LLIBRET A.C. FALLA LA VICTÒRIA 2021
ÍNDEX
2 3 .
LA FALLA 34.
2 4 . 46.
UN REGNAT AGREDOLÇ ACTIVITATS INFANTILS 48.
2 5 .
68.
0 7 .
_ 4 _
Pròleg
L’ORIGEN DE LES LLEPOLIES
C
ontarem la història de Sharkara, una història molt dolça, plena de bogeria, que alegrarà l’ànim de les xiquetes i els xiquets.
Una bestiola ens va impedir eixir als carrers i veure plantada a Sharkara i, descobrir per fi el nostre més preuat tresor, el nostre monument infantil.
Sharkara va sempre amb la seua amiga la tortuga Milton, sempre juntes, no poden estar l’una sense l’altra.
Amb ganes i amb alegria, com caracteritza les nostres festes rendirem homenatge als nostres costums, eixint al carrer al fet que les nostres xiquetes i els nostres xiquets tornen a gaudir dels jocs i de la setmana fallera que va quedar interrompuda per la pandèmia.
Sharkara, molt protectora de la seua planta de llepolies, la cuida i la protegeix, és la reina del seu voler. I així, perquè les llepolies sempre estan entre cotons, tenen una legió de sentinelles. Tot i que es fa perquè cal estar preparats per poder plantar noves llavors que donaran noves llepolies i així alegrar el cor de les xiquetes i els xiquets. Així va ser, la planta de les llepolies va arribar fins a les xiquetes i els xiquets que van anar corrent com a coets a buscar a Sharkara. Per poder arribar fins a “la terra dolça” les xiquetes i els xiquets van aconseguir un mapa..I..Eureka! Van trobar la planta de les llepolies i així va arribar la màgia a les seues vides. Totes les xiquetes i els xiquets van complir la seua promesa de cuidar-la, sense revelar mai el secret. La recollida de llepolies va arribar fins a Sagunt, i així es va endolcir la ciutat sencera. I amb això, van començar a escoltar el soroll dels coets, ja estàvem en Falles . Però enguany no vam tindre ocasió de poder compartir amb totes les nostres amigues i amics la nostra dolça festa de les llepolies.
Queden moltes activitats per desenvolupar que la nostra comissió no va poder materialitzar i que són part del que def ineix la setmana fallera: pintura de carrers, paelles, dia de les xiquetes i dels xiquets,la nostra mascletà infantil, en fi, activitats per al gaudi, fins i tot, dels majors. Procurarem que, en la mesura del possible, es puguen dur a terme perquè totes i tots puguem passar-ho d’allò més bé. Perquè en la nostra comissió totes i tots són acollits d’igual manera, sense restriccions. I, per això tornem a reivindicar, com ja ho vam fer en el llibret infantil de l’exercici anterior, unes falles inclusives i accessibles de manera que, el món faller mire perquè les seues comissions tinguen en compte a totes les persones, sense distingir sexe, cultura o llengua. Perquè la diversitat no ha d’amargar a ningú, al contrari, posem de la nostra part per a endolcir una festa tan especial com la nostra.
_ 5 _
_ 6 _
LA TRA NOS POA TR A D
C
om no podia ser d’una altra forma, Sharkara i la seua tortuga Milton, ens conviden a endinsar-nos en aquest dolç llibret infantil. Anem a conéixer la meravellosa història que ens conta el monument de la Falla La Victòria. La labor d’aquests dos personatges és cuidar la planta de les llepolies, amb la fi d’obtindre una rica i diversa collita de dolços. Ells volen gaudir de les llepolies de tots el colors, sabors, textures i formes. I és que la diversitat fa més rica la nostra vida.
D’aquesta manera, m’imagine jo el món on es troba la planta de les llepolies. És la meua referència directa al monument infantil de l’artista Fernando López Cabañero. Sóc Elena, una arquitecta fallera amb infinites ganes de dibuixar. Algunes de les meues creacions han participat en exposicions per diferents ciutats espanyoles. He sigut reconeguda amb diversos premis de cartells anunciadors en la Comunitat Valenciana i ací us presente el meu primer treball dirigit als més menuts.
Aquesta il·lustració vol representar el principi del conte, un món ple de colors dolços i suaus, on les muntanyes poden ser blaus, el núvols roses i les plantes liles. La imaginació és el món perfecte per acostar a les xiquetes i els xiquets els valors fonamentals de la vida, on tot pot ser el que desitgem. Doncs, Sharkara i Milton, amb la seua història, tenen moltes coses que contar i transmetre.
Gràcies companys de la A.C. Falla La Victòria per proposar-me aquest repte i per donar-me l’oportunitat de formar part del vostre llibret, perquè fer llibret és fer cultura. Mª Elena Martínez Arquitecta
_ 7 _
_ 8 _
SALUTACIONS Falla La Victòria
_ 9 _
_ 10 _
Aarón Casas Hernández
PRESIDENT Infantil
H
ola soc Aarón, el president infantil de la falla La Victòria per a l’exercici 2020-2021.
Vull dirigir-me novament a totes les persones que li agraden les falles, als membres de la meua comissió tant infantil com major, als socis fallers i a Federació Junta Fallera de Sagunt. Com ja vaig dir l’any passat, he arribat al càrrec per la meua il·lusió de ser president infantil de la meua falla, La Victòria. M’agradaria tornar a donar les gràcies als meus pares, al meu germà Edgar, i a Samuel, Laura i Àngela per deixar-me formar part del seu any i a tot el 2020 per acompanyar-nos.
_ 11 _
Tenia moltes ganes que arribara la setmana fallera, de veure la meua falla plantada, d’anar a les despertades, els desdejunis, les cercaviles i els sopars en la carpa . El meu somni era que arribara el 16 de març a la falla, de la mà d’Àngela portant el primer premi per a la nostra comissió . Però enguany no ha pogut ser, ha sigut un any trist, moltes famílies ho han passat molt malament. Només desitge que estiguem tots bé i amb salut per a poder tornar a celebrar les nostres falles en companyia de totes i tots els que ens agraden. Des d’ací convide a tota la comissió i al barri a gaudir de la nostra festa al carrer com fins ara ho he fet jo en representació dels infantils de La Victòria.
Salutacions
_ 12 _
Ángela Gallardo Pérez
FALLERA MAJOR Infantil
H
ola a totes i a tots! El meu nom és Àngela i per a mi és un gran honor tornar a ser la fallera major infantil de la meua comissió, La Victòria.
