sagunt


Diversitat ■ 154

DESIGUALTAT LABORAL i Marginació Estètica

A

fortunadament la gran majoria de nosaltres identifiquem i intentem combatre situacions discriminatòries que ocorren al nostre voltant i exigim als nostres governants que s'adopten mesures perquè les mateixes no ocórreguen. És el cas de la discriminació per sexe, raça, religió o opció sexual. Estes situacions discriminatòries són les que més es qüestiona la societat i que més es combaten amb iniciatives legislatives. I totes aquestes actuacions es realitzen a fi d'aconseguir una societat més justa i lliure.

Diversitat Estètica. Més Enllà de la Bellesa

No obstant això, moltes vegades de forma conscient i altres tantes de forma inconscient, oblidem que vivim i inclús nosaltres mateixos fomentem, un tipus de discriminació molt comú i és la que té a veure amb l'aparença física, la denominada discriminació estètica. Conceptualment la discriminació estètica ve definida com tota aquella forma de discriminació basada en motius merament estètics (bellesa, forma de vestir, utilització d'adorns corporals, edat,...).

La discriminació estètica no sols es referix a la bellesa d'una persona ja que el concepte de bellesa és particular de cada un i no és el mateix per a un o altre individu, sinó que va més enllà i engloba tot allò que té a veure amb l'aparença física, des de trets facials o corporals fins a l'existència de tatuatges, perforacions, forma de vestir o inclús alguna malaltia. Els escenaris on amb major freqüència es dóna este tipus de discriminació, que és totalment injusta i denigrant per a la dignitat humana, pertanyen a distints àmbits. Amb caràcter il·lustratiu, però no exclusiu, podem citar en primer lloc les situacions que succeïxen a l'hora d'enfrontar-se a entrevistes de treball que exigixen una “bona presència”. En segon lloc, en la negació de l'entrada a determinats llocs d'oci justificant-ho en el dret d'admissió. I en tercer lloc, en els centres educatius on els alumnes que patixen algun tret físic diferent de la majoria són els companys menys desitjats i de vegades són aïllats del grup.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 155

Aquest tipus de discriminació és molt més subtil que altres formes d'exclusió el que fa que de forma habitual pareguen situacions “normals” i a més, de vegades, les persones que la patixen no s'atrevixen a enfrontar-se o reclamar un tracte igualitari ja que suposaria acceptar que es té algun grau de discriminació per l'aparença física amb el que s'estaria acceptant que no s'està dins dels paràmetres o estereotips pels quals la societat considera una persona bella o lletja. I a més a l'hora de denunciar estes situacions ens trobem amb que són casos difícils de demostrar davant d'un jutge i la cobertura legal de la qual de vegades no és del tot efectiva, al marge que suposa un alt grau de degast psicològic. Pel que fa a l'esfera laboral les situacions són clares i no per això menys greus i infamants. Donem com a vàlid i acceptem quan revisem les ofertes d'ocupació o ens enfrontem a una entrevista de treball, i sobretot quan té a veure amb llocs de treball de responsabilitat o

que tinguen contacte directe amb el client o el públic que hem d'anar vestits d'una forma determinada, no mostrar els tatuatges que tinguem, no mostrar més adorns que els acceptats socialment, en resum, presentar un bon aspecte. Un altre dels elements que reflectixen este tipus de discriminació i, que com diem, ho acceptem com lícit és l'ús de la foto en el currículum ja que influïx en la percepció de l'ocupador més enllà de les valoracions tècniques necessàries per al treball oferit. Així mateix, es patix discriminació laboral a l'aconseguir determinada edat. A partir dels quaranta anys es torna més complicat aconseguir una nova ocupació. D'altra banda, és més habitual del que pensem l'existència d'empresaris que es resistixen i neguen a contractar treballadors que presenten algun tret diferenciador com a malformació, discapacitat, obesitat o danys estètics.

tre ni donar per fet ja que produïx moltes injustícies. L'aparença d'una persona és també la seua identitat pròpia, i ha de ser respectada en tot moment i en tota situació. Per a això, a més d'exigir que es prenguen mesures a nivell global per a eliminar estes situacions en qualsevol àmbit, nosaltres des del nostre xicotet món també podem actuar perquè tot vaja canviant i així podem començar per aprendre i exercitar el valor de l'empatia, de la tolerància i de la no discriminació per qualsevol motiu o signe i deixar de valorar les persones per la seua aparença física al marge de saber reconèixer els nostres errors en les relacions amb els altres i saber corregir-los. Si aconseguim viure davall estos paràmetres i sabem transmetre-se'ls als més xicotets estarem formant millors persones, més justes i alliberades de prejuís i hipocresies, entenent que no som iguals però valem el mateix.

La discriminació és un mal que ens afligix en molts aspectes de la nostra vida i que no hem d'adme-

Sonia Urueña i Pariente

Advocada Component de la comissió


Diversitat ■ 156

DESIGUALTAT LABORAL i Marginació Estètica

“R

esolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa mitad de género humano en política, para que la política sea cosa de dos, porque solo hay una cosa que hace un sexo solo: alumbrar; las demás las hacemos todos en común, y no podéis venir aquí vosotros a legislar, a votar impuestos, a dictar deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo, aislados, fuera de nosotras”. Amb estes declaracions de Clara Campoamor, advocada, política, escriptora i activista feminista en temps de la II República comencem l’article. Paraules redactades entre 1935 i 1939 i que tenen total vigència, ja no tant al camp de la política, però sí en altres terrenys, com el laboral.

en un ja avançat segle XXI què, contra tot pronòstic, encara no ens ha fet viatjar en naus espacials, tindre un apartament en la lluna, una cosina en Mart o poder teletransportar-nos prement un botó del rellotge. Tot això forma part d’una ficció científica que para bé per a fer pel·lícules, sèries o novel·les. En eixe segle XXI, sens dubte amb avanços tecnològics, socials i polítics inimaginables pels nostres iaios, ens trobem amb antics problemes que semblen estar enquistats.

Portem uns mesos del’any 2018 però, malauradament, hi ha de problemes oberts i que mai es tanquen a la nostra societat, malgrat viure

Com a estudiant de Dret ara a la vellesa -el saber mai està de més, m’agrada navegar i endinsar-me per gruixuts codis, encara que he

La desigualtat entre homes i dones, encara a estes altures de segle, de mil·lenni i d’història de la Humanitat és palesa. Jo reflexionaré des d’estes pàgines del Llibret de la Falla Teodoro Llorente sobre la desigualtat laboral, un fet molt viu per molt increïble que semble.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 157

Per una Responsabilitat Social Corporativa amb les Dones de fer parada obligatòria en uns articles molt concrets dela Carta Magna, de la nostra Constitució, la qual no té 155 articles, sinó que en té 169, més disposicions finals, derogatòries, transitòries, etc… Curiós, veritat? I de referències a la igualtat entre ciutadans/es, entre homes i dones, en tenim unes quantes i de gran importància. Des de l’any 2007 comptem a una llei orgànica, la 3/2007 per a la igualtat efectiva d’homes i dones, llei que desenvolupa el concepte d’igualtat expressa de la Constitució, com també de directives europees i, com no, té apartats específics enfocats a l’àmbit laboral. Als mitjans de comunicació, però, trobem notícies sobre estadístiques que ens indiquen que les coses no s’estan fent bé. En absolut. Les dades fetes públiques al passat mes de novembre diuen, així, sense anestèsia, que haurem d’esperar uns 70 anys perquè homes i dones cobren el ma-

teix per fer el mateix treball. On està el problema? Segons els informes que fan públics les principals centrals sindicals, revelen que no és que les empreses paguen diferent a homes i dones, però, per exemple, sí que cobren un plus de perillositat un home per comandar una màquina mentre que no el cobra una dona per manipular productes químics, també perillosos, en sectors com la neteja o la sanitat. I on trobem una gran escletxa és la dificultat de ser mare, de tindre família i de conciliar la vida familiar amb la laboral. És en eixe punt on es castiga a la dona perquè ha d’optar per reducció horària, per mitges jornades i en moltes ocasions acaben abandonant els seus treballs per dedicar-se a la família. Amb eixe panorama, és un obstacle ben gran per a les dones poder ascendir a llocs directius, un autèntic sostre de cristall que costa molt de trencar.

Parlem d’envelliment de la societat, del problema de la caixa de les pensions… i en compte de pensar en números caldria pensar en persones, en el capital humà. Eixa igualtat real al camp laboral ve per unes millors condicions per a les dones a l’hora de ser mares, que no supose la pèrdua de drets i d’oportunitats. I tot això, passa per una corresponsabilitat de la parella, que ha d’anar acompanyada de mesures fiscals, incentius i el suport de les empreses com un autèntic exercici de Responsabilitat Social Corporativa, tan de moda, però que va més enllà de fer excursions escolars o concursos de dibuix. Eixe seria un molt bon exemple de que el moviment es demostra caminant. Enric Cuenca i Teruel

Periodista Faller de la comissió Eduardo Merello i amic de Teodoro Llorente


Diversitat ■ 158

ACAÇAMENT LABORAL i Sostre de Vidre

E

Sostre de Vidre o de Formigó Armat

l sostre de vidre és la limitació, més o menys vetlada, que tenen les dones per a ascendir laboralment en l'interior de les organitzacions, empreses, partits polítics, etc. És un bloqueig que limita aquests ascensos professionals, molt complicat d'evitar i que els impedix continuar avançant i promocionar en la seua carrera. Un sostre de vidre, invisible, però molt efectiu. Creat sobre la base de mecanismes i comportaments que són difícils de detectar. No es veuen però existixen i es patixen.

el lloc de major rang dels consells, que no arriben al 5%, menys d'1 de cada 20. I amb els directius també. Menys del 10% de persones directives són dones i només el 3% de les grans empreses espanyoles estan presidides per una dona. La universitat tampoc s'escapa. El 40% del professorat és dona, però la xifra baixa conforme es va ascendint en l'escalafó de comandament. Només el 20% són catedràtiques i de les 50 universitats públiques només trobàvem una rectora fins fa un parell d'anys.

