L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA 2020
LLIBRET FALLA LA VICTÒRIA 2020
FALLA LA VICTÒRIA 2020
fils?
mou els
Qui
L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA
|1
2 | ÍNDEX
Índex
FALLA LA VICTÒRIA
|3
PRÒLEG ................................................................................................................................................................ 8
SALUTACIONS .................................................................................................................................................12
Salutació del President Infantil .................................................................... 14
Salutació de la Fallera Major Infantil ........................................................16
PROTAGONISTES ..........................................................................................................................................18
Poesia President Infantil ...................................................................................20
Poesia Fallera Major Infantil .........................................................................22
Entrevista al nostres representats .............................................................24
VICTORIANS ....................................................................................................................................................30
Comissió Infantil ....................................................................................................32
Noves falleres i fallers ........................................................................................36
LA FALLA ...........................................................................................................................................................38
Crítica ........................................................................................................................... 40
4 | ÍNDEX
EXERCICI ACTUAL ......................................................................................................................................44
Elecció ............................................................................................................................................46
Festa de l’aigua .........................................................................................................................46
Proclamació ...............................................................................................................................47 ELECCIÓ FMI I PI
Creu CREU DE MAIGde Maig .............................................................................................................................48
Paelles FJFS .................................................................................................................................48
Playbacks ....................................................................................................................................49
Presentació .................................................................................................................................49
Setmana Cultural i 9 d’octubre ......................................................................................53
Halloween ...................................................................................................................................53
Postals nadalenques ............................................................................................................54
Visita Reis Mags ......................................................................................................................55
Bateig ..............................................................................................................................................57
FALLA LA VICTÒRIA
|5
REPORTATGES ...............................................................................................................................................58
Guanyadora concurs de dibuix .....................................................................60
Esports infantils .....................................................................................................62
RECORDS GRÀFICS .....................................................................................................................................64
Murta..............................................................................................................................................66
Cavalcada del ninot...............................................................................................................67
Nit d’Albades..............................................................................................................................69
Presentació del llibret .........................................................................................................69
Dia dels xiquets ....................................................................................................................... 70
Plantà ............................................................................................................................................. 71
Setmana fallera .......................................................................................................................72
Ofrena ............................................................................................................................................74
Cremà .............................................................................................................................................75
6 | ÍNDEX
ACTIVITATS INFANTILS ..........................................................................................................................78
Contes ........................................................................................................................................... 80
Articles ..........................................................................................................................................84
Consells fallers .......................................................................................................................114
Decàleg del bon faller .........................................................................................................116
Arbre de la diversitat ..........................................................................................................118
Repoblació de les dunes ...................................................................................................120
FALLA LA VICTÒRIA
|7
8 | PRÒLEG
Pròleg
FALLA LA VICTÒRIA
|9
S arkar h ' rige d l llepoli o
C
om a reconeixement a les xiquetes i els xiquets, que són el futur de la nostra festa tradicional, volem rendir ho-
menatge a la nostra comissió infantil, i fer-la partícip en l’elaboració de la part infantil del nostre llibret que tracta sobre la infància i la diversitat fallera. Perquè són protagonistes de cadascun dels
" E l m ó n de les llep o li es s' a ssem b la m o lt al nost r e en q u a nt a di v e rsi t a t "
esdeveniments, inculcant una cultura fallera basada en valors com el respecte, l’empatia, l’amistat, l’afecte...
Algunes tenen pal i altres paper de colors.
Una infància dolça i diversa, on els colors i les
Algunes són dobles perquè van de dos en dos, i
formes destaquen per les seues diferències.
altres van a soles.
Així són les llepolies. Grans, menudes, redo-
El món de les llepolies s’assembla molt al nos-
nes, llargues, curtes, blanetes, dures. Unes són de pica-pica, altres més dolces.
10 | PRÒLEG
tre en quant a diversitat. Cadascuna és igual de diferent.
En el nostre llibret infantil volem plasmar la
Totes es mereixen el nostre respecte i ajuda
cultura de valors en relació a la diversitat que
quan siga necessari.
es promou en la nostra comissió.
Per això volem que el nostre llibret siga inclu-
Plasmar la realitat que existeix en quant a la di-
siu i accessible, perquè tothom puga gaudir
versitat sexual, familiar, ètnica, cultural i fun-
dels nostres treballs, i obrir una porta al fet que
cional.
el món faller mire perquè les seues comissi-
Els personatges del nostre monument es com-
ons tinguen en compte a totes les persones.
prometen a cuidar la planta de les llepolies,
Hi ha un llarg camí per davant per a poder
per a tindre una bona collita.
adaptar les falles per a ser més accessibles, i
Han viscut una aventura fins a arribar a plenar de xuxes la ciutat. Una vivència bonica i tolerant la que vivim en la nostra comissió. Respectant a les persones independentment del seu país, de qui estimen, amb qui viuen, com es co-
nosaltres ja hem començat. A poc a poc anirem treballant noves maneres d’arribar a totes i tots. Perquè la diversitat no ha d’amargar a ningú, al contrari, posem de la nostra part per a endolcir una festa tan especial com la nostra.
muniquen i com es menegen.
FALLA LA VICTÒRIA
| 11
12 | SALUTACIONS
Salutacions
FALLA LA VICTÒRIA
| 13
S lutaci a Priden Infanti
Hola, soc Aarón, el president infantil de la falla La Victòria per a l’exercici 2019–2020. Vull dirigir-me a totes les persones que li agraden les falles, als membres de la meua comissió tant infantil com major, als socis fallers i a Federació Junta Fallera de Sagunt. He arribat al càrrec per la meua il·.lusió de ser president infantil de la meua falla, La Victòria. M’agradaria donar les gràcies als meus pares, al meu germà Edgar, Samuel, Laura i Àngela per deixar-me formar part del seu any i a tot el 2020 per acompanyar-nos.
14 | SALUTACIONS
Tinc moltes ganes que arribe la setmana fallera, de veure la meua falla plantada, les despertades, els desdejunis, les cercaviles i els sopars en la carpa. El meu somni seria arribar el 16 de març a la nostra falla de la mà d’Àngela portant el primer premi per a la nostra comissió. Des d’ací convide a tota la comissió i al barri de gaudir de la nostra festa al carrer com ho estic fent jo en representació dels infantils de La Victòria.
Aarón Casas Hernández President Infantil
FALLA LA VICTÒRIA
| 15
S lutaci a Faller Major Infanti Hola a totes i a tots! El meu nom és Àngela i per a mi és un gran honor ser la fallera major infantil de la meua comissió, La Victòria. M’agradaria que enguany totes les falleres i tots els fallers gaudiu de cada acte; la cavalcada de disfresses, la nit d’albades, les cercaviles, la crida, les orquestres, però sobretot del casal de la nostra gran família victoriana. Per a mi, m’ompli d’alegria i d’il·lusió compartir enguany tan meravellós amb totes i tots vosaltres. Us convide a gaudir de la setmana més esperada per a totes les falleres i fallers, però sobretot d’aquest meravellós 2020 junt amb les veïnes i veïns del barri. BONES FALLES!
Ángela Gallardo Pérez Fallera Major Infantil
16 | SALUTACIONS
FALLA LA VICTÒRIA
| 17
18 | PROTAGONISTES
Protagonistes
FALLA LA VICTÒRIA
| 19
Poem
a Priden Infanti
Aarón
20 | PROTAGONISTES
Aarón casas hernández
FALLA LA VICTÒRIA
| 21
Poem
l Faller Major Infanti El conte, no conte
22 | PROTAGONISTES
Ángela Gallardo Pérez
FALLA LA VICTÒRIA
| 23
Entrevt
al ntr reprentant Una vesprada de novembre, Lucía, Alba, Estefanía,Sharay i Marc,van fer de periodistes en el nostre casal faller. Amb molt de carinyo i molta professionalitat, han entrevistat a Aarón i Ángela fent diverses preguntes sobre la seua vida. La seua edat, les seues cançons favorites, i més dades que podeu llegir en l’apartat de l’entrevista. Ací queda la imatge d’aquella vesprada tan meravellosa que passaren junts.
Lucía Anguita Pérez (4t de primària, 8 anys), Alba Núñez Castelló (6è de primària, 11 anys), Estefanía Prados García (2n de l’ESO, 13 anys), Sharay Prados García (4t de primària, 9 anys) i Marc Álvarez Vicent (5è de primària, 11 anys)
24 | PROTAGONISTES
FALLA LA VICTÒRIA
| 25
26 | PROTAGONISTES
Tens nuvi o núvia?
Quin és el teu cantant preferit?
AARÓN: Sí, Lara. ÁNGELA: Sí, Aarón.
AARÓN: Rosalía, Anuel A A, Ozuna. ÁNGELA: Anuel A A.
En quin col·legi estudies?
Qui és el teu millor amic o la teua millor amiga?
AARÓN: Maestro Tarrazona. ÁNGELA: Adventistes.
Quin és el teu menjar favorit? AARÓN: Arròs al forn. ÁNGELA: Tortelinis de formatge.
Quina és la teua llepolia favorita? AARÓN: El meló. ÁNGELA: El núvol.
Des de quan estàs en la falla? AARÓN: Des que vaig nàixer. ÁNGELA: Des que vaig nàixer.
Quants anys tens? AARÓN: Tinc 10 anys. ÁNGELA: Tinc 7 anys.
Quin és el teu youtuber favorit? AARÓN: Widler, Kolderiu. ÁNGELA: Moments Divertits.
Quin és el teu joc favorit? AARÓN: Fornite, Fifa. ÁNGELA: Slime.
AARÓN: Sharay i Joan. ÁNGELA: Carla i Adrián.
Traus bones qualificacions? AARÓN: Sí. ÁNGELA: Sí.
Què vols ser de major? AARÓN: Fisioterapeuta, professor d’Educació Física.
ÁNGELA: Professora i jugadora professional de bàsquet.
Quina és la teua pel·lícula favorita? AARÓN: “Los cocodrilos atacan de nuevo” ÁNGELA: “Maléfica 2”.
Quina és la teua sèrie favorita? AARÓN: “La casa de papel”. ÁNGELA: “Las sirenas de Maro”.
Quin és el color que més t’agrada? AARÓN: Blau i daurat. ÁNGELA: Blau.
FALLA LA VICTÒRIA
| 27
Com és la teua relació amb el teu germà o la teua germana? AARÓN: Bona. ÁNGELA: Bona.
Quin llibre és el que més t’agrada llegir? AARÓN: “Los secretos de youtube” ÁNGELA: El llibre nou de Martina.