L’any passat m’hauria agradat que totes les falleres i els fallers gaudiren de cada acte; la calvacada de disfresses, la nit d’albades, les cercaviles, la crida, les orquestres, però sobretot del casal de la nostra gran família vcitoriana.
_ 13 _
Però, una bestiola que contagia a totes les persones no ens va deixar gaudir de totes aquestes coses. Enguany, per a mi, m’ompli d’alegria i d’il·luisió tornar a compartir-lo i espere que siga amb totes i tots vosaltres. Us convide a gaudir de la setmana més esperada per a totes les falleres i tots els fallers, però sobretot d’aquest any, més que mai, junt a les veïnes i els veïns del barri. BONES FALLES!
Salutacions
PROTAGONISTES Falla La Victòria
_ 14 _
_ 15 _
_ 16 _
POESIA
a la Fallera Major i al President EN AQUEST MÓN, FA FALTA LA IL·LUSIÓ El camí de rajoles grogues que arriba al món de les llepolies s’ha tornat més llarg a vegades negre a vegades trist sense deixar mai de ser camí de felicitat En començar la nostra aventura els nostres protagonistes dos xiquets lluitadors, Àngela i Aarón, eren tendres, dolços, riallers, encantadors inquiets…molt fallers
_ 17 _
Amb una gran il·lusió per bandera amb espontaneïtat i franquesa sincera Ara que hem recorregut part del camí heu crescut, sou més majors heu madurat Arrere es queda la vostra infantesa Davant.. davant un cami ple d’esperança per caminar On per fi es veu al final el regne de les llepolies El món de la fantasia ple d’alegria ple de colors ple de ninots ple de cotó de sucre i caramels de coets i música i ple de tota vostra il·lusió on sereu, Àngela i Aarón els reis
Protagonistes
P MI SNOI ER _ 18 _
Aarón/Àngela
U
na vesprada de novembre Lucía, Alba, Estefanía Sharay i Marc van fer de periodistes en el nostre casal faller.
això es nota quan els veus gaudir de la setmana fallera, de fet, el que més els agrada són les cercaviles i l’entrega de premis.
Amb molta estima i molta professionalitat entrevistaren a Aarón i a Àngela fent diverses preguntes sobre la seua vida.
En fi, les xiquetes i els xiquets feren la millor de les entrevistes que un periodista podria fer.
La seua edat, les sues cançons favorites, i més dades que les xiquetes i els xiquets de la comissió preguntaven als nostres representants infantils, passaren una vesprada meravellosa tosts junts. Parlaren de la núvia i el nuvi d’Àngela i d’Aarón, del col·legi on estudiaven, els esports, menjars, aficions, les pel·lícules favorites i, fins i tot, dels youtubers. De les llepolies que més els agradaven. A més, de la mascota que volien tindre. Però, Àngela i Aarón de 7 i 10 anys respectivament, són a més, una fallera i un faller com se sol dir, de bressol. Són de la comissió des de què van nàixer i
Protagonistes
Es va quedar clar que tots dos volien ser de major president i fallera major, ja que senten amb molta il·lusió, alegria i emoció poder representar a la seua comissió infantil. I com una bona fallera i un bon faller també els agrada l’olor a pòlvora, guanyar premis i estar amb la comissió. Tots aquests desitjos es van quedar trencats quan uns dies abans de la celebració de la nostra festa josefina s’anunciava la cancel·lació de les falles. El dimarts 10 de març es donaven per anul·lades, no anàvem a poder celebrar nostra tan esperada setmana fallera. Això va suposar per a tothom faller una desolació, una pena que, a data de hui, continua en els nostres pensaments.
_ 19 _
“Són de la comissió des de què van nàixer i això es nota quan els veus gaudir de la setmana fallera”
_ 20 _
“jo no estic trista, estic contenta perquè continuarem sent Falleres Majors més temps”
Per tant, ha servit de lliçó per a molts adults, que encara amb estats d’ànim per terra es van reposar gràcies a la força que transmetien les xiquetes i els xiquets representants de les diferents comissions falleres. I en concret, Àngela i Aarón. I és que l’endemà de la notícia que vam tindre tan desoladora per a tothom faller, els nostres representants van haver d’asseure’s a pensar i veure com podien continuar amb aquesta situació. Calia donar una resposta a tots els membres de la falla. Però tot eren plors i laments, només podien
abraçar-se els uns als altres per a així , almenys , obtindre consol a tan trista notícia. Eixa vesprada van veure als xiquets. No se’n van a oblidar mai les seues paraules, Aarón li va dir a Laura, la fallera major: “tranquil·la Laura, quan pugam tornarem a gaudir del nostre any”. I Àngela, molt positiva també, li va dir: “Laura jo no estic trista, estic contenta perquè continuarem sent Falleres Majors més temps”. Tot això, aquestes reaccions del menuts, venen a reforçar la teoria que encara que de vegades puguen ser els que més pateixen
_ 21 _
els colps, sempre són els que ens reconforten amb les seues aptituds en els moments més difícils. I ho han demostrat, també, quan han tornat al col·legi i han hagut de seguir, de ben xicotets, una normes estrictes per a poder anar tots els dies a l’aula. No sense haver patit un confinament de quatre mesos que vam tindre fins que la situació de la pandèmia es calmara una mica abans de l’estiu, ja començava a ser pesat tant de temps a casa sense poder eixir al carrer.
Aquesta ha sigut una xicoteta conversa mantinguda amb Àngela i Aarón, en la qual ens han transmés els seus pensaments i ens han fet partíceps del fet de ser infantil no significa que no tinguen una opinió de les coses que també els afecten. No ens queda més que dir, només desitjar-vos que al final puguem celebrar les nostres festes amb tota la nostra comissió.
Us desitgem unes bones falles !!!