Açò, que resumix la definició que Wikipedia ens dóna d'esta alifac, es traduïx en una realitat duríssima per a les dones, amb dades contundents en tots els àmbits. Només el 17% dels seients en els consells d'administració d'empreses de l'Ibex35 estan ocupats per dones. Una de cada sis cadires, la xifra més baixa d'Europa. Pitjor encara si parlem de conselleres executives,

Per tant, la representació de la dona va descendint a mesura que pugem escalons en l'escala professional, un embut de què tampoc se salven la resta dels terrenys, ja siguen laborals o no, com la política (5 ministres de 13 o només un 19% d'alcaldesses) , l'esport (només hi ha 3 federacions esportives encapçalades per dones de les 66 que hi ha) , per no parlar de la invisibi-


AC Falla Teodoro Llorente ■ 159

litat a l'hora de rebre guardons pel seu treball. Una dada més: només un 3% de dones han sigut guardonades amb el Premi Nobel, i zero dones en els Nobel de 2017. Amb tot açò, no podem parlar de masclisme directe, però sí d'una discriminació que afavorix l'estatus quo, la qual cosa perpetua que la presa de decisions estiga sempre en mans dels hòmens. Es tracta els factors socioculturals de sempre, el repartiment de rols familiars en la parella, els prejuís contra les dones i els estereotips de gènere, el model cultural impost (patriarcal i masclista), les polítiques de (difícil) conciliació familiar així com les política d'empresa i de selecció de personal. Tot això, capes de vidre d'eixe sostre tan difícil de derrocar que encara patix més de la mitat de la població. Eixe sostre de vidre forma part de la violència econòmica que s'exercix contra les dones a nivell laboral i que se suma a una altra

alifac com la bretxa salarial. Més dades: a Espanya una dona cobra el 23% menys de mitja que un home per fer el mateix treball, o el que és el mateix, ha de treballar 109 dies més per a guanyar el mateix. També el fet de que la gran majoria dels contractes a temps parcial al nostre país ho ocupen les dones no ajuda en res a potenciar la igualtat de gènere. Només amb accions en tots els fronts aconseguirem clevillar i finalment trencar este sostre de vidre. Governs, empreses, institucions, mitjans de comunicació i societat en general han de donar passos ferms per a això. El primer d'estos passos, visibilizar el problema, amb accions com, per exemple, la que fa este llibret de la falla Teodoro Llorente, però també donar veu i visibilizar el treball diari que fa la mitat de la població i que queda silenciat. Es fa necessari reforçar la discriminació positiva i obligar al compliment de la

llei (la Llei d'Igualtat de 2007 recomana, però no obliga, que el 40% dels consells d'administració de les empreses siguen dones) , junt amb polítiques de conciliació reals i efectives, a més de combatre determinats llastos, com que el permís per maternitat siga dels més curts d'Europa o que tinguem una Llei de Dependència que no es complix. Bàsicament perquè la dona no es veja obligada a triar entre família i carrera. Només amb accions d’aquest tipus aconseguirem que cada vegada que va una dona al “Hormiguero” Pablo Motos li pregunte sobre els seus mèrits professionals i no sobre els seus nóvios i llenceria, a més de trencar un sostre que més que de vidre, ha quedat demostrat que és de formigó armat. Guillermo Sampedro

Portaveu d'Esquerra Unida de l'Ajuntament de Sagunt


Diversitat ■ 160

ACAÇAMENT LABORAL i Sostre de Vidre

Acaçament Laboral

D

es que em van proposar col·laborar en el llibret de la falla escrivint un article sobre l'acaçament laboral vaig començar a donar-li voltes sobre com enfocar-ho. És la primera vegada que m'he de posar davant d'un full en blanc i plasmar la meua opinió particular sobre un tema de tal importància com aquest i les idees des del primer moment em van anar venint al cap La primera cosa que s'ha de tindre clar és saber quan podem dir que estem davant d'un cas d'acaçament en el treball i qui pot exercir-ho dins del món laboral. Per a això des de l'any 2006 hi ha una Llei que li dóna un tractament legal i en l'article 2 ho definix com tota conducta demostrable exercida so-

bre l'empleat per part d'un superior, un company o un subaltern encaminada a infondre por, un perjuí laboral, desmotivació en el treball o induir a la renúncia del mateix. En la majoria dels casos quan ens posem a pensar en acaçament laboral ens imaginem la figura del cap o superior impartint a veus ordes als seus empleats, exigint-los més del que poden arribar a donar o valorant de forma pejorativa el seu treball i rendiment. Però l'acaçament és molt més que això. El nombre de casos de maltractament laboral entre empleats d'un mateix nivell jeràrquic són més dels que la gent pot arribar a imaginar. Situacions d'enveja, lluites per aconseguir l'anhelat ascens, per demostrar al teu superior com fas de bé les coses i el

mal que ho fa la persona que tens assentada en la taula de davant són per desgràcia més comú del que desitja. Per desgràcia no hi ha una sola forma per la qual es pot considerar que hi ha una situació d'acaçament laboral. El maltractament laboral de forma física o mental, la discriminació laboral causada per raons ètniques, de gènere, religioses o inclús preferències polítiques o la persecució laboral per mitjà de desqualificacions o càrrega excessiva i reiterada de treball són algunes de les causes per les quals ens podem trobar davant de tal situació. Cal reconéixer que cada vegada són més les empreses involucrades en el seguiment d'estes conductes


AC Falla Teodoro Llorente ■ 161

per part d'alguns dels seus treballadors. Empreses amb departaments únicament i exclusivament dedicats al seguiment, formació i conscienciació entre els seus empleats tant per a evitar este tipus de conductes com per a denunciar qualsevol indici que puguen detectar d'acaçament dins de l'empresa. Per què per a atallar aquest problema de la societat un dels punts més importants és saber què fer en el cas de trobar-se davant d'una situació d'aquest tipus. Cada vegada són més els mitjans a disposició del treballador per a demostrar l'existència d'acaçament laboral: avís a l'empresa, denúncia davant de la Inspecció de Treball, procediments judicials, extinció de la relació laboral...si bé el principal problema ve a

l'hora de poder acreditar-ho. No sempre és fàcil aconseguir que algun company s'oferisca com a testimoni per a contrastar la teua informació davant de la por de pensar en com em podrà afectar en el meu futur en l'empresa. I, per sort o per desgràcia, sense proves són moltes menys les possibilitats d'èxit. Però com podem descobrir que estem davant d'un cas d'acaçament laboral? No sempre és una tasca fàcil però en el cas de detectar-la és imprescindible denunciar-la tant si l'estem patint en primera persona com si no. Canvis d'estat anímic com a ansietat o depressió, desplaçament, aïllament o les formes de comunicació són claus a l'hora de valorar si realment podem estar

davant d'un cas de maltractament laboral. En definitiva el maltractament o acaçament laboral és quelcom que està present en les empreses de tot el món en major quantitat del que podem arribar a pensar i per a lluitar contra això és necessari saber detectar-ho i denunciar-ho. Amb la involucració tant de les empreses com dels empleats es podrà evitar que persones que cada dia van al seu treball amb la il·lusió de poder desenrotllar-se professionalment passen per situacions de què després és molt complicat eixir sense l'ajuda de tots. Francisco Javier Fraj i Juberías

Enginyer Industrial Component de la comissió


Diversitat ■ 162

ACAÇAMENT LABORAL i Sostre de Vidre

É Tots Junts Trencarem el Sostre de Vidre

s estrany no llegir tots els dies titulars o veure notícies en la televisió que estan referides a la dona i diferents problemes relacionats amb la violència de gènere, l'acaçament laboral, l'acaçament escolar o el sostre de vidre. Quan ho veig moltes vegades em pregunte si és que abans no passava però és que pense que és que llavors no es comptava per no sé quants complexos més. Sóc de les dones que pense que res és impossible, que el que et proposes es pot aconseguir, dóna igual que sigues home o dona però la realitat és que hi ha molts obstacles en el camí i crec que és el moment que la societat, no sols les dones, lluiten per a trencar el sostre de vidre que existix moltes vegades. Es coneix com a sostre de vidre, un terme inventat per Marilyn Loden, als obstacles, algunes vegades invisibles, a les que les dones s'enfronten quan busquen ascendir en les seues carreres professional i els números indiquen que a Espanya

el sostre de vidre és important i cal treballar en molts flancs perquè es vaja trencant. Quan veus les xifres dóna molt vertigen saber que, per exemple, entre els 80 periòdics que hi ha al nostre país, només huit dones estan al front, que en l'Institut Cervantes el 65% de la plantilla són dones però si mires els llocs directius, el 75% dels mateixos són hòmens. De totes les dades el que més m'ha sorprés ha sigut el referent a les dones en la Guàrdia Civil, cos de seguretat que tots respectem i admirem. En esta institució només el 7,5% de la plantilla és femenina i d'ella només el 2,7% ha aconseguit el grau d'oficial. Es donen casos, per exemple, en les duanes dels ports on, de vegades, s'ha de demanar l'ajuda d'altres cossos de seguretat per a poder realitzar escorcolls a dones en controls de seguretat. Estes són unes quantes pinzellades però podrien ser moltes més, així que reitere que som tots, hòmens i dones, els que hem de lluitar per-


AC Falla Teodoro Llorente ■ 163

què estos números freds i asèptics vagen canviant a poc a poc i per a això hi ha fer un treball integral, conscienciar als més xicotets però també als jóvens i als adults, inclús arribar als nostres majors que encara són capaços de canviar els seus costums i els seus rols. No obstant això, també vull deixar un poc d'optimisme en estes línies perquè el got també es pot veure mig ple. Som una societat on la vicepresidenta del Govern és dona, on la ministra de Defensa també ho és, on en les comunitats autònomes governeu i han governat dones, com succeïx i ha succeït en les ciutats més importants d'Espanya. La política és un exemple de com es va trencant el sostre de vidre, però també s'ha fet en la judicatura, on el Tribunal Constitucional està presidit per una dona. Crec que a poc a poc i amb l'esforç de tots les coses poden anar canviant perquè les dones tenim molts per dir i per fer. No puc oblidar-me que escric estes línies en un llibret i

em pregunte hi ha trencat la dona el sostre de vidre en el món faller? I la meua resposta és que sí, pas a pas i cada vegada amb major freqüència i des de la normalitat. En este cas, també tenim dades, els que oferix Junta Central Fallera que indiquen que en 2007 havien 18 dones com a presidentes de comissió i per a este exercici hi ha 47. Estos són els números que mostren que si es vol es pot però als número es poden poder noms i cognoms, qui no coneix a Gloria Martínez, Fallera Major de València 2008 que porta ja diversos anys de presidenta en la seua falla Blanquerias? Però no mirem només les presidentes, quantes vicepresidentes, delegades de festejos o tresoreres coneixem? A mi se'm vénen noms al cap ràpidament. Per a acabar vos diré que mai podem oblidar la valentia de les dones que ens fa no pensar moltes vegades en què hi ha eixe sostre de vidre. En la meua falla enguany

complim el 50 aniversari, hem tingut una dona presidenta, Maribel, va ser l'any on passem un fort clot, on ningú volia el faixí roig i en l'últim moment va ser ella la que va alçar la mà i va dir que no podia deixar que la falla en què estava gran part dels seus records desapareguera. Tota la seua directiva van ser dones, va ser un gest simbòlic, perquè vam ser tots els que vam traure la falla cap avant i a partir de llavors mai més ha faltat qui ens presidisca. Es va canviar el faixí per la banda roja i tots els anys quan es pregunta qui vol ser president o presidenta molts la miren de reüll per si vol tornar. Pilar Esquibel