Esperaves ser president infantil? Esperaves ser fallera major infantil?
ràs fallera major? AARÓN: Sí. ÁNGELA: Sí.
Què sents representant a la comissió infantil? AARÓN: Il·lusió, alegria i emoció. ÁNGELA: Alegria, il·lusió i emoció.
Què t’agrada més de les falles?
AARÓN: No, no ho esperava. ÁNGELA: Sí.
AARÓN: L’olor a pólvora, guanyar premis, representar amb orgull la meua falla, portar l’estendard. ÁNGELA: Tot. Estar amb la comissió.
Durant la setmana fallera, quin acte t’agrada més?
Què t’agradaria fer perquè enguany siga inolvidable?
AARÓN: El cercaviles del Port. ÁNGELA: Els premis en Sagunt.
AARÓN: Guanyar tots els premis. Que la comissió estiga orgullosa de mi. ÁNGELA: Guanyar tots els premis.
El teu animal preferit és... AARÓN: El mico. ÁNGELA: El gat.
Les cançons que més t’agrada escoltar: AARÓN: Amanecer, China, Con calma... ÁNGELA: China, Dollar, De ellos aprendí...
De major seràs president? De major se-
28 | PROTAGONISTES
I per últim, des de quan volies ser president infantil? Des de quan volies ser fallera major infantil? AARÓN: Des que tenia set anys. ÁNGELA: Des de fa un any.
MOLTES GRÀCIES ALS DOS.
FALLA LA VICTÒRIA
| 29
30 | VICTORIANS
Victorians
FALLA LA VICTÒRIA
| 31
Cosi m M Infanti
culn i
Priden Infanti Aarón Casas Hernández
Daniel Adrián Blasco David Álvarez Vicent Marc Álvarez Vicent Alex Anguita Montesinos Manuel Anguita Pérez Nicolás Bataller Lacoba Hugo Cabrera Morte José Manuel Cejudo Micó Martín Cejudo Micó Alejandro Céspedes Frach Víctor Coba Reguillo Darío Díaz Méndez Mario Esteban Fletes Guillem Falcón Fuertes Hugo Galbaldón Pérez Daniel Gallardo Pérez Izan Gálvez Álvarez Manel García Núñez
32 | VICTORIANS
Daniel García Roig Marc García Zacarías Nathan Gil Gutiérrez Sergio Gimeno Álvarez Ian Gorka Gómez Peña Hugo González Gallego Miguel Ángel Guerrero Alegría Asier Hernández Espuig Marcos Iserte Lechón Aarón Jordán Baldres Rubén Lázaro Contel Jacobo Martí Jaraba Pablo Martín Sangüesa Liam Martínez Alcaina Marc Martínez Alcaina Raúl Martínez Herranz Javier Maya Suárez Erik Mora Pérez
2020
Darío Moraleja Rustarazo Pablo Moraleja Rustarazo Luca Morillas Tortajada Diego Morón Solano David Muñoz Guillem Jorge Muñoz Guillem Alejo Muñoz Mauri Sergio Navarro Navío Hizan Nieto Rodríguez Iker Nieto Rodríguez Alejandro Orenga Martín Àlex Pérez Lacoba Izan Pérez Lacoba Joel Pérez Orón Julen Pérez Orón Iker Rodríguez Sojo Izan Salor Espinosa Enzo Sanchez Sanchís
Iván Santamaría Alonso Andrés Santiago Franco Diego Santiago Franco Hugo Solano Vaquero Mario Solano Vaquero Hugo Soto Espinosa Jordi Tarancon Alacreu Marc Unai Tortajada Julián Carlos Verdejo Navarro Héctor Villar Muñoz Borja Villarroya Bueno Bruno Villarroya Bueno Daniel Zamora Pérez
FALLA LA VICTÒRIA
| 33
Cor ’Honor Infanti Faller Major InfaÁngela nti Gallardo Pérez Alba Acosta García Natalia Álvarez Pérez Leire Anguita Montesinos Lucia Anguita Pérez Ariadna Aspas Rajadell Jimena Bataller Lacoba Cristina Belmonte Muñoz Abril Benito Rahona Carla Benito Rahona Irene Bonet Herranz Sofía Bonet Herranz Paula Cabrera Morte Ainara Calvo Galdón June Calvo Galdón Paula Campos Marín Valeria Carot Marín Vega Castellanos Ruiz Aitana Catalán Hilario Naiara Catalán Hilario Laura Céspedes Franch Elsa Díaz Méndez Marta Esteban Fletes Emma Falcón Fuertes Aitana Fernández Espinosa Andrea Fernández Muñoz Aitana Fuentes Civera June Fuentes Civera
34 | VICTORIANS
Leyla Galán Garrido Daniela Galarza Cara Sofía García Anreus Elisabet García Del Fresno Leire García Núñez Ángela García Ocasar Inés García Ocasar Vera García Roger Ivonne García Sánchez Valentina García Zacarías Elsa Gil Izquierdo Cloe Giménez Calvo Nerea Giner Heredia Coral Gómez Hernández Paz Gómez Hernández Elsa Gómez Munera Azalia Saray Gómez Peña Ainhoa Gómez Segura Carla González Gallego Lola González Rueda Roció González Rueda Zoe Goyeneche Calderón Leire Granjo Francés Martina Guirado Bonet Naia Hernández Espuig Elena Iserte Lechón Claudia Jordán Baldres
2020
Ana Jurado Lorenzo Sara Jurado Lorenzo Paula Kamenov García Mar Lahuerta Domingo Sara López Merenciano Sofía Martin Sangüesa Victoria Martín Sangüesa Paula Martínez Herranz Ángela Martínez Sánchez Paula Martínez Sánchez Iris Mas Conejos Elia Maya Suárez Abril Mejías Nieto Lucia Mejías Nieto Lucia Mesa Guerra Paula Mesa Guerra Danna Milla Martín Ainhoa Mora Barragán Leyre Mora Barragán Rocío Moraleja Rustarazo Sara Morillas Tortajada África Morón Solano Leia Muñoz Chavero Meritxell Navarro Merenciano Daniela Noguera Paesa Alba Núñez Castelló Aroa Palacios Sancho
Marina Pérez Alcaide Marta Pérez Vicente Marian Pérez Villarroya Noa Pérez Vivas Estefanía Prados García Sharay Prados García Ília Quiles Martínez Mireia Quiles Martínez Sofía Ros Maravilla Paula Rubio Piro Neus Serrano Bracamonte Elena Simón Molino Ainhoa Soto Espinosa Sara Toledo Puig Diana Tomas Gómez Noa Tomas Gómez Ana Tortajada Ramírez Marta Uribe García Adriana Valero Díaz Vega Valero Lechón Alejandra Viché Torres Aitana Zapater Vicente Lara Zarco Martín
FALLA LA VICTÒRIA
| 35
Nov Faller Faller
Lia Martín lcain
lejandr c Vi h Torr
36 | VICTORIANS
Hug Sot Esn pi
2020
Íli Quil Martín
Veg Valer Lechó
riadn sp Rajadel
FALLA LA VICTÒRIA
| 37
38 | LA FALLA
La Falla
FALLA LA VICTÒRIA
| 39
Esb LEMA: ARTISTA: CRÍTICA:
40 | LA FALLA
Secció Especial Camp de Morvedre 2020
Una dolça història Sharkara ens conta plena de bogeria, i ja voreu a qui monta Va damunt de Milton, la seua tortuga. Sempre junts, amb ella riu, plora i juga Sharkara cuida amb passió i gran deler “la planta de Llepolies”, regina del seu voler Les llepolies sempre entre cotons estan quan les repleguen a les mans no cabran Una legió de cuidadors tenen les llepolies, dilluns o diumenge, les cuiden tots el dies Cal estar preparats per plantar noves llavors que donaran noves llepolies i alegraran els cors
FALLA LA VICTÒRIA
| 41
Esb La planta per oïdes arribà a uns xiquets i a buscar-la van córrer com a coets Els xiquets un mapa van aconseguir, per trobar les llepolies els podria servir Arribats a “Tierra dulce” aquestos aventurers eren els joves més feliços de tot l’univers El tresor estava prop, era un pressentiment molts dies buscant i no sentien cansament I… Eureka, la planta havien trobat la màgia a les seues vides havia arribat De cuidar-la van fer lleial promesa si és dolça, la responsabilitat no pesa
42 | LA FALLA
Secció Especial Camp de Morvedre 2020
No desvetllar mai el secret van jurar per reial decret La planta cuidarien com si fora Rosalia si no, “malamente” el conte acabaria La collita de llepolies arribà fins a Sagunt a la ciutat sencera endolçaren en conjunt Els xiquets la ciutat de llepolies van plenar sembla perfecta esta manera d’imposar Els forns de Sagunt, plens de xiquets. Són falles i al carrer ja esclaten coets
FALLA LA VICTÒRIA
| 43
44 | EXERCICI ACTUAL
Exercici actual
FALLA LA VICTÒRIA
| 45
01. Elecció
02. Ft d ’aigu
46 | EXERCICI ACTUAL
03. Proclamaci
FALLA LA VICTÒRIA
| 47
04. Cre d Mai
05 Paell FJS
48 | EXERCICI ACTUAL
06. Pla Back
07. Prentaci
FALLA LA VICTÒRIA
| 49
50 | EXERCICI ACTUAL
FALLA LA VICTÒRIA
| 51
52 | EXERCICI ACTUAL
08. Setman cultura 9 ’octubr
09. Hallowee
FALLA LA VICTÒRIA
| 53
10. Ptal nadalenqu
54 | EXERCICI ACTUAL
11. Vit del Re Mag
FALLA LA VICTÒRIA
| 55
56 | EXERCICI ACTUAL
12. Bae t i monumen
FALLA LA VICTÒRIA
| 57
58 | REPORTATGES
Reportatges
FALLA LA VICTÒRIA
| 59
Concur d dibu Enguany, la delegació de llibret ha pensat fer un concurs de dibuix. El tema és “Les llepolies i les falles”, que és la història del nostre monument infantil. To t e s l e s x i q u e t e s i t o t s els xiquets que han volgut participar, han col·laborat en una part més del nostre llibret. Una llicenciada en art, Alicia Fortea Montañana, ha fet de jurat i ha triat un dels dibuixos. Ací podeu vore la creativitat fallera de la nostra comissió infantil.
Estefanía Prados García (2n de l’ESO, 13 anys).
Les artistes han sigut:
Sharay Prados García (4t de primària, 9 anys).