Protagonistes
_ 22 _
_ 23 _
_ 24 _
VICTORIANES I VICTORIANS
Falla La Victòria
_ 25 _
Comissió masculina infantil President Ina f ntil Aarón Casas Hernández
_ 26 _
Marc Álvarez Vicent
Marc García Zacarías
Alex Anguita Montesinos
Sergio Gimeno Álvarez
Nicolás Bataller Lacoba
Ian Gorka Gómez Peña
Hugo Cabrera Morte
Hugo González Gallego
José Manuel Cejudo Micó
Marc Gordo Molina
Martín Cejudo Micó
Miguel Ángel Guerrero Alegría
Alejandro Céspedes Frach
Asier Hernández Espuig
Darío Díaz Méndez
Marcos Iserte Lechón
Mario Esteban Fletes
Aarón Jordán Baldrés
Guillem Falcón Fuertes
Rubén Lázaro Contel
David Fernández Muñoz
Jacobo Martí Jaraba
Hugo Gabaldón Pérez
Pablo Martín Sangüesa
Izan Gálvez Álvarez
Liam Martínez Alcaina
Manel García Núñez
Marc Martínez Alcaina
Falla La Victòria
2021
Raúl Martínez Herranz
Julen Pérez Orón
Javier Maya Suárez
Iker Rodríguez Sojo
Axel Miclo Cortés
Izan Salor Espinosa
Erik Mora Pérez
Enzo Sánchez Sanchís
Darío Moraleja Rustarazo
Iván Santamaría Alonso
Pablo Moraleja Rustarazo
Andrés Santiago Franco
David Muñoz Guillem
Diego Santiago Franco
Jorge Muñoz Guillem
Hugo Solano Vaquero
Alejo Muñoz Mauri
Mario Solano Vaquero
Hizan Nieto Rodríguez
Hugo Soto Espinosa
Iker Nieto Rodríguez
Jordi Tarancon Alacreu
Àlex Pérez Lacoba
Héctor Villar Muñoz
Izan Pérez Lacoba
Borja Villarroya Bueno
Joel Pérez Orón
Bruno Villarroya Bueno
Victorianes i Victorians
_ 27 _
Cort d’Honor infantil a F llera Major Ina f ntil n Á gela Gallardo Pérez
_ 28 _
Leire Anguita Montesinos
Aitana Fernández Espinosa
Ariadna Aspas Rajadell
Andrea Fernández Muñoz
Miranda Astorga Bermúdez
Aitana Fuentes Civera
Jimena Bataller Lacoba
June Fuentes Civera
Abril Benito Rahona
Leyla Galán Garrido
Carla Benito Rahona
Sofía García Anreus
Irene Bonet Herranz
Elisabet García Del Fresno
Sofía Bonet Herranz
Leire García Núñez
Paula Cabrera Morte
Ángela García Ocasar
Ainara Calvo Galdón
Inés García Ocasar
Amaia Calvo Galdón
Vera García Roger
June Calvo Galdón
Ivonne García Sánchez
Valeria Carot Marín
Valentina García Zacarías
Vega Castellanos Ruiz
Nerea Giner Heredia
Aitana Catalán Hilario
Coral Gómez Hernández
Naiara Catalán Hilario
Paz Gómez Hernández
Laura Céspedes Franch
Azalia Saray Gómez Peña
Alina Díaz Méndez
Ainhoa Gómez Segura
Elsa Díaz Méndez
Carla González Gallego
Marta Esteban Fletes
Lola González Rueda
Emma Falcón Fuertes
Roció González Rueda
Falla La Victòria
2021
Zoe Goyeneche Calderón
Alba Núñez Castelló
Leire Granjo Francés
Marina Pérez Alcaide
Martina Guirado Bonet
Marta Pérez Vicente
Naia Hernández Espuig
Estefanía Prados García
Marina Herrero Martí
Sharay Prados García
Elena Iserte Lechón
Ília Quiles Martínez
Claudia Jordán Baldrés
Mireia Quiles Martínez
Sofía Martin Sangüesa
Paula Rubio Piro
Victoria Martín Sangüesa
Claudia Serra Tudón
Paula Martínez Herranz
Neus Serrano Bracamonte
Ángela Martínez Sánchez
Elena Simón Molino
Paula Martínez Sánchez
Ainhoa Soto Espinosa
Iris Mas Conejos
Sara Toledo Puig
Abril Mejías Nieto
Diana Tomas Gómez
Lucia Mesa Guerra
Noa Tomas Gómez
Danna Milla Martin
Marta Uribe García
Ainhoa Mora Barragán
Adriana Valero Díaz
Leyre Mora Barragán
Vega Valero Lechón
Rocío Moraleja Rustarazo
Alejandra Viché Torres
Leia Muñoz Chavero
Aitana Zapater Vicente
Meritxell Navarro Merenciano
Lara Zarco Martín
Victorianes i Victorians
_ 29 _
Noves Falleres i Fallers
_ 30 _
Axe
l Miclo
Cor té
s
Serra a i d u a l C
Falla La Victòria
T ón ud
2021
_ 31 _
David
Fern
ánd
ez
Muñoz
Mar
ero r r e H ina
Mar tí
Victorianes i Victorians
_ 32 _
_ 33 _
LA FALLA
Falla La Victòria
Esbós 2021 e L ma Sharkara Artista Fernando López Cabañero Crítica Fernando López Cabañero
_ 34 _
Falla La Victòria
SECCIÓ ESPECIAL
Una dolça història Sharkara ens conta
plena de bogeria, i ja voreu a qui monta _ 35 _
Va damunt de Milton, la seua tortuga.
Sempre junts, amb ella riu, plora i juga
Sharkara cuida amb passió i gran deler
La Falla
Esbós 2021
“la planta de Llepolies”, regina del seu voler
Les llepolies sempre entre cotons estan _ 36 _
quan les repleguen a les mans no cabran
Una legió de cuidadors tenen les llepolies,
dilluns o diumenge, les cuiden tots el dies
Falla La Victòria
SECCIÓ ESPECIAL
Cal estar preparats per plantar noves llavors
que donaran noves llepolies i alegraran els cors _ 37 _
La planta per oïdes arribà a uns xiquets
i a buscar-la van córrer com a coets
Els xiquets un mapa van aconseguir,
La Falla
Esbós 2021
per trobar les llepolies els podria servir
Arribats a “Tierra dulce” aquestos aventurers _ 38 _
eren els joves més feliços de tot l’univers
El tresor estava prop, era un pressentiment
molts dies buscant i no sentien cansament
Falla La Victòria
SECCIÓ ESPECIAL
No desvetllar mai el secret
I… Eureka, la planta havien trobat _ 39 _
la màgia a les seues vides havia arribat
De cuidar-la van fer lleial promesa
si és dolça, la responsabilitat no pesa
La Falla
Esbós 2021
van jurar per reial decret
La planta cuidarien com si fora Rosalia _ 40 _
si no, “malamente” el conte acabaria
SAG UNT La collita de llepolies arribà fins a Sagunt
a la ciutat sencera endolçaren en conjunt
Falla La Victòria
SECCIÓ ESPECIAL
Els xiquets la ciutat de llepolies van plenar
sembla perfecta esta manera d’imposar _ 41 _
Els forns de Sagunt, plens de xiquets.