Periodista i fallera de la Falla Humanista Mariner Amiga de Teodoro


Diversitat ■ 164

HOMOFÒBIA Llei de Matrimoni Homosexual uan parlem d'igualtat el camp a analitzar és molt ampli i potser són les grans fites aconseguits sobre els quals es pot establir una anàlisi més concreta. Sens dubte al nostre país al juny de 2005 es va produir un de les fites més ressenyables en els que a igualtat es referix quan va ser aprovada definitivament la modificació del Codi Civil que permetrà contraure matrimoni a parelles del mateix sexe i que els atorga tots els drets de les unions heterosexuals, inclosa l'adopció. Tal com comentava aquell dia el president del Govern, el Socialista

José Luis Rodríguez Zapatero, en l'estrada del Congrés: “Açò és un xicotet canvi en la lletra que ocasiona un canvi immens en la vida de milers de compatriotes”. I és que les grans coses s’aconsegueixen moltes vegades amb xicotets canvis que l'única cosa que esperen és normalitzar les situacions personals que fins a eixe dia eren “irregulars” per a la societat legal i no per a la societat civil. Simplement es tractava d'aconseguir avançar en un camí perquè no es poguera humiliar a ningú per la seua condició, i l'objectiu es va aconseguir immediatament.

Aconseguit l'objectiu sent llavors el quart país que posava en vigor és norma ens hem de preguntar tots si 12 anys després efectivament s'ha convertit Espanya en un país més igualitari? Han seguit altres l'exemple espanyol?. Les dades són demolidores i confirmen que s'ha avançat molt a Espanya en estos 12 anys i que hui en dia una àmplia majoria dels espanyols protegix sense embuts el matrimoni entre persones del mateix sexe i més encara protegixen l'adopció per part d'estes parelles legalment constituïdes; i més contundents són les dades respecte dels països que han seguit la senda


AC Falla Teodoro Llorente ■ 165

d'Espanya ja que en estos se superen la vintena de països del món desenrotllat on hui en dia és legal el matrimoni entre persones del mateix sexe. Ara els països que encara són poc inclinats a modificar les seues lleis per a aconseguir la igualtat entre parelles són els minoritaris i tots treballen per a millorar eixos codis que els permeten avançar en desplegament de la igualtat dels seus ciutadans i al mateix temps els permeta actualitzar la seua pròpia realitat, perquè igual que passava a Espanya tots tenen parelles de persones del mateix sexe convivint de manera irregular.

Queda clar que l'objectiu es va aconseguir i que hi ha molt que agrair a eixos polítics que es van atrevir a modificar una llei per a normalitzar una realitat, però al mateix temps també queda clar que cal continuar avançant per a lluitar contra una homofòbia instaurada en massa estaments del nostre país que es neguen a actualitzar-se. Cal recordar que esta llei va ser víctima d'un recurs absurd que legalment va servir de molt poc però que no obstant això va ser molt útil per a donar-li veu a col·lectius homòfobs que inclús en el segle XXI s'atrevixen a eixir al carrer davall la bandera de l’homofòbia. Potser el camp on ara s'ha de centrar la societat del nostre país és en l'educació, encara que potser en estos moments el problema és que els que han de marcar el full de ruta en educació són els mateixos que llavors van votar NO i que posteriorment van recórrer davant del constitucional la reforma del codi civil.

tra de l’homofòbia són molt contundents ja que a Espanya els delictes d'odi registrats contra homosexuals, lesbianes o transsexuals seguixen per damunt de les vexacions racistes o contra discapacitats, que són les següents en freqüència. Normalment són les lleis les que s'adapten a les necessitats dels ciutadans, encara que en este cas l'aprovació de la llei va ser molt valent i ha requerit d'una adaptació per part dels ciutadans que està sent lenta perquè els homòfobs han trobat en l'església i en alguns partits polítics l'excusa perfecta per a no adaptar-se. El camí esta iniciat, el camí està molt avançat, però està clar que el camí no està acabat i que queda molt per aconseguir. Cal aconseguir frenar la doble moralitat que esta inserida en la nostra societat i això només s'aconseguix amb decisions valentes i sobretot anticipant-se als retrògrads.

Les dades que ens indiquen que hem de continuar educand en con-

Coordinador de la Secretaria d'Indústria en l'executiva provincial del PSPV-PSOE

Juan Carlos Requena i Fresno


Diversitat ■ 166

HOMOFÒBIA Sobre Matrimoni Homosexual i Homofòbia

S

iguem clars, l’homofòbia seguix present a Espanya, però de la mateixa manera que presenciem altres tipus de discriminació cap a diferents col·lectius. I és que este tipus de violència passiva no entén de condició sexual, sinó que esta interioritzada en el pitjor d'una persona, que té com a objectiu assenyalar allò que ens fa diferents, i amb només una intenció, la de fer mal. Espanya, d'acord amb un estudi dut a terme pel prestigiós Pew Research Center, es situa orgullosament al capdavant de països més tolerants quant a l'acceptació de l'homosexualitat es referix, on un 88% dels espanyols entrevistats considera que la societat hauria d'acceptar als homosexuals. No obstant això, en altres regions del món com ara el nord/centre d’Àfrica, Orient Mitjà, a excepció de l'Estat d'Israel, i Àsia, açò no és així, donant lloc al que, a partir d'ara cridarem homofòbia d'Estat. És de vital importància identificar els patrons que donen lloc a l’homofòbia en el món - quelcom que última-

ment davall la mordassa de la correcció política, es vol silenciar - per a poder continuar avançant en la conquista dels drets humans del col·lectiu LGBT. Pel fet que Espanya, com a democràcia consolidada, on tots tenim veu i el pes de la llei cau sobre l'abusador, considere que és una responsabilitat social i moral per part d'Occident posar veu a tot eixe col·lectiu, que baix règims tirànics que prenen el nom de Déu i Al·là en va, perseguixen, torturen i assassinen a la seua minoria LGBT. L'oposició als actes homosexuals per part de les tres religions monoteistes principals (cristianisme, judaisme i islam) és indiscutible. No obstant això, el rebuig al col·lectiu LGBT depèn de la interpretació dels llibres sagrats realitzada per eixa majoria religiosa en els diferent països. Quant al judaisme, la diferència en el tracte de l'homosexualitat a Israel amb els països islàmics limítrofs- aquells que tenen l'islam com religió majoritària- residix en la diferències culturals i socials de


AC Falla Teodoro Llorente ■ 167

l'Estat jueu amb l'islam. Israel s'ha convertit en un refugi per a gais i lesbianes palestins, que fugen de l'extremisme, intolerància, i falta de protecció LGBT en els Territoris Palestins. És interessant apuntar que tant Tel Aviv, centre financer i de turisme gai per excel·lència, així com la capital d'Israel, Jerusalem, acullen de manera anual i multitudinària una setmana de reivindicació LGBT - en roman manifest, Orgull Gai - a l'altura, i si no més, dels països Europeus més avantguardistes en igualtat de drets. Quelcom d'este caràcter és impensable en els països musulmans més “moderats” com Turquia o Tunis, a pesar de la contínua i heroica lluita dels col·lectius LGBT presents en els dits països. A hores d'ara, no hi ha cap país islàmic on els DD.HH dels homosexuals siguen mínimament respectats. Ni en països pseudodemocràtics com Turquia o Tunis, passant per Indonèsia, El Marroc i Egipte, fins a llocs com Aràbia Saudita, Aniran, Iemen, Sudan, Somàlia o Nigèria, països on desgraciadament la llei

Sharia (llei islàmica) arreplega la pena de mort cap als homosexuals. La tendència és clara, i també s'observa en certs països dubtosament democràtics de majoria cristiana; els països amb alt nivell educatiu mostren major acceptació de l'homosexualitat i menor importància de la religió en el dia a dia així com una interpretació de la religió més tolerant i inclusiva. Al contrari, els països tirànics on no hi ha separació una religió-estat mostren majors taxes i lleis discriminatòries cap al col·lectiu LGBT. Una mala interpretació religiosa, la falta de democràcia, i per tant la falta d'una educació de qualitat (i per qualitat, hem d'entendre els estàndards occidentals) , són un caldo de cultiu per a l’homofòbia en el món i és important assenyalar-los, ja que per a reparar l'error és imprescindible conèixer el fall. Una vegada aconseguida la igualtat en drets i el respecte cap a del col·lectiu LGBT a Occident, és la nostra obligació lluitar per aquells que

no tenen veu, que són perseguits i que són assassinats pel simple fet de gosar amar a algú el seu mateix gènere. Per això, de la mateixa manera que s'ha volgut visibilizar al col·lectiu LGBT en la Cavalcada de Reis de Vallecas, amb la finalitat de normalitzar la diversitat sexual en els més profund de la religió cristiana, que són les seues tradicions, és necessari que esta reivindicació arribe a aquelles religions, que encara exclouen i condemnen feroçment l'homosexualitat. Sobretot en estos temps en què la globalització esta a l'orde del dia.