60 | REPORTATGES
Valentina García Zacarías. (5 anys Infantil). DIBUIX GUANYADOR.
FALLA LA VICTÒRIA
| 61
Esport n i fantil Enguany, les nostres campiones i els nostres campions han guanyat novament el campionat de futbol sala. La nostra comissió infantil ha tornat a repetir com a primera classificada. Bon treball en equip, unió i per suposat diversió. ENHORABONA!
62 | REPORTATGES
FALLA LA VICTÒRIA
| 63
64 | RECORDS GRÀFICS
Records gràfics
FALLA LA VICTÒRIA
| 65
01. Entrà d l Murt
66 | RECORDS GRÀFICS
02. Cavalcad de n Ni o
FALLA LA VICTÒRIA
| 67
68 | RECORDS GRÀFICS
03. Ni ’lbad
04. Prentaci llibre
FALLA LA VICTÒRIA
| 69
05. Di del xiquet
70 | RECORDS GRÀFICS
06. Plantà
FALLA LA VICTÒRIA
| 71
07. Setman Faller
72 | RECORDS GRÀFICS
FALLA LA VICTÒRIA
| 73
08. Ofren
74 | RECORDS GRÀFICS
09. Cremà
FALLA LA VICTÒRIA
| 75
76 | RECORDS GRÀFICS
FALLA LA VICTÒRIA
| 77
78 | ACTIVITATS INFANTILS
Activitats infantils
FALLA LA VICTÒRIA
| 79
CONTES
Orio vo ser faller Izan Pérez Lacoba 6è de primaria
Aquesta història parla d’Oriol, un xiquet que
Jo li vaig preguntar si voldria ser la meua falle-
des de ben xicotet vol ser fallera.
ra, i ella molt contenta va dir que sí.
Sempre li han agradat les falles, i en especial el
A partir d’eixe dia passaríem més temps junts
vestit de fallera. I és que ell, no està a gust amb
en falles, i amb la resta d’amigues i d’amics.
el seu cos, i té molt clar que serà una xica quan
Seríem la parella fallera!
siga més major.
Finalment,la meua amiga Anna,compliria el seu
Jo sóc faller des de fa 6 anys, ara en tinc 11, igual
somni, i podria vestir-se de fallera. Tota la nostra
que Oriol.
comissió va alegrar-se moltíssim. I jo. Que estic
A vegades estava trist perquè volia ser fallera, i sa mare i son pare li deien que encara no podia
molt orgullós de pertànyer a una falla tan respectuosa per la diversitat. Una diversitat fallera.
ser. No li agradava el vestit dels xics, li agradava
Estic pensant a vore algun dia dos falleres o
el de valenciana, i els monyos, i les arracades, i
dos fallers anar de parella a ofrenar o en la pre-
la joia.
sentació.
Hi havia mares i pares en la nostra comissió,
Seria meravellós!
Falla La Victòria, que animaven perquè Oriol complira el seu somni, ja que cada xiqueta i xiquet ha de ser feliç, i tot el món ha de respectar com és cadascun. Quan va passar l’estiu, teníem una reunió en el casal, i hi havia molta gent fent un rogle. Quan em vaig acostar, la meua sorpresa va ser que era el meu amic Oriol! Vull dir, Anna! Havia fet el canvi de nom, i com es diu ara en l’actualitat, també faria el canvi de gènere.
80 | ACTIVITATS INFANTILS
“cad xiquet xique h d ser feliç, o t e mó h d rpectar co cadcu”
FALLA LA VICTÒRIA
| 81
CONTES
Inclusi faller
ADRIÀ ÉS UN XIQUET QUE VA EN CADIRA DE RODES.
LI AGRADA SER FALLER PERÒ ESTÀ TRIST PERQUÈ PENSA QUE NO PODRÀ DIVERTIR-SE COM LES ALTRES XIQUETES I ELS ALTRES XIQUETS.
82 | ACTIVITATS INFANTILS
LES SEUES AMIGUES FALLERES I ELS SEUS AMICS FALLERS LI ANIMEN I LI DIUEN QUE POT JUGAR I TIRAR COETS COM LA RESTA
ADRIÀ ES POSA MOLT CONTENT
LA SEUA AMIGA AGAFÀ L’ENCENEDOR I ADRIÀ LLANÇÀ EL COET
VA VORE QUE AMB AJUDA PODIA DIVERTIR-SE I PARTICIPAR EN ELS ESPORTS, EN ELS PLAYBACKS I ON VOLGUERA
VA VORE QUE AMB AJUDA PODIA DIVERTIR-SE I PARTICIPAR EN ELS ESPORTS, EN ELS PLAYBACKS I ON VOLGUERA
JUNTS, ÉS MILLOR
FALLA LA VICTÒRIA
| 83
ARTICLES
L a f ll u ft per l diversita n Rosana Lacoba Morte
Mestra d’Educació Primària i Mediadora Escolar.
Som sabedores i sabedors, que les Falles són
Les Falles ja són Patrimoni Immaterial de la
la festa gran. Una festa capaç d’atraure grans
Humanitat. Estan dins del catàleg confeccio-
quantitats de persones a visitar els monu-
nat per la UNESCO.
ments que les artistes falleres i els artistes fallers, any rere any, modelen i transformen amb esforç i dedicació, en el seu taller. La cultura, la diversitat, reivindicacions, entre altres temàtiques, queden plasmades amb enginy i gràcia, per a donar a conéixer temes d’actualitat, mitjançant el seu valor artístic i el poder social que té la nostra festa.
Açò significa que les Falles són patrimoni cultural d’importància global. Per tant, tothom és benvingut a gaudir d’aquesta cultura popular, on la sociabilitat, la identitat, l’art i l’expressió, ocupen els carrers. Ara en l’actualitat, són més les comissions falleres que aposten per unes Falles més inclusives i accessibles, donant cabuda a totes les persones indiferentment de la seua diversitat cultural, sexual, familiar, ètnica i funcional. La llengua de signes, el sitema Braille, picto-
“e 'acta u lita, só m l comsion faller qu ape t per un Fall m n i clusiv accsibl”
grames, carrers adaptats, ja formen part del dia a dia faller. Com a valencianes i valencians, ens hem de sentir orgulloses i orgullosos de com, a poc a poc, anem fent més visible la tolerància i el respecte. Tot açò s’aconsegueix amb la unió i el treball en equip de totes les falleres i tots els fallers que formem part de les diferents comissions.
84 | ACTIVITATS INFANTILS
Però, la vertadera importància li l’hem de
lar, he de dir que treballe la nostra festa dins de
donar a la infància. Les xiquetes i els xiquets
l’aula, partint de l’empatia.
del món faller, són el futur de la nostra festa, i depenent dels valors que anem transmitint, farem d’aquesta infància fallera, que siga respectuosa, empàtica i tolerant davant la diversitat que ens envolta. En relació a això, prenen força uns factors importants. La família i l’escola. La transmissió de valors d’igualtat, tolerància, respecte, comencen ací, en el nucli familiar.
A l’hora d’elaborar el nostre monument, pensem a qui anirà dirigit, per a poder fer les adaptacions oportunes, i per suposat, tenint en compte a tothom. El monument a fer, tracta de la unió entre les persones. Les xiquetes i els xiquets fan dibuixos variats, de famílies on hi ha dos pares o dos mares, inclús de diferents ètnies, i dibuixos de persones
Uns valors on es veu la figura femenina amb
amb limitacions gaudint de la nostra festa,
el respecte que mereix (com he comentat en
mentre unes altres els ajuden.
línies anteriors, el paper de la dona com a artista fallera, va obrint pas en el món faller), i referent al respecte cap a les diferents cultures o condicions familiars i sexuals, lliurement de cadascun. Aquets valors, es reforcen a l’escola on el paper de les mestres i els mestres, és essencial. Valors com la solidaritat, honestitat, tolerància, són claus per a crear un atmosfera de confiança, i un clima de convivència de pau.
Es veuen cartells amb paraules en llengua de signes i pictogrames, inclús audios, per a poder comunicar la informació a tota la gent que ens puga visitar. Treballar aquests valors des de l’escola, mitjançant les Falles, amb la col·laboració de les famílies, sensibilitza tot l’alumnat fent-lo més respectuós i tolerant de cara a la diversitat. Totes aquestes idees, a més, es poden veure ja en moltes comissions, i cada vegada augmenta
Tot aquest treball, es trasllada a la societat. I,
la quantitat de falleres i fallers que volen fer de
per tant, al món de les Falles.
la nostra festa, una festa de totes i tots, per a
Com a mestra de primària i mediadora esco-
totes i per a tots.
FALLA LA VICTÒRIA
| 85
ARTICLES
r diversita Alicia Fortea Montañana
Conservadora-restauradora, Professora d’art i artesana
Em presentaré, soc Alicia Fortea i jo soc la di-
Tant l’obra mateixa com, especialment, el pro-
rectora d’Alitea arte-mania i contaré la meua
cés creatiu pot ser un valor afegit molt impor-
experiència sobre com l’art fa com un vehicle
tant en la vida de les persones.
integrador i les seues qualitats com a mediador en la diversitat.
En la meua experiència diària, treballant amb menuts i adults, cadascun amb les seues prò-
Per començar, he de dir que de vegades es re-
pies característiques personals, òbviament.
fereix a l’art i creació artística només com una
Entre elles hi ha persones amb dificultats psi-
cosa bella... Alternativament, com una mera
cològiques, socials, o situacions econòmiques i
manera de passar el temps, molta gent ho veu
he d’adaptar-me a cadascuna d’elles, ser flexi-
com una cosa totalment aliè a la seua vida, tot i
ble i sobretot escoltar.
estar envoltada per ella i ser una part molt important de la societat.
Hi ha diferents maneres de veure i viure-la, tantes com alumnes.
No obstant això, des del meu punt de vista, com a Llicenciada en Belles Arts i professora d’art, és molt més, i ho veig en el meu dia a dia. En el meu treball d’estudi amb gent de totes les edats i condicions. Així que, a priori, és un espai obert i integrador. No hi ha cap distinció per nivells, per edat, tothom treballa al seu propi ritme, amb el tema i la tècnica que vol, però compartint espai, amb el que implica relació, unió i creació de sinèrgies.
86 | ACTIVITATS INFANTILS
D“ vegad ’ar ’aprenentatg u proc d creemen persona, un maner d demtrar-s algun c u mae t ”
De vegades l’art i l’aprenentatge és un procés
colors, textures i materials és algun temps lliu-
de creixement personal, una manera de de-
re d’altres preocupacions, que esborra i allibe-
mostrar-se alguna cosa a un mateix. Desco-
ra la ment i esperit. Això hauria d’aconseguir
breix tot el que poden i imaginar, i sovint veiem
lliurar de prejudicis, prototips idealitzats…
com s’aconsegueixen resultats sorprenents només amb algunes pautes d’aplicació.