Són falles i al carrer ja esclaten coets
Font: ARASAAC
La Falla
_ 42 _
Falla La Victòria
UN REGNAT AGREDOLÇ
_ 43 _
UN G RE NAT AGRÇEDOL
D
e molta dolçor, llepolies i caramels, però sobretot, de molta alegria, anàvem a inundar aquestes pàgines. De sobte, una maleïda pandèmia ens va invair i els somnis dels més menuts i menudes quedaren destrossats.
_ 44 _
Quan les falles es van suspendre els nostres infantils no van poder gaudir de les seues activitats, el concurs de pintura i la seua posterior entrega de premis, les activitats del dia del xiquet, la tan tradicional “globotà”… De la mateixa manera que Samuel i Laura no van gaudir de la seua setmana gran, Aarón i Àngela, no van poder culminar el seu gran somni. Poder anar enmig de les fileres, encapçalant junt amb el seu estandard la comissió infantil de la Victòria. Àngela i Aarón, dos xiquets que rendíen honor al seu monument, plens d’alegria i dolçor amb què que invaeixen qualsevol lloc on van. Fallera i faller de naixement, el cor se’ns va trencar quan ens vam asabentar que no podrieu culminar les vostres desitjades falles. No hi haurien passacarrers, desfilades, plors d’alegria, caretes tendres de cansansi de les llargues caminates; però sobretot, la incertessa de no saber si haurien pogut entrar junt amb Samuel i Laura amb el Primer Premi de Secció Especial per a monuments infantils. Però, també us he de dir, que les més menudes i els més menuts ens han donant una gran lliçó. Han assimiliat millor que nosaltres
Falla La Victòria
que el seu regnat seria un poc més llarg, que al pròxim any gaudirien com mai de la nostra festa, que estan contents i contentes de poder fer del 2.020 un regnat que tots recordarem i que hauran portat de senyera la seua alegria i la seua dolçor a cada racó de la nostra ciutat. Que, s’han fet més forts, han aprés que, de vegades les coses no ixen com ens esperem. A més, una paraula que reflexa molt bé l’actitud d’Àngela i Aarón és “Resiliència”, és a dir, que s’han adaptat a la situació, l’han acceptat i sobretot, han tirat endavant amb el seu regnat. Només per això, la seua benvolguda Victòria els ho agraïrà sempre. Però, i ara? Ara només queda prepar-nos per poder gaudir de les nostres meravelloses falles. En un tres i no res, els nostres carrers tornaran a engalanar-se de llum i d’alegria, i com no de dolçor, llepolies i caramels per a Àngela i Aarón i les menudes i menuts que fan de la nostra festa la millor del món. Les falles tornaran, és clar que sí, tots estem impacients per vore el foc i flama als nostres carrers, als nostres infantils lluir els seus trages, vore’ls feliços, gaudint de la seua setmana, vore les espurnes lluir altra vegada, poder eixir al carrer sense la mascareta i poder olorar la pòlvora que tant ens representa. Però, sobretot, vore les cares de felicitat d’Àngela i Aarón, sense cap impediment. Els embaixadors de la nostra comissió infantil, encapçalant a la Victòria en un any, on els nostres menuts, ens van donar una gran lliçó.
“Les falles tornaran, és clar que sí, tots estem impacients per vore el foc i flama als nostres carrers”
_ 45 _
_ 46 _
ACTIVITATS INFANTILS
_ 47 _
Alejo Muñoz Mauri
A ’ L RAA NY POTESFLAQUES
Faller de l’A.C. Falla La Victòria
H
i havia una vegada una aranya molt peluda de color negre que es deia Potesflaques. Tenia soles tres potes i eren molt llargues, per això era una aranya poc àgil i sempre estava caiguent.
_ 48 _
Potesflaques vivia en l’escola, en un xicotet racó de la classe de 1er, amb la seua tela d’aranya. Quasi tots els dies queia de la seua tela al racó de la biblioteca. Per a que les xiquetes i els xiquets de la classe no la veieren es quedava amagada entre els llibres i mentrestant anava llegint. De tantes vegades que va caure al racó, Potesflaques aprengué a llegir. Un dia, mentres les xiquestes i els xiquets estaven treballant, Alejo, que era un xiquet músic i amb molt bona oïda, va escoltar com algú contava un conte. Pco a poc es va apropar al lloc d’on venia la veu, i va vore que hi havia una aranya peluda, negra i amb tres potes llegint un llibre de princeses. Alejo s’apropà i li va dir : - Senyora aranya, què fa ací amagada? Potesflaques va respondre: - He caigut una altra vegada de la meua tela i he aporfitat per llegir aquest conte de princeses. - T’agradaria contar-li el conte a tots els meus companys?- va dir Alejo. I l’aranya contestà : - Siiiiii. Alejo va col·locar una cadira baix de la pissarra i amb molta cura va traslladar a Potesflaques. Potesflaques va contar el seu conte i tota la classe va aplaudir molt, i des d’aquell dia va ser una més a la classe de primer.
_ 49 _
Activitats infantils
La comissió A.C. Falla La Victòria
LA IC V ÒRIA T UNA A F LA A TIDERV
H
i havia una vegada una falla que des de feia molts anys plantava el 15 de març el monument faller en l’Avinguda Camp de Morvedre de Port de Sagunt.
Va començar sent una comissió xicoteta, el monument gran el plantaven en la plaça que porta el nom del barri i de la falla, La Victòria.
_ 50 _
Van passar els anys i la comissió creixia en nombre de falleres i fallers i de xiquetes i xiquets de totes les edats i cultures. La setmana fallera era cada any més divertida. En aqueixos dies es feien moltes activitats per a infantils i adults: paelles, concerts, orquestres, castells de focs artificials, mascletàs, despertàs, pintura de carrers, berenars, es penjaven banderes pels carrers de tot el barri, es repartien regals als socis de la falla. Un any, van fer un arbre amb taps de plàstic que eren les branques, les fulles de bricks de llet, que després es penjarien de les branques. I li van dir l’ARBRE DE LA DIVERSITAT. Però aqueix any, una epidèmia molt contagiosa va paralitzar les festes de les falles i totes aquestes activitats es van cancel·lar, no van poder celebrar-se res del que tenien previst. Totes les xiquetes i tots els xiquets al costat dels majors, es van quedar molt tristos, no sabien què podien fer. Anaven passant els mesos, i la situació no canviava, no se sabia si tornarien a veure plantat el seu preuat monument, i si podrien gaudir de les seues festes. Després de diversos intents d’aconseguir que es pogueren celebrar les falles, i tornar a ajuntar-se totes les falleres i tots els fallers, i tots els veïns, una vacuna va poder aconseguir que tots els que formen part d’aquests actes tan importants per a molts, pogueren celebrar-se sense cap complicació ni cap problema. Així es va poder véncer a la bestiola que els havia impedit complir amb el somni de moltes falleres i molts fallers, i així poder gaudir tots junts de la plantà de la falla i de la festa Josefina.