<<Tota persona té els drets i llibertats proclamats en esta Declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.>>. Declaració Universal dels Drets Humans. Ginebra, 1948. Toni Iborra i Torres

Doctorand en química inorgànica Component de la comissió


Diversitat ■ 168

HOMOFÒBIA

Homofòbia: de la Subtil a que et Mata

“A

versió obsessiva cap a les persona homosexuals”. És la definició que dóna l'edició de l'any 2006 del Diccionari Essencial de la Llengua Espanyola de la Reial Acadèmia. Els diccionaris són autèntics llibres d'història i, com a tals, arrepleguen en cada època el llenguatge popular del moment en forma de noves entrades i, de la mateixa manera, eliminen les paraules en desús. Com a mostra, un exemple. Conserve a casa un Diccionari d'Ús de l'Espanyol de María Moliner de l'any 1992 on l'accepció “homofòbia” curiosament no apareix. Però, què és l’homofòbia més enllà de la definició moderna que donen els diccionaris? L’homofòbia és sinònim de mort en molts països del món en ple segle XXI. I l’homofòbia és sinònim de presó en

múltiples Estats. Però l’homofòbia existix, en distints graus, en els països més avançats, com Espanya, on els homosexuals gaudim de pràcticament els mateixos drets que els heterosexuals. Quelcom normal i generalment acceptat, però una utopia en desenes de països, on voler persones del mateix sexe et porta a la tomba, a la presó o al desterrament i desarrelament. A Espanya, no obstant això, l’homofòbia normalment no et mata, ni et priva de llibertat, almenys en el sentit apuntat anteriorment. Però existix, ja ho crec, i en tots els nivells, en tots els àmbits de la vida i de forma més o menys subtil. Des dels homòfobs més perillosos, representats per persones amb poc cervell i empatia, extremistes de caràcter ideològic o religiós, fins a l’homofòbia més


AC Falla Teodoro Llorente ■ 169

subtil, aquella que representen normalment amics i familiars a qui no li fa gens de gràcia la teua orientació sexual -per mil raons, depenent del subjecte-, però han d'aparençar normalitat forçada i forçosa. El rebuig és més sibil·lí i passa inclús inadvertit per als ulls de moltes persones, però és detectable: una mirada, un comentari o una falsa somriure, o la salutació justa justet, fals falset, d'un veí próxim que després, “Ay míser de mi”, esgotar cels pretén perquè li ha eixit un fill “maricó” o una filla “bollera”, Cada un “sent aversió cap als homosexuals” per una causa diferent. En uns casos, dependrà de l'educació familiar rebuda; en altres, de les conviccions religioses excloents i intolerants en molt casos, paradoxes de la vida; o, simplement, d'una falta d'autoacceptació de la pròpia condició

sexual, reprimida i, per tant, podrida en l'interior de qui odia l'homosexual perquè en realitat ho és i no vol reconèixer-se i voler-se. La de treball que tenen els psiquiatres! Per tot això, és fonamental per a eradicar l’homofòbia -i la transfobia- l'educació en el respecte i la igualtat des de ben xicotets, a casa i en l'escola perquè, d'esta manera, molts de què són homòfobs, des dels perillosos radicals fins als teus amics i familiars que et toleren només perquè eres un dels seus, comprendrien que AMAR és un do meravellós dels humans independentment de amb qui desitges conjugar el verb. Espanya és un dels països on més s'ha avançat en drets dels homosexuals. Este país no s'assembla en res a aquell en què la llei de vagues

i malfactors et portava a la presó durant el franquisme. El matrimoni homosexual va suposar una de les notícies més positives en favor de la igualtat. Milers de persones han exercit eixe dret en els últims anys i inclús molts han exercit el seu dret com a pares. Però no ens enganyem. No podem abaixar la guàrdia. En els últims anys vivim un rebrot d'atacs homòfobs i un augment de bullying en les escoles relacionats amb l'orientació sexual. Hem avançat molt, però mentres hi haja una persona patint per no poder amar lliurement, haurem de continuar lluitant perquè tots podem ser feliços triant al nostre company o companya, independentment de la nostra orientació sexual. Pere Valenciano

Periodista i Director de “El Periódico de Aquí” Amic de Teodoro


Diversitat ■ 170

FAMÍLIES No Tradicionals

Diversitat Familiar.

Quant de camí recorregut i quant ens en queda per recórrer

D

iversitat Familiar. Quant de camí recorregut i quant ens en queda per recórrer

En els últims anys s’ha aconseguit eliminar l’etiqueta, antiquada i discriminatòria en si mateixa, que cataloga les famílies com a “tradicionals”. Per sort, la societat ha decidit posar en dubte l’objectivitat amb la qual s’emprava aquest terme. Tradicionals per què? Tradicionals per a qui? Són nombrosos i molt diversos els models de famílies sorgits fins avui. Xiquets i xiquetes que conviuen amb la seua mare i el seu pare biològics (família tradicional o nuclear); amb un progenitor (família monoparental); amb altres menors fills de la nova parella del seu pare o la seua mare (família reconstituïda); amb mares o pares gais, lesbia-

nes o transsexuals (família homoparental); procedents d’un procés d’adopció o acolliment (família adoptiva o acollidora); amb pares o mares que han trencat el seu matrimoni (família de pares separats o divorciats), multiètniques; nascuts a través de tècniques de reproducció assistida, siguen biològics o no; o qualsevol de les combinacions possibles d’aquestes variants. Totes elles comparteixen la mateixa idea de conviure i formar un projecte de vida en comú. Des d’un punt de vista “tradicional”, no és necessari plantejar-se certs temes que, en moltes de les famílies diverses presentades anteriorment, comporten una gran problemàtica des del seu origen. Quins són les diferents opcions que es tenen per a formar una família?


AC Falla Teodoro Llorente ■ 171

Dependrà de la situació particular de cada individu. En parelles heterosexuals en què per motius d’esterilitat no es puga concebre un fill o una filla de manera biològica, tant les tècniques de reproducció assistida (TRA) com l’acolliment o adopció seran opcions factibles. No obstant això, si es parteix d’una parella homosexual el resultat no és el mateix. En el cas de les parelles homosexuals, la formació d’una família homoparental passa per una de les següents opcions: si es tracta de parelles homosexuals formades per dues dones, l’adopció o acolliment a nivell estatal o les TRA serien una solució. No obstant això, en aquest últim cas les TRA en la Sanitat Pública espanyola estan limitades segons en quina Comunitat Autònoma es residisca. En parelles homosexuals formades per dos homes, les TRA queden fora d’aquestes opcions, per la qual cosa aquestes famílies estaran més limitades en les seues decisions. Actualment, la legislació vigent del nostre país no preveu la formació

d’una família mitjançant la tècnica de gestació per substitució o gestació subrogada. Tant en el cas de famílies homoparentals, com en famílies monoparentals que vulguen o necessiten fer ús d’aquesta via, han de buscar aquests recursos en països estrangers. La gestació per substitució és un tema de debat, pendent de regulació, en el qual, igual que en altres temes, hi ha molts factors a tindre en compte que impedeixen arribar a acords concrets en aquesta temàtica. Amb l’aprovació de la Llei 13/2005, que reconeix la igualtat de drets en el matrimoni entre persones del mateix sexe, es va fer possible l’heterogeneïtat familiar present avui dia. En les últimes dècades és indubtable l’avanç en el camí recorregut, però encara és molt el camí que ens queda per recórrer. Reconeguda la diversitat familiar existent, és indispensable involucrar la societat en la visualització i normativització d’aquestes situacions diferents. No és un camí fàcil, atesa la influència del patriarcat en la nostra societat. Seria neces-

sari el diàleg entre factors socials dels diferents àmbits: polític, sector econòmic, mitjans de comunicació i principalment en l’àmbit educatiu des del primer contacte de qualsevol xiquet o xiqueta amb un centre escolar. Per a avançar en aquest camí, iniciatives tan senzilles com la celebració del 15 de Maig. Dia Internacional de les Famílies permetria la inclusió sense discriminació cap a qualsevol persona. El Dia Internacional de la Família es presenta com una alternativa lògica i raonable al Dia del Pare i el Dia de la Mare. Avançar en el recorregut del reconeixement de la Diversitat Familiar des d’un clima de normalitat i respecte representen un impuls per a arribar a la meta. Ana García i Sifre

Graduada en bioquímica i ciències biomèdiques Component de la comissió


Diversitat ■ 172

FAMÍLIES No Tradicionals

Famílies no Convencionals

E

ntenem com a família no convencional, aquella la família que s'escapa de model familiar tradicional, composta d'un pare, una mare i els seus fills. Vivim en una societat que es mou ràpidament en totes direccions. Veiem la realitat tal i com s’hi viu, llavors, com es sent, tal i com ens han ensenyat a veure-la. De la mateixa manera que la societat i la nostra realitat, avancen les relacions i amb elles, el concepte de família, que ha evolucionat al llarg dels anys. Hi ha famílies monoparentals, famílies de pares i mares homosexuals, famílies de pares separats o divorciats i així una llarga llista de famílies que s’allunyen del model tradicional, però totes elles, famílies. Famílies que es defineixen com a persones amb un projecte de vida comú, que es vol durador i que requereix un compromís entre els membres de la mateixa, independentment del nombre, el gènere i orientació sexual dels seus integrants.

Moltes vegades, ens preguntem si fills nascuts al voltant d’un context de famílies no convencionals, creixeran amb problemes relacionats amb eixe entorn. Al llarg dels anys i conformant la meva carrera com a Logopeda i mestra d’educació infantil he conegut famílies de molts tipus. El fill d’aquella mare que va decidir tindre-lo per inseminació artificial però no va ajudar-lo a entendre que no cal seguir les pautes marcades per el model tradicional. La filla d’eixos pares que un dia va decidir separar els seus camins i pel camí van pedre també el respecte i compromís per a la vida que havia estat creada en comú. La mare d'aquell xiquet que tenia una companya amb dos mares en la seva classe i tants problemes i maldecaps això estava creant al seu fill. L'àvia que dia rere dia va criar els seus néts, perquè els pares mai van estar per fer-ho. Però ahí no és tot, també he conegut mares que lluitaven per criar els seus fills de manera unilateral


AC Falla Teodoro Llorente ■ 173

quan l’altra part va trencar aquest compromís de vida comuna. Pares i mares gais i lesbianes que van educar i criar als seus fills de manera impecable. He vist pares divorciats cuidar i mantenir el respecte als seus fills, fins a aconseguir dur-se bé i compartir taula en algun que altre esdeveniment, quina bogeria veritat?. Aquí és on, m'agradaria afegir que no hi ha cap família perfecta, ni hi ha cap model de criança que siga clau per a tots. Òbviament, l’entorn afecta el xiquet i més quan aquest xiquet es desenvolupa en un entorn que no entén i que no es comprès per la resta dels seus iguals. És una obra de tots eliminar l'estigma que la societat imposa a aquestes famílies. És una labor de les famílies i les escoles no fer sentir diferents a aquells xiquets que naixen al úter d’una família que no es regeix per les normes del model tradicional. Per sobre tot ha de predominar el respecte, l’educació, la comunicació, la empatia i la igualtat.