Altres vegades anar a aprendre l’art és una excusa per fer alguna cosa diferent, conèixer
Ací l’art treballa la superació i el repte.
gent i ocupar el seu temps lliure. Ací podem veure art com a entreteniment i gaudi.
De vegades, persones són atrets per les obres d’art, com la història de l’art i grans mestres,
Aquestes variacions, que sovint es barregen i
i els agradaria ser capaços de fer-los, però el
se superposen segons les persones i moments,
seu nivell de confiança és baix, i la nostra tasca
són aplicables tant a adults com a xiquetes i
fonamental és treure la por, obrir-los la ment
xiquets. En el cas d’aquestos, en la nostra opi-
i donar-los confiança, perquè la creació d’art
nió, l’art ha de ser un element important en la
ha de ser un plaer, encara que a vegades cos-
seua formació com a individus, ja que els ajuda
ta. En aquest sentit l’art és un catalitzador per
a desenvolupar la seua psicomotricitat, visual,
augmentar l’autoestima, ens fa sentir orgull i
cognitiva i la sensibilitat. No anem a portar els
satisfacció.
xiquets i xiquetes al dibuix com un hobby sense base, ja que ens dóna una primeria formació
De vegades serveix com alleugeriment perso-
en valors en el seu desenvolupament global, a
nal, és a dir, com a teràpia, independentment
més, per descomptat gaudir-ne i complaure’ls
del resultat, el que és realment important en
per crear obres belles i aprendre tècniques.
aquestos casos, és el procés, l’experiència. El temps dedicat a l’experimentació, jugant amb
Les xiquetes i els xiquets que, a més, tenen
FALLA LA VICTÒRIA
| 87
algun tipus de discapacitat, és especialment beneficiós. Hi ha pressió de qualificacions, i en l’art tot és valuós, fins i tot el que no ix com ens agradaria, perquè és part del procés. Cada dibuix és un totxo que està construint l’edifici del nostre ésser artista. En els casos de xiquetes i xiquets amb necessitats educatives especials, més que mai, les indicacions i directrius sempre s’ajusten a les seues possibilitats, les capacitats i les seues re-
e F“ r l clàssic a f llet amb o m delatg r p me i r enganxan e cart, o p ser l im lor per algun e uqix t e uqix t n u c im o m l per al altr”
accions. Això és perquè de vegades els materials que
centració tant de temps com altres i s’ha de fer
figuren en el discurs de l’activitat causa, por o
pauses.
repugnància, aleshores s’ha d’èsser flexible i buscar alternatives.
Els moments de creació són moments especials que compartir amb altres, formant relaci-
Donaré alguns exemples:
ons entre elles i ells, i al mateix temps, els moments de concentració, de gaudi i d’orgull per
De vegades treballem amb pastís o carbó, ja
la feina feta.
que són fàcilment aplicables tècniques seques i connectant fenomenal amb la part del tacte,
Per tant, la nostra intenció és treballar l’apro-
establint una relació especial entre la mà i la
ximació als materials, l’experimentació, el rep-
ment. El que passa és que hi ha persones que
te de millorar o aprendre sobre aspectes histò-
un material, so i textura fa grima, que tendirà a
rics i noves tècniques. És una experiència vital
eliminar-lo i substituir-los per altres que duen
per a totes i tots.
a alguns tipus d’aglutinant perquè aquesta sensació tan molesta desaparega.
Amb les xiquetes i xiquets, per pura organització, hem de realitzar tallers més guiats, però,
Un altre exemple seria l’ús de materials com
tot i així, procure sempre que hi haja llibertat
l’argila o paper maixé. Sembla que a tots els xi-
en la realització dels mateixos.
quets els agrada tacar-se, però no és així. De vegades propose un tema o un material Fer la clàssica falleta amb modelatge primer
concret, però mai vull que produïm fotocòpi-
i enganxant el cartó, pot ser millor per alguns
es. Malhauradament comprove que la pràcti-
xiquetes i xiquets i una mica molest per als
ca a la qual moltes d’elles i molts d’ells estan
altres. És per aquest motiu que per a ells vam
acostumats a l’escola és excessivament pauta-
aplicar altres recursos perquè tothom puga
da, molts no tenen la iniciativa ni d’agafar un
gaudir.
color si no li ho has manat abans.
La durada del treball i les sessions també és
Vet ací una gran part del meu treball, moltes
un factor a tenir en compte, perquè hi ha per-
vegades he d’animar de manera vehement a
sones que no són capaços de mantenir la con-
que es llancen, al fet que s’atreveixen a equi-
88 | ACTIVITATS INFANTILS
vocar-se, indicar-los que al meu taller es po-
ben les majors dificultats, no estan acostumats
den moure, parlar, agafar els materials que
ni acostumades a treballar la imaginació i a ser
vulguen (sense perdre la cura pels mateixos),
independents, i això els causa inseguretat, però
compartir opinions, preguntar a un company,
aquesta és la meua missió, oferir-los eines per
dubtar, imagina…
aconseguir-ho.
Com pot dir una xiqueta o xiquet de 5 o 6 anys
Davant d’aquestes situacions, com una mane-
que no sap dibuixar?, això no se li hauria de
ra de solució, vaig crear una sèrie de “normes”
passar pel cap. Totes i tots saben dibuixar i pin-
que tinc plasmades a la paret de l’escola.
tar a l seua manera. Quan els dic que tinc un munt de normes que Més endavant, amb una mica de més d’edat, sí
complir, s’espanten una mica, quan les lle-
es produeixen aquestos dubtes i inseguretats,
geixen o li les dic, es relaxen, però a l’hora de
però, qui deixa d’escriure perquè diga que té
dur-les a terme, algunes d’elles i alguns d’ells
mala lletra? Cap, però sí deixen de dibuixar,
s’adonen que no són tan fàcils.
perquè diuen (o els diuen), que dibuixen malament. I això és una errada molt gran.
Potser és més fàcil obeir, callar i copiar, però no és el que a mi m’interessa en les meues clas-
És curiós comprovar com en les classes més
ses. Voleu saber quines són aquestes normes?,
lliures i creatives és on molts d’ells i elles tro-
ací us deixe una selecció:
FALLA LA VICTÒRIA
| 89
- “Respecta, a tu i a les teues companyes i als teus companys”, norma fonamental, si no
escoltat i assimilat el contingut, podrà sentir-se lliure i fer un bon treball.
aconseguim respectar, encara que no ens agrade el que veiem, no hi pot haver una rela-
Referint-nos al tema de les falles, a causa del
ció justa i fluida. I per a un mateix, és primor-
context en què ens trobem, la meua opinió és
dial, és clar.
que es tracta d’una festa molt variada, on l’art, en múltiples de les seues expressions està pre-
- “Creu en tu mateixa i en tu mateix”, quants
sent al 100%. Teixits i indumentària, pirotècnia,
“jo no sé ...”, “no me n’ix ...” abans, fins i tot,
música, escultura i color ... aquest últim punt
d’intentar alguna cosa.
és el que em resulta més proper per la meua ocupació com a docent d’art.
- “Comet errors”, Sí!, és clar, o és que algú sap fer alguna cosa perfecta a la primera?, està
En aquest sentit, volia explicar un cas concret
sobrevalorada la idea de la perfecció i del
que hem realitzat en diverses ocasions al ta-
geni, l’art és treball, treball i treball. I si ens
ller, com és l’elaboració d’un ninot. Em resulta
equivoquem, aprenem a fer-ho millor.
molt curiós i és significativa la implicació de xiquetes i xiquets, les meues i els meus alum-
- “Treballa dur”, el que dèiem abans, treball.
nes, en la seua tasca artística. Evidentment les
Sense pràctica no s’aconsegueix. M’agrada
dimensions i els materials estan adaptats a les
practicar i inculcar la cultura de l’esforç, em
seues possibilitats, fent servir cartró, de vega-
sembla fonamental per ajudar a formar per-
des reciclat, paper, pasta de paper, cinta adhesi-
sones amb valors.
va i emboliquem el ninot amb capes de paper i cola, per convertir-lo en una figura de paper
- “Prova coses noves”, si alguna cosa ix molt bé,
maixé, consistent. Anem creant a poc a poc.
però et quedes només amb això, no avances, cal experimentar, encara que això siga eixir
Bé, és un procés llarg, que implica que s’es-
de la zona de confort.
forcen bastant, primer per imaginar i anar plasmant allò que els ve de gust representar i
- “Somia en gran”, no penses que només pots
després per tenir la suficient paciència i cons-
fer alguna cosa menuda, amplia horitzons,
tància en anar col·locant les capes i esperant el
encara que de vegades, això supose alguna
temps correcte d’assecat entre elles, podent
ensopegada que un altra. El contrari és con-
ajudar-se i treballar a més en equip, on l’em-
formisme. Com més sucre, més dolç.
patiaestiga present.
- “Segueix les indicacions”, perquè ningú naix
No és una tasca senzilla aconseguir els vo-
ensenyat i estic ací per ajudar. Un cop hages
lums, i mantenir l’equilibri de la figureta. Per
“ Dconnect ar-s d l ide c típi qu relacion fall nom amb oc un c mi bojarra, donar conéer qu pode ser tamb u elemen n i e t grador e l comunita, implc i an diferent sector d l societa servn i ’empl” 90 | ACTIVITATS INFANTILS
això l’ajuda entre companyes i companys és
activitats i proposar accions en aquest sentit.
prou important, encara que tinguen dife-
Desconnectar-se de la idea típica que relaci-
rents tipus de dificultats .
ona falles només amb oci una mica esbojarrat, i donar a conéixer que poden ser també
Un cop sec, han d’aplicar la pintura acrílica
un element integrador en la comunitat, im-
i donar-li color i expressivitat. Doncs bé…
plicant a diferents sectors de la societat i ser-
Què toca després? Cremar-ho ?, doncs en
vint d’exemple. Exemple hi ha molts de com
el 50% dels casos, o més, no és aquest el seu
i amb quines accions atendre la diversitat
destí, i ho entenem perfectament, després
amb xiquetes i xiquets, a través de l’art en les
de l’esforç, la il·lusió i el plaer de veure el tre-
falles, per exemple, realitzant conjuntament
ball acabat, cremar sona molt cruel i seria un
parts de la falla o el seu muntatge, concursos
sacrifici massa gran, per molt que sàpiguen
de dibuix (on ningú resulte perdedor), realit-
des del principi que estan creant una falla i
zant decoració amb materials reciclats, així
no una escultura més. Així que assumeixen
de forma transversal els ensenyem a respec-
que les falles són monuments efímers, cre-
tar i cuidar el medi ambient, sessions de cre-
ats amb molta feina, totes menys les seues,
ació de contes o còmics, balls, pintacares, etc.
que són el “ninot indultat”, i ho respectem.