Falla La Victòria
_ 51 _
Verónica García Balaguer
A ’L C BE A ED RI DE LES LEPOLIES
Fallera de l’A.C. Falla La Victòria
L
es llepolies són apetitoses per la seua inconfusible textura blana i perquè produeixen una alegre explosió de sabor molt dolç i fruiter. Ens estimulen la vista amb les seues centenars de formes i colors. Entre les més consumides figuren les que tenen aparença de cor, osset, plàtan, botella, rajola, ou fregit i cuc.
_ 52 _
Tota aquesta diversitat s’aconsegueix amb pocs ingredients bàsics. Els essencials són sucres i xarops de glucosa, per a donar-li sabor dolç a la llepolia. Els xarops s’extrauen de la remolatxa, canya, coco, palma o dacsa. Amb els gelif icants, que retenen aigua, aquests caramels adquireixen la seua textura gomosa tan característica. Provenen de pells d’animals i cartílags. També n’hi ha d’origen vegetal, fetes amb pectines, que es trauen de les fruites, i són ideals per als vegetarians. Hi ha caramels de goma amb textures diferents a la tradicional, com les mal anomenades regalíssies roges. No tenen arrel de regalíssia, com els negres, però se’n diu així. En realitat, aquests caramels es diuen gels i la seua textura s’aconsegueix afegint farines. Altres ingredients que s’af igen en menor quantitat als caramels de goma són els midons –de fècula de creïlla o dacsa– i additius, com saborizants i colorants que els donen vius colors i sabors.
Falla La Victòria
Els ingredients bàsics són sempre els mateixos, però hi ha xicotets detalls en la recepta que donen a cada llepolia un toc diferent. Entre aquests components f iguren per exemple l’oli vegetal o la cera d’abella que els confereixen lluentor. En aquesta professió hi ha molt de tradició. Els cuiners, és a dir, els químics especialitzats, es transmeten receptes, maneres de mesclar i coure els ingredients per a aconseguir un determinat sabor o textura.
Per a al·lèrgics, musulmans, vegetarians, vegans i celíacs. Tan variats són aquests detalls que és obligatori informar en l’etiquetatge de la presència de substàncies que produeixen al·lèrgia a algunes persones, com els crustacis, els ous, peixos, llet, ametles, cacauets i altres fruits amb corfa, api, mostassa, sèsam i sulfits. En els últims anys les llepolies estan guanyant en sofisticació. Ara entre l’oferta hi ha algunes que inclouen en la seua composició suc de fruita, suplements de vitamina C, n’hi ha sense farines perquè siguen aptes per a celíacs o sense gelatines procedents de porcs per als musulmans. A més, els científ ics especialistes en tecnologia dels aliments treballen a millorar aquests dolços perquè puguen consumir-se sense preocupació per les càries o per l’excés de glucosa en el cas de ser diabètic.
Per exemple, fa ja alguns anys investigadors de l’Institut Universitari d’Enginyeria d’Aliments per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València van presentar una llepolia tipus núvol que no inclou en la seua composició glucosa. En el seu lloc tenen isomaltulosa, que és un altre sucre que aporta dolçor al caramel però no provoca càries, i oligofructosa, una fibra de sabor dolç. En aqueix cas i més que mai es compleix el ref rany que diu que a ningú li amarga un dolç. Els ingredients d’origen animal més comuns que trobem en les llepolies i què ja hem comentat són els següents: - Gelatina - E120, carmín, carmines, àcid carmínic - E094 o Goma laca - Cera d’abella Cal parar atenció a la composició dels productes, perquè a pesar que aquests són els ingredients d’origen animal més comuns, poden contindre altres components provinents d’animals diferents als esmentats, així que sempre s’ha de revisar la seua composició. Aixi, hi ha moltes llepolies i quantitat de gominoles aptes per a vegans: xicles, xupa-xups, caramels koyak, entre altres . Fet un recorregut per la diversitat de les llepolies i la seua composició, podem deduir
“Fet un recorregut per la diversitat de les llepolies i la seua composició, podem deduir que, les llepolies han de consumir-se amb moderació”
que, les llepolies han de consumir-se amb moderació, tant per adults com per xiquets. Però tampoc podem privar als xiquets dels dolços, simplement els encanten i seria cruel no deixar-los menjar coses divertides. Una alternativa a les llepolies podrien ser les postres com el bol d’ensalada de fruites, broquetes de fruites, puré de poma, gelats de polpa de fruita, batuts de maduixa o banana i les porcions individuals de fruita, a més amb les fruites es poden fer pastissos, galetes i masitas que seran més saludables, tindran menys sucre artif icial, i aportaran més nutrients. Per a finalitzar, farem un glossari de llepolies, de les quals les nostres xiquetes i els nostres xiquets poden gaudir a més, en dates com les falles. En el nostre barri, durant la setmana fallera, fem acope de moltes d’aquestes llepolies mentre veiem plantar la falla, és un aperitiu que forma part de la nostra cultura fallera, estar al voltant de la falla menjant pipes, o mastegant una regalíssia.
_ 53 _
_ 54 _
A
B
C
ALBERCOCS
BAQUETES
CONGUITOS
_ 55 _
D
E
F
DOFÍ
ERIÇÓ
FLASHES
G
H
GELATS CALENTS
HALLS
I ICE-CREAM CANDY DE FRUITES
Activitats infantils
J
K
L
JUMBO DE FRESA
KIKOS
LACASITOS
M
N
LLENGUA PICA PICA
MADUIXOT
NÚBOLS
O
P
Q
OUS FREGITS
PERNILS
QUIJOMELOS ASSORTIMENT
_ 56 _
LL
Falla La Victòria
R
S
T
REGALÍSSIES
SUGUS
TAURÓ
_ 57 _
U
V
UNICORNI
VITET
WERTHER ORIGINAL
X
Y
Z
XUPA-XUPS
YOGURITOS
ZOMBIES BALLS
Font: Wikipèdia
W
I USIÓL NC A ’ESC L OLA Què significa la Inclusió dins de l’escola?