Crec que si aquell nen quina mare havia decidit tindre formant una família monoparental per voluntat pròpia de ser mare soltera, haguera entès això, no s’hauria inventat el dia que havien de dibuixar la seva família a classe, que el seu pare va sortir corrent de casa quan va néixer perquè estava enfadat amb ell. Que aquell xiquet i la seua mare que no respectaven el model familiar de la seua companya de classe, serien molt més feliços, comprensius, lliures i oberts a una societat en constant canvi, si entengueren que ella sí ho és, només per haver crescut en una família basada en aquests valors que la seva no pròpia família no posseïa. I finalment, que aquella xiqueta, filla de pares separats, que tantes vegades hem conegut, haguera pogut mantindré molt millor el seu equilibri emocional, si no es trobara de manera continua entremig d’una guerra a focs creuats entre dos adults que algun dia es distanciaren, distanciant-se també del respecte, la comunicació i l’em-

patia cap a la seua filla. Arribats a aquest punt cal partir de la premissa que l'home és un ésser social, necessita dels altres per realitzar-se i desenvolupar-se com a persona, de tal manera que si acceptem la gent com és, amb tot allò en el que creu amb la forma de vida que ha triat, la societat serà més rica, perquè tots tenim alguna cosa a dir, alguna cosa que aportar independentment de la nostra orientació sexual, raça o cultura. Un xiquet el que realment necessita, és protecció, amor, que les seves necessitats siguin satisfetes i el seu entorn siga harmoniós, independentment de créixer en una família més o menys convencional. Paula Arnedo

Logopeda i professora Amiga de Teodoro


Diversitat ■ 174

ABANDÓ

De La Tercera Edat

“L

a vellesa, més que un assumpte d'edat, és de consciència”, sol dir-se. I és que l'envelliment és un procés de deteriorament físic que s'afavorix per la connotació social que es té d'ell.

L'Abandó de la Tercera Edat

En un món globalitzat que tendix a valorar “el jove” i “l’útil” la vellesa queda signada per la inutilitat, la passivitat i l'aïllament. No obstant això, les persones de la tercera edat complixen un paper fonamental en la societat, des de l'experiència i la transmissió de valors. En un món amb tendència a l'envelliment poblacional, es torna necessari estudiar les necessitats dels majors per a promoure accions tendents a afavorir tant el desenrotllament individual com a col·lectiu.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 175

És necessari fer complir els seus drets i garantir que la qualitat de vida dels que van arribar a la “tercera edat” siga plena i gratificant. En definitiva, digna. I és que si, quelcom he aprés durant els 8 anys que vaig estar encarregada de gestionar la Regidoria del Major de l'Ajuntament de Sagunt, és a saber valorar les persones majors, ja no pel fet de ser persones sinó per les seues vivències, les seues històries, els seus sentiments i, sobretot, per les ganes que encara tenen de “menjar-se el món”. Si bé és cert, es pot dir que jo, jugava amb avantatge, ja que al tractar-se d'una persona jove (vaig entrar en l'Ajuntament amb 25 anys), totes estes persones majors de què vos parle, em veien com la seua néta.

Este simple però molt significatiu fet em va ajudar a comprendre'ls encara més si és possible. Però per desgràcia, el fet de que se'm cridarà per part de l'Associació Cultural Falla Teodoro Llorente (la meua volguda Teodoro) per a escriure unes paraules per al seu “llibret” no era per a comptar la meua experiència com a regidora ni com pot resultar treballar de gratificant dia a dia ajudant a aquelles persones que més ens necessiten, sinó per a narrar, en primera persona, la terrible alifac, també social, que es viu al nostre país, com és l'abandó de les persones majors. I és que, segons l'Organització de Nacions Unides: “Tot acte o omissió comesa contra una persona major, en el quadre de la vida familiar o

institucional i que atempte contra la seua vida, la seguretat econòmica, la integritat física, la seua llibertat o comprometa greument el desenrotllament del seu personalitat”, és considerat maltractament. El tema de l'abandó en persones de la tercera edat se'm va fer un tema atractiu per a conèixer el problema social que enfronten els adults majors sent un tema poc tractat, però molt comú. Ja que comencem amb la negligència o abandó però la violència a què els exposem amb això és el maltractament físic, l'abús sexual, el maltractament psicològic o emocional, l'abús patrimonial o maltractament econòmic. En els últims anys la societat ha començat a prendre consciència d'un dels problemes més freqüents,


Diversitat ■ 176

L'Abandó de la Tercera Edat

el maltractament domèstic, però només es referix al de dones i xiquets. Eixa sensibilització positiva cap als maltractaments no s'ha fet extensiva a un altre punt vulnerable que és el dels Adults Majors. I açò per què sucedeix? L'abandó de les persones de la tercera edat és un tema que en l'actualitat no és tractada amb el suficient interès amb què es deuria, per la qual cosa amb este article d'humil opinió pretenc sensibilitzar a la societat sobre la vida diària d'esta part de la població. Enfocant-nos principalment en els drets i l'obligació de la societat i el govern per a ells. L'abús a estes persones suposa una altra forma de violència i represen-

ta també un problema de cultura, per la falsa idea que té la societat dels ancians al pensar que per ser d'edat avançada ja no poden ser persones productives, perquè es creu que amb la vellesa les facultats mentals es perden i açò comporta un altre factor denigrant l'econòmic. La generació de la violència cap a les persones de la tercera edat és causada principalment per la poca tolerància, rancor cap als pares, falta de recursos econòmics. A més alguns ancians presenten patologies múltiples com a problemes motors, psíquics i d'orientació. A causa d'açò, necessiten ajuda en les seues activitats diàries, circumstància que pot portar a un estat de dependència.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 177

Dependència, paraula per la qual es va crear la ja, tan coneguda, “Llei de dependència”. La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència d'Espanya, més coneguda com «Llei de dependència», és una llei espanyola que crega l'actual Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, que és el conjunt de servicis i prestacions destinats a la promoció de l'autonomia personal, així com a la protecció i atenció a les persones, a través de servicis públics i privats concertats degudament acreditats. La Llei definix autonomia personal com la «capacitat de controlar, adoptar i prendre per iniciativa pròpia decisions personals, així com

realitzar les activitats bàsiques de la vida diària» i dependència com el «Estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l'edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de l'atenció d'una altra o altres persones o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d'altres suports per a la seua autonomia personal» Llàstima que, en política, no ens posem ni tan sols d'acord en temes tan importants com aquests. Que si el finançament és injust. Que si tu vas posar més que jo. Que si esta

llei la vaig fer jo i vosaltres vos vau posar les medalles. En definitiva, pa per a hui i fam per a demà. Per a finalitzar, només vos demanaré una cosa, quan lligen este article, recorden, tots tenim en les nostres vides a un adult major que al llarg de la seua vida ens ha donat consells d'experiències viscudes que ens han servit en més d'una ocasió. Potser estos consells vinguen d'un iaio, veí o professor; siga qui siga la persona de la tercera edat que ens brinde la seua saviesa, sempre hem de tindre en compte ja que ells no sols són prudents sinó sincers i grans consellers. Davinia Bono i Pozuelo

Regidora del Partit Popular en l'Ajuntament de Sagunt


Diversitat ■ 178

ABANDÓ

De La Tercera Edat

Q

uantes vegades en l’últim any hem encès la televisió i en l’apartat de successos una persona major que porta morta quasi un lustre i ningú la va trobar a faltar fins que el banc va veure que el compte estava buit? Els diré que més de cinc vegades, encara que una ja em pareix massa. I jo em pregunte: on esta la seua família? Els seus amics? Els seus veïns? La Seguretat Social no es pregunta on està una persona major que no ha acudit ni una vegada al metge en cinc anys? NINGÚ. Ningú, excepte el banc, quan van començar a faltar diners. Crec que açò ens hauria de fer reflexionar a tots. Quina imatge volem donar als nostres xiquets? Quin tipus de valors tenim? No em crec que estos senyors hagen sigut tan cruels perquè ningú es recorde d’ells. Segurament el problema és que aleshores ja ningú els necessitava…

Potser el problema siga que vivim en una societat egoista, en la qual els ancians són iaios mentres porten els nostres fills a escola, els donen de menjar, els acompanyen a les activitats extraescolars i ens permeten eixir els caps de setmana de vacacions responsabilitzant-se de l’atenció i benestar dels nostres menuts. Però quan eixos menuts i els qui els cuidaven creixen, estos últims passen a ser els ancians, en to despectiu, a molestar-nos, perquè deixaran de fer coses amb els jóvens que ells van criar o ens impedeixen eixir de vacacions. En eixe moment apel·lem a la nostra falta de temps perquè una altra persona es quede amb ells, perquè està més especialitzada a cobrir les necessitats del major, o millor, els enviem a una residencia; «així no estan sols», ens convencem. Encara que és cert que de vegades no els podem donar l’atenció necessària, abandonar no significa


AC Falla Teodoro Llorente ■ 179

Abandonar-Los és Abandonar el Nostre Passat, Oblidar el Nostre Present i Destrossar el Futur de Tots deixar en altres mans, sinó deixar de donar-los les nostres. Abandonar significa que ens pesen les seues històries, «sempre estàs amb la mateixa», no tindre una estona per a passejar junts, o preguntar-los com ha anat la setmana. Abandonar significa allunyar-los de la seua família, allunyar-los de nosaltres. Deixar sols als qui sempre ens va acompanyar. Si tinguérem vergonya, mai estarien sols. No m’imagine deixant de banda a la dona que eixia de sa casa a les sis del matí per tal que els meus pares no em ficaren en el cotxe i em despertara abans d’anar a la guarderia. La dona que carregada amb la meua germana i amb mi anava a anglès, a la piscina, al ball i al parc. Ella que no va anar a escola però que va aprendre matemàtiques només per ajudar-nos a resoldre els nostres deures. Ella que sabia el nostre historial mèdic molt millor que els ordinadors de l’hospital.

No hauria pogut carregar amb la culpa si cada vegada que amagava el seu malestar jo no haguera estat al seu costat, si haguera deixat de preocupar-me per la salut i la felicitat de qui es va desviure per la meua. Els avis, els iaios, els ancians, aquells que passen a ser de la tercera edat han construït el món en què vivim, ens han donat les nostres arrels i tradicions. En el meu cas, van ser els meus iaios, junt amb els meus pares, els qui em van transmetre els valors que hui tinc, els qui em van ensenyar a estimar la nostra festa. I especialment ella, ma iaia, que baixava carregada al casal tots els diumenges amb la meua germana i amb mi, perquè visquérem les falles des de dins, els 365 dies de l’any. Per més que m’ho expliquen, no podré entendre com abandonar a qui t’ho va donar tot, com desfer-te de les teues arrels i de qui eres, perquè,

no ho oblidem: sense els nostres iaios, la meitat no seríem qui som. Ja que pareix que la societat funciona per egoisme, accepten un consell egoista: perden més vostés de no tindre els seus majors que els majors de no tindre uns descuidats. Perdran somriures, vivències, històries carregades plenes d’experiència, carícies plenes d’amor, records inesborrables. Si no ho fan per vostés, facen-ho pels seus fills: cuiden els seus majors i no roben als seus menuts la possibilitat de créixer feliços, estimats i cuidats. Segur que uns néts criats pels seus iaios mai abandonarien a ningú, per molts anys que tinga. Rocío Noverques i Gómez

Estudiant d'enginyeria marítima Component de la comissió


Diversitat ■ 180

ABANDÓ

De La Tercera Edat

A

l nostre país quasi huit milions de persones són majors de 65 anys, la qual cosa s'anomena la “tercera edat”, encara que jo crec que una persona sana que ja haja complit eixos anys pot tindre una vida plena, D'ells més d'un milió viuen sols. En 2050 serem el tercer país més envellit del món.

fills tenen alguna obligació amb els seus pares?. Moralment podríem dir que sí, però legalment també. Segons l'article 226.1 del Codi Penal, amb una pena de 3 a 6 mesos o multa de 6 a 12 mesos. Podríem mirar l'article 142 i següents del Codi Civil que regula el deure de l'aliment entre parents.