Procurant que siguen integradores i adapta-
Per tot el que s’ha explicat en aquest text,
des a totes les realitats.
crec que definitivament l’art és un bon vehicle per fomentar la tolerància, entendre la diversitat, fomentar valors i, perquè no, di-
Alicia Fortea Montañana
vertir-se. Igual que les falles, les comissions cada vegada s’esforcen més per dur a terme
FALLA LA VICTÒRIA
| 91
ARTICLES
E taller d ’artt faller Montse Vila Pla
Escritora, Coach especialista en Gestió Emocional, Formadora i Educadora Infantil.
-Un, dos, tres, quatre, cinc, sis… i quaranta. Vaig!
Natàlia, tota enfadada el mirava, però no va poder evitar contagiar-se dels riures de Mikel.
-Per Natàlia!. T’he vist Natàlia, t’he vist. Natàlia apunta’t que t’he vist. Natàliaaaa!
-Vols que anem al taller de Josep?- va proposar en to misteriós ella, mentre Mikel deixava de
Natàliaaaaa!
riure en sec.
-Que no pot ser! Que no m’has vist!- va cridar
-Al taller? És que Josep… bé, però si està Fran-
Natàlia, mentre apuntava el cap del seu ama-
cès no serà tan agradable- li va contestar Mikel
gatall.
en to poregós.
-Ara sí, ha,ha,ha!
Els dos es van quedar asseguts en el portal número 13 mentre recordaven l’última vegada
-Trampós això no val, jolín no jugue més amb
que van ser “Al Taller”.
tu, sempre em fas paranys, trampós, trampós!deia Natàlia, mentre s’asseia en el portal del
“El Taller” era el lloc de l’artista faller Josep Pla,
número 13 tota enfadada.
un lloc màgic, bonic, lluminós, ple d’embolics, colors i amb una olor molt característica pro-
-No t’enfades dona, només era una broma!-li
duïda per la mescla de suro, pintura, fusta…
va dir Mikel mentre reia a riallades.- És que sempre piques, ha,ha,ha, i no puc evitar fer-ho,
Un lloc, que quan traus el cap un poquet, et
ha,ha,ha!- continuava rient.
convida a quedar-te hores i hores encara que
92 | ACTIVITATS INFANTILS
només siga mirant. El problema era Francès.
-Sí, jo el tinc a la meua habitació, a dalt de la
Quina persona més estranya, callat, observa-
prestatgeria i cada matí quan em desperte, em
dor, amb cara de pocs amics, gran com un ge-
pixe de riure de veure-li la cara, és igualet a tu,
gant, fort com un bou, amb els cabells negres
ha,ha,ha!
i uns ulls marrons que et miren, et miren i et miren com si t’anaren a menjar. Estava clar
-’Boba’!
que no li agradaven els xiquets ni les xiquetes o almenys era el que feia creure. Quan estava ell
-Sí, sí, jo seré ‘boba’ , però tu t’assembles al meu
només en “El Taller” Natàlia i Mikel no solien
peix globus, ha,ha,ha!- va replicar Natàlia men-
acostar-se, per si de cas.
tre eixia corrent cap al taller.
-Vinga anem! – va insistir Natàlia.
-Espera’m, sargantanaaaaa!- xisclava Mikel en to afectuós a la seua amiga.
-Que xiqueta tan pesada eres, però vinga anem, total no tenim res millor que fer!- li va contes-
-A veure si m’enxampes, que hui t’has alçat
tar Mikel.
una mica lent, sembles la meua iaia Pepica, ha,ha,ha!.
-Allí sempre tenim alguna cosa per fer, sempre ens deixa mirar, tocar, provar…
A Natàlia li agradava gastar-li moltes bromes a Mikel, es volien molt i sabien que tot el que
-Et recordes quan ens va ensenyar a fer el
es deien ho feien amb afecte. Només tenien un
peix?- va interrompre Mikel tot emocionat.
codi, el dia que algun dels dos no estava per a
FALLA LA VICTÒRIA
| 93
aguantar bromes només havia de dir: “Hui no estic per a verbenes” era dir això i els dos sabien que havien de cuidar-se més que mai. No cabien les bromes aqueix dia. Corrent, corrent van arribar “Al Taller”. Com sempre la porta estava entreoberta i els dos van apuntar el morro per a veure què podien veure. Els agradava quedar-se mirant una estona i sobretot, per si només estava Francès. De sobte, ho van veure i els dos es van apartar corrent, però van escoltar de seguida la veu de Josep i van tornar a respirar tranquils. -Quin bé, sí que està Josep, veurem si podem passar hui!- va dir Mikel il·lusionat, mentre trucava a la porta i passaven. -Bon dia xics, quina alegria tornar-vos a veure per ací!- va dir Josep obrint els braços per a ferlos una abraçada. Josep era una persona molt agradable, senzilla, li encantaven els xiquets i sempre estava disposat a tindre’ls en el taller encara que tinguera treball. Tenia un raconet preparat per a qualsevol xiquet que passara per allí. Ho deia, “El racó del Despertar”. Cap xiqueta ni cap xiquet li havia preguntat perquè ho deia així però tots i totes anaven encantats, perquè sempre trobaven tantes coses per a fer que el que menys importava era el nom. -Josep, hui és bon dia perquè estiguem ací?- va preguntar amb to molt afectuós Natalia. -Sempre és bon dia, bonica, saps que m’agrada molt tindre-vos per ací. -Sí, a tu , sí–va respondre ella en veu baixa, perquè Francès no l’escoltara. -Aaaaa! Ho dius per ell?- contestava en veu baixa
94 | ACTIVITATS INFANTILS
també, per a seguir-li el joc a la xiqueta.- Algun dia us contaré la història de Francès i perquè està així. - Sí, sí, per favor, a veure si entenem alguna cosava contestar Mikel una mica accelerat. -Bé, però hui no puc, si voleu anar “Al Despertar” i mirar què podeu fer- va dir Josep tornant al seu to normal. Els xiquets sense dir res més es van anar cap al racó amb molta il·lusió com sempre. Van creuar el marc que feia de porta i es van posar a rebuscar. Hi havia coses noves,havien portat més teles i més colors, cartons en blanc, suro de formes diferents… De sobte, Natàlia que estava regirant per allí, li va fer un crit i li va dir al seu amic: -Vineee, mira, mira, mira….! -Què veus? -Mira el que he trobat. -Bahhhhhh, un llibre. -Com que un llibre? He trobat “EL LLIBRE”! -Què dius? -Sabia que tot això havia de tindre algun misteri. Mira el títol del llibre. “El Secret d’una falla”. -El secret d’una falla? -No veus, ací ho posa. -Però, no sabia que les falles tenien secret. -Doncs, Mikel jo alguna cosa em feia olor. Segur que aquest llibre conta els grans secrets que amaguen les falles.
FALLA LA VICTÒRIA
| 95
-Ho llegim?
nar-se de la màgia de les bandes de música, de les flors, dels masclets, del soroll, de les
-I si demanem permís? A veure si Josep no vol
llàgrimes d’emoció.
que descobrim els secrets de les falles. Han de ser un coet amb la pólvora, amb les pa-Natàlia,pense que si no voldria que haguérem vist
elles, amb les revetles, amb la Mare de Déu. Un
el llibre no l’haguera deixat en “El Despertar”.
artista faller és falla, és diversitat, és empatia, compartir, claredat i foscor.
-Tens raó, vinga va, ens asseurem en el nostre raconet. Com diu Josep, anem al “Raconet” de
Un artista faller és moviment, generositat, mis-
la creació d’idees”.
teri, genera vida, passió i devoció.
Josep tenia unes butaques on els explicava que
Un artista faller veu la seua falla nàixer i morir
si t’asseus en elles i pensaves una estoneta, et
per a tornar a renàixer després de les flames.
venien amb més calma idees sobre el que treballar i com fer-ho. Així que allí van ser els dos
Vols ser artista faller?
xiquets tots contents amb el llibre misteriós que havia trobat Natàlia.
-Uuuuuuuu! Quantes coses per a ser un artista faller, mai ho hauria dit.- va dir Mikel men-
-A veure que posa? Quants capítols té? I pà-
tre Natàlia tancava el llibre i els ulls al mateix
gines? Té dibuixos?- va començar a preguntar
temps.
Mikel una mica ansiós. - Acabes de descriure el que vull ser de major. -I si calles una miqueta i comencem?- va tallar
Vull ser “Artista fallera.”
el doll de preguntes així Natàlia, amb to sec, però amb un somriure en la seua cara.
-Ha,ha,ha! Què dius? Tu no estàs bé, ha,ha,ha!
Natàlia va obrir el llibre i es va trobar un dibuix
- Per què?- va preguntar estranyíssima Natà-
com mal pintat, ratlles, cercles que posava “Es-
lia- Sempre m’has dit que aconseguiré ser el
bós de la falla de 2015”
que em propose en la vida, que algun dia trobaria el que voldria ser, ja que mai ho sabia i hui
-Xica, no sé qui haurà dibuixat això però vaja
que ho trobe em dius això?
castanya, pinta com jo, no crec que l’autor d’aquest dibuix siga un gran artista faller.
-Perdona Natàlia, tens raó, creia que ho deies de broma- li va contestar Mikel seriós-Saps
Natàlia, sense fer-li molt de cas va continuar
que sempre he dit el que acabes de dir, que
passant a la següent pàgina que posava:
crec en tu però no m’esperava que la inspiració et vinguera així, hui. Em perdones?
“Components d’un artista faller.” -D’acord, ha,ha,ha! Però, al fet que és bona Un artista faller ha de saber veure on uns al-
idea?- va canviar el to ràpidament Natàlia.
tres no veuen, escoltar el que uns altres no poden escoltar, sentir el que molts mai po-
- No sé si és bona idea o no però si és el que vols…
dran arribar a sentir, ha de saber impreg-
La veritat, sempre has tingut bones mans.
96 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÒRIA
| 97
-No és això Mikel. No t’has assabentat de res
falles estan plenes de diversitat. Quants tipus
del que hem llegit?
de petards coneixeu?.