_ 58 _
És una mica més complicat que el mer fet que s’accepten xiquetes i xiquets amb diferents discapacitats dins de l’escola, és una educació per a tots, en igualtat d’oportunitats, i això significa que l’educació ha d’arribar a totes i tots de la millor manera possible. Perquè no hi ha només síndromes de down, autisme, etc...també hi ha xiquetes i xiquets amb necessitats quant a l’idioma, quant a la cultura o l’economia, en algun àrea concreta de coneixement, i totes i tots necessiten d’unes necessitats específiques sí no, existeix discriminació. L’escola inclusiva és aquella que garanteix que les xiquetes, xiquets i joves tinguen accés a l’educació, però no a qualsevol educació sinó a una educació de qualitat amb igualtat d’oportunitats, justa i equitativa per a totes i per a tots. I on es realitza aquesta inclusió? A l’aula ordinària, que és l’espai que possibilita la inclusió educativa. Per a això, s’hauran d’organitzar, sota el principi de col·laboració i el treball en equip, els recursos i suports específics o complementaris que pogueren
Falla La Victòria
Paula Muñoz Almazán Educadora infantil
necessitar algunes alumnes i alguns alumnes. És important que s’utilitzen estratègies i metodologies participatives avalades per les investigacions, i tot això en una ambient on les emocions siguen el tema transversal. La inclusió significa respectar els ritmes de cada xiqueta o xiquet, i per a això necessitem un currículum més flexible , no tan rígid en les seues finalitats. Però també necessitarem professionals de l’educació més implicats i millor preparats quant a la diversitat, perquè des de l’aula cal saber al fet que ens enfrontem i com podem solucionar-ho. Fa temps vaig llegir un llibre titulat “L’orella verda de l’escola”, em sembla un llibre meravellós però més meravellosa em va semblar Mª Carmen, la professora que compta les seues aventures en aqueix llibre, ella em va fer veure que cal anar lent però segur, sabent que cadascun acabarà aprenent fins al màxim de les seues capacitats si som ací per a veure quals són, i l’ajudem a aconseguir-ho, i impliquem a tota la comunitat educativa en el procés, perquè no sols és el professional que està al capdavant de l’aula el que ha d’encarregar-se de tot, també els pares, la resta de l’equip educatiu i no educatiu, perquè al final és una tribu la que ha d’educar als seus membres.
“La inclusió significa respectar els ritmes de cada xiqueta o xiquet”
_ 59 _
CLTIC MÀ
CANIV Rubén Piculo Mateo Biòleg
_ 60 _
D
urant els últims anys hem sentit parlar molt del canvi climàtic, però sabem realment què és el canvi climàtic?
Per a entendre a què ens referim quan parlem de canvi climàtic és important saber diferenciar entre dos conceptes com són: temps meteorològic i clima. Quan parlem del temps meteorològic, o simplement del temps, ens estem referint a les condicions meteorològiques en un lloc concret i en un moment precís. Diem que hui el temps a Sagunt és plujós, o assolellat; que és un dia ventós o plàcid. D’altra banda, quan parlem de clima quan ens referim a les condicions que són habituals en un lloc normalment més ampli i fent referència a períodes de temps més llargs. Diem que la Comunitat Valenciana té un clima mediterrani caracteritzat per hiverns suaus i estius calorosos i secs.
Falla La Victòria
“L’efecte hivernacle, al contrari del que molta gent pensa, és un fenomen natural, ja que els gasos que el provoquen es troben a la nostra atmosfera de forma natural”
_ 61 _
El temps que fa en un lloc pot canviar amb prou freqüència i una relativa rapidesa, per exemple, podem passar d’un dia assolellat a un dia plujós o experimentar canvis bruscos de temperatures en qüestió d’uns pocs dies; mentre que el clima varia menys i més lentament. No obstant això, açò no vol dir que el clima no canvie. Al llarg de la història de la Terra han existit diferents períodes de canvis climàtics a causa de diferents factors. Un dels canvis climàtics més importants i del que quasi tot el món ha sentit parlar alguna vegada és el pas d’un període glacial a un interglacial (en el qual ens trobem en l’actualitat). Açò es va donar per última vegada fa uns 10.000 anys i va suposar un augment considerable de les temperatures que va provocar la retirada de les masses de gel que cobrien gran part de la superfície terrestre. Un tercer concepte que és important conéixer i tindre clar quan es parla de canvi climàtic és el d’efecte hivernacle. L’efecte hiverna-
cle és un fenomen que es produeix a la Terra gràcies a la presència a l’atmosfera d’una sèrie de gasos que, a causa de les seues propietats físiques, permeten el pas de la radiació solar cap a la Terra però eviten l’eixida de la calor. L’efecte és el mateix que el dels vidres del cotxe que, quan estan al sol, fan que la temperatura a l’interior del cotxe siga molt més alta que a l’exterior. Alguns dels gasos implicats en l’efecte hivernacle són el diòxid de carboni (CO2), vapor d’aigua (H2O), metà (NH4), els òxids de nitrogen (NOx) i els clorofluorocarbons . L’efecte hivernacle, al contrari del que molta gent pensa, és un fenomen natural, ja que els gasos que el provoquen es troben a la nostra atmosfera de forma natural. De fet, si no fora per l’existència d’eixos gasos i eixe efecte, les temperatures a la Terra serien molt més baixes del que ho són i la vida en ella, si existira, seria totalment diferent de com la coneixem.
Una vegada aclarits aquests conceptes, sorgeix una pregunta inevitable: si els canvis climàtics i l’efecte hivernacle són processos naturals, quin és el problema? El problema és que el canvi climàtic actual és molt diferent de tots els que s’han donat al llarg dels milions d’anys d’història de la Terra. Es tracta d’un canvi climàtic diferent per dos motius: Figura 1.
En primer lloc les seues causes. A hores d’ara, no hi ha cap dubte que el canvi climàtic s’està produint com a resultat directe de l’activitat humana. Més concretament, per l’emissió massiva de gasos causants d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Com hem vist anteriormente, anteriorment, aquests gasos incrementen la capacitat de l’atmosfera terrestre per a retindre calor, donant lloc a un augment generalitzat de les temperatures a la Terra.
_ 62 _
La segona diferència respecte a canvis climàtics passats és la velocitat. Tots els canvis en el clima de la Terra que s’han donat en el passat han sigut deguts a diferents causes però totes elles han sigut causes naturals. Els processos naturals tenen una velocitat molt lenta, la qual cosa fa que els canvis es produïsquen de forma progressiva al llarg de milers d’anys. A diferència d’açò, l’actual canvi climàtic està ocorrent molt ràpidament a causa de la intervenció directa de la mà de l’home. Açò fa que siga molt difícil adaptar-se als canvis que s’estan produint, tant per a la naturalesa com per a les societats humanes.
Aquest augment de la temperatura a nivell global comporta diverses conseqüències, una d’elles és la reducció de la capa de gel existent als pols. En la segona figura es pot veure com la massa de gel en el planeta s’ha reduït notablement en els últims anys.