Rar és veure hui famílies de tres o quatre fills on pràcticament estava assegurada l'estada d'alguna persona major, el iaio o iaia a casa, Aquell iaio que comptava les seues gestes de la guerra i com va sobreviure la postguerra o aquella iaia que ens teixia jerseis de punt per a tots, aquell a què per a dirigir-nos li cridàvem de “vostè” i el que deia anava a missa. En aquella època era impensable pensar que els iaios no foren cuidats pels seus fills i rodejats dels seus néts, Però els temps canvien, en açò i en moltes coses més.

Una de les principals causes de l'abandó és el sistema de vida actual. La família com a grup social té canvis i es dóna més importància al personal que a les relacions que existixen dins dels seus components, La dona abans no treballava fora de casa i una de les tasques que se li atorgava pel mer fet d'haver nascut dona, era l'atenció dels majors. Tot això ha canviat, la que no treballa ja per que li ha arribat el moment de la jubilació, ha de cuidar dels seus néts per que o bé la seua pròpia filla o la seua nora, treballa,

Es parla molt de les obligacions dels pares amb els seus fills, però els

Una altra de les causes és que la persona major no tinga suficients

recursos i comence a generar gastos en la família, la qual cosa provoca tensió en la família, l'ancià tendix a tancar-se en si mateix, reduint les seues relacions socials, provocant depressió i aïllament. Un cas freqüent és quan la família s'apodera dels béns per la seua fragilitat, falta de memòria o dependència. Se li sol ignorar o se li agrade física o verbalmente i de vegades se li desplaça de la família portant-ho a residències en contra de la seua voluntat. A vegades la persona de la tercera edat rep en sa casa al seu fill/a amb la seua família desplaçant l'ancià en el seu pròpia llar, ignorant la seua opinió i moltes vegades amb agressions verbals ocasionant danys psicològics, neuronals, emocionals... Potser l'ancià pertanga a una família de prou membres i passa a viure curts períodes de temps en les llars per torns. De vegades se senten


AC Falla Teodoro Llorente ■ 181

L'Abandó de la Tercera Edat

que són una càrrega, la qual cosa a vegades els fa entrar en estats de depressió, desequilibri emocional, rebuig… Algun dia, això espere, jo també seré membre d'este grup. No es que serà de mi i això quan ho pense m'inquieta, es que tinc diverses opcions a triar però sincerament no tinc ni idea de qual estarà al meu abast. Una d'elles podria ser quedar-me en ma casa i buscar una persona que em cuidarà, però no sé si trobaria la persona adequada per a poder viure amb ella, ja se sap que quan ens fem majors se'ns accentua el caràcter. Una altra opció podria ser conviure amb diverses persones en una mateixa llar amb cuidadors comuns compartint gasts, opció que està prou en auge. Després tots coneixem les residències, opció que conec bé per haver

sigut treballadora en elles. Hi ha macro residencies, molt eficients i organitzades però un poc fredes, a vegades, pel que fa a calor humà, i n'hi ha més xicotetes, que potser no compten amb els mateixos mitjans mèdics però en les que es viu com en família, a vegades la nova família que et trobes quan els teus fills no venen a veure't, com he hagut de veure en més de les ocasions que m'haguera agradat. Una novetat que vaig vore fa poc en televisió i em va cridar molt l'atenció va ser la convivència d'un gran conjunt de persones, quasi totes parelles que eren socis d'una construcció composta d'apartaments amb menjador comú, gimnàs, infermeria, sala de jocs, sala multidisciplinària per a pintura, costura... són propietaris que poden vendre la seua part, són veïns, amics i cuiden uns d'altres. Em queda una altra opció, que no tinc en compte per que com ja he comentat abans, comença a per-

tànyer a altres temps, la de viure amb els meus fills. Ells tindran la seua pròpia vida, el seu treball i les seues obligacions i no vull que em recorden com aquella persona que els impedia fer la seua vida amb normalitat. No sé que serà de mi, ni que opció podré optar, només m'agradaria tindre la meua família prop. En conseqüència, amb l'abandó dels nostres majors perdem la transmissió cultural de generació en generació i la seua saviesa per experiència i perdem un membre clau per a continuar amb eixe aprenentatge. L'ancià perd però nosaltres també i no som conscients. Maria José Martín i Lorenzo

Extreballadora en geriatría Amiga de Teodoro


Diversitat ■ 182

BULLYING

Combatem el Bullying

E

s considera bullying a aquella situació d'acaçament que pot patir un alumne o una alumna al llarg del període escolar per part dels seus companys. És una paraula anglesa el significat literal de la qual és “intimidació” i que va referida a qualsevol relació violenta, agressiva i intimidatòria entre companys i companyes d'una mateixa classe, o entorn educatiu. Este acaçament sistemàtic i violent pot donar-se en diferents etapes (inclús en edat adulta) , i en totes resulta tremendament greu per a la persona afectada. No obstant això, el moment més important és sens dubte la infància i adolescència, moment en què la personalitat del ser humà s'està creant i pot quedar marcada i traumatitzada per haver patit esta situació de forma sis-

temàtica i sense conseqüències per als seus agressors A Espanya, un de cada deu alumnes i alumnes en 2016 admetia haver patit acaçament verbal o físic, i cinc de cada deu admetia haver agredit verbal o físicament a un company o companya. Esta és una situació que pot donar-se de diferents maneres, per mitjà d'abusos tant físics com verbals, psicològics (o intimidatoris) i inclús socials, provocant l'exclusió de la persona afectada de la resta de companyes i companys. Afegir a açò que en els últims temps s'està començant a visibilizar un nou tipus d'acaçament, el cibernètic. Totes estes situacions són, o poden ser, com s'ha mencionat abans, traumàtiques per a la persona afec-


AC Falla Teodoro Llorente ■ 183

tada que les patix en el moment en què s'està forjant la seua personalitat i la seua maduresa. I, per desgràcia, són molt comuns en els centres educatius. Es tracta d'una “alifac” que s'ha de combatre en les escoles; però sobretot des de les nostres cases, promovent un tipus d'educació de valors, en la que el respecte a les persones siga la base del creixement individual dels xiquets i les xiquetes. Un respecte sorgit des de la creença ferma de la igualtat, sense importar raons de gènere, religió, condició social, ètnia o orientació sexual. Hem de començar a ensenyar que les persones, com a tals, mereixen un respecte i que la llibertat de cada una acaba on comença la dels altres, i que ningú és qui per a imposar-se de cap manera enfront d'una altra persona.

Una ensenyança lliure d'estigmes socials, de fòbies, de prejuís i de violència, que permeta a les nostres jóvens i els nostres jóvens desenrotllar-se lliurement i sense por al “què diran” o “què em faran”. Els índexs de bullying cada vegada són més alts, i només un treball nascut des de casa, i de suport al professorat i als i les diferents professionals que toregen amb açò cada dia, podrà fer que, a poc a poc, fem descendir el nombre de persones afectades per aquesta “alifac” social. Així, algun dia aconseguirem fer desaparèixer el bullying de les nostres escoles, dels nostres barris, i de les nostres vides. David Ignacio Sánchez i Reimers

EUPV Sagunt


Diversitat ■ 184

BULLYING

E

Açí sorgix una altra qüestió i no és una altra que: Qui patix estes accions? Estes accions les patix un segon subjecte, la víctima. Accions com l'acaçament, la intimidació i la resta de solen succeir en entorns escolars ja que és on els xiquets passen més temps en contacte, però amb l'aparició de les xarxes socials el bullying ha trencat les parets del col·legi i s'ha estès a qualsevol moment del dia.

ncara que la paraula “bullying” és una de les més sonades en la premsa, xarxes socials i a peu de carrer, segurament hi haurà persones que no estiguen familiaritzades amb este terme. Per a situar-les en este context, intentaré resoldre una sèrie de qüestions que ajuden a comprendre millor tot açò del “bullying”. Comencem per contestar la qüestió primordial, Què és el “bullying” i d'on ve esta paraula? La paraula “bullying” és una expressió anglosaxona que procedix de la paraula “bully” que es traduiria al castellà com “intimidador” més és un terme que a penes s'utilitza, adaptant-se millor perdonavides, abusador o acaçador. Sabent açò, es pot inferir que quan es parla de bullying, ens referim a l'acció perpetrada pel bully. Les dites accions són l'acaçament, l'agressió, el bloqueig i la manipulació social, la coacció o la intimidació i l'amenaça de la integritat.

El Bullying

Arribats a este punt sorgix una altra qüestió, potser la que genera més controvèrsia i és: Què impulsa els abusadores a què es comporten així? Molts haureu sentit les típiques frases de “Va de mató per a ocultar les seues inseguretats” o “Es fica amb els altres perquè és un envejós”. Crec que són juís poc lúcids que no estan veient el rerefons de tot este assumpte. Cal ser un poc més sagaç i no deixar-se portar per frases del refranyer popular.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 185

Arribats a este punt anem intentar respondre la qüestió anterior, ja vos puc afirmar que el problema no està en el col·legi, sinó en l'ambient social i familiar que rodeja al “bully”. Mai vos heu fixat en un menjar familiar que el vostre cosí o cosina té els mateixos gestos o expressions que els vostres oncles? O heu pensat alguna vegada d'una persona: “Es que fins camina igual que son pare!”? Veritat que sí? I és que els xiquets són com a xicotets lloros que imiten la forma d'actuar i d'expressar-se dels adults que els rodegen. Per desgràcia, si un xiquet o xiqueta veu violència i agressivitat en la llar o directament la patix, actuarà conforme el que ell o ella viu a casa. El viure en un ambient hostil causa als “bullys” una total falta d'empatia cap a les altres persones, la qual cosa explica la incapacitat que tenen de posar-se en el lloc de l'assetjat i de ser insensibles al patiment que este patix.