-Per què? Mira, estic una mica perdut, no sé
- Molts!
per on vas. -Això és diversitat. Quants tipus de ninots? - Tot el que té un artista faller. El veure, escol-
Quantes bandes de música compostes per per-
tar, sentir, comprendre el que necessiten les
sones diferents? Quants casals decorats dife-
persones… Ara Josep m’hauria d’explicar unes
rents?.
quantes coses i sobretot què vol dir diversitat. -Diversitat significa varietat, diferència. Cada -Jo t’ho explicaré- va interrompre en eixe mo-
banda de música és diferent a una altra, cada
ment Josep als xiquets.
casal faller, cada vestit de les falleres i dels fallers, cada revetla, cada comissió, cada faller.
-M’alegre tant que el llibre us haja trobat...!
La diversitat dona permís a ser com un és. Ho enteneu?.
- Que el llibre ens ha trobat? -van dir els dos xiquets alhora.
Els xiquets assentien amb el seu cap.
-Sí, aquest llibre sempre ha estat ací però mai
Ara,hi ha alguna cosa que tots tenim en comú és…
havíeu coincidit fins hui. És un llibre que porte escrivint fa molt de temps. Jo no estaré sem-
Et puc contestar jo?- interrompia Natàlia.
pre, així que m’agradaria deixar per escrit la guia dels passos que seguisc i les meues cre-
-Clar, avant.
ences perquè els futurs artistes fallers l’utilitzen si volen.
-La meua àvia Pepica sempre deia que totes les falleres i tots els fallers tenim en comú el
- Jo vull ser “artista fallera” – Va dir Natàlia en
sentir-se falleres i fallers, voler la nostra festa
un to molt segur.
amb l’ànima i gaudir-la al màxim. I una vegada acaben, començar a crear la pròxima amb un
- I seré feliç de veure’t i si tu vols t’ensenyaré!
somriure en la boca i amb la il·lusió en el cor.
Ja veig el dia de la teua primera falla Natàlia,
És igual que sigues de València o de París, si et
eixe dia t’acompanyarem Mikel i jo a mun-
sents fallera o faller les falles et senten a tu.
tar-la. Ho veig, ho veig… -Seràs una gran artista fallera, Natàlia- li va -Jo també. Va respondre Natàlia. Però hi ha co-
respondre Josep mentre la mirava amb els ulls
ses de les quals he llegit que no entenc i sobre-
plens de llàgrimes .
tot el que significa la diversitat, Josep. -Doncs, jo vull ser president de la falla, com el -Normal que hi haja coses que no entengues,
meu oncle Pepe- va dir tot seriós Mikel.
això és el meravellós d’aprendre. Descobrir. Us explicaré això de la diversitat perquè ho
-Ha,ha,ha!- van començar a riure’s Natàlia i Josep.
comprengueu.- parlava Josep mentre s’asseia al seu costat en una altra de les butaques- Les
98 | ACTIVITATS INFANTILS
-Què passa?.
-Res, Mikel, res. Clar que seràs president no
La volta a casa va ser a pas lent i amb parades,
tingues cap dubte. Vinga xics ara toca anar-
mentre comentaven tot el que havien aprés amb
se’n a casa que us tiraran en falta. Si voleu un
Josep aquell dia sobre els artistes fallers, sobre la
altre dia torneu i continuem amb el llibre, que
diversitat i sobre les il·lusions de cadascun d’ells
queden moltes coses per descobrir .
i com no,del misteri de Francès,que Josep els havia dit que els contaria un altre dia.
-Per cert, Josep, qui ha fet el dibuix tan mal fet de principi del llibre?- va preguntar Mikel amb
Enteneu ara perquè us deia al principi que “El
un somriure en la cara.
taller” era un espai màgic?. Cada dia que anaven era una nova aventura. A Natàlia i a Mikel
-Jo.
els en quedaven moltes per a viure en “El taller”. El món faller és tota un aventura plena de
-Tu? No pot ser- va insistir el xiquet una mica
llum, colors, aroma, festa, creativitat, diversitat,
avergonyit.
alegria, màgia, moments...
-Sí, Mikel, sí, són les primeres idees quan et po-
Fins a la pròxima aventura en “El taller del ar-
ses a crear una falla, però com us dic això ho
tista faller”!
deixem per a un altre dia, d’acord?. Continuarà… - Sííí, gràcies Josep, fins a un altre dia. –van dir els dos xiquets mentre començaven a eixir del taller.
Montse Vila Pla
FALLA LA VICTÒRIA
| 99
ARTICLES
E qu n po ser, n po ser Andrés Botella
Metge de família i escriptor
No podia controlar-ho. Una por irracional
Havia de fer alguna cosa.
s’apoderava de mi quan un coet explotava prop. El seu so es feia gran al meu cervell. No
Decidit a començar un nou tractament per la
temía als perills de la pólvora ni als possibles
meua banda, un dia, molt envalentonat, vaig
efectes de l’explosió. M’aterrava el soroll.
encendre una bengala amb un misto.
– Comprem una cebeta i l’explotes tu. D’aques-
Ni per una d’aquelles. La repentina eferves-
ta manera et llevaràs la por – va proposar la
cència del purneig em va cremar la mà. Vaig
meua germana major, convertida en psicotera-
tirar la vareta. La bengala es va lliscar per la
peuta d’anar per casa, quan jo tenia uns quatre
superfície plàstica de la taula nova de la cuina,
anys.
produint-li una ferida de guerra, on es va quedar plantada la bandera del meu fracàs.
La seua malaptesa va provocar el fracàs de l’experiment. Va tropeçar, derramant una llàgrima
No estava Déu. Les coses eren com eren i ana-
de pólvora, que es va estrellar als meus peus.
ven a continuar així. Vaig comprendre la se-
Per a mi, va ser com l’erupció del Krakatoa.
nyal. Com quan una persona vol ser futbolista però no aplega ni per a ser ajudant de camp.
– Quan sigues major, aniràs a primera fila als pasacarrers, tirant coets. – Deia la meua iaia,
El meu iaio va morir sense vore’m tirar un coet
per tal de restar importància al meu temor in-
als cercaviles. Encara que haguera viscut tant
fantil.
com Matusalén, mai s’hauria complit la seua profecia.
La meua fòbia, no obstant això, em va seguir perturbant durant tota la meua adolescència, sense intenció d’abandonar-me.
100 | ACTIVITATS INFANTILS
El que no pot ser, no pot ser.
FALLA LA VICTÒRIA
| 101
ARTICLES
Bio diversita Rosana Muñoz Camacho Gestora hipotecaria
El terme «biodiversitat» reflecteix la quantitat,
d’una àrea determinada poden ajudar a rea-
la varietat i la variabilitat dels organismes vius.
litzar un seguiment de determinats aspectes
Inclou la diversitat dins de les espècies, entre
de la biodiversitat. La biodiversitat es troba en
espècies i entre ecosistemes. El concepte tam-
totes parts, tant en terra com en l’aigua. Inclou
bé comprén la manera en què aquesta diversi-
a tots els organismes, des dels bacteris micros-
tat canvia d’un lloc a un altre i amb el pas del
còpics fins a les més complexes plantes i ani-
temps. Indicadors com el nombre d’espècies
mals. Els inventaris actuals d’espècies, encara que són útils, continuen estant incomplets i no basten per a formar-se una idea precisa de
“L biodiversita erce u paper importan e e ncionamen del ectem e el nombr servc i qu proporcione”
l’amplitud i la distribució de tots els components de la biodiversitat. Es poden fer càlculs aproximats del ritme d’extinció de les espècies, basats en el coneixement actual sobre l’evolució de la biodiversitat en el temps. Els servicis dels ecosistemes són els beneficis que les persones obtenen dels ecosistemes. La biodiversitat exerceix un paper important en el funcionament dels ecosistemes i en els nombrosos servicis que proporcionen. Entre aquests, es troben el cicle de nutrients i el cicle de l’aigua,
102 | ACTIVITATS INFANTILS
la formació i retenció del sòl, la resistència a
sitat. Quan l’home altera un ecosistema per a
les espècies invasores, la pol·linització de les
millorar un dels servicis que este proporciona,
plantes, la regulació del clima, el control de les
la seua acció sol ocasionar també canvis per a
plagues i la contaminació. En el cas dels servi-
altres servicis dels ecosistemes.
cis dels ecosistemes, la qual cosa importa és no sols el nombre d’espècies presents sinó també
Per exemple, les mesures per a augmentar
quines espècies són abundants.
la producció d’aliments poden traduir-se en menys aigua disponible per a altres usos. Com
La biodiversitat proporciona molts beneficis
a conseqüència de les dites contrapartides ne-
fonamentals per a l’home, més enllà del sub-
gatives, molts servicis han quedat degradats;
ministrament de matèries primeres. La pèr-
per exemple la pesca, el subministrament de
dua de biodiversitat té efectes negatius sobre
d’aigua i la protecció enfront dels desastres
diversos aspectes del benestar humà, com la
naturals. A llarg termini, el valor dels servicis
seguretat alimentària, la vulnerabilitat davant
perduts pot superar amb molt els beneficis
de desastres naturals, la seguretat energètica
que s’obtenen a curt termini al transformar
i l’accés a l’aigua neta i a les matèries prime-
els ecosistemes.
res. També afecta la salut de l´espècie humana, les relacions socials i la llibertat d’elecció. La
A diferència dels productes que es compren
societat sol tindre diversos objectius en con-
i es venen en els mercats, molts dels servi-
flicte, molts que en depenguen de la biodiver-
cis dels ecosistemes no es comercialitzen en
FALLA LA VICTÒRIA
| 103
aquestos ni tenen un preu fàcil de conéixer.