Figura 2.
Aquest fet, al seu torn, implica una pujada del nivell, cosa que també ha sigut clarament provada com es pot veure en la tercera figura:
Ja sabem què és el canvi climàtic i quines són les causes; ens pot sorgir una altra pregunta: Existeixen realment proves que açò està succeint? La resposta és clara: sí. El canvi climàtic és una realitat científicament demostrada en molts aspectes. La temperatura de la Terra, tant la de l’aire com la de la superfície, ha experimentat un clar i progressiu augment des de mitjan del segle XIX fins als nostres dies, i és especialment acusat des de mitjan segle XX, com es pot veure en la figura 1:
Falla La Victòria
Figura 3.
A nivell nacional, també hi ha evidències clares del canvi climàtic. Una anàlisi de la variabilitat anual de la temperatura mitjana estacional a Espanya des de l’any 1971 permet observar com les temperatures mitjanes de totes les estacions són cada vegada més elevades (figura 4), encara que l’ascens s’aprecia amb més claredat a la primavera i, sobretot, a l’estiu. Un estiu que segons les dades s’ha tornat cada vegada més llarg i més càlid.
Figura 4.
Així mateix, igual que succeeix a nivell global, el mar Mediterrani també ha experimentat un augment en la seua temperatura superficial, concretament a raó de 0,34ºC per dècada des de principis dels anys vuitanta, segons el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (figura 5)
Figura 5.
Amb tota esta informació, pareix clar que és innegable que s’està produint un augment de les temperatures a nivell global i que aquest augment de les temperatures porta associats altres efectes com són la pèrdua de massa de gel als pols i la consegüent pujada del nivell del mar. Per tant, podem afirmar sense cap lloc a dubtes que s’està produint un canvi climàtic. Tot i això, queda una important qüestió per resoldre: és l’acció de l’home la responsable d’eixe canvi climàtic? Les emissions d’origen humà de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera han augmentat des de l’era preindustrial, en gran manera com a resultat del creixement econòmic i demogràfic, i actualment són més grans que mai. Com a conseqüència, s’han aconseguit unes concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós sense parangó en, almenys, els últims 800.000 anys (f igura 6). Els efectes de les emissions, així com d’altres factors d’origen humà, s’han detectat en tot el sistema climàtic i és summament probable que hagen sigut la causa dominant del calfament observat a partir de la segona meitat del segle XX.
Figura 6.
Entre els gasos d’efecte hivernacle, el que ha tingut un augment més gran al llarg de l’últim segle i mig ha sigut el diòxid de carboni. Açò en gran manera és a causa de l’ús massiu de combustibles fòssils (figura 7). Els combustibles fòssils són aquells que es generen a partir de l’acumulació de restes orgàniques, que són rics en carboni, d’ací que la seua combustió genere grans quantitats de diòxid de carboni. Entre els combustibles fòssils es troben el carbó, el gas i el petroli i tots els seus derivats.
_ 63 _
ig F ura 7.
Per a acabar de relacionar l’activitat humana amb el canvi climàtic només cal veure la relació directa entre la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera i la variació de la temperatura (figura 8)
A més de l’increment de les emissions a causa de l’ús de combustibles fòssils, hi ha un altre factor que ha propiciat la presència en l’atmosfera d’una gran concentració de diòxid de carboni: la desforestació. Com tots sabem, la realització de la fotosíntesi per part de les plantes implica l’absorció de diòxid de carboni i l’alliberament d’oxigen a l’atmosfera, per tant, la presència de grans masses forestals que absorbisquen diòxid de carboni, podria amortir l’efecte advers de les emissions. No obstant això, el que ha succeït al llarg de l’últim segle (coincidint amb l’augment de les emissions) ha sigut que s’ha anat perdent massa forestal al planeta a causa de la desforestació causada per l’acció de l’home; especialment a les zones tropicals tant d’Amèrica com d’Àsia (figura 10)
_ 64 _
ig F ura 8.
En la figura 9 podem veure, com caldría esperar, que fora la temperatura de la terra si només intervingueren factors naturals o si intervingueren tant factors naturals com factors humans. Comparant açò amb les dades reals, no hi ha cap mena de dubte que hi ha una relació directa entre l’acció humana i la situació climàtica actual.
ig F ura 10.
Aquesta desforestació causada per l’home està relacionada amb distintes activitats com són l’expansió de terres agrícoles, la creació de zones de past per al bestiar, la construcció de carreteres o altres inf raestructures o el simple fet de l’extracció de fusta per al seu ús o combustió (la qual cosa, a més, augmenta al seu torn les emissions de diòxid de carboni) Vistes aquestes evidències, no podem sinó afirmar que, no sols estem davant de l’existència d’un canvi climàtic, sinó que aquest canvi climàtic està clarament provocat per l’acció de l’ésser humà.
ig F ura 9.
“Però el canvi climàtic també afecta les societats humanes els “Però el canvi climàticperquè també canvia afecta les escenarishumanes d’activitats econòmiques” societats perquè canvia els escenaris d’activitats econòmiques” Bé, el canvi climàtic existeix i, a més, està provocat per l’acció de l’home, però és realment una cosa de la qual hem de preocupar-nos? Per a respondre a esta pregunta, veurem alguns dels impactes derivats de l’acció del canvi climàtic. L’evidència més sòlida i completa dels impactes observats del canvi climàtic correspon als sistemes naturals. En moltes regions, les canviants precipitacions o la fosa de neu i gel estan alterant els sistemes hidrològics, la qual cosa afecta els recursos hídrics en termes de quantitat i qualitat. Moltes espècies terrestres, dulciaqüícoles i marines, han modificat les seues àrees de distribució geogràfica, activitats estacionals, pautes migratòries, abundàncies i interaccions amb altres espècies en resposta al canvi
climàtic en curs. El canvi del clima provoca canvis diversos en els sistemes naturals: si tenen oportunitat, les espècies silvestres es desplacen buscant les condicions climàtiques a què es troben adaptades; també poden canviar els seus ritmes vitals per a tractar d’ajustar-se als canvis ocorreguts en les estacions. Com a resultat, poden produir-se desajustos i desequilibris ecològics. Però el canvi climàtic també afecta les societats humanes perquè canvia els escenaris d’activitats econòmiques com l’agricultura, la silvicultura o el turisme; i a la pròpia salut humana, amenaçada per les onades de calor i les noves malalties, així com l’expansió de les zones endèmiques d’algunes malalties transmeses per mosquits com la malària (figura 11) .
ig F ura 11.