Ara passem a veure l'altra cara de la moneda, l'assetjat. I a molts pares els sorgirà la pregunta següent: Com puc saber si el meu fill o filla està sent assejat? És lògic fer-se esta pregunta perquè els alumnes que patixen maltractament escolar no ho denuncien per por de rebre futures represàlies per part del “bully”. Si el vostre fill o filla posa molts impediments per a anar al col·legi, si el seu rendiment escolar baixa sobtadament, o si no compta res del que fa en classe, és possible que estiga patint algun tipus d'acaçament escolar. El millor que podríeu fer és intentar parlar amb el vostre fill/a i concretar una cita amb el seu tutor perquè vos de les seues observacions del que passa en el col·legi. Què fer si sospitem de que el nostre fill/a està patint acaçament escolar? En el cas que el tutor del vostre fill/a vos confirme de que s'està donant un cas de bullying l'aconsellable és col·laborar amb el centre

perquè es pose en marxa un pla de prevenció de l'acaçament escolar. Cal tindre clar el següent, i és que la família és principal educador del xiquet i el col·legi cobrix les necessitats educatives que la família no pot proporcionar, dit d'una altra manera, a casa és on s'aprenen els valors i les actituds que preponderaran en la nostra vida. Si quelcom està clar és que el bullying és un mal que afecta milers de xiquets i jóvens espanyols i la solución d'aquest mal residix en la coordinació entre famílies i escoles. Jorge Gallardo i Martín

Estudiant del doble grau de magisteri infantil i primària Component de la comissió


Diversitat ■ 186

BULLYING

E

l bullying és el maltractament físic i/o psicològic continuat que rep un xiquet per part d'un altre o altres, que es comporten amb ell cruelment per a espantar-ho, amb vista a obtindre algun resultat favorable per als acaçadors o simplement a satisfer la necessitat d'agredir i destruir que estos solen presentar. El bullying implica una repetició continuada de les burles/ agressions i pot provocar l'exclusió social de la víctima. Característiques del Bullying • Solen percebre's conductes de diverses (burles, amenaces, agressions físiques, aïllament sistemàtic, etc.) . • Sol estar provocat per un alumne, recolzat per un grup, contra una persona que es troba més indefensa. • Sol dissimular-se per la ignorància o passivitat de les persones que rodegen els agressors i a les víctimes sense intervindre directament.

• La víctima crega por i rebuig al context- escola en què patix la violència; pèrdua de confiança en si mateix i en els altres i disminuïx el seu rendiment escolar. • En les persones que observen la violència sense fer res per a evitar-la, es produïx falta de sensibilitat, apatia. • Es reduïx la qualitat de vida de l'afectat: dificultat per a aconseguir objectius i augment dels problemes i tensions. A més, de quina manera podem trobar el bullying? Podem parlar de diversos tipus d'acaçament escolar que, sovint, apareixen de forma simultània: • Físic: espentes, puntillons, agressions amb objectes, etc. Es dóna amb més freqüència en primària que en la secundària. • Verbal: insults i malnoms, menyspreus en públic, ressaltar defectes físics, etc. És el més habitual. • Psicològic: disminuïxen l'autoes-


AC Falla Teodoro Llorente ■ 187

Bullying o Acaçament Escolar; un Problema Social tima de l'individu i fomenten la seua sensació de temor. • Social: pretén aïllar el jove de la resta del grup i companys. CAUSES POSSIBLES DEL BULLYING? FAMÍLIA, AMICS, ENTORN ESCOLAR, MITJANS DE COMUNICACIÓ... La família? Si, ací s'adquirixen els primers models de comportament, que tenen una gran influència en la resta de relacions que s'establixen amb l'entorn. Quan els xiquets estan exposats a la violència familiar, poden aprendre a veure el món com si només existiren dos papers: agressor i agredit. Una situació de maltractament del xiquet per part dels pares contribuïx a deteriorar la interacció familiar i el comportament del xiquet en altres entorns: • Disminuïx la possibilitat d'establir relacions positives. • Es repetix crònicament, fent-se més greu.

• S'estén a les diverses relacions que els membres de la família mantenen. Entorn escolar? Sovint els pares escolten els seus fills queixar-se de que “el professor em té manía”; i tendim a pensar que és una excusa per a justificar una mala nota o una reprimenda. No obstant això, convé prestar atenció perquè estes protestes poden tindre múltiples causes: insatisfacció amb l'assignatura, amb la personalitat del professor o amb la manera en què està plantejat el sistema educatiu; però també poden ser un senyal d'una necessitat de major atenció per part de professors i pares. Diversos estudis mostren que, sovint, nosaltres els mestres creguem expectatives, positives o negatives, respecte als nostres alumnes i interactuem en públic més sovint amb els estudiants d'expectatives positives, he de recalcar que són estudis i que no compartisc l'opinió, i d'açò dóna com resultat que hi haja un grup xicotet d'alumnes “brillants”

que intervenen quasi sempre i un altre xicotet grup d'alumnes més “lents” que no participa quasi mai. A més, els estudiants d'altes expectatives solen rebre molts elogis i, els de baixes expectatives, moltes crítiques. Així, la motivació d'estos últims disminuïx i es senten discriminats respecte a la resta de la classe. També estudis en docents actius reconeixen que és inevitable que s'establisquen millors relacions amb uns alumnes que amb altres perquè, al cap i a la fi, els mestres són persones i poden sentir més afinitat cap a certs estudiants. Però açò pot ser perillós, ja que una mala relació entre professor i alumne pot ser causa d'ansietat i depressió en els xiquets i xiquetes així com d'un descens del seu rendiment escolar. Mitjans de comunicació? Els mitjans de comunicació, sobretot la televisió, ens exposen contínuament a la violència, tant real (telenotícies) com fictícia (pel·lícules o sèries) , i per això són considerats com una de les principals causes


Diversitat ■ 188

Bullying o Acaçament Escolar; un Problema Social que originen la violència en els xiquets i jóvens. • Els comportaments que els xiquets observen en televisió influïxen en el comportament que manifesten immediatament després, per la qual cosa és necessari protegir als xiquets de la violència a què els exposa la televisió i inclús hauria de plantejar-se la possibilitat d'utilitzar la televisió de forma educativa per a previndre la violència. • La influència de la televisió a llarg termini depèn de la resta de relacions que el xiquet establix, ja que interpreta tot el que li rodeja a partir de les dites relacions. Per això la violència no es desenrotlla en tots els xiquets, encara que estiguen exposats per igual a la violència televisiva. • La incorporació de la tecnologia audiovisual a l'aula podria ser de gran utilitat com a element educatiu en la prevenció de la violència. En que situació-entorn podem trobar els AGRESSORS? • Situació social negativa, sent in-

clús rebutjats d'una banda important dels seus companys, encara que estan menys aïllats que les víctimes i tenen alguns amics que els seguixen en la seua conducta violenta. • Tendència a la violència i a l'abús de força. Impulsius, amb escasses habilitats socials, baixa tolerància a la frustració, dificultat per a complir normes, relacions negatives amb els adults i baix rendiment. • No tenen capacitat d'autocrítica, la qual cosa es traduïx en una autoestima mitjana o inclús alta. • Absència d'una relació afectiva càlida i segura per part dels pares, sobretot de la mare. Té dificultat per a ensenyar-li a respectar límits i combina la permissivitat davant de conductes antisocials amb l'ocupació de mètodes coercitius (inclòs, de vegades, el castic físic). • Podria establir-se una divisió entre agressors actius, que són el que inicien i dirigixen l'agressió; i agressors passius, que són els que els seguixen i animen i que pre-

senten problemes semblants, encara que en menor grau. QUÈ CONSELLS SÓN ELS MÉS APROPIATS PER A PREVINDRE EL BULLYING • Aprenentatge cooperatiu: un dels procediments educatius que poden ajudar a previndre l'exclusió i, per tant, la violència en les aules, és l'aprenentatge cooperatiu en equips heterogenis, tant en educació infantil, primària com en secundària. Aquest mètode pot ajudar a: adaptar l'educació a la diversitat, desenrotllar la motivació dels alumnes per l'aprenentatge, millorar la cohesió del grup i les relacions dins d'este i distribuir les oportunitats de protagonisme acadèmic. • Pautes de disciplina: 1. Un dels objectius de la disciplina és ensenyar a respectar certs límits. És necessari que les normes siguen clares i coherents i ajuda el que hagen sigut elaborades per tots els membres de la comunitat escolar.


AC Falla Teodoro Llorente ■ 189

2. La impunitat davant de la violència genera més violència. 3. La sanció ha de contribuir a diferenciar entre agressors i víctimes. 4. La disciplina ha d'afavorir canvis cognitius, emocionals i conductuals en la direcció dels objectius educatius i estimular la capacitat d'adopció de perspectives. 5. El respecte als límits millora quan s'aprenen habilitats no violentes de resolució de conflictes com la mediació i la negociació. 6. És precís que la disciplina ajude a lluitar contra l'exclusió en compte d'augmentar el seu risc. 7. Convé incloure la disciplina en un context de democràcia participativa, que tots participen en la creació de les normes. • Resolució de conflictes: el conflicte forma part de la vida i és un motor de progrés, però en determinades condicions pot conduir a la violència. Per a millorar la convivència educativa i previndre la violència, és necessari en-

senyar a resoldre conflictes de forma constructiva, com solem fer en els centres eductius; és a dir, pensant, dialogant i negociant.

perquè quasi sempre reflectixen l'agressor i a les víctimes.

Una bona idea pot ser anar escrivint les distintes fases del procés, per a facilitar la seua realització.

A casa, també és important observar l'actitud del xiquet cap a l'escola; són símptomes d'alerta quan presenta constants dolors d'estómac o de cap o si manifesta expressament no voler anar.

En els programes de prevenció de la violència escolar que s'estan desenrotllant en els últims temps, s'inclouen la mediació i la negociació com a mètodes de resolució de conflictes sense violència.

Si hi ha una sospita de bullying, encara que el xiquet no diga molt, és necessari actuar immediatament, consultar els experts, sol·licitar suport en l'escola, tractar de buscar una solució al problema.

En definitiva , davall el meu punt de vista com docent.

<< El silenci és el pitjor enemic, la passivitat és el segon pitjor. Enfront del bullying no hi ha temps que perdre, cal actuar>>.