A més, alguns aspectes de la pèrdua de biodi-
Açò significa que els mercats financers desco-
versitat no són fàcils de mesurar, per exemple,
neixen la importància de la biodiversitat i els
el fet de que cada vegada siga més freqüent
processos naturals en tant que fonts de benefi-
trobar una mateixa espècie en diferents parts
cis per a l’home. En l’actualitat, s’empren nous
del planeta o el fet de que la biodiversitat esti-
mètodes per a valorar econòmicament be-
ga disminuint en el seu conjunt.
neficis com les activitats recreatives i l’aigua potable. La degradació dels servicis dels eco-
La biodiversitat està disminuint a gran velo-
sistemes podria frenar-se considerablement o
citat a causa de factors com els canvis en l’ús
inclús invertir-se si es tinguera en compte el
del sòl, el canvi climàtic, les espècies invasores,
valor econòmic total dels dits servicis a l’hora
la sobreexplotació i la contaminació. Aquests
de prendre decisions.
factors, naturals o provocats per l´home, es
Durant el segle passat, algunes persones es van beneficiar de la transformació dels ecosistemes naturals i l’augment del comerç internacional, mentres que altres van patir les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i un accés limitat als recursos de què depenen. Els canvis en els ecosistemes estan perjudicant bona part dels més pobres del món, que són els menys capaços d’adaptar-se als dits canvis. Pràcticament tots els ecosistemes de la Terra han experimentat una transformació radical fruit de la mà de l’home, i continuen transformant-se ecosistemes per a usos agrícoles, entre altres. La pèrdua actual de biodiversitat i els
“ lgun person va a beneciar d l transformaci del ectem natural ’augmen de comerç n i e t rnaciona, mentr qu altr va patir l conseqüènci d l pèrdu d biodiversita u acc limita al recurs d què depene”
canvis derivats en el medi ambient es produïxen a una velocitat fins ara desconeguda en la història de la humanitat, i no hi ha indicis que
coneixen com a generadors de canvi i tendi-
aquest procés s’estiga ralentitzant. Moltes po-
xen a interactuar i potenciar-se mútuament.
blacions de plantes i animals han declinat en
Encara que els canvis en la biodiversitat estan
número, extensió geogràfica o ambdós varia-
vinculats de forma més evident a generadors
bles. L’extinció d’espècies forma part del curs
de canvi directes com la pèrdua d’hàbitat, tam-
natural de la història de la Terra. No obstant
bé estan relacionats amb generadors indirec-
això, l’activitat de l’home ha accelerat el ritme
tes que són la causa de molts dels canvis en
d’extinció almenys cent vegades respecte al
els ecosistemes. Els principals generadors de
ritme natural. No resulta senzill comparar dife-
canvi indirectes són l’evolució de la població
rents indicadors de la pèrdua de biodiversitat.
humana, l’activitat econòmica, la tecnologia i
El ritme a què canvia un aspecte de la biodiver-
els factors sociopolítics i culturals.
sitat, com la pèrdua de la riquesa d’espècies, no té per què reflectir necessàriament un canvi
En els últims 50 anys diferents generadors de
en una altra variable, com la pèrdua de hàbitat.
canvi directes han tingut una importància de-
104 | ACTIVITATS INFANTILS
cisiva en diferents ecosistemes. Per exemple,
temporada de cultiu més llarga) . Es preveu
en els ecosistemes terrestres, els canvis en la
que el canvi climàtic augmente el risc d’extin-
cobertura de la terra han sigut el generador de
ció d’espècies, inundacions, sequeres, reduc-
canvi més important, per exemple, la transfor-
ció de les poblacions i epidèmies. Molts dels
mació del bosc per a usos agrícoles. No obstant
generadors de canvi que afecten la biodiversi-
això, la pesca, i especialment la sobrepesca, han
tat tenen en l’actualitat una influència major
sigut els principals factors desencadenants de
a què van tindre en el passat i a més es donen
la pèrdua de biodiversitat en els sistemes ma-
simultàniament. Les múltiples amenaces po-
rins. En termes generals, els principals factors
drien tindre efectes dràstics i inesperats sobre
que desencadenen la pèrdua de biodiversitat
la biodiversitat, ja que l’exposició a una ame-
són: la modificació de l’hàbitat (per exemple
naça ben sovint fa que una espècie siga més
la fragmentació dels boscos) , la introducció
vulnerable a altres amenaces. Els factors que contribuïxen a l’extinció poden ser d’àmbit tant local com mundial i tindre efectes immediats o a llarg termini. Per exemple, l’extinció a causa de la pèrdua d’hàbitat pot ser ràpida per a algunes espècies i durar centenars d’anys per a altres. Els diferents escenaris partixen d’un augment de la globalització o un augment de la regionalització i d’un enfocament reactiu o un enfocament preventiu a l’hora de fer front als problemes mediambientals. En general, segons els quatre escenaris, el sòl agrícola s’expandirà en detriment de la coberta forestal, especialment en els països en desenrotllament. Aquesta situació portarà a un declivi continu de la biodiversitat, tant local com mundial, principalment a causa de la pèrdua d’hàbitat. Els enfo-
i propagació d’espècies exòtiques invasores
caments mediambientals que incidixen en la
fora de la seua àrea de distribució habitual,
prevenció tindrien més èxit a l’hora de frenar
la sobreexplotació dels recursos naturals i la
aquesta tendència.
contaminació, especialment la provocada per l’abús dels fertilitzants, que es traduïx en un
Es preveu que la biodiversitat aquàtica i deter-
excés de nutrients en els sòls i l’aigua.
minades poblacions de peixos experimenten un declivi a causa de factors com l’excés de
Els recents canvis climàtics han tingut ja re-
nutrients, la sobrepesca, la invasió d’espècies
percussions importants sobre la biodiversitat
exòtiques i la contaminació. La pèrdua de bi-
i els ecosistemes d’algunes regions. A mesura
odiversitat repercutirà en el benestar de l’ho-
que el canvi climàtic s’intensifique, els efectes
me, tant de forma directa com a indirecta. Els
negatius sobre els servicis dels ecosistemes
efectes directes inclouen un major risc de pa-
superaran en moltes parts del món als bene-
tir canvis mediambientals sobtats; per exem-
ficis que es puguen derivar (per exemple, una
ple, la disminució dràstica de les poblacions
FALLA LA VICTÒRIA
| 105
de peixos, inundacions, sequeres, incendis forestals i malalties. Els canvis també afectaran el benestar de l’home de forma indirecta; per exemple, en forma de conflictes motivats per l’escassetat d’aliments i recursos hídrics. Encara que tots els escenaris preveuen un augment de la renda per càpita, aquesta situació pot ocultar una major desigualtat, per exemple des del punt de vista de la seguretat alimentària. S’hauran de prendre decisions importants sobre els compromisos entre objectius en conflicte, per exemple entre la producció agrícola i la qualitat de l’aigua, o entre l’ús de l’aigua i la biodiversitat aquàtica. Les polítiques que més contribuïxen a la conservació de la biodiversitat fomenten al mateix temps un major benestar general de l’home al mantindre els beneficis múltiples derivats dels ecosistemes. Informar al conjunt de la societat sobre els beneficis que es deriven de la conservació de la biodiversitat i plantejar obertament i amb visió de conjunt les contrapartides que sorgixen a l’afavorir unes opcions en detriment d’altres, contribuïx a optimitzar els beneficis per a la societat. Recuperar un ecosistema és, generalment, molt més costós que protegir l’ecosistema original, encara que està adquirint una importància creixent a mesura que augmenta el nombre d’àrees degradades. La biodiversitat ha de tindre’s en compte en l’agricultura, la pesca i la silvicultura per a aconseguir la seua conservació. Aquests sectors depenen directament de la biodiversitat i influïxen directament en aquesta. El sector privat pot contribuir de manera significativa; per exemple, incorporant determinades pràctiques agrícoles. Moltes empreses mostren en l’actualitat una major responsabilitat corporativa i preparen els seus propis plans d’actuació en matèria de biodiversitat. És imprescindible comptar a tots els nivells amb organismes sòlids que contribuïsquen a
106 | ACTIVITATS INFANTILS
la conservació de la biodiversitat i a l’ús soste-
Per a obtindre resultats, és necessari triar cui-
nible dels ecosistemes. Els acords internaci-
dadosament l’emplaçament dels espais prote-
onals han de preveure mesures per a assegu-
gits, assegurant-se de que tots els ecosistemes
rar el seu compliment i tindre en compte els
de la zona tinguen una representació adequada.
impactes sobre la biodiversitat i les possibles sinergies amb altres acords. La major part de
Pel que fa al nostre territoritori, la costa ha si-
les mesures directes per a detindre o frenar la
gut el centre de xarxes de comunicació i na-
pèrdua de biodiversitat han de prendre’s a ni-
vegació, font de recursos i assentament de la
vell local o nacional. Les lleis i polítiques ade-
major part de la població del Mediterrani. Però
quades desenrotllades per les administracions
a més, és un ecosistema molt complex i dinà-
centrals poden habilitar a les administracions
mic, marcat per unes condicions ambientals
locals perquè incentiven la gestió sostenible
en lluita: vent, aigua, sal i altes temperatures.
dels recursos. Els instruments financers, com
Una bona gestió de les nostres platges impli-
el pagament directe pels servicis dels ecosistemes o la transmissió de la propietat a particulars, poden suposar un incentiu econòmic a la conservació de la biodiversitat i l’ús sostenible dels servicis dels ecosistemes. La prevenció i la intervenció primerenca s’han revelat com els mètodes més eficaços i rendibles a l’hora d’enfrontar-se a les espècies invasores. Una vegada s’ha introduït una espècie invasora resulta summament difícil i costós combatre-la i, sobretot, eradicar-la, ja siga per mitjà de productes químics o introduint altres espècies (solucions que no sempre donen resultat).
“É necsar enfrontars al generador direct n i direct dencadenant d l pèrdu d biodiversita”
És necessari enfrontar-se als generadors directes i indirectes desencadenants de la pèrdua de biodiversitat per a una millor protecció de la biodiversitat i dels servicis dels ecosistemes. Les possibles mesures poden consistir a eliminar subvencions perjudicials, fomentar
ca la conservació de les praderies de posido-
una agricultura intensiva sostenible, adap-
nia oceànica que eviten l’erosió i afavorixen
tar-se al canvi climàtic, frenar l’augment del
la conservació del sistema dunar. Per sort, al
nivell de nutrients en l’aigua i els sòls, avaluar
Camp de Morvedre comptem amb unes plat-
el valor econòmic total dels servicis dels eco-
ges precioses i amb molta diversitat, tenim
sistemes i fer més transparents els processos
platges de cudols i platges d’arena, la qual cosa
de presa de decisions.
ens permet observar xicotetes diferències de vegetació i forma en unes platges i altres.: la
Els espais protegits són un aspecte clau dels
platja de Port de Sagunt, l´Almardà, Corinto i
programes de conservació, però no basten per
Canet d´En Berenguer , on es pot vore espècies
si mateixos per a protegir la biodiversitat en
de vegetació dunar com el lliri de mar, el violer
tota la seua extensió, i no sempre es respecten.
de mar i l´equinòfora.