Activitats infantils
_ 65 _
_ 66 _
“La conclusió de tot el que hem vist fins ara és que existeix al planeta un canvi climàtic que està causat per l’acció de l’home” L’avaluació de molts estudis que comprenen un ampli espectre de regions i cultius mostra que els impactes negatius del canvi climàtic en el rendiment dels cultius han sigut més comuns que els impactes positius. El menor nombre d’estudis que mostren impactes positius tracten principalment de regions d’altes latituds, tot i que encara no està clar si el saldo dels impactes ha sigut negatiu o positiu en eixes regions. El canvi climàtic ha afectat negativament el rendiment del blat i la dacsa en moltes regions i en el total global. No obstant això, els efectes en el rendiment de l’arròs i la soja han sigut menors en les principals regions de producció i a nivell global. Per a acabar, des d’aproximadament 1950 s’han observat canvis en molts fenòmens meteorològics i climàtics extrems. Alguns d’aquests canvis han sigut la disminució de les temperatures fredes extremes, l’augment de les temperatures càlides extremes, l’elevació dels nivells màxims del mar i el nombre més gran de precipitacions intenses en diverses regions. A més, des dels anys vuitanta s’ha produït un augment de la intensitat, la freqüència, la duració i el nombre de grans huracans (categoria 4 o 5 en l’escala de classif icació d’huracans) a l’Atlàntic Nord. L’augment de la intensitat es relaciona amb l’augment de la temperatura superficial del mar en les zones on els huracans es formen i per les que es desplacen.
En resum, podem veure com durant els últims decennis, els canvis del clima han causat forts impactes tant en els sistemes naturals com en els humans en tots els continents i oceans. Els impactes es deuen clarament al canvi climàtic observat, la qual cosa indica la sensibilitat dels sistemes naturals i humans al canvi del clima. La conclusió de tot el que hem vist fins ara és que existeix al planeta un canvi climàtic que està causat per l’acció de l’home i que eixe canvi climàtic està causant ja forts impactes, tant per als ecosistemes com per a l’home. De cara al futur, l’aplicació de models científics diuen que les emissions contínues de gasos d’efecte hivernacle causaran un major calfament i nous canvis en tots els components del sistema climàtic. Per a contindre el canvi climàtic, serà necessari reduir de forma substancial i sostinguda les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, a pesar que tots podem aportar el nostre granet d’arena, es fa indispensable l’actuació de tots els líders polítics mundials i anteposar la sostenibilitat del sistema de tots als interessos econòmics d’uns pocs. Només així podrà revertir-se la situació actual.
Fonts consultades : Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET) Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) National Climate Assessments Panel Intergubernamental del Cambio Climático (IPCC) Printz, D. (2009). Contributor and Victim – Indonesian’s role in Global Climate Change with Special Reference to Kalimantan. Jurnal Sains dan Teknologi Lingkungan 1 (2), 139-153. Rogers, D., Randolph, S. (2000). The global spread of malaria in a future, warmer world. Science 289, 1763-1766.
Activitats infantils
_ 67 _
C DE G ÀLE ’UNA D A F LA ERSA VDI
VOLER- SE MOLT
RESPECTAR LES DIVERSES OPINIONS _ 68 _
COMUNICA’T AMB CALMA I AMABILITAT
COMPLIR AMB LES NORMES D’ORGANITZACIÓ
ABRAÇAR-NOS MOLT
Falla La Victòria
ENSENYAR I APRENDRE A RESPECTAR ALS ALTRES PER A SER MILLORS PERSONES
TOLERÀNCIA ABANS DE RES
ADAPTAR LA INFORMACIÓ DE LA COMISSIÓ AMB UN LLENGUATGE DIVERS I INCLUSIU
NINGÚ ÉS MÉS O MENYS, TOTES TOTS SOM IMPORTANTS
APOSTA PER LA IGUALTAT I DIVERSITAT FALLERA
I RECORDA… GAUDEIX I PASSA-HO MOLT BÉ!
Font: ARASAAC
_ 69 _
LA A ERSITVD T
_ 70 _
ARBRE DE
E
n la nostra comissió, enguany havíem treballant la importància de la diversitat. A més, la cura del medi ambient.
Per la qual cosa que aquest tema té per a totes i per a tots nosaltres, prepararem un arbre amb material reciclat, de colors i formes diferents. Cada xiqueta i cada xiquet de la nostra falla, inclús de fora, podria acabar l’arbre, escrivint un missatge relacionat amb la diversitat, seguint la idea del nostre monument infantil , que tracta de les llepolies, i també on la tolerància i el respecte estiguen presents. Va ser un treball molt laboriós, però alhora molt satisfactori, veure com prenia forma. Un treball inicial que es va fer amb la instimable ajuda d’un dels membres de la nostra assosiació, Vice Delegat d’infantils i pare de fallers de la nostra comissió, per a que una vegada finalitzat el cos central de l’arbre, les xiquetes i els xiquets de la falla completaren aquesta obra d’art. Però s’acostava la setmana fallera i varem tindre la pitjor notícia que les falleres i els fallers mai ens podríen donar, una pandémia
Falla La Victòria
Miguel Ángel Núñez Martín Delegat d’infantils
assolova el món sencer. Les falles es cancel· laven i, la nostra festa es va quedar congelada, els ànims de les falleres iels fallers per terra. Tot el treball de l’any es va paralitzar com quan s’acciona el botó de pausa d’un comandament a distància. La crisi de la COVID-19 havia arribat, i no va haver-hi una altra alternativa que suspendre la nostra tan benvolguda festa. D’haver seguit amb la setmana fallera, teníem preparada aquesta activitat que seria per al gaudi d’adults i, sobretot, de les xiquetes i els xiquets de la nostra comissió i totes les xiquetes i xiquets que volgueren acostar-se a col·laborar en tan diversa labor. El lloc on s’haguera plantat el nostre meravellós arbre era al costat del nostre monument gran, al carrer on tots els anys, i durant diverses dècades destinem al fet que la nostra comissió disfressa l’asfalt per a així deixar encara, si cap , més bonic el nostre barri. Fem la nostra decoració de carrer. I, d’aquesta forma hauria quedat el nostre arbre de la diversitat, arbre que estem desitjant veure-ho plantat al carrer.
Trasllat de les parts de l’arbre.
Les xiquetes, els xiquets i també majors fent la decoració.
“Va ser un treball molt laboriós, però alhora molt satisfactori, veure com prenia forma”
Col·locació de l’arbre.
_ 71 _
_ 72 _
LES LEPOIS
’ORIGEN L DE