La millor arma per a protegir als xiquets del bullying és l'observació constant de possibles canvis de conductes en cada un d'ells, i la de la formació/dissolució dels grups socials dins de l'escola. Cal mirar detingudament els xiquets que s'aïllen, que ploren fàcilment, que evadixen anar al pati, o que es veuen constantment temorosos. Cal estar atents al tipus de bromes que es fan dins de classe,

Yurena Rodriguez

Mestra Educació Primaria i Fallera Major 2018 de la comissió Eduardo Merello. Amiga de Teodoro


Diversitat ■ 190

COL·LABORADORS De La Teodoro


AC Falla Teodoro Llorente â– 191


Diversitat â– 192


AC Falla Teodoro Llorente â– 193


Diversitat â– 194


AC Falla Teodoro Llorente â– 195


Diversitat â– 196


AC Falla Teodoro Llorente â– 197


Diversitat â– 198


AC Falla Teodoro Llorente â– 199


Diversitat â– 200


AC Falla Teodoro Llorente â– 201


Diversitat â– 202


AC Falla Teodoro Llorente â– 203


Diversitat â– 204


AC Falla Teodoro Llorente â– 205


Diversitat â– 206


AC Falla Teodoro Llorente â– 207


Diversitat â– 208


AC Falla Teodoro Llorente â– 209


Diversitat â– 210


AC Falla Teodoro Llorente â– 211


Diversitat â– 212


AC Falla Teodoro Llorente â– 213


Diversitat â– 214


AC Falla Teodoro Llorente â– 215


Diversitat â– 216


AC Falla Teodoro Llorente â– 217


Diversitat â– 218


AC Falla Teodoro Llorente â– 219


Diversitat â– 220


AC Falla Teodoro Llorente â– 221


Diversitat â– 222


AC Falla Teodoro Llorente â– 223


Diversitat â– 224


AC Falla Teodoro Llorente â– 225


Diversitat â– 226


AC Falla Teodoro Llorente â– 227


Diversitat â– 228


AC Falla Teodoro Llorente â– 229


Diversitat â– 230


AC Falla Teodoro Llorente ■ 231

MISCEL·LÀNIA De La Teodoro


Diversitat ■ 232

MISCEL·LÀNIA De La Teodoro

Solucions Passatemps Solucions Sopa de Lletres

C

O M

I

S

S

I

O

L

J

F

L

O

R

S

E

F

F

T

Y

F

F

L

K

M

O

I

T

J

I

C

A S

A

L

G

O

F

E

S

T

A M A O

C

L A

R

B M G

A

K

F

R

J

U

R

F

C

L N

I

Z

M

J

L

E

A

T

V

E

R

R

T

E O

D

O

R

O

L

L

O

R

E

N

T

E

R

R Q M D

A

V

E

K

T

P

S

T

H N

A

E D

E

S

P

E

R

T

A

T

T

N

I

D N H

F

R

T

U

A

M

B

L

I

E

H Q

I

F A

L

L

A

V

O

E

A

S

T W C Q

C

D A

A

C

B

U

T

D

L

O Ñ

E

U D

I

X A

S

T

E

A

N

I

N

I

U

R

L

O N Y

S

A

N

T

J

O

S

E

P M

T Ñ

D

V

Y

E

M N

M

J

U

D

A

U B

U M

E

N

B

A

C

O

E

T

R S

M O N

T

A

L

L


AC Falla Teodoro Llorente ■ 233

Solucions Encreuat Bullying

5 2

1

B

T

U

3

A

6

D

E

F

E

N

D

8

S

9

C L

O

L

L

E

G

L

I

D

E

R

8

E G

Ú

G

6

5

V

R

E

A

E

M

4

L P

R

P H

7

7

T

D

E

E

E

I

A

N

U

R

T

R

E

S

E

J R

O

Ï

N

A

I

S

I

Ó

M

I

C

C

G

A

10

S

N

R

E 1

S

I I

D 2

E

Y

E N

N

L 3

T 4

O

E

9

C O V

10

A R D

S E

Solucions Endevinalles

1. El rellotge

4. La carta

2. La campana

5. El bunyol

3. L’escala

6. Xocolate

7. El morter


Diversitat ■ 234

PROGRAMA D'Actes

Febrer Dissabte 10 Sopar de Germanor. 22:00h. Restaurant Huerto de Santa Maria (Puig). Dissabte 17 Entrega de recompenses i Cridà 18.00h. Jardins Centre Cívic. Diumenge 18 Certamen de Pasdobles. 19:00h. Auditori Joaquin Rodrigo Dimecres 21 Presentació del nostre llibre oficial 2018. 20:00h. Divendres 23 Exposició de fotografíes del fotògrad local Paco Bono. 20:00h. Floristería Sayas Nit d´albaes Sector I 00:15h. Casal de Teodoro Llorente

Dissabte 24 Cavalcada d'Humor Faller sectors III i IV 17:00h. Recorregut habitual. Diumenge 25 Bateig dels nostres monuments. 11:30h. Al taller del nostre artista faller (Vall d’Uixo) Clausura les activitats culturals i esportives de FJFS. 18:.00h. Casa de Cultura.

Març Dissabte 3 Cavalcada d'humor faller Sectors I i II 17:00h. Recorregut habitual Divendres 9 a Diumenge 11 Adequació de carrers del nostre recinte: banderes i llums. Trasllat dels nostres monuments. Dimecres 14 Plantà dels nostres monument i Sopar de la plantà


AC Falla Teodoro Llorente ■ 235

Dijous 15 Despertà en honor al nostre president executiu. 08:00h. Menjar amb la delegació Oficial de la Targa Cecina. Visita de cortesia la les comissions de Faura i Gilet Sopar en el casal. Revetla Valparaiso. Divendres 16 Despertà en honor del nostre president infantil. 08:00h. Entrega de premis. Visita de cortesia als sectors III i IV Sopar en el casal. Revetla Oceanic. Dissabte 17 Despertà en honor a la nostra fallera major. 08:00h. Visita de cortesia als sectors I i II Sopar en el casal. Revetla Nova Samurai.

Diumenge 18 Despertà en honor a la nostra fallera major infantil. 08:00h. Dia infantil amb jocs per a la xicalla Menjar. Vesprada del soci. Sopar gastronòmic i concurs. Ball amb música. Dilluns 19 Ofrena de flors a la Mare de Déu. Mascleta. Menjar de Sant Josep. Cremà del monument infantil. Sopar de sant josep. Cremà del monument gran.

Nota: la comissió de l'AC Falla Teodoro Llorente es reserva el dret d'alterar este programa de festejos si així fóra necessari.


Diversitat ■ 236

P

er a ofrenar noves glories a Espanya tots a una veu, german vingueu. ja en el taller i en el camp remoregen càntics d´amor, himnes de pau

Himne de València

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal Per a tu la vega envia la riquessa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegrìa acordats al ritme de guitarra mora... Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de rosses fines. Brinden fruites daurades els paradissos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim vibrant ressó notes de nostra albada canten les glòries de la regió. Valencians: en peu alceu-se Que nostra veu la llum salude d´un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu german vingueu. ja en el taller i en el camp remoregen càntics d´amor, himnes de pau Flamege en l’aire Nostra Senyera! Glòria a la Pàtria Visca València! Visca! Visca! Visca!


AC Falla Teodoro Llorente ■ 237

Himne de Sagunt

D

e laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial. Oh Ciudad de hermosura exquisita bajo un cielo que es un palio de azul, recostada en tu flora infinita festonada del mar que musita verso griego en espuma de tul Te has vestido de luces el cielo y has copiado en tus frutos el sol; tu belleza mostrarse sin velo y de ti los colosos del suelo mendigaron limosna de amor.

Del altar de la Patria querida suba el himno como una oración, como un beso que el alma encendida dé a Sagunto la Patria invencida.... ¡Saguntino, Sagunto es tu honor! Es tan alto tu noble destino que tu gloria ninguno alcanzó. ¡Sigue airoso tu invicto camino y demuestra que ser saguntino es dos veces ser buen español! De laureles y rosas trencemos coronas de gloria a Sagunto inmortal; a los mundos sus himnos lancemos y en llamas de sangre avivar juremos Su hoguera genial.


Diversitat ■ 238

SOMOS DE Somos deLA LaTEODORO. Teodoro

Xaranga toca i calla.

Xaranga Toca i Calla

 4   4   SO MOS

4

  

DE LA

      RO SAS

8

TEO

DO RO

  

A LA VIS TA ES TÁ

SO MOS

    

  

SO MOS DE LA TEO

    

15

SO MOS

JE RES SON BO NI TAS CO MO

  

DE LA

 TEO

CIO SAS

DO RO

 

       

DORO

SUS MU

JE RES EL OR GU LLO DE VA

  

DE LA

TEO

DO RO

SUS MU

    LEN CIA

             

O E O E O

QUE BUE NAS QUE ES TÁN



  

 

  

  

  

JE RES SON BO NI TAS Y PRE

11

SUS MU

    

         

       

  

  

E

O E O E O

A


AC Falla Teodoro Llorente â– 239

Us Esperem FALLES 2018

A.C. Falla Teodoro Llorente

@acfallateodoro

fallateodorollorente

ac.fallateodorollorente@gmail.com


Diversitat ■ 240

DISEÑOS Y PRODUCTOS PARA TUS EVENTOS Cofradías, Fallas, Empresas, Bodas, Bautizos, Comuniones, Cumpleaños

Síguenos 96 60 7116 52 26 info@eureka-soluciones.com


Edita: AC Falla Teodoro Llorente. Direcció: Rocío Noverques Gómez. Equip Coordinador: Rosario A. Gómez, Victor S. Ruiz i Alicia López. Autors Dels Assajos: Remei Torrent, Senent Sánchez, Begoña Adam, Jose Luis Arenas, Alicia López, María González, Esteban González, Noelia Castillo, Carlos Argente, Raúl Castillo, Sonia Urueña, Enric Cuenca, Guillermo Sampedro, Francisco Javier Fraj, Pilar Esquibel, Juan Carlos Requena, Toni Iborra, Pere Valenciano, Ana García, Paula Arnedo, Davinia Bono, Rocío Noverques. Maria José Martín, David Ignacio Sánchez, Jorge Gallardo i Yurena Rodriguez. Fotografies: Belén Caballero, Provi Morillas, Victoria Osma, Rosario A. Gómez i Cintia MªGavilán. Coordinació De La Part Infantil: Jorge Gallardo, Marta Cabañas i Candela Noverques. Maquetació I Impressió: Eureka soluciones. Justificació De Tirada: 500 exemplars. Tirada infinita a través de xarxes socials i en ISSUU. Depòsit Legal: V-466-2017 Col·laboren:

Presidència AJUNTAMENT DE SAGUNT

La present publicació participa en la convocatòria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. El Gabinet de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt ha sigut l’encarregat de la seua revisió. Les opinions expressades pels autors dels diferents textos d’aquest llibret són lliures, de forma que l’associació cultural Falla Teodro Llorente no s’identifica necessàriament amb ells.


Diversitat

AC Falla Teodoro Llorente ■ 2018

AC Falla Teodoro Llorente ■ 2018


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.