FALLA LA VICTÒRIA
| 107
Però si t’abellix anar-te’n d’excursió per a gau-
paisatge que es pot contemplar des del Mirador
dir d’un dia de naturalesa en un entorn únic
del Garbí , i que arriba fins el Pla dels Llomes.
alhora que aprofitar per a descobrir espècies vegetals de gran valor, tenim l’opció perfecta ,
Un altre enclavament tan representatiu del
les Microrreservas de Flora que alberga la co-
Camp de Morvedre és la Marjal dels Moros,un
marca del Camp del Morvedre en plena Serra
aiguamoll situat entre Puçol i Sagunt, espai
Calderona, declarada com a tal per la Genera-
protegit ZEPA, Zones d’especial protecció per
litat Valenciana a causa de la seua riquesa en
a les aus , catalogades per la Unió Europea com
espècies vegetals endèmiques, amenaçades o
a zones naturals de singular rellevància per a
“rares” . Aquestes microrreserves són El Pica-
la conservació de l’avifauna amenaçada d’ex-
io, el Puntal de l´Abella i el Cerro del Caballo
tinció, com son els agrons, foches, ànecs, polles
( o Pelut) on es poden comtemplar espècies
d’aigua, bova i les salicòrnies.
com el clavel o clavelina, la centaurea sagungtina , flor silvestre que creix en aquesta zona,
Compta amb poblacions importants de diver-
l´arbre de jade, l´ala de mosca morta i l´alborç,
ses espècies d’aus algunes seriosament en
entre altres.
perill d’extinció. A la primavera destaquen les poblacions reproductores de larolimicolas,
A més d’aquestes varietats botàniques, també
albergant colònies de xatrac comú, xatraquet,
podem disfrutar de sotaboscos de suredes, es-
carregada i camallonga.
tepes, pins blancs, romer, coscoll, xops , salzes, savina negral, arç roig, olivera borda i garrofe-
En la Marjal també es troben una gran quan-
ra entre moltes altres. Tota aquesta flora forma
titat de peixos autòctons, com per exemple el
part del Parc Natural de la Serra Calderona , un
samaruc i el fartet, típic d’aquest aiguamoll, en
108 | ACTIVITATS INFANTILS
el que també es troben alguns rèptils i amfibis,
Aquest és un tema que ja es comença a comen-
com les salamandres o els cullerots.
tar al vontant del gremi dels artistas fallers, com Fran Serra, artista que plantà a Sagunt.
La vegetació predominant la formen el canyís i la bova . Parcel·les de vegetació de saladar
Pel que fa a altres artistes fallers, que si tenen
en què podem trobar espècies dels gèneres
en el seu repertori esboços fallers fets de ma-
Salicornia, Arthrocnemum i Limonium entre
terials no contaminants , poden parlar de Anna
altres. Consta de diverses espècies de juncs i
Ruiz, que va plantar a la falla Morcador de Sa-
jónçares. La vegetació aquàtica, molt empobri-
gunt, amb materials respectuosos amb el medi
da, es limita quasi a unes poques espècies del
ambient com la fusta.
gènere Chara. Són moltes les comissions falleres que cada Actualment, la marjal està en greu perill pel
volta tenen més implicació ecològica , una for-
Parc Industrial de Sagunt, la Regasificadora i la
ma de contrarestar les molèsties que provoca
central tèrmica de Sagunt, l’avanç del nivell del
a alguns ciutadans, ja que les falles són les cau-
mar (la marjal es troba a escassos 10 metres de
sants de la contaminació acúsitca i lumínica ,
la vora) , la caça furtiva i la destrucció de la zona
així com dels residus que es generen.
de canyars i juncs per al cultiu. És per això , que podem veure en els dies de faPerò, tota aquesta controvèrsia que gira en-
lles casals amb contenidors per a reciclar resi-
torn del canvi climàtic i el fet que la biodiver-
dus orgànics, plàstics i envasos , tots generats
sitat està disminuint, arriba a produir un efec-
durant la setmana fallera. També podem veure
te en el món de les falles tal que, ja es poden
en la cavalcada fallera de l’humor com s’agu-
vore monuments fallers temàtics amb mate-
ditza l’enginy per a traure als carrers disfresses
rials sostenibles que fan de les falles un refe-
amb materials reutilitzables.
rent al respecte mediambiental. Reconegudes d’Interés Turístic Internacional i Patrimoni
Igual que en les ornamentacions dels carrers,
Immaterial de la Humanitat, la seua projecció
on es desplega el treball de tot l’any, i de vega-
les convertix en el millor aparador de qualse-
des arriba la recompensa del premi.
vol iniciativa; repartir entre el públic gots de plàstic reutilitzables per a conscienciar sobre
Per tal cosa, vos emplace que aconseguim, en-
la importància de mantindre neta la ciutat ,
tre tots una sostenibilitat diversa al voltant de
instal·lar papereres grogues de reciclatge de
les falles.
plàstic i envasos. Altres comissions falleres , s’han unit a la iniciativa per a augmentar els nivells de reciclatge de vidre i junt amb organitzacions ecologistes, van plantar la falla
Rosana Muñoz Camacho
«más neta del Mediterrani» feta amb envasos de plàstic i vidre. El pas més decidit cap a la sostenibilitat han sigut els ninots fets de palla de l’arròs i serradura, amb mètodes i materials que no generen residus tòxics i es cremen de forma ecològica.
FALLA LA VICTÒRIA
| 109
ARTICLES
Parle n ’i clusi ’col Cristina Rodríguez i Díaz
Mestra d’Anglés a CEIP Ausias March de Sagunt
L’escola té una important missió, no sols educativa, també social. Ha de desenvolupar i assegurar els mateixos drets a totes les persones i és per això que ha de ser inclusiva. No és el mateix la integració que la inclusió, no es tracta de superar les dificultats per la seua diferència sinó de respectar-les i compartir-les. L’escola s’ha d’adaptar a la diversitat i ha de potenciar la participació de tothom, conèixer les
“E r t act d car el objectiu comun amb el personal, l sum ’allò diver sempr m enriquidor qu l uno if rmita”
diferències i conviure amb elles farà possible el respecte. Es tracta de casar els objectius co-
les característiques comuns i potenciar les
muns amb els personals, la suma d’allò divers
diferències no sols és enriquidor sinó que afa-
és sempre més enriquidor que la uniformitat.
vorirà la inclusió de l’alumnat, en definitiva, la
Superar la por al que es desconegut ens obrirà
convivència i el respecte.
la ment i ens farà persones crítiques i respectuoses en el mon global en el que convivim.
Les falles, com a part de la nostra cultura valenciana, ens ofereixen la oportunitat de crear
La cultura és la millor eina per aconseguir la
un espai divers on conviure. Amb la creació
inclusió de l’alumnat, ens ofereix l’oportunitat
dels ninots, els versos de les crítiques, les can-
de créixer conjuntament compartint experi-
çons populars i tot el ritus de la vestimenta i
ències i situacions d’aprenentatge. Conèixer
els menjars, els alumnes conviuen en un am-
els aspectes de les diferents cultures que con-
bient festiu que els respecta i els fa participar
viuen al centre educatiu, així como analitzar
d’un projecte comú, la falla de l’escola.
110 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÒRIA
| 111
ARTICLES
I per què n? Cristina Rodríguez i Díaz
Mestra d’Anglés a CEIP Ausias March de Sagunt
Un matí de febrer Ahmed, de deu anys, en ar-
cià. Només entrar a classe aquest sentiment
ribar a casa de l’escola va trobar als pares es-
va desaparèixer, la mestra li va parlar en cas-
perant-lo. Què passa? Va dir una mica espan-
tellà. Estava salvat!
tat, però els pares ràpidament li explicaren que no havia de preocupar-se, la mare havia
Anna, que era com li deien, va explicar-li tot
trobat una bona feina a València i anaven a
el que havia de saber de l’escola i va afegir,
mudar-se. A ell li havia costat fer amiguets
“véns en la millor època de l’any, en unes
quan arribaren a Sevilla i ara havia de co-
setmanes celebrem les falles!” Ahmed no
mençar de nou.
tenia ni idea que era això però no tardaria en descobrir tots els seus encants.
Tot estigué preparat en quinze dies, Ahmed havia estat escolaritzat en l’escola del barri i
A classe estaven preparant una escena per a
començava d’immediat. En arribar va sentir
la falla de l’escola i amb totes les manualitats
frustració, no entenia bé el que la resta de xi-
que comportava Ahmed ho va comprendre, la
calla parlava, era una altra llengua, el valen-
resta de companys amb molt de gust li explicaven el procés i li ensenyaven el nou vocabulari. “No és tan diferent al castellà” va dir.
“ cls tave preparan un cen per l fall d ’col amb o t t l manualitat qu comportav hme h v comprendr”
Aquelles falles Ahmed amb la resta de companyes varen cremar la falleta. Els dies de festa va visitar les falles amb els pares i el que més li agradava era traduir les rimes dels cartells. Varen trobar una paradeta que venia mocadors de quadres i Ahmed va preguntar, “podria tindré un?” Els pares es miraren i amb un gran somriure varen dir “i per què no?”
112 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÒRIA
| 113
Consell faller
114 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÒRIA
| 115
Decàle de bo faller
116 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÒRIA
| 117
rbr d l diversita En la nostra comissió, enguany estem treballant la importància de la diversitat. A més, la cura del medi ambient. Per la gran importància que aquest tema té per a totes i per a tots nosaltres, estem preparant un arbre amb material reciclat, de colors i formes diferents. Cada xiqueta i cada xiquet de la nostra falla, acabarà l’arbre, escrivint un missatge relacionat amb la diversitat, seguint la idea del nostre monument infantil , que tracta de les llepolies, i també on la tolerància i el respecte estiguen presents.
118 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÒRIA
| 119
Repoblaci d l dun La nostra comissió infantil ha participat en una activitat molt bonica relacionada amb la biodiverstat, organitzada per La Colla Verda-Acció Ecologista Agró. Han anat a la platja del Port de Sagunt, i com a bones col.laboradores i bons col·laboradors amb asquest espai protegit, han posat el seu grapat d´arena plantant plantes a les dunes com el lliri de mar, l’amòphila arenària i el limus farras. Plantació de flora dunar, que és com s’anomena l´activitat. Com sabeu, les dunes són un magnífic oasi de biodiversitat entre la terra i la mar, i són la principal protecció natural que tenen les platjes contra l´erosió litoral. Ajudem a millorar i conservar l’ecosistema dunar de la nostra comarca del Camp de Morvedre.
120 | ACTIVITATS INFANTILS
FALLA LA VICTÒRIA
| 121
L ’origen de les llepolies FALLA LA VICTÒRIA 2020
